Llibret Noscarmientas 2019 by Noscarmientas

Sumari Benvinguda................................... 4 Directiva 2019................................... 6 El Torico................................... 8 2018, una història de foc................................. 10 Noscarmientas 2019................................. 21 Imatges i records d’un gran any................................. 22 Noscarmientas Infantils 2019................................. 40 una de Pirates................................. 44 En busca del tresor perdut................................. 51 Recompenses................................. 54 Programa de festejos................................. 57 Margarita de Gracia i Bonache................................. 62 Llunàtics................................. 66 Vocabulari faller en imatges................................. 73 20 de juliol, res a celebrar................................. 95 Llunàtics................................. 97 L’escafandre estratonàutica............................... 100 Els canvis llunàtics............................... 104 esta falla estima Russafa............................... 106 Els nostres col.laboradors............................... 108

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

Benvinguda del President per Jaume Bronchud

Quan escric enguany aquestes línies, ballen la coreografia de la Presentació en el casal i, mentre assagen, uns altres repassen com a espectadors de luxe. Alguns repassen el paper i, en el taller, es pinten els ninots que en uns dies tornaran al carrer. O eixiran per primera vegada, perquè aquells que es van, ja no tornen. Són dies de més treball en una falla on no parem al llarg de l’any. Són hores de cansament, dormir poc i pensar en les falles que s’acosten i en tot el que, amb tanta cura i esforç, hem vingut planejant per a viure un any més de falles. I són quasi noranta. I tornem a fer-ho amb ganes, amb errors pels quals demanar perdó però, sobretot, amb gent, amics, família fallera, amb els quals tornarem a viure i a conviure uns dies de festa. Com a president d’aquesta falla només puc mostrar el meu orgull per una Directiva incansable que ha dedicat moltes hores per a arribar a bon port. Són, han sigut i seran sempre imprescindibles perquè tot funcione. Perquè podem plantar i cremar un any més; perquè només aquesta és la nostra voluntat. Al costat d’ells, els fallers d’una comissió cada vegada més nombrosa que s’implica a construir un gran projecte de falla comuna. La falla no deixa de ser això: col·lectiu, grup, família, barri. I aquest i no un altre és la nostra obstinació, continuar construint barri com fem des de 1927. Vull des d’ací convidar a tot veí al fet que senta la nostra falla com la seua, perquè és la del barri. I se sumen a conéixer com, des del casal, bat fort un cor que batega amb tradició, cultura, solidaritat i festa. Especialment a eixos veïns que obrin cada dia la seua persiana, una labor difícil, però que manegen encertadament sempre i guardant un temps de luxe per a ajudar a Noscarmientas i col·laborar amb la falla. Com els nostres fallers d’honor, als quals obrim les portes igualment amb la intenció que se senten part de la casa. No m’he acostumat. Després de tants anys com President que ningú pense que s’escriuen cada any aquestes línies sense inclinació o sense dedicació. Sempre, absolutament s’escriuen amb les ganes d’un novençà i la responsabilitat de qui només vol tornar al foc després d’uns dies on tots haurem viscut les millors falles de la nostra història.

Visca Noscarmientas. Visca València.

President Jaume Bronchud Secretària Laura Real JCF Rosa Cardona Vicepresident 1r i sector Rafa Abad Vicepresident 2on i I+G Manuel López Vicepresident 3r i festejos Richard Monleón Vicepresidenta 4ta i loteries Lorena Abad Vicepresident 5é Adrián Cardona Comptes Asier Goicoechea Tresorera Mari Carmen Planells Agrupació i I+G Miguel Tarín Cultura i esports David Antolín Llibret Sergi López Web Javier Bausá Festejos Laura Caballero i Mónica Fornals Casalers Adrián Cardona i Borja Vicente Iinfantils i joventut Marta Soriano, Laura Soriano i Celia Martínez Protocol Laura Caballero

la Tripulaciรณ directiva noscarmientas 2019

el Torico per Jaume Bronchud

A l’abril de 2017, hi havia dos cerveses i un vi blanc embolicant un plat de braves que compartien amb tres forquetes Adrián, Manolo i Jaume. Un parell de folis en blanc, van valdre per a traçar la idea que Adrián, artista i faller, portava al cap. Les festes d’Espanya. La falla serien uns globus que aterraven a Espanya i descobrien, des de la Fira d’Abril fins Sant Fermín, totes les festes del nostre país. Al final de la vesprada, quan els nazarenos, la Magdalena i el Harrijasotzea ja estaven en marxa, es va coronar la rematada amb una columna blava que fanfarró lluïa un Torico de Terol en el seu cim. Va arribar el 14 de març, que és una nit que s’allarga entre silicones, cartells i gespa, i va donar pas al dia 15 amb una falla preciosa eixida de les mans i l’afecte del nostre particular taller. Vivim en dies de xarxes. I va voler la sort que algú entre els milers de persones que s’enamoren de Russafa en falles, compartira una foto que prompte es va fer viral. La va compartir una marca turolense que ven la marca de la seua ciutat. I els aragonesos van fer córrer com la pólvora entre whatsapps i facebooks la foto del nostre Torico que sempre ha sigut el d’ells. Van ser moltes les persones que van acudir perquè les xarxes i els mitjans de la capital mudèjar parlaven de la “Falla del Torico”, un sobrenom que els de Noscarmientas vam acollir amb tot l’afecte. I, així, en plena setmana fallera, l’alcaldessa de Terol, Emma Buj, va acudir a conéixer eixa “Falla del Torico” que ressonava a Aragó. Va agrair l’homenatge i va felicitar els artistes per haver posat un bou, d’allò més “templat”. Es va fotografiar amb la Fallera Major de la Comissió, Alba Giner i Sánchez, a qui els mitjans van titular com a Fallera Major de València sense ser-ho, i amb ella, a la foto, Jaime López Garcés, “El lijas”, qui, com turolense, gaudia aquest Torico més que ningú. Algú, esperem, el dia de demà recordarà que vam ser Noscamientas, la falla del Torico. I qui ho compte, serà basant-se en això, que és el que realment va ocórrer. Una bonica història més.

Noscarmientas 2019

noscarmientas Infantils els nostres xiquets 2019

noscarmientas Infantils 2019

Enzo Alfaro i Izquierdo

Álvaro Herráiz i Soriano

Donís Antolín i Martínez

Daniel Herráiz i Soriano

Paula Bausá i Celda

Jorge Herráiz i Soriano

Rosa Benítez i Gallego

Jaime Llorens i Caballero

Estela Bisbal i Sepúlveda

Edurne López i López

Candela Blanco i Galindo

Marta López i Ramos

Diego Blanco i Galindo

Martina López i Real

Judith Bravo i Fornals

Alejandro Lozano i Romo

Lara Cano i Ortega

Vega Luz i Casas

Candela Chinchilla i Sol

Martina Maiques i Pastor

Rocío Chinchilla i Sol

Ainhoa Máñez i Fornals

Lucía de Castro i Tamarit

Álvaro Monparler i Ruiz

Ana de la Osa i Cuesta

Nieves Moya i Alfonso

Carme Egea i Bosch

Sergio Moya i Alfonso

Daniela Egea i López

Leyre Rubert i Fornals

Mateo Egea i López

Vicente Tarín de Gracia

Ana Fonseca i Planells

Marcos Valmaña i López

Ismael Galindo i Ortega

Zoe Valmaña i López

Aneley García i Martínez

Álvaro Vela i Gallego

Violeta García i Ruiz

Ángel Vicente i Abad

Ayla Guaita i Moreno

secciรณ tretzena - artista la comissiรณ 47

una de Pirates

per Yajaira Martínez

Acosteu-se xiquets. Ha arribat la hora del millor conte de tots els temps. Si, si, no em mireu així. Deixeu eixa desconfiança i prepareu-vos per escoltar la mes màgica de les aventures. Ja esteu asseguts? Si? Doncs mireu i escolteu con el pirates vivien i a les falles tractaren de visitar, per trobar el mes gran tresor de tots. Conta la llegenda que a un barri de València hi havia una falla. Una xicoteta comissió que amagava un meravellós tresor. Ningú encara l’havia trobat i la seua existència als pirates arribà. Els mes grans aventurers deixaren tot el que estaven fent, agafaren els seus vaixells, i encaminaren cap a València sense perdre el temps.

Però el camí era perillós i ningú sabia qui de tots arribaria.

El primer a intentar-ho va ser Barba Negra i el “Queen Anne’s”, el seu vaixell amb quaranta canons, que donava moltíssima por. Era un excel·lent navegant i el pirata més famós. Els seus fans, de camí a la falla, tants autògrafs li demanaren, que el més grandiós dels pirates el camí no va a encertar. Voltes i voltes donà tractant de trobar Russafa. Signa que et signarà mai arribà a la falla. Long John Silver, encara que amb una sola cama, es va llançar a la aventura de trobar la xicoteta falla. Amb la seua tripulació arribaren a l’illa del tresor. Ells pensaven que València era a prop i seguiren el seu capità, que amb la seua cama de fusta, pareixia que ballava en lloc de caminar. I així, gronxant, va córrer el mes de març, sense trobar la falla ni el tresor que amagava. Barba Roja i Barba Blava eren dos temuts pirates. Tan semblants eren que sovint es encantaven mirant-se com si d’un espill es tractés. “Quin espill més estrany?” pensaven. I així, mirant-se i mirant-se, a València mai arribaven.

El pirata que més es va acostar, tenia com a nom Jack.

Jack Sparrow coneixia el camí però li van robar la Perla Negra i el seu xicotet vaixell no va resistir la tempesta, i es va omplir d’aigua en un moment. Buscant el seu navili va passar el mes de març i com no arribava a les falles va perdre la seua oportunitat. No s’acaba aquí la història del gran tresor de les falles, encara trobarem més pirates que van tractar de acostar-s’hi. Respireu i tingueu paciència, la final de la història és a prop. Escolteu les meues paraules i trobareu el tresor. La més temuda pirata, la dona més perillosa, pel mar de la Xina navegava amb quatre mil vaixells al seu comandament. Ching Shih, la més poderosa, tant treball tenia, i tan lluny del tresor estava, que no va arribar a Russafa a temps per trobar la falla. El capità Garfi intentava que algú a la falla el portés. Peter pa i els xiquets perduts, el seu vaixell es van dur, i ell assegut esperava que el seu vaixell tornés sense que el cocodril s’ho mengés. William Kidd portava un mapa que al tresor l’apropava. però com ell sempre el botí amagava, i mai ningú li explicava on era, de mapa es va equivocar, i a una illa del Pacífic va arribar. Encara podem veure-ho buscant el mapa que a València li hauria de portar.

Anne Bonny amb molta astúcia, per lluitar d’home es disfressava. Mary Read va descobrir que dona era i va semblar entre les dues l’amistat eterna. Les dues amigues guerreres, juntes van lluitar i van guanyar, tot i que el gran pop marí a València no les va deixar arribar. Aquestes dos pirates, símbol de l’amistat, van demostrar que no importa si ets dona o home, l’important és seguir el teu somni. I fins aquí les aventures de tan temuts pirates. Però el tresor us havia promès i les promeses sempre he complert. Potser xiquets us espereu trobar or, perles i qui sap que més, però el tresor de la xicoteta falla era molt més valuós i molt més gran. Els pirates ho sabien i per això trobar-ho volien. Encara no us ho podeu imaginar? Apropar-vos, escolteu-me. El més meravellós tresor es diu família, amics i amor. No es podia robar, res més viure-ho de prop. Aquest tresor amagat al casal de Russafa omplia de felicitat els cors. Per això xiquets, si el tresor voleu trobar, jo us puc ajudar. Si, jo tinc la clau secreta. Les paraules màgiques que el tresor de Russafa us donaran. Esteu preparats? Si?

Doncs només haureu de cridar: JO SÓC FALLER! SÓC NOSCARMIENTAS! I el tresor haureu trobat.

en Busca del Tresor perdut per Celia Martínez

Un any més em dirigisc a vosaltres, el gran tresor actoral que té esta falla, el grup de noscarpeques teatre. És veritat que enguany no hem pogut presentar cap fallera major infantil, però això no ha sigut impediment per poder desenvolupar la nostra tasca actoral i tornar a pujar a l’escenari. A més hem volgut que la presentació del 2019 fóra més especial i l’hem fet solidària, i ja que no presentàvem a cap persona, hem convingut anomenar-la “Musical Solidari”. Crec ha sigut un encert, perquè damunt de divertir-nos i passar-se-ho bé, hem fet una bona acció solidària cap a Asprona en este cas. La temàtica del nostre musical ha estat entorn de la falla infantil, com s’ha fet altres anys, i com que la falla infantil d’este any tracta de pirates, doncs així ho hem fet, hem anat a la recerca del gran tresor pirata mai trobat, i quin serà eixe tresor? El director, David, ha volgut inspirar-se en històries de pirates conegudes com ara Peter Pan, per això va decidir que l’acció es desenvolupara en el “País de Mai de la Vida”, un lloc màgic ple de fantasia, imaginació i creativitat, a més de tresors amagats i coses misterioses, un espai sempre en moviment, ja que els xiquets perduts han fet d’eixa illa la seua zona preferida per jugar i divertir-se. Molt bé, ja tenim el lloc i la idea de com fer despegar l’acció, però ens falta el més important... LES ACTRIUS I ACTORS!!!! Anem a repassar qui s’ha volgut enrolar en aquesta missió: Rosa, la capitana més decidida; Ainhoa, la marinera de aigües dolçes; Candela, portadora de la bandera pirata i la marinera conciliadora; Jorge, el capità més intrèpid; Ismael, el mariner amb cor; Judit, sempre al costat dels seus amics i amigues; Nieves, la marinera acróbática i amb més ritme; Sergio, un xiquet perdut amb molta garra; Daniel, sempre pendent del xiquets més menuts; Daniela, la xiqueta perduda amb veu

i decisió; Alejandro, el xiquet perdut amb molt de ritme i precisió; Zoe, enguany sí que sí repare el meu error, sempre atenta i intentant esforçar-se per millorar i traure els passos, però sobretot, una xiqueta perduda amb molta dolçor i candidesa; I per últim, els més xicotets d’enguany, el tresor més menut, Ángel, Aneley i Donís. Han sigut uns xiquets perduts molt graciosos i ens han fet riure amb la seua espontaneïtat i el seu bon fer actoral. Però ací no acaba tot, enguany els tècnics d’il.luminació i so han tingut una ajuda molt important, perque ha volgut col.laborar Marcos, un pirata que promet en el camp de les audiovisuals, moltes gracies per ajudar-nos. I per finalitzar amb el repàs actoral, finalment no ens ha pogut acompanyar Edurne, però esperem que puga tornar l’any que ve. Bé, continuem contant la història d’estos pirates i xiquets perduts, encara que eixe dia les encarregades de contar la història van ser dues sirenes del “país de mai de la vida”, Freija i Nana, interpretades per Alina i Nerea. Com arribaren a trobar el tresor? Van tindre ajuda? Doncs bé, quan els pirates arribaren a l’illa de mai de la vida, tingueren la millor de les ajudes, els xiquets perduts volien reencontrar-se amb la resta dels xiquets perduts, i tots junts i sent una fantàstica companyia van poder arribar al mur llegendari, una gran pedra misteriosa amb poders inimaginables... Cadascun dels xiquets, ara ja quasi pirates també, era portador d’una peça d’un trencaclosques que feia molt de temps ningú. l’havia desxifrat, ara era el moment, estaven tots junts de nou, res podia fallar, així és que ficaren les peces en el gran mur i d’eixa manera van rebre la recompensa, el tresor més gran que mai podien haver imaginat, L’AMISTAT, LA SOLIDARITAT, LA COMPLICITAT, LA COMPANYONIA, LA COOPERACIÓ, L’ALTRUISME, LA COL·LABORACIÓ... Qualitats d’incalculable valor necessàries per a viure tots junts en harmonia. Tot açò no ha sigut fàcil posar-ho en escena, perquè com que anaven a estar ells i elles a soles, sense la presentació dels majors darrere, s’havia de fer un espectacle més llarg, i per això havien d’aprendre més balls i més text, així és que han sigut tots i totes uns campions i campiones. La delegació d’infantils al complet ens vam ficar mans a l’obra, Lorena encarregant-se de donar vida al decorat, unes pinzellades ací... unes pinzellades allà... i... “voilà”, ja tenim el paisatge de l’illa; Marta i Laura ajudant amb l’attrezzo i espais d’oci per als xiquets, sobretot quan estos no tenien res a fer, je je je... i una servidora amb els balls. Hem omplit els nostres caps de setmana des de meitat de setembre fins al 2 de desembre que fou l’espectacle, hem

tingut “una vuelta al cole” en la falla molt especial, perquè una presentació, en aquest cas Musical, sempre es fa amb molta il·lusió, dedicació i constància. David ha portat enguany la direcció teatral, a més d’escriure el guió i portar els aspectes audiovisuals en ordre. Encara que volem donar les gràcies també a Adrián i Rafa, a Borja i sobretot al nostre presi Jaume, pel seu suport i la seua ajuda. No vull oblidar-me tampoc del lloc on ens deixarem fer el Musical Solidari, el saló de Mercaflora, sense el qual no haguera quedat igual que si l’haguérem hagut de fer-ho al carrer, per descomptat... per això, gràcies a tu també Angelita per oferir-nos l’espai, perquè encara que parega que no t’agraden molt els xiquets sé que en el fons els vols i ells i elles ho saben. I finalitzant amb els agraïments, és imprescindible l’ajuda de vosaltres, els pares i mares de noscarpeques teatre, sense el vostre suport no hi hauria xiquets que feren teatre, per tot açò milers de gràcies. Ara sí que si, ja arribem al final d’este noble conte, que ha estat ple d’emocions, de misteri, d’amistat i de solidaritat, només queda dir-vos que us esperem el curs que ve amb més força, més energia i més il·lusió si cap, perquè sou la nostra essència, sou la nostra continuació i perquè us necessitem per seguir aprenent d’aquests xicotets grans artistes. Gràcies a vosaltres xiquets per voler compartir esta tasca, per voler continuar ensenyant-nos a ser millors adults i millors persones. VISCA NOSCARPEQUES TEATRE!! VISCA NOSCARMIENTAS!! VISQUEN LES FALLES!!VIXQUEN LES FALLES!!

Recompenses Distintiu d’argent Edurne López i López Zoe Valmaña i López Distintiu d’or Candela Blanco i Galindo

Bunyol d’argent Mónica Gallego i Llorca Asier Goicoechea i Cabo Álvaro Bisbal i Bartolín Laura Briggs i Fonseca Ainhoa Cervera i Gisbert David Chillarón i Escrivá Pere Fuset i Tortosa Daniel García i Castro Cristina Llorens i Vallés Victoria Romo i Rodríguez Lydia Verdeguer Alberto Vela i Agulló Bunyol d’or Marisa Fonseca i Fernández Elena Sanchís i Tormo Bunyol d’or amb fulles de llorer Nieves de Gracia i Bonache Miguel Ángel Hernández i Graciá Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants Rafa Abad i Carrascosa

programa de Festejos 24 DE FEBRER 15:00h Dinar de germanor. Seguidament, anirem tots junts amb la nostra xaranga a les torres de Serrans per disfrutar de la Cridà 1 DE MARÇ 21:00h Encesa de llums oficial i sopar de germanor a la Falla. 2 DE MARÇ 20:00h Sopar dels nostres Fallers d’honor de 2019. En acabar, festa casalera. 3 DE MARÇ 11:30h Vi d’honor amb les nostres falles convidades. 4 DE MARÇ 21:00h Sopar en els amics de la Federació de Falles en Especial Ingeni i Gràcia. 9 DE MARÇ 23:00h “La Santa Verbena”. Al carrer Carlos Cervera actuant l’orquestra “Sideral”. Germanor Fallera en la Falla Clero i en la Falla San Valero.

10 DE MARÇ 11:30h “Replegà” solidària. Anirem pel barri demanant aliments per als més necessitats. 15:00h Dinar de perol a la falla. 16:00h V Open Noscarmientas de Truc i Parxís. 14 DE MARÇ 18:00h Recollida del ninot infantil. 20:00h “Tombe” de la nostra falla “Llunàtics”. 21:00h Sopar de la “plantà” infantil a càrrec de la comissió. 00:00h “Plantà” de la falla infantil “Una de Pirates”. 15 DE MARÇ 10:00h Jocs i castells unflables per a infantils amb els nostres amics de la Falla Clero. 17:00h Berenar per als infantils. 20:00h Recollida del ninot de la falla gran. 22:00h Sopar de la “Plantà”, a càrrec de la comissió. 00:00h “Plantà” oficial de la falla. A continuació, gran festa de la nit de la plantà.

16 DE MARÇ 11:00h Esmorçar i jocs infantils. 15:00h Dinar a la falla. 16:00h Recollida de premis de la falla Infantil, en tornar, berenar de la nostra Fallera Major i President Infantils. 21:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil. 17 DE MARÇ 10:00h Recollida de premis de la falla gran. 12:00h En tornar a la barriada, passacarrers. 16:00h Concentració per a anar a l’Ofrena. 18:15h Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats. En acabar, discomòbil 18 DE MARÇ 11:30h Homenatge al Mestre Serrano. 15:00h Dinar a la falla. 17:00h ”Xocolatà” i en acabar, animació per a infantils amb “Globos y Sonrisas”. 21:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil.

19 DE MARÇ 12:00h Missa en honor a Sant Josep, a l’esglèsia de Sant Valer. 13:00h Passacarrer amb xaranga per la barriada. Es convida a tots els fallers i falleres perquè acompanyen amb la indumentària valenciana. 13:30h Mascletà tradicional disparada a mà. 15:00h Dinar. 17:00h Passacarrer i disfresses, amenitzats per la xaranga. 22:00h Cremà de la falla infantil. En acabar, sopar de la “Cremà”. 00:00h Cremà falla gran.

nota

La Junta Directiva es reserva la possibilitat de variar algun acte, així com de suprimir-lo o canviar el seu horari per a adequar-lo a les possibles necessitats que pogueren sorgir durant la setmana fallera. Moltes gràcies.

Margarita de Gracia i Bonache fallera major 2019

Margarita de Gracia i Bonache per Laura Real

Si haguera de descriure’t, diria que Marga és parlar d’una dona simpàtica, amb sentit de l’humor, familiar, alegre, sincera… i fins a 2019 adjectius més podria afegir. La teua arribada a Noscarmientas no va ser per casualitat. Pertanys a aquesta comissió des de fa molts anys, primer com a fallera d’honor i més tard com a fallera, al costat de la teua família, però a poc a poc, vam anar formant la nostra família fallera, els qui estan gaudint amb tu d’un any inoblidable. Molts membres de la família hem representat a Noscarmientas en les seues més de 90 anys de vida, privilegi en el qual Susi, Sandra, Sonia, Nieves, Miguel, Miguel Ángel, Vicentín i jo mateixa, hem abanderat el nom de Noscarmientas en el barri de Russafa, portant a la resta de falles veïnes la tradició d’una falla, humil i molt caricaturesca. Si haguera de posar un títol al teu regnat seria “Un viatge per les estreles”. Seguint la temàtica de la falla, el somni de ser fallera major, era una assignatura pendent. La proposta de ser-ho, s’ha remenat moltes vegades, però les coses del destí van voler que foren aquest l’any triat. L’agenda fallera t’ha permés viure en primera persona actes amb els quals no esperaves, vivint amb molta il·lusió representar a Noscarmientas en la seua part creativa en el taller, al pati de butaques del teatre, en les passarel·les de cadascuna de les presentacions de les nostres falles amigues de l’agrupació i federació, una infinitat d’escenaris que a més et permeten conéixer la nostra festa des d’un lloc privilegiat. Però serà al mes de març quan arriben els millors dies, on sentiràs en cada instant com si fora únic i irrepetible, on la setmana fallera et sentiràs abrigallada per la teua comissió, però especialment per Jaime, amb qui formeu el tàndem perfecte per a aquest, que és el teu any. El teu “viatge per les estreles” també és el meu. Sent tant orgull veure’t com fallera major, que he intentat abrigallar-te cada vegada que he pogut. Qui ens anava a dir que enguany rebries la trucada? Que l’any anara a passar molt de pressa, no és alguna cosa que no et diguera la teua predecessora el dia del nomenament, però no va ser fins que organitzarem l’agenda d’actes i indumentària quan em vas dir “ja s’està acabant l’any”. Per sort, el 2019 no s’esborrarà de la teua memòria, i formaràs per sempre part de la història de les falleres majors de Noscarmientas.

LlunàticS secció tercera A artista la comissió

Llunàtics per Jaume Bronchud

Un coet ben templat que ha acomplit ja cinquanta, remata la nostra falleta que de lunàtics es farta... Lunàtics de sexe i begudes, de droga, diners o religió... Cadascú tria com perd el cap per un passió... Com si fóra un hospital tots els llits estàn plens, la majoria de torrats i també d'algú que està bé... Guanya en torrats el Torrà que de tots està més torrat, presidint hui unes Corts d'un president escapat! A buscar altres universos el Fuig-de-mont tranquil juga: i paguen els patos uns altres, que la novia està a la fuga... Els llits estan plens de bojos baix la Lluna de València, per saber què té cadascú caldrà tindre paciència...

Que no tot és bogeria, i en algú cas només es crisi, perdre els nervis és normal al trobar un carril bici... I de vicis molt sap la falla que és viciosa i ben sabuda boig hi ha més d'un en els tickets de la beguda! Boig per allà i boig per ací, que de bojos omplirem el sac: bojos per la ratlleta o pel porro, per el disseny o el tabac... Cadascú té uns vicis i en això es perd la raó: hospital de bojos Noscarmientas, tot fet en fusta i en cartró. I apugen uns a la lluna i de la lluna altres s'abaixen, tots dins d'un ascensor a on si entres, t'encaixen! La que més feina ne té és la dona de la casa: que per a on va treballant en tot lo que hi ha, arrasa. Una escena d'allò paritari en la falla s'hem trobat, i per no saber com fer una dona hem posat dos marcians! La carrera especial pertoca en la batalla defensar,

homes i dones tots a una, per la vida conciliar... Ni Ovnis, ni galaxies, ni platillos ni marcians... Pepe Bea somiava un futur que era molt més especial... Coets per tot arreu es preparen per llançar, enviant moltes coses que se'n van a fer... la mà! Uns envien als polítics, altres els impostos i la fam, alguns demanen menys crisis i altres més solidaritat... I disfruten de la lluna que és un fet extraordinari: una parelleta fallera que disfruta molt del barri! I és que la lluna no és de València que ésta és més de Russafa, puix somriu ben templadeta mentres busca una tasca... Cinquanta anys després que l'home arribara a la Lluna, plantem una falla a la plaça que està divertida i ben xula... I així des d'ací els convide i es fa Junta General que disfruten nostra falla que la veritat... no està gens mal!

vocabulari Faller en Imatges per Manuel López

Dos mil dènou, fa cinquanta anys que l’home arribà a la lluna, o no. D’això va la nostra falla enguany. Cinquanta anys, més o menys són els meus records fallers. Durant aquests cinquanta anys moltes paraules han anat formant al meu cap i en el meu cor la imatge que hui tinc de la festa fallera. Algunes d’aquestes paraules ja són sols records, algunes fins i tot van a poc a poc difuminant-se amb el temps i no m’agradaria que es perderen. Unes altres per contra sembla que, com el bon vi, milloren amb els anys. En el nostre llibret, NOSCARMIENTAS 2019, m’agradaria compartir amb tots vosaltres algun d’eixos records en imatges, no estan tots, ho sé. La meua intenció és que els que ens visiten per primera vegada es facen una bella imatge de la nostra festa, i els que ja són assidus rememoren amb mi algun d’aquests moments. Amb aquest vocabulari faller en imatges podreu fer amb mi un recorregut molt complet pel que ha sigut, és i serà la nostra festa, sempre des del meu punt de vista, un punt de vista com un altre qualsevol. Sense donar-vos més la pallissa, us deixe amb aquest recorregut en imatges per la nostra festa no mancat d’enginy i gràcia i amb aqueix punt de sentit de l’humor que ens caracteritza als valencians, espere que el gaudiu i no trobeu a faltar moltes paraules, encara que sé que molts trobàreu a faltar alguns records.

Obra de teatre que es realitza per a presentar a la fallera major de la comissiรณ i algunes vegades a tota la comissiรณ i que ha de tindre argument i desenvolupament faller.

Dolç fet de farina, fregit en oli, amb forma de rosca molt irregular amb molta sucre per damunt que a alguns fallers els encanta col·leccionar. N'hi ha amb fulles de llorer i tot.

Espectacle pirotècnic que consisteix a soltar coets que circulen sense rumb fix al voltant dels participants, és difícil de veure alguna cordà en valència per motius de seguretat. Antigament els coets anaven lligats a una corda i anaven soltant-se, d'ací el seu nom

Antigament, i dic antigament perquè en l'actualitat són molt poques les comissions que la realitzen, a les 8 del matí es llançava una sèrie de petards, normalment pels mes joves que avisaven que el dia de festa donava començament, aquests petards eren els anomenats trons de bac i es deien així perquè es llançaven amb força amb la mà cap al sòl perquè explotaren amb l'impacte, al mateix temps que es realitzava una cercavila per la demarcació acompanyats de la banda de música. Era realment un espectacle molt bonic i divertit.

Eixa cosa que no hauria de faltar en cap falla, és l'expressió de l'originalitat i creativitat d'artistes i fallers. La falla ha de criticar però sense perdre mai aqueix punt de sarcasme humor valencià.

És el punt final, la culminació de la festa on ell devora la falla convertint-la en cendres, cendres de les quals renaixerà com a ocell Fènix amb més il·lusió el projecte de la falla par a l’any vinent. És l’eix central de la festa, sense ell la falla no seria falla.

És aqueix sentiment profund que tenen els fallers pel qual els membres d’una mateixa comissió són com una família. Com en totes les famílies hi ha algun fill de puta però el volem.

Reacció molt comuna entre els fallers quan s'assabenten que la seua falla ha rebut un premi, i molt mes comú quan s'assabenten que no l'ha rebut.

Són eixos fallers i falleres xicotets de grandària però grans d'esperit que garanteixen el futur de la festa.

Espècie de jaqueta sense manegues d'ús masculí, peça molt preada en el vestit de valencià.

Això que fan totes les comissions per a anar a l'ofrena que realitzen totes les comissions de valència i algunes d'algun poble per a portar flors a la mare de déu i amb elles construir-li un preciós mantell, però com es fa amb passió no es nota el cansament, podria equiparar-se a una 10K.

En diminutiu és el llibre on s'explica el contingut de la falla i es fa referència als actes més destacats de l'exercici. Insistisc és en diminutiu, un *llibret no és un tom de l'enciclopèdia britànica que ens relate la història de no sé qui i no sé com.

Espectacle pirotĂ¨cnic en el qual predomina el soroll, contra mes fort millor i que agrada molt a la nostra ciutat.

AixĂ diem a cadascuna de les figures que componen una falla, a mĂŠs d'algun que un altre personatge que sempre apareix per aquestes dates.

Representació teatral duta a terme per fallers de forma “magistral”, i que sempre va acompanyada de molt bons moments d'amistat i diversió i alguna que altra “morcilla”.

No és una mesura de cervesa, que us conec, és l'adorn que es posen les falleres per a rematar els monyos, són tres peces dues xicotetes per a els monyos laterals (si en porten) i una un poc més gran per al de darrere.

Jugada de truc, en la qual es juguen quatre pedres en una sola jugada, és per a valents o per a faroners, això mai ho sabrem.

Ball per la nit i al carrer que realitzen moltes comissions al so de grups o en l'actualitat de discomóviles, és l'hereua del ball en la plaça del poble.

Ajust de fusta que consta de dues peces que encaixen una dins de l'altra, quant mes ajustada millor, i s'utilitza per a subjectar peces de la falla, ninots, rematades o qualsevol altra peça.

Acció d'alçar una falla sense l'ajuda de grues, només amb la força dels fallers i si és necessari, amb l'ajuda del veïnat i d'unes cordes. Inici de la plantà que acabarà la nit del 15 de març, amb la que dóna començament les festes falleres.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, que va declarar a les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Eixa part de la festa formada pels residents pròxims a la falla que és molt important, encara que ells pensen que no, n'hi ha (La majoria) a favor de la festa i alguns (Els de sempre) que els molesta, però com els molesta tot millor no amargar-se i per descomptat tractar de no amargar-los.

És la unitat de potència en la qual es mesura l'energia elèctrica. Són molts els consumits durant les festes falleres a causa de la quantitat de carrers il·luminats.

Banda de música de caràcter popular i festiu que només té instruments de vent (especialment de metall) i percussió. Acompanya als fallers allà on vagen.

O Res, es el que queda en la matinada del 20 de març, però des de zero es comença un nou any amb força, il·lusió, amistat i alegria.

20 de Juliol,

res a Celebrar per Claudi López

Ara al juliol farà 50 anys que arribarem a la lluna, era l’any 69, que bonic aquest número, no hi ha cap altre que simbolitze tant la igualtat com aquest; i el viatge va durar quatre dies, si fa no fa el que ens costaria anar de València a Badajoz en tren, però aquests anaven més lleugerets perquè la lluna deu d’estar molt lluny, com diríem ací: “A fer mà”; vaja que anirien una mica més ràpid que l’AVE a Madrid. Que ara que ho pense, mira que en té guasa fer un tren d’alta velocitat per a anar a Madrid, que està a 348 kilòmetres , que al millor dels casos t’estalvies mitja hora, que no crec que sida d’allò que es diu de primera necessitat; què amb el que ha costat es podrien pagar les pensions dotze anys i fer nosequantes escoles i nosequants hospitals, i... deixem-lo estar, tornen a la lluna que m’encenc . Fa 50 anys es va aconseguir un dels majors assoliments de la història del esser humà, arribarem a la lluna; des d’aleshores la nostra vida ha canviat radicalment , per exemple..., per exemple... Què collons estem commemorant? De què ha servit xafar la lluna? Què ens ha aportat? Crec que ha estat un malbaratament de cabdals públics semblant al de l’AVE; que dic, pitjor que el de l’AVE perquè almenys l’AVE va tots el dies a Madrid i pots estalviar mitja hora que pots invertir en fer-te un café abans d’entrar a eixa reunió tant important que tens; que també podries haver agafat l’avió que és més barat però toca, ja que el tens. Però anar a la lluna per què? Per a què? A què? Amb qui? Hem trobat alguna cosa? Petroli, carbó, aigua, or, xocolata, bunyols de carabassa? No sé, digueu-me coses, justifiqueu-me el retorn de la inversió. Colom, Cristòfol per als amics, almenys va dir-li a Lluís Santàngel (Jueu convers valencià que va posar la pasta per anar a l’Índia per un camí més curt) :”Escolta que allò d’anar a la India per un camí més curt va ser que no però tranquil que hem trobat un continent nou que espoliar”. Però els de l ‘Apol·lo, l’Aldrin i l’Armstrong (el cosí sí que era bo tocant la trompeta, el Louis. I l’altre bo amb la bicicleta encara que una mica trampós, el Lance) Què li digueren al que havia soltat la pasta quan tornaren? “Està be, fa fred, estàs ingràvid, hi ha cràters,...” I? Què fem amb el retorn de la inversió?

Doncs be, supose que ja ho teniu clar a aquestes altures però us ho corrobore: Anar a la lluna no paga las pena; per això des de l’Apol·lo XI fins ara han anat cinc voltes només, cinc viatges en 50 anys i de l’últim ja fa 47. Que voleu què us diga? Què estic decebut? Doncs no, estic molt orgullós, perquè la meua falla va a retre l’homenatge més nihilista de la història, de fet jo propose fer una plataforma “20 de juliol, res a celebrar” però ací amb sentit literal. De fet, de tots els Apol·lo, jo només en salvaria un, el nostre, el Noscarmientas Fernando Apol·lo el Gran, que anar a la lluna crec que no ha anat però amb poc de pressupost ha portat les nostres falleres majors per tot arreu en la seua nau a gran velocitat. Aquest si que necessita un homenatge urgent i no la peli de Stanley Kubrick.

Llunàtics per Jose Luis López

Ja en la Biblia es parlava de llunàtics i endimoniats. A partir del segle XVI la llum lunar explicava marees, canvis d’humor i d’ànim. Certes formes de bogeria que es presentaven a intervals es consideraven connectades a les fases lunars. Fa quasi 50 anys, una nau yankee amb nom de gelat, Apol·lo XI, es va posar en la superfície lunar , dos astronautes, Amstrong i Aldrin, van caminar per allí amb una banderola. Collins va passar de baixar. I el primer va poder dir un frase que portava més de deu anys assajant “That’s one small step for man; one giant leap for mankind” “Un xicotet pas per a un home, un gran salt per a la Humanitat”.. Encara hui dia en els fòrums intel·lectuals de tot el món i en les barres dels bars de Russafa es pregunten……. Qué collons va voler dir? El dijous tres de gener de 2019, la Xina ha aconseguit per primera vegada en la història posar una nau en la cara oculta de la Lluna. La sonda “Chang’e 4”. Es clar que han anat amb clares intencions de muntar botigues i fer-se amb els bars de la zona, però han descobert que en eixe costat fosc s’aconsegueixen temperatures de -153 C. i en la zona on arriba a

la superfície la llum solar es poden aconseguir els 123 °C. L’Anorac Cheng, ideal per a temperatures extremes eixirà en breu en Aliexpres. - Xe com a Terol entre estiu i hivern. I a qué han anat els xinesos al costat fosc de la lluna? - A viure, que ja no caben al seu país, i amb les lleis d’estrangeria…. - A mi m’agrada més el sol. 123 graditos en la Malva, de categoría, nano. Jo ací sempre tinc fred. - És per la humitat. Tothom o sap, Per damunt de tot els de l’altiplà, que vénen a mogolló a queixar-se d’ella. - Senyors, per favor, A veure senyors tornem al tema, la teràpia acaba de començar. Vull que se centren en el que els pregunte. Don Vicent, vosté és d’un barri de València anomenat Russafa , veritat? Que és el que més li agrada del seu barri? - La lluna. - Però, la lluna no és sol de Russafa. - No ni na - Jo sóc de Patraix i també hi ha lluna. - Més lletja. - I a Catalunya també hi ha lluna. - Ni de conya. Catalunya ni esmentar-la, allí, com a molt només tenen el tros fred, el que no té llum, el que no es veu. - Senyors! - En el Barri del Carmen ja no hi ha lluna, només guiris, li la van portar els del Cabanyal - Si a una falla que fa cantonet - Senyors, per favor, tornem al tema. Què els agrada i els disgusta dels seus barris? Volem millorar la seua ciutat. - El meu pare va estar en la lluna abans que el de la bandera americana. - Era un ciclista, Amstrong - No, el ciclista és Grezzi. Era austronauta - El teu pare? - No l’americà - Grezzi no és americà.

100

- Senyors, per favor - Mrs Moonstruck què és això? D’on ha tret a aquest grup? Que fan? - Són Valencians, els han portats ací després de diversos dies sense dormir, bevent, menjant, tirant petards i pegant-li foc a figures que han estat fent durant tot l’any. Es creuen que estan en una reunió de Comissió o una cosa així. Pateixen una malaltia molt estranya. - Perquè el carril bici ja arriba a la lluna. - A la part dels 123 graus o la dels -153. - No ho sé, però és tot costa amunt i per la seua culpa hi ha embossos a Madrid. - No això de Madrid és per culpa de Pedro Sánchez i els independentistes. - I Oltrá també té culpa d’alguna cosa. - I Fuset encara més. - Alguna cosa hi haurà. - Que curiós, València? “La síndrome del valencià”, Veuré. En aquest llibre diu que no solament, en entrar la primavera, li peguen foc a això que anomenen falles, també, al llarg de tot l’any, seguint els cicles de la seua famosa “Lluna de València” el fan a la seua llengua, a les seues tradicions, i fins i tot, a vegades als seus equips de futbol, polítics i artistes. Curiós. Cadascun defensa la tradició que li ve en gana, i, molts d’ells són especialistes en història i filologia. Curiós. El seu sentit de pertinença i identitat és ambigu. Uns diuen que són espanyols, altres catalans, altres europeus, altres valencians, i uns altres que els deixen en pau i es vagen tots a fer la má, mesclen totes les seues identitats segons on estiguen, amb qui estiguen, l’estació de l’any i l’hora del dia. Curiosos aquests valencians. Si que és poderós l’influx de la “lluna de València”. - Doctor, on va? Què fa? - Buscar un vol per a allí, això caldrà viure-ho per a curar-ho, des d’ací no es pot fer res. Em vaig a València. Si no torne que em busquen per Russafa. PD. Encara tenim sort que en la terra només tenim una lluna perquè si hi haguera 53 com en Saturn no se que seria dels valencians. Llunatics.

101

l’escafandre Estratonàutica per Miguel Ángel Hernández

- Xe nano! Com va la cosa? - Tu una altra vegada? Cambrer, dues cerveses! Que convida el meu amic. - Bé, ens prendrem una cerveseta mentre et compte de què va la falla d’enguany. - Cambrer! Una altra cervesa pel meu amic, que ell també beu. - Ja m’has tornat a embolicar. Doncs com et deia, enguany la falla es titula “Llunàtics” i va del viatge a la Lluna, amb unes naus espacials xulíssimes i astronautes amb els seus vestits i tot això. - Vaja! Vestits espacials dius, perquè tinc alguna cosa que comptar molt interessant sobre eixe tema. - A vore, són les dotze i fins a l’una i mitja no tinc res a fer supose que podré escoltar alguna història teua, almenys el principi. - No em vingues amb queixes que ja sé que estàs preparant la gravadora per a no perdre’t res. Vinga, dóna-li al botó que ens retrotraiem a 1969, just quan els astronautes han tornat del seu històric viatge a la Lluna. - Je je, sabia que al moment et posaries en marxa. - Com et deia, quan es va tornar de la Lluna es van portar diverses roques lunars que van anar a parar a laboratoris i museus, però Neil Amstrong va agafar una d’elles i li la va donar a Manuel Cajust, un empleat de la NASA. - No tenia precisament un nom molt americà. - Shissst! Que se’n va el fil. Efectivament era espanyol, ja en aquells anys patíem la famosa fugida de cervells. Quan Amstrong li va entregar la roca li va deixar

102

un missatge clar “Dóna-li-la a la família del teu mestre, sense ell no hauria sigut possible este viatge”. - I qui era eixe misteriós mestre? - Efectivament, misteriós i desconegut per a nosaltres, els seus paisans, com a tants grans espanyols que ací ens obstinem a oblidar. Eixe mestre era En Emilio Herrera Linares, enginyer, inventor, pioner de l’aeronàutica i fins a tot polític per obligació. - Molt bonica la reivindicació, però què té a vore eixe enginyer amb el viatge a la Lluna? - Doncs el que va permetre a Amstrong i Buzz sobreviure en la superfície del nostre satèl·lit, el vestit espacial. No em mires així que ara mateix et compte detalls. Herrera Linares va ser un gran enginyer, pioner en l’aeronàutica. Va ser precursor del Laboratori Aeronàutic de Cuatro Vientos, referent mundialment en aquella època. I allí va començar a idear el seu gran projecte, manar a l’estratosfera un globus de barqueta oberta tripulat. - Estem parlant de coets espacials i tu em véns amb globus, em sembla que hui estàs patinant. - T’estic parlant de l’estratosfera, a 25.000 metres d’altura. No es tracta d’un globus de joguet. A més t’he dit que seria tripulat i en barqueta oberta, a l’aire, per la qual cosa el tripulant hauria de ser protegit de l’exterior. I per això el gran Emilio Herrera va dissenyar el primer vestit espacial de la història, l’escafandre estratonàutica, precursora de tots els que vindrien després i van permetre a l’home eixir a l’espai. - I que tenia eixe vestit d’especial? - Doncs per a començar havia de suportar pressions i temperatures extremes, per la qual cosa ho va construir amb capes de llana, cautxú i lona reforçada amb fils d’acer. - Pff, en un vestit així seria impossible moure’s. - Bé vist. Ací és on va vindre una de les grans innovacions d’Herrera, un enginyós sistema per a poder moure les articulacions que van copiar els vestits posteriors. I no solament això, va afegir al seu vestit gran quantitat d’artefactes inventats o millorats per ell: micròfon i sistemes de comunicació, dispositius antivaho, sistemes de respiració i eliminació del CO2, termòmetres i baròmetres acoblats al vestit i altres enginyosos elements que, com no em canse de dir-te, van ser incorporats per la NASA en els seus vestits.

103

- I també li posaria calefacció, no? Per què allà dalt hauria de fer un fred de nassos. - El mateix va pensar el bo de don Emilio. Però després de fer proves en situacions de quasi buit i a quasi 80 graus sota zero va comprovar que el problema no era calfar el vestit, sinó tot el contrari, les dificultats per a eliminar l’excés de calor corporal amb semblant mamotreto damunt. - Molt interessant, però que va passar amb el globus i amb el viatge a l’estratosfera? - Et donaré una pista a veure si ho endevines, el viatge estava previst per a juliol de 1936.

- Ja és clar, ho va interrompre tot la maleïda Guerra Civil. - Efectivament, el projecte va haver de ser abandonat i el mateix globus va ser retallat i usat per a fer impermeables. - I què va passar amb Herrera Linares?

104

- En començar la guerra es va alinear amb el bàndol republicà i en finalitzar es va haver d’exiliar com tants i tants espanyols. A França va continuar investigant en aeronàutica i va arribar a ser gran amic d’Albert Einstein. També va aprofundir en nous temes com la teoria atòmica. En 1945 va escriure un article sobre les possibilitats de construir una bomba atòmica, però no va ser publicat per se una teoria “desgavellada”. - En 1945??? - Efectivament, pocs mesos després els americans llancen la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, una vegada més En Emilio s’avançava al futur. - Com és possible a Espanya sapiem tan poc sobre este geni? - Diuen que ningú és profeta en la seua terra, i si la seua terra Espanya doncs menys encara. I si damunt és un enginyer, científic o inventor no es recorden d’ell ni els seus familiars. Però és que en el cas d’Herrera Linares a este desconeixement habitual s’uneix la necessitat del règim franquista d’ocultar la labor d’un dels seus enemics. No oblidem que no solament va estar en la guerra amb el bàndol republicà, en l’exili va formar part del govern de la República com a ministre d’assumptes militars, arribant a ser President del Govern de la República Espanyola en 1960. - Desagraït país en el qual ens ha tocat viure. - Com veig que t’agrada el tema també et puc parlar de Torrres Quevedo, o de Jeronimo de Ayanz o d’altres grans inventors espanyols oblidats per esta ingrata pell de bou. - Ai!, espera que em sona el mòbil, diga... si...si... ja vaig, ja vaig. Ho sent, m’he d’anar. Cambrer cobre les tres cerveses i li deixe altres dues pagades al meu amic que hui se les ha guanyat. - Gràcies, però m’has convidat a dues cerveses perquè et compte coses i ara a altres dues perquè calle. No sé si començar a preocupar-me...

105

els Canvis llunàtics per Miguel tarín

És evident que els canvis lunars canvien el comportament de les persones, les fases lunars ens afecta més del que nosaltres podem creure, la influència de la lluna sempre està ací, bé és veritat que científicament no està del

tot comprovat, però ací deix una teoria del neurocientífic Marck Flippy (encara que el cognom no de molta confiança). Lluna nova / Quart creixent - Acetilcolina. Es tracta de la primera setmana del cicle lunar, la qual s’experimenta com una inclinació filial -filosomàtic-. Ens tornem més sensibles, aptes a les activitats grupals i més receptius a l’emocional. Aquesta setmana es caracteritza per molta energia, però poca concentració: les persones tenen bona energia i vivacitat, és genial per a introduir-la a noves idees principalment perquè l’acetilcolina s’associa amb la memòria i l’aprenentatge. Per això es considera que la lluna nova és ideal per a iniciar nous projectes, sembrar plantes, idees, imatges, intencions i aprofitar l’energia ascendent”. Quart creixent / Lluna plena - Serotonina. És la segona setmana, leptosomàtica, la qual posseeix molta energia, concentració mental i creativitat. Ací es recomana trobar un espai solitari per a aprofitar els moments de lucidesa en què participa la serotonina; com per exemple, les funcions orgàniques que regulen l’estat d’ànim. Ens podem sentir saciats i plens, la qual cosa pot des-

106

bordar-se si no es canalitza en un espai reflexiu de treball i cultivació personal.” Lluna plena / Quart minvant - Dopamina. La setmana de la dopamina, o l’acusmàtica, és una setmana de distracció i divertiment, involucrant les activitats socials i ecològiques -com l’empatia-. Està associada amb les experiències i estímuls que produeixen experiències de plaer, recompensa i excitació. En la setmana de la dopamina podem afluixar i gaudir el que hem fet”. Quart minvant / Lluna nova - Noradrenalina. La setmana de l’exosomàtic és una fase de “fight or flight” -lluita o fugida-, com un estat defensiu en què intrínsecament volem protegir-nos. Es diu que hi ha molta anàlisi i poca inspiració, perquè es tracta d’un estat hiperbori, unidireccional i agressiu. És una tornada, encara que parcial, al cervell reptiliano: Si no dilapidem la nostra energia, serà més fàcil superar aquesta setmana de fragilitat nerviosa. Aprofitem l’acetilcolina la serotonina la dopamina i la noradrenalina perquè done una vegada per totes comencem a aprofitar les fases lunars. Jo sóc un de què pensen que la lluna ens influeix significativament, així com influeix en les marees en el globus terraqüi. Enguany celebrem el cinquanta aniversari de la

primera vegada que l’home xafa la lluna. Els llunàtics de les falles volem canvis en tots els aspectes d’organització de falles no sols de paraula, fan falta fets, cal facilitar moltíssim la burocràcia de les comissions falleres, hui en dia hi ha tanta quantitat de permisos i obligacions que ens ofeguen, la falta de combustible no ens deixa pujar a la lluna i els mecanismes estan antiquats, no estan adaptats a les noves tecnologies. Estem estancats en les normatives, cada vegada més, el faller ha de recórrer en idees Marcianes per a poder eixir al carrer a reivindicar la festa. “Hui en dia les comissions llunàtiques, i tal com està la situació hem de tindre gent especialitzada en llei per a poder redactar les sol·licituds exigides, recorrem a agrupacions perquè ens ajuden en tan confuses regles i ordenances”. Simplement crec que una de les solucions és professionalitzar Junta Central Fallera, amb açò no vull dir que tot el voluntariat de fallers que hi ha hui en dia a càrrec no deixen de fer la seua labor per la festa perquè fan un treball excepcional. Pugem al coet del canvi i tornem a conquistar la lluna aprofitem el cinquanta aniversari per a nous objectius, farem una festa més coincident als nostres temps respectant l’essència de les falles. Recordeu som patrimoni de la humanitat, haurem d’estar a l’altura d’això.

107

108

109

els Nostres colÂˇlaboradors

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

edita A.C. Falla Noscarmientas coordinació general Sergi López Jaume Bronchud Manuel López portada, maquetació i il.lustracions

Sergi López

crèdits

muntatge fotogràfic Jaume Bronchud Sergi López adaptació de textos Laura Real Alicia González Sergi López fotografia Javi Bausá Jaume Bronchud Carlos López Lorena Abad Mariel Escriche textos Jaume Bronchud Yajaira Martínez Celia Martínez M.Ángel Hernández Manuel López Laura Real Miguel Tarín Claudi López Jose Luis López 129

130

131

132

Llibret Noscarmientas 2019

Articles inside

Llibret Noscarmientas 2019