Llibret Noscarmientas 2015 by Noscarmientas

Amb la col·laboració de la

CIVILITZACIÓ NOSCARMIENTAS Inés Reig i Sales

El temps passa volant.... Fa un any posàvem a la cassola la gallina dels ous d’or perquè fera un caldo amb substància i sabor a sàtira, enginy i gràcia. Hui ens remuntem al vell Egipte per a parlar d’una obra faraònica. En l’antic Egipte, les obres faraòniques eren realitzades per treballadors assalariats, desmentint la creença popular d’utilitzar esclaus. Una vegada acabada l’obra, no s’esperava cap reconeixement, perquè es feia per admiració al cap suprem, venerat com a divinitat. No cal ni dir-ho que a la nostra civilització Noscarmientas, les obres, també les faraòniques, que alguna hi ha, les realitzen voluntaris no assalariats, la màxima expectativa de les quals és veure el resultat, amb víctors d’algun banderí pintat. Són soldats aficionats, són fallers professionals que aporten el seu temps i el seu treball per a alçar a pols la seua obra, la seua victoriosa contesa elevada a l’altura de la seua satisfacció i autoestima. Una altra de les falses creences populars és que el faraó era soterrat amb servents que l’acompanyaven i feien més fàcil i plaent el seu trànsit a l’altre món. No era així, només en rares ocasions. Se soterraven amb ‘shabtis’, figures que podien ser animades per a ajudar els faraons en el pas al Més enllà i certes viandes per al camí... No em vull imaginar com seria l’últim retir d’un faraó (president) de Noscarmientas. Disposaria d’una bona cuina, de música per a ambientar-se, segons les seues preferències: tabalet i dolçaina, Francisco, Mara Aranda, Pep Moreno, Obrint Pass o el Botifarra… Presidint el recinte i depenent de la sensibilitat de cadascú, una representació divina, o el Palleter mateix vestit amb saragüells. I que no faltara una provisió d’abundant artilleria, masclets i traca, per a anunciar a l’altre món la seua arribada, en fi, sens dubte, seria un poc distint, i amb açò només vull dir: “llarga vida al faraó!”. M’he parat a pensar com era l’estrat social de la comunitat egípcia: la típica piràmide, jerarquia, baix jerarquia fins a arribar als esclaus, encara que he de dir-vos que els esclaus a Egipte eren uns privilegiats comparats amb altres civilitzacions. Bé, en Noscarmientas, l’estrat social varia substancialment, la base que manté l’equilibri entre totes les parts, es troba just al mig. Faraó (president): representant suprem del govern, venerat com a divinitat... bé, això no, perquè ha plogut molt des de Tutankamon i les teocràcies, afortunadament han sigut desterrades, deixem-lo al capdavant visible de Noscarmientas. Faraona (fallera major): màxima representació de la Cort. La influent classe sacerdotal (equip directiu): situada per davall del faraó, exercix un paper decisiu en els esdeveniments que constituïxen la història de Noscarmientas.

Funcionaris, cos administratiu i escribes (asesors): persones nobles que comptaven amb amplis privilegis i influïen, com els sacerdots, poderosament en el faraó. En la civilització “Noscar” els escribes s’assenyalen com a figures clau ja que, en les seues mans, proveïdes de teclats i bolígrafs a manera de càlams, recau la tasca d’escriure en el llibret de la falla o en una web, per a consignar per escrit, lleis i edictes imperials, informes administratius, activitats comercials i textos sagrats. Soldats professionals (fallers i falleres): son l´epicentre de la civilització Noscarmientas, que exercixen d’arquitectes, de sosteniment de la intendència culinària i festiva, a més de la defensa de les seues creences. Sense ells i la seua contribució, el faraó i la classe sacerdotal passarien moltes penúries. Comerciants i artesans (col·laboradors): elements de valor inapreciable dins d’un imperi ric i pròsper, contribuents que amb les seues aportacions fan créixer el llegat. Llauradors (proveïdors), amb manifesta importància, donada la seua contribució per abastir els rebostos i les neveres de Noscarmientas. Esclaus (resignats ninots), no tenen drets i tenen al seu càrrec la tasca més pesada: aguantar plantats, dies de fred, pluja, vent, encaixar crítiques i sarcasmes, per a acabar devorats pel foc. Els egipcis van alçar piràmides, van construir nombrosos temples, van desenrotllar la medicina, van forjar tractats de pau…

Així, doncs, amb el que és una gran família, s’han pogut alçar grans obres faraòniques dins i fora de Noscarmientas. Per a començar, es va reformar la seu del casal. Nombroses mans es van ajuntar per a empunyar, paletes, brotxes, serres, lijadores i a base d’hores i esforç es va aconseguir. Es van representar dos grans obres de teatre, que amb un treball exquisit de direcció i execució van ser representades en “La Rambleta” Ja és coneguda la responsabilitat d’assumir la construcció dels dos monuments que s’exhibiran als carrers de Russafa una altra de les obres faraòniques d’esta comissió. I les personalíssimes presentacions de les falleres Majors, conduïdes als seus trons pels seus fallers, a través d’una història esguitada d’humor i emocions, amb coreografies, vestuaris i decorats desbordants d’imaginació. I com no “El Llibret”, eixa carta de presentació que recopila tanta vida compartida, moments reflectits en imatges, articles que aplaudixen un projecte. I colant-se entre les seues pàgines, restaurants i comerços presentant el seu vestit més vistós. Tot això ocupant el seu lloc, amb les textures, colors i matisos triats, ordenats per una mà rigorosament perfeccionista, que “ratolí en mà “, va sumant hores fins a veure acabada la seua obra…la seua obra faraònica. Com veieu en este barri tenim el nostre Egipte particular. Els egipcis gaudien de la vida. Les escenes de festes en les parets de les tombes, els càntics en els papirs i els instruments conservats, ens mostren tant que significava la música i la diversió, fets que guarden un gran paral·lelisme amb la nostra festa. En Noscarmientas, tot gira al voltant d’una idea, plantar falla i celebrar-ho. Celebrar-ho abans i després i durant, sempre hi ha una excusa per a enredar-se en una celebració. Decisions sàvies que repetim any rere any. Sabíeu que els egipcis pensaven que el cor i no el cervell era el centre de la saviesa? Estaven equivocats?, segurament, però no creieu que hi ha quelcom de veritat en eixa afirmació? Evitant la part fisiològica de l’òrgan, com a motor que ens manté vius, no podríem atribuir-li, encara que fóra en un tó metafòric, la idea que el cor és testimoni actiu de l’emoció, perquè augmenta els seus batecs? i quan tenim emocions positives no alliberem substàncies bàsiques que revitalitzen el nostre cervell? Si és així, no podem concloure que en el cor està la vida que alimenta la nostra saviesa? Deducció no vàlida, dirien els entesos... Però, sense més espai per a divagacions, queda àmpliament demostrat que esta comissió, posa cor, saviesa i talent en tot el que fa. I des d’esta tribuna vos convoquem: tots amb el peu esquerre cap avant per a començar amb bon peu la festa que ja espera. Benvinguts a esta obra faraònica que perdurarà a través dels temps! Benvinguts a la Civilització Noscarmientas!

SUMARI Benvinguda...10 Directiva 2015...13 Una història de foc, falles 2014...14 Noscarmientas 2015...27 Imatges i records d’un gran any...28 Laura...38 Noscarmientas Infantils 2015...40 Pum! La història de Noscarpeques Teatre...44 Jorge Herráiz i Soriano...48 Lucía Fonseca i Planells...50 Noscarmientas a escena!...54 En busca d’Egipte per a xiquets i majors...59 Recompenses...63 Programa de festejos...67 Amparo Micó i Rubio...72 La cort del fanfarró...76 Egipte, un pais de falla...82 Parlant d’Egipte, sabies que...?...85 10 anys, Feliç Aniversari!...88 Intensament...91 O ens coronem, o ens afonem...94 Et donarà l’últim alé...96 Gràcies Virtudetes!...98 Una escola de teatre que es doctora...100

BENVINGUDA President de Noscarmientas

Gràcies. Sé que sonarà al de sempre, però en el nostre cas és una necessitat. Una realitat. Complix cinc anys com a president de la comissió de la Falla Cadis - Retor Femenia - Puerto Rico i, si mire enrere, descobrix un lustre que ha suposat per a la nostra falla una autèntica revolució. Noscarmientas som hui més i més compartits. Més reconeguts, dins i afora de Russafa, a on participem més activament. A les nostres falles fetes al casal, s’han unit els premis d’Enginy i Gràcia, els premis de presentacions (aconseguint el somiat primer premi fa tan sols un any) i a ells s’han unit els premis de teatre (amb èxits absoluts este any) a més de “rascar” algun trofeu esportiu. No diré que Noscarmientas està de moda, perquè les modes es passen. Però Noscarmientas sí que és important i gaudix d’una projecció al barri, a Russafa, i en la València fallera de la que ens hem de sentir molt orgullosos. En est triomf col·lectiu, en esta revolució de cinc anys, ha participat activament una comissió a la que no se li “atraganta” res, capaç de plantar cara i hores de treball a qualsevol boja aventura que vullgam tirar endavant. Així que, s’entendrà que cal, és obligació i voluntat meua com a president, reconèixer la tasca d’un equip humà, d’una família, cada vegada més gran i millor unida. Este és el nostre èxit i no un altre: la unió, la capacitat de fer junts, en col·lectiu, i amb una única finalitat que és gaudir de la millor comissió que pugam construir. Si fa cinc anys, quan vaig emprendre esta bogeria compartida, algú m’haguera dit que arribaríem a este nivell, probablement li hauria dit que no sabria si ho anàvem a aconseguir, però que per descomptat no ho anàvem a deixar d’intentar. Hui, aquí, el que sí que tinc clar, és que les fronteres a Noscarmientas estan llunyanes tot i que ens queden per emprendre mil i un projectes, junts i per una falla: la nostra. Gràcies a cada faller que s’implica, a cada membre de la Directiva que em fa sentir el millor capità, als comerços col·laboradors sense l’ajuda dels quals no podríem tirar endavant i als fallers d’honor per l’ajuda, la seua, que també ens fa créixer. Per a mi és un orgull ser el president de la nostra fallas. Però ho és més poder compartir esta il·lusió amb tu. Gràcies i a pel futur. Visca Noscarmientas! Jaume Bronchud

President Jaume Bronchud Secretària i Organització de grups Laura Real Vicesecretària Marta Soriano Coordinadora de Relacions amb JCF Rosa Cardona Vicepresident 1r (Monuments) i Delegat de Sector Rafa Abad Delegat de Monuments Miguel Tarín Vicepresidenta 2na (Económica) Feli Almerich Coordinació General Económica María Sol Tresoreria i Quotes Mari Carmen Planells Delegada de Loteries Lorena Abad Vicepresident 3r (Festejos) Nick Briggs Delegats de Festejos Richard Monleón i Manolo Izquierdo Vicedelegats de Festejos Javi Bausá, Adrián Cardona, Borja Vicente i Sergi López Delegats de Casal Toni Fornals, Adrián Cardona i Borja Vicente Delegat de Mantenimient del Casal Miguel Ballester Delegats d’Infantils Mónica Fornals i Adrián Cardona Vicepresident 4t (Participació) Manuel López DelegaT de Cultura i Esports Sergi López Delegat de Web Javier Bausá Delegada de Federació I+G i Agrupació Yajaira Martínez

LAURA

Claudi López i Sanz Fa molts anys, un dia d’ofrena al carrer Cura Femenia, Laura em va dir “M’agradaria ser fallera major amb Clarita”, aleshores jo la coneixia ben poc, potser no estava segur si era Laura o Ana, però hi ha una cosa que alguns diuen pressentiment d’altres química; no sé ben bé què va ser però la idea em va encantar i hui molts anys després puc dir que no em va decebre res el meu pressentiment, tornaria a dir mil voltes sí. Parlar de Laura i parlar de la seua bellesa no ens descobreix res, només cal veure-la o gaudir de la seua aclaparadora fotogènia. Si parlem de intel·ligència, Què podem afegir al seu currículum? Neuropediatra. Potser podríem seguir afegint meravellosos qualificatius a Laura; elegància, decòrum, simpatia, amabilitat,...però després d’un any intens on he viscut molt a prop d’ella m’agradaria destacar algunes paraules més íntimes que perfilen la personalitat de Laura:

Treball. Activa i perfeccionista, incansable cura cada detall. Hi ha una xicoteta anècdota que com filòleg em va cridar l’atenció i que crec que il·lustra perfectament aquesta virtut, mai l’he sentida apitxar parlant valencià. Tenacitat. Laura sempre mira cap amunt, qualsevol objectiu es pot assolir si ella se’l proposa, i sempre es pot donar un pas més. Tendresa. Tendresa d’una mirada de complicitat quan la necessites, de consol quan no ho estàs passant bé. Tendresa cap un xiquet, cap a un amic, cap al seus pares o la seua bessona. Temperament. Passional, l’hem vista riure o plorar, sentir amb naturalitat, Laura viu amb intensitat cada moment i no m’amaga els seus sentiments I si aquestes quatre paraules les barregem amb el seu amor a les falles, el resultat no és altre que un regnat impecable en Noscarmientas 2014 que l’ha conduïda per via directa i sense cap gènere de dubtes a la Cort D’honor de la Fallera Major de València 2015. Potser alguns esperaven, desitjaven o somniaven alguna cosa més però el que has aconseguit Laura per damunt de tot és guanyar els nostres cors. T’estimem.

INFANTILS

NOSCARMIENTAS els nostres xiquets 2015

NOSCARMIENTAS INFANTILS 2015 Judith Bravo i Fornals Mireia Bravo i Fornals Marcos Cerezo i Llorens Candela Chinchilla i Sol Daniela Egea i López Ana Fonseca i Planells Lucía Fonseca i Planells Ismael Galindo i Ortega Ariadna García i Álvarez Daniel Herráiz i Soriano Jorge Herráiz i Soriano Miguel Llopis i Llorens Edurne López i López Clara López i Ramos Marta López i Ramos Alejandro Lozano i Romo Vega Luz i Casas Héctor Molina i Pozo Nerea Moratal i Marí Cristian Navarro i Juanes Irene Navarro i Juanes Cecilia Roselló i Cordero Gabriel Roselló i Cordero Sebastián Roselló i Cordero Iris Silla i Estera Vicente Tarín de Gracia Marcos Valmaña i López Zoe Valmaña i López

PUM! LA HISTÒRIA DE NOSCARPEQUES TEATRE... Yajaira Martínez i Parreño

M’han demanat que escriga un text per al llibret de les falles 2015. Un text que parlarà dels nostres xicotets grans artistes i el seu dur treball per a representar l’obra “Lucia i el llac de vidre” en la presentació de Lucia com a Fallera Major Infantil. M’ho ha demanat el president, gens menys! Però jo no sóc molt d’escriure textos seriosos. A mi em va més els contes. De fet la meua professió frustrada és esta, la de contacontes. I ara que ho pense, tractant-se d’un text per als xiquets, escriuré un conte. Com tots els bons contes el meu comença amb un “Això diu que era… “ Això diu que era una falla, i no una falla qualsevol, sinó una falla russafenya, de les de tota la vida, però encara més especial. Especial no solament perquè els seus fallers eren més que fallers, família, o perquè es feien la seua pròpia falla, o per participar en tots els concursos de teatre que podien, no… Esta falla era especial pels seus xicotets fallers, els seus xiquets i xiquetes. Ara estareu pensant “Clar! Són especials perquè és el seu conte! Si fóra per a uns altres, ells serien els especials.”. Llavors vos equivoqueu. Els Noscarpeques, que així es diuen perquè són xiquets i de Noscarmientas (ja sé que ho imaginàveu, no és complicat de deduir, però com sóc jo la que escriu preferisc explicar-ho, per si hi ha algú que dubtava del significat...). Com anava dient, els Noscarpeques fan especial la seua falla. “I, per què?” Vos estàreu preguntant. Doncs bé, perquè encara que són pocs i són xicotets, saben el que volen i treballen dur per a aconseguir-ho, perquè quan baixen a la falla per a assajar, per a pintar, per a berenar o per a ballar, ho donen tot i gaudeixen més que qualsevol altre xiquet faller. Per açò, i perquè no dir-ho, perquè són els més guais, i punt! En l’especial falla Noscarmientas, s’havia implantat una nova tradició: la presentació infantil. L’any anterior els xicotets grans artistes que ballaren i actuaren en la presentació deixaren el llistó molt alt, així que els majors pensaren: “enguany més i millor”. Però clar, anava a ser molt difícil millorar alguna cosa tan bona, i ho sabien. Així i tot es posaren a la feina. Hi havia molt treball, però amb tota la il·lusió posada en què un any més els xiquets tingueren el seu dia, la seua presentació, la seua obra, els seus balls i el seu decorat, començaren a embastar el que el dia 14 de febrer del 2015 seria la presentació de Lucia com a nostra Fallera Major Infantil. Primer Manolo i jo mateixa - encara que m’agradaria explicar el conte en tercera persona, així que farem com que jo solament sóc la contacontes i no Yajaira primer Manolo i Yajaira, aprofitant les juntes de federació i els ratets lliures en els assajos de l’obra curta (per cert, una abraçada enorme per al nostre “Manolón” guanyador del saragüell al millor director… plas, plas, plas!!!... Torne al conte que m’embolique)… Manolo i Yajaira pensaren en marionetes… Sigam sincers, que a mi no m’agrada mentir en els contes: Manolo pensà en marionetes i com ja sabeu com és, s’emocionà i una cosa portà a l’altra i… Pum! Marionetes per als xiquets!

Com farà per a eixir-se sempre amb la seua? Encara que la idea era genial així que Yajaira no li’l ho pensà dues vegades i cridà a Inés. Ella no es féu pregar i en menys d’una setmana ja tenien guió… I quin guió! Màgia, marionetes, mons màgics… Seria possible millorar la presentació anterior? La veritat que anaven per molt bon camí... El següent pas era el més senzill, convocar als Noscarpeques i amb les ganes de passar-ho bé que teníem tots segur que seríem molts. I així fou: Clara, Jorge, Mireia, Sebastián, Ismael, Nerea, Cecilia, Judith, Arantxa i Gabriel acudiren emocionats a la telefonada. Una nova presentació estava ja en marxa! Però Yajaira sabia que una bona obra necessitava uns grans balls i cridà a Cèlia que s’apuntà entusiasmada. I com no? Anava a fer-ho! A tots ens agrada divertir-nos i els balls dels Noscarpeques són sempre divertits. Ara sí, ja estava tot preparat, però Yajaira volgué anar un poc més enllà. Havia estat pensant: “Bé, els xiquets ja tenen obra per a ells, i balls, i vestuari. Com els majors… però falta alguna cosa… Decorat! I si els majors es fan el seu, els xicotets farem el nostre!”. Tal dit, tal fet. A Rafa solament li féu falta un matí per a preparar el millor teatre de marionetes que trepitjara la sala Canal. Els Noscarpeques hagueren d’arremangar-se la camisa i posar-se a pintar, i per a sorpresa de tots (bé, de quasi tots. Seguisc amb la política de sinceritat en el conte, i per a no mentir jo sabia, o més aviat, em feia olor, que tots eren uns artistes dels peus al capdavant. I ara repetisc l’última frase perquè si no es perd el fil del conte…). Per a sorpresa de tots, els més xicotets pintaren el teatre de marionetes més màgic i fantàstic de tots els temps! No exagere, per ací s’explica que mai s’havia vist res igual i que havia quedat tan bé i tan real, que en traspassar la seua porta podies introduir-te en el fantàstic món de Ketúm. Aquell món màgic al que els nostres artistes ens transportaven en cada assaig i amb cada vesprada de riures i balls. Preparar la presentació dels xiquets era dur, havíem de repetir els passos una, i una altra, i una altra vegada, perquè Celia volia que el dia de Lucia isquera tot perfecte, i calia memoritzar el paper mentre Yajaira no parava de fer-t’ho repetir. Però per dur que fóra no hi havia res millor que quedar junts a berenar, riure’ns amb les marionetes i gaudir de la nostra presentació perquè els Noscarpeques es mereixen açò, i més. Tot conte ha de tenir un final, i este no serà menys. És solament que una vegada posada a escriure em dóna pena que s’acabe. He gaudit tant assajant amb els xicotets que posar-li fi serà deixar de riure, deixar de viatjar a l’escola de màgia magnifica de Martens, i la veritat, no em ve de gust deixar de somiar... Que serà de nosaltres sense la professionalitat de Clara, la descaradura de Nerea, els avergonyits sanglots de Cecilia, les ballarugues de Sebastián, la hiperactivitat d’Ismael, l’encantadora vergonya de Judith, la brotxa fina d’Arantxa, la memòria per a balls de Mireia, el contagiós riure de Gabriel o el talent natural de Jorge? Quina pena que tot conte haja de tindre un final! Què se li va a fer… Allà va…

Com en este conte no s’expliquen mentides i solament es pot dir la veritat, no puc avançar el que passarà el dia 14 de Febrer quan els artistes trepitgen l’escenari de la sala Canal. Així i tot, basant-me en els assajos que he observat amb la màxima objectivitat, puc assegurar que serà brillant, màgic i que els artistes i ballarins se superaren una vegada més deixant a tots els espectadors bocabadats i encantats. Tal vegada ens sentirem tristos perquè un any més haurà acabat, però no hem d’oblidar que tot final porta amb si un principi. És més, a dia de hui, tu, el que llig este conte, ja has tingut el plaer de vore a Noscarpeques teatre (sí, sí, Noscarpeques teatre. Que després de dues presentacions ha nascut el grup de teatre infantil en Noscarmientas, faltaria més!). Puix açò, que després de vore a Noscarpeques teatre en acció estic segura que somies cada dia amb la possibilitat de creuar a l’altre costat, però et recorde que solament qui ha sigut reina pot creuar i per una sola vegada, al magnifique món de Ketúm… I tu ja tindràs el teu viatge guiat el 14 de Febrer, dia de la presentació. I conte contat… este conte s’ha acabat…?

JORGE HERRÁIZ I SORIANO Jorge Herráiz i Soriano

Hola a tots, sóc Jorge. Com tots sabeu aquest és el meu segon any com a president infantil de la falla Noscarmientas. L’any passat amb Clara va ser molt divertit, vam anar a un muntó d’actes que eren molt xulos i vam fer molts amics. Amb nosaltres també venien Jaume i Laura i ens ho passàrem genial. Aquest any vos estic escrivint per dir-vos que amb Lucia, Amparo i Jaume també m’ho estic passant molt bé. Espere que el proper presi infantil s’ho passe igual de bé que jo en aquests dos anys. M’agradaria que tots gaudirem al màxim els dies de falles perquè passen de seguida, que tirem molts petards i ens donen molts premis! Lucia i jo vos volem convidar a passar-ho fenomenal i... VISCA NOSCARMIENTAS!

LUCÍA FONSECA I PLANELLS Ana Cristina Folgado

Lucía nom de festa fallera, la llum que il·luminarà nostra falleta. Li donaràs eixe toc de color tan valencià a nostra festa. El mateix toc que tu ens dones, al ser enguany la primera, adornaràs la nostra falla amb la teua bellesa. Vas a ser presentada amb una dolça melodia, com una joia valuosa, com un brillant a la llum del dia. Fallera, una gran fallera que relluïx com l’or, l’or de les peinetes, de les arracades, des del cap a les sabates, fins i tot per dins del cor. Cor amb el do de les falles, l´art, la gràcia i l´harmonia, ulls amb la mirada tota poesia, eixa nostra fallereta, nostra dolça melodia. Mireu-la ve fallerets puix no tots els dies, eix d´un joier una perla tan preciosa com es Lucía. Fallera Major Infantil de la Falla Noscarmientas Lucía Fonseca i Planells.

NOSCARMIENTAS A ESCENA! Jaume López i Bronchud

La falla infantil d’enguany és un homenatge a la passió teatral de la nostra falla, on els xiquets i xiquetes aprenen i participen de manera didàctica. Precisament, la falla d’enguany servix per a acostar a majors, i sobretot, xicotets, el diccionari teatral de l’escena. I així, sota un saragüell que somia amb triomfar en el teatre aconseguint el primer premi, dos “xiquets” assagen “Ai, Carmela!”, una de les obres més significatives representades per Noscarmientas. Al seu costat, tots treballen per a traure endavant i amb molt esforç la representació. Cosint, pintant, clavant, escrivint… Els “xiquets” donen vida a un escenari on s’homenatja també la passió per les presentacions falleres tan característiques de Cadis – Retor Femenía –Puerto Rico. Una passió que es deslliga quan es diu a… Noscarmientas a escena! De les coses d’esta falla moltes paguen la pena... Res com vore a la xicalla cridant “Tots a escena!”

EN BUSCA D’EGIPTE PER A XIQUETS I MAJORS Laura Real de Gracia

Enguany Egipte ha envaït Noscarmientas, el seu llibret, monument i presentació, han tingut com a temàtica aquest màgic lloc i tot allò que a ell es refereix. Tots els xiquets i xiquetes de la nostra comissió han vist com al nostre casal anaven apareixent figures molt característiques que més tard plantarem en la plaça. També han sigut testimonis d’aqueixa particular Cort del Fanfarró, en la qual un nodrit grup de fallers donaven vida a personatges mítics d’Egipte. La meua intenció amb aquest article és ajudar al fet que xiquets, o potser no tan xiquets, siguen coneixedors d’alguna cosa nova i acabeu fascinats com tot aquell que s’acosta a la història de l’Antic Egipte, que com veureu és molt més que pedres, piràmides o temples. El que vull dir és que, a l’ombra de les piràmides, a més de temples per als déus, es van alçar ciutats per als homes i àdhuc hui, tot està allí per a sorprendre’ns. Gràcies als arqueòlegs i els seus descobriments ens podem fer una idea de la forma de vida del poble egipci. Els grans faraons no van ser els únics responsables de la civilització egípcia. D’açò cal tirar-li la culpa també als navegants, els constructors, els escriptors, els músics, els pintors, els guerrers, els sacerdots, els camperols… la gent senzilla que vivia en cases humils construïdes amb toves o rajoles de fang i palla, que s’alimentaven de les hortalisses que ells mateixos conreaven aprofitant les crescudes del Nil i bevien la cervesa que ells mateixos fabricaven. M’oblidava dels metges… ells tenien remei per a tot, el mateix guarien un braç trencat que aplicaven col·liris en els ulls. També aquells egipcis van inventar cosmètics per a la pell i el cabell, locions i ungüents per a la caiguda del cabell i l’eliminació d’arrugues… realment, uns vertaders genis!!! Vocabulari Egipte: És un país d’orient mitjà. Està situat en el nord-oest d’ áfrica. La seua capital és el cairo. Desert: Egipte és un desert. La major part de la seua superfície és el desert del sahara. A egipte fa molta calor.

Bandera: La bandera és a ratlles roja, blanca i negra. En el centre té dibuixada un àguila d’or. Riu nil: Aquest riu era molt important per als egipcis, ja que era l’únic que tenia aigua. Prop del riu conreaven hortalisses i verdures, també pescaven. Cocodrils: Al riu nil hi havia molts cocodrils. Faraons: Eren els reis d’egipte, els que manaven i a més eren molt religiosos. Tutankamon: Va ser faraó d’egipte als 8 anys. Va regnar durant 9 anys, li cridaven el faraó xiquet. Ramsés II: Va ser un faraó egipci. Va regnar durant 66 anys. Va ser el rei guerrer perquè va combatre en moltes guerres. Cleòpatra: Va ser l’última reina de l’antic egipte. Es va casar i va regnar amb el seu germà prometeu xiii. Es van barallar i van entrar en guerra. Finalment ella es va casar amb julio césar. Piràmides: Eren les tombes dels faraons. Es construïen de pedra i la seua forma acabada en punta mirava al cel. Per dins tenia molts passadissos per a no trobar la tomba del faraó ni els seus tresors. Les més famoses són les de kheops, kefrén i mecerinos. Jeroglífics: És l’escriptura que van inventar els egipcis. No usaven lletres sinó dibuixos. Nefertiti: Va ser una reina egípcia. Era la dona del faraó akenator.

Símbols: • L’ull d’horus: representa el món feliç. • La clau de la vida: representa la vida. Significa la cerca de la immortalitat. • Escarabat blau: és un amulet que et protegeix del mal i et dóna força. Esfinx de gizeh: És una escultura de roca que es troba prop del ric nil. Té cap de faraó i cos de lleó. Mesura 20 metres. Camells: Servien de mitjà de transport als egipcis. Ja que aguanten molt la calor i poden passar molts dies sense beure aigua o menjar. Mòmies: Quan els faraons morien, els embalsamaven, els treien tots els òrgans i embenaven el cos amb benes aromàtiques, açò ho feien amb la intenció de conservar-ho el major temps possible. Sarcòfag: Servia per a albergar la mòmia del faraó. Per fora es representava la imatge del faraó enterrat.

RECOMPENSES Distintiu d’argent Héector Molina i Pozo Lucía Fonseca y Planells Ana Fonseca i Planells Bunyol de coure Fernando Apolo i Amador Daniel Cañas i Herrero Alexis García i Gómez María Jiménez i Iserte Aarón Moratal i Marí Nuria Verdeguer Bunyol d’argent Carmen León i Ortiz David Antolín i Gutiérrez Iván Fornals i Motos Nick Briggs José Luis Silla i Peñalver Bunyol d’or Yajaira Martínez i Parreño Marta Soriano i Cardona Mª Jesús Pérez i Alfonso Bunyol d’or amb fulles de llorer Margarita de Gracia i Bonache Rosa Cardona i Sauquillo

PROGRAMA DE FESTEJOS 2015 28 DE FEBRER 20:00h Sopar dels nostres Fallers d’honor de 2015. En acabar, festa. 1 DE MARÇ 11:30h Vi d’honor amb les nostres falles convidades. 7 DE MARÇ 11:30h Visita de la A.P.M Ángeles Guardianes. Exhibició motera al carrer Puerto Rico. 23:00h “La Santa Verbena”. Al carrer San Valero, festa i música amb l’orquestra “Freedom” en compañía con nuestros amigos de la Falla Clero y de la Falla San Valero. 8 DE MARÇ 15:00h Dinar al carrer de la Falla Noscarmientas. 17:00h IV Open Noscarmientas de Truc i Parxís. 14 DE MARÇ 17:00h Recollida del ninot infantil. 20:00h “Tombe” de la nostra falla “La cort del fanfarró”. 22:00h Sopar de la “plantà” infantil. 00:00h “Plantà” de la falla infantil.

15 DE MARÇ 11:00h Jocs, castells unflables i animació per a infantils amb els nostres amics de la Falla Clero. 15:00h Caldera popular de la Pobla de Farnals a càrrec de la Fallera Major i cuinada per la penya taurina “El Perol”. 18:00h Campeonat infantil de jocs de taula, després berenar. 20:00h Recollida del ninot de la falla gran. 22:00h Sopar de la “Plantà”, a càrrec de la comissió. 00:00h “Plantà” oficial de la falla. A continuació, gran festa de la nit de la plantà.

16 DE MARÇ 10:00h Jocs i castells unflables per a infantils amb els nostres amics de la Falla Clero. 15:00h Dinar. 16:30h Recollida de premis de la falla Infantil. 18:00h Berenar de la nostra Fallera Major i President Infantils. En acabar, difersses i discomòbil infantil. 21:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil. 17 DE MARÇ 10:00h Recollida de premis de la falla gran. 12:00h En tornar a la barriada, passacarrers. 15:00h Dinar a la falla. 19:00h Concentració per a anar a l’Ofrena. 21:30h Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats. En acabar, discomòbil 18 DE MARÇ 11:30h Homenatge al Mestre Serrano. 13:00h Passacarrer amb xaranga per la barriada. Es convida a tots els fallers i falleres perquè acompanyen amb la indumentària valenciana. 15:00h Dinar. 17:30h Animació, jocs infantils i globoflèxia. En acabar, globotà i mascletà infantil. 22:00h Sopar. En acabar, discomòbil en el carrer del Retor Femenia.

19 DE MARÇ 12:00h Missa en honor a Sant Josep, a l’esglèsia de Sant Valer. 13:00h Passacarrer amb xaranga per la barriada. Es convida a tots els fallers i falleres perquè acompanyen amb la indumentària valenciana. 13:30h Mascletà tradicional disparada a mà. 15:00h Dinar. 18:00h Berenar i actuació de mags per a infantils. 22:00h Cremà de la falla infantil. En acabar, sopar de la “Cremà”. 00:00h Cremà falla gran.

NOTA La Junta Directiva es reserva la possibilitat de variar algun acte, així com de suprimir-lo o canviar el seu horari per a adequar-lo a les possibles necessitats que pogueren sorgir durant la setmana fallera. Moltes gràcies.

AMPARO MICÓ I RUBIO Jaume López i Bronchud

A la meua benvolguda i estimada Amparo Micó, per un any que mai no podré oblidar...

En freda lluna de febrer De cors que s’estimen de matinada Tenim, per Sant Valentí, el plaer De fer-vos senyora coronada. I així com batega este cor Humil, tendre i faller Davant nostra Fallera Major Que es corona amb llorer! Vinc a dir en nom de tots I es goig d’esta comissió Que siguen els nostres vots El que vos porten l’emoció! Puix prometem respecte, Amor, treball i homenatge, Confiança I afecte Per recordar sempre el viatge... Que caminarem junts fins al foc Tal i com s’acoste la flama Que esta nit Noscarmientas A Amparo Micó proclama! Sigau ben feliç senyora Puix el temps ràpid es passa I promte voreu com s’enyora El que vos fa viure esta falla!

Sóc… Sóc poeta humil Que amb paraules vos aconsella En esta hivernal nit En que vos trobe tan bella… Que sonen fort els timbals, I al cel proclame la veu Que ens sentim ben especials Postrats als vostres peus! Que repiquen les campanes Del Micalet a Sant Valer, Que sou senyora, amb ganes La reina del nostre deler… Que la nit es faça llum I el cel s’ómpliga de color, Que quan el foc siga fum No es perga mai un record… I quan la festa siga passada, I se’ns haja apagat nostre foc, Gaudiu, Amparo estimada, Per ser nostra Fallera Major!

LA CORT DEL FANFARRÓ Jaume López i Bronchud

Este any botem en foc I no ens consta sacrifici A tots aquells bandarres Que fan molt bé l’egipci

I així la corona tremola I el rei Borbó bé s’aplica Quan toca arreglar el corral Joan Carles és qui abdica!

Una mà per darrere I una altra per davant Sobre, paga o propineta Que més dóna si és furtat!

I així al mig de la plaça De Cadis, Retor i Puerto Rico Hem plantat una pirámide Per a que faça bonico

Que estem tots ja fotuts I n’hi ha qui no s’entera Que la gent passa fam Mentres altres, de fartera!

I ja de pas que estem, Encara que sone a broma Claven una Cleopatra Que està fins a la corona!

I no hi ha pijor remei Que quan no es té per a caldera Que vinga ú que en te més A furtar-te la cartera…

Que no es salva ningú I ací tothom remou Que de tant com ens furten Ens estan tocant els ous!

Tindré a tant de lladre És cosa de vergonya! Que no està la butxaca Per a portar-se tanta conya!

Vigilen a la reina divina Dos guàrdies en pedestal Socialista el de l’esquerra I el de la dreta, Popular…

I amb els ERE d’Andalúsia Gurtels, Pujols i més botins Va la gent indignada De que ens toquen els cataplins!

Que miren i aconsellen a la reina Que millor deixar la cosa queta, Que fan tremolar els pilars La pandilla del “coletas”!

Que com sempre i en cada casa De tot tindrà que haver Lladres, putes i xoriços, Gendres, mafiosos i algún mercader!

I el riu s’ha embolicat massa Que esta el Nil que es desborda, Cleopatra amb tant de disgust Ni tan sols es posa grossa…

Que ací ningú no es salva I es caneleta fina Que fa Urdangarín el que vol Sense que s’entere Cristina!

Dos cavallers ben templats Guarden les portes del “tesoro” A un li diuen De Guindos L’altre respon a Montoro…

Com dos faraons de pedra Estos ni tans sols s’inmuten De tantes retalladles que fan Ens han llevat fins el gluten!

I organitzen un tripastís Sense contar amb el de la coleta: Millor si foren quatre Per a fer-se una trucaeta!

A Alexandria les portes Guarden la Biblioteca, Hi ha llibres, pergamins, I un xiquet en una beca…

Este any conta amb més cura Cleopatrita en el seu tro! No siga que perga votants Per com ho fa Rajoy!

Errejón fa de les seues I comenta divertit, Que va omplint-se la butxaca Mentres treballa per al partit…

De reüll mira a UPyD I per si de cas als Ciutadans! Que conta i conta cada dia L’alcaldesa dels valencians…

A Monedero d’esta guisa Arrepleguen els de la casta Perque han pillat al bon xiquet Portant-se a tope la pasta!

I la resta, de comparsa, Continuen amb el soroll, Sindicats, premsa i artistas I el payaso de Micolor!

Que molt parlar de la resta Però en casa cap neteja I és la cosa de la corrupción En la política, ben lletja!

Que es cosa roïna L’haver de demanar Però més pena dóna El posar-se a furtar…

Els jardins de Babilònia Pengen sense regar ben sequets I les regaderes de l’Ebre No porten regadiu fresquet!

Baix l’ombra de les palmeres Que ara están que cau Busquen els mercaders ofici Amb que guanyar-se els cacaus!

Està prou mogudeta Esta cort del fanfarró Les eleccions ja s’acosten I tots están fent ja soroll!

I estem tots mirant l’efigie Que s’ha quedat sense nas I pot ser com a nosaltres Siga de tant que li la han tocat!

Ribó, Calabuig i Amadeu Pensen de manera tripartita Per tirar forá del balcó A la nostra “Cleopatrita”!

Així és com esta el pati I sembla que no acaba la crisi Noscarmientas este any També farà l’egipci…

EGIPTE, UN PAÍS DE FALLA Miguel Ángel Herrero i Rebollar

Les falles es van inventar a Egipte. Ho sent molt. Molts de vostès voldrien cremarme però, al menys, no he dit que es crearen a Catalunya, la qual cosa seria la màxima heretgia. Les falles a Egipte, això sí, eren molt diferents de com les hem concebut a València. Totes tenien forma piramidal i es cremaven. La prova es que només queden unes poques piràmides al país perquè probablement varen ser indultades. En una civilització tan antiga i tan poderosa no es salvava un únic ninot, es salvava el monument sencer amb tots els seus ninots individuals protegits en els seus sarcòfags, i si no ho creuen, viatgen fins a la vall de Giza on trobaran Keops, Kefrén i Micerinos. Les falles egípcies es visitaven per fora, sí, però el seu interès residia especialment dins on es podien contemplar les escenes de la falla-piràmide pròpiament dita. A les escenes destacaven especialment les mòmies, que venien a assemblar-se als nostres ninots. Cada escena portava una explicació escrita en uns cartells anomenats papirs i en un llenguatge tan difícil de desxifrar com el valencià no normatiu que moltes voltes s’empra a moltes falles del cap i casal. Tan complicat era que el batejaren amb el nom de jeroglífics, terme que es podria perfectament traslladar a molts dels cartells de la que trobem a València. Allò que no sabem es si havies de pagar per veure les piràmides de la secció especial egípcia. Algunes publicacions intentaven explicar als turistes i espectadors aliens a les piràmides la idiosincràsia d’aquestes com van fer a València, “El Coet” o “El Turista Faller, que encara existeix. A Egipte la més famosa d´aquest tipus de revistes va ser “La Piedra de Rosetta, que en tres llengües diferents (no sabem si ja havia aquesta obsessió que té la nostra Conselleria d’Educació per aprendre idiomes) explicava el llenguatge jeroglífic que es podia trobar a les piràmides. Els artistes creadors d’aquells monuments tan espectaculars eren molts i lògicament no tots eren igual d’hàbils i destres. La seua consideració i “caché” variaven

segons la qualitat, grandària i ingeni de les seues construccions. És evident que el creador de l’esfinx de Giza (que devia ser el Convent de Jerusalem egipci) va ser un dels artistes més afamats del seu temps. En canvi, aquell que va realitzar el ninot de Tutankhamon no va estar molt encertat a l’hora de rematar la barba del jove mandatari, com s’ha pogut comprovar fa molt poc. Les falles eren conegudes com a dinasties i els màxims representants eren els “fallerons”, un transsumpte del nostres presidents de falla, i n´hi havia de bons i de dolents. També hi havia alguna fallerona al càrrec principal com la emperatriu “Cleofalla”. Als fallerons les acompanyaven les regines de la festa, les “fallerones” majors que vestien el vestit regional de mòmia i una sèrie de joies que el complementaven. La resta de membres de una dinastia anaven descendint en l’escala social de forma piramidal fins a la classe més baixa que eren els esclaus, una mena de fallers de base que treballaven de valent amb escàs reconeixement.

La pólvora també va ser un element fonamental al país del Nil. Si no, no podríem entendre la desaparició de tantes piràmides, o tantes falles experimentals com les que representaven els obeliscs. És evident que després d´erigir-les, devien de cremar-les i que utilitzaven el nostre producte sagrat per celebrar qualsevol cosa, des de unes noces a un gol del València. La prova més palpable, però, es l’esfinx de Giza a la qual li rebentaren amb un masclet del bons algú semblant a aquestos personatges de poc o cap cervell que ocupen els carrers a falles. Si aquestos dies de Falles, es troben alguna cosa semblant a una mòmia, cal no espantar-se encara que hi haja a milers. Tampoc no han viatjat a l´antic Egipte. Segurament serà algun faller o fallera sense ulleres de sol i amb moltes hores de festa i poques de son.

PARLANT D’EGIPTE, SABIES QUE...? Miguel Ángel Hernández i Graciá

-Che nano!, Com vas? Enguany tant la presentació com la falla van sobre Egipte. Si em convides a una cervesa et deixe que em dones la brasa sobre el tema. -Això està fet, a més no fa falta que dissimules que sé que t’encanta sentir les meues historietes. Cambrer, dues cerveses! -Que gran invent és la cerveza -Doncs mira, ja tinc per on començar. Sabies que la cervesa la van inventar els egipcis? No s’assemblava molt a l’actual ja que no portava llúpol, que és el que li dóna el seu amargor característic, però era una beguda fermentada de cereals molt apreciada en la seua època. I no solament la usaven com a beguda recreativa, també era considerada un aliment i fins i tot s’utilitzava amb finalitats medicinals. Ja veus, fa 5.000 anys ja es quedava per “prendre unes canyetes” -Uns genis els egipcis. -I més que t’ho semblaran quan t’explique que un objecte que usem avui dia, uns més que altres, també ho van inventar ells fa uns 3.000 anys. Ni més ni menys que el preservatiu. -Però si no coneixien el plàstic, de què eren? -Efectivament, no eren de plàstic, eren de lli. Però no em miris amb eixa cara, la seua finalitat no era la anticoncepció, si no l’evitar malalties venéreas, per això si que sembla que eren molt efectius. -Pel que es veu a part de les piràmides van crear moltes més coses aquests egipcis. Encara que quan veig les imatges de les piràmides no puc deixar de pensar en els esclaus que moririen construint-les. -Cert que els constructors de les piràmides van sofrir en el seu treball, i que efectivament hi hagués accidents en els quals moririen molts d’ells, però t’equivoques en una cosa, els treballadors de les piràmides eren homes lliures que tenien una ocupació com qualsevol un altre, no eren esclaus. -Com? Per ventura no tenien esclaus a Egipte? -Si que tenien, i molts, però els usaven principalment en labors domèstiques. Els

constructors de les piràmides eren treballadors assalariats, i no estaven exempts de drets laborals. Per exemple s’han trobat papirs on s’enumeren les excuses vàlides per no anar a treballar, i algunes resulten especialment curioses, com embalsamar a un familiar, sofrir una picada d’escorpí, fabricar cervesa per a una celebració, haver rebut una pallissa de la seua dona en una discussió familiar , i fins i tot l’embriaguesa.

-Hummm, així que si preparaves la cervesa per a un enterrament, després embalsamaves el cos i després agafaves una bona bufa amb la cervesa et tiraves un munt de dies sense anar a treballar. Bons patrons eren aquesta gent. -Per no ser-ho, tingues en compte que aquestos treballadors van protagonitzar la primera vaga coneguda de la història. En temps de Ramses III es va retardar la part del pagament que es feia en gra i els obrers es van tancar en diversos temples en pla “sentada” i no van eixir fins que es van complir les seues exigències. -Haig de reconèixer que ha estat molt interessant la teua xarrameca, però em sembla que me’n vaig abans que et poses pesat, que ja se sap que si et donen corda solta arribes a tocar els ous. -Bé, et deixe lliure, encara que podria explicar-te per que hi ha qui defensa que l’expressió “Toca’m els ous” també ve de l’antic Egipte … -Ehh, val, sentim aquesta història, espero no penedir-me. -Com et deia hi ha qui afirma que l’ús d’aquesta frase ve d’una història explicada pel gran historiador grec Herodot. Segons ens narra en el sud del imperi hi havia una ciutat fronterera trucada Elefantina. El problema era que els soldats de la guarnició portaven tres anys sense cobrar la seua paga, i no solament es van declarar

en vaga, si no que van decidir abandonar la ciutat i passar-se a l’enemic. El Faraó va eixir en la seua recerca i aviat els va donar abast, però sabedor que el seu empipament era just va intentar aplacar-los aludint al patriotisme i a la família dient-los: no podeu abandonar als déus ni als vostres fills i dones. El capitost dels insurrectes contestà portant-se la mà als genitals: Mentre tingui això tindré fills i dones. -Doncs certament no em penedeixo, encara que que això derivi en el nostre “Tocam els ous” em sembla un poquet forçat. -I també podria explicar-te com van ser derrotats pels perses gràcies als gats. -Huyyy que tard és, me’n vaig a casa que si no tindré problemes amb la meua dona, i això ací no serveix com a excusa per no anar al treball com en les piràmides. -Però si és molt interessant, espera no te’n vages. -Mira ja m’està cridant, si carinyet, ja vaig… -Sera possible. Una altra vegada. Doncs hala, enguany no t’ho explico, adéu molt bones. Senyor cambrer, veig que està vostè amb l’antena posada, no es preocupi que li ho explique. Resulta que els gats eren sagrats per als egípcis, llavors els perses al comandament de Cambises es van dedicar a llançar gats vius a les tropes egípcies, les quals escandalitzades lluitaven tenint especial cura en no danyar als pobres animals, encarnacions vives de la deessa *Bastet, la qual cosa els va portar a una dolorosa derrota i Pèrsia va dominar Egipte durant diversos anys. A que a vostè sí que li ha agradat la història? -Les dues cerveses són dos amb quaranta, i allá té la porta.

10 ANYS, FELIÇ ANIVERSARI! Manuel López i Sanz

Va ser el 17 de novembre de l’any 2004 quan es va constituir la Federació de Falles amb Especial Enginy i Gràcia. Set falles, set presidents, Juan Gómez, Portal de Valldigna-Salines, Jorge de Fes, Nord-Doctor Zamenhof, Toni Mas, Mossén Sorell-Corona, Kepa Llona, Palleter-Erudito Orellana, Ximo Berlanga, Serrans-Plaça dels Furs, Jesús Peris, Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, i com no Ramón Lluch, Manuel Candela-Betriu Tortosa. Tots estaven convençuts que en la festa de les falles era necessari un col·lectiu que vetlara per l’enginy i la gràcia. I vam donar el primer pas, un manifest fundacional el lema del qual el deia molt clar: “No som rics, però tenim idees”, tota una declaració de principis. Després d’un molt laboriós primer any, es convoca per a les falles de 2005 el primer premi I + G, que recau en la nostra comissió, llavors presidida per Miguel Tarín

i que baix el lema “Falles no gràcies”, estava dissenyada i construïa per la pròpia comissió, com no!, una falla autocrítica amb la festa fallera, repleta d’enginy. Amb el premi a la mà, la nostra comissió, exercint el dret que li donen els estatuts de la federació, decideix entrar a formar part de la mateixa, vam ser “l’octau passatger”. Darrere de nosaltres es van unir comissions molt importants i compromeses com Santa Maria Micaela- Martí l’Humà, mercat de Rojas Clemente, Sanchis BergonTúria, Sapadors- Vicente Lleó, Corretgeria- Ball dels Pavesos, Bolseria-Trosalt, Cronista Vicente Veguer de Torrent, Sant Ignasi de Loyola, Alta-Sant Tomás, Sant Vicent de Paul-Diputada Clara Campoamor, Falla Andrés Piles Ivars-Salvador Tuset, amb alguna baixa, fins a conformar les divuit comissions actuals. Deu anys presidits de forma exquisida per Ramón Lluch. En estos deu anys l’activitat de la federació no ha cessat ni un sol moment. Una de les seues primeres accions és l’organització l’any 2006, del primer congrés internacional d’enginy i gràcia, en el qual s’inaugurà una exposició plàstica representativa de l’enginy i la gràcia de les nostres falles, simultàniament i durant una setmana, es van constituir diverses tertúlies per a aprofundir en el tema i donar veu als artistes fallers, periodistes i membres de les comissions. Deu anys, deu cerimònies d’entrega dels “Eugenis”. Dins de la federació es gesta i constitueix la tertúlia Sacabutx, per a parlar dels grans mestres de la festa, que suma en l’actualitat unes deu tertúlies-conferències, exposades per membres de la federació. Però si alguna cosa és important en estos deu anys, va ser la confecció d’una proposta de modificació en els criteris de valoració que s’utilitzen a l’hora d’adjudicar els premis que s’atorguen a les falles, eix central del moviment de la federació. Esta proposta ha sigut presentada en tres ocasions diferents a JCF, sent en totes les ocasions ningunejada i ignorada, o inclús despreciada per distints motius. Una proposta que en el seu origen arreplegava les inquietuds de les comissions i que a poc a poc va anar abaixant el llistó, reduint les seues pretensions, davall la idea que era millor donar un xicotet pas cap a la meta que romandre immòbils, però, ni encara així, ha sigut possible que es tinga en consideració. L’actual federació i les divuit comissions que la componen, segueixen esforçant-se per canviar un sistema de valoració que considerem injust o com a menys insuficient. Des de Noscarmientas, volem felicitar els integrants de la federació per estos deu anys de constant reivindicació i animar-los que segueixen esforçant-se a revalorar l’enginy i la gràcia d’esta gran i resplendida festa, la nostra Festa de les Falles.

INTENSAMENT Jaume López i Bronchud

La màgia del teatre, el verí que digueren uns altres, té en el casal de la nostra falla un buit més gran que mai. Un espai que cresqué a força d’hores d’assaig, d’il·lusions, de ganes de compartir, de projectar… Noscarmientas Teatre és hui una realitat, que arreplega premis però sobretot que arreplega afecte i acceptació pel nombrós públic que ens acompanya cada vegada que pugem a l’escenari. Esta màgia, este verí, començà a gestar-se de manera innocent, quasi involuntària, en la tardor de 2008, quan la falla decidí participar en el concurs de presentacions de JCF. Amb tants temors com a il·lusions ens pugàrem a un tren, el de la categoria B, per a teixir la boja història d’un convent que no deixà indiferent a ningú. Llavors s’aconseguí la riallada del públic i el major balanç de premis que mai haja aconseguit una falla en el certamen, incloent l’esment d’honor creat ex profeso per al nostre any. Però els vímets que entretixien aquell escenari tenien el seu propi bressol: d’una banda en el bon fer del grup Bambalinas que anys abans arrasaven en el concurs de playbacks, i per un altre, dos amants del teatre que confiaven plenament en aquell equip que solament havien mogut les seues boques i calia ara que tingueren veus, gestos, poses,… No costà. I el resultat de “La Sorpresentació” ens espentà a intentar revalidar triomfs. S’aconseguí, almenys amb el de públic. Les monges foren l’esperó perfecte perquè cada vegada que Noscarmientas Teatre faça una proposta hàgem de penjar pràcticament el “No hi ha localitats”. I açò s’agraix. Intensament. A aquella presentació li seguiren cinc més fins arribar a “La Cort del Fanfarró” que el passat 14 de febrer representàrem per a retre homenatge a la nostra Fallera Major, Amparo Micó. Però hi ha un germen anterior, revulsiu d’uns premis injustos i de la polèmica devolució de dos premis a millor actriu i actor que retornàrem per a ser més equip. Per a ser millor equip, tots junts. I fou nostra entrada en el concurs de teatre. En Curta B, com marquen les regles, representàrem “Dos en la Cornisa”, que li valgué el saragüell a Ángeles Hernández i el primer premi d’obra a la millor representació. Tornàrem a la càrrega a l’any següent amb un text d’Ángeles Hernández (també en l’escriptura ha sigut premiat en diferents ocasions el tàndem que tinc amb la meua bona amiga) per a demostrar que Noscarmientas no solament

és comèdia. El públic es quedà agarrat a la butaca amb “La solució”, un drama que asfixiava i que ens valgué la segona nominació a millor actor. En el camí de la falla, mentre, creixia el nom d’un grup de teatre que no parlava d’humilitats ni es guiava tampoc per l’ambició. Així arribem a un nou punt d’inflexió en la història de Cadis – Retor Femenía – Puerto Rico: l’entrada d’un equip coral, provinents de les Presentacions, en “La Goleta”. Esta obra fou el retorn de la falla a la comèdia, amb text d’Ángeles Hernández, injustament deixada de banda en les nominacions en una comèdia que subjectava ella en escena ment r e la resta de l’equip actoral, literalment, ni obria la boca. I fou tan bé el sabor que ens quedà de l’experiència, que sense pensar-ho, i en plena revolució, el grup decidí presentar-se al concurs amb doble proposta: en curta A, amb “Outdoor Training” i en llarga amb un text únic: “Ai Carmela! La comèdia escrita per Ángeles arreplegà l’afecte i aplaudiment d’un públic lliurat però l’obra de Sanchis Sinisterra fou la confirmació que Noscarmientas Teatre estava preparat per a nous reptes. Durant dues hores i quaranta minuts, Carmela i Paulino es convertiren en dos artistes disposats a tot per a viure, per a reviure… Per a emocionar. Mai oblidaré aquell aplaudiment. Ni l’abraçada amb Angelita a la meitat de l’escenari. La confirmació de la nostra falla sobre les taules estava més que justificada amb dues propostes tan diferents com aplaudides. “Ai Carmela!” no se’n anà de buit. Es portà un cinquè premi d’obra i el reconixement d’un teatre lliurat que no deixà de felicitar a la comissió. I així arribà el repte d’enguany. Tornàrem al drama posant a Ángeles i Mónica cara a cara. Les dirigí en “Cal desfer la casa”, que serví per a constatar que Noscarmientas s’ha situat entre les falles a tindre en compte sempre, amb un tercer premi d’obra i una nominació a Ángeles, que malauradament no es convertí en premi.

I en Curta A s’aconseguí la glòria amb “Cabaret de Morts”, una adaptació que escriguí del text “Bloody Mary Show” de Rodolf Sirera, per a organitzar amb Manolo nostra visió més surrealista de la vida i sobretot de la mort. L’equip es posà les piles amb una obra que jo crec que fins els costà d’assajar, per a confirmar-los sobre l’escenari amb un muntatge que com li digué a Manolo, saragüell a la Millor Direcció, “o ens coronava o ens enfonsava”. Carolina López es convertí en la segona actriu amb saragüell de la nostra història. I jo aconseguí convertir en realitat allò que a la tercera va la vençuda. De sis nominacions aconseguírem cinc premis, un “golaveraje” espectacular, no hi ha dubte. I una sensació única: la màgia del teatre té molt futur en Noscarmientas i amb Noscarmientas Teatre. Però tot açò no seria possible si no férem les coses en equip. Si no tinguérem voluntats i passió, si no creguérem i apostàrem, uns pels altres, però sobretot, un amb els altres. En Noscarmientas es pinta, es cla- va, s’escata, es balla, s’assaja, s’escriu, es cus, es maquilla, es pentina… I açò ho fan mans i caps, cors, de gent que s’implica en un somni que nasqué de manera casual i cresqué. Siga com siga, aquell somni es convertí en la realitat amb que ens esforcem cada any. Mai perseguírem la glòria, però hem aconseguit nivells de màgia que no sospitàvem. I des de fora de casa es reconeixen, amb tant d’ afecte, estos assoliments que la veritat és que, fins i tot, quasi espanta. Que ningú tinga dubte… La màgia del teatre existix a Noscarmientas. I el que més ens agrada és compartir-la. Amb tu. Gràcies per fer possible la màgia.

O ENS CORONEM, O ENS AFONEM... Manuel López i Sanz

Teatre Principal de València. Fila onze, butaca sis. Divendres. Setze de gener del 2015. L’hora no la recorde, diguem… tres quarts de dotze. “…I el guanyador del saragüell a la millor direcció en la categoria de Curta A és… Manuel López i Sanz”. Mentres Sergi i Richard em felicitaven des de la fila posterior, Inés em feia una besada i Jaume m’estrenyia amb un fort abraç, veia la cara de felicitat d’Amparo. Els escassos deu metres que separen la fila onze de l’escenari foren prou. Diuen que quan un té un accident en uns pocs segons tota la teua vida passa davant dels teus ulls. En deu metres tots els assajos i preparatius passaren pel meu cap. Me’n encabotí a fer el “Bloody Mary Show” de Rodolf Sirera, però li agafí molta por. Jaume m’espentà a seguir amb aquell producte: “o ens coronem o ens afonem, però no deixarem a ningú indiferent.”. M’adoní de com Sergi, Richard, Lola, Rafa o Javi s’esforçaren perquè tots els meus capritxos, decorats i vestuari es feren realitat, com els vídeos, músiques i efectes foren tal i com jo els imaginava. “Tot és perfecte” pensí. Jaume adaptà els textos, per a convertir en un cabaret amb continuitat una obra absolutament surrealista. I escrigué cançons per a dotar-lo d’ambient. La seua interpretació magistral de la nostra particular visió de “Bloody Mary” començà aquell

instant en què pronuncia: “…ací comença el Bloody Mary Show!”. I sonà la cançó. Sense paraules. Les meues tres estreles fulgurants del cine mut brillaren aquella nit. Yajaira, Miguel Ángel i Adrián amb el suport de les aparicions de Manolo, Sergi i Jaume pareixien realment trets d’una pel·lícula dels anys vint, amb la música i textos muntats per Sergi. Senzillament irrepetible. Reconec que passí por amb la posada en escena del tango de Cèlia, però comptar amb una ballarina i coreògrafa com ella era un gran luxe. Tot el tango el recreava en el meu cap en aquell momento. David i ella mateixa interpretaren una de les meues escenes favorites. Brillants. Aroa ocupà un instant especial, com fou capaç d’entendre i plasmar l’escena que jo volia des del principi. Com transformà a Marta, Núria, Esther. A ella mateixa. En uns mims espectaculars. Com ens posaren la pell de gallina. Emotiu. Arriba el moment dels meus benvolguts Carolina i Borja. No en tinc paraules. Dirigir a Carolina és un plaer pels seus dots interpretatius i la seua disciplina. I Borja és Borja. Què dir de la espontaneïtat, gràcia, desinhibició… De com tragueren partit a aquella escena curta però intensa. I el striptease… El feres Carol. I els espontanis Lydia i Pere com sorprenguéreu a la gent. Inclós a mi, amb les vostres fugaces aparicions. Inesperats i naturals. I l’última escena. El vodevil. Laura, Sandra, Manolo i Sergi estiguéreu genials. I no era fàcil l’escena, la féreu dinàmica, àgil i graciosa. Grans artistas. Com disfrutem en els assajos amb vosaltres i amb la vostra escena. Humor negre al més pur estil. Ja estava posant el peu en el primer escaló. El meu últim “flash” fou per a Rosa i Moni. Tot controlat, fins a l’últim detall. Com m’agrada tan “pesades” com sou. No canvíeu mai, la vostra ajuda és sempre necessària. Pujant els quatre esglaons pensí… “hui no ens afonem… hui ens coronem!”.

ET DONARÀ L’ÚLTIM ALÉ... Jaume López i Bronchud

Mirava a Carmen mentre Anabel obria el sobre intentant caçar en uns segons – que es feren eterns – el més mínim gest que m’avançara alguna cosa. El saragüell al millor actor és per a… I el meu món s’aturà. En la terrassa de La Virada Manolo em donà un xicotet llibre que guardí en la meua motxilla. El copí abans de llegir-lo i tornàrem a repartir-nos dos vins o tres. O quatre. Li digué que podríem reconvertir allò en un cabaret de morts. Li agradà. I com pensem les coses sempre el meu bon amic i jo, deixàrem que les ganes ens atropellaren. El projecte cresqué amb tan sols quinze minuts: decorats, música, l’espectacle d’aquell boig cabaret de morts… “Vullc que sigues el mestre de cerimònies” digué Manolo. I no pogué fer més feliç. Gràcies, sempre. Amparo m’agafava la mà intentant aplacar els nervis que mai, fins a enguany, havia sentit d’esta manera. Demaní que Manolo amb Inés s’assegueren al meu costat. Este projecte d’amics havia nascut entre els dos i havia d’acabar de la mateixa manera. Carol isqué de l’escenari i corregueren a dir-me que s’havia posat malalta, que Marta l’anava a substituir en l’escena del taüt. Dies abans, veient-la mà a mà amb Borja, la modelàrem al gust. No hi ha ordre que no execute. En la fila perduda de la Rambleta sentírem les candidates a millor actriu de repartiment. Jo acabí l’anunci: “Carolina López en el paper de Virtudetes de l’obra Cabaret de Morts”. I arreplegí la seua nominació, perquè no estava. Li havia dit a Manolo que esta vegada “o ens coronàvem o ens enfonsàvem.”. Crec que no m’equivoquí. Aroa ratllava la meua cara amb una ombra d’ulls morada. Marta retocava la meua cella. Agafí el mòbil i li demaní a Lola que posara amb mi, davant del mirall. Ella no ho sap, però és el meu talismà. Disparí la foto, amb el meu jupetí de lluentons fúcsies. En el taxi intentava no fer-me a la idea que tant somiava. I si fóra este l’any? Quan el taxista em deixà a deu metres de la catifa roja, isqué del cotxe i en abraçar a Richard li confessí que estava nerviós. Em trobí amb els meus pares en la porta del Principal. I amb la resta de la falla mentre s’anaven colant missatges, d’amics i coneguts, que pensaven que el saragüell enguany m’ho portaría a casa... S’encengué el fum en l’escenari, isqué i cantí Bloody Mary Show intentant viure-lo com mai. Em sentí volar. Mamà cridà per telèfon i li preguntí. Mamà digué que havia entès perfectament l’obra. I que li havia sorprès vore’m en este paper. Em digué que li recordava a Jack Nicholson. Que hi hagué moments que li asustava pensar que el seu fill fóra així. I no ho sóc. Però mamà, que sempre és tan crítica, no tragué cap però. I pengí el telèfon.

Celebraren per whatsapp que estava nominat. Jo ja no estava a La Rambleta. Pensí en les hores d’assajos, les vegades que havia cantat i tornat a cantar a casa cada estrofa, en els nervis compartits, en l’escenari dibuixat amb llapis,… Quan Carol arreplegà el seu saragüell pensí que podia ser l’illa del triomf o la porta que obriria a tots els altres. Cap m’emocionava tant com el de Manolo. Però el meu arribà poc abans. S’obrí el sobre, Carmen esbossà mig somriure i Anabel anuncià “el saragüell al millor actor és per a… Jaume Bronchud”. Cridí. Doní una abraçada forta a Manolo i a Amparo. Isqué al corredor. M’obstiní a recordar cada pas fins a l’escenari, els aplaudiments sonaven com a buits. I no hi havia res més. Una escala. El saragüell. Dues abraçades a les amigues. Davant el públic amb una llum que encegava. Em semblà vore a Paulino aplaudint a rabiar des d’un palco. Al costat estaven el record de Raúl i les esperances d’una cornisa. I un lladre mut. M’abraçà Ángeles darrere de la bambalina i isqué al micròfon amb una il·lusió desbordant: “Vullc donar les gràcies a tota la gent del món de la festa de les falles i, especialment, del teatre faller que he tingut la sort de conéixer des de que em dedique a això de les falles. És que tinc a molts amics i a moltes amigues ací, o siga que, a tots vosaltres, de veritat, moltes gràcies. Al jurat. Als companys que estaven nominats amb mi, moltíssimes gràcies també. Als meus amics i les amigues que sou la part més important de la meua vida, de manera molt especial a la Falla Noscarmientas: gràcies per continuar sent un bon equip i per pensar que jo puc ser un bon capità. A Manolo, per tantes hores de vins, de confidències i per la teua direcció. A tots els companys de Noscarmientas Teatre, especialment a Ángeles Hernández que és la que m’ha clavat a mi el verí del teatre. I acabe ja… N’hi ha esta nit ací, i em deixeu que parle en castellà (perquè ells són aragonesos), dos personas que son principales en mi vida y que son los que nos enseñaron a mi hermana y a mí que en la vida siempre hay que hacer lo que a uno le gusta sin hacerle daño a los demás: Papá y Mamá no puedo estar más orgulloso de vosotros…” Mai oblidaré este moment. Ni als que m’acompanyàreu. Ni als que ho celebraren amb mi. El teló caigué. I jo comencí a somiar de nou…

GRÀCIES VIRTUDETES! Carolina López i González

Em pose a escriure i encara puc sentir els nervis i l’emoció quan pense en la nit de la Gala de la Cultura, una gran nit per a no oblidar. Aquest any no vaig poder anar a la Rambleta la vesprada de les nominacions, i encara que moltes persones em varen felicitar la nit de l’estrena, la veritat és que em va deixar molt sorpresa la meua nominació a millor actriu de repartiment, ja que em costa pensar que puga estar entre les millors, però he de dir que estava molt contenta i emocionada, Encara recorde la primera lectura i escoltar Manolo dir “no sabem que va a passar amb aquesta obra, però aquest any no us espereu cap nominació” ja que “Cabaret de Morts” era una obra complicada d’entendre i “Virtudetes” un personatge molt peculiar encara que alhora divertit, però en Noscarmientas ens agraden els reptes i endavant vam anar amb aquesta obra sense saber que el resultat seria excepcional.

No només estava emocionada per mí, sinó perquè estava nominada al costat de dos grans amics, Jaume i Angelita, i per a mi això són paraules majors, ja que no sabeu com admire el gran treball que feu, i per descomptat pel nostre gran director Manolo, per conèixer-nos i aguantar tan bé a tots. Em va emocionar moltíssim saber que estàvem nominats a millor obra, ja que el treball havia estat molt dur per part de tots i això és perquè formem un magnífic equip, per aquesta complicitat que tenim sobre l’escenari i per tots els que fan possible, entre bambolines, que hi haja funció. Per segon any consecutiu estava nominada i aquesta vegada tots teníem el pressentiment que seria una gran nit i així va ser, arrasàrem! He tingut l’oportunitat de participar diversos anys en teatre, i us done les gràcies per haver confiat en mí, encara que l’esforç és molt gran per les hores d’assaig en les quals deixe d’estar en la meua familia, la recompensa una vegada hem representat, encara ho és més. M’encanta “fer falla” d’aquesta manera, assajos, rialles, de vegades tensió, nervis, però sobretot més rialles, el millor de tot és poder compartir moments així amb els teus companys i amics, aquest any especialment amb Borja, ja que era el meu “ventríloc” i el meu còmplice d’escena, gràcies pel teu suport a la nit de l’estrena, doncs els dos sabem els nervis que passàrem moments abans d’actuar, però com sempre al final, tirem endavant. Obtenir un “saragüell” ha estat una gran satisfacció personal; però encara ha estat més satisfactori el poder compartir i celebrar-ho amb la meua família i amics, perquè si no formàrem un gran equip no hagués estat possible i perquè com ja vaig dir aquella nit, no em puc sentir més orgullosa de pertànyer a Noscarmientas!

UNA ESCOLA DE TEATRE QUE ES DOCTORA Claudi López i Sanz

Tot va començar quan ja fa un grapat d’anys aparegueren per la porta del casal Noscarmientas dos personatges que venien del mitjans de comunicació fallers. Una rosa de mirada còmica, rialla fàcil i humor salvatge i un home d’aspecte intel·lectual, mirada pícara i humor més salvatge encara. Potser hi havia una base, un grup de ball conegut al món faller com “Bambalinas” que sota la direcció de María i Moncho havia assolit alguns premis però jo crec que l’aparició de Jaume i Ángeles marca un punt d’inflexió en aquest idil·li entre Noscarmientas i el teatre. Estem al 2009 i es prepara una “apropòsit” per a Laura Real de Gràcia, Jaume i Ángeles presenten un guió teatral que ells mateixa han escrit, La Sor Presentació, una delirant comèdia que escenifica l’organització d’unes falles dintre d’un convent. Un text magistral on es conjuguen les habilitats musicals de Bambalinas amb els dots d’interpretació d’alguns novells actors, entre ells el propis autors. Humor, sàtira, sarcasme, cant, balls,... una representació coral amb una massiva participació per part dels membres de la comissió (fins i tot jo vaig participar) que va aconseguir un èxit per al públic en general i per a un jurat que ens va recompensar amb un cabàs de premis: Laura Cuesta, Carol Lòpez, Jaume Bronchud, Ángeles Hernández, Nick Briggs, Carlos Alarcón, Millor obra, ....però el millor premi de tots va ser la comunió que es va crear des d’aquest moment entre Noscarmientas i el teatre i jo m’atreviria a dir que potser siga un dels motius pels quals en aquesta comissió n’hi ha tant de bon rotllo. Des d’aleshores s’han anat fent muntatge rere muntatge, amb daltabaixos com el més grans del món de l’art, però sense pausa, sense descans. S’han escrit textos inèdits per a les presentacions o per a obra curta com “La goleta” o “Outdoor training”, s’han dissenyat i construït decorats, s’han dissenyat i cosit vestits (eixe impressionant treball a l’ombra de Lola Escriche), s’han creat noves coreografies, s’han fet adaptacions de textos;.. cada volta s’han anat sumant més actors al projecte i s’han anat aconseguint més i més premis, enguany tres saragüells; Jaume López (actor), Carol López (actriu) i Manolo López (Director). I és que enguany Noscarmientas s’ha doctorat amb el “Cabaret dels morts”, una magnífica adaptació del “Bloody Mary Show” de Rodolf Sirera (jo crec que el bo de Rodolf haguera gaudit amb aquesta versió de la seua obra), on han demostrat una maduresa teatral més pròpia d’una companyia professional que d’un grup amateur convertint un text que des del meu punt de vista està escrit per a ser llegit més que per ser interpretat en un espectacle teatral d’alt nivell.

Però l’afició al teatre no para, podem dir que Noscarmientas hui per hui és una Escola de Teatre amb Majúscules, on es treballa el teatre des de totes les perspectives: Guió, decorat, vestuari, interpretació, música, coreografia, maquillatge, ...i des de fa un parell d’anys sembrant per al futur ja que Yajaira Martínez Parreño amb la ajuda de Celia Martínez Granel en les coreografies hi està fent un treball impressionant amb els més menuts de la comissió als quals ja ha inoculat el verí del teatre. Pels amants dels números els diré que Noscarmientas,aquesta xicoteta comissió de poc més de cent persones al cor de Russafa ha fet en sis anys setze muntatges teatrals on s’implicaran directament i indirecta més de uitanta persones i s’han aconseguit més de trenta premis. Alguns fan falles d’especial, d’altres enllumenats faraònics, d’altres equips de futbol (que guanyen) o parades mores, mascletades , correfocs o soparots però en teatre poden dir-lo amb la boca plena i sense rubor:” Som els putos amos”

CRÈDITS

edita Associació cultural Falla Noscarmientas coordinació general Sergi López Jaume Bronchud Manuel López maquetació Sergi López Jaume Bronchud portada i il.lustracions Sergi López Jaume Bronchud muntatge fotogràfic Jaume Bronchud Sergi López adaptació de textos Jaume Bronchud Sergi López Laura Real Claudi López Alicia González Eva Balaguer fotografia Javi Bausá Jaume Bronchud Antonio Cerveró Malalt de falles Ximo Fortea Luis Miguel Santiago Yajaira Martínez textos Jaume Bronchud Inés Reig Claudi López Yajaira Martínez Jorge Herráiz Ana Cristina Folgado Laura Real Miguel Ángel Herrero Miguel Ángel Hernández Manuel López Carol López

Llibret Noscarmientas 2015

Articles inside

Llibret Noscarmientas 2015