en calma - AROMATERAPIA
…Es va trobar davant d’un bosc que semblava molt sinistre. El grup va pensar a vorejar tan sinistre lloc, però aquest continuava fins on arribava la seua vista, a esquerra i dreta. A més, el camí de rajoles passava per ell, de manera que, animantse els uns als altres per a no tindre por, van decidir entrar i continuar fins a deixar-ho darrere.
Una vegada dins, caminaven tots apegadets, una mica espantats i alerta, ja que era fosc i ple de sons inquietants de bèsties salvatges, de sobte, uns éssers xicotets, però d’horrible aspecte -eren verds i amb molts tentacles diminuts- els van envoltar, deixant-los paralitzats per l’esglai. I, quan la cosa semblava que no podia pintar pitjor, es va sentir un riure sinistre que s’acostava a gran velocitat: Una anciana plena de berrugues, va aparéixer muntada sobre una vella granera de fusta. Quan va arribar davant ells, els va preguntar: - Qui sou i com us atreviu a entrar en el meu bosc sense permís, criaturetes odioses?-. El valent grup li va explicar que es dirigien a veure al Mag de Zendra, perquè els ajudara i pogueren viure les falles de nou amb alegria i il·lusió. En sentir-los, la desagradable dona, els va dir, soltant una esgarrifosa riallada:
- JAJAJAJA!!! Perquè ho sapieu, jo soc la Bruixa Còvida, i em propose infectar a tots els fallers del món, per a aïllar-los a les seues cases i evitar que es torne a viure l’alegria fallera... això vol dir... que no eixireu d’ací amb vida!!! Llavors, els integrants del grup, vencent la seua por, van recordar que Paula els havia dit que portava en la butxaca uns coets; i, mentre la bruixa entonava el seu encanteri per a paralitzarlos, van encendre’ls i van llançar a l’aire un grapat de coets; el soroll i el fum van desconcertar a la bruixa i a les seues bestioles, i el grup va eixir corrent sense mirar darrere, seguint el camí de rajoles.
Tant van córrer que, quan van parar a recuperar l’alé, es van adonar que havien deixat el lúgubre bosc darrere; i a la bruixa i els virus també... Alleujats, van seguir pel caminet i, al cap d’una estona caminant, es van trobar davant un meravellós palau, que tenia forma de monument faller. A la fi havien arribat a l’estatge del Mag de Zendra!!! Cautelosos, però contents, es van acostar a la porta i, en anar a cridar, aquesta es va obrir de bat a bat, i una figura esvelta i enorme es va presentar davant d’ells: era el Mag de Zendra! -Hola, amiguets, què us porta pels meus dominis?
Sara i Marc, a partir d’ara, sabreu molt bé com manejar els coets amb precaució, (...) Noelia i Marc, des de ja, notareu que recupereu el vostre sentiment faller (...) Aitana i Jorge, mai més tornareu a tindre por dels coets (...) i tu, valenta Paula, en un tres i no res tornaràs a la teua casa i podràs gaudir de totes les falles...
El grup va explicar el que venia a demanar-li al mag i, immediatament, aquest els va dir:
-Doncs clar que us ajudaré. Paula, ja veient les teues precioses sabates de fallera roges, he imaginat que eres una enamorada del món faller... Comencem doncs!
Sara i Marc, a partir d’ara, sabreu molt bé com manejar els coets amb precaució, i els podreu gaudir com el que més; Noelia i Marc, des de ja, notareu que recupereu el vostre sentiment faller i viureu les falles amb tota aqueixa alegria i emoció que sempre havíeu tingut; Aitana i Jorge, mai més tornareu a tindre por dels coets i sereu els primers a gaudir de la cremà; i tu, valenta Paula, en un tres i no res tornaràs a la teua casa i podràs gaudir de totes les falles amb la intensitat i alegria amb què sempre ho fas.
n a u J a m Em
I, des d’aquell dia, tots els nostres amics viuen les falles amb orgull i alegria, gaudint-les de gom a gom!
71
