Fesalut Nº 29 Febrero 2011

n29

1,20

FEBRER2011

EUROS

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

ENTREVISTA Nova prestació per a pares de menors amb malalties greus ALIMENTACIÓ El menjar ràpid SALUT VISUAL Ulleres premuntades sense garantia sanitària

MEDICINA

El son en els nens

Contingut pàgines 32-46

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ‘SEGRE’.

TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D'1,20 €

noticies

2

e

Editorial

n aquest número entrevistem els pares del Víctor, un nen que té una malaltia greu. Gràcies a la nova prestació que es va aprovar al mes de desembre, el Víctor podrà tenir al costat el pare i la mare sense haver de patir per problemes econòmics ni laborals. Sembla mentida que fins ara ningú hagi aconseguit aquesta prestació. Sembla mentida que a la classe política en general els costi tant posarse a la pell dels ciutadans. Sembla mentida que amb l’angoixa que suposa per a uns pares un fill malalt greu, ningú fins ara els havia escoltat. Sembla mentida.

La diputada Conxita Tarruella, impulsora d’aquesta prestació, ens fa creure una mica més que en aquella sala tan gran anomenada Congrés, on van tots tan mudats, s’hi fa alguna cosa de profit.

Consell de redacció FeSalut

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25 Projecte i continguts: Mariona Mesull · prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 3

Sumarifesalut 29 a fons NOVA PRESTACIÓ PER A PARES DE MENORS AMB MALALTIES GREUS

serveis personals i salut pública

6

n29

FEBRER2011

12

ara actualitat

14

La fibromiàlgia

en 10 preguntes i respostes

medicina EL SON EN ELS NENS

10

16

lectura NOVETATS

18

medicina POLICLÍNIC LLEIDA

20

alimentació EL MENJAR RÀPID

22

24

Ulleres premuntades

sense garantia sanitària

breus NOTÍCIES

26

notícies GENÈTICA: FIBROSI I ARÍTMIES

30

activitats NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

4

32

28

Vista cansada i cataractes

noticies

5

a fonsIentrevista

..................... .....................

Els pares del Víctor podran gaudir de la nova prestació per a nens amb malalties greus

Nova prestació per a pares de

menors amb malalties greus El que era una revisió rutinària (el dia 8 d’octubre del 2008) es va convertir en el nostre pitjor malson.

Abans de donar-nos-en compte, érem a la Vall d’Hebron, on l’oncòleg ens explicava que el Víctor tenia càncer: li havien de treure un ronyó perquè el tumor era gran i li baixava per l’urèter.

Des de l’operació fins que van poder posar nom i cognoms al tumor van passar cinc setmanes, les pitjors de la nostra vida. Quan per fi li van posar nom, ens van dir que era un fibrosarcoma epitelioide (de tipus adult) rar, molt rar. Vam començar amb la quimioteràpia (caiguda de cabell, ulleres, pal·lidesa total, pèrdua de pes, etc.).

6

El Víctor sempre ha tingut un somriure i unes paraules per animar-nos (com tots els nens de la planta).

Tant de bo els adults poguéssim suportar les coses igual. Després, vam passar per 33 sessions de radioteràpia per assegurar-se que tot estava net, però en fer-li les proves, van descobrir que se li havia passat als pulmons. Tenia metàstasi.

Així hem passat més de dos anys, en els quals el seu cos no ha parat de rebre quimioteràpia, perquè amb cada prova que li fan descobreixen un nòdul nou. Ara al pulmó esquerre, ara al pulmó dret... i cada vegada és una operació més i una altra quimio. Els metges esperen que es mantingui als pulmons, perquè si surt d’aquí, seria molt perillós.

Ningú pot saber el que es pot arribar a patir. Cada tres o quatre mesos és una nova prova i una recaiguda més. Fins al dia d’avui no n’ha sortit mai net.

I al contrari de com tot ens imaginem d’un nen amb càncer, el Víctor (aparentment) té un bon aspecte.

El seu tipus de càncer no es detecta amb analítiques ni d’una manera fàcil, cosa que implica una angoixa encara més gran.

Per nosaltres, l’hospital és com la nostra segona llar, fins i tot, de vegades, la primera.

entrevistaIa fons P. - Creus que aquesta prestació cobreix les despeses que teniu cada dia?

R. - Això és dir molt, però almenys tens la tranquil·litat de poder tenir cura del teu fill sense que ningú et pugui recriminar res.

P. - Gràcies a la diputada Conxita Tarruella, aquesta llei per fi ha tirat endavant. Com a mare, no et preguntes per què ningú abans ho havia pogut aconseguir? Creus que als polítics els costa posar-se a la pell dels altres?

R. - També les associacions (Afanoc, etc.) han lluitat molt per aconseguir-ho.

Eva Fité

ENTREVISTA A LA MARE DEL VÍCTOR

Pregunta. - Ara, en temps de retallades de totes les subvencions, s’aprova aquesta llei, que fins ara no existia. És una gran satisfacció, oi?

Resposta. - En temps de retallades s’ha de valorar el que és més important, i crec que això ho és. Un fill és el més gran.

P. - Com era la vostra vida professional abans de la nova llei?

Com podíeu estar al costat del vostre fill?

R. - Primer, el meu marit estava a l’atur i ell es va fer càrrec del Víctor. Quan va trobar feina, vaig ser jo qui va haver d’agafar la baixa (per depressió) i cuidar-lo.

Tot plegat gràcies a tenir un gran cap, com crec que no n’hi ha molts, ja que en tot moment m’ha facilitat les coses i sempre m’ha dit que el primer és el Víctor. Des d’aquí vull donar les gràcies una vegada més.

P. - Una de les premisses per obtenir aquesta prestació és que han de treballar el pare i la mare. Creus que això és una limitació que hauria de canviar?

R. - Cada cas és un món. Sí que hi haurà pares que cobrin de l’atur, però aquesta és una malaltia llarga i costosa. I què passa si s’acaba l’atur?

P. - I si no tens atur?

R. - El problema segueix.

Aquesta llei és un gran pas, però penso que, com tot, es pot millorar.

La senyora Conxita Tarruella ha vist el costat humà i ha intentat posar-se al nostre lloc. I sí que és veritat que a molts polítics se’ls va la força per la boca. Com va dir un pare en un diari: “Només m’agradaria que passessin 24 hores amb el meu fill”. Jo m’hi afegeixo.

De tota manera, gràcies a Conxita Tar-ruella i algun altre polític, torno a creure que hi ha polítics que són grans persones.

P. - Us sentiu recolçats pels metges i infermeres?

R. - Més que recolzats, sense ells no sé si hauríem tirat endavant.

El mateix et consolen i t’escolten que et posen les piles quan cal.

Crec que aquests grans professionals no estan prou valorats i per a molts de nosaltres ja formen part de la nostra família.

Aquesta llei és un gran pas, però penso que, com tot, es pot millorar La senyora Conxita Tarruella ha vist el costat humà i ha intentat posar-se al nostre lloc P. - Què us agradaria que aquesta llei contemplés i no ho fa ara?

R. - Com he dit abans, tot es pot millorar, i més quan parlem de nens amb problemes greus.

Depèn de cada cas, serà suficient o no.

7

a fonsIentrevista

Conxita Tarruella Portaveu de la Comissió de Sanitat, Política Social i Consum de CiU al Congrés Nascuda el 10 de desembre de 1949 a Benavent de Segrià Diputada de la IX legislatura Diplomada Universitària d’Infermeria Diplomada en Sanitat Màster Oficial d’Investigació en Cures per la Universitat Complutense de Madrid Diputada al Parlament de Catalunya (1992-1994) Directora General d’Infància (Generalitat de Catalunya) (1994-1997) Diputada al Parlament de Catalunya (1999-2003) Regidora de l’Ajuntament de Lleida (20042007)

on es va sol·licitar poder tenir una baixa d’aquest tipus, però no la van activar mai i es va acabar la legislatura i no s’hi va a tornar a presentar més. Llavors, ho vam estudiar des del nostre grup parlamentari i vam presentar una proposició no de llei perquè tots els pares i mares amb nens amb malalties greus poguessin tenir una baixa retribuïda que anés a càrrec de la Seguretat Social.

Pregunta. - Com va sorgir la iniciativa?

Resposta. - Quan vaig arribar al Congrés, em va sorprendre que no s’hagués solucionat aquesta llarga reivindicació i vaig donar-li tombs pensant com ho podíem arreglar.

Aquesta proposició no de llei va ser recolzada per tots els grups parlamentaris. El més reticent va ser el grup socialista. Finalment, van recolzar la proposició amb alguns canvis al text.

També vaig rebre la trucada d’uns pares que em van explicar el seu cas. Mitjançant aquesta família, em vaig posar en contacte amb més pares en la mateixa situació i llavors em vaig decidir a fer una iniciativa al Congrés.

Es van haver de modificar tres lleis: la de l’Estatut del Treballador, la de la Seguretat Social i la llei de la funció pública.

Es va fer una esmena a la llei de pressupostos en què deia que a partir de l’1 de gener es modificaven uns articles d’aquestes lleis esmentades anteriorment per fer possible que els pares de nens amb malalties greus poguessin gaudir d’aquesta prestació.

P. - No era la primera vegada que es presentava al Congrés, oi?

R. - Jo sé que fa uns anys hi va haver una iniciativa al Congrés 8

noticies

P. - El càncer infantil i la leucèmia són els casos més freqüents?

R. - Hi ha 2.000 casos a l’any de leucèmies. És una malaltia que es cura en el 90% dels casos, però que requereix tractaments molt llargs i molt durs. Moltes vegades són nens de mesos o d’anyets i tots els metges, sense excepció, diuen que el nen millora si tenen la mare al seu costat les 24 hores del dia. I per als pares, psicològicament també.

P. - Quantes famílies calculeu que podran gaudir d’aquesta prestació?

R. - Creiem que podran gaudir-ne una mitjana de 3.000 famílies a l’any.

P. - Què deia l’Estatut del Treballador fins ara?

R. - L’Estatut del Treballador donava tres dies per a aquest tipus de malalties. La gent començava a demanar vacances i ajuntar totes les festes possibles. Llavors, no els quedava més remei que demanar una baixa per depressió, però aquestes baixes tenen una caducitat de nou mesos i quan s’acaben, el pare o la mare es veien obligats a deixar la feina.

Per tant, això es traslladava en menys ingressos, quan en aquestes situacions el que es genera són més despeses a les famílies.

P. - Què s’entén per malalties greus?

R. - Malalties greus: càncer, leucèmia, malalties rares, accident de trànsit amb múltiples fractures... De fet, és el reglament que desplegarà aquesta llei el que definirà més bé què s’entén per malaltia greu a part del càncer i les malalties rares.

P. - Com es pot sol·licitar aquesta prestació?

R. - S’ha de sol·licitar una reducció de jornada a l’empresa, com a mínim, del 50% al 90-95%, i demanar, alhora, a l’ICS la prestació pel mateix temps de reducció que hagis demanat a l’empresa. Per tant, l’empresa té l’obligació de reservar-te el teu lloc de treball. No li costa la Seguretat Social, però el treballador continua cotitzant i, a més a més, sense perdre cap dret.

Des del dia 5 de gener, a la pàgina web de l’INSS hi consten els requisits i la manera de demanar aquesta prestació.

9

reportatgeIla fibromiàlgia

la fibromiàlgia en 10 preguntes i respostes

Quant temps pot durar? És una malaltia dita crònica, sense tractament curatiu en l’actualitat i que persisteix molts cops sense variacions d’intensitat durant anys.

Com es pot assegurar que tens fibromiàlgia?

Els metges són els qui estan capacitats per assegurar-ne el diagnòstic. Es basaran en les característiques del dolor, en l’exploració física i localització d’uns punts concrets de dolor i li faran proves diagnòstiques per descartar malalties similars.

Què puc fer jo per no sentir tanta fatiga?

La fatiga que té la persona amb fibromiàlgia respon a diverses circumstàncies que conflueixen: • Qualitat del son pobre: aquests individus tenen un son fragmentat amb despertars freqüents; existeix un ampli ventall de tècniques de relaxació i de control mental que els seran de gran ajut en aquest sentit.

Què és la FM? És una malaltia complexa caracteritzada per un dolor difús i extens, amb uns punts més sensibles al dolor quan els pressionem i acompanyada d’altres manifestacions com insomni, fatiga i alteracions de l’humor.

A qui afecta?

Afecta dones en el 90% dels casos i sol debutar al voltant dels 40 anys. També pot afectar nens i quan afecta els homes, acostuma a tenir un caràcter més sever.

Es pot prevenir?

No, encara que hi ajuda el fet de detectar i tractar persones amb trets de personalitat que predisposen a patir la malaltia, com tenir una manca d’autoestima, la hiperactivitat o falta de confiança associada a una gran sensibilitat i emotivitat mal administrades.

10

• Desentrenament cardiovascular i hipoatròfia muscular per manca d’activitat: les persones amb dolor crònic i/o estat d’ànim deprimit tendeixen a disminuir l’activitat física; el resultat és un descondicionament cardiorespiratori i una debilitat muscular. La musculatura dèbil és més vulnerable a sobrecàrregues, respon de forma deficitària a la demanda d’activitat i és més sensible al dolor propi de la fibromiàlgia.

No existeix un tractament específic per a la fatiga característica de la fibromiàlgia. En qualsevol cas, el més indicat és el tractament no farmacològic.

La pràctica d’algun tipus d’exercici aeròbic com caminar, nedar, ballar o anar en bicicleta de manera continuada millorarà la funció muscular, el condicionament cardiorespiratori i la qualitat del son: resultant una disminució de la fatiga.

Si no tinc ganes de relacionar-me, m’hi he de forçar?

la fibromiàlgiaIreportatge La persona que té una malaltia que cursa dolor de llarga evolució i limitació funcional, com és el cas de la fibromiàlgia, té tendència a aïllar-se, a despreocupar-se del món que l’envolta. Per altra banda, l’entorn familiar i social pot reaccionar a aquesta situació amb un rebuig que retroalimenta la situació d’aïllament abans esmentada.

Si hi afegim la dificultat que presenta la persona amb FM per participar en moltes activitats de caire social, ja sigui pel dolor, per la fatiga o per algun dels altres símptomes associats i el feedback negatiu que suposa el desànim, habitual en aquests subjectes, ens trobem tot sovint davant d’un cercle viciós que aboca a l’aïllament i la depressió.

Per tal d’evitar aquesta situació insidiosa, és convenient esforçar-se a l’hora de relacionar-se, triant els moments i dies que la clínica és més benigna i el dolor és menys intens, així com els àmbits de relació i activitats que resultin més grats.

En aquest sentit, existeixen diverses associacions de malalts de fibromiàlgia. A Lleida ja fa anys que Fibrolleida suposa un espai de suport a través de les diferents activitats de grup que organitza.

Com convé que realitzi les tasques domèstiques? És important evitar la inactivitat física i igualment és important adaptar aquesta activitat a les limitacions de la persona afectada de FM. Alguns aspectes interessants a tenir en compte: • Adaptar les tasques a realitzar a l’estat funcional en cada moment: els dies de menys dolor o fatiga es podran realitzar aquelles més intenses i els dies en què la clínica es manifesta de forma més crua seran idonis per realitzar tasques més suaus.

• Durant l’execució de les tasques domèstiques és important estar molt atent als senyals de cansament, sobrecàrrega o dolor que ofereix el cos per tal de modular l’activitat.

• Evitar els erronis sentiments d’autoculpa quan la nostra condició física no permet mantenir la casa impecable.

• Alternar tasques que suposin un més gran com-

La fibromiàlgia és una malaltia complexa caracteritzada per un dolor difús i extens, amb uns punts més sensibles al dolor quan els pressionem

És important evitar la inactivitat física i també adaptar aquesta activitat a les limitacions de la persona afectada de FM promís de cames, com ara escombrar o fregar, amb d’altres que activin més els braços, com cuinar o cosir.

• Utilitzar tècniques d’energia muscular que ens permetran realitzar les mateixes activitats amb menys despesa energètica i menys dolor.

• Fer ús dels ajuts tècnics disponibles al mercat.

Aquests estris facilitaran de forma important moltes de les tasques.

Per què les persones amb FM canvien de comportament d’un dia per l’altre?

Són diverses les raons que justifiquen els canvis d’ànim en aquests individus: • La clínica d’aquesta malaltia es presenta de manera fluctuant: no tots els dies el dolor és igual d’intens, com tampoc la resta de símptomes.

• És freqüent que la persona afectada de FM estigui desanimada o inclús deprimida; en qualsevol cas, una habilitat emocional més gran els fa més vulnerables i reactius durant la interacció personal.

Com puc ajudar una persona propera que té fibromiàlgia?

Com que la fibromiàlgia té una dimensió no només física, sinó també psicològica i social, les persones de l’entorn tenen un paper important en la gestió que realitza la persona afectada de la seva malaltia.

Són diverses les maneres en què els que l’envolten hi poden col·laborar: • Una actitud de comprensió és vital.

• És important promoure la realització d’activitats d’oci i aquelles que potenciïn l’aspecte relacional.

• Una actitud d’hiperprotecció resulta tan nociva com la manca de col·laboració: el més adequat és permetre que la persona afectada de fibromiàlgia realitzi les activitats fins allà on pugui, és passat aquest llindar quan necessitaran el nostre ajut.

11

serveis personals i salut pública

La Paeria ha col·laborat amb la donació de 10 ordinadors que l’entitat Herbalife ha fet a la llar infantil i juvenil Madre Esperanza de Lleida A través del conveni que l’Ajuntament té signat amb Microsoft, l’entitat ha pogut aconseguir les llicències necessàries per als ordinadors de forma gratuïta perquè els nens i nenes de la llar puguin utilitzar les computadores.

diners a la compra d’ordinadors.

Herbalife, companyia de nutrició global, va realitzar un congrés a la Llotja de Lleida al setembre, on va aconse-

La regidora de Serveis Personals, M. Rosa Ball, qui va assistir al lliurament del material, va explicar que la col·laboració s’ha tramitat a través de l’Institut Municipal d’Informàtica i, segons va afegir, l’aportació de l’Ajuntament de Lleida ha servit perquè Herbalife pogués destinar més

guir recaptar 3.200 euros en només 3 dies per destinar-los a una donació.

Al final, va decidir donar aquests diners a una entitat lleidatana, decantant-se finalment per la llar Madre Esperanza. Al marge dels ordinadors, els diners també han servit per donar tres bicicletes al centre.

A l’acte de donació també hi van assistir el director d’Herbalife, Ramón Pardo, entre altres representants de la firma; la germana Paulina Romartínez, titular de la congregació i subdirectora del centre, i Macià Querol, responsable d’Unipreus.

Els nens i nenes de les ciberaules van visitar les llars de jubilats de Bonaire i de la Mariola per celebrar les festes de Nadal amb els avis i fer un intercanvi de cançons, postals i tradicions populars.

Hi van participar 28 infants, 12 de la ciberaula de Gairoles (Centre Històric) i 16 de la ciberaula Moreres (la Mariola).

La regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida va organitzar un seguit d’activitats per atendre la infància i l’adolescència de la ciutat.

Entre d’altres, es compta amb dues ciberaules, al barri de la Mariola i al Centre Històric, que organitzen activitats en horari extraescolar i on es disposa d’ordinadors amb accés a Internet per tal d’apropar les noves tecnologies a la canalla del barri.

Aquest curs, després de la bona experiència de tenir un voluntari sènior a les ciberaules durant l’estiu, es duu a terme un projecte intergeneracional d’intercanvi d’experiències amb

12

Els infants de les ciberaules visiten les llars de la Mariola i Bonaire les llars municipals del barri per afavorir el coneixement mutu i fomentar la interrelació.

Entre d’altres activitats, una voluntària sènior va fer un contacontes per treballar el tema de la vellesa amb els infants de les ciberaules.

Les llars de jubilats de Bonaire i de la Mariola compten amb 350 socis cadascuna.

El taller acció Fem Visible l’Invisible fa un calendari per al 2011 amb fotos dels alumnes La iniciativa, impulsada des de les regidories de Serveis Personals i Cultura, té el doble objectiu d’oferir un espai d’expressió i comunicació a les persones sense llar de la ciutat i sensibilitzar la població.

El taller acció Fem Visible l’Invisible ha elaborat un calendari per al 2011 amb un recull d’imatges que han fet els participants d’aquesta iniciativa, impulsada des de l’àrea de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social de la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública, amb la col·laboració del museu La Panera i la regidoria de Cultura.

alumnes expressar la seva creativitat i fer aquest calendari amb una mostra de les millors instantànies.

Aquest taller acció forma part del projecte Art Contemporani i Persones en situació de Sense Llar, sorgit en el marc de l’any europeu 2010 de lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

La proposta s’ha desenvolupat amb un doble objectiu: per una banda, oferir un espai d’expressió i comunicació a les persones sense llar de la ciutat de Lleida i, per l’altra, sensibilitzar la ciutadania.

L’activitat, que s’ha realitzat durant aquest any 2010, ha permès als

Segons els responsables del taller, l’experiència ha estat del tot positiva,

Els parlaments dels Reis van ser interpretats en llengua de signes

els va fer entrega de les claus de la ciutat.

Les persones amb problemes auditius de Lleida van poder seguir els discursos que els Reis Mags d’Orient van dirigir a la ciutadania durant la nit de Reis, gràcies al nou servei municipal d’interpretació de llengua de signes de l’Ajuntament de Lleida.

La primera ronda de parlaments va tenir lloc a l’estació de trens, on el paer en cap va rebre Ses Majestats i

El conjunt de parlaments van ser assistits per les dues intèrprets del nou servei d’interpretació de llengua de signes que des d’aquest desembre l’Ajuntament ofereix de forma gratuïta a fi d’aconseguir la plena participació i integració en la societat de les persones amb problemes auditius. Lleida és el primer ajuntament de l’Estat que ofereix un recurs municipal d’aquestes característiques.

El nou servei s’emmarca dins la filo-

tant per a les persones que l’han seguit com per als professionals que els han orientat en aquests mesos.

sofia del pla d’acció per afavorir la participació i la inclusió social de les persones amb discapacitat, així com en el pla local d’inclusió i cohesió social, en el sentit que aposta per afavorir la igualtat entre les persones i evitar la discriminació per qualsevol condició o circumstància.

13

ara actualitat

Conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’Associació Banc dels Aliments de Lleida El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president de l’Associació Banc dels Aliments, Josep Maria Forné, han signat un conveni de col·laboració per al desplegament de les actuacions de l’entitat els anys 2010 i 2011. Mitjançant aquest conveni, la Diputació de Lleida aportarà a l’associació 12.000 euros per cadascun dels anys.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha destacat la important tasca que desenvolupa l’Associació Banc dels Aliments “per cobrir les necessitats més bàsiques d’alimentació, especialment en aquest període de dificultats econòmiques”.

Gilabert ha indicat que unes 30.000 persones es beneficien de la tasca desenvolupada per l’associació, el que suposa un 7% de la població de la demarcació de Lleida. Aquest percentatge s’ha incrementat respecte a

La Diputació de Lleida i ”la Caixa” amplien la seva aliança en la integració de col·lectius en risc d’exclusió El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el delegat general de ”la Caixa”, Enric Pujol, han signat la renovació del conveni per a la conservació dels espais naturals de Lleida i la inserció de col·lectius en risc d’exclusió a través d’iniciatives mediambientals.

14

l’any 2008, passant del 4 al 7%. Actualment, l’Associació Banc dels Aliments de Lleida ofereix aliments a més de 110 entitats i institucions de les comarques de Lleida distribuint aliments provinents de donacions

d’empreses del territori —de distribució o producció alimentària—, dels excedents de la Unió Europea, dels excedents de fruita i verdura i dels aliments captats en les diferents campanyes solidàries.

L’ampliació de l’acord té una vigència d’un any, compta amb la inversió per part de l’entitat financera d’1,2 milions d’euros i dóna continuïtat al conveni que es va signar els anys 2009-2010.

d’espais fluvials, la senyalització dels espais mediambientals per facilitar-ne l’ús públic, entre d’altres. Els bons resultats obtinguts fins ara han contribuït que ambdues institucions segueixin col·laborant.

Des que es va posar en marxa el programa de conservació i millora dels espais naturals ara fa cinc anys, s’han inserit al món laboral 247 persones en risc d’exclusió social i s’han portat a terme 67 projectes destinats a la restauració d’àrees naturals degradades, la millora

L’acord incorpora nous àmbits d’actuació com la potenciació d’actuacions que ajudin a minimitzar els efectes del canvi climàtic i la implementació d’accions encaminades a la utilització d’energies renovables.

La Diputació de Lleida dóna suport a la promoció del fet casteller

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president de l’Associació Castellers de Lleida, Òscar Pàmpols, han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual la corporació aporta 15.000 euros a l’entitat per subvencionar les activitats i els desplaçaments de les celebracions castelleres.

La Diputació de Lleida ja col·labora amb l’Associació Castellers de Lleida des de fa anys amb la voluntat de promoure i afavorir les celebracions castelleres arreu del territori. Actualment, la Diputació vol continuar col·laborant amb l’Associació Castellers de Lleida mitjançant la signatura d’aquest conveni.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

medicinaIel son en els nens

El son en els nens Al llarg de la vida, el procés del son evoluciona i s’adapta a les necessitats de l’ésser humà. Per això, quan parlem de problemes de son no ens referim als mateixos quan parlem d’un nounat que quan es tracta d’un nen, un adolescent o una persona gran.

Les alteracions del son al nen són freqüents.

Si són esporàdiques, no se’ls ha de donar més importància, però quan apareixen amb intensitat i reiteració, poden arribar a perjudicar el desenvolupament evolutiu Al nounat, el control del son i la vigília vénen determinats per un rellotge biològic que marca uns patrons, els quals es repeteixen cada tres o quatre hores. Són els moments en què el nen es desperta, menja, se’l neteja i torna a dormir. No obstant això, tot i que hi ha nadons que no segueixen aquest patró, no per això interpretarem que tenen problemes de son o els hagin de tenir.

16

Mireia Pascual, infermera del CAP de l’Eixample, Àmbit d’Atenció Primària.

el son en els nensImedicina ALGUNS DELS CONSELLS PER FACILITAR EL SON SERIEN • Ajudar-lo a diferenciar el dia de la nit.

• Assegurar-se que el nen està net, amb roba còmoda, sense gana ni set.

• El seu entorn sempre ha de ser el mateix. No serveix, si no s’adorm, canviar-lo contínuament de lloc. Amb això només es contribueix a la seva inseguretat i, per tant, als errors en el seu aprenentatge.

• Repetir sempre les mateixes rutines abans de posar-lo a dormir: li donarà seguretat.

• El nen necessita tenir presents les seves coses per sentir-se segur. Amb aquesta finalitat, escollirem un objecte (peluix, mocador...), mai res en posició que ens pugui provocar algun ensurt, és a dir, que si es gira dormint no li impedeixi respirar normalment.

• No accedirem immediatament al primer plor del nadó. És millor esperar uns moments. Si no es calma, hi acudirem, ja que deixar-lo plorar desesperadament encara l’excita més.

Davant de qualsevol dubte, consultarem amb la pediatra o amb la infermera.

A partir del quart o cinquè mes, el nadó comença a adaptar-se a un cicle de 24 hores, i és llavors quan es van incrementant els períodes de son nocturn més llargs, fins que arriba a les 12 hores seguides.

El funcionament d’aquest rellotge està influenciat per condicions mediambientals de llum-foscor; per tant, des d’un principi, hem d’ensenyar el nadó a diferenciar entre el dia i la nit.

Des del naixement, els nadons es comuniquen. És evident que no a partir del llenguatge, sinó mitjançant el plor, el somriure... Som els adults els que interpretem les conductes i responem a satisfer les seves necessitats.

Aquests primers anys de vida són de gran importància per al seu desenvolupament. És amb la nostra afectivitat (carícies, jocs, abraçades, aprenentatge...) on es reforça el fonament necessari per enfortir la seva seguretat i ajudar-los a començar el camí per la

seva futura autonomia. Quan no adquereix la confiança necessària, el nadó genera, alguns cops, problemes conductuals i els manifesta a través de l’alimentació (es nega a menjar) o amb trastorns del son.

En altres ocasions, les malalties, tractaments farmacològics, l’ansietat que provoca la separació o l’agitació són causes que predisposen a alterar el son dels nens, el que es manifesta amb dificultat per dormir-se sols o freqüents despertars nocturns, amb impossibilitat de dormir-se sols ells mateixos.

Les alteracions del son al nen són freqüents. Si són esporàdiques, no se’ls ha de donar més importància, però quan apareixen amb intensitat i reiteració, poden arribar a perjudicar el desenvolupament evolutiu, el que es tradueix en problemes de comportament (irritabilitat), somnolència diürna, més inquietud del normal ocasionalment, així com problemes d’aprenentatge i, per tant, malestar als pares.

17

lecturaInovetats

No Limits Albert Llovera .....................................................................................................................

Data de publicació: 25-1-2011 200 pàgines ISBN: 978-84-08-09450-0 Codi: 601260 Format: 15 x 23 cm Volum 1 Enquadernació: Rústica amb solapes Aquestes pàgines són un retrat de l’esforç, de les ganes de viure i de com els somnis van molt per davant de les limitacions. No Limits és la història del subcampió d’Espanya de ral·lis, que, a més, va jugar a bàsquet, va practicar l’esquí i va tenir èxit com a emprenedor.

El viaje al poder de la mente Eduardo Punset .....................................................................................................................

Data de publicació: 16-3-2010 250 pàgines ISBN: 978-84-233-4248-8 Codi: 163036 Format: 16,5 x 23,5 cm Volum 175 Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta Col·lecció: Imago Mundi Amb aquest llibre, Eduard Punset tanca una trilogia dedicada a la felicitat, l’amor i el poder, les tres claus que mouen el món. Després d’El viatge a la felicitat i El viatge a l’amor, que ja ha apassionat mig milió de lectors, l’autor ens convida a un “viatge íntim al poder de la ment”. “Com han pogut milions de persones, viure, enamorar-se, suïcidar-se, voler, treballar com bojos, cuidar els seus fills... sense saber, de debò, el que els passava per dins, com funcionava la seva ment?”.

Cambia el chip

.....................................................................................................................

Data de publicació: 11-1-2011 256 pàgines ISBN: 978-84-9875-086-7 Codi: 10000999 Format: 15 x 23 cm Enquadernació: Rústica amb solapes Traductora: Ana García Bertrán Val més boig conegut que savi per conèixer. Aquest és un de les nostres dites més populars. Patim una resistència natural al canvi? Per què ens oposem a qualsevol modificació de la nostra rutina diària, dels nostres hàbits i costums? La veritat és que, tot i que al llarg de la nostra vida acceptem canvis crucials, com ara el matrimoni, els fills, la incorporació a les noves tecnologies o els reptes de nous llocs de treball, alguns hàbits ens resulten innegociables i, per més que vulguem, no aconseguim eradicar-los.

18

novetatsIlectura

Sexual-mente Nuria Roca .....................................................................................................................

Data de publicació: 11-1-2011 192 pàgines ISBN: 978-84-670-3610-7 Codi: 10001247 Format: 12,5 x 19 cm Enquadernació: Rústica sense solapes Col·lecció: Rebaixes gener 2011 A través de diversos monòlegs, Nuria Roca descriu situacions reals, basades en la seva pròpia experiència o en històries que li expliquen, per abordar el tema del sexe. I ho fa anomenant cada cosa pel seu nom. L’autora relata els seus coneixements en matèria de sexe i les seves vivències en diferents situacions, amb què el lector es pot sentir identificat, i ho fa amb l’enginy i gràcia que la caracteritzen.

No estáis solos María Jesús Ordóñez / Roberto Álvarez-Higuera .....................................................................................................................

Data de publicació: 11-1-2011 160 pàgines ISBN: 978-84-480-6859-2 Codi: 10001058 Format: 15 x 23 cm Volum 1 Enquadernació: Rústica amb solapes Col·lecció: Padres e hijos Aquest llibre ofereix al lector el testimoni d’un matrimoni sobre el procés de recerca i troballa de respostes per a la problemàtica conductual del seu fill.

Escrit en un estil directe i amè, però acompanyat per informació rigorosa, resultarà de gran utilitat per a pares amb fills amb el trastorn d’atenció amb hiperactivitat o sense.

19

publireportatgeIpoliclínic lleida

Més de 15 anys!

Policlínic Lleida

Els nostres serveis d’anàlisis clíniques són a la disposició dels pacients cada dia amb servei d’extracció i recollida de mostres, així com els serveis d’anatomia patològica, diagnòstic per la imatge, electrocardiografia, electromiografia i fisioteràpia. Les persones que ho requereixin també troben assistència d’infermeria i rehabilitació.

Al servei dels lleidatans El nostre centre de consultes multidisciplinars el formem un ampli grup d’especialistes, professionals de la medicina en diferents camps, que compartim l’espai d’unes modernes instal·lacions dotades de tots els elements per fer més fàcil i confortable la nostra tasca i la visita dels nostres pacients.

La majoria de les mútues i asseguradores en l’àmbit de la sanitat estan representades en el nostre centre a través de diverses especialitats.

A POLICLÍNIC LLEIDA pot gaudir d’una atenció integral, ja que al mateix centre es poden realitzar la majoria de proves diagnòstiques que avui dia se sol·liciten més usualment.

20

En total, a POLICLÍNIC trobarà més de 30 especialitats mèdiques i quirúrgiques diferents.

Tenim a la disposició del públic dos amplis locals, amb bona accessibilitat per a persones amb problemes de mobilitat, amb rampes i ascensors que faciliten la circulació de cadires i fins i tot lliteres directament des de l’exterior.

policlínic lleidaIpublireportatge El nostre horari d’atenció al públic és de 08.00 del matí fins a les 14.00 hores i de les 15.00 a les 21.00 hores, de dilluns a divendres.

El nostre sistema de cites i programació està totalment informatitzat i, gràcies a la disponibilitat de vuit línies d’atenció telefònica, pot fixar amb facilitat cites concertades amb el sanitari que desitgi. De la mateixa manera, a través de la nostra pàgina web www.policliniclleida.cat La nostra llarga experiència en la gestió de consultoris mèdics es tradueix en l’eficàcia i agilitat com a resultat; tot dins d’un ambient on volem que la cordialitat, l’amabilitat i la simpatia del nostre personal siguin la nostra marca d’empresa.

Pels professionals de la salut dels lleidatans

POLICLÍNIC LLEIDA és un centre de consultes obert a tots els professionals de la sanitat, ja sigui privada o d’assistència a mútues Un grup de professionals compartim l’espai d’unes modernes instal·lacions dotades de tots els elements per fer més fàcil la nostra tasca i les visites als nostres pacients.

El professional sanitari que vulgui practicar la medicina, tant de forma privada com d’atenció a les mútues, es troba moltes vegades davant la manca de rendibilitat a curt i mitjà termini de la seva inversió. El cost d’amortització d’un local, ja sigui adquirit o de lloguer, així com les despeses del seu manteniment (llum, calefacció, refrigeració, telèfon, neteja, impostos, despeses de comunitat de veïns i, especialment per la seva importància, d’una persona encarregada de l’agenda i recepció

de visites), suposen periòdicament un alt pressupost.

Al nostre centre oferim metges de família, especialistes, odontòlegs, psicòlegs, podòlegs, diplomats en infermeria, fisioterapeutes i d’altres. Els nostres serveis atenen la seva agenda telefònicament i personal, amb la possibilitat d’un auxiliar si ho requereixen.

Les consultes es poden compartir en diferents horaris o tenir-ne una en exclusiva si es prefereix.

També es comparteixen tots els serveis comuns adaptats per a minusvàlids i es manté un control individual de despeses especials o particulars.

21

alimentacióIel menjar ràpid

El menjar ràpid Els canvis en l’estil de vida, les presses i les modes també arriben a la taula Aproximadament, un 23% de la població realitza un dels àpats fora del domicili els dies laborables. Els dies festius, aquest percentatge es dobla. Es preveu que en els propers anys el volum de gent que realitzi habitualment algun àpat fora de casa sigui encara força més elevat, principalment a les zones urbanes.

Aquests canvis en els hàbits alimentaris, si no es fan amb certa cura, poden desequilibrar amb facilitat la nostra dieta. Tot estarà en funció, principalment, de l’elecció i la combinació de les diferents propostes i de la complementació que després se’n faci amb la resta d’àpats.

Els termes fast food o menjar ràpid fan referència a aquell tipus de menjar de ràpida preparació i ràpid consum, que generalment es fa fora de casa, lluny del context domèstic.

El fast food no es relaciona amb receptes a foc lent o cassoles que fan xup-xup, sinó amb utillatge d’alta tecnologia: fregidores, microones, plats de paper, cubetes de cartró... de fer anar i llençar. El perfil del consumidor habitual d’aquest tipus d’establiments acostumen a ser persones joves d’entre 15 a 28 anys, amb un nivell adquisitiu mitjà-baix.

En general, l’alimentació fast food té mala reputació, tant des del vessant gastronòmic com també des del nutricional. Cal, però, matisar, ja que en aquest concepte de menjar ràpid

22

..........................

DINS AQUEST CONCEPTE DE MENJAR RÀPID PODEM FER UNA CLASSIFICACIÓ EN DOS GRANS GRUPS: ‘FAST FOOD’ ANGLOSAXÓ (hamburgueses, salsitxes, patates fregides) ‘FAST FOOD’ MEDITERRANI (a base d’entrepans, pizzes, tapes, falàfels, xauarmes…)

.......................... trobem moltes opcions diferents i, a més a més, com ja s’ha comentat al principi, tot dependrà de la freqüència, la selecció, la combinació i la complementació amb els altres àpats.

Formen part de l’anomenada cuina ràpida o fast food preparacions de cultures molt diverses que es consumeixen d’una manera informal, sovint a peu dret, en ocasions sense coberts, és a dir, amb els dits i sempre de forma ràpida.

Les tapes i els entrepans de casa nostra, la pita síria, el xix kebab grec, el fish and chips britànic, la pizza italiana, els tacos i burritos mexicans, el menjar xinès, les hamburgueses americanes, les salsitxes alemanyes i fins i tot el sushi japonès.

el menjar ràpidIalimentació

Recordeu

que...

Seria convenient dedicar a aquest tipus de menjar ràpid una mica més de temps, ja que, a vegades, el principal inconvenient no són els aliments, sinó la rapidesa amb què es menja • El menjar ràpid sorgeix de les noves necessitats socials i de la influència de les modes. Val la pena conèixer els avantatges i els inconvenients a l’hora d’incorporar-lo en els costums alimentaris individuals.

• ‘Fast food’ no significa necessàriament menjar escombraria. Una adequada selecció i una correcta freqüència poden fer de la proposta de menjar ràpid una oferta equilibrada.

• Per les seves característiques nutricionals, el ‘fast food’ mediterrani (entrepans, pizzes, coques, pites, tapes…) és més recomanable que el ‘fast food’ anglosaxó. Cal adaptar les quantitats a les necessitats de cadascú.

• Les begudes que normalment acompanyen aquests tipus d’àpats acostumen a enriquir considerablement el valor energètic total de l’àpat. L’aigua o, de vegades, les begudes refrescants light serien les opcions més recomanables.

• Per tal de millorar l’equilibri d’un àpat ‘fast food’, seria convenient completar-lo amb una ració d’amanida (present en quasi tots aquest tipus d’establiments), ja que aquests locals no acostumen a oferir fruita fresca com a opció de postres.

• Procureu compensar amb la resta dels àpats del dia les possibles deficiències d’aquest àpat més ràpid.

23

col·legis oficialsICol·legi d’Òptics Optometristes

Ulleres premuntades sense garantia sanitària Juan Carlos Viñuela Rodríguez Òptic optometrista. MSc. BSc. FAAO Delegat Col·legi d’òptics optometristes Lleida Es calcula que durant l’any 2010 es van vendre a Catalunya més de 960.000 ulleres premuntades en òptiques i en establiments no autoritzats.

La crisi ha incrementat la compra d’aquests productes, però el ciutadà ha de ser conscient que el seu ús pot evitar o retardar la revisió visual necessària, que ha de ser realitzada per un especialista com l’òptic optometrista.

les ulleres premuntades...

“

“

24

L’òptic optometrista és el professional sanitari en atenció visual primària i està capacitat per al diagnòstic i tractament de diverses alteracions de la funció visual, així com d’assessorar i orientar el pacient per rebre una assistència més especialitzada.

Han de complir una sèrie de requisits de qualitat i han de portar el senyal de conformitat CE al producte, tant a l’embalatge com al prospecte

Col·legi d’Òptics OptometristesIcol·legis oficials Actualment, solament l’11,5% (111.362 ulleres premuntades) es venen sota prescripció de l’òptic optometrista.

A Catalunya, hi ha 2.735.257 persones que utilitzen ulleres per mirar de prop i d’aquestes, 744.899 usen ulleres premuntades.

En tercer lloc, les ulleres premuntades tenen una distància de centres òptics fixa i igual per a tots els usuaris. Això produeix que en molts casos el centre de les lents no coincideix amb l’eix visual dels ulls, de manera que l’ús continuat d’aquest producte indueix efectes prismàtics i es produeixen símptomes de disconfort visual i, a curt termini, una deterioració de la visió binocular.

Les ulleres premuntades es fabriquen amb unes mesures estàndards de distància entre centres (distància interpupilar) i graduació que solament coincideix amb el 5% de la població amb presbícia.

Malgrat la seva aparent senzillesa, el consumidor ha de ser conscient que les ulleres premuntades són un producte sanitari classe I, la qual cosa significa que han de complir una sèrie de requisits de seguretat, eficàcia i qualitat.

Des del Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya es recomana que a l’hora d’adquirir aquests productes es comprovi que, a les instruccions d’ús, hi consti clarament la graduació i la indicació que la seva utilització ha de ser precedida per un diagnòstic previ per part de l’òptic optometrista. Així mateix, les ulleres han de portar el senyal de conformitat CE al producte, tant a l’embalatge com al prospecte. A l’hora d’efectuar la compra, el millor és optar per fer-ho en una òptica sota la supervisió d’un expert òptic optometrista.

A més, aquest tipus d’ulleres no contempla la possibilitat que hi hagi astigmatisme (defecte refractiu que sol aparèixer combinat amb la presbícia), amb la qual cosa la compensació òptica no és del 100%.

“

es d’aquí reivindico el paper de l’òptic optometrista com els vetlladors oficials de la bona visió de la societat. Ara més que mai és necessari apropar la seva figura a la societat d’una manera clara i efectiva. Precisament per això, constituïm el col·lectiu de professionals sanitaris en atenció visual primària i disposem de tots els mitjans al nostre abast per fer-ho possible. L’òptic optometrista és l’especialista més proper al ciutadà, el primer al qual acudeix quan detecta un problema de visió.

“

Una de les disfuncions visuals més freqüents és la presbícia o vista cansada, que consisteix en la pèrdua de la capacitat que té l’ull per enfocar a distàncies més properes. Les ulleres premuntades presenten la mateixa potència en els dos cristalls.

No obstant això, és un fet demostrable que un gran nombre de persones presenten diferent graduació en cada ull.

Per aquest motiu, en els casos compensats amb aquest tipus de producte es poden donar diferències de correcció òptica entre els dos ulls i es poden produir marejos, distorsions, maldecaps i dificultat i cansament en la lectura.

D

Per aquest motiu, la nostra tasca és l’atenció primària i és complementària a la d’altres especialistes, tant de la visió (oftalmòlegs) com d’altres àrees de la salut (internistes, endocrins, psicòlegs, etc.).

25

breusInotícies

PROFESSIONALS D’ATENCIÓ A DISCAPACITATS podran homologar LA SEVA EXPERIÈNCIA El conveni pretén promoure la formació professional en el sector sociosanitari i millorar la qualificació professional i situació laboral de les persones que treballen i col·laboren amb les entitats.

Professionals d’atenció a discapacitats podran homologar la seva experiència en l’entitat, validar els aprenentatges i obtenir una acreditació de les competències professionals necessàries per desenvolupar la seva tasca professional a través del programa Qualifica’t, que compta amb la col·laboració de la conselleria d’Educació de la Generalitat.

El conveni, signat per Educació, la Coordinadora de Centres Profunds de Catalunya -amb 32 entitats associades- i el grup *Catalònia, pretén promoure la formació professional (FP) en el sector sociosanitari i millorar la qualificació professional i situació laboral de les persones que treballen i col·laboren amb les entitats.

Aquesta iniciativa permetrà desenvolupar el programa *Qualifica’t de la Generalitat de Catalunya i s’adapta a la legislació vigent, que a partir de 2015 exigirà una certificació professional a la totalitat del personal del sector de la discapacitat.

26

Les anàlisis d’ADN milloren els tractaments del càncer Dedicar més recursos a fer un bon diagnòstic reduirà el cost de les teràpies L’Hospital Vall d’Hebron ha engegat un laboratori d’anàlisi de genomes exclusivament dedicat al càncer per optimitzar el tractament que reben els pacients.

Al laboratori s’analitzen en una hora 625 mutacions genètiques possibles en 70 gens diferents en les cèl·lules tumorals obtingudes en biòpsies.

En funció de les mutacions que s’identifiquen, els metges poden predir si un pacient respondrà a determinat fàrmac o no.

Ara com ara, aquestes anàlisis genètiques massives s’apliquen a un reduït nombre de tumors per predir l’eficàcia d’un reduït nombre de fàrmacs. Però en els propers anys, a mesura que arribin nous fàrmacs que actuaran sobre alteracions genètiques específiques de les cèl·lules tumorals, aquest tipus d’anàlisi s’estendrà.

“És el futur”, prediu Josep Tabernero, cap del servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

El càncer colorectal —el que afecta més persones a Catalunya, amb més de 6.000 diagnòstics a l’any— ofereix el millor exemple de com s’han començat a utilitzar aquestes anàlisis.

Una nova família de fàrmacs que inhibeix el receptor EGFR en la membrana de les cèl·lules ha millorat en els últims anys el tractament d’aquest tipus de càncer. La millora s’explica perquè el receptor EGFR envia al nucli de la cèl·lula l’ordre de dividir-se.

Per això, si es bloqueja el receptor, ha de frenar-se la proliferació cel·lular característica del càncer.

27

publireportatgeIvista cansada i cataractes EL CRISTAL·LÍ és una lent natural de l’ull. El seu propòsit principal consisteix a enfocar objectes situats a diferents distàncies. Aquest objectiu s’aconsegueix mitjançant l’augment de la seva curvatura i gruix, procés que s’anomena acomodació.

A mesura que l’edat de la persona augmenta, el cristal·lí va perdent progressivament la seva capacitat per acomodar. Aquesta lent es va endurint, amb la consegüent pèrdua d’elasticitat, de manera que el punt d’enfocament proper es va allunyant progressivament.

Aquest fenómen es coneix com a PRESBÍCIA o vista cansada i es produeix generalment a partir dels 45 anys, i més precoçment en el cas de pacients amb hipermetropia.

Vista cansada i cataractes Dra. Carolina Rivas Oftalmòloga de l'Institut Lleida d'Oftalmologia-ILO

Quins són els símptomes Típicament, els símptomes consisteixen en la dificultat per veure objectes propers petits, la necessitat d’allunyar per enfocar millor o d’augmentar la il luminació.

D’aquesta manera, la carència d’acomodació exigeix l’ús d’una correcció òptica per poder enfocar de prop. Els pacients han de fer ús d’ulleres monofocals de prop, bifocals o progressives per visualitzar els objectes propers.

Amb el pas del temps, el cristal·lí també va perdent transparència i apareix la CATARACTA. Les cataractes són indolores i la disminució de la visió és el seu símptoma principal.

La cataracta més comuna és la que apareix a mesura que augmenta l’edat del pacient, però també es poden originar cataractes secundàries a 28

de la presbícia? traumatismes, alteracions congènites, diabetis, etc.

La solució és una cirurgia. La tècnica que actualment es realitza és la FACOEMULSIFICACIÓ, en què, a través d’ULTRASÒ, es fragmenta i s’aspira el cristal·lí per una incisió inferior a 3 mm, amb anestèsia tòpica (gotes), amb una ràpida recuperació postoperatòria.

Durant el mateix acte quirúrgic, se substitueix el cristal·lí per una lent intraocular (LIO), que posseeix una distància d’enfocament determinada.

La realització de les intervencions per incisions de petita grandària, amb la consegüent millora en la seguretat i velocitat en la rehabilitació visual, va ampliar aviat l’horitzó d’objectius assolibles amb aquesta cirurgia, que va passar de tenir una

vista cansada i cataractesIpublireportatge finalitat exclusivament “terapèutica” a intentar millorar la qualitat de vida dels pacients intervinguts, al disminuir la necessitat de l’ús d’ulleres al seu darrere.

En aquest sentit, la cirurgia de cataracta s’ha convertit en un procediment “quirúrgic refractiu”.

La facoemulsificació associada a l’implant de lent intraocular no només permet corregir l’opacitat de cristal·lí (cataracta), sinó que també ofereix al pacient la possibilitat de prescindir de les ulleres que portava anteriorment (depenent del tipus de defecte de refracció previ).

Les lents intraoculars a implantar poden ser • MONOFOCALS: són aquelles que permeten una bona agudesa visual però a una distància determinada, en general de lluny. És necessària la utilització d’unes ulleres addicionals per a la visió propera.

• MULTIFOCALS: proporcionen correcció per a diferents distàncies.

Corregeixen tant la visió de lluny com la de prop, de manera que les lents intraoculars multifocals són un tractament efectiu per a la presbícia i les cataractes.

• LENTS ACOMODATIVES/PSEUDOACOMODATIVES: miren de proporcionar una visió clara de lluny i de prop aprofitant la contracció residual del cos ciliar (múscul que modifica la curvatura del cristal·lí).

Hi ha molts factors a tenir en compte en l’elecció de la lent intraocular. És fonamental conèixer els requeriments visuals del pacient, el tipus d’activitats que realitza i l’estat ocular en general per poder adequar-nos a les seves necessitats.

S’ha descrit que els pacients amb lents multifocals tenen un rang més ampli de visió i una dependència inferior a les ulleres.

Però també s’ha d’explicar que és possible l’aparició de visió d’halos, l’enlluernament i la pèrdua de sensibilitat de contrast o de la qualitat de la imatge.

CIRURGIA REFRACTIVA

claus de l’èxit Conèixer expectatives, professió, aficions i requeriments visuals del pacient per seleccionar la LIO més apropiada per a cada cas.

Explicació exhaustiva al pacient dels avantatges i inconvenients del tipus de LIO a implantar.

Implant bilateral.

La majoria de les LIO multifocals estan dissenyades per treballar binocularment.

L’augment de l’esperança de vida i l’exigència en la qualitat de vida han portat des de fa anys al disseny de LIO multifocals.

L’objectiu és reduir la dependència d’ulleres després de la cirurgia de cataractes.

Aquest fet suposa que guanyin acceptació com una opció quirúrgica refractiva en aquells pacients que ho desitgin i compleixin els requisits exigits per a la seva implantació.

29

notíciesIgenètica

Els gens defineixen els

llaços d’amistat La genètica defineix la vida social La genètica vincula tant la família com els amics, segons revela a Proceedings of the National Academy of Sciences un estudi dut a terme per investigadors de les universitats de Califòrnia i Harvard, als Estats Units.

Després de realitzar un mapa genètic de marcadors específics de les xarxes socials individuals, han determinat que les persones tendeixen a formar llaços d’amistat amb individus que comparteixen dos dels sis marcadors (CYP2A6 i DRD2).

Aquestes conclusions segueixen sent vàlides fins i tot quan es té en compte la tendència humana de forjar amistats en una àrea geogràfica compartida.

A més, han trobat que els individus portadors del marcador DRD2, que s’ha associat amb l’alcoholisme, tendeixen a fomentar l’amistat amb persones que són positives per a aquest marcador, mentre que les persones que no tenen el gen tendeixen a associar-se amb els individus negatius per DRD2.

D’altra banda, revelen que els portadors de gens associats amb una personalitat oberta tendeixen a ser amics dels que no tenen aquest genotip.

30

“

Les persones amb certs marcadors genètics tendeixen a ser amics dels que també els porten”

fibrosi i arítmiesInotícies

Un estudi relaciona

l’exercici físic intens amb les arítmies cardíaques Un estudi realitzat a l’Hospital Clínic de Barcelona ha aconseguit relacionar de manera directa l’exercici físic intens amb un risc més alt de tenir fibrosi i arítmies cardíaques, a causa dels canvis estructurals que es produeixen al ventricle dret i a les aurícules del cor.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van comparar l’evolució del cor en ratolins sotmesos a exercici físic intens durant 4, 8 i 16 setmanes amb un altre grup de ratolins

Aquests problemes de salut es deuen als canvis estructurals que es produeixen en el ventricle dret i en les aurícules del cor sedentaris, i van comprovar com el 42 per cent dels ratolins maratonians presentaven anomalies en l’estructura del cor al finalitzar l’experiment davant del 6% dels sedentaris.

L’exercici seria l’equivalent a fer esport d’alta intensitat de forma diària durant 10 anys en humans, i, per tant, apunta a una proba-

bilitat més elevada de tenir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència.

31

activitats

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

El Nadal a ADIMA El passat dia 21 de desembre de 2010 vam celebrar la trobada de Nadal.

En aquesta jornada, la nostra sòcia i col·laboradora Tere va guarnir amb material ecològic el nostre arbre. Un cop passades les festes nadalenques, aquest arbre lluirà a la consulta de radioteràpia.

A més a més, les companyes del taller de pintura sobre roba liderat per Juani Agustí van presentar a l’exposició tots els treballs que han fet durant l’any, creacions fantàstiques i dignes de veure.

Com és tradició, Digna de Torres, presidenta de la nostra entitat, ADIMA, va informar dels afers realitzats i, en nom de tota la junta, va desitjar “felicitat i benestar per a totes les sòcies, i els millors desitjos per a l’any 2011”.

ADIMA, ARA A L’ESPAI D’ENTITATS Tenim la satisfacció d’anunciar-vos que a partir d’aquest mes de febrer ens podreu trobar: Els dijous, de 17.00 a 19.00 hores, a les instal·lacions de l’Espai d’Entitats de la ciutat de Lleida.

El nostre objectiu és que tothom que ho necessiti pugui venir a fer-nos consultes, suggeriments, queixes, demanar ajut...

Estarem a la vostra disposicó amb l’esperit d’oferir-vos tot el que estigui al nostre abast.

Us hi esperem!!!

ESPAI D’ENTITATS DE SALUT DE LLEIDA: Henry Dunant, 1 · 25003 Lleida · Tel. 973 106 834

32

activitats

SERVEI DE SUPORT EN EL DOL DE PONENT Serveis que oferim El Servei de Suport en el Dol de Ponent es dirigeix a diferents àmbits d’actuació en el dol: l’atenció personalitzada a persones en dol, la intervenció comunitària i la formació.

Tenim un propòsit de treballar cap a una política de prevenció, una cultura de la salut, del sofriment, de la malaltia, de la mort i de la vida més humana.

Activitats de suport • Assessorament a les famílies • Grup de suport per a adults • Grup de suport per a nens, joves i adolescents • Suport a parelles que han perdut un fill • Grup social

GRUPS DE DOL TÀRREGA Dilluns al matí: hores convingudes / individuals Dilluns a la tarda: grups de 17.00 a 19.00 h LLEIDA Dimarts al matí: hores convingudes / individuals Dimarts a la tarda: grups de 16.00 a 18.00 h / de 18.00 a 20.00 h

PSICOTERÀPIA DE GRUP A partir del mes de gener, cada dijous, quinzenalment: • Confidencialitat.

• Llibertat d’expressió • Tot és analitzable • Seguretat física • Abstinència • No deixar precipitadament la teràpia • Respectar l’horari

33

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

I Jornada de l’Hospital Miquel Martí i Pol El passat 21 de desembre, durant tot el matí, va tenir lloc a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol una jornada sobre Autonomia i Seguretat en l’Alimentació, on es van tractar diferents temes de vital importancia com ara: el procés Deglutori i Fases, com la fisioteràpia pot ajudar en l’alimentació, menja el teu cervell,asepectes psicologics en l’alimentció,autonomia i ajudes tècniques en l’alimentació,dieta sana i recomanacions,el dèficit en la vitamina D i l’alimentació com a procés socialitzador.

La jornada va estar presentada i dirigida per tots els professionals que formen l’equip de l’hospital de dia (psicòloga, neuropsicòloga, logopeda, fisioterapeutes, infermeres, terapeuta ocupacional i treballadores socials).

L’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol de Lleida visita el Museu Roda Roda de Lleida El dimecres 10 de novembre, un grup de socis de l’entitat, familiars i pacients de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol vam visitar el Museu Roda Roda de Lleida.

El Museu de l’Automoció de Lleida presenta una extensa col·lecció de cotxes, motocicletes, motors i reproduccions a escala que ens conviden a fer un viatge per la història de la indústria de l’automoció.

A la foto podem veure tots els que vam fer la sortida, que també va servir per compartir un matí força agradable.

Pedalada EKKE

de més de 500 esforçats que, durant quatre hores i a un ritme trepidant de discoteca, van estar pedalant en solidaritat amb els afectats per aquesta malaltia.

Volem reconèixer des d’aquestes línies la feina feta per EKKE, que ja fa cinc anys que organitza aquesta pedalada solidària que ens serveix per recaptar faons per subvencionar els projectes que du a terme la fundació, i concretament als monitors Kike i Toni, que porten el pes de l’acte i de la jornada.

El passat dia 2 de desembre, a la discoteca Excess de Lleida i organitzat pel centre esportiu EKKE, va tenir lloc una jornada de pedals solidaris a benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Cent-cinquanta bicicletes de spinning es van posar a disposició 34

Igualment, a tots els que van col·laborar en la jornada, especialment a la discoteca Excess, que ens va cedir les instal·lacions.

Josep Maria Fornós President de l’Associació d’Esclerosi Múltiple.

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

35

activitats

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA VI Jornades Formatives Codo con Codo 2010 Un any més, Fibrolleida (associació de malalts de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica de les Terres de Lleida) va assistir a la VI Jornada Codo con Codo, que es va celebrar els dies 19 i 20 de novembre a Madrid. Per representar la nostra associació, van assistir a l’acte Alexandra San Martín, presidenta de Fibrolleida, i Natalia García, representant de la nostra delegació a Mollerussa.

La Fundació d’Afectats de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica va organitzar les VI Jornades de Formació de Cuadres Directius d’Associacions Codo con Codo, amb la voluntat que siguin el punt de trobada de totes aquelles persones que treballen cada dia i codo con codo pel col·lectiu de malalts i familiars d’aquestes dos malalties que continuen, amb tots els èxits aconseguits entre tots aquests anys, que formen part de les grans desconegudes de la sanitat i dels serveis socials, amb tot el que comporta quant a informació, diagnòstic, tractament, prevenció, reconeixement social i investigació.

Les VI Jornades Codo con Codo van consistir en diferents sessions, com la Fundació FF i Ciència, amb temes a tractar com l’explicació del programa científic de la Fundació, EPPIFAC: estudi epidemiològic FM/SFC, estudi epidemiològic longitudinal, estudis pilot en Unitat Multidisciplinària, afrontament al dolor com a variable diferenciadora en pacients amb FM i models basats en rets neuronals artificials per a la predicció de la resposta al tractament en la síndrome de fibromiàlgia, amb ponències de professionals d’alt nivell que van compartir 36

amb nosaltres les seues investigacions, adaptant la seua explicació al vocabulari de la fibromiàlgia: qualitat de vida i aspectes econòmics i d’alimentació i qualitat de divulgació adequat als coneixements sobre aquests temes que tenim la majoria de nosaltres.

Unes ponències que ens van servir per poder transmetre als nostres socis els

“Hi ha persones, professionals, investigadors... que dediquen el seu temps, els seus mitjans, el seu prestigi a poder oferir una esperança de futur als malalts”

activitats

Dins de l’apartat FM/SFC i GESTIÓ, van abordar el tema La millora de la gestió: una alternativa de futur.

últims avenços en FM i SFC, així com per informar-ne els professionals del nostre àmbit i les institucions locals, provincials i autonòmiques.

En l’apartat FM/SFC i TREBALL, es va parlar del dret davant la fibromiàlgia: perspectiva laboral i sanitària, on diferents ponents ens van introduir en els temes: mesures d’integració laboral de les persones amb discapacitat, discapacitat i FM, gènere, treball i FM/SFC i la fibromiàlgia davant el sistema sanitari: la FM no és un conte”.

Un altre apartat va estar dirigit a oferir consells per millorar la QUALITAT DE VIDA dels malalts i les seues famílies, consells de canvis d’hàbits de vida per intentar disminuir l’impacte que el dolor i la fatiga tenen sobre la nostra vida quotidiana. Vam tractar el tema d’alternatives d’exercici físic per a persones de vida.

Es va informar que hi ha persones, professionals, investigadors... que dediquen el seu temps, els seus mitjans, el seu prestigi a poder oferir una esperança de futur als malalts.

“Tenim la mirada fixada en el mateix camí, el camí a la plena NORMALITZACIÓ de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica”

Com podeu veure, són taules per debatre els temes o eixos fonamentals a treballar durant el 2011 i que conformaran el VIII Manifest del 2011 -serà el vuitè

any consecutiu que els malalts i les associacions uneixen la seva veu en un document unificatiu i consensuat per a tothom.

Discussions en què tots veiem en els altres un reflex de nosaltres mateixos, amb dubtes, lluites, recaigudes, esforços i petites satisfaccions que ens acompanyen al llarg dels anys.

I amb la mirada fixada en el mateix camí, el camí a la plena NORMALITZACIÓ de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica.

PONENTS Francisco Alemán Páez Jon Jatsu Azkue Barrenetxea Jordi Carbonell Abelló Xavier Castells i Oliveres Antonio Collado Cruz Emili Gómez-Casanovas Asunción González Mestre Narcís Gusi Pilar Rivas Vallejo Javier Rivera Redondo Roser Romero Soldevila Monika Salgueiro Juan Siso Martín Albert Tarradellas Bertrán

37

activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER Dia Mundial contra el Càncer: 4 febrer Divendres, 4 de febrer de 2011, un dia per canviar la resta de la teva vida

Amb aquest lema, l’aecc llança la seva campanya 2011 en el Dia Mundial del Càncer. L’objectiu, un cop més, és conscienciar en la prevenció del càncer, ja que més de deu tipus de càncer es poden evitar portant hàbits de vida saludable: • EVITAR EL TABAC • PROTEGIR-SE DAVANT EL SOL • PORTAR UNA DIETA EQUILIBRADA • FER EXERCICI FÍSIC

cessàriament sacrifici i malestar. Amb aquesta i altres campanyes, l’aecc facilita tota la informació necessària sobre la importància de mantenir comportaments saludables per a la prevenció d’alguns tipus de càncer mitjançant diferents activitats: programes formatius sobre càncer genètic —d’alimentació—, de

La campanya està dirigida a la població en general, jove i adulta, i dóna la responsabilitat de la nostra salut a cada un en relació amb el càncer.

“Ets el responsable de la teva salut.

Tu ets responsable de prevenir el càncer”

Canviar amb la percepció que els comportaments saludables suposen ne-

cures estètiques, grups de deshabituació tabàquica, conferències en diferents entitats, associacions i col·legis.

La campanya està dirigida a la població jove i adulta Com a activitat lúdica d’aquesta campanya, l’aecc-Catalunya Contra el Càncer de Lleida, posant en pràctica el suggeriment de fer exercici físic i prevenció del càncer de pulmó, organitza, amb la col·laboració del gimnàs Zenkiu, una setmana esportiva amb el lema: Posa a prova els teus pulmons del 24 al 30 d’aquest mes de gener, que consisteix en classes de bike programades a diferents hores per facilitar la participació a tots els que desitgin posar en pràctica aquesta divertida, saludable i solidària iniciativa.

Programa formatiu sobre el càncer genètic A la seu de l’aecc-Catalunya contra el Càncer de Lleida es va realitzar, en dos grups diferents, el programa de càncer genètic, dirigits per la Dra. Elena Aguirre, oncòloga de l’Hospital Arnau de Vilanova i membre del comitè tècnic de l’aecc de Lleida.

Aquest programa ofereix informació sobre els tipus de càncer amb més possibilitats de ser hereditaris, amb l’objectiu de canalitzar pors i dubtes sobre els temors d’aquesta malaltia en diversos membres d’una família, ja que no sempre és 38

hereditari, i treballar en diversos exemples d’arbres familiars per disposar de dades per a estudis més específics i concrets en casos determinats.

activitats

Cursos de voluntariat Aquest mes s’ha realitzat un nou curs de preparació de voluntaris.

La tasca del voluntari de l’Associació Espanyola Contra el Càncer s’encamina directament o indirectament a millorar la qualitat de vida del malalt de càncer participant en les tasques administratives i de programes, així com en hospitals o en el domicili dels malalts.

VOLUNTARIAT D’HOSPITAL Són aquells voluntaris que, sota la direcció de l’aecc, van als hospitals per ajudar a millorar la qualitat de vida dels malalts.

El voluntari segueix les directrius que marca la coordinadora de l’hospital i que prèviament ha participat en un curs d’informació general i un altre de preparació específica. La seva funció es desenvolupa al costat del malalt i de la seva família, a fi de facilitar la seva estada a l’hospital, així com la seva adaptació a aquest procés.

VOLUNTARIAT ADMINISTRATIU El componen aquelles persones que vulguin dedicar el seu temps lliure a ajudar l’associació en algunes tasques realitzades en les seves diferents activitats: campanyes, recaptació de recursos o tasques administratives, entre d’altres.

Teatre solidari Un any més, des del Col·legi Episcopal de Lleida, organitzat pel claustre de professors, ens ofereixen la recaptació i la possibilitat de fer arribar el nostre missatge d’esperança en la representació de Nadal 2010.

Amb l’obra: ‘És millor despertar i convertir el somni en realitat’

Magnífica interpretació del quadre escènic de professors d’aquesta adaptació evangèlica del Nadal.

Gràcies a tots professors i pares del Col·legi Episcopal per la seva generositat.

Autor: Marcel Niubó. Idea desenvolupada a partir de diversos textos i idees acumulades durant molt temps.

Argument: Segle XXI. Una estrana parella arriba a un petit poblet. Ella està embarassada. Busquen allotjament. No tenen feina ni papers.

Són forasters i, d’entrada, sembla que no són ben rebuts. El part es precipita i l’arribada del nen ho canvia tot. Us sona?

39

activitats

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT Es presenta Fecafamm Terres de Lleida, coordinadora d’entitats de salut mental i addicions de Lleida • ALERTA SOBRE L’AUGMENT DELS AFECTATS EL DARRER ANY • REIVINDICA LA NECESSITAT DE CREAR UN SERVEI HOMOLOGAT D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES

La Coordinadora d’Entitats de Salut Mental i Addiccions Fecafamm Terres de Lleida es va presentar el divendres 17 de desembre a la sala Jaume Magre de Lleida amb la jornada Fem xarxa per la salut mental. El camí del moviment associatiu per encarar el futur.

Fecafamm Terres de Lleida vol esdevenir una plataforma de referència dins del territori lleidatà, que aglutina les diverses entitats socials del tercer sector que treballen en l’àmbit 40

d’intervenció de la salut mental. La seva missió és la mateixa que assumeixen el conjunt d’entitats que la integren, que és la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies.

La Coordinadora, que té el suport de la Federació Catalana de Famílies de Persones Afectades per Malaltia Mental, alerta d’un augment de casos de trastorn mental i reivindica la necessitat urgent d’atendre les famílies.

activitats Les famílies també són afectats Es calcula que a Lleida hi ha 8.000 persones diagnosticades amb malaltia mental, les famílies de les quals necessiten ser ateses de la mateixa manera que els afectats. L’atenció a famílies és un servei que han estat fent les entitats, però no es pot oferir un servei de qualitat, per la qual cosa ja no s’està posant a disposició dels diferents possibles beneficiaris ni es pot seguir fent per falta de recursos. Així doncs, la Coordinadora demana que les administracions incloguin en la cartera de serveis aquest recurs, perquè les entitats puguin continuar duent-lo a terme amb garanties.

La salut mental en xifres i la incidència de la crisi En el darrer any, els trastorns mentals han augmentat en un 7%. Aquesta és una dada que va fer pública el mes passat l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Segons la Coordinadora: “A Lleida no sóm aliens a aquest fenomen i també hem notat l’increment de les atencions a persones afectades per un trastorn, generalment lleu, però que, sobretot, condicionat

a una pèrduadel treball, s’ha aguditzat. Eren persones que portaven bé el seu trastorn, moltes en procés d’inserció laboral, però el fet de perdre la feina els ha comportat un desequilibri que acaba fent tornar a aflorar la patologia que estava neutralitzada.”

Segons un estudi del departament d’Acció Social i Ciutadania, a Catalunya, pràcticament l’11 % de la població pateix en un any (prevalença-any) un trastorn mental. Si s’analitza al llarg de la vida d’una persona, en el cas català, el 23,73% de les persones presentaran en algun moment de la seva vida un trastorn mental, i entre aquests, l’episodi depressiu major és el més freqüent, amb el 15,7%.

Actualment, a l’Estat espanyol, 800.000 persones tenen algun tipus de malaltia mental i una de cada tres persones pot desenvolupar algun trastorn al llarg de la seva vida.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la depressió és la segona causa d’anys viscuts amb discapacitat i es preveu que sigui la primera l’any 2030.

ASSOCIACIONS QUE FORMEN LA COORDINADORA: Assciació Salut Mental la Noguera, Associació Salut Mental Pla d’Urgell, AADDMM Terraferma, Sol del Solsonès, Salut Mental Ondara Sió i Salut Mental Ponent.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 41

activitats

DOWN LLEIDA Premi Baula L’Ajuntament de Lleida, mitjançant la regidoria de Participació Ciutadana, va atorgar el passat 21 de desembre el premi Baula de Participació Ciutadana a Down Lleida en la categoria de millor entitat cívica, juntament amb els Castellers de Lleida.

El premi Baula ofereix un marc d’estímul necessari per incentivar la participació ciutadana; per tant, concentra la seva atenció en les entitats cíviques de Lleida i persegueix reconèixer la tasca que duen a terme les entitats ciutadanes i els ciutadans a favor de la participació ciutadana, així com valorar i incentivar el reconeixement d’aquells projectes i/o activitats dins d’aquest àmbit.

La regidoria de Participació Ciutadana va reconèixer la tasca de Down Lleida, ja que és una entitat fundada en la convicció que les persones amb discapacitat han de tenir, com qualsevol altra persona, el seu lloc a la societat i en la seguretat que amb aquesta podran prosperar.

Per aquest motiu, a aquesta entitat, el comitè jurat li reconeix la seva tasca a l’oferir els suports necessaris i eficaços en els àmbits familiar, escolar, laboral i social i al llarg de tota la vida de la persona amb discapacitat.

L’equip Down Lleida lluint el guardó

Per donar esperança i estendre la mà a tot un seguit de famílies. Pel conjunt de programes i activitats que organitzen, per afavorir la reeducació del llenguatge, la reeducació pedagògica, els programes

El projecte Nous Voluntaris de Down Lleida ha rebut el XVIII Premi Voluntariat Millor projecte local/comarcal de Catalunya Aquest premi anual pretén contribuir a fer possibles els projectes de promoció del voluntariat que excel·leixen per la seva qualitat. El lliurament del premi va tenir lloc al Palau de Pedralbes, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat i lliurament del XVIII Premis Voluntariat i del III Premi Eliseu Colomer, promoguts pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i va ser recollit per tècnics i joves del projecte.

42

de lectoescriptura, els programes d’informàtica, el programa per a l’autonomia, per a la inserció sociolaboral, les activitats de música, el programa de desenvolupament cognitiu, per les activitats contínues de jornades, reunions i escola de pares i per la formació permanent dels professionals que s’hi dediquen.

activitats

Musicdown El passat 18 de desembre es va celebrar a l’auditori del CaixaForum l’últim concert de la gira que l’orquestra Musicdown, formada per joves amb capacitats diverses, han realitzat a diverses ciutats catalanes: Barcelona, Sabadell i Girona.

Al concert de Lleida s’hi van aplegar prop de 250 persones, consolidant així l’èxit d’aquest projecte ideat per Down Catalunya amb la col·laboració d’Antoni Tolmos.

Es va presentar l’obra Musicòmic, que fusiona els aspectes visuals del còmic, en aquest cas els del conegut dibuixant Picanyol, amb tres contes populars musicats per Antoni Tolmos, que ha creat la seva banda sonora.

L’orquestra la formen instruments com el violí, clarinet, trompeta, piano, flauta, etc., tots dirigits per Antoni Tolmos.

L’orquestra Musicdown, formada per joves amb discapacitats diverses, ha realitzat concerts a diverses ciutats catalanes

A l’escenari, i de forma sincronitzada amb l’orquestra, es van projectar sobre una gran pantalla les vinyetes dels cò-

mics. Cinc dels intèrprets es van convertir en narradors dels contes i van donar vida a tots els personatges, sempre

caminant de la mà amb la música de l’orquestra. Aquest concert també va servir de cloenda al seguit d’actes que, amb motiu del 15è aniversari de Down Lleida, s’han desenvolupat al llarg de l’any.

Esperem celebrar molts anys més amb el suport de tothom!

43

activitats

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA La Lliga fa un lliurament de 30.000 euros a la Casa dels Xuklis El passat 16 de desembre va tenir lloc l’acte de lliurament a l’Afanoc dels fons recaptats en la darrera campanya ‘Una flor per a un projecte-2010’ de la Lliga contra el Càncer.

L’acte va comptar amb el delegat territorial de Salut, el president i la gerent d’Afanoc, entitat que promociona la Casa dels Xuklis; el vicepresident de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (Fecec) i el vicepresident de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida.

Com ja és tradició, la Lliga presenta a tots els seus associats, voluntaris i entitats associatives que col·laboren en la campanya ‘Una flor per a un projecte’ el recurs aconseguit per la venda de les flors de paper. Enguany, més de 16.000 flors han sortit al carrer de la mà de més de seixanta associacions de la demarcació de Lleida per donar suport a aquest gran projecte que és la Casa dels Xuklis.

El president de l’Associació de pares amb nens i nenes amb càncer -Afanocva tenir paraules d’agraïment cap a tots els qui han fet possible aquest objectiu, alhora que va explicar les dificultats

que passen els infants i les famílies afectades per aquesta malaltia. La Casa dels Xuklis serà per a tots aquells afectats com una segona casa durant el temps que durin els tractaments.

Per la seva part, la gerent de l’Afanoc va explicar com s’invertiran aquests recursos financers en el projecte la Casa dels Xuklis, que, a grans trets, serviran per equipar diferents apartaments del centre.

Cada any es diagnostiquen 200 casos de càncer infantil a Catalunya, dels quals entre 5 i 7 són de les comarques

Cada any es diagnostiquen 200 casos de càncer infantil a Catalunya de Ponent. La Casa dels Xuklis, que té prevista la seva inauguració a la primavera de 2011, acollirà afectats i familiars mentre duri el tractament i oferirà espais comuns que afavoriran una vida en família.

La Lliga va felicitar tots els voluntaris assistents per les 16.000 flors de color parxís fetes i l’entusiasme i dedicació al projecte.

Per la seva part, el director dels Serveis Territorials de Salut, Sebastià Barranco i Tomàs, va agrair a la Lliga la seva tasca solidària i va expressar la seva satisfacció per l’eficiència de transformar les flors de papers en projectes de salut i solidaritat.

Enric Martí Suau Vicepresident primer de la Lliga Fotos: Núria Martínez Torrebella

44

col路laboradors oficials

45

qui som

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@wanadoo.es

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

C/ Penedés s/n · 25005 Lleida CENTRE CIVIC DE BALAFIA · 627917444 M. CARMEN PADILLA VIZCAINO M. MERCEDES GARCIA lopezlimelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA

Associació Montse per al Càncer

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 973 55 05 22 · 639 44 41 18 palauvendrell@hotmail.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Avda. Prat de la Riba 37 5 2º 25008 Lleida 973 233 183 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

col·laboradors oficials

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

47

noticies