El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià.
4
Presidència de Noscarmientas
Benvinguda
Benvolguda amiga, benvolgut amic, Enguany celebrem 85 anys des què en el carrer Cadis se plantà la primera falla. 85 anys d’una història plena de treballs, d’il·lusions, d’alegries, de satisfaccions i de tristeses també, de bons moments i altres de durs, però que a la fi, tot plegat, ben bé han merescut la pena. Han sigut 85 anys sobretot de persones que han fet possible que, fins i tot en les pitjors condicions, la falla del carrer Cadis - Rector Femenia - Puerto Rico se plantara any rere any. En este 2012 que vivim tornarem a plantar les nostres falles, que trauran al carrer tot un any de treball al nostre casal amb la voluntat de seguir sent una veu crítica, mordaç, satírica i un exemple de tradició i modernitat alhora a on l’ingeni i la gràcia són els principals valors de les notres falles. Tornem a eixir al carrer amb ganes, amb il·lusió i amb la seguretat de que s’ha treballat molt, molt bé i en equip, que és el que ens fa millorar-nos cada exercici. És una época molt complicada econòmicament i, tot i això, l’esforç de cada faller i cada fallera de la comissió ha valgut perquè un any més tingam festa i falles. Gaudiu-les amb ganes i un somriure, convideu les amistats perquè ens visiten i al veïnat perquè ens descobrisca com a un element més viu del nostre barri de Russafa. La falla Cadis - Rector Femenía - Puerto Rico és un cor social i cultural que bat festivament gràcies a totes les persones que la conformeu i a aquells establiments, organismes i persones que col·laboren activament per a fer més gran la nostra falla. Bones falles i visca la Falla Noscarmientas! Maria Sol i Jaume Bronchud
5
Sumari
Benvinguda...03 Noscarmientas 2012...05 Una història de foc, falles 2011...06 Directiva...11 Imatges i records d’un gran any...12 Noscarmientas Infantils 2012...25 Vicente Tarín de Gracia...28 Mireia Bravo i Fornals...30 Com veuen les falles els xiquets?...34 Recompenses...34 Els anys de foscor...39 Sandra Real de Gracia...48 Inquisitio...52 Anem a cremar inmoralitats...59 La nostra Inqusició...65 Torna Inquisitio...67 Acte de fe...69 Programa de festejos...72 6
Noscarmientas 2012
Rafael Abad i Carrascosa Lidia Abad i Marí Lorena Abad i Marí David Alcalde i García Mª Luz Alegría i Mazón Alan Alfaro i Pineda Felicidad Almerich i Martínez Puri Almerich i Martínez Miguel Ballester i Estrems Javier Bausá i Ruiz Jesús Bravo i Alagarda Nicholas Briggs Elena Briggs i Fonseca Laura Briggs i Fonseca Mª Carmen Bronchud i Agustín Adrián Cardona i Luz Esther Cardona i Luz Rosa Mª Cardona i Sahuquillo Víctor Cardona i Selva Aurelia Casas i Martínez Verónica Celda i Ferrer Laura Cuesta i Herráiz Ana Cuesta i Herráiz Juan Carlos Chinchilla i Ruiz Margarita de Gracia i Bonache Nieves de Gracia i Bonache Susi de Gracia i Bonache Sonia de Gracia i Ortega Andrés de la Torre i Yuste David Egea i Hernández Carlos Escrivá i Ramírez Enrique Escrivá i Ramírez Jessica Escrivá i Campos Vicente Flor i Forés Marisa Fonseca i Fernández Iván Fornals i Motos Mónica Fornals i Motos Antonio Fornals i Gozalvo María José González i Pardo Rosario Graciá i Nebot Ángeles Hernández i Graciá Joaquín Herráiz i Penaba Manolo Iquierdo i Tomás Ana Izquierdo i Tomás Laura Jiménez i González
Carmen León i Ortiz Jaume López i Bronchud Jaime López i Garcés Carolina López i González Miguel López i Puértolas Raquel López i Reig Sergio López i Reig Claudio López i Sanz Manuel López i Sanz Pilar López i Vila Silvia López i Vila Ricardo Luz i Sánchez Amparo Marí i Martínez Felicidad Martínez i García Rafael Martínez i Navas Yajaira Martínez i Parreño Amparo Micó i Rubio Richard Monleón i Sánchez Félix Moratal i Ballester Ángeles Motos i Martínez Mª Jesús Pérez i Alfonso Mari Carmen Planells i Chuliá Laura Real de Gracia Sandra Real de Gracia Elías Real i Vázquez Rosalía Sahuquillo i López Luis Miguel Santiago i Cantó Elena Sevillano i Almerich Gloria Sevillano i Almerich José Antonio Sevillano i Fuente José Luis Silla i Peñalver María Candelaria Sol i Almerich Laura Soriano i Cardona Marta Soriano i Cardona Fernando Soriano i Antón Miguel Ángel Tarín i López Andrea Tendero i López Gema Valero i Ballester Borja Vicente i León Amparo Vila i Martínez
7
12
Directiva
Presidents Jaume Bronchud i María Sol Secretària i Organització de grups Laura Real Tresoreria i Quotes Mari Carmen Planells Delegada de Loteries Margarita de Gracia Delegada de Comptes Feli Almerich Vicepresident 1r (Àrea de monuments) i Delegat de Sector Rafa Abad Vicepresident 2a (Àrea de festejos) Nick Briggs Vicepresident 3r (Àrea de relacions) i Delegat de Falles Manuel López Coordinador d’afers externs Borja Vicente León Coordinadora de Relacions amb JCF, Recompenses, Subvencions i Contractes Rosa Cardona Coordinadora de Promoció i Publicitat Sandra Real Coordinadora d’Organització d’actes, protocol i mitjans de comunicació Ana Cuesta Delegat de Festejos Richard Monleón Delegada d'Infantils Lorena Abad Delegats de Casal Miguel Ballester i Toni Sevillano Delegat d'Esports i Competicions Manolo Izquierdo Delegats de Federació I+G i Agrupació Carolina López i Manuel López Delegat de Disseny, Maquetació i Grafisme Sergi López Delegat de Web Javier Bausá Delegat de Pirotècnia Félix Moratal
13
26
Noscarmientas Infantils 2012
Judith Bravo i Fornals Mireia Bravo i Fornals Cristina Briggs i Fonseca Candela Chinchilla i Sol Javier de Gracia i Ortega Leire Escrivá i Alegría Melanie Escrivá i Jiménez Francisco Escrivá i Jiménez Ana Fonseca i Planells Lucía Fonseca i Planells Jorge Herráiz i Soriano Marcos López i Carrasco Sonia López i Carrasco Clara López i Ramos Marta López i Ramos Héctor Molina i Pozo Nerea Moratal i Marí Aarón Moratal i Marí Miguel Ángel Tarín de Gracia Vicente Tarín de Gracia Marcos Valmaña i López
27
Les falles s sรณn divertide perque juguem Les falles sรณn tr adiciรณ, ens agrada vestir-nos de fallers i falleres
Nosaltres fem i c remem falles amb sentim ent Noscarmientas
Les falles sĂłn p er a gaudir-les duran t el dia i la nit
rds a t e p s l E n Ăł s ĂŠ b m ta falla!!
Vicente Tarín de Gracia per Laura Real
Per fi ha arribat el teu moment, el teu somni es feia realitat una nit de San Joan al casal, una nit màgica en la que diuen que els dessitjos es complixen. El nostre volgut Vicente, o Vicentín com m’agrada cridar-lo a mi, escoltava per primera volta el càrrec que durant molts anys, encara que ell no tinga molta edat, havia somniat, ser president infantil de la falla. Quantes voltes t’he escoltat dir: el año que viene yo seré el presidente infantil. Vicente ha crescut al nostre casal, envoltat per la seua família fallera de tradició i devoció. Tots els membres de la seua família han tingut un any molt especial en la seua vida fallera, representant a la comissió tant infantil com major. Però ara, en 2012 és l’any de Vicente, ell portarà el nom de Noscarmientas per tota Russafa, de segur que no passa desapercebut. A més té l’oportunitat de compartir aquest any amb Mireia, que sempre està pendent d’ell, sobretot quan és l’hora de pujar a l’escenari i no apareix per cap lloc. I no és per casualitat que després desfile tan bé, doncs Sandra la seua cosina i Fallera Major, és una bona mestra i especialista en aquest àmbit. Els que te coneixem podem dir que eres un xiquet introvertit, graciòs, divertit…Mentre els membres de la comissió lligen aquest text estan pensant que segur estàs jugant a la consola, però s’enganyen, perquè estic segura que estaràs en un racó amagat amb les teues ulleres baixades llegint les paraules que composen estes línies que he volgut dedicar-te per a que tingues un record com a president infantil. Espere que estigues gaudint del teu somni i t’ emportes molts records. Si d’ ací a 10 anys no recordes molts, busca el teu llibret i observa les fotos, doncs la teua alegria ha estat sempre present per a tots nosaltres. Però si continues sense recordar- los, estaré encantada de contar-te tots els detalls.
30
Mireia Bravo i Fornals per Toni Fornals
Fa ara exactament huit anys i dos dies estava enlluernat mirant la dolça careta d’una preciosa xiqueta en l’habitació d’un hospital. El seu cabell rebel i ullets ballarins, em van embadalir, em van atrapar sense remei i em van produir una sensació de pau i un sentiment de dolçor que ja sempre tindria al mirar a la meua Mireia. I dic MEUA Mireia perquè és la MEUA Mireia. No em canse de dir el seu nom perquè conté en si dolçor, suavitat, alegria, tendresa… Mireia… Mireia… Com va dir un gran poeta… Una estrela per a Mireia… totes les estreles son per a tu, Mireia. Arribar fins ací veient com eixe rebrot nascut de llargs anys de l’amor dels seus pares s’està convertint en una doneta, amb el seu carácter tímid, però al mateix temps plena de simpatia i dolçor, que ens atrapa a tots. No em vaig resistir llavors a ser el primer a fotografiar-te com no… i no et cregues que no m’está costant ara no estar amb la càmera de fotos perseguin-te. Tal com resa un dels meus llibres preferits, El Principito, i que va ser el primer que et vaig regalar, “no es veu bé sinó amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”, i és per això que has d’anar prestant atenció a eixes xicotetes coses que van succeint al teu voltant, recordar-les, apreciar i assaborir el més bonic de cada segon, de cada instant. T’esperen, Mireia, junt amb la teua cort d’honor i comissió, uns dies molt importants i segur inoblidables per a tota la teua vida. Hui, comença el teu regnat. Disfruta-ho i demostra amb la teua actitud de cada dia, que ho mereixes i que representaràs estupendament la teua falla Noscarmientas allà on vages. Tin molt present que t’estimem molt, i estarme sempre al teu costat, Mireia. Perque una cosa està totalmente clara tante per a Charlie en la seua fàbrica de xocolate com per a nosaltres… “la vida, mai havia Sicut tan dolía”. Com li digueren a Alicia... “Quan acabes de parlar... per favor, calla...” així que va sent hora de callar, abrigar-te per a dormir i somniar enguany aquest preciós reinat.
34
36
“Com veuen les falles els xiquets?” per Inés Reig
Explicació Falla Infantil
Com si d’un calidoscopi es tractés, la vida va adquirint formes i tonalitats, segons van girant les manetes del rellotge de la vida. Des d’una balconada, dos xiquets miren un horitzó proper. Tenen una visió per damunt de la realitat, encara en el llindar dels seus somnis, un altre, des d’una posició no tan elevada, aspira a escriure la seua història, com les que, tal vegada estaran escrites i depositades en aquesta bústia seient.. Mentres tant, Cupido, disposat a emprendre alguna gesta, llançarà sortilegis afilats per encendre la foguera de les il·lusions, potser com a efectes col·laterals, provoque les primeres “trobades” juvenils. La nostra fallita proposa un paral·lelisme entre escenes de l’etapa més explosiva en hormones i els actes típics de la nostra Festa, aquesta que ens arrebassa el somni i el silenci, retornant-nos, humor, soroll, llums i música… LA DESPERTÀ Ens adonem que, lo que abans eren jocs i de vegades molests fregaments, ara són eriçons i mirades. Obrir-se, despertar a la festa de la vida, amb ganes de destacar, de ser reconegut com algú especial per una nina fallera. El petó encén el foc en l’inici d’un idil·li innocent. Els petards marcaran el territori per on es mouran els fallers de la tribu…Els nostres xiquets creixen i amb ells, els seues desmanegades figures darrere de l’adolescència, aquesta etapa, que a aquesta edat, ens sembla eterna… L’APUNTÀ S’apunten tots a la festa, per no oblidar a ningú els ‘Lancelot’ de la història van escrivint els seus noms en la pissarra urbana, perquè tots es troben, perquè ningú falte a la cita. En la paret vistosament decorada, quedarà constància amb els seus noms, de l’esperada trobada. Es fa quotidià programar els jocs, els focs, els passejos, els menjars de convivència, però a poc a poc alguns es van separant i malgrat la multitud, troben un buit per compartir entre dos, el soroll, la música, la pólvora i…. Quants més millor!, entre tots la festa es culminarà, es farà més gran, més vistosa, més visible. L’ARREPLEGÀ Ja arriba l’hora, una xiqueta amb el recentment estrenat títol de “xiqueta especial”, espera al seu amic en l’auster seient d’una parada d’autobús, però aquest nomenament, no la lliura del somni i cansament que l’acompanya gràcies a la matinada. LA CRIDÀ Amb tots els preparatius complits, i els deures fets, dues fervents espectadores esperen la trucada, que serà la consigna per començar les festes, a partir d’ací tots els actes seran celebrats. LA CAVALCADA DEL NINOT I en la primera desfilada apareixen els més atrevits personatges,
37
disfressats amb plomes i cants, però són observats per un altre espectador, que amb cert estupor espera poder caçar-los. LA PLANTÀ Fins ací tots han sigut testimonis de la creació de l’obra, que serà la representació, l’emblema del seu nom; “Noscarmientas”. El monument, exhibit al carrer, atraurà mirades i comentaris. Aquesta nit serà de treball dur, però hi haurà qui s’ocuparà de somiar… i els somiadors es quedaràn plantats, esperant que sorgisca la màgia i que aparegua, sortit del conte, el seu príncep o princesa. Potser, deixen un poc oblidats o els còmplices de sempre, doncs va arribar el moment en què la veritable amistat ha de competir amb Cupido, però passat el tràngol del fervent enamorament, tornaràn a ocupar el seu lloc i l’espai es farà gran, acollint a amics i amors sense deixar a ningú enrere. ...Pas a pas, s’ha anat teixint la història que Cupido va imaginar. Com cada any, tots els fallers liderats per la seua reina i president infantil, ompliran el carrer en les revetlles, tots junts, però… per art de màgia, ha sorgit d’aquesta festa un conte amb final feliç…. LA CERCAVILA El carrer es converteix en l’escenari de múltiples cercaviles, desfilant en grup, abillats com marca la tradició, en parelles, despistats i solitaris i algun que un altre esportista que amb el seu patí de rodes, marca en l’asfalt el seu serpenteante pas. L’OFRENA Ja estan tots reunits a les portes de la casa dels fallers, per uns dies, així serà per a una gran majoria. El moviment és constant aquesta vesprada, com totes les d’ofrena. Baix la mirada atenta dels ninots, es van congregant xiquets i xiquetes amb els seus millors gal·les, els vestits més preciosos. Encara queden els últims detalls: Unes mans de mare complaent, va col·locant mantellines que ajusta amb l’agulla presa a les trenes, perquè la seua caiguda per l’esquena, sigua perfecta, mocadors en dansa, faixes cenyint cintures… Es reparteixen els rams, hi ha un so de fons, la música de la dolçaina, i el tabalet, acompanyen el taconeig i el seseo que es produeix quan s’arremolinen les faldes, tots preparats per a la desfilada de gala; l’ofrena. I per fi, ell, podrà tenir el major protagonisme en l’escena, triarà un regal i el millor ram, l’hi oferirà a la seua princesa i esperarà pacientment vore recompensat el seu gest…. …I un març més despuntant la primavera, esgotant l’enginy, inventant la màgia, cremant la història, tornant a començar…
38
Recompenses Distintiu de coure Candela Chinchilla iSol Marta López i Ramos Mireia Bravo i Fornals Judit Bravo i Fornals Ana Fonseca i Planells Lucía Fonseca i Planells Distintiu d’argent Nerea Moratal i Marí Vicente Tarín de Gracia Distintiu d’or Aaron Moratal i Marí
Bunyol de coure Aure Casas i Martínez Ricardo Luz i Sánchez Amparo Micó i Rubio Ricardo Monleón i Sánchez Verónica Celda i Ferrer Monica Fornals i Motos Jesus Bravo i Alagarda Andrea Tendero i López Bunyol d’argent Marta Soriano i Cardona María Jesús Pérez i Alfonso Elena Sevillano i Almerich Claudio López i Sanz Mari Luz Alegria i Manzón Juan Carlos Chinchilla i Ruiz Carlos Escrivá i Ramírez Bunyol d’or Enrique Escrivá i Ramírez Amparo Marí i Martínez José Félix Moratal i Ballester José Antonio Sevillano i Fuentes
39
per Jaume Bronchud
Els anys de Foscor
En 1942, la falla infantil dels carrers Cadis-Rector Femenia s’emportà el primer premi de València.
En 1936 la comissió Mendizábal – Cadis - Puerto Rico plantava la seua última falla dedicada als problemes del joc, abans de la terrible eclosió de la Guerra Civil, cedint en 1937 les quotes recaptades a les tropes participants en la contesa. Amb la victòria de les tropes franquistes redactada a Burgos a data de 1 d’abril de 1939, l’ombra de la postguerra s’estenia com un mantell negre sobre Espanya i sobre la pròpia festa. Els anys més pròxims foren de sequera absoluta per a la nostra comissió, no així per a la festa fallera que va plantar 34 falles en 1940. El 3 de setembre d’aquell any, l’Ajuntament de València canvià un nodrit conjunt de noms de carrers de la ciutat, més de quatre-centes, incloent la de l’antiga Mendizábal que passà a denominar-se “Carrer del Rector Femenía”.
41
Este rector era N’Antonio Femenía i Cabrera (1858-1934), autor de catecismes de Doctrina Cristiana i pedagogia catequística, escrits en ordre cíclic i seguint les regles pròpies de la pedagogia moderna de conformitat amb les disposicions del llavors recent codi canònic. Eclesiàstic de professió, cursà estudis en el seminari de València, on es doctorà en Teologia i Dret Canònic. A l’octubre de 1903, fou nomenat rector de l’església de Sant Estebà i Sant Valer, en el barri de Russafa, on era popularment conegut com ‘el rector Femenía’, popularitat que es traslladà a la llista de carrers de la ciutat en el que encara hui perdura este homenatge de la ciutat a qui fou president del cabildo de rectors de València. La guerra havia deixat una desolació absoluta en el país
llum. Els anys que s’intentava oblidar el bombardeig sobre el carrer Cuba en què dos germans bessons de dotze anys pergueren la vida i es restauraven algunes de les campanes (De tocar a missa, La Tereseta, Crist Rei, El Blai, La Maria, El vicent i El Valer) en l’Església de Sant Valer, que havia sigut destruída durant la guerra. Salvador Pascual Gimeno, son germà Manuel Pascual Gimeno i José Luis Testor Gómez foren els arquitectes encarregats de restaurar l’Església de Sant Valer després de l’incendi. Entre 1942 i 1949 els germans Pascual realitzaren la nau de l’epístola, i als peus de l’església, la Capella de la Comunió. La València d’aquells anys 40 no obstant això és la que propicià la popularitat més alta de les falles, l’interès públic de les quals cresqué destacadament
i amb especial cruesa a València, caiguda el 30 de març de 1939 després d’haver estat cabdal de la República, abans del seu trasllat a Barcelona al novembre del 37. L’asfíxia i l’olor a humitats que havia de reservar-se al refugi de la Gran Via cantó amb el carrer Cadis es repartí aviat pel barri de Russafa, on la vida començava de nou sota l’opressió del nou règim. El col·legi Balmes també guardava altre dels doscents refugis que existien a València. Estava en el seu pati, on els xiquets portaven un palet penjat al coll amb una cinta per a mossegar-lo quan els bombardejos sacsejaven el barri, especialment els de la combatent aviació italiana. Sota aquella desmemoria grisa es construïen els anys 40; els de la dictadura més repressiva i les cartilles de racionament, els anys de pors i cristalls de finestres coberts amb una cartolina blava fosca amb que evitar que a la nit es veiés
42
amb la postguerra, amb l’impuls de l’arribada dels primers turistes i l’afany de les comissions falleres per recuperar la normalitat dins d’un ambient festiu. Els
gran assoliment de portar a Russafa un primer premi de falles infantils. Aurelio Dies Díaz, José Latorre Torrejón, que havien estat abans de guerra presidents de la comissió, i Vicente Marín s’encarregaren d’aconseguirlo i d’afegir, a més, el mèrit d’aconseguir indultar per primera vegada una figura infantil, tal com es recull en L’indult del foc encara que de manera oficial es començaren a indultar a partir de 1963. El segon premi arribaria a la desapareguda falla d’Hernán Cortés mentres que el tercer va recaure en la comissió d’Arrancapins. El llibre L’indult del foc ho recorda de la següent manera: “També és va salvar dels flames una Blancaneu i la bruixa que li oferia una poma, de la falla infantil del carrer de Cadis, que havia firmat Aureli Dies Díaz, pintada per Vicente Marín Reig i amb treball de’l escultor Josep Latorre Torrejón.”. La falleta, a més a més, obtingué el primer premi, com mostra la nota publicada per la premsa: “El senyor Pérez, organitzador del concurs de falles infantils, ha congregat en un dels salons d’Unió Ràdio [l’actual Ràdio València], a les comissions de falla per a fer-los saber el resultat, el qual és el següent: primer premi, Carrer Cadis; segon, Hernán Cortés, tercer, Pintor Vila Prades.”. El primer premi anava acompanyat de l’honor de la retransmissió de la cremà per Ràdio València. L’acte de calar foc a la falleta estigué amenitzat en tot moment per una banda de
Blancaneu i la bruixa, ninots de la falla infantil de Cadis, foren la figura que en 1942 l’Unió Ràdio indultà del foc.
anys que revivim són els de la todopoderosa falla de la Plaça del Mercat en la secció Especial. La morfologia pròpia de les falles de postguerra ens portaran al record superposicions barroques de repiés amb cossos centrals per rematada. Però la primera sorpresa que ens oferix el nostre viatge per les primeres falles del carrer del Rector Femenía vénen de la mà de la falla infantil, ja que si el treball habitual de la comissió es reprén a partir de 1944, en 1942 es plantà i cremà una falla sota el lema “Blancaneus i els set nans”, que aconseguí el primer premi en la secció única de les falles infantils. Desconeixem si hi hagué president en la comissió i falleres majors aquell any, de fet no hi ha constància que es plantés falla gran, encara que podem recuperar el nom dels que féren possible el
43
imponent “Sota Quelo alcalde”, una de les més recordades de la història fallera, mentre que la falla Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico reprenia la marxa en falles grans. Amb el nombre de cens 26 apareix inscrita en els arxius la comissió en el seu retorn, fentlo a més per primera vegada sota la nomenclatura de Rector Femenía. I de manera curiosa incloent en la seua demarcació també al carrer Cuba segons algunes fonts documentals, encara
música i, a través de’l emissió radiofònica, pel senyor Pérez, en companyia d’alguns dels personatges creats per ell. L’any 1944, sent Fallera Major de la ciutat Carmen Asensio Ballester, el València CF aconseguia la seua segona lliga al mateix temps que naixia el seu filial, el Mestalla. A Bunyol, per una baralla, apareixia anecdòticament la Tomatina i a Aielo de Malferit naixia Nino Bravo. La Plaça del Mercat es duia el primer premi i el d’enginy i gràcia en l’Especial, de la mà de Regino Mas, en un any que el regidor de Festes i Fires, assumia de facte al mateix temps i des de llavors la presidència de Junta Central Fallera, tal com recollia el primer Reglament Faller. Modest González duia a la plaça del Cabdill el seu
Monsín Lleó, Fallera Major 1944
44
Julio Gascó, Faller Major 1944
l’època i tal com es pot constatar en l’esbós que acompanya el present article, sense tindre major constància si hi hagué Fallera Major Infantil. Un any després, la festa incorporà alguns dels seus ingredients més destacats. D’una
Esbós de la falla de 1944
que no en el propi llibret de la falla. Sí que existeix constància de la veïna Sueca – Puerto Rico. L’artista encarregat de la falla fou Manuel Sánchez Calvo i competiren en la segona secció sense arribar a premi. Amb un pressupost de 7.500 pessetes, el Pensat i Fet explicava que aquell any els fallers “En entusiasta innocència / cremen l’art i el folklor / com la història de València”. De tot això fou testimoni Monsín Lleó Marquès, Fallera Major de la comissió qui estigué acompanyada pel seu president i pare, l’industrial Juan Lleó, i pel seu germà com a president infantil, Pepito Lleó. A més, i com a destacada curiositat, aparegué en este any la figura del Faller Major, Julio García Gascón, la rellevància del qual era major fins i tot que la dels presidents d’honor d’aquell any, Aurelio Dies i Emilio Vélez de Guevara. Hi hagué falla infantil, a ella es fa referència en algunes fonts de
Esbós de la falla infantil de 1944
banda, en 1945, naixia l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats que se celebrava en l’interior de la Real Basílica. Les falleres desfilaven i dipositaven les seues flors en l’Altar Major, als peus de la Verge. Per un altre, i també un fet destacable en la història de la festa, es creà el Bunyol d’Or. La falla Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico repetia en la segona secció, amb el cens número 82 aconseguint un accésit. Antonio Ramón Fernández fou l’artista encarregat de plantar la falla “Quatre mesos de sequia”, repetint Monsín Lleó com a Fallera Major i sent president de la comissió Julián González. L’anterior president, Juan Lleó
45
Monsín Lleó, Fallera Major 1945
Esbós de la falla de 1945
l’època parlava de la nostra festa com a “encoratjadora carícia que ve a mitigar els freds invernals”. El mateix periòdic anuncia que l’Ajuntament ha decidit “a partir d’este any que serà un gremi qui assumisca cada març l’empresa d’alçar la falla major de la ciutat i de cremar la seua pólvora que té, en general, una aroma semioficiós...”. En 1946 obrí marxa el Gremi de Mestres Forners corrent amb les despeses dels actes extraordinaris a més que acompanyaren a la falla de la Plaça del Cabdill. La falla Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico trià a Lolita Gimeno Recio, Fallera Major de la comissió, acompanyada per Gloria Morata Salmerón, qui havia estat nomenada Fada del Foc. Juan Lleó regressà a la presidència i fou nomenat Faller
Borredà, fou nomenat Faller Major de Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico. Els versos explicatius de la falla variaven depenent de cadascuna de les publicacions. Pensat i Fet explicava que “Com la llum està de dol / la gent vuí viatja amb carro / i s’allumena en cresol”. El Cuhet, pel seu compte, explicava la falta de llum d’esta manera: “Quatre mesos de sequera!... i fins a l’electricitat s’ha assecat!”, mentre que El Turista Faller escrivia: “Quatre mesos de sequia / han matat la hidropatía”. En 1946 es plantaren a València, sense contar les infantils, 148 falles. Regino Mas tornava a dur el primer premi de l’Especial a la Plaça del Mercat i Amparo Ibañez i Valero de Palma era nomenada Fallera Major de la ciutat. El periòdic ABC de
Emilio Vélez de Guevara, Faller Major 1946
Juan Lleó, Faller Major 1945
Esbós de la falla de 1946
46
Lolita Gimeno, Fallera Major 1946
Major de la comissió, Emilio Vélez de Guevara. La comissió, que repetia número en el cens faller aquell any, aconseguí un accésit en la secció segona. Ho va aconseguir amb l’obra “Dues dones i un pato, mercat” de l’artista Antonio Ramón Fernández basant-se en un refrany popular valencià que feia referència a la capacitat de les dones d’armar molt rebombori quan s’ajuntaven a parlar. Donen testimoniatge d’ells els versos apareguts en les publicacions falleres de l’època “El turista faller” i “El cuhet”, un any que “Pensat i fet” no s’edità. E n l’any 1947, els carrers Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico van tornar a tenir falla. De nou amb el nombre 82 en el cens faller per última ocasió. Repetia Antonio Ramón Fernández al capdavant del projecte i amb un lema basat també en la figura femenina. “Els problemes de la dona” li valgueren a la falla un primer premi d’Enginy i Gràcia en la secció tercera i del projecte, lema i explicació de la falla donaren completa conta les pu-
blicacions de l’època. Així, Pensat i Fet, es referia amb els següents versos a la falla de 1947: “Dur la casa vuí és gran pes / quant la dona cavil·la / per fer crèixer els diners”. Gloria Morata Salmerón, qui havia estat Fada del foc en 1946, representava a la comissió com a Fallera Major mentre que Amparo Andrés Martínez es convertia en la Fada del foc de la comissió. Des d’este any, a més, era tanta l’afluència que la Basílica és insuficient i es decideix que l’Ofrena tinga lloc en la Plaça la de Mare de Déu, construint un entarimat que cobria els frontals de la Real Basílica en el que es dipositava els rams de flors. I és que és inevitable assenyalar que la festa comença a desenvolupar-se com un gran reclam. L’ABC anunciava una Gran Setmana Fallera que patrocinava la Casa Bosadilla i que traslladava “l’ambient més típic de la València de les Falles al més simpàtic dels dancings madrilenys”. Artistes, músiques i flors engalanaven la nit madrilen-
47
ya amb l’orquestra de Tomás Ríos, Lolita Garrido i Jorge Cardoso, Aurelia Rierol com a artífex de la dansa i Rafael de Granada i Carmela Díez com genial parella de ball, salpebrat fet i fet per “un meravellós conEsbós de la falla de 1947 Gloria Morata Salmerón, junt de lindísimes Fallera Major 1947 valencianes” que interpretaren diversos quadres Gloria Muñoz, Lolita Guitarte i regionals. Amparín Ramón. Salvador Pros També és este any Fran- fou el president de la falla menco, la filla dels qual havia estat tres que Salvador Cerezo i Emilio Fallera Major de la ciutat en Vélez de Guevara foren nomenats 1940, copava la portada de la Fallers Majors i Julio García Gaspremsa nacional més adepta amb cón, president de la comissió. la seua visita oficial a les falles va- 1948 fou un any de deslencianes a on, saludant des d’un tacada productivitat fallera ja que entarimat en la plaça del Cabdill, recullen els diaris de l’època que fou rebut entre els “vítores” a que gairebé tres-centes falles adorobligava la dictadura més tene- naren la ciutat, un nombre sense brosa. dubte històric. La Fallera Major L’últim any del nostre de València, María Julia Martíperiple pels primers anys més nez Vallejo i Manglano, estigué foscs de postguerra, 1948, fou un acompanyada per la Infantil Luiany amb destacada representa- sa Manglano Mas, filla de l’alcalde ció de la falla. Així, Cadis – Rec- de la ciutat. Actuà en la seua exaltor Femenía – Puerto Rico no solament contà amb una Fallera Major representada per la Vídua de Mocholí, industrial maderera i d’ebenisteria de la barriada (en el carrer Puerto Rico, 8) sinó que li acompanyaren Pilarín Albert Gayur, com a Fada del Foc, i Teresín Alburquerque de la Vall com a Reina Fallera, sense representant infantil de la que es tinga informació. Si que existí Cort d’Honor i la compongueren: Esmeralda Bujeda, Josefina Roig, Esbós de la falla de 1948
48
tació la valenciana Concha Piquer qui rebé el Bunyol d’Or. Les xifres remarquen ja l’expansió de la festa que creix any rere any. Es plantaren 296 falles, de les que 167 eren grans i 129 infantils i, a més, es publicaren 108 llibrets i concorregueren 93 bandes de música, al marge de la de l’Acadèmia General Militar de Saragossa, contractada per la Junta Central Fallera. Els actes pròpiament fallers de 1948 començaren amb la Crida, que es realitza el dia 12 des de l’Ajuntament, a la que seguiren la Cavalcada del Ninot, l’Ofrena i la Nit del Foc, a més, de notes simpàtiques com carreres de cambrers i concursos d’aparadors en la ciutat. Per altra banda, el 18 de març es reprengué la Festa de la Flor, que feia diversos anys que estava suspesa, a favor dels sanatoris antituberculosos. En aquell any la falla Cadis – Rector Femenía - Puerto Rico es censà amb el número 67 per registre i repetí secció, la tercera, en la que no s’arribà a aconseguir premi ningú. José Sebastià
Claver fou l’artista que plantà “Experiments per a rebentar a gust“. La història dels anys quaranta per a la comissió Cadis – Rector Femenía – Puerto Rico no és una semblança d’activitat desenfrenada, més aviat si podríem considerar-la com l’obstinació per recuperar l’estranya normalitat de l’època i com els primers girs d’un motor que, bé engranat, aniria desenvolupant la posterior història de la comissió. Els anys primers de postguerra foren evidentment els més foscos i negres, els més repressius i cruels. I davant un panorama tan desolador com este, les falles del barri intentaren batallar per a normalitzar el retorn a la vida familiar, la conciliació de la barriada i el dia a dia de la ciutat. Per descomptat que no fou una època gens fàcil. Són els anys més foscs de la nostra història en els que la societat intentava trobar una mica de llibertat entre el cartró-pedra i les flames d’un foc que urgia més purificador que mai. Que portava més alé que mai...
Agraïments Este article no hagués estat possible si no fos per la col.laboració desinteressada, les hores d'assessorament, la fantàstica documentació i l'amistat que m'han aportat. Gràcies a Javier Mozas i Joan Castelló, per la investigació d'artistes fallers i presidents. I gràcies a Kepa Llona i Ramon Estellés per la seua generositat al prestar tota la informació que necessitava un sobre Falleres Majors i que respon a un treball que ambdós autors desenvolupen i que no ha estat editat de moment, Fontfalles.
49
Sandra Real de Gracia per Ángeles Hernández
Quan l’alcaldessa va cridar a Sandra perquè fóra fallera major el primer que va demanar va ser que jo fora la seua mantenidora. Bo, ho va demanar Elias, el seu pare. I ja se sap que almenys durant un any no se li pot negar res al pare de la fallera major. A mi em va fer il·lusió, dir coses que no tenim ocasió de dir. Sandra i jo ens semblem molt en això, som més de demostrar que de dir les coses. I és que Sandra és sentiment pur, tot el que passa al seu al voltant va directament al seu cor, tot li afecta, lo bo i lo roï. I ací estem els demés al seu al voltant, per a, com un escut, detindre tot el que li puga fer mal. Però tota està bondat i bellesa de caràcter de Sandra té truco. Diuen que la vida està formada per cercles concèntrics, tu estàs en el centre i en el primer cercle està la teua família, d’ella prens la prudència del teu pare, Elías, sempre observant, tens l’alegria de Marga, la teua mare, que és capaç d’il·luminar ella sola tota una sala, i la tendresa de Laura,la nostra kimberly, que en este moment se sent la germana més afortunada del món. Els tres, junt a Sergio, eixe germà protector que mai vas tindre, estan orgullosos de tu. Ens coneixem des de fa pocs anys, però com en moltes altres coses, la qualitat està per damunt de la quantitat i des del principi tu i la teua família heu format part important de la meua vida. En el següent cercle està la resta de la teua família, en eixe cercle està el meu Vicentín que durant tot l’any és el nostre president infantil. També t’ha format el cercle de la falla, els teus companys de balls, festes, teatre, però també pintura empaperat, lija i assajos. Acompanyant-te durant tota esta aventura tindràs a Mireia, formeu un equip perfecte, ella i tota la seua meravellosa família també està ací perquè ja formen part de la teua vida. Quan jo vaig ser fallera major infantil d’esta falla tenia l’edat de Mireia, era molt menuda i encara que ho vaig gaudir tot tinc pocs records nítids. No obstant això tinc moltes fotografies i en totes elles hi ha una cosa en comú, la meua cara de felicitat. Això és el que desitgem tots per a tu, que eixa sensació t’acompanye tot l’any, s Si durant l’any en algun moment sents debilitat, et done un consell. Mira a Mireia als ulls, en ells voràs el que realment importa.
52
“Inquisitio” per Jaume Bronchud
Explicació Falla
Cinc-cents anys han passat Del primer auto de fe I la inquisició ha tornat perquè cal ja castigar el que per Espanya se té...
Pepiño que molt parlava Li agarren amb la gasolina Diuen que si fent el fava I ara el Suprem li proclama “Campeón” i canela fina!
Un cadalso gran de fusta A Russafa enguany plantem I és cosa que a tots asusta Encara que és cosa justa El vore a qui pengem!
Fabra encara amb més torrons Guanya cada any en loteria I monta sense tindre avions L’aeroport de Castelló ¡Gran fill de la... mammamia!
El botxí que és ben canalla Ens espera baix la forca Recordant en esta falla Que a tots aplega la dalla I per a tots n’hi ha soga.
En el tema de l’Emarsa La cosa més se complica Doncs no sabem si la comparsa Que s’estén en esta farsa És la que el gerent explica.
A uns penja per corruptes I a altres per homes necis I en la mort paguen les multes gran cosa turbia oculten Estos homes de negocis!
Marbella gran corrupció A on tot lladre que vol, “moja” I es quasi una institució Gràcies al brutal folló El “Pollastre a la Pantoja”
Hi ha de baixa catadura Senyors afora de la llei, Polítics, banquers i un figura Amb la cara molt dura Que vivia a cos de “rei”.
En Andalusia amb els ERES S’han muntat molta traca Si el tema és de veres No sabem com no pergueren Vergonya per tanta cara.
El nostre botxí a l’espera Està de la decisió Que el tètric tribunal prenga per fer complir la condemna De la santa inquisició!
I així es com està el corral Que la cosa és molt seriosa I es dedica el personal A ser grans professionals D’allò de la “Cosa Nostra”...
Però el tribunal no remou Per si els assumptes salpiquen I la cosa encara té ous cada corrupció que ix de nou a dos o tres més impliquen.
Que qui pot furta un quinzet I qui no, una carraca, fent cadascú sorollet el ric més ric que el pobret i al pobret el ric li la clava.
Que ací el tribunal i el reu Seràn del mateix pelatge I encara que ningú no ho creu Cadascú té el seu preu Siga “gasolina” o “traje”
Que és cosa de denúncia Que tant lladre tinga consol I cadascú amb astúcia No fa ningú renuncia A furtar tot el que vol...
Camps anà a la banqueta I pergué la presidència Si fos per una jaqueta Seria molt gran la jeta Que destrossà sa innocència!
Així aixequen la mamella Els terribles mamelucs Amb la seua tasca més vella Que pagar-se una donzella Per donar brillo al trabuc!
55
Cosa antiga són les putes I els lladres del mateix fil Per molt que canvien les rutes No pot haver-hi disputes Entre les mares i els fills...
Mariano que té absoluta assustat es mira a Europa Agarra fort la batuta I encara que el xic disfruta Està Rajoy que Tremola!
El que la fa que la pague Està clar, sense disputa I aquell que furte que trague amb tindre per nou llinatge el ser un gran fill de... (son pare).
Que si Sarkozy no li diu I la Merkel no li dóna Doncs cadascú amb el seu piu Intenta nadar en el riu guardant-se la seua roba.
Diu el rei en “la Sarsuela” Que està el tema fatal Doncs s’omplia la “Cassuela” el xiquet de la “xapel·la” que està fet bon pardal...
Que els francessos fan la seua I Alemanya fa camí I crida Itàlia “Mare meua” Berlusconi a la merda Visca la prima de risc!
Temps per traure la granera I posar-se a netejar La reina que es molt grega Se’n fa un poquet la sueca I capeja el temporal...
Ara el mercat és bursàtil no és com el de Russafa! Ara parlem de volàtils En volta parlar de dàtils, llonganisa i botifarra!
Són grans els Ducs de Palma, Grans d’Espanya i colossals, Aneu en compte en la “salsa” No perga la gent la calma I vosaltres el jornal...
Què bon mercat s’hem montat Amb l’euro a l’arredonir! Ni podem comprar-nos pà perquè val un dineral i està ben dur des d’ahir.
Que en tant com hi ha per casa No calia buscar més torró Però d’avarícia es passa L’honradesa quan traspassa deixant en panyos als Borbons.
Abans amb tindre una pesseta Qualsevol era un senyor I ara ens fan bé la punyeta I només de ric se profesa Qui guanya un Euromilió.
I sembla que tots ja campen Per Espanya fent “xanxullos” Doncs a qui fent l’aca agarren Per un juí que el passen I se’n vaja cap al “trullo”.
Però la crisi ens ofega I ens deixa sense diners La justícia serà cega Quan la mala sort s’apega I ningú no sap què fer...
Que ja sembla esta Espanya La terra d’Ali Babà I així la corrupció s’afanya Per donar-se molta manya En furtar cada “real”.
A Moncloa com es pot Fan receptes a destall Aznar amb el seu bigot Zetapé molt borinot I González amb un bonsai!
Les bruixes de la Moncloa Pegant-li estan al calder Preparant-se bona cosa Que ara la barba s’imposa Ja Rajoy és president!
Que al nou president avalen Amb els seus coneixements A vore si així li aclaren: Rajoy des d’ara te cauen Com a tots els presidents!
56
Felip li parla seriós dels temes de la “bodeguilla” li encomana prevencions: mira si algú avariciós els fons reservats te “pilla”!
Fotuda és la inquisició I més fotuda esa crisi Que toca molt els collons i es pensen els grans senyors que ens queixem només de vici...
En un anglés que exagera Aznar li conta una faula I a sa veritat s’aferra: no vages mai a la Guerra! Ni pares peus dalt la taula!
Està la cosa fotuda, Està la cosa molt mal, Si es posa la gent cabuda Indignació continguda I s’acaba el temps feudal!
Zetapé en decisió despentinant-se les celles proposa congel·lació i un bon retalll de pensions per a les persones velles...
Que ací cadascú ja fa I Déu ni tan sols imposa I s’enfada el personal Que el tema està molt mal: Inquisició i a la fosa!
I així Rajoy pren la nota Per governar el cotarro Després que la gent li vota Les vitamines s’acosta Per a tirar fort del carro...
La inquisió dominaven Els terribles dominics Que amb la sang filosofaven I així buscaven culpables Als que donaven mal fi.
Sobre ell està la forca Pendent del nostre futur Si Rajoy no desfà l’ombra Li caurà promte la soga Que està el tema molt fotut!
Si podien t’acussaven De cometre els més grans crims I les butxaques engrossaven de menjars ben se fartaven Que ningú no estava prim!
Els americans apreten Parlant de primes de risc Amb els seus dolars emprenen Conquestes que els entretenen I que els faràn molt més rics.
Ara cinc segles després La cosa res ha canviat Que s’omplin la panxa bé El que es diu Papa Benet I qualsevol cardenal.
Mentrestant l’espanyolet Estarà ací fent el gamba A vore si l’agència té Qualificar-nos molt bé Que Déu ens guarde a l’Obama...
S’han guanyat este passatge Els dominics actuals: hi ha algun destí de viatge un banquer amb son xantatge i dos veus descomunals...
Que és cosa molt principal I amb això estem d’acord: si mana un americà Primer faran el retall I després diran com.
Està Plàcid Dominico Afamat i gran tenor Plàcid que té un gloriós pico No sembla ser “baturrico” Quan se posa “merengó”
A uns els sous els congelen Altres aturen pels costos En els hospitals no reben A les farmàcies molt deuen i s’apugen els impostos...
Ja Dominico Modugno No canta cançons d’ahir Si la ràdio sembla un “trunyo”! Només “Operación Triunfo” La mare que els ha parit...
57
República dominicana Destí de luxe a gogó Que qui retalla la pana S’en va correguent d’Espanya I es posa cego amb el ron.
Envien per la fulla a passar Als que altra rasa tenen Negres, moros, saharians, Xinos i sudamericans Que amb ses il·lusions venen...
Dominico Strauss-Khan Dels mercats sembla pendent Però si troba corral Per a clavar el pardal Se’n deixa tot el francés!
Que no és cosa de bon grat Parlar de l’immigració Però per guanyar-se el plat Tot allà lluny s’han deixat Trobant-se marginació!
I és que podràn passar els anys Que no canvia la història Que els rics porten bons panys, I els pobres només els seus danys mentres gira igual la nòria!
I ara toca als espanyolets Preparar-se la maleta Agarrar-se un vaixellet (Ningú ho farà content) Per a buscar la pesseta!
El conformar-se no és bó. Cadascú tindrà una pena jutjava la inquisició i és per esta condició que també tindràs condemna!
Hi ha també qui condemna Gais lesbianes, transexuals... un tema que dóna pena, llevar-se dels ulls la bena no són coses immorals...
Si te conformes sovint Poques coses gaudiràs Seguiràs fent molt el prim Si tú perds el teu desig Un altre se’l portarà!
Que cadascú així estima Com més convé al personal I si un home a altre s’arrima és figa amb figa Amor! Res t’ha d’importar...
Desitgen ser prim el gros El pobre tindre diners El calb Semblar-se a un ós Tindre el “fofo” un bon cos I caure millor els banquers!
Si parlem de marginació I que passen per guillotina, Parlem de fallers com no, Que cal defensar honor I el tema és canela fina...
No hi ha pitjor tribunal, Pitjor que la inquisició Que més te puga jutjar Que amb la pròpia societat Ja pots donar-te per mort!
Que sembla molt més modern I àtac continu se fa Criticar el món faller Perquè sembla “demodé” I contra el faller s’està...
Que si els grossos ens sobren I els lletjos no ens faràn falta Les televisions impossen Els models que ara molen Famèlics de pell estirada!
Doncs toca ara reclamar Per als fallers innocència A més de glòries ofrenar També es un bé cultural Que enorgullix a València!
I així navega la vida Uns tristos i altres contents se’n pot vore de seguida que passen per guillotina els més grans innocents...
Però algú pensa que mal Que només “jarana” i cervessa Puix ací som artesans Amb propostes culturals Defén la festa fallera!
58
Que Russafa és un orgull que ara està molt de moda i les falles són l’ajut que volen igual que tu que siga un barri que mola!
Mireu si cal qui condemne Tant lladre professional I encara siga solemne Ningú quedarà indemne Quan passe pel tribunal!
El tema de la Sida També cal reinvindicar Que el malalt sí necessita Tindre doctor i visita I comprensió social...
En este món virtual molts viuen ben penjats i és cosa tan natural saber que el personal de tot viuen enganxats!
Encara que el tema preocupa I a molts el VIH els assusta La cosa que ací ens ocupa És llevar-li al tema “pupa” I cremar el mal en fusta!
Uns del sexe cibernètic i no és tema de rialla que pot semblar poc ètic agarrar el paper higènic i buscar en l’ull la palla...
I així van passant la cosa culpables i innocents esperant condemna i fosa que siga prou decorosa oer a entrar directe al cel.
La joventut i els més carques vivim pegant-li a la roda que en la vida és toda la importància de les marques i el viure a l’última moda...
I la Santa Inquisició Que semblava tan perduda Troba noves ocasions De donar-se atracons continuant sa moguda.
Entre copa i copeta els graus pugen a la cabola se li va molt la “xaveta” qui amb l’alcohol té la desfeta perquè ni el tema controla!
Hi ha càstigs i tortures Que tornen a utilitzar Per a donar amargures A les ànimes impures Que ells volen castigar...
I qui s’enganxa amb tabac és el que més perd que al cor pot tindre un àtac i dona al veí per sac al temps que es mor de fred...
Que si hi ha qui es pensaria Que ja no hi ha inquisició Que mire la premsa diària I trobe la part subsidiària De l’actual situació...
De la tele estem penjant i són tot programes de cor! Ahí viuen uns contant de quin s’han fet amants... El tema dóna horror!
Primes de risc i censura Impostos més alts, retalls, Truans amb llicenciatura De pública caradura I cinc milions d’aturats.
I cadascú tinga pena I cadascú quede lliure Segons siga la condemna Que cadascú aixì es prenga Per sa manera de viure.
59
Representació d’una foguera de la Inquisició en un manuscrit medieval.
“Paral·lelismes i divergències entre la Inquisició i les falles” per Javi Mozas
Anem a cremar Inmoralitats
“El que en mí [fe] no permaneciere, será echado fuera, como un sarmiento, y se secará, y le cogerán, y le tirarán al fuego y arderá” (Evangelio de San Juan, cap. 15) Estava a punt d’arribar a la fi el mes de febrer de l’any 1715. Acabava de ser proclamat rei En Felip V i, d’acord amb la costum d’este tipus d’actes i altres extraordinaris relacionats amb la família real o de commemoració d’algun fet polític, es volia fer en una data assenyalada un auto de fe general públic que tenia el seu origen feia segles: la cremà en efígie d’un o més acusats d’un delicte greu per a diversió festiva de la gent del lloc. El procés havia de començar unes setmanes abans per Dibuix de Villena fet per a la revista Pregó Faller (1969). poder arribar a temps a la data triada, el dia 18 de març, vespra de la festivitat de Sant Josep, que venia sent la data habitual els últims anys. Els veïns de la plaça del Mercat es reuniren per tal de vore a qui denunciaven públicament pels seus pecats i optaren per triar a una parella que havien mort fa poc i havien viscut en València, al carrer de la Sant Miquel, i que amb les seus infidelitats amoroses tingueren a tot el barri malparlant de les seues aventures: ella havia festejat amb un pollo, un comerciant que s’havia enriquit molt ràpidament venent els seus productes al mercat; i ella va fer l’equivalent amb una joveneta de classe mitjana-baixa que somniava en no haver de treballar mai. Els culpables, segons el poble, havien estat elegits. Presentaren la denuncia per escrit davant el Tribunal de la Santa Inquisió. Després de dos setmanes d’investigacions pel barri per tal de corroborar o no el delicte moral comés per la parella, el tribunal dictà sentencia: tots els veïns confirmaren l’aberració moral comesa, i com a tal els corresponia la pena de cremació el pròxim 18 de març i per este motiu ho havien comunicat a l’Ajuntament per tal de que ho tinguera tot preparat per a tan assenyalat dia. L’Ajuntament, com de costum,
61
va comunicar en pública crida la celebració del citat l’espectacle de la propera festivitat i les indulgències que la gent tindria per acudir a la cremà dels acusats pel poble. A continuació, el regidor encarregat de l’espectacle començà la seua preparació. Els operaris municipals iniciaren la col·locació del cadafal a la plaça del Tossal, que havia estat encarregat la seua construcció a un fuster que era veí del carrer de la Carda, al costat mateix de la plaça. Quatre pals que sostenien la tabla horitzontal sobre la que estaria el pal més gros a on exposarien els quatre ninots de la parella fets com de costum, amb un bastiment de fusta revestit de paper i cartró, i vestit amb teles de segona mà cedides per algun veí. Les mans i la cara serien de cera, com era costum, i havien estat encarregades a un altre artesà molt reconegut, també veí del mateix carrer que el fuster. D’altra banda, mentres s’acostava el dia assenyalat i amb l’entarimat ja muntat, l’últim que quedava era adornar la plaça i els carrers dels voltants amb banderoles de la ciutat de València, altres amb l’escut reial, i també amb la insígnia de la Inquisició. Com en qualsevol altra festa que celebrava la ciutat, es penjaven d’una banda a altra del carrer en tota la seua amplària, als balcons dels veïns del primer pis. També els xiquets participaren molt activament com era tradició des de feia poc més d’un segle, donant voltes pel barri a ritme de la seua cançoneta de l’estoreta velleta demanant trastos vells i trencats per a posar baix el cadafal i que poguera cremar-se ben bé:
“Per ahí hi ha una estoreta velleta pa la foguera de la Inquisició tia Marieta? Mes que siga la tapaora del comú número ú?” Per fi, arribà el 18 a les 7 de la matinada, hora estimada per a començar els actes oficiales. La gent començava a acostar-se al cadafal per esperar a poder gaudir de l’espectacle d’eixe dia que estava a punt
62
d’iniciar-se. No passà molt de temps fins que començaren a aparèixer les autoritats de l’Ajuntament i la Inquisició, i una vegada estigueren tots, anaren en comitiva improvisada als obradors del fuster i el tallista a arreplegar els ninots i portar-los fins el cadafal construït. Quatre o cinc veïns, els més festers, ajudaren en la col·locació dels quatre ninots dalt de l’entarimat en una situació còmica aprofitant l’articulació de les diverses parts dels bastiments dels ninots: una joveneta amb la cara tapada per un drap que li estava posant el marit per tal de taparla i li estava fent senyes perquè fera la forma d’alguna escultura per tal que passara desapercebuda, mentres que d’esquenes a ell estava la seua dona mirant cap a baix, i dels baixos de la seua falda sobreeixia el cap del jove amant. Per últim, algun graciós s’afanyà a escriure en uns paperots uns versets plens de sàtira criticant la immoralitat d’aquella parella: “El marit, que està molt calent, vol tapar a una joveneta. ¡Quines ganes té senyor Vicent d’acabar la faeneta! ----------Nicolaua baix la falda està amagant, a un ‘pollo’ ric i molt jove admirant del seu amant els diners que li sobren” Les autoritats donaren el vist-i-plau a tota l’escenografia i quedà tot preparat un poquet abans de les 8. Seria un festeig més dins de la festivitat de Sant Josep que tots els anys, diferents col·lectius celebraven amb diversos actes. El cadafal amb els ninots estigué exposat a vergonya pública durant tot el matí i la vesprada. Els veïns i vianants que s’acostaven, comentaven els detalls més morbosos de la vida de la parella condemnada al foc. Un poquet abans de que el sol deixara de fer la seua pública aparició, començà l’acte més protocol·lari. El públic havia envaït la plaça abarrotant-la completament, àvida de venjança tot i que ja feia temps que els culpables de la immoralitat ja no vivien. Primer, el retor de la parròquia de Sant Miquel pronuncià un sermó incidint en la crítica cap als desviaments dins del matrimoni. El toc d’una campaneta donà pas al juí públic dels encausats, amb la lectura de la sentència: la seua cremà en estàtua. El poble començà a cridar d’alegria al vore com s’anava a purificar eixe pecat amb l’esperança que mai més ninguna persona el tornara a fer. Immediatament es va donar l’ordre, no calia perdre més temps perquè ja havia arribat la nit, l’hora propícia per a complir les penes. Amb un senyal per part del membre més ancià de la institució inquisitorial, el botxí encengué una metxa i pegà foc a l’enginy de ferro penjat
63
d’un cantó del cadafal on estaven situades les autoritats. L’artefacte encarà ràpidament el camí cap al cadafal expulsant espurnes mentres els ninots esperaven ansiosos la seua fi, fins arribar al seu destí on l’esperava el començament d’una breu traca amb només de deu coets que més que res ajudaven a començar la cremació de les efígies. Uns minuts, i tot el cadafal quedà reduït a cendra. Tot s’havia acabat. La parella complí a la fi la sentència a al que va ser condemnada, i serví d’escarni moral per a qui no complirà les lleis de la societat. Ara només restava que la situació no es tornara a complir i que la societat no tinguera necessitat d’expurgar més pecats tot i que la parafernàlia muntada en este tipus d’esdeveniments agradava molt a la gent. ----Si en la narració anterior canviem lleugerament el nom dels personatges i alguna situació puntual, tindríem o bé el relat d’un ajusticiament inquisitorial segons les cròniques del segle XVIII o bé un relat de com eren les falles de finals del segle XVIII i principis del XIX. Mentres que la Inquisició cremava en efígie per a purgar els pecats comesos pels habitants d’un lloc, les primeres falles conegudes es prenien pel seu comte la justícia i cremaven ninots en situacions immorals que es rumorejaven al seu carrer. Per tant, l’extensió geogràfica era diferent, tot i que la fi moralitzadora i expurgadora de pecats va ser la mateixa. També la forma dels ninots va ser molt pareguda, ja que la inquisició eren peleles amb el cap de cera i les falles ho adoptaren cap a mitjans del segle XIX, sent al principi màscares de cartró. Els processos inquisitorials tenien lloc coincidint amb les grans festivitats en cada lloc, el juí es feia durant tot el dia i la cremació es feia a primera hora del dia següent. Les falles per contra eren un festeig de la vespra de Sant Josep per adaptació cristiana de les antigues paganes amb fogueres pels canvis d’estacions, i de les que queden encara en alguns llocs per Sant Antón o per Sant Joan. Contràriament, s’alçaven de matinada, amb alevosia i nocturnitat i es cremaven quan es feia de nit. Òbviament, era la Inquisició qui decidia el lloc, a qui encausar i s’encarregava de muntar i contractar tot el material necessari. Mentres que els fallers XIX no depenien de ningú per tal de muntar el cadafal amb els ninots i organitzar els actes primigenis (plantà, despertaes, passa carrers, traques corregudes, cremaes...).
64
Especialidades: · Arroces · Fideuà · All i Pebre · Carnes a la piedra · Cordero lechal · Menú del día · Cocina casera
66
per Miguel Ángel Herrero
La nostra Inquisició
Què és una festa? Una festa és una expressió ritual d´una societat on l´ordre habitual de les coses es capgira per uns dies creant espais de llibertat i de transgressió que el funcionament habitual d´un poble o d´una ciutat no pot permitir. Una festa és subvertir la dinàmica diària de les coses, viure de nit, nit i dia. El Carnestoltes seria possiblement el millor exemple de subversió pel caràcter que té la disfressa on qualsevol perd la seua identitat per a ser un altre i així poder comportar-se d´una manera diferent. La festa de les Falles té o, més bé, tindria totes les possibilitats d´ésser un moment dinamitzador de la nostra ciutat per la seua vessant crítica i simbòlica que representen els cadafals. Què hi ha d´això a una festa totalment regulada des d´una institució que emana del poder oficial de l´ajuntament de la nostra ciutat? Com pot ser una festa independent i lliure si està plenament instrumentalitzada per una certa autoritat i no hi ha espai per a l´improvisació? Malhauradament, a les falles, tot està regulat : des de la classificació de comissions en seccions o la forma de desfilar a l´ofrena fins a l´elecció de la fallera major, que té en compte més criteris econòmics o de correcció política que d´entrega i amor per la festa; des del caràcter competitiu de tota mena de concursos a un programa festiu passat de moda i sense evolució des de fa ja cinquanta o seixanta anys. Fins i tot, s´han organitzat Congressos Fallers i es fan assemblees amb els presidents de les comissions que semblen una oportunitat de participació general i democràtica i no ho són i s´ha articulat un sistema de premis per als monuments que respon a criteris artístics arrelats en el barroquisme més absolut mantenint com a concursos menors els que realment hauríen d´importar: el de falla més crítica, (sobre tot, si és amb el poder) o amb més ingeny i gràcia, sempre una categoria secundària, o el de falles experimentals, amb construccions molt interessants i també molt ignorades per la major part del immòbil món faller. Per altra banda, què és o era la Inquisició? Un tribunal de caire eclesiàstic establert per inquirir i castigar els delictes contra la fe, els origens del qual es trobaven a la persecució de les heretgies i a on els culpables podien ser condemnats fins i tot a morir, curiosament, a una foguera. Un tribunal que cercava per damunt de tot una unitat religiosa basada en l ´integrisme i amb dos puntals bàsics: el Consell de la Inquisició i l´inquisidor general, amb poders generals de Papa i anomenat pel Rei. Llevant-li tota la gravetat al cas perqué afortunadament les nostres institucions i fogueres no maten ningú, coloquen vostés en lloc de tribunal, Junta Central Fallera, en lloc de Consell de la Inquisició, junta rectora de la J.C.F. i en lloc de delictes contra la fe o heretgia, qualsevol iniciativa al marge del reglament faller o aposta per la crítica àcida (els ha deixat emprenta alguna de les darreres falles “blanques” municipals oficials?), i no s´allunayaran massa de la realitat. . Per tant, si volien saber quina part de la festa era la més pareguda a la Santa Inquisició, ja saben on es troba. Té fins i tot domicili físic al centre de la ciutat amb una gran balcó de “Gran Hermano” que tot ho observa.
67
68
per Claudi López
Torna Inquisitio, Espanya et necessita
Ara que a aquest país, que no nació, anomenat Espanya mana un partit catòlic seria un bon moment per a prendre una mesura que a més a més de contribuir a estalviar depesa pública ens ajudaria a netejar els nostres carrers, i no seria un altra cosa que la restauració del tribunal de la Santa Inquisició (ha deixat d’existir alguna volta?). Així podríem deixar els delictes de poca importància com l’evasió de dividends, la prevaricació, el robatori, la violació, Emarsa, l’assassinat, la usura bancària, el narcotràfic, l’abús de poder de l’administració pública, la malversació dels polítics, els negocis dels familiars del Rei... etc en mans de l’actual policia, exèrcit i jutges que seguint en la seua línia de treball no resoldrien res (jajaja la divisió de poders de Montesquieu); i els temes de vital importància els deixarien en mans de la santa mare església que mitjançant els seus sofisticats mètodes de tortura netejarien els nostres carrers de fumadors, de begudes alcohòliques, d’homosexuals, d’immigrants, d’independentistes, de músiques subversives, d’escriptors, de mestres, de científics, de dones treballadores, de sexe, d’anticonceptius .... de qualsevol fet o persona que alteren l’ordre de les persones de be. I és que els nostres carrers estan plens d’heretges lliure pensadors que mai han desaparegut malgrat els continus intents del binomi estatesglésia per aniquilar-los, són gentola que fuma, beu, practica sexe, parla llengües independentistes, no vota al ppsoe, els diumenges no va a missa, creu en l’ensenyament i la sanitat públiques i de qualitat, no compra discos del Bisbal (ni se’ls baixa de la xarxa), ni veu el “sálvame”, .... i el que més fot, sempre estan queixant-se, en comptes de treballar, pagar i callar; es passen la vida demanant els seus drets, són uns subversius que emparats per una llei feble i consentidora estan embrutint el “solar patrio” però no s’amoïnen que la llei anirà canviant i aquests éssers perillosos acabaran a la gàbia. Però una vegada feta la llei haurien de buscar el braç armat, els encarregats de fer-la complir, cada ciutat, cada poble, cada racó per menut que siga necessitarà uns voluntaris que s’encarreguen de repartir les ósties sense consagrar pel carrer; en el cas de la nostra llevantina València, el braç armat de l’església podrien ser el fallers, que de ben segur que ho farien voluntàriament i amb fervor, i que ben distribuïts per tot arreu des dels seus casals podien vigilar tots el carrers i cremar en les seues pires primaverals a tots els desviats mentre ofrenen flors a la mare de deu i noves glòries a Espanya.
69
Carrer Cådiz, 55 - 46006 València Tel. 963 800 834 - Reserves. 664 615 138 70
per Juan Carrión
Acte de Fe
“al meu amic Claudi, un bon heretge, un resistent” L’últim “acte de fe” públic realitzat a Espanya va tindre lloc l’any 1826 i, precisament, a València. Va ser condemnat per heretge, a ser executat en la forca i cremat, el mestre de Russafa, Cayetano Ripoll. Durant 500 anys l’Església Catòlica, sempre al servei del poder, va utilitzar per a conservar els seus privilegis, la seua hegemonia en el món occidental, la implantació d’un sistema de terror massiu, que tenia com a braç executor una institució fundada en el segle XII: la Inquisició. Així, el tribunal del Sant Ofici no va ser, en realitat, més que un més dels instruments de dominació política i control social que tradicionalment ha utilitzat l’autoritat, basat en la por. Un sistema, una ideologia, la de la por, que encara conserva la seua vigència, inclús encara de forma més patent, perquè no sols perviuen a nivell individual i col·lectiu eixos temors tradicionals, com podrien ser a la mort o al patiment; sinó també a aquells que genera un nou poder fàctic: el mercat. Una dictadura, eixa dels mercats, que tendeix a reduir les conquistes socials i econòmiques de la ciutadania. Al mateix temps que es perfeccionen els mitjans de submissió, tortura i extermini, les estructures de poder, els fabricants de por, com la Inquisició, estenen l’actual temor de quedar-nos sense eixe bé, cada vegada més escàs, anomenat treball, a perdre el nostre poder adquisitiu, a la subocupació, a la marginació. D’aquesta manera generen pànic i trenquen la dissidència, subjugant a la ciutadania que, instal·lada en el desànim, renúncia al conflicte. Però el poble, malgrat l’amenaça, mai ha perdut, del tot, el coratge i ha expressat històricament el seu malestar davant de la injustícia i la submissió, de diferents maneres; la majoria de les vegades aprofitant el període de festes, quan l’autoritat era més condescendent. Llavors, puntualment, es donava un xicotet i estudiat lapse de permissivitat, que servia de vàlvula de fuita a la pressió instal·lada, a fi d’evitar l’esclat popular. L’època de festejos ha estat tradicionalment el període d’igualtat i confraternitat, el moment de la transgressió, de la desmesura, de la inversió de valors, com veiem, per exemple, en els carnestoltes o les falles, entre altres. En ambdós rituals el poble ha pogut, al llarg del temps, expressar el seu descontent, desfogarse, encara que, al no poder fer-ho del tot obertament, ha utilitzat sagaçment i artística recursos com l’al·legoria o la ironia. Tanmateix, per desgràcia, eixa mordacitat contra el poder establert, ha anat disminuint amb els anys, sobretot en el cas de les festivitats dedicades a Sant Josep. Caldria investigar el motiu d’aquesta progressiva pèrdua del sentit crític, que és l’essència i dóna sentit a aquest ritu. Potser siga pel fet que la progressiva “llibertat” ha permés altres formes d’expressió més efectives o potser perquè l’autoritat ha anat minant i moderant eixes manifestacions per a adaptar-les al seu discurs. Al cap i a la fi, les jerarquies civil i religiosa sempre les han intentat eradicar,
71
encara que, com ha desvetllat el sociòleg Antonio Ariño, la resistència popular va fer que aquests estaments canviaren d’estratègia i intentaren reformar-les; per exemple, amb la implantació dels premis que, a poc a poc, van aconseguir desviar l’interés dels participants de l’ètic a l’estètic. És lamentable veure com es va desvirtuant una festa tan interessant com les falles, que es van idear en la nit, per ser lloc de revelació (“quan tria el coratge”, com diria Jankélévitch), i en el foc, per les seues connotacions de resurrecció, de regeneració (d’eixa nova vida per la que s’apostava des d’aquestes fogueres subversives). El poder, com veiem en els monuments fallers actuals (que tenen la insubstancialitat del suro), ha aconseguit doncs, que la flama d’esperança siga cada vegada més fosca, que el fum siga més negre, sinistre, irrespirable i contaminant… com la por. Les falles, antigues “bombes incendiàries”, pareixen avui l’antítesi del que van ser, una manifestació pública de la Inquisició, monuments al silenci, a la ponderació, a la intimidació, al caliu, al desànim, … al temor. Meravellosos, fastuosos i gegantins “Actes de fe”.
72
C/ PUERTO RICO 6 VALENCIA 96 341 44 16
Cรกdiz, 42 (Ruzafa) 46006 Valencia [+34] 963 168 369
Carrer Cådiz, 55 - 46006 València Tel. 963 800 834 - Reserves. 664 615 138
C/ Cura FemenĂa, 16 46006 Valencia Tel. 96 114 64 53 Mov. 658 617 625
elcamerinoruzafa.com
C/ Cรกdiz, 21 Ruzafa | 46006 Valencia www.mangiamo.es
El Racó de Lluis Arrosseria Cafeteria - Restaurant • • • • • • • • Reservas: 963 815 436 - 628 094 135 www.racodelluis.es
Arroz a banda Arroz negro Paella de col y sepia Paella de puntilla y ajitos tiernos Arroz meloso de bogavante Ollita de cerdo Arroz meloso de cigalitas y setas Arros amb fesols i naps con pato C/Bernia, 4 46013 Valencia
Indumentària Valenciana Cerimònia Nóvia i Complements C/ Pintor Pascual Capuz, 16. 46018 València. Tel. 96 336 55 99
Pol. Ind. Fuente del Jarro Carrer Villa de Madrid, 59 Apar.54 46 988 Paterna (València) Tel. 96 132 06 66 Fax. 96 132 34 66
Autoservei de CERVESA Menús Casolans Tapes Selectes Menús especials d’encàrrec
Reserves: 963 818 530
¡Atrevete!
Carrer Cádiz, 48 - 46006 València
ADMICAR CONSULTORES
ASESORÍA CARBONELL LABORAL - FISCAL CONTABLE - MERCANTIL Seguros Generales Servicios inmobiliarios Administración de patrimonios
Carrer Cádiz, 35 baix - 46006 València Tel. 963 410 170 - Fax. 963 412 874
JOAQUIN PASTOR CARRILLO FRร O INDUSTRIAL & AIRE ACONDICIONADO
Avda. Doctor Ortiz Sebastian, n.ยบ 6-13 46139 LA PUEBLA DE FARNALS Tel./Fax: 96 144 00 86 Mรณvil: 699 212 560
Crèdits edita Associació cultural Falla Noscarmientas coordinació general Jaume Bronchud Sergi López Manuel López
fotografia Borja Vicente Toni Fronals Jaume Bronchud Antonio Cerveró Sergi López Malalt de falles María José González
maquetació Jaume Bronchud Sergi López il.lustracions falles i portada Jaume Bronchud
textos Jaume Bronchud Toni Fornals M.iguel Ángel Herrero Claudi López Ángeles Hernández Laura Real Inés Reig Juan Carrión Javi Mozas
muntatge fotogràfic Jaume Bronchud Sergi López adaptació de textos Jaume Bronchud Claudi López Laura Real
publicitat Noscarmientas 98
