Llibret Noscarmientas 2018 by Noscarmientas

Benvinguda................................. 04 Directiva 2018................................. 06 2017, una història de foc................................. 08 Noscarmientas 2018................................. 21 Imatges i records d’un gran any................................. 22 Noscarmientas Infantils 2018................................. 41 Ismael Galindo i Ortega................................. 42 Ainhoa Máñez i Fornals................................. 44 Typical Spanish (Spain is a party!)................................. 48 La millor de les festes................................. 56 Recompenses................................. 60 Programa de festejos................................. 63 Alba Giner i Sánchez................................. 68 A les portes del cel................................. 72 sopar 90 aniversari................................. 78 Juan Huerta i Gasset, història del ninot................................. 85 Què és el teatre?................................. 94 A les portes de l’Alba................................. 98 Obrint portes............................... 100 Un Ángel al cel............................... 102 Els nostres col.laboradors............................... 102

president de noscarmientas Fa deu anys em proposaren apuntar-me a la nostra falla quan sorgí la idea de que Noscarmientas fóra al concurs de presentacions. Seria una obvietat comptar que acceptí la proposta, perquè la meua última dècada, inevitablement, està més que unida a la nostra falla. Estos deu anys foren temps de molt esforç i de molt treball en una il·lusió única: que la nostra falla cresquera en el barri de Russafa i entre les falles de la ciutat. I això ho hem aconseguit en molta unió, en metes comunes, en una implicació que supera sempre l’afició i en moltes persones que han duplicat les seues mans en número per a fer de Cadis – Retor Femenía - Puerto Rico la gran falla que som. L’any passat celebràrem noranta anys d’història, festa que tancàrem este exercici en un sopar d’aniversari. Al llarg de tot este temps, les persones que han sumat projecte han sigut moltes i, en la seua implicació, fermesa o suport, han aconseguit convertir la falla del barri en una falla referent en moltes qüestions, sense pretensions però sense complexos. Vivim, compartim, celebrem i construïm la festa més gran del món: les falles. La festa més bella, brillant i emotiva. Una festa avançada on no hi ha prejuís, ni diferències, ni desigualtats. On es respecta sempre i des de sempre. I on el col·lectiu que la forma i li dóna vida som hòmens i dones que només tenim un afany: treballar i fer festa. La festa més bella. Una festa que ni pot ni deu ni vol entendre de trinxeres, i on la rivalitat és per un premi que crema en el propi foc i fa història. Lliure, sempre en llibertat com la pròpia flama. Cal sentir orgull de la nostra història i del nostre treball. Proclamem el nostre esperit sempre batallador i laboriós i siguem agraïts en tots aquells que, sense ser part activa de la nostra falla, se senten amics de la comissió i prediquen d’ella el seu bon fer i el seu tarannà compartit, col·laboratiu, solidari i sempre positiu. Un mai ha de parafrasejar-se a si mateixa, però el meu sentiment absolut en esta carta tan especial per a mi hui, després de noranta anys d’història i una dècada gloriosa en el concurs torna a ser el tancament de la Presentació: “Som una falla: ni més ni menys, ni millor ni pitjor. Som fallers. Som Noscarmientas”. I eixe sentiment de pertinença ens ajuda a que s’ha de seguir creant, encara quan es faça més difícil. El meu agraïment a tota la pacient i laboriosa Junta Directiva, els meus amics i companys de viatge. A tots els fallers de Noscarmientas per fer millor una comissió que només creix sumant persones. Als nostres fallers d’honor, la suma dels quals referma el sentit de família de la nostra comissió. I als comerços que col·laboren perquè en la seua ajuda, no sols sumen sinó que multipliquen cada exercici faller. A tots, felices falles. I els meus millors desitjos com sempre perquè estes siguen, en Alba, Ainhoa i Ismael, les millors falles de la Història.

Vixca Noscarmientas.

directiva noscarmientas 2018

President Jaume Bronchud Secretària Laura Real JCF Rosa Cardona Vicepresident 1r i sector Rafa Abad Vicepresident 2on i I+G Manuel López Vicepresident 3r Richard Monleón Vicepresidenta 4ta Lorena Abad Vicepresident 5é Adrián Cardona Tresorera Mari Carmen Planells Agrupació Miguel Tarín Loteries Lorena Abad Cultura David Antolín Esports i llibret Sergi López Web Javier Bausá Festejos Nieves de Gracia i Mónica Fornals Casalers Adrián Cardona i Borja Vicente Infantils Marta Soriano i Laura Soriano

els nostres xiquets 2018

Enzo Alfaro i Izquierdo Donís Antolín i Martínez Paula Bausá i Celda Estela Bisbal i Sepúlveda Candela Blanco i Galindo Diego Blanco i Galindo Judith Bravo i Fornals Mireia Bravo i Fornals Lara Cano i Ortega Marcos Cerezo i Llorens Candela Chinchilla i Sol Rocío Chinchilla i Sol Lucía de Castro i Tamarit Carme Egea i Bosch Daniela Egea i López Ana Fonseca i Planells Claudia Fornals i Asensio Ismael Galindo i Ortega Aneley García i Martínez Ayla Guaita i Moreno Álvaro Herráiz i Soriano Daniel Herráiz i Soriano

Jorge Herráiz i Soriano Jaime Llorens i Caballero Edurne López i López Marta López i Ramos Martina López i Real Alejandro Lozano i Romo Vega Luz i Casas Martina Maiques i Pastor Ainhoa Máñez i Fornals Álvaro Monparler i Ruiz Nerea Moratal i Marí Pablo Mossi i Tamarit Alma Mossi i Tamarit Jaime Romay i Hernández Leyre Rubert i Fornals Iris Silla i Estera Joan Silla i Estera Vicente Tarín de Gracia Marcos Valmaña i López Zoe Valmaña i López Álvaro Vela i Gallego Ángel Vicente i Abad

per Jaume Bronchud

Ismael és hui l’homenet que encara no era l’any passat. En una força envejable i una intel·ligència audaç i brillant, el President Infantil ha reviscut un segon exercici demostrant tot el que havia aprés durant el primer i deixant fortament impresa la seua decisió d’exercir el càrrec. Nostre president ha aprés a mesurar les calmes, i a repartir afectes en una mestria que li han fet madurar i convertir-se en el gran xicotet home que hui és, que hui sent i que hui viu Noscarmientas. No podem tindre enguany millor lluitador en la defensa de nostra falla ni somiar millor cavaller per a acompanyar a la nostra jove donzella. Ismael, qui sap contar els pitjors acudits del món mundial, és amable en el tracte, generós en l’afecte, esplèndid en la diversió i magnífic en la responsabilitat. Batallador incansable i enèrgic inesgotable, el nostre President Infantil s’ha guanyat en esforç i, sempre demostrant-ho, que representa no només en orgull sinó en una convicció gran un dels grans reptes de la seua vida. Diuen que segones parts mai no foren bones. No es així en el cas d’Ismael, qui ha millorat encara més el seu primer any i ens ha demostrat a tots que, durant la presidència que enguany atresora de nou, és, perquè així ho mereix i perquè ell s’ho ha guanyat el gran President Infantil que desitgen tindre al capdavant tota la xicalla fallera de nostra comissió. Quan passen els anys, confie que Ismael no haja perdut ni un sol dels valors que té; però sobretot, que recorde estos anys com aquells en que aprengué moltes coses que li ajudaren a ser millor encara en la seua vida.

Jo mai oblidaré tot el que ell m’ha ensenyat.

Vixca nostre President Infantil, Ismael Galindo i Ortega!

fallera major infantil 2018

per Jaume Bronchud

Com en els contes de fades, sonaren les trompetes per anunciar que el regne tenia una princesa bonica i divertida que volia conquerir-nos a tots. No el tingué difícil, perquè només travessà les portes de la ciutat, que s’obriren al seu pas, la brillantor del seus ulls i la noblesa del seu somriure feren que caiguérem agenollats al seu pas. Ainhoa és una xiqueta dolça i divertida, distreta i amena que gaudix i fa gaudir de la festa. La festa més bella del món. I en eixa festa impossible, a on tot és soroll i color, Ainhoa esclata riallera i alegre per contagiar a tota la comissió la seua jovialitat. Nostra Fallera Major Infantil, nostra xicoteta princesa de conte, s’ha convertit en la gran xiqueta que, en un cor pur i refinat, és la millor ambaixadora dels més xicotets de nostra falla Cadis – Retor Femenia – Puerto Rico. Afectuosa, tendra i simpàtica ha fet, per la seua joia, que tots tingam una Fallera Major Infantil adorable en nostre casal. Ainhoa regnarà repartint il·lusió, trobarà en el foc el plor d’una emoció fallera, i cusirà, en afany i el seu deler, un somni que no s’esperava de segur però que està vivint en tota intensitat, de valent. Ainhoa Máñez i Fornals, què siga molt feliç el teu conte! Perquè volem viure-lo al teu costat cada intens moment.

Vixca la nostra Fallera Major Infantil!

artista: la comissiรณ

per Yajaira Martínez

Este any a Noscarmientas Coneixerem a Ratolí Un xicotet rosegador Que viatjarà pel nostre país Als xiquets de la falla Ratolí ens ensenyarà Cadascuna de les festes Que li van fer somiar Ratolí arribà a Espanya Per trobar tot allò “typical spanish”, Una frase despectiva que nosaltres volem ara Fer-la molt, molt positiva!! Ratolí investigà amb entusiasme, Les festes que li envoltaven I de entre totes trià Les que a ell mes li agradaren I és que de festes en tenim moltes I de menjar ja ni vos conte Formatges, gambes, pernils I begudes més de mil

Primer va visitar al seu cosí Que a Sevilla vivia I conegué la Fira d’Abril amb goig i molta alegria Ratolí i el seu cosí Gaudint del festiu ambient A la porta de la fira d’Abril S’acostaren alegrement Des de la seua posició observaren Engalanats de mil colors Els xiquets que cavalcaven Envoltats de festa, llums i cançons.

Amb ulls plens d’alegria, I la panxa de pernil Ratolí tornà a viatjar Amb força juvenil La Setmana Santa Marinera, Que es fa a El Cabanyal, Li recordà una bombonera, La més bonica senyal Ratolí olorà el salnitre. Al costat de la platja sense allunyar-se un mil·límetre De la Setmana Santa Dos penitents amb ciris Van passar pel seu costat De goig provocaven deliris Del turistes i veïnat I es que El Cabanyal per festa Sempre mira cap a la mar Hi hagi calma o tempesta Mai la deixaran d’amar En acabar una festa, a un altra vol anar A la seua llista lleig altra de la nostra comunitat, Una guerra sense sang ni mica de crueltat. Si amics, parlem de la “tomatina” La “tomatina de bunyol”. Que amb cinquanta anys de vida Sembla ja ser molt major. S’ha arrelat en les nostres festes Com a gran festa major I és que ens agrada la marxa De guerres sense dolor

Ratolí llançà les tomaques Sense pietat i sense por Com un xiquet gaudint D’esta roja diversió. Encara amb la roba amb tomaca I l’esperit lluitador Ratolí viatjà a Pamplona Poc abans del set de juliol Es va vestir de blanc Amb el mocador roig I observà de prop la gent Que corre amb valentia i goig Turistes de tot el món Miren als bous amb admiració I com els corredors els acompanyen Corrent fins al carreró Cuesta de Santo Domingo Ajuntament, mercaders,estafeta, telefònica i carreró, Fins a la plaça de bous, Xe, però quina diversió!!! I arriba el set de juliol I tot arriba a la seua fi Pobra de tu, pobra de mi, Perquè acaben les festes Sant Fermí Ratolí te molt que conèixer A la nostra terra volguda La següent parada fa merèixer la seua fama de tossuda

A Bilbao la “Aste Nagusia” Es la setmana de festa On pregons, comparses i música Fan de l’esport una gesta

En euskera pedra és “harri” I “jaso” vol dir alçar Si ajuntem les dues paraules “harrijatsotzea” ens donarà Aquest es el nom de l’esport On s’alcen pedres ben grans, I que a terres d’Euskadi, té a tots ben enganxats. I fins ací arribà El nostre amic Ratolí Als xiquets en ha encisat Conèixer-li i fer-nos amics Quedeu així tots convidats A la festa de les falles Amb Ratolí i el seus amics I aquest particular “typical spanish”.

per Celia Martínez

Comence aquestes paraules contant la historia de com s’ha desenvolupat este grup de teatre tan entregat i encisador. Tot va començar fa cinc anys en la presentació de Clara l’any 2014, en la que els balls foren cosa d’Aroa i la meua participació fou xicoteta. Eixa primera vegada, com que els xiquets eren tots molt menuts, Raquel (la filla de Manolo), Marta Soriano i una servidora tinguérem el plaer d’acompanyar-los. Fórem pardalets, que com la nostra historia, estàvem començant a alçar el vol del teatre infantil. Va arribar la presentació de Lucia en 2015, i aquí si que només éreu vosaltres, xiquets de noscarpeques teatres, els grans protagonistes. Esta segona ens va traslladar al món màgic de Ketum, en el que havíem de trobar a la nostra regina infantil, implantant d’aquesta manera el fil conductor de les presentacions infantils, canvia el lloc i les situacions però la finalitat es buscar l’essència de la festa fallera representada en la regina infantil dels noscarets. A poc a poc anàvem arredonint la manera de fer l’exaltació dels més menuts. En 2016, la presentació d’Edurne, Yajaira va tindre una idea fantàstica, que les presentacions dels infantils hi haurien de basar-se en el lema de la falla infantil d’eixe any i per tant, que el monument hauria de ser fet pensant en els xicotets de la festa. Així és que dit i fet, el 2016 els actors i actrius de noscarpeques teatres es posaren en la pell de reporters de periòdic, convertint-se, inclòs, en teclat d’una màquina d’escriure antiga. Actuant i ballant els nostres actors i actrius anaven fent-se grans, creixent dins i fora del teatre, agafant seguretat a l’escenari, en definitiva donant-nos a Yajaira i a mi una sensació d’orgull i satisfacció sense nom. Arribem al 2017, any de la presentació de Candela, xiqueta nova a la falla, però a la que agraïm moltíssim que volguera ser la nostra regina infantil. Amb la seua presentació arribem a un escenari baix del mar, tractant de trobar a la nostra regina infantil entre les sirenes que habitaven a les costes de València.

Aquell dia l’escenari s’omplí de multitud de color i de diferents animals marins, fent que tot brillara com mai abans ho havia fet.

I d’aquesta manera, rebrem el 2018, amb noves cares com Alejandro, que ja feia temps que volíem que estiguera en teatre, Martina i Jaime, cosins de la nostra FMI, Diego i Candela, un descobriment des que arribaren a la nostra falla, i Rosa, una xiqueta compromesa i decidida per fer el que més li agrada. Tots ells se sumen a Daniela, Judith, Edurne i Ismael amb molta il.lusió i ganes de passar-ho d’allò més bé. Durant els assajos han compartit experiències entre els que ja han eixit a l’escena i els que són nous amb açò del teatre, han fet un grup molt variat. Estic molt contenta de veure com els xicotets de la falla gaudeixen amb el teatre i el ball que cada diumenge els hem portat per ensenyar-los, i sobre tot estic molt feliç de ser partícip d’allò que més m’agrada, ensenyar i ballar, gràcies Yajaira per elegir-me com la persona encarregada dels balls d’estos grans menuts. En aquesta ocasió hem viatjat per les festes d’Espanya més importants, hem descobert l’alegria i el saler de la fira d’Abril; el soroll i el rebombori de San Fermin; la diversió amb el Carnestoltes; i per últim la festa, la música i l’emoció de les Falles. Per tot açò, espere que vos haja agradat i el que és més important, que la nostra FMI, Ainhoa, haja gaudit amb ella. I a poc a poc fem camí, continuem escrivint la historia de noscarpeques teatre, anem fent dels xicotets uns grans artistes, i el més important ens

divertim, ens posem nerviosos, tornem a divertir-nos i gaudim de la cultura de fer teatre. Per tot açò, vull donar les gràcies en primer lloc a Yajaira, la que porta la direcció d’aquest grup de xiquets i xiquetes tan artistes de la nostra falla. A ella vull dir-li: “un any més els infantils tenen presentació i això és per la teua entrega i dedicació”. Seguidament als actors i actrius, moltes gràcies a tots ells per voler participar d’aquest acte tan divertit i emocionant, i sobretot gràcies als pares i mares, perquè sense el seu suport i esforç per traure als xiquets als assajos, això no seria possible. Gràcies també a la delegació d’infantils per la seua col. laboració constant i el seu recolzament. Finalment, queda agrair el treball realitzat darrere l’escena, a David, qui amb paciència i dedicació ha estat pendent dels detalls lumínics, el so i de la realització dels programes de mà. Els tres formem un gran equip, que es completa amb tots els xiquets del grup de teatre.

Només queda alçar la veu i cridar “visca noscarpeques teatre”.

Distintiu d’argent Marcos Cerezo i Llorens Candela Chinchilla i Sol Daniela Egea i López Ismael Galindo i Ortega Daniel Herráiz i Soriano Marta López i Ramos Alejandro Lozano i Romo Vega Luz i Casas Iris Silla i Estera Distintiu d’or Marcos Valmaña i López

Bunyol d’argent Lidia Abad i Marí Mª Carmen Bronchud i Agustín Esther Cardona i Luz Antonio Fornals i Gozalvo Jaime López i Garcés Ángeles Motos i Martínez Bunyol d’or David Antolín i Gutiérrez Jacobo Bellver i Lázaro Vicente Flor i Fores Alba Giner i Sánchez Manolo Izquierdo i Tomás Mª Carmen León i Ortiz Claudio López i Sanz Jose Luis Silla i Peñalver Amalia Vera i Domínguez Bunyol d’or amb fulles de llorer Mª Carmen Planells i Chuliá Borja Vicente i León

Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants Rafa Abad i Carrascosa Felicidad Almerich i Martínez Miguel Ángel Tarín i López María C. Sol i Almerich

25 DE FEBRER 15:00h Dinar de germanor. Seguidament, anirem tots junts amb la nostra xaranga a les torres de Serrans per disfrutar de la Cridà 1 DE MARÇ 21:00h Encesa de llums oficial, presentación del Llibret, sopar de germanor i Junta General de la Falla. 2 DE MARÇ 21:00h Sopar de dones i sopar d’homes. 3 DE MARÇ 20:00h Sopar dels nostres Fallers d’honor de 2018. En acabar, festa casalera. 4 DE MARÇ 11:30h Vi d’honor amb les nostres falles convidades. 8 DE MARÇ 21:00h Sopar en els amics de la Federació de Falles en Especial Ingeni i Gràcia. 10 DE MARÇ 23:00h “La Santa Verbena”. Al carrer Carlos Cervera actuant l’orquestra “Empopados”. Germanor Fallera en la Falla Clero i en la Falla San Valero.

11 DE MARÇ 11:30h “Replegà” solidària. Anirem pel barri demanant aliments per als més necessitats. 15:00h Dinar de perol a la falla. 16:00h V Open Noscarmientas de Truc i Parxís. 14 DE MARÇ 18:00h Recollida del ninot infantil. 20:00h “Tombe” de la nostra falla “A les portes del Cel”. 21:00h Sopar de la “plantà” infantil a càrrec de la comissió. 00:00h “Plantà” de la falla infantil “Typical spanish”.

15 DE MARÇ 10:00h Jocs i castells unflables per a infantils amb els nostres amics de la Falla Clero. 17:00h Berenar per als infantils. 20:00h Recollida del ninot de la falla gran. 22:00h Sopar de la “Plantà”, a càrrec de la comissió. 00:00h “Plantà” oficial de la falla. A continuació, gran festa de la nit de la plantà.

16 DE MARÇ 11:00h Esmorçar i jocs infantils. 15:00h Dinar a la falla. 16:00h Recollida de premis de la falla Infantil, en tornar, berenar de la nostra Fallera Major i President Infantils. 21:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil. 17 DE MARÇ 10:00h Recollida de premis de la falla gran. 12:00h En tornar a la barriada, passacarrers. 15:00h Dinar a la falla. 17:00h ”Xocolatà” i en acabar, animació per a infantils amb “Globos y Sonrisas”. 21:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil. 18 DE MARÇ 11:30h Homenatge al Mestre Serrano. 16:30h Concentració per a anar a l’Ofrena. 19:15h Ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats. En acabar, discomòbil 22:30h Sopar. Tot seguit, discomòbil.

19 DE MARÇ 12:00h Missa en honor a Sant Josep, a l’esglèsia de Sant Valer. 13:00h Passacarrer amb xaranga per la barriada. Es convida a tots els fallers i falleres perquè acompanyen amb la indumentària valenciana. 13:30h Mascletà tradicional disparada a mà. 15:00h Dinar. 17:00h Passacarrer i disfresses, amenitzats per la xaranga. 22:00h Cremà de la falla infantil. En acabar, sopar de la “Cremà”. 00:00h Cremà falla gran.

NOTA La Junta Directiva es reserva la possibilitat de variar algun acte, així com de suprimir-lo o canviar el seu horari per a adequar-lo a les possibles necessitats que pogueren sorgir durant la setmana fallera. Moltes gràcies.

fallera major 2018

per Jaume Bronchud

Alba és alba fins en la seua pell, alegria d’un crepuscle matutí que anuncia, entre albors de colors vius, que el dia està a punt d’arribar. Alba és, del fallerio, l’essència sempre viva de qui estima esta festa en llàgrimes en la seua mirada, de cor exaltat per la festa més bella del món, de qui cus els seus somnis en fils de solemnitat. Alba és divertida i amiga, bàrbara i mesurada, elegant per naturalesa. L’alegria de la nostra Fallera Major ha sigut aconseguir, quasi per sorpresa esperada, el somni més anhelat, desig de foc. I així, el regnat d’Alba era una condemna perpètua teixida durant anys d’espera i una il·lusió desbordada que s’escrigué, lentament, en lletra clara i concisa. Per això, per tanta esperança unida, la seua banda acredita que reina en Noscarmientas una dona que nasqué per a regnar-nos. I així, en la seua manera directa i sagaç de caminar cada dia, ha aconseguit una glòria que només pertany a les dones més excel·lents. Eminent, brillant i refinada, només ella ha escrit ja unes línies que culminaran, per les seues capacitats úniques, en el magnífic i meritori regnat que sempre es recordarà com l’any d’Alba Giner i Sánchez, Fallera Major de Cadis – Retor Femenía - Puerto Rico per a 2018.

Glòria a ella! Vixca la Reina! Vixca la nostra Fallera Major!

artista: la comissiรณ

per Jaume Bronchud

Al mig de Russafa s’alça El pòrtic de la glòria: Que pegarà voltes a les portes Com si fóra una nòria… Hi ha portes per a tots els gustos S’obrin i es tanquen de presa, I com si foren gelats Hi ha “de nata i de fresa”... Quin pòrtic en tanta glòria Que s’alça en tanta lluentor Si hi ha qui no cap per dins Serà per la seua coentor! El benefici de cadascú I en esta societat importa És el que a la butxaca d’un Cada cosa li re-porta! Damunt el pòrtic més gloriós Tres àngels fan bona tasca Un berena apassionat, Un la lira i altre la campana!

Ací cadascú fa la seua I ningú dona explicació: Parlen molts sense dir ni pruna I altres callen tenint raó! Guarden en secret les portes Més celestials que trobarem Uns acabaran entre flames I altres entre núvols del cel! I per a entrar o eixir Fan falta claus, Prepareu-vos tots Que es pagaran cacaus! Són les portes del cel Les que tothom busca El banquer i el polític, La monja i la pelandrusca… L’obrer, la iaia i el taxista També volen alcançar la glòria! El carnisser i la vedette Per a passar a la història… I de tant núvol com hi ha Les portes no s’aclarixen Igual deixen entrar un lladre Que deixen fora un Bisbe! I aixina canta tothom Que no sabem a qui li importa! Però el que està clar enguany És que cadascú té una porta…

La fama dóna prestigi I el prestigi, plaer re-porta! Dona igual com s’aconseguix Si la meta és la bona!

Tanquen portes en anhel I altres s’obrin espaiat Quan un juga brut Mai l’obrirà en net! I així les portes donen Dues vistes ven visibles Per a agradar a tots: És cosa ben impossible! Babil.lònia és un mercat On cadascú compra i ven El preu el posarà cadascú I per a vendre’s vostè! Les portes blaus del mercat Dins obrin molt de negoci: Puterio “low cost” I altres maneres d’oci... I aixina canta tothom Que no sabem a qui li importa! Però el que està clar enguany És que cadascú té una porta…

per Manuel López

Corria l’any 1953, quan un jove nascut a València en 1925 va pensar que es podria construir un Ninot tot de cartó deixant d’un costat els caps de cera i les robes de tela, i així ho va fer. Ho va fer para la falla Arxiduc Carlos-Xiva, amb aquest Ninot començaria una nova època en la construcció de les falles. Estem parlant de Juan Huerta Gasset. Juan Huerta va estudiar Belles Arts en l’escola de Sant Carlos per a formar-se posteriorment com a artista faller en el taller de Regino Mas, com alguns altres grans de la festa. Va formar part de l’anomenada “Generació d’Or” formada per quatre grans, Salvador Debón, Julián Puche, Vicente Lluna i Juan Huerta. L’aportació d’aquest últim a la construcció de falles va ser d’una gran rellevància ja que quan començava la seua marxa en solitari se li va ocórrer la idea de substituir la cera dels caps i les teles de les vestidures dels ninots per cartó, és a dir construir un ninot sol de cartó. Aquesta idea que ara sembla senzilla va causar tota una revolució en la construcció i disseny de les falles i d’els seus ninots. Encara que la seua producció de falles no és molt nombrosa, podríem dir que al voltant d’una trentena de falles, el seu palmarès és cridaner, tres ninots indultats i tres primers premis de secció en la categoria especial, així com cinc primers premis d’enginy i gràcia en la secció especial. Com a dada curiosa dir, que mai va obtenir un primer premi en una secció que no fóra l’especial. Estudiem una miqueta el seu currículum, va plantar nou falles en categoria especial i una per a l’ajuntament. En categoria especial va plantar per a José Antonio-Duc de Calàbria, Mercat Central, Bailen-Xàtiva, Russafa-Gran Vía, Convent Jerusalem i Plaça del Pilar. En 1958 planta la falla de la llavors denominada “Plaza del Caudillo”, una falla en agraïment a l’ajuda prestada a València per la resta d’Espanya arran dels danys patits per la riuada de 1957.

Altres comissions per a les quals va plantar van ser Exposició, CadisDenia, Mercat de Russafa o Visitación-Oriola, encara que una de les seues característiques curioses és la gran quantitat de falles que va plantar per a comissions que ja no existeixen (Barraca-Just Vilar, Dr. Sumsi-Peris i Valero, Organista Plasencia, Botelles-Eixarchs Poeta Querol, Santa Margarita-Trinitarios, Llanterna-En Gil o Na Robella-Ángeles). De les falles plantades per Juan Huerta en la màxima categoria aquest és el resum, gens menyspreable, dels premis aconseguits:

1956

FALLA: JOSÉ ANTONIO-DUC DE CALÀBRIA. NINOT INDULTAT

1956

FALLA: JOSÉ ANTONIO-DUC DE CALÀBRIA. LEMA: “TURISME A TOT PAST” 2º PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL

1957

FALLA: JOSÉ ANTONIO-DUC DE CALÀBRIA. LEMA: “ELS TEMPS CANVIEN” 1er PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL

1957 FALLA: JOSÉ ANTONIO-DUC DE CALÀBRIA. NINOT INDULTAT

1958

FALLA: “PLAZA DEL CAUDILLO”. LEMA: “VALÉNCIA AGRAÏDA”

1959

FALLA: MERCAT CENTRAL. LEMA: “TOT PER CULPA DE LA POMA” 2º PREMI SECCIÓ ESPECIAL I PRIMER PREMI D’ENGINY I GRACIA

1961

FALLA: BALLEN-JATIVA (FERROVIÀRIA) LEMA: “SUPLICIS” 3º PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL I PRIMER PREMI D’ENGINY I GRACIA

1961

FALLA: BALLEN-JATIVA (FERROVIÀRIA) NINOT INDULTAT

1963

FALLA: CONVENT JERUSALEM. LEMA: “ELS TUNOS” 3º PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL I PRIMER PREMI D’ENGINY I GRACIA

1964

FALLA: CONVENT JERUSALEM. LEMA: “NOE I EL SEGLE XX” PRIMER PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL, PRIMER PREMI D’ENGINY I GRACIA I PRIMER PREMI D’INFORMACIÓ I TURISME

1965

FALLA: CONVENT JERUSALEM. LEMA: “*TELEVISIÓ” 2º PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL I PRIMER PREMI D’ENGINY I GRACIA

Va fer el seu primer “experiment” en la falla Arxiduc Carlos-Xiva de 1953 de lema “La vida és un comerç” on va introduir una gran innovació en la construcció de Ninots al no realitzar el cap i les mans de cera com era costum en aquells dies, construint la figura completament amb cartó. Després dels elogis rebuts per aquesta figura, va tornar a repetir la tècnica en l’escena de “Els moros tranviarios” de la falla de José Antonio-Duc de Calàbria de 1955, i a partir d’ací a tots els monuments fallers posteriors. La resta d’artistes van adoptar aquesta revolució en la construcció de falles i es va aplicar amb assiduïtat fins als anys noranta, en què la introducció del poliestirè expandit (conegut col·loquialment com a “suro blanc”) va reduir el seu ús encara que fins a hui no ha deixat d’utilitzar-se. Pero va ser a l’any 1957, quand la festa fallera va descobrir camins nous de gràcia i creativitat. Perquè un jove artista, Juan Huerta, que ja portava un parell d’anys destacant, es va consagrar definitivament en conquistar el Primer Premi de falla de la secció especial i el “Ninot Indultat”. Les seues figures, la seua forma de modelar el cartó, tenía una gràcia nova: un estil que sense perdre la tradició de la sàtira estava bevent en fonts de dibuix i disseny que evocaven el còmic i una clara modernitat. Va ser en aqueix any quan amb un pressupost d’unes 100.000 pessetes (Uns 600 € actuals.) es va plantar la primera falla totalment modelada en cartó, va ser per a la comissió José Antonio-Duc de Calàbria, la comissió ho va criticar perque era molt xicoteta de grandària per a la categoria, però va entendre el treball que Juan havia desenvolupat modelant tots i cadascun dels ninots, rematades i escenes, primer en fang, per a passarho al motle d’escaiola i d’ací modelar el cartó. Però la comissió va oblidar tots els seus dubtes quan la seua falla va ser premiada amb el Primer Premi de la Secció Especial i amb el Ninot Indultat d’aqueix any, quan el jove artista va acudir a la “Plaza del Caudillo” a arreplegar els seus estendards, va rebre l’alegria major que podia esperar; perquè en la tribuna estava, per a felicitar-li efusivamente, el mestre dels mestres, Regino Mas, nouvingut de la República Dominicana, on temporalment havia anat a treballar en la confecció de carrosses i decorats de fires comercials. Molts pensem que este any es va signar un relleu generacional en el món d’els artistes fallers, ja que estaven actius junt a Juan Huerta res menys que Vicente Lluna, Julián Puche, Vicente Tortosa, els germans Fontelles, Salvador Debón i Modesto González. Este va ser el segon Ninot que li van indultar, encara que va ser el primer ninot indultat realitzat íntegrament en cartó. Per desgràcia, l’original es va perdre en la riuada; el que hi ha exposat actualment és una reproducció en polièster obra de José Martínez Mollá. el primer havia sigut l’any anterior i va ser compartit amb un altre Ninot de Pepe Barea, i el tercer ninot indultat ho aconseguiria l’any 1961 per a la falla Ferroviària.

Juan Huerta va plantar la seua última falla per a la plaça del Pilar obte-

nint el Primer Premi de la Secció Especial, retirant-se del món de les falles en ser contractat com a escultor per la empresa Lladró, en la qual més tard es dedicaria a la formació dels escultors i dissenyadors de les `peces de porcellana fins a la seua jubilació. El 21 de desembre de 1.917 ens va deixar definitivament Juan Huerta i amb ell s’ha anat una part molt important de la història de les falles, va ser un gran i molt complet artista, en Enginy i Gracia va ser el digne successor del seu mestre Regino Mas i en el món del modelatge de les falles sempre hi haurà un abans i un després de Juan Huerta. Gràcies Juan.

1966

FALLA: PLAZA DEL PILAR. LEMA: “PIRATERIES” PRIMER PREMI DE SECCIÓ ESPECIAL.

per David Antolín

Crec que no podríem definir una cosa tan ampla i meravellosa com aquesta en unes poques línies, però tractarem de donar-li resposta mitjançant unes breus definicions què, en la humil opinió d’aquest qui escriu, ens posaran a tots d’acord. El teatre és una porta oberta als nostres somnis, un canal amb què podem connectar la realitat de les nostres vides i els nostres anhels. Tant fa si es damunt de l’escenari, interpretant un personatge benèvol, maliciós, interessat, ocorrent, enginyós, pícar, badoc, somiador; com dirigint una escena d’embolics, angoixa, espaterrant, tensa, sorprenent; o també com espectador, submergin-te en un època medieval, futurista, contemporània, fantasiosa, surrealista. Tots tenen en comú la possibilitat de viatjar sense límits. De transportar-se a un altre espai sense moure un peu. De realitzar els seus somnis sense tancar els ulls. És una qualitat sorprenent, de vegades quasi màgica, que té el poder d’incloure a tot el món, dels més grans als més menuts. No és senzill, no direm que es un camí de roses, perquè cal treballar molt dur per aconseguir un bon resultat. No volem només eixir a escena, volem tirar la porta a terra, marcar a la gent, i acabar ben satisfets amb el treball realitzat. Perquè això també és teatre, els assajos. Hores i més hores invertides en l’aprenentatge del paper, la definició del personatge, la repetició d’escenes… tot, moltes vegades, aconseguit en temps rècord. Perquè en el teatre amateur, i més concret al teatre faller, allò de fer les coses amb previsió és per als covards. Ací apurem els terminis, els estrenyem al límit, i quan pareix que ja es impossible, que anem a fer tard, sempre ix qualsevol embolic per a posar les coses més difícils encara.

Però i lo bonic que es anar als assajos. Tot el quadre junt, compartint els nervis i la il·lusió, ajudant-nos uns als altres a recordar eixa frase que sens para a la gola, o una altra que la canviem de lloc. Repetint tantes voltes com siga necessari per tal de que el director estiga content. Al principi sempre anem amb la mateixa cançó: “tranquil, que en una setmana em se el paper, ja el voràs”. No pasa una setmana, pasa un més, i el paper que no termina de quedar-se. “No, però jo es que assajant me’l aprenc, no tingues por”. I a una setmana de l’obra, qui té por es l’actor, que encara no s’ho sap! Però al final, tot ix. Sempre ix. I es que no hi ha problema que no tinga sol·lució al teatre. A més, ja sabeu que quan es tanca una porta, s’obri una finestra, i ens aprofitem de tot. Que aquesta escena no ix bé, doncs la canviem o la llevem. Que un actor no pot eixir, es “contracta” un de fora. Ací a Noscarmientas, mai hi ha problemes, perquè amb gent tan disposada i voluntariosa, tot es transforma en oportunitats. Com les oportunitats que hem tingut molts de nosaltres per a acostar-nos a aquest món. Jo soc prou jove en aquesta matèria. Però segons m’han contat, tot va començar perquè dos bojos d’aquesta falla els va donar per fer teatre. Primer amb presentacions i després participant al concurs de teatre faller. No soc l’adequat per a parlar d’això, i espere que algú que ho haja viscut done un bon repàs a la trajectòria de Noscarmientas, però cal recordar i donar-los el mèrit que es mereixen, perquè amb ells començà tot. Perquè feren que tots entràrem al teatre per la porta gran, amb la millor guia i companyia possible. I tot açò és teatre, i moltes més coses també el son. No és una definició completa, però si suficient. Cadascú podrà afegir el que vullga, i tindrà raó. Perquè teatre és tot el que et rodeja. també, quan baixes de l’escenari.

per Miguel Ángel Hernández

-Xe nano! Com va la cosa? Enguany la falla va de portes, “A les portes del cel” és el lema. -Em pareix molt bé. Alguna cosa més? -Estàs malalt? -No. -Doncs alguna cosa t’ha de passar, no és normal que et done una oportunitat per a soltar-me les teues històries i passes d’ella d’esta manera. Vaig a veure si ho arregle. Cambrer, dues cerveses! -No te la vaig a menysprear però no vaig a dir gens. Estic fart que sempre em deixes amb la paraula en la boca. -És una llàstima, saps que use les nostres converses per a escriure en el llibret, i si no escric gens, la nostra fallera major es quedara decebuda, i enguany és Alba. -Doncs et va a donar la del Alba esperant que jo te’t diga alguna cosa. -Mira, eixe és un dubte que he tingut sempre, per què diem ”la del Alba” així, sense substantiu ni gens? al fet que substitueix aqueix “la”? no seria el correcte dir “l’hora de l’Alba”? -Açò ve del Quixot, el capítol quart comença amb la frase “La del alba seria…” I comença així perquè el capítol tercer acaba amb la paraula hora. Per açò l’omet, per a evitar repetir-la dues vegades en poc temps. Açò dóna motiu a pensar que Cervantes ho va escriure tot seguit i una vegada acabat va ser quan ho va dividir en capítols. -És curiós, la nostra fallera major té nom d’amanéixer.

100

-Més curiós és que hi ha dos noms de xica que representen l’amanéixer, però cadascun d’ells és un color diferent. Alba, com saps, vol dir blanca, i s’usa per al clarejar perquè la primera llum del dia inunda tot de blanc. No obstant això, Aurora significa rosa, i també és el clarejar per la llum rosada que cobreix el món a l’eixida del sol. -Jeje, tots diem sempre que Alba és blanquíssima, la qual cosa aniria bé amb el seu nom, però ella s’obstina a dir que és de color rosa, com Aurora. -Doncs com Alba i Aurora són sinònims podem citar a Homero i cridar-la “La filla del matí, l’Alba de rosats dits” -Que bonic! M’ho apunte. -Bandarra, crees que no m’he adonat que ho estàs apuntant tot? però bé, no em vaig a callar ara que m’he disparat. On guardara Alba les fotos que es faça durant el seu regnat? -Supose que en un àlbum. -I àlbum també ve d’Alba. Per la idea que és un llibre en blanc que després s’omple amb fotos, croms, retallades o el que vulgues. -La veritat és que Alba és un nom que té un muntó de coses boniques. També se li crida l’estel de l’Alba a Venus, quan brilla imponent en el clarejar. -Mes imponent encara si brilla sobre uns monts nevats, sobre els Alps per exemple. I, com veig que et ja t’imagines pel teu somriure, Alps també ve d’Alba, pel blancs que sempre són per la neu. No oblides que l’Alp més alt és el MontBlanc, la “Muntanya Blanca”. -El que no queda tan bonic és que quan clarege es diga “en trencar l’Alba”. -És cert, o “al caure el Alba”. Però hi ha una altra manera més antiga de dir-ho que segurament t’agrade mes “al reir el Alba”. -No la hi havia escoltat mai. Si que és veritat que m’agrada més. -Com enguany no vull que em deixes amb la paraula en la boca tancaré esta conversa amb una frase xula, i et deixe anar sense posar-me pesat. -Dispara. -Després de la llarga nit del 18 de març riurà Alba i acariciara la falla amb les seues rosats dits. -Cambrer! Una altra cervesa per a aquest home que li l’ha guanyat, i dis-me que et dec. Fins a la pròxima, amic, ja tinc un preciós material per al llibret. -Fins a sempre. I records a Alba de la meua part.

101

per Mónica Gallego Si per alguna cosa s’han caracteritzat sempre les comissiones falleres és perque, contràriament al que es puga pensar, sempre han sigut un espai obert i plural a tota la ciutadania. D’esta manera, qualsevol que vulga pertànyer a una Falla tan sols hi ha de complir amb l’obligació econòmica de pagar les quotes establides. Així, en les falles conviu gent de diferent estament social, econòmic i cultural, de diferent caràcter i inclús de diferent manera d’entendre la festa però que estan unides per un sentiment que està per damunt d’aquestes diferències: l’amor per la nostra festa. Des que van nàixer, les falles han demostrat aquest exercici de convivència i han demostrat, com deia, tindre les seues portes obertes. Per això no és d’estranyar que, com un moviment viu que són, vullguen cada vegada obrir-ne mes. Noscarmientas no és una excepció i enguany hem volgut obrir la porta del nostre casal a la Solidaritat. Els nostres infantils han encapçalat unes iniciatives socials que ens fan sentir, encara si és possible, un poc més orgullosos i orgulloses de pertànyer a la comissió que pertanyem. Han demostrat tindre sensibilitat cap a la realitat que ens envolta i que de vegades ens mostra la seua cara menys amable. Afortunadament no estem assoles en aquest camí, doncs cada dia son mes les Falles que duen endavant iniciatives socials i que fan que puga’m afirmar que els fallers i les falleres son mes que soroll, pólvora i trajes preciosos, que també ho són, però no tan sols això. Som persones preocupades per la societat que ens envolta i sabedors que el teixit associatiu que conformen les falles és un canal de difusió ja establert que ens permet arribar on per una entitat social és difícil arribar.

102

De tota manera, seria un poc utòpic dir que el món faller és un món ideal, perque com reflexe de la societat que és, té les seues virtuts però també les seues manques. No podem oblidar, per eixemple, que les dones en les co-

missions (i en estaments fallers “de més alta jerarquia”) han hagut d’anar obrint elles mateixes la porta i anar assumint papers fins a eixe moment reservats als homens. Una dada curiosa en este sentit es que de les 380 comissions falleres que hi ha hui en dia, tan sols estan presidides per dones 45. Als fallers i falleres de Noscarmientas potser ens estranye el fet que les dones no ocupen el mateix lloc que els homens, ja que fórem una de les primeres comissions que tingué Presidenta i en la nostra Directiva hi ha una nodrida representació femenina, però el ben cert és que fins fa poc de temps en algunes comissions les dones no tenien ni el dret al vot en les Juntes Generals. Tot i això, esta no és l’única porta que hem obert, els nomenats col·lectius en situació de vulnerabilitat, han trobat empar en les Falles on han sigut tractats com un mes. Les Falles han fet un exercici de inclusió i normalització de persones i col·lectius que han sigut tractats de forma diferent a la resta de la societat. En estos dies, podem vore uns adhesius als casals on fica que són “espais lliures de LGTBIfòbia”. Es pretén amb aquesta campanya que ningú siga discriminat per raó de la seua condició sexual. De nou als de Noscarmientas ens resulta estrany que açò ocórrega, doncs a l’ofrena o en qualsevol altre moment cadascú desfila amb qui vol, i hem sigut de les primeres comissions on això ha sigut així. A més d’això, la nostra és una falla on la convivència i el respecte a les persones està per damunt de la seua condició sexual. No vullgera donar la sensació que la nostra Comissió és un oasi dintre d’un desert, perque afortunadament no és així, però si és cert que la nostra Falla és una falla en constant evolució que sap obrir les portes que facen falta per adaptar-se als canvis socials i això és una de les coses que ens ha de fer sentir orgullosos i orgulloses, i que segur fan el fet de dur la banda de Fallera Major siga un privilegi. Enguany, eixe privilegi recau en la meua amiga Alba, que segur passejarà la banda amb l’escut de Noscarmientas de meravella per totes les coses que som i fem, però també perque som una falla compromesa socialment que lluita amb els seus fets per canviar un món de vegades una mica injust.

103

104

Dir adéu mai és fàcil. I menys quan s’encreua en la vida una notícia que ningú volem rebre. Enguany vam haver de dir-li fins sempre a un faller de la nostra comissió, un Ángel especial que ens cuida des del cel, que ens protegix i, de manera molt especial, a la seua família: Marieta i Ismael, dos persones formidables i indispensables en la nostra gran família de Noscarmientas. Mai oblidarem la teua predisposició sempre per a tirar una mà, la teua alegria en cada moment i el teu esperit entregat i actiu. Tots els que composem la Falla Cadis - Retor Femenia - Puerto Rico ens unim al dolor per la pèrdua i estem convençuts de que cap distància serà capaç de fer-nos perdre els nostres records de tu.

Gràcies per haver sigut part nostra. Sempre ho seràs.

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

edita

A.C. Falla Noscarmientas

coordinació i maquetació Sergi López Jaume Bronchud Manuel López portada i il.lustracions

Sergi López

muntatge fotogràfic Jaume Bronchud Sergi López adaptació de textos Jaume Bronchud Sergi López Laura Real fotografia Javi Bausá Jaume Bronchud Ximo Fortea P. González Lorena Abad Mariel Escriche Elisa Galindo Mónica Fornals José Vicente Marco textos Jaume Bronchud Yajaira Martínez Celia Martínez David Antolín Miguel Ángel Hernández Mónica Gallego Manuel López

129

Llibret Noscarmientas 2018

Articles inside

Llibret Noscarmientas 2018