Edició: Associació Cultural Falla Màrtirs (Gandia) Direcció editorial: José Pedro García i Amelia Alberola Coordinació: Núria Martínez i J. Benjamín García Disseny de portada: Gonzalo Rojas Fotografies oficials: Salva Gregori Monogràfic infantil: Escrit per Nuria Martínez Xandri, il·lustrat per Alejandro Rabadán Montoya. Disseny i maquetació: Clara Fayos Impressió: Tecnigraf Indústria Gràfica, S.L. Justificació tirada: 500 exemplars Dipòsit legal: V-474-2012 La Comissió de la Falla Màrtirs vol transmetre el més profund agraïment a tots els col·laboradors que d’una manera desinteressada han contribuït a l’edició del nostre llibret. Així mateix, la Comissió transmet el seu agraïment al Palau Ducal i la seua gerència per la col·laboració oferida.
1
martirs 2016
emparellats
“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” “Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)”
2
SUMARI Saluda President Infantil Mascotes Padrinets Reines Infantils Fallera Major Infantil Explicació Monument Infantil: Dis-me amb qui vas i et diré quin animal eres Faula i Fauna Endevina endevinalla... Saluda President Padrina Reines Majors Fallera Major Explicació Monument Major: Gandia, ciutat sense llei Rima i Estrofa Ploma i Tinta Falla i Comissió Cens Infantil Cens Major Executiva Col·laboració i Agraïment
3
6 8 20 26 48 50 69 88 94 96 97 120 122 162 168 214 215 218 223 226
4
Parells i Imparells Principi i fi de rojos i blaus , de genis i figures, de moros i cristians, de llums i ombres. Són les mares i filles o els pares i fills, o bé, mascles i femelles qui amb llapis i goma, o bé amb ploma i tinta sobre mantell i cinzell amb ingeni i gràcia seran genis i figures. I serà sense ràdio i televisió, ni plor i rialla. Sols un so i soroll de tabal i dolçaina. Dalt, aguts i greus; baix, plats de cacaus i tramús, de sang i ceba, de fesols i nap. Panets de pernil i formatge, d’oli i sal. Banyat amb vi i llimonà que tanca el café i copa. Barreja de sal i sucre, del salat i dolç, eclosió de coet i tro. Comença la cassalla i acaba el burret. Ara i adés del bateig i caramels, de l’ofrena i flors, dels palets i banderins, del foc i flama, de l’envide i truque, del bac i limpia, del brusó i mocador, de pintes i arracades. Ninots de cartró i fusta, llibret de prosa i poesia acaben amb foc i llàgrima. Principi i fi, adés i ara de llums i ombres. jaBen
5
Saluda President Infantil 6
Fallerets i falleretes: Us convide a viure amb mi, com a president infantil, les Falles de 2016 amb molta emoció i il·lusió. Amb brusó i mocador gaudirem de la nostra festa i, sobretot, del soroll de la mascletà i despertà amb infinitat de bombetes i coets. Aquestes falles són molt especials per a mi, ja que seré l’acompanyant de la meua germana Núria, Reina Infantil de la Falla, que la portaré orgullós del meu braç amb dolçor i tendresa. I, a més a més, els nostres pares ens veuran amb goig i emoció desfilar entre alegria i llàgrimes pels carrers del barri que ens han vist créixer. Vull donar les gràcies als nostres artistes fallers que amb molt d’ingeni i gràcia ens han fet una falleta que ens recorda el món de la faula i fauna, de l’animal i qualitat: Dis-me amb qui vas i et diré quin animal eres... Finalment, desitge que gaudiu amb mi aquest somni fet realitat, a fi que recordem en el nostre cor amb molta alegria cada moment viscut en la millor Falla de Gandia.
Raul Llopis i Carrasco
7
martirs 2016
8
9
10
Ariadna Alemany i Martinez 11
Vicent Barber i Febrer 12
Nicolรกs Caro i Martinez 13
Sara Chรกfer i Cucart 14
Rita Fayos i Lloret 15
Héctor Gallardo i Muñoz 16
Martina Ruiz i Murillo 17
Noelia Sim贸 i Piera 18
Marc Toneu i Subiela 19
20
Imaginaci贸 i Creativitat 21
emparellats
Ester de la Asunción i Gavilà Andreu Subiela i Muñoz
22
23
emparellats
Paula ZacarĂŠs i Alberola Fabio Cuerda i Llopis
24
25
26
Tenies set o nou anys i esmorzàvem; trobe que era un dia d’excursió, aquells viatges d’estiu en família que no recordaràs, en acabant. Havies estudiat la semàfora, afirmares, i posares exemples:
Imagina-t’ho: el cel és el món i cada núvol és una finestra... De quin color els veus?–Eren d’un gris que amenaçava ja amb tempesta forta; jo vaig mostrar el gest i el color obvi quan tu vas contestar- Jo els veig color
verd o roig o blau mar: si plou, seran diamants blaus i els llamps, carcasses grans.
Vaig riure amb ganes, fluix, perquè rimaves i et vaig abraçar fort, amb mil colors.
Josep Lluís Roig
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
Fallera Major Infantil Lluna GarcĂa i FernĂĄndez
48
49
50
51
emparellats
MONUMENT INFANTIL LEMA:
Dis-me amb qui vas i et dirĂŠ quin animal eres...
ARTISTES:
Gonzalo Rojas, Pau Soler i Mercedes Taibo
52
53
martirs 2016
emparellats Les gotes de pluja que relliscaven pel vidre de la finestra, semblaven les llàgrimes de Josep, que guaitava per ella amb la cara pegada al vidre…
- Quin fàstic! –va dir finalment- Avui a la fi és el dia del meu aniversari i no ha parat de ploure en tot el dia… -No podrem sortir a jugar… –Serà la pitjor festa del món…! Què anem a fer? L’avi de Josep el mirava en silenci des del seu butacó… Mentre ell repetia gairebé en veu baixa… - La pitjor festa... la pitjor... Després de tot l’any esperant, clareja avui el cel plorant En Josep està decebut i també està molt rabut. És el seu aniversari no pot haver-hi tempesta sembla que algun dimoni vulga aiguar-li la festa. Ja ho tenia tot pensat: farien carreres de sacs, jugarien a l’amagat i també a lluites de dracs. Aqueixa pluja maleïda els tindrà a casa tancats, la festa més avorrida viuran els seus convidats.
54
Com en un constant degoteig, els amiguets de Josep van arribant a la casa, però cap d’ells és capaç de traure-li un somriure. Ell continua trist, furiós i encoratjat. Els regals comencen a formar una gran muntanya damunt de la taula, però açò tampoc aconsegueix que Josep aparte la vista de la finestra… La mare s’acosta i el reprén dolçament:
-És una pena que ploga, però el més important és que tots els teus amics han vingut i malgrat la pluja volen estar amb tu. -I no veure’t amb aqueixa cara llarga mirant per la finestra… No volem que els teus convidats pensen que eres un maleducat, veritat? Josep nega tímidament amb el cap i segueix lentament sa mare. L’avi com és gat vell observa i no diu res. Què podria fer per ell perquè no patira més?
Un dia tan assenyalat no podrien celebrar, si aquell xiquet enfadat no aconseguien animar.
Allí dins no hi havia lloc per a córrer ni per a jugar. Alguna cosa caldria pensar que els animara un poc. Repassem la situació per a trobar la solució, un bon grapat de xiquets avorrits i bastant inquiets. Donaven voltes a la taula, cridaven disbaratats, igual que en una rondalla d’animalets engabiats. Allò que havia dit dels animals engabiats tenia molt de sentit en parlar dels convidats. 55
martirs 2016
emparellats El menjador era massa xicotet per a rebre tanta energia, tothom començava a posar-se un poc nerviós, si no es remeiava fins i tot algú podria fer-se mal. Alguns corrien al voltant de la taula, uns altres rodaven pel sòl, crits, algún marmoló i fins i tot més d’un plor. Allò semblava un zoo… L’avi molt quiet continuava observant des del seu butacó. Li partia el cor veure aquella situació en la qual semblava que el seu nét era, igual que ell, un mer observador… No era la festa que Josep havia imaginat, però a més el que feien alguns dels seus amics per a divertir-se, el posava encara més trist. Des de la distància els mirava, al mateix temps que cercava una solució… i si els explicava una història o els cantava una cançó... quan de sobte... Si podia aconseguir que li pararen atenció, ja tindria la solució per a poder fer-los gaudir.
Inventarem un nou joc a força d’imaginació, esperant que siga suficient per a canviar la situació.
Sens dubte a tots els xiquets els agraden els animals, es posaran molt contents amb uns amics tan genials. El millor entreteniment que pot trobar cap xiquet està dins de la seua ment esperant el seu moment.
56
El iaio molt satisfet abandona el seu sofà, es dirigix a Josep i li pregunta: - T’agraden els animals? -Clar! contesta el xiquet sense massa entusiasme. - T’agradaria que la teua festa s’omplira de tot tipus d’animals? Açò et faria feliç? - Clar! va tornar a afegir el xiquet, -Però açò és impossible… - No et cregues...vine i veuràs! Agafant Josep de la mà, el iaio fa que tots els xiquets s’asseguen en terra davant d’ells. -Mireu, anem a fer que el menjador d’aquesta casa s’òmpliga d’animals. Vos abellix? -Síííííí!!!! Van cridar tots els xiquets alhora. - Doncs prepareu-vos...! Durant anys de tradició els humans i els animals tenen una gran relació malgrat no ser éssers iguals. Els animals són genials els millors amics que hi ha, al teu costat sempre estan, la companyia ideal. Pot ser pel teu físic o per la forma de ser no series el primer que li sembla a un amic.
57
martirs 2016
emparellats
El iaio els explica un joc en el qual entre tots els xiquets han de trobar quin és l’animal que millor representa a cadascun dels allí presents. Tots disposats en un gran cercle esperen les instruccions per començar aquell joc que sembla molt interessant... Ja que és l’homenatjat i per fi s’ha emocionat, per Josep començarem i la festa animarem.
Mireu bé el vostre amic des dels peus fins al cabell, també penseu com és ell, si és seriós o còmic. Ara heu de decidir i heu de coincidir a trobar un animal que li semble al xaval. Una ullada per ací, uns riures per allà, una decisió que per fi quin animal serà?
58
En Josep és un lleó, voleu saber la raó? Té una llarga cabellera que li arriba fins l’esquena.
També una veu potent i sens dubte és molt valent, com el rei de la sabana del grup ell és el que mana. És una gran elecció Josep serà un lleó. Heu triat un animal que li va fenomenal.
Riures, aplaudiments, sembla que la festa es va animant... El iaio dibuixa un somriure al seu nét, mentre aquest rugeix com un lleó, no podrien haver triat un animal millor. Ara sí que estava content…
59
martirs 2016
emparellats Quin serà el xiquet següent que es preste a l’experiment? Pot ser la xiqueta pigosa que porta el vestit rosa… Li encanta el color rosa en la roba i en cada cosa. També li agrada ballar, la festa i també cantar. Té les cames tan llargues que semblen no tenir fi i a qualsevol destí, l’acompanyen les amigues. Ella és un bonic flamenc que té origen surenc, l’alegria de la reunió i de cada celebració. Amb moltes similituds ja tenim dos pareguts. Anem a seguir cercant un altre animal semblant. Tots estan d’acord en què ella ha de ser un flamenc. Tot va com la seda, així que sense cap dilació, cal procedir a l’elecció d’un altre animal que s’unisca als que ja hi ha…
60
Ara tu, el de la gorra, el que no està en terra. Quin animal seràs? En un moment ho sabràs.
Sempre va tot carregat, amb la motxilla ben plena. Ell sempre està preparat per si sorgeix un problema. Li agrada l’aventura i gaudir de la natura. Ell passeja sense pressa cercant alguna sorpresa. És tranquil i organitzat, una tortuga ha de ser que sempre va carregat i mai arriba el primer.
El xiquet de la motxilla riu nerviós, mentre tots el miren divertits, no era el seu animal preferit, però no estava malament, al cap i a la fi ell era bastant així...
61
martirs 2016
emparellats
Puc ser jo un animal? Cridava una xiqueta amb un to molt formal per a ser tan xicoteta.
Ella és un poc estirada i també prou descarada. És fina i molt coqueta, és molt diva la xiqueta.
Pensa que és molt important i es vist molt elegant. No li agrada molt la gent. Sí, ella és diferent. Ella s’assembla al seu gat o el seu gat s’assembla a ella. Sempre va amb ell lligat, són una estranya parella.
La xica molt seriosa mira els altres xiquets enlairada. Sembla que està enfadada, però al contrari va a la recerca de sa mare, perquè li done el seu gat. Satisfeta i amb el seu gat al braç torna al cercle per continuar amb el joc...
62
Vinga! Ara seguim amb ell, el rosset de la punta, teniu alguna pregunta? o sabeu de què és cadell? Li agrada molt pescar, és el més fort de l’escola. També li agrada nadar i mai usa tovallola. No té fred en ple hivern com si visquera a l’infern. Pot escalar barrancs i el seu pèl sembla blanc. Tot i que no hiverna ell seria un ós polar, dels que viuen en la caverna i no saben tremolar. El xiquet es va alçar, i caminant com un ós, va fer riure al sus amics.
63
martirs 2016
emparellats El joc ha de continuar, la xica que queda serà la següent a participar i un nou animal vindrà. És una xica molt alta que té les cames molt llargues, sempre menja ensalades i al camp ella mai falta. El que més crida l’atenció és el coll tan allargat, per fer una comparació sembla un coll anellat. María és una jirafa i té pigues a muntó. Molt elegant quan xafa i té un prominent mentó. Una altra vegada els xiquets havien donat en la diana, una jirafa...! Era sens dubte el millor símil que podien haver trobat entre qualsevol animal i aquesta xiqueta…
64
Cada vegada queden menys animals per assignar. Arriba el temps del veí que va sempre de disseny. Ell és un xic molt elegant, molt cordial i refinat amb un cert aire intrigant i també un poc estirat. Sembla que fóra un model o un personatge important, vol convertir-se en cantant així és l’amic Ismael. És un pingüí emperador, un apassionat de la neu. Sempre vestit com un senyor i amb una refinada veu. Ismael tot orgullós caminava per la sala imitant la peculiar forma de caminar dels pingüins, mentre la resta de xiquets li aplaudien divertits entre rialles…
65
martirs 2016
emparellats Un xiquet tombat a terra els observa desganat, però no sembla enfadat sols té una gran modorra. Com sempre està cansat, no li agrada competir i acaba molt estressat pensant tan sols en dormir. És un xic molt tranquil, un poc massa podria dir. Dels jocs sempre perd el fil i de tot s’arriba a avorrir. Segur que és un mandrós, tot el dia tombat al sol. Pensatiu i sospirós anhelant un bon llençol. Com si no fóra amb ell, va continuar allí tombat, una ocasió més els xiquets ho havien clavat…
66
El iaio què podrà ser? També serà un animal. Cal trobar un ésser, un que siga fenomenal. Té un caràcter tranquil i les dents són de “marfil”. Com és un home ja vell, ja té arrugues en la pell. És fort de cos i ment, sempre ha sigut molt valent, ens aporta gran saviesa i també molta tendresa. El iaio és un elefant, un animal amb encant. Posseïdor d’un gran aplom, i que li agrada a tothom. Una gran revolada recorre tota l’estança. Cadascú representa el seu animal, una mescla de sons onomatopeics és l’única conversa possible. La festa ara sí que era un èxit, tots els xiquets jugant junts i un Josep realment content que somriu des de lluny al seu avi.
67
martirs 2016
emparellats La llum s’apaga i entra en escena al braç del seu pare un gran pastís amb sis espelmes que il·luminen la foscor, mentre tots canten a l’uníson aniversari feliç. Tots els xiquets es dirigeixen veloços a taula... El gran esdeveniment ha arribat finalment, cal bufar les espelmes i apagar-les com si res. Però no cal oblidar un gran desig demanar, que es farà realitat si és de debò desitjat. Tanca els ulls fortament, té clar allò que vol. No és un desig qualsevol, es complirà finalment? A poc a poc, de la mateixa manera que hi havien arribat, els convidats se’n van anar. Finalment, gràcies al seu avi, la festa havia sigut un èxit. Què content estava Josep!, havia gaudit moltíssim de la seua festa. Era, en aquell moment, possiblement el xiquet més feliç del món, i possiblement també el més cansat. Tant que es va abraçar fortament al seu avi, quan tots se n’havien anat, i en els seus braços es va quedar profundament dormit. Al matí següent, només despertar-se, Josep es donà compte que un sol radiant entrava per la seua finestra. No pogué evitar sentir una mica de ràbia... amb tot el que havia plogut el dia anterior... Però no li va durar molt, perquè la seua festa havia estat genial, tot i la pluja.
68
Anava baixant les escales de sa casa amb un gran somriure, recordant tots i cadascun dels animals que representaven els seus amics. De sobte, en girar la cantonada del carrer...: -Mamà, mamà, s’ha fet realitat! És el meu desig, el que vaig demanar en bufar les espelmes!!! Cridava mentre assenyalava la falla del seu barri. Qui ho anava a imaginar que en la falleta infantil amb un impecable estil els anaven a col·locar. Ell ho havia desitjat pel seu aniversari, però quin destinatari ja li l’havia atorgat? El seu avi i els seus amics, tots amb el seu animal, resultaven un poc còmics allà dalt del cadafal. Era la seua festa representada en la falla, per a goig de la xicalla i per gaudi de la resta.
Gemma Micó i Sanchis
69
martirs 2016
emparellats
70
71
martirs 2016
emparellats
Caragol i Lentitud On vas caragol, tan carregat? Duc la casa o el terrat!
Què fas, caragol, dins el jardí? Menge fulles sota un pi. F. Bofill, A. Puig i F. Serra (adaptació)
Hi havia una vegada un caragol amb una gran closca, que era sa casa, amb una porta i una finestra perquè entrara la llum del sol. El caragol era lent i no podia córrer per portar sempre la casa darrere, però al mateix temps, molt segur. Quan veia perill o plovia a mars, s’amagava a sa casa fins que eixia el sol. Anava sempre arrossegant-se per terra, per les tiges i les fulles de les plantes, pels troncs dels arbres... i no queia.
Val més ser lent i segur, que ràpid i atabalat. 72
73
martirs 2016
emparellats
Lleó i Valentia El lleó sempre és el rei amb la melena llustrosa i amb el seu fort rugit ho exclama per tota la selva.
Nuria Martínez
Hi havia una vegada un lleó que cuidava de la seua gran manada. Ell estava tranquil perquè sabia que pràcticament no tenia enemics. Fins que un dia, una de les lleones no va tornar després d’eixir a caçar, perquè s’havia fet mal en una de les potes. El lléo, preocupat, va eixir a la seua recerca. Amb el seu gran instint i olfacte, prompte la va trobar envoltada d’un grup de hienes disposades a entrar a l’atac. I tan sols amb un ensordidor rugit van eixir espantades, per por a ser devorades per tan gran animal ferotge.
Amb valentia i coratge podràs superar qualsevol situació.
74
75
martirs 2016
emparellats
Formiga i Treball Les formigues a l’hivern mengen totes llonganissa, les formigues a l’hivern mengen ous i pa calent. Les formigues a l’hivern estan totes amagades, les formigues a l’hivern que no els toque el fred ni el vent.
F. Bofill, A. Puig i F. Serra (adaptació)
Hi havia una vegada un grup de formigues que van decidir formar la seua pròpia colònia a la primavera. A poc a poc van anar construint sa casa sota terra amb una gran zona per a emmagatzemar el menjar per a l’hivern. Quan ja van finalitzar la construcció, van començar a emmagatzemar aliments. N’eren més de cent per un camí, una darrere altra, i sense fer ni pols ni remolí van recollir tot el que necessitaven durant l’estiu. Fruit del seu esforç i treball van passar un hivern ben protegides i alimentades.
Amb esforç i treball, tot ho aconseguiràs.
76
77
martirs 2016
emparellats
Elefant i Memòria Salut i alegria. Jo sóc l’elefant el forçut més gran que la terra cria. Per plans i muntanyes duc al meu davant la trompeta, dansant entre dues banyes.
Josep Carner
Hi havia una vegada un elefant que tot el que tenia de forçut també ho tenia de memòria. L’elefant tenia un gran olfacte i olorant amb la seua llarga trompa, sabia on podia trobar qualsevol cosa. En la seua ment, memoritzava olors, aromes i pudors de tot el que l’envoltava. A sa casa tot estava ben ordenat segons l’olor i així ho trobava tot de seguida.
Si a casa tens un lloc per a cada cosa, ben ordenat seràs.
78
79
martirs 2016
emparellats
Gat
i
Traïció Amb potetes enguantades d’encoixinat silenciós, camina delicat i àgil i escodrinya de per tot. Les orelles punxegudes, ulls que semblen dos diamants, es renta i es repentina com si fos un gran galant.
Carme Cabús
Hi havia una vegada un gat que vivia a les teulades. Era silenciós, ràpid i avispat. Va reunir els seus amics del barri per anar a furtar menjar. Amb molta minuciositat, una nit van traçar un pla per entrar a les cuines i robar tot el que pogueren. Quin gran festí s’anaven a preparar! Quan van tenir tot el menjar reunit, van decidir descansar i al dia següent menjar-s’ho tot fins quedar-se ben farts. Però el gat traïdorenc va ser més llest que ningú i quan van estar ben adormits, s’ho va menjar tot i no va repartir-ne ni una molleta.
Mira bé de qui et fies, que en qualsevol moment et podran trair. 80
81
martirs 2016
emparellats
Gos
i
Fidelitat Foren de primer ferotges, parents del llop i el xacal; i ara, amics de gent humana, defensen l’home i la llar.
Josep Carner
Hi havia una vegada una gosseta que va tenir quatre cadells. Els seus amos, com que no se’n volien fer càrrec, una nit freda els van abandonar dins d’una caixeta al costat d’un contenidor. I la probra gosseta quasi mor de tristor. Després de passar molt de fred i d’estar a la vora de la mort, van ser recollits per una xiqueta en tornar del col·legi. La resta de la família amb molta alegria i il·lusió els van acceptar. A partir d’aquell moment va aparéixer un fort vincle forjat d’amor, estima i fidelitat.
La fidelitat aconseguiràs amb amor i estima.
82
83
martirs 2016
emparellats
Mussol
i
Saviesa
Jo tinc cara de set-ciències i visc, de dia, ensopit, totes les meues sentències les pense, immòbil, de nit.
Josep Carner (adaptació)
Hi havia una vegada un mussol que vivia en un gran arbre. El seu tronc era un gran pilar de llibres farcits d’històries apassionants. La copa era un gran eixam de branques i rames amb fulles de paper escrites amb les poesies dels grans lletrats. De dia, descansava amb el cap davall l’ala, però a la nit obria els seus grans ulls i llegia un llibre rere un altre. Es menjava cada paraula i es nodria del seu significat. Per això, el mussol és el més sabut.
Si vols ser un saberut, la lectura et donarà sapiència.
84
85
martirs 2016
emparellats
Ruc i Ignorància Ploreu, ploreu, ninetes, que el ruc està malalt. Té mal a la poteta, i el ventre li fa mal. No pot menjar civada, sinó pinyons pelats. No pot dormir a la palla, sinó en coixins daurats.
Cançò popular
Hi havia una vegada un ruc que vivia en una granja i treballava de sol a sol, amunt i avall, llaurant el camp. La seua vida es limitava a acomplir les ordres del camperol, ni pensava ni raonava, ni sabia llegir ni escriure. “Quin tros d’ase!”, li deien els companys de la granja. Fins que un dia, el gall, després de cantar a trenc d’alba, se l’emportà a l’escola abans d’anar a treballar. El ruc estava emocionat de veure tot el que podia aprendre i deixar de ser un ignorant. I a partir d’aquell moment deixà de ser un ruc i passà a ser un dels animals més intel·ligents.
A l’escola t’ensenyaràs a llegir i escriure, i a pensar i raonar.
86
87
martirs 2016
emparellats
88
emparellats 1.No tinc potes i em menege, respire i no tinc pulmons, passe la vida fent voltes amb un vestit de colors.
2.Encara que no sóc peix dins de l’aigua estic sempre i cantant estic contenta així que arriba la nit.
3.Sóc l’enemic del pastor i li robe el bo i el millor.
1. El peix
2.La Granota
90
3. El Llop
4.Em diuen Lleó i el meu cognom és Pard, qui no ho endevine és massa tard.
5.Vola com una oreneta més rapid que un llamp, i esgarrapa com un gat. Què és?
6.Una pedra que camina, té quatre potes i no és ovella. Pon ous i no és gallina.
4.El lleopard
5. L’àguila
91
6. La tortuga
martirs 2016
Infantil i
Major 92
93
Saluda President 94
Qui no fa la Vespra no fa la Festa! Com a President de la Falla vull dir-vos que cadascú viu la Vespra des d’un vessant diferent, però de la Festa ara és el moment:
Amants de la Festa i de la Cultura, Trucadors i Baqueres, Modernistes i Conservadors, Facebookeros i Twiteeros, Versadors i Prosistes, Xiquetes i Xiquets, Reines i Acompanyants, Padrina i Padrinets, Mascotes i President Infantil... A les Falles no trobem una vespra, perquè la vespra són 364 dies, perquè encara amb les espurnes vives comencem a planificar i a treballar un nou exercici amb il·lusió i esperança, buscant artistes, reines, càrrecs per a l’executiva... i durant tot un any ens esforcem i dediquem tot el temps que es mereix, per poder dur a terme el festival, el teatre, les cavalcades, el llibret, l’emissió... preparem amb cura tots els actes com la nit de Sant Joan amb la seua Proclamació, les Albaes amb el Tabal i la Dolçaina, les damanaes i la Presentació... Però ara és l’hora de la Festa i ara és quan hem de viure amb orgull i satisfacció tot el que traurem al carrer amb tot l’esforç i sacrifici que hi ha darrere. (Punt i apart)
Falleres i Fallers de Màrtirs i Adjacents, amics i simpatitzants, les falles del 2016 ja són una realitat i de segur que són inoblidables i immillorables, per això us espere a totes i tots perquè ho pugeu comprovar i participar.(Punt i seguit) Gaudiu de les nostres Cavalcades, dels nostres Monuments, de les nostres Despertades i Passacarrers... Viviu cada segon amb intensitat i fervor, perquè són nostres i de ningú més.(Punt i Final) Luis Vidal i Bataller
95
martirs 2016
Cara i Ă€nima Padrina 2016 Cristina GarcĂa i Sabater
96
97
98
Imaginem una vida sense impostura, sense brodats, vestits, maquillatges i fotos, sense l’orquestra ni el ball ni els coets ni els trons. Imaginem que no hi ha ningú pel carrer, que en obrir la boca no ix cap so ni arrel. Imaginem que no imaginem res. Res. Mai. Imaginem que aquest poema ja no té paraules. És per això que demanem vida a la vida, que us demane ara i ací el dret a l’alegria, a la festa i el foc. Però també a la cendra.
99
Josep Lluís Roig
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
emparellats
Fallera Major Raquel DĂaz i Camarena
120
121
martirs 2016
emparellats
122
123
martirs 2016
MONUMENT mAJOR LEMA: Gandia, ciutat sense llei ARTISTA: Alfredo Bayona
124
125
Ja s’han fet les eleccions a esta ciutat Ducal. Les urnes han dictat la sentència inapel·lable: cadascú on deu estar. Tots feren moltes promeses, cosa que és de ritual, com també és preceptiu que no se’n complisca cap. També és cosa sabuda que, en saber el resultat, tots els partits són ells els qui han guanyat. És una forma com altra d’amagar el seu fracàs i no voler reconéixer que els passa com els carrancs, que caminen cap arrere, en lloc d’anar avançant. És ben cert que allò que ix de l’urna, en recomptar les paperetes posades, no és la realitat perquè després els partits comencen a embolicar, fent les mil combinacions per poder tindre en la mà la manilla del govern encara que no han guanyat. Això passà al poble del Beatet, on Més Gandia, ben agrupat amb el PSOE i Ciutadà i per rares circumstàncies del procés electoral han inclinat el tabernacle cap els partits esquerrans. D’açò ningú té la culpa, ja que és llei electoral. a alguns els sembla molt bé i a uns altres es pareix mal. 126
127
Després de les eleccions, va començar a tronar a més de qatre partits, o partidets parlant clar en vore per l’horitzó que venia el temporal i estava a punt d’agarrar-los a soles i en descampat anaren a refugiar-se a un restaurant afamat on un o més pactes s’han engolit amb una xusclà. Ací tenim a Diana i a Lorena davant uns espaguetis i un plat cap d’elles es dóna l’esquena perquè el pacte és accidentat.
La pasta gandiana ací la servix amb vesta de caputxí una figura on la seua decisió pegà l’esclafit i a Torró el va tirar amb finura.
A última hora l’acord signaren i com un espagueti és de llarg a les assemblees ho votaren però Lorena no volia l’embarc.
Ell sabia que a Torró això li fot encara que a sa casa aparegueren Guillermo i Lola Moncho a pel vot i dels pamflets ja no se’n recordaren.
Sempre que el Bloc ha pactat ací amb el Partit Socialista ha eixit com un gat escaldat fent volantins de contorsionista.
Qui repartix la pasta del pacte és Ciro Palmer amb molt de tacte, doncs l’espagueti és fàcil de trencar si la promesa el PP la pot augmentar.
128
També tenim públic a l’establiment en forma de regidors del Partit Popular agenollats demanen insistentment que si és per diners ho podem arreglar.
El PSOE de Gandia de vots va baixar. tota la culpa, de Diana Morant, mentre Més Gandia els va pujar i demanà ser la veu cantant.
Li recorden al captuxí la trajectòria del seu honor i d’algun avantpassat li porten el cap de Torró com a victòria i li demanen a Ciro que oblide el passat.
Diana sí que li ha promés fidelitat i Lorena sap que ella no és de fiar. El Bloc ja sap eixir escaldat quan el PSOE per Mut va apostar.
Diana es proclamava alcaldessa i a Lorena, de vice, ara li promet que serà igual o més lideressa i que no la tractarà com un joguet.
L’espagueti al dente es pot demanar i per tant tallar-lo pot resultar fàcil Lorena Milvaques deu ací ser molt àgil si a Diana Morant vots li pretén furtar.
Ací les veus a les dos ara dinant com dos amigues de tota la vida sembla les dos estiguen xarrant sabent que no és un pacte homicida.
Moltes vegades el PSOE li l’ha jugat als nacionalistes quan abans pactaren i és per culpa d’una excessiva activitat que tots dos partits mai ens contaren. Encara que el pacte sona com un grill, ja procuraran elles no ficar-lo en perill.
129
130
Ací tenim els resultats dels festejos a l’Ajuntament que a la fi sempre dóna una boda d’interés. Siga rica o siga pobra, siga blava o siga roja, sembla un matrimoni feliç perquè després de casar-se entre els dos han aprovat de repartir-se el pastís. A la política local de hui en dia els pactes abans i després d’eleccions són molt importants si vols l’alcaldia, doncs el que importa és la suma d’escons. Açò sempre a Gandia havia passat i encara que molts ho hagen negat, ací tenen un pacte ben constatat que el PSOE amb la dreta ha pactat. Era la dreta rància d’una Plataforma que Mut va impulsar a Gandia per accedir a seient de l’alcaldia on el PSOE s’hi va botar la norma. Fernando Mut amb el PP es va cabrejar i buscant fer-li mal al seu estimat partit a Gandia una Plataforma ell va muntar. Per a molts votants açò no tenia sentit, fins que Orengo a Mut el va necessitar. S’ha d’estar ceg o tort, va ser per a Orengo, la mort. 131
A un pacte prima els interessos del partit, mai dels votants; quan es veuen tants excessos molts polítics i càrrecs mutants, als seguidors se’ls veu encesos i defraudats a la resta de militants. Per això este tipus de determinació mai la lògica hauràs de buscar. Els negociadors tenen la missió del teu vot poder-lo, ara ajuntar amb el meu vot i així sumar buscant bon sou i la comissió. D’aquell pacte que es va signar a l’inici d’aquella legislatura a tots els gandians va portar pel carrer de l’amargura i ni PSOE, Bloc o PP els va importar fins que, de nou, el vot devien demanar. I no parle d’una situació concreta, repassa tots els pactes i veuràs la desfeta.
132
Si repasses la història a Gandia qui sempre havia entrat al joc eren els nacionalistes del Bloc fent del progrés la seua apologia. El PSOE i el Bloc s’han enamorat i en moltes legislatures s’han casat quan venien eleccions s’han barallat i sempre els dos ací havien pactat buscant sempre, com diuen, el trellat. La història dels dos enamorats amb Plataforma es va trencar i Torró l’alcaldia va guanyar deixant a molts estranyats. De nou PSOE i Bloc tornen a pactar per a Torró poder llevar-li l’alcaldia encara que ara són Més Gandia i Ciutadans tot açò va recolzar. Els majors i vells de la Ciutat Ducal que amb la dreta el PSOE ja va pactar fou pacte verd i antinatural que suposà amb Unió Valenciana sumar. Ja pots ací la història política repassar que, a Gandia, mai saps el que pot passar.
133
134
En esta roda de reconeixement policial tenim als quatre alcaldes de Gandia. L’endeutament de la ciutat no és superficial i encara el veïnat no sap hui en dia d’una forma segura i fins i tot imparcial quina part del deute cadascú es mereixia. Ja pots buscar algun responsable que en política mai el trobaràs, a Gandia s’ha imposat el i tú más per a no saber qui és el culpable. Ara que el PSOE al govern ha tornat sols pensa obrir finestres i alçar catifes donant a entendre que ja s’ha oblidat de com ell també ens feia enganyifes. Torró ens va inventar tot a cost zero i als projectes repetia com un bolero. Clar, no pagava el deute als bancs ficant sempre excuses i entrebancs d’haver atorgat a Orengo el crèdit i ara el PP d’açò volia treure rèdit. Torró prompte la fórmula va trobar per als crèdits no voler tornar tirant-li a Orengo totes les culpes i així per a balafiar tenia disculpes. De diners, els bancs mai en reclamaven mentre Orengo tirava el confeti ara al PP aí que li reclamaven deutes per haver ocupat el seti. 135
Maremàgnum, bous i parc aquàtic; concerts de renom i personal enxufat; el cost zero sempre era sistemàtic i a l’empresa pública s’ha destapat que Torró era un excel·lent matemàtic doncs a molts votants havia captivat. Açò a Diana Morant li ve d’anell per a no reconéixer cap deute d’ella i sempre utilitza a Vicent Mascarell qui a l’alcaldessa li menja l’orella i es creu que el PSOE està net perquè així li ho ha dit Orenguet. Diana els impostos ha pujat ficant a Torró com a excusa però quan un els comptes fussa comprén des d’on ve el forat. Diuen que el PP l’ha triplicat i que la Morant és la nova musa d’un canvi que la gent ha demanat i que la suma de vots a algú esmussa. Els impostos pugen pel deute bancari és el que diu la nova alcaldessa plorant, com si no sapiguera que aquest calvari l’acabaran tots els ciutadans pagant. Tampoc la Morant fa referència fent-nos creure que és molt lista en no voler fer pública l’herència que deixà el Partit Socialista.
136
Ací compte nou i borró. Tota la culpa és de Torró.
Jo encara voldria saber la part del deute a repartir, doncs les factures del creuer encara estan totes per aclarir i Orengo ja va pegar a fugir. Si el PP els diners diuen que ha balafiat, el PSOE amb arquitectes els ha cremat, doncs, en tan sols estos quatre anys no s’han pogut fer tants i tants danys. Cavalcades Borja i Cant del Duc; de Renzo Piano un gran Palau; tots de fora traient-nos el suc i el ciutadà pagant com un esclau. Piscines i grans centres esportius; una quadra destruïda a Beniopa, són sols uns xicotets aperitius de cóm les gastava esta tropa. Hi ha qui no fa cas a la llei i no paga l’IBI com Vipei. Crèdits de Pepa Frau s’estan pagant i Orengo a poc a poc va anar unflant, mentre Arturo Torró ací anava gastant i ara els impostos els puja Diana Morant. Qui va deixar que l’Ajuntament s’endeutara, tranquils que no eixirà a donar la cara.
137
138
Són coses de la política que uns i altres breguen pel silló del Consistori. No es barallen sols en vida, sinó més enllà de l’ultratomba, que sopresos s’han quedat, siga mort o degollat, tots dos sempre tenen el mateix forat. A la Caixa tenim l’Orengo fent de mort i al seu costat un Torró ja degollat. El socialista li diu qui t’ha fet el forat quan el popular com a alcalde està acabat. Si Orengo, la ciutat ell va endeutar Torró, amb el cost zero, ho va augmentar i ara, un i l’altre, busquen qui t’ha pegat mentre un, com alcalde, ja va ser soterrat i a l’altre, Ciutadans l’acabà de rematar. El PSOE té a Orengo com a nou imputat i el PP intenta amagar a Torró de la Púnica. Els populars crèdits diuen no han contractat mentre els socialistes fan d’acusació pública. Orengo milions en crèdits va demanar i Torró a la banca es negà a pagar. Ara el PSOE deurà al jutge justificar on són els milions que varen demanar.
139
El PSOE diu que tots els va emprar en construir una nova i millor ciutat. Per al PP els diners es varen utilitzar per a pagar festes i algun endollat.
Davant aquesta mena de soterrament tenim al ciutadà que paga religiosament tots els deutes que hui té l’ajuntament amb una pujada d’impostos i sofriment.
El cànon de l’aigua i factures vàries varen ser per Orengo les gastades, governar tants anys no sempre ix debades encara que ho pagaren les entitats bancàries.
És molt fàcil l’Ajuntament gestionar quan els diners tu no has de tornar per això has de ser un bon gestor si no vols superar l’alcalde anterior.
Quan el PP va arribar a l’alcaldia en obrir els caixons sols va trobar el que deia el porquet de Gandia quinze cèntims queden per gastar.
I sempre que s’assistix a un soterrament algú ha de pagar la caixa i les corones i si com a alcalde et fallen les neurones no hauries de dirigir este Ajuntament.
Així entre Orengo i Torró va començar una guerra política que mal va acabar doncs un acusa a l’altre de balafiar i l’altre diu que el deute ell va triplicar.
Ara ja tenim ací dos alcaldes soterrats tirant-se les culpes un a l’altre mentre al ciutadà me’l fan batre amb impostos i pagaments desorbitats.
140
Fan igual qui té la culpa de tot perquè el ciutadà no sap a qui creure, doncs, alguns volien menjar i beure mentre el pagar a ells sí que els fot. Ja està bé dirà qualsevol ciutadà. M’importa un pito qui ha fet el forat. El que queda clar és que ho ha pagat el contribuent que ja està prou escaldat i sols pensa d’enviar-nos a fer la mà. Esta pressió fiscal no es pot aguantar per això ara comencen actes a retallar. Haver-ho pensat abans dels diners balafiar perquè molts s’alcen matí per a treballar i no tenen prou jornal per poder-los pagar. Si els polítics saberen el que és alçar una persiana d’un negoci a la ciutat molts a l’hora dels impostos malgastar coneixerien com de dura és la realitat. Els alcaldes per la ciutat passaran mentre el poble continue a ells pagant, doncs els assessors porten la veu cantant que la culpa és dels qui ja no estan. A este soterrar ningú assumix la culpa , per això no esperes d’ells, cap disculpa.
141
142
La partida resulta interessant, perquè ací van tirant unes pilotes molt especials, perquè dóna al Govern o oposició la significació dels que són interessos personals. Els polítics la pilota van tirar i va anar a parar molt prop dels seus interessos, acostant-la allí, on els convenia, més, el que no se sabia és que faltava omplir-la dels ingressos.
Com un partit de tenis assistim els ciutadans davant d’un expoli quan els diners taquen com l’oli i als governants nosaltres patim. El que es critica des de l’oposició es fa després en arribar al govern voràs que repeteixen la mateixa cançó com si ho escrigueren a un quadern. Ara hem sentit els impagaments de llum acusant al PP de deixar la caixa buida i ara resulta que gran part del consum pel PSOE no ha estat, del tot, ben aclarida.
143
Si als tres mesos venç de la llum el rebut no pots fer creure no tindre part de culpa doncs aplicar de vegades la llei de l’embut mereix el ciutadà, almenys, una disculpa. No pots criticar el número d’assessors i després fer tu el que et dóna la gana doncs el mateix que feren els conservadors també els ha ficat del PSOE, la capitana. Si dius que els assessors has reduït no pots els sous d’ells multiplicar doncs al ciutadà li sembla un contrasentit els diners de tots així balafiar. Una cosa bé que ha fet ara Diana Morant és tornar els sous als regidors de l’oposició doncs no es pot dur a terme la fiscalització del que fa bé o malament un governant. No obstant això, ara no deus fer tot allò que abans era criticat, ni tampoc aplicar allò del matalafer. Per molt que abans no t’haja agradat ací sempre hauria de prevaler els llocs de feina que s’hagen creat. Pel carrer de l’amargura no pots portar els serveis bàsics prestats al ciutadà; ni molt menys als fematers no pagar per molt que nostra ciutat estiga endeutà. 144
Tampoc és de rebut els préstecs no pagar quan s’han demanat molts a tiri bandiri i ara t’adones que els diners no pots tornar perquè és més llarga la processó que el ciri. Ací el PP no pensa de posar pau i acusa el PSOE d’haver contractat milions d’euros des de Pepa Frau i es nega a tornar esperant caducitat. Diu que els préstecs es varen demanar sense el vistiplau de la Generalitat per això Torró no ha parat de criticar el que els populars consideren il·legalitat. Si a temps els crèdits hagueren tornat, el PP haguera tingut diners en caixa per a fer tot el que havia programat i ara, el PSOE, no apretar-nos la faixa. Però com els diners gastar-se no podia Arturo Torró als bancs els va fer front, utilitzant eixos diners com a crèdit pont i així assegurar-se’n de nou l’alcaldia. Ara esta partida de tenis ja resulta per a molts ciutadans un poc cansina. Esta actuació per a gens et catapulta a actuar amb la mateixa indisciplina. I és que la gent està farta del i tu més mentre els polítics ens diuen: i a mi què! 145
146
La caixa forta ací està buida, sense un clau i amb teranyines. El motiu ara el sabran de seguida i no és culpa sols de les gavines. El PSOE cinc empreses va crear dotant-les de gran capital amic d’esta forma Orengo va sortejar la fiscalització per part de l’enemic. Milions d’euros es varen transferir sense que mai tingueren algun benefici i el PSOE esta idea la va convertir en una empresa opaca des de l’inici. La gent que anava a les llistes varen ser allí enxufats pels socialistes i encara que l’empresa no tenia guanys allí treballaven tots durant anys. Cal dir que quan el PP a l’alcaldia va arribar la majoria d’empreses Torró eliminà i tan sols una en funcionament va deixar tal i com el PSOE li ho ensenyà.
147
L’empresa pública escapa de tot control perquè així ho feren els seus creadors als qui ara ja ningú acusa de traïdors ja que abans era tot llum a un cresol. Torró l’empresa va seguir utilitzant amb allò de fer com fan no és pecat i ara els socialistes estan criticant el que tots ací feren al passat. A esta empresa les factures no trobaràs, ni tampoc ordinador han quedat com el Creuer dels Borja tampoc aclariràs perquè de l’empresa pública tots han pescat. Tots els governs l’empresa han utilitzat bé per ficar a tots els seus endollats bé per a fer pagaments no autoritzats i ni PSOE ni PP mai l’han paralitzat. Si a l’interior d’IPG rasques una mica veuràs pagaments a Sociedad y Política però si rasques des de fa molts anys descobriràs molts i diversos enganys.
148
El PSOE diu que allí es va trobar una caixa amb diners en efectiu. Han passat molts mesos i ningú diu la quantitat exacta que es van comptar. Torró a l’empresa pretenia entrar després de l’alcaldia ell abandonar i el PSOE ràpidament va anunciar que de matinada algú va voler anar. Quan el socialista Orengo manava estes rares situacions no ocorrien doncs el PSOE ràpidament llogava un camió on els papers destruïen i ara Torró i el PP s’han tocat la fava. Informació d’IPG mai l’han donada però no sols quan el PP manava. Recordem que Torró es presentava amb un notari la legislatura passada. Quan un polític crea estos instruments fa ús de tots ells com vol constantment i per a deixar a molts militants contents desvia els diners des de l’Ajuntament. El PP des d’allí pagava els enxufats perquè el PSOE abans també ho feia i ara semblen tots escandalitzats oblidant-se que d’Orengo era l’epopeia. Sempre sentiràs la mateixa música, mane qui mane a l’empresa pública. 149
150
De la Gandia Shore s’ha passat a una platja de turisme de balneari. Ja no volem tot un ramat desenfrenat ni soroll ni festa a diari. Entre el poc i el molt hi ha una mida i els hostalers no paren de reclamar tot allò que abans es donava vida i que el nou Govern va decidir canviar un dia. Ací tenim un scout per la marjal amb un punxó replegant pipes és la nova política municipal per a fer vindre els turistes El turisme de gran qualitat que per la platja sols passetja ara tindrà la gran oportunitat que el samaruc ací veja. Omplirà de corfes de pipes la marjal i tindrà bicicletes al seu abast així no ens desfarà el contrast que suposa aquesta zona virginal. Passem dels concerts i dels cubates al senderisme natural i les caminates. Ja ni places de bous es desmunten i amb dits d’una mà, els turistes es compten.
151
Mentre al Wonderwall el SanSan es feia Morant i Mascarell, el dos ben bé assistien sense importar-los el soroll que emetien ni el paratge protegit que es veia. Ara que són govern tot són problemes perquè la platja abans no els agradava. Legalitzar xiringuitos i discoteques d’això ja ningú recordava ni reclamava. Ara sols importa de la platja el proteccionisme PSOE i Més Gandia volen ací promocionar un ecologista i excel·lent Pla de Turisme i al nou client ara fer-lo reaccionar. Hi haurà dues rutes ecoturístiques sense fer soroll per tota la marjal visita a les runes de Rústiques i parada per oir cantar algun pardal. Instal·laran grans i potents papereres on les bosses de les pipes del passeig pugues a l’interior deixar-les senceres perquè a terra açò quedaria molt lleig.
152
A la platja podràs llogar una bicicleta i a més portar el menjar dins la motxilla caminar per rutes agafats de la maneta i després tens les postres, una bresquilla. No calen bars ni tampoc restaurants perquè turistes en vindran no sé quants i com ni un euro a la platja es gastaran serà quan els negocis ara sí que tancaran. No hi ha pecio ni parc aquàtic ací prima disfrutar de la natura ja sé que açò no és molt mediàtic però serà terra de sepultura. CocoLoco a primera línia mai més per les molèsties a veïns de la Ducal. Està programat que vaja a la marjal però eixa decisió ningú ací la pren. La nova zona d’equipament d’oci fa dècades que està allí parada uns sols pensen en fer el negoci i els governants mai l’han traslladada doncs ara sols preocupa la nova cultura de promocionar el turisme de natura. I els veïns farts de reclamar que a l’estiu volen descansar.
153
154
Si no tenia prou maldecaps, amb el món faller s’ha trobat. No sap ben bé en quin enfilat s’ha clavat , si al faller, al de titelles o al musical. Fils i fils que no duen a cap fi i no són més que un gran embolic. Al costat de Telmo el president per a fer-se l’amo de la cosa fallera teniu un pinyol molt pendent. Li xiula coses falleres a l’orella perquè Santi corre tota Gandia xafardejant de Beniopa a Corella Quan va ser president Pep Lloret, Gomar va ser la seua gran aposta i miren el que va durar: poquet. Telmo ha d’afrontar els deutes del Museu, que si no el ven o troba finançament per a les Falles s’ha convertit en creu. A les Falles costa diners el gran edifici i el préstec els presidents varen signar, esperant d’algun any traure benefici Ja es va parlar de cedir-lo a l’Ajuntament abans de les darreres eleccions municipals i ara diuen que eren promeses electorals. Per culpa del nostre Ajuntament que amb habilitat els va enganyar molts presidents han rebut l’embargament 155
Cada volta resulta molt més complicat. pagar el compromís del Museu Faller però eixe és un acord que és ja signat. Seria emblema de la Festa amb actuacions fins i tot ens prometeren bona rendibilitat i ara és Telmo qui busca les solucions per a no ficar el cartell d’edifici tancat. Orengo ens va dir com l’havíem de pagar i tots els presidents s’afanyaren a signar un préstec amb els casals com aval i molts pensen que açò acabarà mal. El Padrino es passa hores sentat intentant buscar-li la gran solució. Santi Gomar de nou li ha presentat una nova i modernista programació. I és que el pinyol té idees innovadores però roda i volta entropessa amb el mateix: diu que no li donen el tracte que es mereix i que les Falles són molt conservadores. Per això ací tenim al nou president que no sap si fer cas de l’executiva doncs Santi Gomar no a tots captiva i sempre està la dimissió en l’ambient.
156
I no seria la primera volta que ocorre que li planta cara a un president vol manar més que ell aparentment perquè a la Junta qui no vola, corre. I qui al Museu Faller més ha corregut ha estat l’exgerent que era contractat doncs ara al President li ha aparegut un pleit de Pere que deu anar al jutjat. Si el Padrino no tenia prou maldecaps ara ha de preparar-se una bona defensa i que a la llum no apareguen els draps quan l’exgerent conte tota la seua ofensa. És el que ha d’assumir una presidència amb problemes que molt s’han arrossegat Telmo s’haurà d’armar de molta paciència si no vol que els guirigall hagen augmentat. Esperem que ací l’alcaldessa siga lista i ajude a Telmo a portar el Museu avant, doncs ell li va ajudar en la llista socialista i és hora que a Diana li vaja reclamant aquella amagada promesa electoralista del Museu Faller poder anar comprant. Dirigir la Federació pesa com una llosa quan tens a Santi sempre fent de rabosa. 157
158
Educació i cultura ha sigut en els pobles, important i sempre els polítics li han donat prioritat. A les darreres eleccions un canvi s’ha donat i al cap de la Conselleria un nou Compromís s’ha signat. Sabrem si s’acaben els barracons perquè si fas cas de la dita… amb diners, torrons! Ací tenim Vicent Marzà, el conseller, que al front de Cultura a la Generalitat com a paquiderm ha iniciat el seu mandat prenent decisions típiques de romancer. Sembla un elefant dins d’una conselleria doncs les seues decisions primeres van ser passejar-se ací per Gandia per veure si allò dels instituts era de veres.
159
Després Marzà a tots ens ha il·lustrat amb les seues peculiars declaracions i a l’escena de nostra falla l’hem possat amb caguerades i bones intencions.
L’esquerra va batejar com a barracons el que la dreta deia aules prefabricades i els del bipartit es presentaven com a bons i fan les mateixes o pitjors caguerades.
No és gens fàcil ser conseller de Cultura si no et saps d’assessors envoltar prompte t’acusaran de tindre la cara dura i a fer la mà, altres t’enviaran.
Si la Conselleria no té ara diners i és per culpa de l’anterior gestió, els governants deuen ser sincers i dir que serà en una altra ocasió.
La cultura valenciana és molt tradicional i no per això els canvis no captiven però si et presentes com a bon radical és normal que les accions tots critiquen.
Però no sols suspén esta assignatura Marzà, flamant conseller de Cultura, si vols, de mostra, ací un altre botó tenim la cavalcada de Joan Ribó.
Tants anys a l’antic PP han censurat que si ací el bipartit no s’afanya la dreta començarà a clavar canya de com moltes coses no han canviat.
Si tampoc et sents molt satisfet i vols saber qui als fallers ha revolucionat no busques molt, que ja està solucionat, és el nou president, de nom Pere Fuset, qui seguint la nova moda i política radical presideix ara, a València, la Junta Central.
160
Són camins produïts per la política que a certs sectors molt els rebolica ara els que estan fan als altres bons i així és, menys a la Casa dels Borbons. Esperem els servisca açò d’experiència i apliquen, ara sí, la llei de dependència, doncs allò que es prometia a l’oposició no pot quedar sols en una intenció. I és que per a governar a la Generalitat, has de tindre en compte a tota la Comunitat.
Una ciutat sense llei hem mostrat on cadascú fa el que li passa pel nas. Ací sembla que es busca el propi interés i el que li passa a l’altre no importa res. Sols queda fum i cendra, i olors de socarrim a l’ambient quan passa el cotxe del pacte per l’estret carrer. I diexen darrere una gran partida de tenis amb punts, jocs i sets, un turisme ecològic, una Trattoria i a la Conselleria un paquiderm. Un ciutat on queden enceses en flames les persones, les actituds i les situacions, esperant que algun dia hi haja un vertader enteniment que duga a una gran coalició. Josep Lloret i Tarrasó Miguel Pérez i Peirò 161
emparellats
Rima i Estrofa 162
163
martirs 2016
emparellats
164
Tot i Res S’estira el cel entre persianes, els núvols entre badalls, els balcons entre ulls i peus. No passa res quan passa tot darrere els vidres em pintes cels els fulls i el teu color mel sal se’m fa dolç a les mans perquè tinc les ungles lila, la llengua de sucre integral on esperar-te mentre a fora travessen cavalcades, processons, cotxes, ninots, persones, gossos que ploren els arbres, més cotxes que imploren aparcaments, pàrquings, la mort blava d’una humanitat que fa calor perquè la teua llengua em fon el sucre integral, el glaç, i em convertesc, vegetarià, a l’altar de les metàfores guerres, agràries circumtancials, perquè has fet cara de sí, aquella cara de mil colors i carabassa dolça que no puc evitar quan a fora sona el castell de focs d’artifici però ja no importa perquè sóc a dins.
165
Josep Lluís Roig
martirs 2016
emparellats
Poble i Poeta El gos (com el poeta) espera sofert sempre: alerta per tots, ert a la veu del poble, lleial vigila. El poeta (com el gos) habita sempre les nits llargues del poble: amargs els versos de tots assenyat lladra.
Josep Vicent Cabrera
166
Plors i Llàgrimes A crits de plors i amb llàgrimes d’alegria trenca la vida. Camí increïblement breu. Alegria i pena, goig i sofriment, resistir sembla una heroïcitat. A crits de plors i amb llàgrimes de tristesa clou la vida. Proposta de mort eterna.
167
jaBen
martirs 2016
emparellats
Ploma i Tinta 168
169
martirs 2016
emparellats
Agut i Greu
En el centre de la galàxia un rumor. Un forat negre desprenia un so tan greu que teixia una xarxa sobre la que ballaven tots els cossos estel·lars. En la punta d’un dels braços, una punxada. Una dolçaina trencava el silenci, un tabal l’acompanyava. Vibracions, diuen.
Jordi Martí Azara
170
MĂ rtirs i Adjacents
171
martirs 2016
emparellats
Lletra i Paraula Necessite obrir la finestra i furtar un poc d’aire al poble muntanyenc. N’era, com cada dia, la segona bocanada. No sols inspire puresa, també innocència. És ensumar de nas i escoltar de boca als xiquets de l’escola el lletreig de l’abecedari. Em feia recordar a la vegada que tremolava en pensar com havia aprés a llegir i a escriure. Què bonic és saber de lletra i què dolent és ferir amb lletra. No ho vull de cap manera, no ho suporte. No comprenc com podem crear paraules barrejades amb verí feridor. Em fa malbé. Les paraules tenen el poder de curació i per això vull que totes les paraules feridores caiguen al sac del meu treball, perquè jo, de professió, sóc lletraferit. jaBen
172
Comboi i Diversi贸
173
martirs 2016
emparellats
Pas i Compàs Primer vingué la certesa (que l’estimava). Després vingueren els dubtes (si ja no l’estimava). Més després continuaren els dubtes (si n’estimava un altre) per acabar amb la certesa (l’assassí li ho va confirmar, abans de prémer el gallet). Josep Lluís Roig
174
Sostinguts i Bemols
175
martirs 2016
emparellats
PÓlvora i Tro La donzella era captiva al castell de la Tristor. El mestre Anodí feia que cada dia fos una successió repetitiva de fets empalagosament iguals. Sols, des de la torre de guaita, Malenconia s’enyorava pels dies de plena esplendor viscuts en aquell reialme en d’altres temps. Però un dia, la situació es capgirà i aparegueren, grans com la immensitat del paratge que omplien amb la seua silueta, el cavaller Tro, qui amb l’ajuda del seu vailet Despertà, aürtaren el mestre casteller Anodí i rescabalaren Festa, la bella donzella del seu empresonament. S’hi ajuntaren Mascletà, Passacarrer i Desfilada, que juntament amb Truc i Música feren retornar l’alegria al Regne de Falles i Més.
“El tro és l’esclat que ens desperta a la vida.” Doménec Canet
176
Cant i AlbĂ
177
martirs 2016
emparellats
Sant Josep i Junta Per més bonic siga una jardí i cura pose el jardiner Josep, res serà possible si vils cucs corroïxen les seues arrels. Per més bell siga el jardí i cura pose, Josep, el jardiner res serà possible si l’excessiu calor i la falta d’aigua ataca el seu fruit. Arribaren vents gelats al jardí faller. Mals presentiments tingué Josep al seu llit que de sobte se n’anà. Més poder té la força de la naturalesa que la força del pobre Josep. No són prou dues mans en calen moltes més. És Junta, el seu veí, qui de cap es llançà. El jardí és de tots. No hi ha jardí amb tanta alegria, música i color com el nostre jardí faller. Aprenem de Josep i Junta i cuidem els seus arrels, el seu fruit, no siga que hàgem de sofrir pena tan gran. Priscilio Ruiz
178
Riure i Somriure
179
martirs 2016
emparellats
cacau i Tramús El cacau és dolç, és font d’energia i vigor, sols o amb llet resulta exquisit. El tramús és amarg, salat i amb la rodonesa enlluernadora del sol. Diuen que un dia, un parent de Cacau, Cacaua, va conèixer un jove ros, Tramús, i als dos els agradava la xerinola de la festa, on sovint s’armava un gran cacau, barreja de música, coets i dinarets, que demanaven a la gent, rascar-se la butxaca i gastar-se els cacaus o dinerets. La parella va acabar malament quan entre els dos s’interposà Birra, una jove rossa esplendorosa i amb bombolles, que obnubilà Tramús. Quin cacau!
“Au cacau que la casa cau!” Doménec Canet
180
Pinta i Ventall
181
martirs 2016
emparellats
Nit i Dia S’apropà amb lentitud. Va silenciar la trèmula veu de la vesprada. La va despullar per sadollar la necessitat de l’esperança. Amb ritual etern i successiu, el dia va posseir la nit per sentir-se encara viu.
Pura María García
182
Festival i Musical
183
martirs 2016
emparellats
Sabata i Espardenya Sempre es guardava a l’armari del fons del corredor. Amb tota la roba de la primavera, pantalons, jerseis i camises, penjava una funda que, com a cuirassa, protegia tot el que hi havia al seu interior. Al sòl dues caixes blanques col·locades una damunt de l’altra. A l’interior de la superior, embolicades amb paper blanc, s’entreveien dues sabates de pell negres, ben lluentes i amb unes soles sense marques de quitrà. Eren noves. A l’altra caixa, la inferior, acarades pel cànem, dues espardenyes, tela i veta perfectament cosides a la sola d’espart. El temps ja havia deixat alguna petjada. Maleïda moda. jaBen
184
Monument i Faller
185
martirs 2016
emparellats
Bac i Limpia Girant sobre si mateixa, de totes les cartes la desitjada, s’enlairà la reina. Descansant sobre la taula, de totes les altres l’adequada, esperava la parella. Surant la ment un pensament, de tots els companys havia de ser el de recursos humans qui perdia la partida. -Bac i limpia- Senglotà.
Jordi Martí Azara
186
MĂşsica i Pasacarrer
187
martirs 2016
emparellats
Cartró i Fusta Ni jo sabia com dir-ho, ni tu volies escoltar-ho. No hi ha cap final digne per a aquesta trista història. Josep Lluís Roig
188
Conill
Pollastre
i
189
martirs 2016
emparellats
ombra i Llum Es busquen per encertir-se del camí. L’una estén els dits de llum cap a l’infinit. L’altra ofereix les seues obscures pupil•les. Cegada una per l’absència de l’altra, es busquen amb l’anhel amb què els antònims es desitgen.
Pura María García
190
Joventut i Fraternitat
191
martirs 2016
emparellats
Melodia i Ball Sona el primer acord i s’encreuen les seues mirades. Ell l’agafa de la mà i l’abraça amb tendresa. Acaricia suaument la seua esquena i li agafa la mà per començar el primer pas. Ella es deixa portar, pas endavant i pas endarrere, pas a la dreta i pas a l’esquerra, volta i revolta… L’acarona i a poc a poc el seu cos s’uneix amb el seu fins que es fonen en sol major.
Nuria Martínez Xandri
192
Ofrena i Flors
193
martirs 2016
emparellats
Envide i Truque Envide! La partida atenyia el seu zenit en aquella cama disputadíssima, empatats a pedres i a mans. La falta!! I truque!!. La tensió havia crescut a límits insuperables. L’adrenalina traspuava per tots els costats en aquella cofurna atapeïda de fum i licor. L’espasa travessà el basto, dos “bobos” sobre la taula deixaren la ronda en l’aire i a la fi, l’èxtasi, com un orgasme suprem, la “manilla” passà per damunt del set daurat. El lligat d’espases sumava trenta-tres, com els anys de Crist i del qui era peu. Havia proclamat campiona la seua Comissió. Com en la vida, la falta ho dóna tot o ho lleva.
“Envide, truque i els ulls acluque.” Doménec Canet
194
Maquillatge i Purpurina
195
martirs 2016
emparellats
Dolç i salat
-I diu vostè que un sol cambrer va ser capaç de plenar el bar de vòmits i d’arruïnar la clientela en una sola vesprada? Com pot ser això? - Una estranya mutació el va fer nàixer sense sentit del gust. Ha tastat vostè el cafè amb sal? Jordi Martí Azara
196
Cames i Joc
197
martirs 2016
emparellats
Agulla i Fil S’havien conegut sobre un vell patró que descansava en una taula de noble fusta. I des d’aquell dia pensaven que estaven fets l’un per a l’altre. Somniaven a formar una enfilada unió. Imaginaven crear elegants vestits de coteta i cossets de fallera que viatjarien per tot el món. El guix i el didal coneixien ben bé la seua història d’amor. Una vesprada les estisores escoltaren que l’agulla era massa grossa per a un fil tan prim. Un crit de dolor al cosidor es va sentir. Tot acabà en aquell instant. Ella quedaria per sempre lligada a una altra bobina, a un altre coixí… plorant fil a fil. Ell sospiraria per ella en cada puntada… cada nit. Amelia Alberola
198
Esforรง i Treball
199
martirs 2016
emparellats
Moros i Cristians Ella argumentava la inoportunitat de celebrar la victòria dels bèsties cristians sobre la cultura magrebí (cal evitar la paraula mora). Ell assentia sense sentir mentres disfrutava de la música i de la festa. De sobte, ella trencà el discurs encomanant-li que anara al bar a demanar una cervesa. Pobreta, devia tindre la gola seca. José Pedro García
200
Fum i coet
201
martirs 2016
emparellats
Plor i Rialla Per un esquiu atzar de la vida, Plor trobà Rialla, un dia de març quan la primavera despunta d’entre la foscor de l’hivern. Els més vells diuen que no es reconegueren perquè l’aldarull del moment ennuegà els sentits i durant la plantà d’aquell monument, la joia i el riure s’empoderaren de tots, especialment de Rialla, la jove xalesta. Però Destí, inexorable en els seus designis, féu que Rialla s’entristira amb el pas dels dies, i la nit del dia dènou, Plor, junt amb la seua aliada Tristesa, regnaren quan entre les flames indicaven que Festa havia exhaurit el seu crèdit i havia de donar pas a Rutina.
“Ja plora, ja riu, ja ve l’estiu!” Doménec Canet
202
Amics i Fallers
203
martirs 2016
emparellats
Cavalcada i comparsa
204
comparsa i Cavalcada
205
martirs 2016
emparellats
Mare i Filla Tots venim de les estrelles, de la partícula inicial. Duem or, dins nostre, que no ha canviat des dels principis dels temps. Però tu i jo és molt més que això: som or i sang. Entre tu i jo es resumeix la humanitat: el dolor i la sang, les vísceres, l’esclat i l’or. Entre tu i jo, el dolor és miracle i vida. Josep Lluís Roig
206
Ligorio i Ferrer
207
martirs 2016
emparellats
Carn i Ungla Jo per tu, amb dents i ungles. Jo sense tu, ensenye les ungles. Jo amb tu, trac les ungles. Tu i jo, carn i ungla. Nuria MartĂnez Xandri
208
Engalanament i carrer
209
martirs 2016
emparellats
Oli i Sal Era una parella singular. L’un sempre anava per damunt, l’oli. L’altre era un ou sense sal. L’un es desfeia com sal en l’aigua i l’altre era l’oli en un cresol. Tots dos vivien sols i solitaris: l’oli sense sal i la sal sense l’oli. Un bon dia l’oli va surar i l’ou va voler sal.
Xancher
210
Vestit i Disfressat
211
martirs 2016
emparellats
Adés i Ara
Pica la porta del temps una mà envellida i sigil•losa. Trepitja les roselles vençudes, esteses al mant de terra on els records són aigua queta. Pica el passat la porta del temps. Et reconec, diu l’ara que batega.
212
Pura María García
Blanc i Negre
213
martirs 2016
emparellats
214
Cens Infantil 215
martirs 2016
emparellats Asier Albarrategui Amor Gal.La Del Carme Alberca Martinez Quique Alberola Pérez Ariadna Alemany Martinez Irene Almiñana Azara Lucia Almiñana Azara Paula Almiñana Azara Inmaculada Almiñana Escrivá Andres Almiñana Llorca Carmen Almiñana Llorca David Alonso Piera Andrea Aparisi Pérez Javi Aráuz Lara Sofía Aráuz Lara Marta Azara Sanchis Raquel Azara Sanchis Irene Barber Febrer Sebastià Barber Febrer Nicolau Barber Febrer Vicent Barber Febrer Cristina Bataller Valls Roseta Bataller Valls Borja Blay Blay David Blay Blay Mireia Boix Boscà Aitana Boronat Blanes Olivia Boronat Blanes Aitana Boscà González Candela Boscà González Lydia Brotons Subiela Adrià Brotons Subiela Luis Camarena Boix
CENS infanil Manuel Camarena Boix María Cano Yeste Nicolás Caro Martinez María Castellò Pons María Castillo Moncho Alma Catalá Escrivá Sara Chàfer Cucart Pablo Chicote Tasa Carla Chova Micó Sergio Chova Micó Alba Climent Villuendas Samuel Conde Arroyo Fabio Cuerda Llopis Ester De La Asunción Gavilá Leire De La Asunción Gavilá Dimas Escrivá Calafat Juan Escrivá Calafat Sofía Estruch Agudo Iñaki Faus Bañuls Mauro Faus Bañuls Rita Fayos Lloret Adrián Femenía Calabuig Aitana Femenia Calabuig Daniel Fenollar Catalá Lucía Fernández López Andrés Ferrer Fenollar Ximo Ferrer Fenollar Jorge Figueres Gómez Pedro Figueres Gómez Hector Gallardo Muñoz Carles García Cháfer Nerea García Cháfer 216
Josepe García Fenollar Júlia Garcia Fenollar Andrés García Martínez Álex García Hurtado Christian Garcia Martínez Zaira García Martínez Marcos Gamez Comas Ines Gamez Comas Josep Gavilà Boscà Marta Gimeno Castelló Marc Gimeno Castelló Quique González Part Maria Guillem Carrasco Laia Gutíerrez Blasco Anna Huertas Brines Carlos Huertas Gómez Marina Huertas Gómez Mireia Izquierdo Faus Aitana Juan Frasquet María Juan Ruiz Emma Juan Ruiz Blanca Juan Soriano Ana León Ruiz Lucía Lozano Alós Ana Llinares Camarena Núria Llopis Carrasco Raúl Llopis Carrasco Andrea Llopis Fuster Marc Llopis Fuster Arnau Llorca Vidal Mireia Llorca Vidal Joan Lloret Gea
CENS infanil Júlia Lloret Gea Cristina Mañez Simó Alexsander Marco Ivars Marc Marcos Canovas María Marqués Martínez Claudia Martí Bataller Helena Martí Camarena Àngela Martí Esparza Ximo Martí Esparza Andreu Martí Peiró Vera Martín Boscà Lucia Martín Rodríguez Rocío Martínez Alcaraz Borja Martínez Lebrón Andra Melo Torres Sandra Melo Torres Aina Miret Tormos Nekane Morant Peiró Laia Morant Peiró Ausiás Morera Melo Carla Moreno Juan Vicent Moreno Juan Álvaro Moscardó Araujo Marta Moscardó Araujo Marc Navarro Vidal Alejandro Pardo Miñana Candela Pardo Miñana Valeria Pavía Estruch Alma Peláez Santosjuanes Alejandra Pérez Gavilá Javier Pérez Gavilá Mario Pérez Juan
María Pérez Vilaplana Marta Pérez Vilaplana Sofía Ramírez López Marc Roig Maño Alba Roig Maño Blanca Romaguera Pons Fuster Lucas Rodrígo Mengual Sara Rodrígo Mengual Claudia Rubio Pastor Martína Ruiz Murillo Lucía Ruiz Sanchis Nayara Salgado Peiró Laura Santiago Martín Mar Santiago Martín Sara Santiago Martín Inmaculada Santosjuanes Capellino Oriol Sanz Blasco Leire Sanz Blasco Frank Sastre Llopis Martina Savall López Carmen Sevila Pastor Laura Sevila Pastor Andrea Simó Piera Noelia Simó Piera Pablo Simó Piera Claudia Soria Borrás Martína Soria Borrás Andreu Subiela Muñoz Erika Sustacha Francés Lidia Tarrasó Buigues Marc Toneu Subiela Cayetana Úbeda Martínez 217
Dani Úbeda Simó Joan Úbeda Simó Artur Vélez Bertó Isabel Victoria Rovira Marta Victoria Rovira Alejandro Xaixo Bertó Paula Zacarés Alberola
Fe d’Errades Cens 2015: Aina Miret Tormos
martirs 2016
emparellats
Cens major 218
CENS MAJOR Agudo Capellino, Sara Agudo Vicente, Amalia Eva Agudo Vicente, Lola Alandete Perelló, Consuelo Alberola Oltra, Francisco Alberola Todolí, Amelia Alberola Todolí, Borja Alcaraz Sacristán, Pilar Alcudia Ayllón, Isabel Almenara Gregori, Begoña Almiñana Alandete, Andrés Almiñana Alandete, Ramón Ancos Camarena, Raul Almiñana Barón, Manolo Almiñana Muñoz, Rosario Araujo González, Antonio Araujo González, Rosa Araujo Gregori, Laura Arauz García, Javier Artes Pons, Noelia Asunción Miret, Antonio de la Azara Escrivà, Blanca Azara Escrivá, Carlos Azara García del Busto, Enrique Bañuls Vila, Cristina Barber Castellà, Nicolás Barranca Estornell, Vicente Bataller Faus, Marisa Benavent Peiró, Amparo Benavent Peiró, Rosa Bertó Peiró, Alicia Blanes Escrivá, María Blasco Signes, Marta
Blay Pascual, Cristina Blay Pascual, Ernesto Blay Pascual, Mª José Boix SanAndrés, Amparo Bono Mira, Sergi Boronat Casanova, Quique Boronat Flores, Carmen Boronat Flores, Domingo Boronat Flores, Merce Boscá Puig, Selina Boscá Sanchis, Elena Boscá Subiela, Roberto Bover Ortiz, Borja Brito Puig, Carlos Brotons Pérez, Salvador Cabrera Vidal, Inma Calabuig Martínez, Rosa Calabuig Sanchis, Nieves Calafat Romero, Mª Francisca Camarena Ferrando, Manuel Canet almiñana, Baltasar Canet Orengo, Verónica Cárdenas Marcos, David Cárdenas Marcos, jorge Cárdenas Ruiz, Julio Carrasco Picornell, Pilar Castelló Jimenez, Daniel Castillo Rubio, Francisco Ignacio Cháfer Cabrera, Esther Cháfer Cabrera, Juansa Cháfer Catalá, Juan José Chicote García, Julio César Chova Morant, Sergio 219
Comas Gomar, Elena Conde Arroyo, Eva Mª Crespo Calbo, Carmen Cucart Palacio, Silvia Cuerda Faus, Juan José Dalmau Miralles, Xavier del Cerro Arastey, Rocío Delgado Balsera, Lara Donet Ramiro, Lidia Dufrechu Garcia, Victoria Durà Vilata, Emilia Enguix Gea, Joaquin Enguix Gea, Vicent Escrivá Camarena, Joan Escrivà García, Asunción Escrivá García, Sandra Escrivá Monzó, Amalia Esparza Calafat, Mª Ángeles Estornell , María Estruch Ivars, Antonio Estruch Llorens, Manolo Estruch Lucio, Xavier Estruch Mascarell, Antonio Estruch Oltra, Joana Fayos Losa, Clara Faus Moncho, Vicente Febrer Peiró, Irene Femenía Ballester, Amadeo Fenollar Bañuls, Germán Fenollar Canet, Elodia Fenollar Canet, Sol Ferrer Carrasco, Andrés Ferrer Castelló, Joaquín
martirs 2016
CENS MAJOR
emparellats Figueres Moltó, Eloy Flores Espejo, Ana Mª Frasquet Amor, Blanca Fuster Romero, Joano Fuster Vizcaíno, Mª José García Canet, Jose Pedro García fenollar, Carmen García Mira, Ximo García Nácher, J. Benjamín García Ramos, Salvador García Sabater, Charo García Sabater, Cristina García Sabater, Jose Pedro García Tebar, Lidia Gavilà Crepo, Sandra Gavilá Crespo, Pilar Gavilà Pèrez, Mónica Gea Ferrer, Clara Gilabert Malonda, Laura Gimenez Muñoz, Pascual Gisbert Llopis, Santiago Gómez Enri, Pilar González Molina, Fani González , Sebastián Gracia Fuster, Beatriz Gregori Pérez, José Andrés Gregori Pérez, Rosa Mª Gregori Pérez, Victoria Gutierrez Pellicer, Ana Gutierrez Pérez, Jesús Gutiérrez Signes, Iván Huertas Tirado ,Fernando
Hernández Bañuls, Juan Hernández Sirerol, Laura Herrera Otamendi, Carlos Huguet Ivars, María Huguet Martínez-, Jose Manuel Ivars Camarena, Mª Isabel Ivars Ivars, Ana María Ivars Martínez, Andreu Ivars Martínez Isabel Ivars Martínez, Josep Jaime Monterrubio, Alvar Jaime Soldevila, Francesc Juan Perello, Edgar Lanáquera Escrivá, Voro Lara Garrido, Raquel Lebrón Enri, Fany Llopis Martínez, Pilar Llopis Orengo, Raul Llorca Boronat, Francisco Llorca Boronat, Imma Llorca López, Paco Lloret Boronat, Domingo Lloret Boronat, María Lloret Boronat, Valentín Lloret Puig, Valentín Lloret Tarrasó, Josep López Argumanez, Honorio López Gavilà, Blanca López Gavilà, Jaime Marco Ivars, Zaila Marco Ivars, Axel Marco Soldevila, Adrián 220
Marcos Diaz, Mari Carmen Marcos Pérez, Vicente Màrquez Cañada, Isabel Màrquez Sala, Jessica Martí Asunción, Angel Martí Frasquet, Laura Martí Frasquet, Lucía Martí Morant, Joaquín Martín Martínez, Sonia Martín Milla, Emilio Martínez Caro, Gardenia Martínez Caro, Mª del Mar Martínez Conde, Verónica Martínez Lebrón,Carlos Martínez Martí, Patricia Martínez Pitarque, Juan Carlos Martínez Román, Beatriz Martínez Xandri, Nuria Mascarell Carbó, Mª José Mascarell Lorente, Emilia Mascarell Martí, Fernando Matoses Molines, Manolo Matoses Morant, Ainhoa Melo González, Mario Mengual Millán, Vicente Mengual Gregori, Vicente Micó García, Chelo Micó Lloret, Eugenio Micó Lloret, Tomás Micó Sanchis, Gemma Millán García, Matilde Millán Mengual, Vicente
CENS MAJOR Millet Murcia, Rubén Millet Salavert, Marta Miñana Frías, Rocío Moncho Amor, Silvia Monterrubio Puerta, Mercedes Morant Martínez, Roberto Morant Pinzón, Suni Morell Mascarell, Lidia Morell Perez, Rafael Moreno Vidal, Andrea Moscardó Canet, Juan Antonio Muñoz Vila, Graciela Navarro Climent, Marc Alain Navarro Alvarado, Francisco Negre Parra, Alba Ortega Serrano, Moises Pardo Hidalgo, Enrique Part Flores, Mª Rosa Pastor García , Mª José Pallarés Marqués, Érica Peiró Micó, Ana Vanesa Peláez Ramos, Pedro Pellicer García, Pilar Pellicer García, Adrià Pellicer García, Sandra Pérez Gadea, Ángela Pérez Sanchis, Javier Pérez Sanchis, Sabrina Pérez Simó, Gema Petrov Petrov, Slavi Piera Serralta, Eva Plata Martínez, Sergio
Pont Caro, Félix Prado Mollá, Sandra Prado Real, Isabel Puchol Orengo, Angeles Puig Capsir, Antonio Rabadán Montoya, Alejandro Ramos Panduro, Berna Resa Tébar, Desirée Reyes Llopis, Andrés Ripoll Espejo, Sergio Rocher Font, Mª Jesús Rocher Reig, Jorge Rodrigo Sánchez, José Rovira Burguera, José Rovira Prado, Pepa Rovira Prado, Sabela Ruiz Más, Diego Ruiz Más, Roberto Sabater Sanfélix, Charo Sacristán Hernández, Pilar Sánchez González, Cristina Sanchis Muñoz, Arantxa Sanchis Simó, María Sanjaime Camarena, Abraham Santiago Camarena, José Santosjuanes Canet, Ruth Sanz Piera, José Miguel Sapena Peiró, Esther Sarrió Puig, Meritxell Sendra Gregori, Iris Sepúlveda Baquerano, Fran Serquera Subiela, Joaquin 221
Simó Fayos, Carmen Francisca Simó Redondo, Davinia Simó Redondo, Rubén Sirerol Mañez, Gema Siscar Pastor, Gema Sola Montoya, Paqui Subiela Estruch, Salvador Subiela Puchol, Angela Subiela Puchol, Iván Subiela Puchol, Soraya Tamarit Alcudia, Adrián Tamarit Alcudia, Salvador Tamarit Martínez, Salvador Tasa Jover, Marta Tasa Jover, Rosa Todolí Femenía, Juana Amelia Torres Canet, Eva Úbeda Crespo, Borja Úbeda Crespo, Juan Úbeda Moncho, Juan Verdú Siscar, Anais Verdú Siscar, Iris Victoria Lloret, Antonio Vidal Bataller, Luis Vidal García, Trini Vidal Miñana, Maite Vidal Miñana, Soraya Vidal Tavallo, Julio Xaixo Bertó, Javier Xaixo Ibañez, Javier Zacarés González, Mario
martirs 2016
emparellats
222
Executiva 2016 223
martirs 2016
Executiva
emparellats President:
Luis Vidal i Bataller
Raul Llopis i Orengo
Blanca López i Gavilá
Maria Sanchis i Simó
Vicepresident: Secretària:
Vicesecretària:
Delegat de Llibret, Emissió i Informatiu:
Jose Pedro García i Sabater
Vicedelegats de Llibret:
Amelia Alberola i Todolí Núria Martínez i Xandri J. Benjamin García i Nácher Clara Fayos i Losa
Delegat de Comunicació i Xarxes Socials:
Jose Rodrigo i Sánchez
224
Executiva Tresorer:
Delegat de Festes:
Alvar Jaime i Monterrubio
Jesús Gutiérrez i Pérez
Verónica Canet i Orengo
Pilar Carrasco i Picornell
Vicetresorera:
Vice-Delegats de Festes:
Sandra Pellicer i García Laura Hernández i Sirerol Pascual Giménez i Muñoz
Comptadora:
Delegades de Cavalcada Major:
Matilde Millán i García Lidia García i Tébar
Loter:
Vicent Enguix i Gea
Lara Delgado i Balsera Ana María Flores i Espejo
Ángel Martí i Asunción
Vanesa Peiró i Micó
Iván Subiela i Puchol
Raul Llopis i Orengo Francisco Llorca i Boronat
Borja Alberola i Todolí
Borja Bover i Ortiz
Casaler:
Delegades de Cavalcada Infantil: Delegada de Festival: Delegat de Jocs:
Delegats de Trons
Delegat de Plantà:
Delegat de Cremà:
225
martirs 2016
226
227
228
229
230
231
232
Rosa Fallera Indumentaria regional
GutiĂŠrrez Mas (Vicaris), 23 bajo - 46701 GANDIA (Valencia) Telf. 626 997 811 - rosacala72@hotmail.com
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
ANYS 1986 2016
Els llibres, perdureneneltemps.
© Santos Domínguez, Any 2060
www.tecnigraf.net 269
270
271
272
273
274
275
Punt i Final