Equip de Treball
EDITA A.C. Falla Luis Cendoya
COORDINACIÓ Antonio J. Fresno i Héctor Martínez
EQUIP DE REDACCIÓ Teresa Aparicio, Antonio J. Fresno i Caballito27
FOTOGRAFÍES Emilio Rubio, Juan Carlos Morales i Antonio J. Fresno
COL·LABORADORS Lluís Mesa, José Luis Martí i María Alcamí
PUBLICITAT Héctor Martínez, Juan Carlos Requena, Alfredo Sánchez, Arantxa Gil i Manuel Lacoba
MAQUETACIÓ Yogur de Fresa
Aquest llibret part icipa en els Premis de les Lletres Falleres (w w w.lletresfalleres.info)
Sumari
2
Salutació del President
Les falles no son solament una festa que, a la nostra ciutat, està catalogada amb el títol d’Interés Turístic Nacional, sinó que també és la llum del foc quan es cremen els monuments, l’olor de la nostra pólvora, la nostra rica indumentària o la música que interpreten les nostres bandes. Les falles són el treball d’una gran quantitat de persones que lluiten durant els 365 dies de l’any per a poder oferir al món la seua tradició.
a han passat molts anys des de l’última volta que vaig dirigir aquesta comissió amb tanta solera al nostre poble. Però aquest 2015-2016 vaig decidir-me a tornar a estar al front de Luis Cendoya, un exercici que he compartit amb les meues Falleres Majors, Amparito i Ariadna, i amb el meu company infantil, Hugo, que m’han transmés les seus ganes i la seua il·lusió de poder representar a la falla que els ha vist nàixer als tres.
És per aquest motiu pel qual aprofite l’ocasió per a convidar a tots els ciutadans, turistes i amics, a què gaudisquen de la nostra festa, sense oblidarme de tots i cadascú dels fallers que formen Luis Cendoya, perquè tots ells enriquixen la nostra comissió, així com dels socis i anunciants perquè, sense ells, la festa tampoc seria possible.
És tot un honor i una responsabilitat tornar a presidir la falla Luis Cendoya doncs, encara que vaig estar al seu front durant una década, han sigut moltes les coses que han canviat des que vaig deixar el faixí roig quan vam cremar els nostres monuments de l’exercici 2003. Per a mí, les falles son molt més que els dies grans de la setmana fallera. Per a mí les falles son una forma de vida, una tradició que els valencians tenim molt arrelada i que els fallers hem de saber transmetre a tota la ciutadania que gaudeix de la nostra festa josefina.
Benvingudes Falles del 2016!!!!
Antonio Fresno Ortiz President A.C. Falla Luis Cendoya
3
Fallera Major 2016 AMPARO GÓMEZ OLMOS
4
5
Comissió Executiva
Presidència
Comptadora
Antonio Fresno Ortiz
Laura Maravilla Rodríguez
Vicepresidència Primera
Casaler
Francisco Martínez Munuera
Salvador Sánchez Martínez
Vicepresidència Segona
Delegació de Cultura
Antonio José Fresno Sanchis
Adrián Benet Prats
Vicepresidència Tercera
Delegació d’Esports
Juan Carlos Requena Fresno
José María Fernández Ortín
Vicepresidència Quarta
Delegació de Comissió Femenina
Juan Vicente Solaz Giménez
Maria Pilar Sanchis Martín
Vicepresidència Cinquena
Delegació de Socis d’Honor
Héctor Sancho Munuera
Pedro Más Muñoz
Vicepresidència Sisena
Delegació de Protocol
Héctor Martínez Zaballos
María Antonia Albalat Paredes
Adjunt a la Vicepresidència
Delegació de Play Back
Eduardo Benet Cases
María José Martínez Martín
Secretaria
Delegació d’Electricitat i Megafonia
Mariví Sanchis Martín
Antonio Andrés Micó
Secretaria de Censos i Recompenses
Delegació de Compres
María José Beltrán Sanz
Begoña López Mauri
Vicesecretaria
Manteniment de Casal
Cristina Solaz Giménez
Amado Vicente García
Tresoreria Inés Fabra Marzo
6
Comissió África Mellado Muñoz
Guillermo Martínez Ballester
María Teresa Matallín Aleixandre
Agustín Albalat Paredes
Gustavo Tormo Domínguez
María Teresa Olmos Saus
Alberto Soria Carrasco
Herminia Martínez Verdugo
María Villar García
Alfredo Sánchez López
Inés Lázaro Sola
Marina Tel Pérez
Amparo Baeza Esteban
Iris Tomás Parrilla
Marta Sánchez Matallín
Amparo Ballester Escobar
Javier Aparicio Blasco
Milagros Munuera Romera
Amparo Gómez Olmos
Jorge Cruz Dueñas
Minerva Fernández Sánchez
Ana Amparo Candel Igual
José Antonio Martínez Sánchez
Miriam Adrián Pérez
Ana Belén Ballester Pérez
José Luis Gómez Olmos
Miriam Sánchez Pérez
Andrea Tormo Hernández
José Luis Soriano López
Montse Sánchez Aleixandre
Ángel Ortiz Calvo
José Vicente Aparicio Blasco
Nadia Ortiz Aleixandre
Ángela Cócera Gómez
José Vicente Morales Gimeno
Nerea Tomás Parrilla
Antonio Andrés Sánchez
Juan Antonio Ballester Pérez
Noemí Anreus Molina
Antonio Verdugo Ballester
Juan Baeza Borrás
Nuria Hernández Pérez
Antonio V. Sánchez Aleixandre
Juan Carlos Morales Gimeno
Pablo Morales Sanchis
Arantxa Gil Pérez
Juan Carlos Rey Ballester
Pablo Navarro Flórez
Athenea Ortiz Serrallez
Juan Sebastiá García
Pablo Sanhermelando Lasheras
Azucena Díaz Berzosa
Juanjo Gil Carbó
Patricia Romera Ballester
Beatriz Fuertes Martín
Juanjo Gil Muñoz
Paula Mª Solaz Gil
Benigno Sánchez López
Laura Albalat Paredes
Radoika Ortiz Aleixandre
Benjamín Sancho Munuera
Laura Carratalá Gijón
Rafael Garrido Montesinos
Brianda Boix González
Laura Herrera Garrido
Ramón Allueva Domínguez
Carlos Andrés Sánchez
Laura Victoria Rey Sánchez
Ramón Martínez Fallos
Carlos Saúl Morales Sanchis
Lourdes Lázaro Sola
Raquel Cosín Ramírez
Carolina Molina Hijano
Mª Carmen Aleixandre Tomás
Rosa María Requena Fresno
Cristina Flórez Amorín
Mª Carmen Garrido Montesinos
Rosabel Martín García
Cristina Romera Ballester
Manuel Adrián Pérez
Salvador Sánchez Torres
Daniel Martínez García
Manuel Lacoba Rosúa
Salvador Sebastiá García
David Sánchez Barrachina
Marga Sánchez Aleixandre
Sandra Rodríguez Moral
David Vicente Villar
Mari Carmen Torres Vaquero
Sebastian Aparicio Candel
Elena Zaballos García
María Ángeles Ballester Escobar
Silvia Edo Lozano
Elisa Maravilla Rodríguez
María Catalá Berna
Silvia Hernández Badenes
Emilia Ballester Jurado
María Del Mar Moya Barba
Sofía Gil Muñoz
Emilio Rubio Villanueva
Mª Dolores Matallín Aleixandre
Sonia Villalba Perea
Encarna Sánchez Salinas
María Elena Martínez Zaballos
Teresa Aparicio Matallín
Enri Olmos Saus
María Jesús Luengo Cervera
Thalia Anreus Molina
Eugenio Romera Pernias
María Jesús Muñoz Lorenzo
Vanesa Domínguez Martín
Eva Navarro Flórez
María Martínez García
Vanesa Martínez Herranz
Felipe Molina López
María Navarro Romero
Vicenta Aleixandre Tomás
Fernando Gil Carbó
María Pilar Muñoz Romero
Vicente Santibáñez Arres
Fernando Herrera Garrido
María Pilar Sánchez Abad
Víctor Cócera Díaz
Francisco J. Martínez Maravilla
María Teresa Carrascosa Gómez
Xacobe García Roca
7
Fallera Major Infantil 2016 ARIADNA MORALES FERNÁNDEZ
8
9
Comissió Infantil Presidència
Carmen Verdugo Adrián Clara Sancho Sánchez
Hugo Benet Sánchez
Daniela Sánchez Alcaraz
Vicepresidència Primera
Darío Sánchez Carrascosa David Sebastiá García
Pablo Molina Ballester
Edurne Parrado Martínez
Vicepresidència Segona
Elma Herrera Martínez Eva Herrera Martínez
Jorge Albalat Luengo
Inés González Moya
Secretaria
Irene Rodríguez Ortiz Joan Bernet Sánchez
Bruno Cosín Sebastiá
Julia Martínez Catalá
Tresoreria
Laia Sánchez Carrascosa
Jorge Fresno Solaz
Leyre Parrado Martínez Lucía Campos Martínez
Comptador
Manel Adrián Martín
Pablo Requena Ballester
María Albalat Luengo Marina García Cócera
Delegació
Marina Más Fuertes Marina Morales Lázaro
Mar Cruz Villalba
Mario Molina Ballester
Delegació
Martina Requena Ballester Mateo Benet Sánchez
Álvaro Martínez Catalá
Minerva Camacho Baeza
Vocals
Olivia Aleixandre Ortiz Olivia Pascual Herrera
Aitana Casado Ferruses Aitana Fernández Martínez
Pau Bernet Sánchez
Ángela Ortiz Serrallez
Sara Adrián Martín Sofía Sancho Sánchez
Antonio Verdugo Adrián
Vega Martínez Muñoz
Ariadna Morales Fernández
Yaiza Camacho Baeza
Candela Martínez Gómez
Yoel Rubio Mellado
Carla Más Fuertes
Zoe Benet Fabra
Carla Morales Fernández
Zoe Rubio Mellado
Carlota Pascual Herrera
10
President Infantil HUGO BENET SÁNCHEZ
11
La Falla Creix
12
La Falla Creix
13
Alberto Rajadell
14
Crítica Falla Gran EL NEGOCI DE LA RECONSTRUCCIÓ
E
nguany el nostre monument desenvolupa una història sobre el patrimoni històric i industrial de Sagunt i Port. Al voltant de dues grans reproduccions del Teatre Romà i del Muntacàrregues podrem apreciar com les grans reformes normalment no són del grat de tot el món. El Muntacàrregues va ser esfondrat
i convertit en ferralla, mentre que el Teatre Romà va ser rehabilitat amb més pena que glòria. Estes reformes i demolicions es veuran reflectides en la figura d’un flamant drac, que bé podria ser un constructor, perquè al seu voltant sempre hi ha figures que trauen algun benefici, escenificats per dos grans corbs que estan pendents dels moviments que realitza el drac. Desenvoluparem escenes a l’entorn de la fugida de cervells, de la incertesa dels pensionistes, de la corrupció política, de les carreres electorals per agafar butaca, de com els avis se les apanyen per a tenir contents als néts… És a dir, desenvoluparem en escenes la situació general actual que ens envolta.
Ha arribat el drac disposat al fet
els avis i, com li fiquen molta pressa,
que Aníbal sempre quede malament.
esta ha de treballar baix molta pressió.
Se sap bé sense dubte ni mirament que esta reforma esdevindrà un atac.
Si els pares estan treballant els avis cuidaràn els néts…
Tant el nucli de Sagunt com el Port
els explicaran històries boges
posseïxen amplis patrimonis,
i faran milers de moneries
Sagunt històric i el Port industrial.
perquè els xiquets s’estiguen quiets.
Tots dos són com un matrimoni, estan units amb un llaç molt fort.
El polític al seu tron pensa coses que pot fer al seu poble:
La presència del drac i dels corbs
canviar un jardí, plaça o moble,
al poble no genera il·lusió.
i a la fi sols l’ix una merda .
Este grupet de pardalots representa la corrupció
Per als joves no hi ha treball, no hi ha futur.
i sols se’n fien d’ells uns pocs…
De carreres, màsters i graus és ple l’atur.
Sempre que es realitza una obra
Paga Espanya i altres disfruten del seu ús
apareixen corbs voletejant,
malgrat que anar-se’n fora deu ser molt dur
diners van els pardals guanyant i la gent es queda més pobra.
Dels polítics vells ho sabíem, dels que arriben nous ho esperàvem…
Ara que el patrimoni és important
Que tot canvie desitgem
ens recordem del Muntacàrregues.
i com no es veu ens desesperem!
Llàstima que en sa demolició no hi haguera ningú al seu costat!
Se’n van apropant les eleccions i els polítics ixen de la cova,
Els nostres majors ja no dormen tranquils
com ovelles anem a les urnes,
Què va a passar ara amb la seua pensió?
junts els ciutadans passem la prova
Fan cua a la porta de la pitonissa
en què ells sempre queden campions.
15
Antonio AndrĂŠs
16
Crítica Falla Infantil QUE GRAN ÉS EL IAIO
COS CENTRAL Han passat uns quant anys des que al divuit de març en Lluis Cendoya feien la “merengà” i Neleta al veure les fotos dels iaios, la vol recuperar…
El iaio recorda la primera falla que es va plantar ací en el Port, conta als néts la seua història i com ell, en va ser un dels fundadors. El seu desig al bufar totes les veles és que tot açò que tant vol mai es perda i continuen gaudint amb molta il·lusió de la millor festa de tota la Terra.
El germà de Neleta, Pepet fuig en bici a tota velocitat perquè no vol rebre el dolç al cap, però quan se’n vol adonar el carrer bici ja s’ha acabat.
La iaia amb la tarta a les mans no pot contindre l’emoció i proposa a la seua néta que siga fallera major.
Toni adora caminar pel camp i explorar la Via Verda amb els seus amics fallers on imaginarà esquelets de dinosaures i, potser, fins empremptes de Tiranosaures Rex.
Una enciclopèdia vivent, un dipòssit inesgotable d’anècdotes, un còmplice fins a la fi… Que gran és el iaio!
Rebeca escolta les històries dels iaios i tot el cap se li ompli de pardals… Sols pensa com podrà començar el conte en què les tradicions passades, remandran.
ESCENES Ernest, que és un bon mariner, navegava un quinze d’agost mes no va trobar-ne cap ànec de què li havia parlat el iaio al voltant de la zona del moll quan li contava, del poble, totes les tradicions anteriors.
El iaio quan era més jove va ser, dels moros, capità i Ximo somnia amb el dia que una filera dirigirà.
17
El nou d’octubre a la falla és un dia molt especial, paelles, jocs per als xiquets i la tradicional globotà.
Per fi juguem a Hockey al poble! Els xiquets criden molt contents. Fan esport, patinen i a la vegada es divertixen entrenant de valent.
REMAT
Les falles se’n van apropant arriba la cavalcada, els fallers assagen el ball però Andreu preferiria fer mil pompes al carrer i observar la seua alçada al cel.
Han plantat una falla al cel els iaios que allí s’han mudat. I quan sents que trona són ells tirant una gran mascletà.
Xicotet guerrer, somnia, viu, disfruta, somriu i lluita sempre per allò que vols sense dubtar un moment; recorda sempre que voler és poder.
Sonet als iaios. Un dia estava recordant coses de xiqueta, els meus iaios apareixien sempre als records perquè em vaig criar feliç amb tot el seu amor i feren créixer en mi el desig de ser fallera.
I exemple de grans lluitadors d’un poble que amb ells se sent motivat són els nostres jugadors de handbol que militen en lliga Asobal.
Amb fotos antiges el temps passava de pressa i de falles i pólvora se m’omplia el cor, d’història, cultura, indumentària i tradició avivant la il·lussió i la passió per esta festa.
Ja és temps de flors i colors, arriba la primavera, l’aire es plena d’alegria, és la setmana fallera.
I els dies d’ofrena, vestida de valenciana amb la banda de ma tia de quan falla hi havia, amb mantellina i amb els tres monyos pentinada, pensava que era fallera perquè no entenia que dos anys estaríem sense plantar la falla i que l’any proper el meu desig es compliria.
El dèneu de març després de l’ofrena els vendedors de globus aprofiten l’ocasió, ficant-se pel mig dels fallers entorpint la circulació.
18
PART LITERÀRIA
19
L
LES PERVIVÈNCIES DEL PATRIMONI COMARCAL I DEL PORT DE SAGUNT
a nostra comarca està creada a partir dels esforços de moltes mans que un dia en el temps de la història decidiren fer d’este
indret la seua vida. Algunes ho realitzaren fa molts segles, altres no tant. Tanmateix totes són autores de la destacada i plural memòria col·lectiva del Camp de Morvedre. Lluny queda l’edat del bronze, la vinguda de cartaginesos o la fructífera estada romana. Més prop es troba la convivència de diferents cultures al voltant de Morvedre, les guerres i els enfrontaments. Del primer record fins a l’últim, des del racó més reduït d’Algar al far de Canet o la visió de les Valls tot ha sigut comarca. Vist des de 2016, el més important és que encara conservem una part gran d’eixe passat. Significa tot el que tenim entre nosaltres i rep el nom de patrimoni.
Hi ha moltes causes que es podrien apuntar per a definir l’origen dels espais de poblament en la comarca: el domini senyorial d’unes terres o la ubicació estratègica de moltes d’elles en serien algunes. Una especialment conferix al Camp de Morvedre la personalitat específica que manté des de l’edat contemporània: l’existència del Port de Sagunt i de tot l’espai patrimonial que amb ell es va crear. El Port de Sagunt, nascut al caliu de principis del segle xx i a partir de l’impuls empresarial, pot semblar un artifici poc natural per haver nascut com un projecte empresarial. Si es repassa la història, es comprova com el naixement de pobles sempre té algun impuls casual. El somni d’algun noble o el desig espiritual d’alguna orde religiosa en són alguns exemples. El que passà al Port, doncs, no va ser més que un altre projecte fet realitat però està vegada no de senyors feudals o religiosos sinó de dos industrials. A voltes no som conscients del que significa el Port per a la comarca i per a la mateixa ciutadania que l’habita. Es pensa que són dos móns diferents. Tanmateix participa d’eixa convergència patrimonial que relaciona a tot el Camp de Morvedre i en la qual es troben inclosos exemples com ara el castell de Sagunt, la Setmana Santa de la Confradia de la Sang, els turquets d’Algar, la torre de Benavites o el Castell de Beselga. El ric patrimoni industrial que el constituïx suposa un model únic i un testimoniatge del que significà com a motor d’una població. En més d’un centenar d’anys no sols s’hi han construït instal·lacions industrials sinó tot un tramat de carrers, d’històries, festes i fenòmens socials que són nostres. Els pobles s’enriquixen amb
20
el patrimoni del Port i este també ha de fer-ho mirant
concepte de ciutat o poble en cada cas. Ni dos pobles
la comarca. Aquells temps aïllacionistes han passat a
de la comarca han evolucionat de la mateixa manera
l’oblit quasi del tot. La relació econòmica destacada i el
ni tampoc el Port respecte altres municipis del Camp
fluix de població ha interelacionat ambdós espais. Les
de Morvedre.
noves generacions portenyes estan integrades en el territori i no renuncien tampoc a tot el que els aporta
Un altre cas on els elements patrimonials que perviuen
econòmicament o socialment la comarca.
jugaren un paper essencial per a entendre l’evolució dels espais és el manteniment de les cases principals.
El repàs dels destacats elements patrimonials que han
El destacat palau senyorial de Faura, reformat com
sobreviscut del Port dóna idea del que s’ha esmentat
el de Torres Torres, o l’extensa residència senyorial
adés. L’Alt Forn és el testimoni més simbòlic del que va
d’Albalat dels Tarongers suposen el reflex de com es
suposar la vida d’un poblat que es transformà en espai
vertebrava el poder i fins i tot del tipus d’organització
urbà. Originàriament va estar construït el 1926 encara
econòmica. En eixe nivell es troba la Gerència i ciutat
que fou refet el 1952 i d’una manera més completa el
jardí que va acollir els enginyers i el destacat personal
1963 La singularitat constructiva amb una alçada de
d’eixa indústria. Suposava un aïllament de la resta del
quasi 25 metres el situa al nivell d’una torre o castell
nucli urbà on l’eclecticisme barrejat amb un casticisme
com els que es troben escampats per la comarca,
d’origen basc principalment donava la sensació de la
fins i tot recorda a un far vigilant de tota l’activitat
ubicació del poder en aquell recinte. El mateix sentit
industrial de la rodalia. La història de l’Alt Forn, doncs,
que tenien les residències dels senyors de les famílies
és equiparable al de qualsevol altre element d’un
de Monsoriu, Castellví, Vives de Canyamàs, Vallterra
municipi que haja actuat com a referent i alhora espai
va tindre la Gerència.
d’aguait. També en el terreny religiós, com en molts altres, es Un altre signe és l’estructura urbana original. Passà
veu la pervivència del patrimoni. L’abundant presència
de situar-se vora el port o la platja per a adoptar una
d’esglésies en els pobles són producte del repoblament
forma octogonal, tipologia clàssica de la funcionalitat
del segle
d’un poblament nou. Els carrers més antics prengueren
que alguns temples són anteriors però patixen una
eixa disposició i guardaren les sendes o camins agraris
destacada transformació en aquell moment. Des
anteriors com a vies de comunicació al voltant del qual
d’aleshores les formes barroques i les neoclàssiques es
també s’estenien diferents habitatges. En altres pobles
barrejaren en la seua evolució. La riquesa decorativa
resten espais definits de distinta manera. Alguns llocs
s’instal·là a l’interior ja que les façanes principals
ho fan de manera arbitrària, continuant l’estructura
solien tindre pocs elements de riquesa i aquells que
àrab, com és el cas de Beselga. Alguns pobles
apareixen ho fan posteriorment. Al Port de Sagunt
xvii,
després de l’expulsió morisca. Encara
i està dedicat a la mare
s’expandiren a partir d’una plaça pública com a referent
l’espai religiós és dels segle
des del qual s’estengueren les cases, com passà a Gilet.
de Déu de Begonya. L’arquitecte basc Ricardo de la
Fins tot hi ha municipis que principalment cresqueren
Bastida va dissenyar un projecte barroc colonial al qual
a partir de la via de comunicació que constituïa el camí
l’incorporà detalls de la catedral de Bilbao, dedicada
Reial, com ara Torres Torres. Amb tota açò el que es
també a la mateixa advocació mariana. La basílica, com
posa en èmfasi que el desenrotllament de l’espai urbà
la resta d’esglésies va suposar tot un referent d’espai
significa també un element patrimonial que explica el
públic. La restauració ha dignificat un element de gran
21
xx
riquesa decorativa, el mateix que ha passat recentment
En definitiva, és moment de valorar el patrimoni que
en gran part dels pobles.
ha perviscut. A més fer-ho d’una manera conjunta. S’ha de donar cabuda als elements industrials del Port
Es podria continuar comparant la pervivència riquesa
no com una anècdota sinó com una part més del passat.
patrimonial de les poblacions de la comarca i la del Port
Cal posar estima a la terra que ens ha tocat viure des del
de Sagunt. Totes aprofitarien per demostrar que hi ha
patrimoni, sense posat murs que impedisquen acostar-
un ric patrimoni a descobrir que no s’ha perdut. També
se a la història dels avantpassats.
per a tindre en compte que tot, amb la seua diferenciada personalitat, forma part de la comarca i l’enriquix.
Lluís Mesa i Reig
23
uan en l’any 1900 els socis Eduardo Aznar i Sota i el seu nebot, Juan Ramón Julián
LES DAMES DE FERRO EL VAPOR DE SERRA MENERA
Quirico de la Sota i Llano, iniciaren una nova aventura empresarial no degueren calcular, en tot el seu calat social, allò que realment estaven donant a llum. La creació de la Companyia Minera de Serra Menera fou, al mateix temps, el desenvolupament d’un dels projectes més ambiciosos del segle XX i un fenomen que, més enllà de canviar la forma de vida d’una ciutat, anava a crear una nova forma de vida en ella. El projecte ideat por ambdós socis contemplava l’extracció de mineral de ferro en les poblacions d’Ojos Negros (Teruel) i Setiles (Guadalajara) majoritariament, amb la consegüent construcció d’un ferrocarril i unes instal·lacions portuàries per al seu embarcament, ambdues de la seua propietat. I ací és on tenen tot el protagonisme Les Dames de Ferro, eixes xicotetes, i grans, locomotores que foren l’envídia de molts altres ferrocarrils de tot el món i que, durant seixanta-cinc anys, foren els motors que transportaren milions de tones de mineral de ferro des de les mines fins a la nostra ciutat. Passant de les xicotetes locomotores de maniobres, de procedència majoritariament belga i alemana, a les de llarg recorregut, especialment dissenyades i executades per la companyia britànica North British Locomotive i que foren l’envídia de molts ferrocarrils. De les trenta-dues locomotores a vapor, deu eren les de maniobres, amb les quals es preparaven els combois en les platges de vies en les mines i les encarregades de portarlos, per seccions, fins al muntacàrregues de mineral, una joia de la enginyeria nord-americana construïda en les instal·lacions portuàries de la nostra ciutat. Las altres vint-i-dos locomotores foren autèntiques joies. De les fàbriques de North British sorgiren setze màquines model MASTONDONTE entre els anys 1906 i 1913, i quatre del model MALLET en 1909 i 1910, un model fabricat en exclusiva per a Serra Menera amb la finalitat d’ajudar a salvar el fort desnivell de Puerto Escandón quan els combois viatjaven carregats en direcció a la nostra ciutat. Les altres dos locomotores foren construïdes per Tallers Euskalduna, empresa del Grup Sota i baix llicència de la britànica Beyer-Peacock, d’estes a soles tingueren número la 501 i la 502.
24
Las labors habituals consistien en la confecció dels trens en Ojos Negros fent ús de les xicotetes màquines de maniobres. Una vegada organitzats els vagons auxiliars, s’enganxaven a una de les grans Mastodonte e iniciaven el seu recorregut direcció a una de les estacions importants d’aquest, Teruel-Los Baños. Després d’arribar a Teruel, s’acoblaba en la cua una segona gran locomotora, habitualment una Mallet. D’esta manera es podia escometre la labor d’ascendre la fort rampa de Puerto Escandón fins arribar a l’estació del mateix nom, on la locomotora de cua es desenganxava, per a donar la volta en la plaça giratòria i retornar a Teruel. El desnivell salvat en dèsset quilòmetres feia passar de
SM-1 y SM-3 (Bárbara i Amalia):
918 a 1220 metres amb una pendent del 19%.
03-05-1962. Foto Trevor Rowe.
El comboi, de nou a soles amb una màquina al cap, iniciava ja el descens fins al Port de Sagunt, al llarg de cent quaranta-nou quilòmetres, passant dels 1.220
Les altres vint-i-cinc tingueren la seua numeració, en
metres de Puerto Escandón als 3,5 metres sobre el
el cas de les Mastodonte de l’1 al 16 i en les Malet del
nivell del mar a l’arrivar a la platja de vies, en la zona
301 al 304, i es batejaren amb els noms de les mines que
de l’Alameda, on es trobava l’estació final del recorregut
hi havia en l’explotació o de poblacions per on passaba
del ferrocarril i, des d’allí, organitzar les seccions
el ferrocarril.
que, tirades novament per xicotetes locomotores de maniobres, es dirigien al muntacàrregues en el moll
Així, per exemple, la SM-1 tingué per nom Bárbara, la
per al seu embarcament en els vaixells.
SM-8 Teresa o la SM-16 fou batejada com Antonio, i en el cas de les Mallet la SM-301 fou dedicada a la ciutat
Tot eixe trajecte, en condicions normals, amb poques
de Teruel.
parades per desengaxament de tremuges, durava aproximadamen nou hores des que eixia el comboi fins
Estes grans locomotores arribaven a pesar prop de
que arribava a la nostra ciutat.
cent vint tones, i arrossegaven conjunts d’unes vint tremuges de les que la companyia comptà amb sis-
Entre el primer viatge, amb el ferrocarril a ple rendiment,
centes unitats fabricades per Tallers Euskalduna, la
realitzat el vint-i-set de juliol de 1907 a l’últim, descarregat
Societat Espanyola de Construccions Metàl·liques i
el vint-i-nou de juliol de 1972 passaren seixanta-cinc
Tallers Miravalles, totes elles amb el seu número de
anys en què, a més de mineral de ferro eixes locomotores
tremuga i que encara algunes estan en servei per a
portaren vida a la nostra ciutat, ja que era habitual que
diverses companyies en Espanya.
en els viatges s’esquitllara alguna que altra persona amb la idea de llaurar el seu futur junt al mar.
25
Açò, junt a las vivències dels nostres majors, de
Al menys, ens queden els testimonis, documents i
persones com alguns membres de la comissió de Luis
vídeos, la majoria de conservadors ferroviaris britànics,
Cendoya, Paco Fabra, Pepe Sanchis “Garrancholes” i
i les vivències d’aquells que treballaren o conegueren el
la família de Rafael López Revert “Potaje”, per citar
ferrocarril de la Companyia i que, de segur, s’emocionen
alguns, són l’únic que ens queda, ja que pràcticamente
quan miren des de la Plaça dels Cotxes a l’Alameda i
tot el material rodador de la Companyia Minera de
recorden el so dels xiulets de les Dames de Ferro.
Serra Menera va ser convertit en ferralla en 1972 per l’equivalent a 21.000 euros, deixant-nos a las generacions presents sense eixos records vius que són una part molt important de la nostra vida.
José Luis Martí González
27
S
ANATOMIA D’UN (NO) MUSEU FALLER
ón Museus les institucions de caràcter permanent, obertes al públic, sense finalitat de lucre, orientades a l›interés general que
reuneixen, adquireixen, ordenen, conserven, estudien, difonen i exhibeixen de forma científica, didàctica i estètica, amb finalitats de recerca, gaudi i promoció científica i cultural, conjunts i col·leccions de béns de valor cultural.
Són funcions dels museus: · La conservació, catalogació, restauració i exhibició ordenada de les col·leccions. · La recerca en l’àmbit de les seues col·leccions o de la seva especialitat. · L’organització periòdica d’exposicions científiques i divulgatives, concordes amb la naturalesa del museu. · L’elaboració i publicació de catàlegs i monografies dels seus fons. · El desenvolupament d’una activitat didàctica respecte als seus continguts. · Qualsevol altra funció que en les seues normes estatutàries o per disposició legal o reglamentària se›ls encomane. Els museus, necessàriament, hauran de reunir els següents requisits: Instal·lacions permanents, suficients i adequades, segons el parer de la Direcció general de Patrimoni Cultural pertinent. Un tècnic superior al seu càrrec. Inventari i Llibre de Registre, segons models oficialment establits. Horari d›obertura al públic no inferior a quinze hores setmanals. Pressupost que garantisca un funcionament mínim. Enviar a la Direcció general de Patrimoni Cultural pertinent, amb la periodicitat que reglamentàriament es determine, resums estadístics de visites al Museu. Són col·leccions museogràfiques permanents aquelles que reuneixen béns de valor històric, artístic, científic i tècnic, o de qualsevol naturalesa cultural i que, pel reduït dels seus fons, escassetat de recursos i manca de tècnic no puguen complir les condicions mínimes per a desenvolupar la funció cultural encomanada als museus. Han de reunir els següents requisits: Instal·lacions estables, suficients i adequades. Inventari, segons
28
model oficialment establit. Ser visitables al públic
La falla fou composta per un avió que representava
almenys un dia a la setmana.
la recent instaurada República, altres motius com l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.
A més aquesta institució ha de patir una mutació
En aquell 1932 es van indultar els primers ninots, van
necessària perquè aconseguisca els principis de la Nova
ser diversos i estaven dedicats tots ells al mòn del treball,
Museologia: el nou paradigma que entén a aquestes
que van ser entregats i regalats al llavors alcalde de la
institucions com a centres culturals vius i com a punts
ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles
de trobada de la comunitat, en contrapartida al museu
saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les
elitista, autoritari i de portes tancades.
festes josefines en la nostra comarca, s’han produït una important quantitat d’ojectes; “ninots indultats”,
Per història les falles de Sagunt podrien disposar del
medalles, publicacions, fotografies, insígnies, etc, que
seu museu o de la seva col·lecció permanent. Fem un
han sigut guardades, sense ordre ni concert, en els propis
poc de memòria. La primera falla a la nostra ciutat es
“casals” de les comissions que les produïen, arribant en
plantà en 1927 al nucli nou i a 1932 al nucli vell, junt
moltes ocasions, a la seva destrucció o pèrdua.
a altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa
Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una manera
(1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i
ordenada amb un reglament faller i amb una entitat con
Amèrica (1932) .
Junta Fallera de Sagunt que coordine totes les activitats i accions de les falles. La junta fallera va començar el
Sagunt no podia estar ausent d’aquestes manifestacions
seu camí en l’exercici 1923. Luis Cuadau va compartir
i del cult a la bellesa, el color i el foc. En 1931 Vicente
la presidència amb Ricardo Almenar quan el cens faller
Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola
rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El
organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes
Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet,
a Sagunt, de manera ordenada.
Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.
En Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup
Entre les novetats aportades per la pròpia junta, hem de
de fallers montà en un carrer del Port, Carrer del poeta
destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada
Llombart, la primera falla, dedicada al ferro, estava
en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael
representada per un colós dominador sobre la banya
Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil,
de l’abundància, del que sobreeixien els productes
han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa
minerals; aludia també a la gestió municipal i a les dues
a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre
empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els
(cal destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de
components de la primera comissió foren: Bautista
caràcter comarcal en tot el territori valencià).
Lopez
Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco
Cervantes, Vicente Rams, Angel Xirivella
i Antoni
En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes:
Pérez, entre altres.
l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres, que en 1973 eren nou i set infantils.
En 1932 es plantà la primera falla en Sagunt-Ciutat.
En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio
El monument es construí en uns tallers del Port, i fou
Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de
obra dels artistes Antoni Blasco i Francisco Fernàndez.
1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema
29
de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la
de la nostra comarca. Hui, el (no) museu faller per a
presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port
alguns és una realitat. L’edifici destinat a guardar i a
de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.
mostrar als interessats els materials produïts per les falles, i al mateix temps seu social de la Junta Fallera,
El següent exercici també va ser de canvi, és van
s’ubica al barri de Baladre, ampli edifici cedit per
aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis
l’Institut Nacional de la Vivenda i amb el patrocini de
de població, les competicions esportives, l’exposició del
l’Ajuntament de Sagunt.
“ninot indultat”, la mascletà municipal, l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la
Al ja saber la història podem afirmar que el museu
“Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers es creen
faller de Sagunt (segons fica a la porta de la seu de la
els estendards fallers i s’impossa la vestimenta fallera.
Federació Junta Fallera de Sagunt) deuria de comptar amb 70 ninots, la meitat infantils i la meitat majors, les
En 1977, continuant amb la història, L’Ajuntament
fotos de 35 falleres major i 35 falleres majors infantils,
cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça
les fotos de totes les falles plantades en aquests 35 anys,
de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda
les fotos de les 70 comissions d’honor de Junta Fallera
emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a seu
de Sagunt, les fotografies de tots els premis entregats:
social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà
cavalcada, playbacks, teatre... com un museu etnològic
Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de
que es précie també podria tindre una evolució de la
Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici
festa a Sagunt i comarca, així com de la indumentària
que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la
gastada per a tal efecte. Igual seria pegar-li una volta
pujada del Castell i finalment aconsegueix la seva seu
més però seria interessant tindre material audiovisual
definitiva al barri de Baladre.
de tot allò que ha envoltat a la festa fallera o per exemple el llistat i intervencions dels mantenidors de
Arribat aquest moment, en l’ànim de molts fallers
les Falleres Majors de la Comarca.
s’albergava la i·lusió de que la seu, la nova, de Junta fora un museu en el que s’arreplegaren aquells
Tot açò catalogat de tal manera que qualsevol persona
materials produïts per les pròpies comissions i que eren
que vullga consultar, vullga saber qualsevol cosa
mostres del seu esdevindre històric. Materials que en
relacionada amb les festes falleres a Sagunt ho puga
el futur podrien passar a formar part de la història
veure, descobrir, llegir d’una manera fàcil i senzilla.
30
Després de tota aquesta utopia anem a parlar de
de masses, que els museus van esdevenir centres
realitat, el museu faller no és un museu perquè no té un
totalment oberts a la societat. A principis del segle XXI,
director, el museu faller no és una col·lecció permanent
amb l›arribada de les noves tecnologies i les xarxes
perquè no té horari d’apertura, i el museu faller no és
socials, els museus s›han obert al seu públic, agafant
un museu perquè no està musealitzat (que açò deuria
presència a plataformes com Twitter o Facebook.
ser la primera dada important). Segons un estudi publicat pel Ministeri de Cultura Fa uns ans en l’última reforma del Museu Faller
d›Espanya, actualment la gran part del públic (un 80%)
(continuem diguent-ho així) es va arribar a la
que assisteix als museus ho fa en parella o en grups
conclusió de què els ninots indultats de més de cinc
de 3-4 persones. La franja d›edat més significativa es
anys es tornaren a les falles corresponents per no
troba entre els 12 i els 41 anys. Pel que fa al públic
poder mantindre-los i es va optar per ficar els cartells
adult, més del 63% posseeix estudis superiors. Segons
anunciadors i els últims ninots indultats. El museu
l›estudi, les expectatives de la visita més compartides
faller, actual seu social de Federació Junta Fallera de
són poder apreciar objectes o obres d›art, conéixer la
Sagunt, també disposa d’uns panells on es poden veure
nostra història i descobrir coses noves.
totes les falleres de la comarca des de Nora Ariza a Maria Moliner, passant per tantes dones que han
La planificació. Com tota organització, el museu ha de
aportat el seu granet d’arena a la festa, però quin és el
tenir uns objectius clars i ben definits. Aquests objectius
problema? Que no pot ser visitable ja que és la sala de
sovint venen marcats per la política cultural de la seva
juntes de Presidents i no existeix un recorregut per a
àrea geogràfica d›influència i per les intencions del
poder fer-lo.
propi equip gestor del museu. La museologia investiga sobre tots els temes relacionats amb la planificació del
Però torne a les generalitats dels museus. Inicialment,
museu, com són l›adquisició i conservació d›obres, la
el primer factor que justificava i donava sentit als
disposició física de les obres, la difusió educativa de la
museus era la pròpia col·lecció, que la institució
col·lecció o l›anàlisi de la relació públic-museu, entre
s›ocupava de conservar i mostrar. Amb el temps, el
molts altres aspectes.
concepte de museu-contenidor, es va anar ampliant pel de servei cultural públic, i d›altres elements van anar
El continent. L›activitat del museu es troba lligada a la
incorporant-se als components esencials del museu.
seva pròpia estructura arquitectònica. Els museus es
Aquests es poden resumir en: el públic, la planificació,
troben generalment ubicats en dos tipus d›edificis, bé
el continent i el contingut.
en construccions singulars de vella planta, construïdes per complir una altra utilitat; bé en edificacions de
El públic. Un dels objectius de tot museu és mostrar
nova planta, construïdes específicament per esdevenir
la seva col·lecció i arribar al màxim de persones
un museu.
possibles, independentment del seu origen o nivell cultural. Durant els segle XVIII i XIX el principal
Els edificis de vella planta presenten particularitats
públic dels museus eren gent de l›aristocràcia i de la
arquitectòniques que sovint dificulten o influeixen en
burgesia. Amb el temps el grup de gent es va ampliar a
el discurs expositiu. En els museus de nova planta, en
estudiosos, intel·lectuals i historiadors. No fou fins a la
canvi, els edificis estan específicament dissenyats com
segona meitat del segle XX, amb l›arribada de la cultura
a museus, facilitant sovint la instal·lació de serveis
31
complementaris, com la cafeteria, el guarda-roba
Anant més al detall, quins han de ser els Museus
o els accessos. Aquests edificis han de ser sobretot
referents per a repensar l’anatomia del (no)museu
flexibles i extensibles, és a dir, han de permetre futures
faller de Sagunt?
modificacions i/o ampliacions. Alguns dels continents de nova planta més destacats del panorama museístic
MUSEU FALLER DE MONTEOLIVETE
internacional són els Guggenheim Museum de Nova York i de Bilbao, el Centre Pompidou de París i el Getty
Aquest museu es va fundar per a albergar tots els
Center de Los Angeles, entre altres.
ninots que oficialment indulta Junta Central Fallera, La pròpia ubicació del continent influeix en el
organisme rector de les Falles a València i algunes
funcionament del museu i sovint sobre la quantitat i
localitats pròximes, gràcies a la votació popular.
el tipus de públic. L›edifici pot trobar-se al centre de
L›exposició conté tots els ninots indultats des del primer
la ciutat o en un espai a una zona rural. Un exemple
de 1934, amb el parèntesi de la Guerra Civil, un per any
d›això és la ubicació del Museu Nacional d›Art de
fins a 1963, en què es comencen a indultar també de
Catalunya, amb Montjuïc com a frontera natural, o els
falles infantils. També hi ha una secció on s›explica
cinc palaus del carrer de Montcada que componen el
el procés de la construcció d›un ninot, i diverses
Museu Picasso de Barcelona.
col·leccions relacionades amb la festa: tots els cartells anunciadors oficials de les Falles de València (el primer
El contingut. Normalment la col·lecció permanent
és de 1929), les fotografies de les falles grans i infantils
d›un museu és només una petita mostra del seu fons.
guanyadores de la secció especial des de 1934, els
Aquesta mostra és sovint una selecció de les millors
retrats de les falleres majors de València des de 1995,
peces de la col·lecció o de les més representatives. Les
totes les insígnies de les comissions falleres censades en
peces, però, no només han de valdre per sí mateixes
Junta Central Fallera i les fotos de les falles plantades
si no que han de tenir un sentit en el context de
per l›Ajuntament de València des de 1981 (primer any
l›exposició, han de mantenir certa relació amb la resta
que la va pagar el consistori). Finalment, en una sala
del material exposat.
d›audiovisuals es projecten vídeos relacionats amb les Falles. És possible adquirir la Guia del Museu Faller
32
en quatre idiomes (valencià, castellà, anglés i francés).
satírics en llibrets. El recorregut, que es pot seguir en
Des de finals de 2015 és considerat un museu ja que
una visita guiada que explica cada punt, està pensat des
l’Ajuntament de València, qui el gestiona, ha optat per
d›un punt de vista amé i espectacular, i comprensible
col·locar un director del mateix.
per als qui no coneguen les Falles.
MUSEU FALLER DEL D’ARTISTES FALLERS
GREMI
El Centre d›Interpretació de la Festa és un museu situat dins d›un modern edifici amb espais multifuncionales, una bona situació i una dotació de mitjans tècnics, la qual cosa ha fet que en poc temps siga un lloc de
Pertanyent al Gremi Artesà d›Artistes Fallers de
referència per a la ciutat, la comarca de la Safor i,
València, aquest museu també té figures salvades del
com no, per a la Comunitat. L›espai museístic mostra
foc, però aquesta vegada per decisió d›aquest gremi
des d›una perspectiva moderna tot el relacionat amb
sobre la base del seu valor artístic. A més hi ha exposats
la festa fallera en general i, també, la vinculació de les
esbossos al llapis i aquarel·la de falles i carrosses, parots
falles amb la ciutat.
(figures precursores del ninot), fotos de falles de tots els temps, insígnies, llibrets de falles, i treballs d›artistes
L›objectiu del Museu Faller de Gandia és donar a
fallers no relacionats amb les Falles, com la maqueta
conéixer d›una forma diferent i lúdica la història, la
del parc de Gulliver en el vell llit del Turia.
cultura i la tradició valencianes, l›art, la música, la sàtira i l›enginy. Tot açò unit al treball dels artistes
MUSEU FALLER DE GANDIA
fallers i a la riquesa de la nostra tradició. En definitiva, allò que es pretén transmetre a la gent
En la ciutat de Gandia trobem un museu faller amb
és que les falles no són únicament fotografies antigues
una concepció diferent. La seva base no són els ninots
i ninots, i que no es redueixen a una setmana de festa,
indultats, sinó la divulgació de la festa fallera, la
sinó que abasta tot un any d›esforç i treball.
qual realitza amb l›ajuda de tecnologia interactiva i multimèdia. En ell, el visitant pot veure com van sorgir
Concluint, tenim dos models de museus municipals,
les diferents comissions falleres des de la primera que
València, i Gandia, propietat de les falles. Quin seria el
va sorgir en el segle XIX, conéixer els actes que celebren
model ideal per a Sagunt?
els fallers (Crida, Ofrena, etc.) en diversos panells, saber com és la indumentària tradicional valenciana, veure fotos de les falleres majors i falleres majors infantils de Gandia en pantalles tàctils, fer-se una idea de l›ambient festiu en una plaça plena de pantalles amb imatges de les Falles, dissenyar una mascletà (amb la qual tremola el sòl fins i tot), aprendre com es construeix un ninot des de l›esbós fins a l›acabat, veure els ninots indultats de Gandia en pantalles, saber què comissions falleres hi ha a Gandia i què fer, escoltar diferents sons de les Falles a través d›un joc de tubs, i veure exemples de textos
María Alcamí
La història de les falles de Sagunt està molt relacionada amb la història d’una de les seues comissions més emblemàtiques de la comarca: la falla Luis Cendoya
EL RENAIXEMENT DE LUIS CENDOYA DESPRÉS DEL TANCAMENT DELS ALTS FORNS
del nucli del Port. I és que, la festa fallera a la capital del Camp de Morvedre arribà, precisament, amb la creació i naixement d’esta comissió a l’any 1927. A pesar de què la falla més antiga de la comarca, segons la documentació trobada, es va plantar a la localitat d’Estivella, Luis Cendoya és la comissió més antiga de les que, actualment, planten els seus monuments fallers, amb quasi nou dècades d’històries i milers d’integrants que han passat pel seu cens. Com recordava l’escriptor Emili Llueca Úbeda al seu llibre “Història de les falles al Camp de Morvedre 19272002”, els inicis de les falles a la ciutat se situen en 1926 quan els veïns del Port de Sagunt, Antonio Blasco i Francesc Cervantes, es van interessar per conéixer de prop el món de la festa josefina i van visitar diversos tallers fallers de València. Com a conseqüència d’esta visita, veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i altres, s’agrupen per a formar una comissió fallera que planta el seus monuments a l’any següent. Ací és on naix la falla Luis Cendoya del Port de Sagunt. A més a més, Llueca relatava que la primera falla que es va plantar a este nucli de població, ho va fer al carrer Poeta Llombart, front a l’actual número 52, un monument que van construir entre Antonio Blasco, Francisco Cervantes, Ángel Xirivella, Bautista López, Pedro J. Redón, Pascual Gómez i Vicent Rams amb ninots vestits amb roba cosida per les seues dones i amb la crítica i esbossos realitzats per Francisco Cervantes. Encara que no es conserven documents al voltant d’algunes setmanes falleres d’anys posteriors, sobretot dels exercicis 1928 i 1929, sí que hi ha constància de què la comissió Luis Cendoya va continuar plantant durant les següents dècades amb uns monuments prou reivindicatius, com mana la tradició josefina, on reclamaven, entre altres aspectes, la creació d’una banda de música i la reparació dels carrers o del clavegueram. Així mateix, esta comissió de la comarca ha tingut entre els seus membres a conegudes personalitats de la ciutat com va ser el cas del poeta Rafael Presència i Pla, que va presidir la falla Luis Cendoya a l’any 1947. Molts van ser els exercicis on esta comissió de la comarca va plantar els seus monuments, que va traslladar precisament al seu emplaçament actual, a la plaça 1er de Maig del Port de Sagunt. Encara que la història de Luis Cendoya durant les dècades dels 50
34
i 60 no està completament documentada, a partir de 1970 els historiadors fallers ja tenen tota la informació al voltant d’esta comissió al seu abast, atés que va ser el moment on l’activitat fallera de Luis Cendoya es va intensificar, fins arribar als inicis del anys 80. Així mateix, la falla Luis Cendoya té l’honor de ser una de les primeres comissions que van formar part de la Junta Fallera de Sagunt, creada a l’exercici 1972-1973 gràcies a la iniciativa de Luis Cuadau Marco, i de què la primera Fallera Major Infantil d’esta entitat també fóra una de les integrants d’esta comissió, més concretament la seua filla Mª Ángeles Cuadau Asensi.
RELACIÓ AMB ELS ALTS FORNS És un fet que la història del Port de Sagunt es troba estretament lligada amb la de l’empresa Altos Hornos de Vizcaya, una empresa siderúrgica que va marcar el dia a dia del tots els veïns de la ciutat, i la festa fallera no va ser una excepció en esta matèria. És important recordar que, en 1971, esta empresa va canviar el seu nom, passant a anomenar-se Alts Forns del Mediterrani, mercantil que es va constituir a partir de les instal·lacions d’Altos Hornos de Vizcaya S.A. al Port de Sagunt. En la seua creació també van participar U.S. Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvis. Els més majors de la localitat recorden amb certa estima allò que significava esta empresa per als veïns de la ciutat. El so de la sirena de “fàbrica” marcava el temps de la ciutadania sense que fóra necessari estar pendents del rellotge. Va suposar un gran motor econòmic durant molts anys per a la capital del Camp de Morvedre al donar treball a la gran majoria dels ciutadans de la localitat i d’aquells que venien d’altres ciutats espanyoles, i també marcava una mena de jerarquía entre els habitants de la
de la mateixa manera que la ciutadania sofria les
ciutat, ja que alguns d’ells van tindre uns privilegis que
conseqüències d’este tancament, també ho va fer la
la resta no podia aconseguir. Però, l’arribada de la crisi
falla Luis Cendoya.
va afectar molt negativament a esta empresa, una crisi que va produir que, el 4 de febrer de 1983, el Consell
És ben cert que esta comissió, que estaba presidida
de Ministres decretara el tancament i desmantellament
en aquell any per Santiago Garrido, va plantar el
dels Alts Forns.
seus monuments durant la semana marcera de 1983, però esta va ser l’última fins a la fi de la reconversió
Esta mesura, i la posterior reconversió industrial,
industrial. A més a més, durant la setmana fallera
van afectar també a la majoria dels veïns del Port de
d’este any es va produir un moment molt crític de la
Sagunt que es van mobilitzar massivament. Es van fer
història de la ciutat, ja que el 18 de març de 1983 el
al voltant de quinze vagues generals en 1983, es va
director d’Alts Forns del Mediterrani, José María Lucía,
cortar l’autopista A-7, es van dur a terme nombroses
va acudir personalment al Port de Sagunt per ordenar
manifestacions, algunes d’elles a Madrid i que encara
als treballadors que deposaren el seu comportament
són molt recordades a la capital de l’Estat, i inclús
reivindicatiu després que es decidira el descens de
un tancament al ple municipal saguntí. Així doncs,
la producció per a aconseguir, de forma gradual, el
35
esta comissió. És per este motiu pel que es van reunir amb determinades persones que ja havien sigut els responsables de portar endavant esta falla abans de la parada ocassionada per la reconversió industrial per a comunicar-los la seua intenció de tornar a fer de la falla Luis Cendoya una realitat a la mateixa demarcació en què havia estat plantant fins al 1983. Així doncs, tots ells, es van reunir al bar Brillante, situat a la mateixa plaça 1er de Maig, on van marcar unes línies d’actuació per tal de què la reconstitució de Luis Cendoya es fera de tal manera que puguera durar molts anys, que fóra una recuperació d’una comissió per a un futur molt ample. En esta reunió van estar presents Amado Vicente, Silvestre Borrás, José Barba, Integrants de la comissió infantil de Luis Cendoya
Benjamín Sancho, Miguel Ángel Herrera, Antonio
desfilant a l’any 1962 (Arxiu Llueca-Juesas)
Fresno, Miguel Ángel Campanario, José Sanchis, Francisco Encarnación i Juan Baeza , entre altres. En este encontre es va decidir dur a terme dos iniciatives
tancament de la empresa. Esta visita va finalitzar
que permetrien la permanència d’esta comissió per molt
amb el directiu rescatat per la policia després d’estar
de temps: la primera d’elles era comprar en propietat
retingut a les instal·lacions del Casino durant dotze
un local que fóra la seu de la falla Luis Cendoya perquè,
hores junt als membres del Comité d’Empresa atés que,
amb un préstec pel mig, s’aconseguiria que l’entitat no
segons relaten alguns historiadors, vora vint-i-cinc mil
es disolguera en un ampli espai de temps; la segona
persones, entre les quals s’encontraven també fallers,
d’estes iniciatives va ser el compromís adquirit per a
van acudir als voltants d’este edifici de la ciutat per a
fer una rotació entre alguns dels presents per a que, en
protestar per esta situació.
el moment que els tocara, es feren càrrec de la comissió com a presidents, una manera de donar continuïtat als
Després de les falles de 1983-1984, com conta l’actual
responsables de la falla.
president de Luis Cendoya, Antonio Fresno Ortiz, les coses es van complicar per a esta comissió de la ciutat.
I així ho van fer. Quant al local, es van decidir a
En un primer moment, va decidir prendre les regnes
comprar l’edifici que antigament havia sigut la seu de
de la falla José Barba del Fresno però la situació en
l’ajuntament al Port de Sagunt, el nº 4 de la plaça 1er
que estava la ciutat i els treballadors d’Alts Forns del
de Maig, local en què encara es troba el Casal de Luis
Mediterrani, entre els quals es trobava Barba i altres
Cendoya, un casal amb molta activitat no sols durant
fallers de la comissió, finalment va provocar la disolució
la setmana fallera sino també pràcticament els tres-
de Luis Cendoya, que no plantaria el seus monuments
cents seixanta-cinc dies de l’any. Quant a la rotació
durant el període que va suposar la reconversió
en la presidència de la comissió, en esta roda van
industrial al Port de Sagunt, és a dir, els exercicis 1983-
participar Silvestre Borrás Azcona, Benjamín Sancho
1984 i 1984-1985. En estes dates la festa josefina va
Jover, Antonio Fresno Ortiz, Vicente I. Martínez
continuar a la localitat gràcies al treball de la resta de
Campayo i Amado Vicente García, que, en una tanda
comissions falleres que existien en aquell moment.
de dos exercicis fallers cadascú, significaria assegurar la presidència durant deu anys.
RECONSTITUCIÓ DE LUIS CENDOYA
«Es va demanar un préstec de vint anys per a comprar el casal a la Caixa d’Estalvis però no es podia demanar
Va ser, precisament, durant l’ofrena de flors a la Mare
a nom de la falla, perquè encara no estava constituïda
de Déu dels Desamparats de les falles de 1985 quan un
com associació cultural com ho està ara. Per este motiu
grup dels antics fallers de Luis Cendoya que s’havia
el préstec va ser nominal a nom de Silvestre Borrás,
reunit a la plaça 1er de Maig per a veure l’acte, van
José Barba, Miguel Ángel Herrera i Benjamín Sancho.
començar a parlar al voltant de la idea de reprendre
Esta compra va ser el somni, precisament, de Miguel
36
37
Ángel Herrera que, sense ser mai president d’esta
representar a l’antiga Junta Fallera de Sagunt sent
comissió va ser un gran puntal durant molts anys,
falleres de Luis Cendoya: Mª Ángeles Cuadau Asensi
ostentant el càrrec de tresorer, motor i continuador de
(1974), Mª Elisa Borrás Navarro (1976), Mª Teresa Olmos
Luis Cendoya», relata Antonio Fresno.
Saus (1979), Enri Olmos Saus (1987), Mª Antonia Albalat Paredes (1989) i Alicia Gil Martín (1999). Així mateix, en
D’esta manera es va retomar la falla Luis Cendoya,
l’actualitat té un grup de teatre amb més de deu anys
que tornaria a l’activitat fallera durant l’exercici 1985-
d’història i molts reconeixements, i un grup de música,
1986 sota la presidència de Silvestre Borrás i amb la
el 18M, format per fallers d’esta comissió.
representació de les Falleres Majors, Mª José Barba López i Inés Fabra Marzo, i el president infantil, Manuel
Ara solament resta l’arribada de l’any 2027 on esta falla
Requena Fresno. Ara ja han passat els anys, més de
serà la primera de la comarca del Camp de Morvedre
trenta, i la comissió de la falla Luis Cendoya ha anat
en celebrar el seu centenari, una data que molts fallers
creixent any rere any, ha celebrat el seu setanta-cinc
de Luis Cendoya porten gravada al seu cor i a la que
aniversari i, enguany, tres dècades seguides plantant
intentaran arribar continuant amb la germanor i les
els seus monuments.
ganes de treballar i tirar sempre endavant que, fins ara, esta comissió del Port de Sagunt ha demostrat.
A més a més, pot enorgullir-se perquè és una de les poques comissions de la comarca que poseïx el seu propi pasdoble, composat pel mestre Villar, i compta
Antonio J. Fresno Sanchis
en el seu haver amb un total de sis dones que van
Periodista
38
39
I
INTENT DE DONAR EN DOS FULLS UNA VISIÓ OBJETIVA DE LES FALLES
ntent de donar en dos fulls una visió objectiva de les falles.
És difícil mantindre una visió purament objectiva d’allò que signifiquen les falles quan se senten d’una manera especial; però si ens cenyim als requisits que estableix l’UNESCO per què siguen declarades Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, és evident que els compleix i a més els sobrepassa. Les falles són tradició i expressió viva que ens ha sigut transmesa de generació a generació, amb actes socials i festius ben arraigats i sabers i tècniques vinculades a l’artesania tradicional, ja que els nostres artistes es formen a peu de taller, reforçats ara per la creació d’estudis específics: el cicle formatiu d’artista faller. I si pregunteu a qualsevol d’ells us parlaran amb gran estima i respecte d’aquell artista que els va transmetre els seus coneixements per continuar amb este peculiar ofici. Les falles són tradició, però també són innovadores i contemporànies. L’eix central de la festa és el monument. Cada dènou de març, els fallers tanquem un cicle, cremant tot el roí i tornem a començar un altre amb l’encàrrec a l’artista del proper monument que cremarem l’any següent. Any rere any, els artistes investiguen nous materials incorporant-los a la falla i noves maneres de treballar gràcies a l’evolució de la tecnologia. Les falles són integradores. Fomenten la cohesió social, creen un sentiment d’identitat que contribueix a infundir un sentiment d’unió i a compartir les nostres tradicions amb tot aquell que vullga apropar-se a elles. Les falles són representatives d’un mode de vida, d’un poble i són la manifestació de la seua cultura, dels seus
40
arrels i del seu sentir. Els fallers recreen la indumentària tradicional de la zona de segles passats en els seus actes i fomenten l’ús de la llengua valenciana, mantenen viva la música tradicional i utilitzen la pólvora per a l’únic que deuria usar-se, per celebrar esdeveniments. Les falles són reconegudes per totes aquelles persones que les creen, mantenen i transmeten. Són part del seu patrimoni. Les falles no són solament falles, són també tot allò que envolten i que contribueix a engrandir més si cap la nostra festa i expressió viva del nostre poble. Són llum, color, pólvora, indumentària, música, alegria, treball, art, sentiment, solidaritat… Les falles contribueixen a fer cada vegada un poquet millor la societat en què vivim comprometent-se amb ella i els seus problemes. Donen treball a multitud de col·lectius i ensenyen una manera de vida sana i participativa als joves. A més, en torn a esta festa hi ha actes esportius, culturals i artístics, durant tot l’any faller. La veritat és que és difícil explicar en dos fulls per què deurien ser les falles reconegudes Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat i més difícil encara tindre una visió objectiva d’un sentiment, del sentir d’un poble. Però si voleu conéixer els motius realment, la millor manera de fer-lo es viure-les, endinsar-se en este món obert a tots i, sobretot, tindre ben clar que si entreu, potser mai voldreu eixir.
Teresa Aparicio Matallín
41
42
UN ANY EN IMATGES
43
Proclamaci贸 Fallera Major
44
Exaltaci贸 FFMM FJFS
48
49
Presentaci贸 Falleres Majors
50
51
52
Celebració de d’Octubre i Halloween
53
Setmana Cultural
54
55
Visita de Pessebres i Reis Mags
57
Imatges pel record
Socis d’Honor PRESIDENT HONORÍFIC President de la Diputació de València, D. Jorge Rodríguez Gramage Administración de Loterías Amparo Baeza Esteban Antonio Fresno Ortiz y señora Bar Zona Franca Vicenta Borrás Sánchez Fernando Juan Samper Floristería Sayas José Luis Soriano López José Sanchis Blat y señora
Benjamín Pérez López Fernando Biosca García Familia Morales Sanchis Ramón Allueva Domínguez José Pérez Zamora Familia Fresno Solaz Luis López Marzal Martín Mellado Martínez Ángel Ortiz Calvo y señora Familia León Sánchez Fanny Arce
59
Socis Administración de Loterías Nº 2 Agustín Cervera Aitana Casado Ferruses Alberto Martínez Alberto Soria Carrasco Alfredo Sánchez López Alfredo Sánchez Lacomba Amado Vicente García Amparo Ballester Escobar Amparo Sanz Franc Amparo Aliaga Amparo Almela Amparo Baeza Esteban Ana Argente Ana Ponce Ángel Ana Mª Herranz Viel Andrea Tormo Herández Ángel Pérez Calderaro Ángel Ortiz Calvo Ángel Ballester Gómez Ángela Cócera Díaz Ángeles Yuste Antón Angelita Pérez López Antonia Agudo Antonio Díaz Martí Antonio Andrés Micó Antonio Sánchez Sánchez Araceli Ruiz Ayuso Arantxa Gil Pérez Azucena Díaz Berzosa Balbina Giménez Jarque Baldomero Ortiz Lázaro Beatriz Guillem Vidal Begoña Pérez Aucejo Briadna Victoria Boix González Calzados Calzamar Carmen Aspas Marzo Carmen Bellido Tejadillos Carmen Pérez Pelegrín
Clara López Gimeno Concepción Martín García Cristina Solaz Giménez Cristina Flórez Amorín Cristóbal Muñoz Torres Daniela Sánchez Alcaraz Dionisio Herranz Renau Dulcinea Fuertes Villalba Eduardo Benet Cases El Desván Elisa Maravilla Rodríguez Emilia Ballester Jurado Emilio Pires Vivancos Encarna Belmonte García Enric Campos Carbonell Enriqueta Vicente Establecimientos Clavel Francisco Octavio Matallín Mocholí Fernando Gil Carbó Flores Sayas Francisca Cases Sancho Francisca Martínez Molina Francisco Fabra Oliva Francisco Escobar Valverde Francisco Villar Ripoll Herminia Martínez Verdugo Hilario Martínez Laizón Hortensia y Juan Domingo Inés Lázaro Sola Javier Aparicio Blasco José Mesa Martínez José Sánchez Rabanete José Más Estal José E. Maravilla Peiró José Javier Sánchez Alonso José Luis Muñoz Gutiérrez José Mª Fernández Ortín José Mª Más Muñoz
José Mª Piró Beltrán José Vicente Aparicio Blasco Juan Vayá Horguín Juan Baeza Juan Antonio Ballester Juan Bautista López Mauri Juan Bautista Martínez Devesa Juan Carlo Requena Fresno Juan Carlos Fresno Larrabeiti Juan Vicente Solaz Giménez Juana Cayuela Juanjo de la Cruz Juanjo Gil Carbó Julia Esplugues Julián Castellanos Lillo Julio Pérez Pérez Laura Maravilla Rodríguez Laura Herrera Garrido Laura Carratalá Gijón Laura Albalat Paredes Lourdes Lázaro Sola Luis Cuadau Marco Lucía Campos Martínez Lucía Ángel Calabuig Mª Antonia Albalat Paredes Mª Carmen Fresno Ortiz Mª Carmen Garrido Montesinos Mª Carmen Lasheras Ródenas Mª Dolores García Blasco Mª Elena Martínez Zaballos Mª Inés Sola Romero Mª Jesús Muñoz Gutiérrez Mª Jesús Luengo Cervera Mª Jesús Muñoz Lorenzo Mª José Martín Herrera Mª José Narbón Sorroche Mª José Beltrán Sanz Mª Julia Guillén Delgado Mª Luisa Torres
Socis Mª Luisa Biosca Mérida Mª Pilar Vinuesa Veral Mª Pilar Sánchez Abad Mª Teresa Torres Vaquero Mª Teresa Olmos Saus Manuel Adrián Pérez Manuel Vallés Sorribes Manuel Lacoba Rosúa Manuela Gutiérrez Margarita Martínez Biosca Marga Sánchez Aleixandre María Solaz Salvador Mª Teresa Carrascosa María Marín Martínez María Navarro Romero María Mauri Gallart María Martínez García María Jordán Domínguez María Tortajada Millán María Catalá Berná Marina Tel Pérez
Marta Forés Biosca Marta Sánchez Matallín Merche Jiménez Ruiz Milagros Munuera Romera Minerva Fernández Sánchez Miriam Sánchez Pérez Miriam Adrián Pérez Mónica Cabellos Montse Sánchez Alixandre Nerea Tomás Parrilla Niurka Berná García Noemí y Thalía Anreus Molina Ofelia Monreal Pablo Sanhermelando Lasheras Pablo Molina Ballester Pastelería La Moderna Pedro Ballester Juliá Pedro Más Muñoz Pepa Herrera Ruiz Pinturas Samper Puri Berná Fuertes
Radoika Ortiz Aleixandre Rafael Garrido Montesinos Raquel Cosín Raque Bernat Guerrero Raúl Vicente Martínez Roberto González Rosa Mª Requena Fresno Salvador Sánchez Martínez Salvador Sebastiá García Salvador Montesinos Saus Salvador Adam Vidal Sandra Rodríguez Moral Sandra y Raquel Andrés Sánchez Silvia Hernández Badenes Silvia Edo Lozao Vanesa Domínguez Martín Vanesa Martínez Herranz Vicente Santibáñez Arres Vicente Morales García Zoe Rubio Mellado
Col·laboradors A L’Antiga A mi manera Admón. de Loterías nº2 Ajuntament de Sagunt AutoEscuela J.Motos AutoJuste Berná Joyeros Blanco Joyería Bodegas Micó Bordados Costa Azahar British English Center Broseta Cafetal Luxmar Churrería Mare Nostrum David Parrado Abogados Destellos de Fiesta Ecoas
El Charquito El Faro El Lloc dels Fallers Eugenio Construcciones Progreso-Euronics Fernando Herrera Podólogo Floristería Decoración Diseño Floristería Sayas Frutería Rosabel Industrial Vima Joyería Mercè Lacruz Inmobiliaria La Pérgola La Quintería Lencería Beatriz Soriano Lencería Emilia Loli Burgos Peluquería
62
Lonja Lonja – II Los Lagos Moers Monserele Óptica Mediterránea Peluquería Dori Pizzería Mariotti Rosmar Ruiz Martínez Estilistas Sabor del Monte Saldivina Samper Tendencia Única Viza-Zaballos Vora Riu Zona Franca
63