Fesalut Nº 32 Mayo 2011 by Fesalut Lgb

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:41 Página 1

1,20 EUROS

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n32

MAIG2011

MEDICINA Infertilitat REPORTATGE Arriba la primavera i les al·lèrgies ALIMENTACIÓ La fibra TERÀPIA PSICOLÒGICA El joc patològic i les noves tecnologies

ENTREVISTA MONE, protagonista del musical ’MAMMA MIA!’ Contingut pàgines 32-46 FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ’SEGRE’. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

FESALUT 32 ok:Maquetaci贸n 1 06/06/11 17:41 P谩gina 2

noticies

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:41 Página 3

Editorial

n aquest número, donem la benvinguda a la primavera i els oferim articles que poden ser de molt interès com el de les al·lèrgies.

La doctora Alcoceba, de l’Hospital Santa Maria de Lleida, ens descriu els tipus d’al·lèrgies i els símptomes. Pel que fa a l’alimentació, parlem de la fibra, tan important en la nostra dieta. L’entrevista a fons ens deixa conèixer una mica més la cantant Mone, que ens visita aquest mes de maig a la nostra ciutat amb l’espectacle Mamma Mia!, un musical ple d’energia positiva. La nostra infermera de capçalera ens parla de l’alimentació en l’embaràs. La Mireia ens destaca que l’alimentació ha de ser sana i equilibrada i que no s’ha de menjar per dos. Aprofitem per felicitar totes les futures mares lleidatanes. Bona primavera! Consell de redacció FeSalut

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25 Projecte i continguts: Mariona Mesull · prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 3

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:42 Página 4

Sumarifesalut 32 a fons ENTREVISTA A MONE, PROTAGONISTA DEL MUSICAL ’MAMMA MIA!’

serveis personals i salut pública ara actualitat

n32

MAIG2011

12 14

10 Playmancer

lectura NOVETATS

reportatge CENTRE KINE

18 19

medicina POLICLÍNIC LLEIDA INFERTILITAT. COITS DIRIGITS I INSEMINACIÓ ARTIFICIAL

Alimentació durant l’embaràs

reportatge LA FIBRA

col·legis oficials COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA

Arriba la primavera i les al·lèrgies

reportatge ULTRASHAPE

activitats NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

30 Viure bé amb baixa visió

FESALUT 32 ok:Maquetaci贸n 1 06/06/11 17:42 P谩gina 5

noticies

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 6

a fonsIentrevista

El musical ’Mamma Mia!’ Aquest musical explica la divertida història d’una jove que convida el dia del seu casament els seus tres possibles pares. Ple d’humor, ritme i sorpreses, el guió està il·lustrat per les cançons més famoses del grup ABBA. En l’actualitat, existeixen més produccions de Mamma Mia! en el món que de cap altre musical. Més de 30 milions de persones l’han vist a tot el món i 17.000 persones gaudeixen cada nit d’aquest espectacle, com per exemple a Londres, Las Vegas, Berlín, Moscou i Broadway. 6

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 7

entrevistaIa fons

“

Mamma mia! és màgic. És una injecció d’energia positiva, un cant a la il·lusió i a la sorpresa de la vida

Hem parlat amb

MONE Protagonista del musical ’Mamma Mia!’ Biografia Cantant i actriu, ha format part de nombrosos grups musicals com: Atlanta, Factoría Musical, Gatos Negros, Soul Family, Mujeres... Ha col·laborat amb altres cantants i grups com Gato Pérez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra, cors Eurovisió 1981 i Festival OTI 1991. Teatre musical: Cal dir-ho, Company, Guys and Dolls, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, Mals d’amor d’una gata francesa, Full Monty, Gaudí, Remena nena i Boscos endins. Televisió: Lotto Show, Bona sort, Tal cual, Canciones de nuestra vida, 100 anys de cançons, Temps era temps, La noche abierta, La cosa nostra i Una altra cosa. Actriu a: El cor de la ciutat i Porca misèria. Ha posat la veu a les pel·lícules: La Bella y la Bestia, Pulgarcita, Mulán i El príncipe de Egipto. Publicitat: Codorniu, Kas, Galerías, Pinaud, Diamantes, etc.

Estem encantats de tornar a veure una actriu i cantant del teu nivell a dalt dels escenaris

Pregunta. Com va la gira de ’Mamma Mia!’? Resposta. Molt bé! Portem l’espectacle a moltes ciutats i la resposta del públic és fantàstica! Hem omplert a tots els teatres i la gent és molt càlida a tot arreu. P. T’agrada anar de gira o prefereixes estar al mateix teatre durant una temporada? R. Per comoditat, prefereixo fer temporada a Barcelona, perquè així sóc a casa i puc estar amb els meus, però també té el seu encant viatjar i conèixer altres ciutats i altra gent. P. Què té el musical ’Mamma Mia!’ que no tinguin els anteriors que has fet? R. Mamma mia! és màgic. És una injecció d’energia positiva, un cant a la il·lusió i a les sorpreses de la vida. El final sempre és apoteòsic i el públic sent que forma part de l’espectacle, i això, francament, no és gaire habitual. 7

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 8

a fonsIentrevista P. Quin va ser el teu primer musical? Explica’ns l’experiència. R. Vaig entrar al món del teatre de la mà de Josep Maria Flotats amb Cal dir-ho, amb companys fantàstics com Joan Crosas, Miquel Cors, Lloll Bertran, entre d’altres. Vaig aprendre molt amb ells i amb Flotats. Jo venia del món de la música, no havia fet mai teatre i em van ajudar molt. Tinc un gran record. Va ser un debut de luxe! P. T’agrada més cantar i actuar o només cantar i interpretar? R. Actualment, sóc feliç en els dos terrenys! Gaudeixo tant cantant com actuant. Tot forma part del mateix espectacle. Aquesta pregunta, si me la fas uns anys enrere, t’hauria contestat que cantar. Em sentia més cantant que actriu, però ara mateix em sento plena fent les dues coses. P. I la televisió? T’agradaria tornar a fer una altra sèrie? R. És clar que sí! Estic oberta a tots els camps en la meva professió. Ho vaig passar molt bé a El cor de la ciutat i tornaria a fer una altra sèrie.

“Procuro descansar tot el que puc, menjo sa, faig meditació i estiraments i, sobretot, intento somriure molt!”

P. Prefereixes un escenari o un plató de televisió? R. Crec que sóc més d’escenari, m’agrada molt el contacte directe amb el públic i la connexió que es crea amb el pati de butaques, però també m’agrada la sorpresa de rebre els guions, llegir el que t’han escrit aquella setmana, preparar-te les seqüències, fer propostes i arribar al plató i que tot es faci possible! També te la seva màgia! 8

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 9

entrevistaIa fons P. Es pot comparar el ritme de gravacions d’una sèrie de TV a una gira de musical? R. Encara que les dues coses són molt exigents i demanen molta concentració i esforç, el ritme i l’energia és molt diferent. A la televisó, has d’estudiar cada dia i matinar molt! A la gira, has d’estar en forma i preparar-te per a les funcions.

P. Com a revista de salut que som, he de preguntar-te si tens algun secret per cuidar-te. R. Procuro descansar tot el que puc, menjo sa, faig meditació i estiraments i, sobretot, intento somriure molt! P. T’agrada més el peix o la carn? R. M’agrada molt menjar i menjo de tot: carn, peix, verdures, fruita, pasta, llegums... No tinc problemes! Per mi, és un dels meus plaers diaris. P. Fer una gira d’un espectacle representa menjar i dormir fora de casa… R. Sí. Això és el que porto pitjor. Cada setmana, un hotel diferent, buscar bons llocs per menjar… Però m’espavilo i sempre trobo restaurants on poder menjar el més casolà possible. P. I després de ’Mamma Mia!’… R. Uns dies de vacances, si us plau! I després, compondre i preparar nou disc. I oberta a tots els bons projectes que vinguin! 9

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 10

reportatgeIplaymancer Susana Jiménez-Murcia Doctora en Psicologia Coordinadora Unitat Joc Patològic Servei de Psiquiatria, Hospital Universitari de Bellvitge Professora associada Universitat Barcelona

Utilització de les noves tecnologies com a eines terapèutiques El joc és una activitat comuna en totes les societats i cultures, i, a més, ho ha estat des de l’antiguitat. Tanmateix, malgrat que per a la majoria de persones aquesta activitat no passa de ser una distracció, per a altres (entre el 1,4%-1,9% de les persones adultes) es converteix en un trastorn de greus conseqüències.

El joc patològic S’ha definit com un fracàs progressiu i crònic de resistir l’impuls de jugar, i arriba a convertir-se en una conducta desadaptativa que lesiona i altera tots els objectius personals, familiars i vocacionals. Habitualment, l’inici es produeix a l’adolescència o joventut, tot i que en el cas de les dones és més tardà. El joc patològic és un trastorn que pot tractar-se amb èxit. Estudis recents conclouen que, en general, els tractaments psicològics ofereixen bons resultats, tant a curt com a llarg termini.

Tanmateix, és un trastorn que presenta un cert risc de recaiguda. Els estudis apunten que entre un 20% i 30% dels pacients presenten alguna recaiguda durant el procés terapèutic. Sovint, els factors de risc implicats en les recaigudes s’associen a aspectes emocionals, com frustració, avorriment i dificultats per organitzar i ocupar el temps, necessitat d’excitació, manca de planificació, impulsivitat, etc.

Tanmateix, no tots els pacients amb joc patològic presenten el mateix perfil de personalitat, perquè es tracta d’un trastorn molt heterogeni.

En general, aquests trets i respostes emocionals perduren després que el pacient hagi aconseguit resoldre el problema de joc, atès que són aspectes relacionats amb trets de personalitat i, per tant, més estables en el temps.

Però s’ha evidenciat que aquells pacients amb joc patològic i elevats nivells d’impulsivitat mostren alhora més severitat del seu trastorn i menys estratègies d’afrontament adequades davant les situacions vitals problemàtiques.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:43 Página 11

playmancerIreportatge

Aquest videojoc integra cinc tipus diferents de biosensors que recullen diferents mesures fisiològiques del pacient (taxa cardíaca, temperatura de la pell, etc.), a més de dos dispositius que permeten el reconeixement d’emocions a través de les expressions facials i del llenguatge. Aquestes respostes emocionals i fisiològiques s’integren en el videojoc, de manera que els escenaris i les accions del personatge van canviant en funció dels seus estats emocionals.

Els objectius són bàsicament els següents • • • • • • •

Millorar la identificació dels estats emocionals negatius Aprendre estratègies d’autocontrol Gestionar de forma més adequada les emocions negatives Augmentar la tolerància a l’avorriment i a la frustració Millorar la planificació i la persistència en objectius concrets Aprendre a retardar les gratificacions Millorar el pensament alternatiu i la presa de decisions

Fins a aquest moment, el videojoc s’ha aplicat com a eina addicional a la teràpia psicològica en 15 pacients diagnosticats de joc patològic, en 15 pacients amb bulímia nerviosa i en 30 persones sense aquests trastorns. Els resultats han mostrat que el videojoc registra i reconeix adequadament emocions i reaccions fisiolò-

La idea és que el pacient avanci en el videojoc i vagi passant nivells estant relaxat i planificant les seves estratègies, amb autocontrol. Si el videojoc identifica que el pacient està tens, excitat, frustrat, etc., li suggereix anar a una pantalla en què apareixen un cel estelat amb diferents constel·lacions. El pacient ha d’unir els estels amb respiracions lentes i pausades. Quan ja està relaxat, pot continuar amb el joc.

giques de les persones que l’utilitzen, però són més elevats els valors en pacients que en controls. Alhora, Playmancer és capaç de generar i objectivar reaccions fisiològiques davant emocions negatives, com hostilitat o avorriment. En definitiva, els primers assajos amb Playmancer amb pacients indiquen que Islands és un escenari adequat per induir i regular determinats estats emocionals en joc patològic i bulímia nerviosa. 11

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:44 Página 12

serveis personals i salut pública

Senderisme per a la gent gran L’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Lleida, organitza les sortides de senderisme per a la gent gran. L’activitat consisteix en un seguit d’excursions planificades i adaptades per a aquest col·lectiu, on es pot gaudir de la natura alhora que practicar un esport tan saludable com caminar.

Totes les sortides tenen un preu de 15 euros. La resta de sortides programades enguany són: divendres, dia 27 de maig: Cellers, Roca Regina i barranc del Bosc. Inscripcions a l’OMAC del 23 al 25 de maig. Divendres, dia 17 de juny: boca sud del túnel de Vielha. Inscripcions a l’OMAC del 13 al 16 de juny.

L’Ajuntament de Lleida fomenta la participació d’entitats en el projecte Educació en el Lleure La bona acollida del projecte Educació en el Lleure ha permès que, des de la seva posada en funcionament, seixanta-vuit nens i nenes s’hagin beneficiat dels ajuts de diverses entitats de la ciutat. El projecte Educació en el Lleure ofereix als infants i adolescents amb especials vulnerabilitats un conjunt d’activitats esportives i educatives en el lleure organitzades per les entitats de l’àmbit esportiu i del lleure. Les entitats esportives que fins ara participen en el projecte són disset: Unió Esportiva La Bordeta, Pardinyes Club de Futbol, Unió Esportiva Gardeny, Unió Esportiva Balàfia, AEM, Club de Bàsquet Secà, Club de Patinatge la Bordeta, Associació Lleidatana d’Handbol, Camp Escolar de

voleibol femení, Club Tennis Taula Lleida, Unió Esportiva Lleida, Unió Esportiva Magraners, Sícoris, Atlètic Segre, activitats extraescolars dels Maristes, Bàsquet Pardinyes i Col·legi Episcopal.

La Paeria i la FEBE formen els hotelers de Lleida en la promoció d’un consum responsable de l’alcohol El propòsit d’aquests cursos teoricopràctics és dotar els professionals del sector de l’hoteleria dels coneixements i eines necessàries per promoure el consum responsable d’alcohol en la seva feina, així com el consum zero en col·lectius de risc, com menors i conductors. Mitjançant situacions simulades, els formadors de FEBE ensenyen els responsables d’aquests locals habilitats en comunicació verbal i no verbal en ambients en els quals acostuma a predominar el soroll i la música, la poca il·luminació i on l’altra persona pot estar sota els efectes de l’alcohol.

També participen en el projecte set entitats de lleure: els agrupaments escolta Garbí i Lo Manaix, les escoles de música L’Intèrpret i la Pons Roselló, l’Orfeó Lleidatà, l’escola d’art El Traç i la Fundació Verge Blanca. A més a més, la regidoria de Serveis Personals de l’Ajuntament s’encarrega de dur a terme la detecció, intervenció i seguiment de cada infant beneficiari i fa un seguiment de la seva integració en l’activitat en què estigui inscrit.

Aquesta és la tercera vegada que el programa Tú Sirves, Tú Decides s’organitza a Lleida, on ja s’ha format més de 200 professionals i futurs professionals de l’hoteleria.

L’Ajuntament promou les taules territorials d’Infància i Adolescència als barris de la ciutat La Xarxa de Taules Territorials vol ser una eina per optimitzar i coordinar els recursos existents de les diferents entitats, fet que evita la duplicació d’esforços, intercanviar experiències i crear accions educatives de forma conjunta en les quals els nens, els adolescents i les seves respectives famílies hi participin de forma activa. Recentment s’ha constituït la taula territorial de Cappont,

que ja suma sis a la ciutat. Les taules estan formades per les diferents entitats, institucions i serveis implicats

en la tasca socioeducativa dels diferents barris. Així, entre els seus membres hi ha representants de les diferents regidories municipals, dels equips directius de col·legis i instituts, associacions de pares i mares, ludoteques, ciberaules, centres oberts, parròquies, clubs esportius, associacions de veïns i altres associacions i entitats que treballen amb infants, adolescents i famílies.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:44 Página 13

L’Ajuntament de Lleida ofereix un servei d’atenció ciutadana en llengua de signes a través de videoconferència L’Àrea de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Lleida ofereix un servei d’atenció ciutadana per a persones sordes a través de videoconferència. La iniciativa permet als usuaris contactar amb les intèrprets de llengua de signes de l’Ajuntament des de qualsevol ordinador que compti amb càmera web i tingui instal·lat el programa per fer trucades via Internet Skype. Per accedir-hi i sol·licitar informació sense necessitat

de desplaçar-se a l’Ajuntament, els interessats només han de buscar l’usuari Serveis Personals dins el programa Skype i contactar-hi. El servei es fa tant als matins com a les tardes. Per fer-ne ús, es recomana reservar el dia i l’hora de la consulta amb quatre dies d’anticipació. La reserva es pot realitzar per correu: (discapacitats@paeria.cat), a través del lloc web de la Regidoria de Serveis Personals de l’Ajuntament:

http://serveispersonals.paeria.cat. També es pot fer de forma presencial a l’Àrea de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament, al número 13 de Rambla Ferran, o a l’Oficina Municipal d’Acció Ciutadana, plaça Paeria, número 11, on també es disposarà d’aquest servei de forma presencial els dimecres, dijous i divendres, de 15 a 17 h, amb l’objectiu de promoure la plena participació i integració en la societat d’aquest col·lectiu.

El CIJCA i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, guanyadors dels premis Candi Villafañe L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir el lliurament de guardons Candi Villafañe, uns premis que distingeixen projectes de promoció d’igualtat d’oportunitats i no discriminació. Els treballs distingits han estat dispositiu d’igualtat d’oportunitats –DIDO–, del Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils contra l’atur de Lleida –CIJCA–, i Que te Crae’s!, de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Així mateix, el jurat ha decidit concedir una menció especial al projecte Rudona, de la Fundació del Món Rural. L’acte, celebrat al saló de sessions de la Paeria, ha inclòs una conferència de Pilar Malla, Creu de Sant Jordi l’any 2004 i Medalla d’Or del Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya l’any 2011, titulada L’essencial és invisible als ulls. El premi, convocat per l’Ajuntament de Lleida, de caràcter biennal i d’àmbit estatal, és un reconeixement a tots aquells projectes que fomenten la promoció d’igualtats d’oportunitats i la no discriminació, essent una plata-

forma de reconeixement i visibilitat d’aquelles intervencions que generen més consciència social sobre les necessitats i la feina feta i per fer en matèria d’igualtat d’oportunitats.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:44 Página 14

ara actualitat

Gilabert inaugura el primer espai lúdic i de salut a Alfarràs

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va inaugurar el primer espai lúdic i de salut promogut per la corporació que s’ha posat en marxa al municipi d’Alfarràs. Es tracta d’un circuit d’exercicis dissenyat per treballar les principals parts del cos amb l’objectiu de promoure l’activitat física i els hàbits saludables entre la gent gran. El parc ajuda a desenvolupar l’equilibri, la coordinació i la capacitat de

desenvolupar-se en diferents tipus de superfícies. Mitjançant aquests exercicis, la gent gran millora la seva capacitat per fer tasques quotidianes, com banyar-se, pujar escales, seure i aixecar-se. Aquests exercicis també estimulen la memòria, la capacitat d’observació o la coordinació visual. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va explicar que aquests equipaments dediquen

L’equipament d’Alfarràs és un dels 60 que s’instal·laran en els propers mesos a 58 municipis de la demarcació de Lleida una especial atenció a la gent gran, però es tracta de circuits adreçats a tota la població, des dels més petits fins a persones amb mobilitat reduïda. A més, va afegir que aquests circuits també contribueixen a crear espais de trobada on les persones grans comparteixen el seu temps d’oci i milloren l’estat físic i anímic.

Gilabert inaugura el pàrquing de l’Hospital del Pallars El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va presidir l’acte d’inauguració del pàrquing de l’Hospital del Pallars de Tremp, construït gràcies al conveni de col·laboració interadministrativa entre la Diputació de Lleida, el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Tremp per a l’actualització d’infraestructures sanitàries al municipi.

Durant l’acte inaugural, el president de la Diputació de Lleida va afirmar que es tracta d’una inversió molt important per al territori, ja que suposa una millora de la qualitat de vida de la població.

s’han incorporat a l’hospital amb l’objectiu de millorar la qualitat dels serveis assistencials que es donen a la població i les condicions d’accés a la salut en l’àmbit de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran.

L’aparcament, amb capacitat per a 50 vehicles, se suma així a les diferents infraestructures sanitàries que

La Diputació de Lleida, a través de la unitat de Salut Pública, va signar un conveni de col·laboració interad-

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:44 Página 15

ministrativa amb el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Tremp per a l’actualització d’infraestructures sanitàries al municipi de Tremp. Aquest conveni contempla la construcció de la zona d’equipaments hospitalaris annexos a l’Hospital del Pallars, per ubicar-hi la unitat mòbil de ressonància nuclear magnètica i la seva sala d’espera, un espai d’expansió per a la futura ampliació de l’Hospital del Pallars o del CAP, i la zona d’aparcament per als usuaris que es va inaugurar al març. La Diputació de Lleida va adquirir el compromís de subvencionar a l’Ajuntament de Tremp el cost de les

inversions descrites, que era de 780.000 euros, amb una aportació

de 520.000 euros el 2010 i de 260.000 euros aquest 2011.

Presentació i festa de llançament del programa Thao El pavelló poliesportiu d’Agramunt va acollir la jornada de presentació i festa de llançament del Programa Thao-Salut Infantil a les comarques lleidatanes, que consisteix a promoure en tots els infants i les seves famílies hàbits saludables d’alimentació i activitat física. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va participar en la jornada, organitzada de forma conjunta per la corporació, l’Ajuntament d’Agramunt i la Fundació Thao. Uns 200 escolars, acompanyats de les seves famílies, van participar en les diverses activitats que tenen com a objectiu promoure una alimentació equilibrada i la pràctica regular d’activitat física. També es va organitzar un esmorzar saludable i un taller de

jocs tradicionals per fomentar l’activitat física entre els nens i nenes. Aquesta iniciativa, pionera a les zones de desenvolupament rural (ZER), s’emmarca en l’impuls que ha portat a terme la Diputació de

Lleida per desplegar el programa Thao-Salut Infantil a les comarques lleidatanes a través d’una partida pressupostària d’ajuts per a la promoció d’hàbits saludables dotada amb 150.000 euros, distribuïts entre el 2010 i 2011.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:45 Página 16

medicinaIalimentació durant l’embaràs MIREIA PASCUAL Infermera del CAP de l’Eixample Àmbit d’atenció primària

Alimentació durant l’embaràs Durant l’embaràs es necessita una aportació variada d’aliments per a un bon desenvolupament d’aquesta fase. És millor menjar poc de molts aliments que menjar pocs aliments en molta quantitat. L’embarassada no ha de menjar per dos, sinó que ho ha de fer dos cops millor. L’alimentació ha de ser sana i equilibrada. Que la mare s’engreixi massa és tan perjudicial per al nen com que augmenti poc de pes. L’ideal és un augment entre 9 i 11 kg (no sobrepassant els 12 kg ni baixant dels 6-7 kg). Una de les condicions fonamentals per mantenir una dieta equilibrada és la necessitat que hi hagi varietat per obtenir els suplements adequats de proteïnes, minerals i vitamines. L’augment de pes durant l’embaràs dependrà del pes inicial al moment de la concepció. Els aliments proteics d’alta qualitat com les carns, els lactis i els ous han de complementar-se amb els aliments energètics com els cereals, pa i els seus derivats, sempre amb una quantitat adequada. Poden utilitzar-se diverses formes de cuinar, però sempre evitant les que portin un excés de greix. Tant per amanir com per cuinar, s’ha d’utilitzar oli d’oliva.

• S’ha de moderar el consum ha de ser de sal, la iodada. que s’utili tzi • Es recom ana beure entre 1,5 No són re i 2 litres d comanab ’aigua al les les beg dia. crats ni le udes gaso s begudes ses, els refr estimulan escos ensu • S’ha de ts (cafè, te.. deixar pa .). ssar d’un ingesta i a a dos h l’hora d’e o res entre stirar-se o l’última • Cal men anar a d ormir. jar alimen ts rics en fruita na fibra: lleg tural, cere ums, verd als integra ures, • S’ha de ls, etc. moderar el co n su (pa, pasta m d’hidra ts de carb i pastels). oni • Cal evit ar menja r em b otits crus ben cuina o poc cura ts, així co ts si no es m els paté tan • S’ha d’e s. vitar el pe ix fumat qu refrigera e s’hagi d ció, exce e conserva pte en el r en exemple, cas que amb la pi estigui cu zza. inat, per

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:45 Página 17

el cuidador informalImedicina Quines són les normes bàsiques per a l’alimentació de l’embarassada? 1. S’ha de donar més importància a la qualitat dels aliments que a la seva quantitat. Per això, és important que la dieta de l’embarassada inclogui: entre mig i un litre de llet, sola o en forma de productes lactis (iogurt, formatge); vegetals (crus o cuits), dues o tres vegades al dia; fruita fresca, un o dos cops al dia; una ració de carn, peix o pollastre; un ou; tres o quatre llesques de pa, i una o dues cullerades d’oli d’oliva. 2. L’alimentació ha de ser variada perquè l’embarassada ingereixi vitamines i minerals suficients per a la nutrició i desenvolupament del fetus. Tot i així, pot ser convenient que el metge recepti algun producte en determinats períodes de l’embaràs en els quals augmenten les necessitats de vitamines i minerals, especialment de ferro. 3. Els aliments s’han de condimentar de forma senzilla, tot evitant els fregits, els guisats i les espècies. 4. La distribució de les menjades al llarg del dia ha de ser adequada i equilibrada. És preferible espaiar la ingesta de 3 o 4 menjades i s’ha de procurar mastegar bé. 5. S’han d’ingerir quantitats normals de líquids, tot evitant les begudes alcohòliques, gasoses i dolces.

Nàusees i vòmits: cal menjar amb freqüència i poca quantitat. Cal donar preferència als aliments sòlids o espessos sobre els líquids, i als freds o del temps sobre els calents. Cal evitar menjar a la força. S’ha de fer segons la gana que es tingui. Augment excessiu de pes: cal eliminar els aliments salats a partir del primer moment; cal controlar el consum d’hidrats de carboni, en especial del pa, les fècules (llegums secs, arròs), els cereals (pasta de sopa, macarrons); cal disminuir el consum de greixos, suprimint la mantega, bevent llet descremada i prenent formatges no greixosos; no s’ha de prendre aliments en conserva; cal guisar de forma senzilla, substituint els fregits pels bullits i els rostits. Restrenyiment: cal prendre un o dos gots d’aigua en dejú cinc minuts abans del desdejuni; cal augmentar el consum de fruita natural, de vegetals crus i de verdura cuita, i cal ingerir una o dues cullerades de segó de blat o de pa integral que augmentin el volum de les defecacions.

Tractament de sobrepès, obesitat i malalties metabòliques Intolerància alimentària Ritmonutrició Nutrigenètica

Antiaging

Av. Balmes, 14 Planta 2a Tel. 973 231 867 / Fax. 973 233 309 25006 Lleida 17

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:45 Página 18

lecturaInovetats

¡Castigado! Mª Luisa Ferrerós ..................................................................................................................... Et quedes sense sortir, sense paga, sense mòbil, sense Wii, sense Play, sense DS, sense Messenger, sense ordinador, sense futbol, sense ball... Ja no sabem què inventar perquè els nostres fills compleixin les seves obligacions. És el càstig de moda, però la majoria de pares es queixen que ja ni això funciona i reconeixen que ja no saben què fer perquè els seus fills reaccionin. Però és educatiu? I efectiu?

Tu sexo es tuyo Sylvia de Béjar ..................................................................................................................... El sexe no és una cosa que s’acabi al llit, que succeeix durant una estona i que quan s’acaba es va acabar i punt. És molt més. Si et sents realment satisfeta, perfecte. Però si no és així o tens dubtes o creus que podria millorar, no miris cap a una altra banda. D’aquí aquest llibre, que inclou tot el que has de saber (i ha de saber ell) per comprendre la teva sexualitat i reflexionar amb sinceritat sobre alguns dels temes que preocupen moltes dones i exposa (no imposa) algunes idees, fils dels de llençar.

Deseo Sylvia de Béjar ..................................................................................................................... Aquest llibre pretén afrontar la manca de desig i/o les diferències de desig en la parella. Objectiu final: que les parelles es retrobin o que mai tinguin aquest tipus de problemes. Temes que tracta: la pressió per desitjar, la manca de desig, les diferències de desig la parella i com resoldre-les, retrobar el desig o augmentar... Parla de tot el relacionat amb el desig sexual i com això afecta la nostra vida i les relacions de parella, per tal de trobar el camí perquè tots gaudim més.

¿Quieres? ¡¡¡Busca!!! Joan Juncosa ..................................................................................................................... Sí, estimat lector, tan simple com el títol evidencia. Vols? Cerca! No és tan sols una pregunta i una resposta. És una realitat. En aquest llibre trobaràs una guia que t’ajudarà a aconseguir les teves metes, els teus somnis. Si ja has aconseguit tots els teus somnis, no perdis l’oportunitat i ajuda els teus amics, les teves persones estimades, a aconseguir els seus somnis. A la vida no s’ha de superar els altres, cal superar-se a un mateix. Albert Einstein deia: “La definició de la bogeria és continuar fent el mateix i esperar resultats diferents.’’ Per tant, actua i fes alguna cosa diferent per aconseguir les teves metes, els teus somnis.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:45 Página 19

Centre KineIpublireportatge

De vegades, a la vida, arriba un moment en què sembla que ja no pots més. Fa anys que pateixes de moltes maneres. Un dia et diuen que tens fibromiàlgia i continues patint, i amb el pronòstic de seguir-ho fent. I arriba un moment en què et quedes bloquejada, creus que tot és un problema que no saps resoldre, començant per tu mateixa; i dubtes per un moment si podràs sortir d’aquell clot, d’aquella opressió que no deixa respirar, d’aquella soledat tan intensa, d’aquella sensació d’inestabilitat, d’inseguretat, de dolor físic i de dolor anímic, de cansament… Et fa la sensació que no pots. Un “no pots” que potser sempre hi havia estat però, ara, un “no pots” que sembla definitiu. Imagines la possibilitat d’abandonar, i el primer instant et sents alleugerida, però de seguida et sens pitjor, més desesperada. No és una solució. La responsabilitat, la culpabilitat, la por, la mateixa desesperació, activen la necessitat de lluitar i fan que decideixis que el més important del món no ets tu i el teu patiment, sinó els teus fills, sobretot, i totes les persones que t’estimen. En aquest punt hi ha alguna cosa que comença a funcionar i sents el desig potent que tot sigui millor i l’esperança que “potser jo puc”, la responsabilitat de seguir lluitant… i buscar sense parar. I de sobte, gairebé de manera imperceptible en un primer moment però inevitable i clara quan mires

enrere, t’adones que davant teu apareixen recursos, situacions, persones, que sembla que hi eren per ajudar-te, per donar-te la mà, per transmetre’t afecte i comprensió, per fer-te sentir protegit i estimat com es deu sentir un nadó al seu bressol. I també t’ensenyen a saber en què consisteix la saviesa, a poder respirar, a començar a caminar, a saber acceptar, a mirar el món d’una altra manera i també a tu mateixa.

parar, van posar en marxa l’engranatge que t’ha portat fins aquí i que, si tu ho vols, no té límit. Ara ja res és igual, tot és millor, saps que pots, continues lluitant i buscant, has après molt i saps que no pararàs de fer-ho. I de cop i volta t’adones que has descobert el que és la felicitat i gaudeixes molt intensament dels petits moments en què l’experimentes. I hi ha ocasions en què sents que la vida és fantàstica!

I tu cada vegada sents més fort el desig que tot sigui millor, cada cop tens més esperança de “poder”, més ganes de lluitar i de seguir buscant. Vas gaudint més intensament dels moments en què surt el sol i vius amb més acceptació i esperança els moments en què els núvols el tapen.

I quan no fa sol i el cel es cobreix, quan tot sembla trontollar per un moment, tu ara ja saps que tard o d’hora tornarà a sortir el sol i hauràs après alguna cosa més i continuaràs seguint el camí que vas iniciar fa tant de temps, potser des de la primera vegada que vas néixer.

I arriba un moment en què tot comença a tenir sentit i la por va empetitint i la serenor va fent-se gran. I vas fent cops d’ull enrere, una mica incrèdula, i veus que vas canviant i et fa la sensació que ja no ets la mateixa i el que està passant és que t’estàs descobrint i, alhora, estàs millorant. Les circumstàncies, els aprenentatges, les herències, t’havien ajudat a fer-te creure que eres diferent. Aquell punt d’inflexió, aquell forat en què per un moment creies haver caigut i, al mateix temps, la reacció immediata amb el desig potent que tot sigui millor i l’esperança que “potser jo puc”, la responsabilitat de seguir lluitant i buscar sense

Moltes gràcies, Jordi, Roser, Pilar i Olga. Amb vosaltres ha aconseguit renéixer. I gràcies també a tots els altres professionals del Centre Kine pel caliu i l’acolliment que transmeten. Desitjo de tot cor que pugueu ajudar altres persones tal com m’heu ajudat a mi. També desitjo que ells sàpiguen confiar en vosaltres com hi confio jo. Encara que ara estic en un punt en què sóc molt més autònoma, em reconforta i em dóna molta seguretat saber que sempre puc comptar amb vosaltres. Una abraçada molt gran. Helena

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:45 Página 20

publireportatgeIpoliclínic lleida

infertilitat

Coits dirigits i inseminació artificial El primer pas per intentar l’embaràs 20

és la capacitat que té una parella d’aconseguir la gestació

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:46 Página 21

policlínic lleidaIpublireportatge El 90% de les parelles obtenen l’embaràs durant els dos primers anys de relacions sexuals periòdiques. Així doncs, el 80% de les parelles aconseguiran la gestació durant el primer any, mentre que el 10% restant obtindran l’èxit al llarg del segon any de buscar-ho. És per aquest motiu que els experts en el tema recomanem buscar solució si passats 18 mesos no s’aconsegueix l’èxit.

Al nostre centre es practiquen dues inseminacions per cicle (a les 24 i a les 48 hores pre i postovulació, respectivament), per tal d’aconseguir la concentració òptima d’espermatozous que permetin la fecundació. Aquesta tècnica presenta dues variants, la inseminació artificial homòloga (la mostra és de la mateixa parella) o la inseminació artificial de donant o heteròloga, on la mostra prové del banc de semen del centre.

Després de la realització de les proves necessàries als pacients, i un cop fet el diagnòstic d’infertilitat, sempre que aquest ho permeti, una de les primeres tècniques a seguir són els coits dirigits o la inseminació artificial, ja que la seva simplicitat i relació èxit-costos fan d’aquesta opció una molt bona alternativa per a aquells pacients que són novells en el camp de la fertilitat.

Els coits dirigits és una tècnica senzilla en què es dóna un suplement hormonal a la pacient i, mitjançant control monitoritzat per ecografia, s’observa el creixement fol·licular. Un cop aconseguit el diàmetre fol·licular òptim, s’indueix l’ovulació i es programa o s’aconsella el moment més adequat per a les relacions sexuals. En la inseminació artificial, que és un pas més complex, igualment es dóna suport hormonal per aconseguir el creixement fol·licular que es comprova mitjançant ecografia, i un cop aconseguida la mida desitjada (que ens indica el correcte estat de maduresa oocitària), s’indueix l’ovulació. La principal diferència entre els coits dirigits i la inseminació artificial és que, en aquesta última, la mostra d’esperma és tractada al laboratori per tal de recuperar-ne els espermatozous mòbils i aptes per a la fecundació (procés de capacitació espermàtica) i descartar-ne les restes de plasma seminal, espermatozous immòbils, amorfs... Un cop tractada la mostra i resuspesa en un mitjà adequat, es carrega en una cànula d’inseminació que ens permet deixar la mostra directament a l’interior de la matriu, obviant així punts crítics per a la fecundació com el moc cervical.

Aquests tractaments són indicats en casos concrets d’infertilitat, com ara anovulació, pacients amb cicles menstruals irregulars, problemes en l’ejaculació (incapacitat per dipositar el semen a la vagina) o en les relacions sexuals, alteracions lleus en la mostra de semen (oligoastenoteratozoospèrmia moderada), alteracions en la interacció moc cervical-semen, presència d’anticossos antiespermatozous, endometriosi, alteracions uterines o infertilitat d’origen desconegut. En el cas concret de la inseminació artificial de donant, és indicada en casos d’azoospèrmia (absència d’espermatozous), dones soles o sense parella masculina, o presència de malalties genètiques transmissibles conegudes. Sent conscients de les limitacions i el percentatge d’èxit d’aquestes tècniques, només aplicables en alguns casos d’infertilitat, molts cops són escollides com a primer pas en els tractaments de reproducció, ja que l’absència de riscos per a la salut de les pacients i la simplicitat d’aquestes fan que siguin una opció vàlida per aconseguir l’objectiu del tractament: l’embaràs. 21

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:46 Página 22

reportatgeIla fibra

la fibra la podem trobar a l’exterior de les llavors, la fruita seca i fresca, els llegums, les verdures i hortalisses i els cereals integrals

Com podem assolir-la?

La fibra

què és?

És el material que forma les parets de les cèl·lules vegetals i constitueix l’esquelet i el suport de les plantes.

2 PECES DE FRUITA 6 g (a poder ser amb pell, les que ho permetin)

1 PLAT DE VERDURA CUITA I UN ALTRE DE CRUA 12-15 g (en forma d’amanida)

100 G DE PA INTEGRAL 8 g (a repartir durant el dia)

Als productes animals no n’hi ha.

1 PLAT DE LLEGUMS 12 g

Des del punt de vista nutricional, la fibra és un material que es troba als vegetals, no digerible, és a dir, el sistema digestiu humà no és capaç d’absorbirlo i, per tant, augmenta considerablement el volum de residus al nostre intestí. La fibra no té, pràcticament, valor calòric i no aporta energia.

UN GRAPAT DE FRUITA SECA

En quins aliments es troba?

(mongetes, cigrons, llenties, pèsols, faves) (ametlles, nous, avellanes, pistatxos...)

Quins efectes beneficiosos s’atribueixen al consum elevat de fibra? Aquest consum es relaciona amb la prevenció i el tractament de nombroses malalties.

Quina és la recomanació del consum de fibra/dia?

• Evita i/o prevé el restrenyiment • Contribueix a la prevenció del càncer de còlon • Contribueix a reduir els nivells elevats de colesterol a la sang • Contribueix a reduir els nivells elevats de sucre a la sang (diabetis)

Actualment, s’estan recomanant entre 25 i 30 g de fibra per dia. Segons els estudis nutricionals realitzats al nostre país, el consum mitjà a la nostra població està per sota de les recomanacions, ja que s’estima una ingesta aproximada de 18 g/dia de fibra.

És una important estratègia en les propostes d’aprimament, ja que una alimentació rica en fibra fa una sensació de sacietat més gran, més volum als plats i aporta poca energia.

Sobretot, n’hi ha a l’exterior de les llavors, la fruita seca i fresca, els llegums, les verdures i hortalisses, i els cereals integrals.

Evidentment, per assolir aquesta recomanació és necessari incrementar, de forma habitual, el consum de verdures, llegums, fruita fresca i seca, i aliments integrals. Perquè ens fem una idea de com podríem arribar a la recomanació que ens proposen els experts, hauríem d’ingerir al dia, per exemple:

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:46 Página 23

la fibraIreportatge EXEMPLES DEL CONTINGUT APROXIMAT DE FIBRA Pes (g)

Aliment

Mesura casolana

Contingut en fibra (g)

Arròs blanc cuit

200

1 plat

Arròs integral

200

1 plat

Pasta cuita

200

1 plat

Pasta integral cuita

200

1 plat

Llegums cuits

200

1 plat

Patata bullida

250

1 plat

3 2

Pa blanc

3 llesques de quart

Pa integral

3 llesques de quart 4

Amanida verda

250

1 plat (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga)

Verdura cuita

250

1 plat (espinacs, mongeta, coliflor, etc.)

Cereals d’esmorzar

1/2 bol

Musli amb fruita

1/2 bol

Fruita fresca

150

1 peça mitjana (poma, pera, taronja, préssec, etc.)

Fruita dessecada

1 grapat mà tancada (prunes, figues, panses, etc.)

Fruita seca

1 grapat mà tancada (ametlles, avellanes, nous, etc.)

ES RECOMANA PRENDRE MÉS DE 25 GRAMS DE FIBRA AL DIA

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:46 Página 24

col·legis oficialsIcol·legi de fisioterapeutes de Catalunya

Curs taller de fisioteràpia respiratòria en pediatria Els passats dies 12, 19 i 26 de febrer del 2011 es va celebrar a Lleida el curs taller de fisioteràpia respiratòria en pediatria, impartit pels fisioterapeutes Elena Gimeno, Ana Balañà, Enric del Campo, Núria López, Andrea Valiente, Rosa M. Acebo i Quim Blesa, sota la coordinació d’en Joaquim Sàrrias, fisioterapeuta pediàtric i vocal de la junta directiva de la SEFIP (Societat Espanyola de Fisioteràpia en Pediatria). Els fisioterapeutes assistents al curs van poder obtenir les eines i recursos necessaris per a la valoració, diagnòstic i el tractament de diverses patologies del nounat i del nen amb patologia respiratòria associada a altres patologies cròniques.

El curs, que va estar organitzat per la SEFIP i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya amb l’acreditació del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries, va estar molt ben valorat pels col·legiats, que van marxar satisfets d’haver assolit els co-

neixements del curs i amb ganes d’una segona edició per aprofundir-ne més. Cal destacar, de nou, la dedicació dels membres de la secció territorial de Lleida, que van vetllar pel bon funcionament de l’activitat.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:46 Página 25

col·legi de fisioterapeutes de CatalunyaIcol·legis oficials

La incontinència urinària, tema del quart Esmorzar Col·loqui a Lleida El passat dia 29 de gener va tenir lloc el quart Esmorzar Col·loqui de les terres de Lleida. El tema que va centrar la conferència va ser: Incontinència urinària. La patologia silenciosa. L’acte es va realitzar per primer cop a la seu col·legial de Lleida, recentment inaugurada. Les ponents convidades van ser dues fisioterapeutes lleidatanes especialitzades en aquest camp. Primerament, la senyora Dolors Gómez, fisioterapeuta de l’Hospital Santa Maria de Lleida i fisioterapeuta i directora del centre de rehabilitació Fowler, i, tot seguit, la senyora

La secció territorial de Lleida vol agrair, un cop més, la gran participació del col·lectiu de fisioterapeutes lleidatans Judith García, fisioterapeuta de l’Hospital Santa Maria de Lleida, van donar a conèixer la importància de la intervenció fisioterapèutica en aquestes patologies, tant en pacients femenins com en els masculins. Posteriorment, es va obrir un debat centrat en com la publicitat interpreta i dóna a conèixer aquesta problemàtica.

Com a cloenda, es va establir un col·loqui entre les ponents i els col·legiats, en el qual es van exposar diverses experiències en l’àmbit de la incontinència urinària i es van resoldre dubtes i inquietuds. Tot seguit, els assistents van poder degustar un bon esmorzar, cortesia del Col·legi, mentre alguns col·legiats es retrobaven amb antics companys. La secció territorial de Lleida vol agrair, un cop més, la gran participació del col·lectiu de fisioterapeutes lleidatans, atès que hi van assistir uns 35 col·legiats. Aquesta resposta és la que ens anima a seguir desenvolupant aquesta tasca.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:47 Página 26

reportatgeIultrashape

Torna la joventut a la pell de manera natural

BIOREVITALITZACI! CUT"NIA s tracta d’un sistema de rejoveniment de la pell basat en l’aplicació de microdepòsits d’àcid hialurònic, un component fisiològic de la matriu extracel·lular dèrmica. L’àcid hialurònic emprat s’obté biotecnològicament (no es d’origen animal) i es troba estabilitzat. Aquestes característiques converteixen aquest tractament en un mètode molt segur i de llarga durada.

Gràcies a les propietats inherents de l’àcid hialurònic, aconseguim: · Hidratació de tot tipus de pell i millora de la funció d’hidroreserva. Aquesta funció avui sabem que es comença a reduir ja abans dels 30 anys i s’accentua de manera notable entre els 45-50 anys, amb el climateri. · Millora de totes les propietats de la pell: aspecte, elasticitat, to i textura. · Protecció davant els radicals lliures, especialment abans i després de l’exposició solar, fet que converteix aquest tractament en quasi imprescindible abans i/o després de l’època estival. Tots aquests beneficis es van corroborar en l’estudi que, en aquest sentit, va dur a terme la Universitat de Michigan i que va ser publicat l’any 2007 en una de les més prestigioses revistes de dermatologia. En l’estudi es de-

mostra la restauració dels components de la matriu dèrmica posterior al tractament, així com l’augment de procol·lagen tant intracel·lularment com extracel·lularment i l’allargament i activació dels fibroblasts dèrmics. Sobre els aspectes tècnics del tractament, destacarem que s’utilitzen diferents concentracions d’aquest àcid segons el grau d’envelliment cutani. Els microimplants s’injecten a la dermis, ja sigui manualment o mitjançant injectors especialment dissenyats per efectuar un tractament absolutament homogeni quant a volum i profunditat de cada microimplant. Segons cada cas en particular, es planifiquen programes individualitzats de biorevitalització cutània, però, per fer-se una idea, un tractament estàndard podria consistir en unes tres sessions espaiades unes 2-4 setmanes i una pauta posterior de manteniment d’una sessió cada 4-6 mesos. I com a pauta d’estiu, com a prevenció del fotoenvelliment, s’acostuma a fer una sessió abans d’aquest (juny) i una segona al setembre. Les zones a tractar són cara, coll, escot i mans, ja sigui individualitzadament o conjuntament. Dins de l’àrea facial, mencionarem el tractament de la regió subocular (ulleres) com una de les aplicacions més populars d’aquesta tècnica pels destacats resultats que se n’obtenen. La biorevitalització es pot combinar, i de fet quasi sempre es combina, amb altres tractaments com el làser, IPL, radiofreqüència i, sobretot, el Botox, del qual parlarem abastament el proper mes.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:47 Página 27

ultrashapeIreportatge

És un tractament quasi imprescindible abans i/o després de l’època estival

”

Doctor Samuel Pinós Director mèdic de Nexus

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:47 Página 28

reportatgeIles al·lèrgies

Arriba la primavera i les al·lèrgies Amb l’arribada del bon temps, comença la floració de les plantes. Ens alegra la vista per una banda, però per als al·lèrgics comencen els seus maldecaps. S’inicien les picors, els esternuts, l’ús imparable de mocadors i fins i tot hi ha qui s’ofega. La pregunta habitual en aquests dies és: com es preveu aquesta primavera?

Pol·lens Es defineix com a pol·linosi la inflamació de la mucosa nasal i/o conjuntival i/o bronquial causada per al·lèrgens continguts en els grans de pol·len a través d’un mecanisme immunològic. Segons un estudi epidemiològic europeu, la prevalença global de rinitis al·lèrgica a la població espanyola es del 21,5%. A Europa s’estima que els pol·lens són la causa de fins al 40% de les rinoconjuntivitis i de fins al 51% a Espanya. Les principals espècies de plantes causants d’al·lèrgies respiratòries a Catalunya són: el xiprer, el plataner, l’olivera, la parietària, les gramínies i les quenopodiàcies. A la regió de Lleida, les gramínies i les quenopodiàcies són les més rellevants. La pol·linosi començaria amb el pol·len de xiprer, que pol·linitza des de principis d’any i arriba a uns nivells màxims a la segona quinzena de febrer. Posteriorment, iniciaria la pol·linització el plataner, continuaríem amb el pol·len d’olivera, les gramínies i les quenopodiàcies. El pol·len de la parietària a 28

Per què ara sembla que hi hagi

més al·lèrgies que abans?

las comarques de Lleida és poc significatiu, ja que és una planta més habitual de zones costeres. Pel que fa a les prediccions d’aquest any, sembla que els pol·lens de primavera tindran uns nivells normals o no gaire elevats, a causa de les poques pluges fins ara, però si la primavera és plujosa, els pol·lens d’estiu podrien ser més abundants. Val a dir també que si plou durant la primavera, la pluja fa caure les flors i els nivells de pol·len a l’atmosfera.

tacte físic amb els grans de pol·len, la seva disrupció a l’alliberar partícules de mida molt petita que arribarien a través de l’aire a les vies respiratòries. L’efecte del canvi climàtic es tradueix com un canvi en les temperatures que caracteritzen cada estació. D’aquesta manera, les plantes poden variar el seu calendari pol·línic, avançant o allargant la seva pol·linització. A més, en presència de nivells elevats de CO2 i altes temperatures, les plantes augmenten la seva producció de pol·len.

El fet que hagin augmentat les al·lèrgies respiratòries es veu influenciat per la contaminació atmosfèrica, a part de factors propis de l’individu i de l’ambient que l’envolta. S’ha observat que en zones amb gran contaminació, els pol·lens poden expressar més quantitat de proteïnes descrites com al·lergèniques. Les partícules d’emissió dièsel també poden ocasionar, per con-

Altres al·lèrgens A part dels pol·lens, poden ser causa de rinitis, asma i/o conjuntivitis altres al·lèrgens ambientals com els àcars de la pols, els epitelis d’animals i els fongs de la humitat.

Al·lèrgia alimentària Les reaccions adverses als aliments es defineixen com una resposta clí-

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:47 Página 29

nica anormal, que pot ser deguda a la ingesta, el contacte o la inhalació d’un aliment. Podem trobar diferents tipus de reaccions adverses amb els aliments: reaccions tòxiques, que serien conseqüència de la ingesta d’un aliment que conté una substància tòxica (intoxicació per pesticides) i que es caracteritzen perquè afecten tots aquells que ingereixen aquell aliment; reaccions no tòxiques, que només es produeixen en determinades persones, a les quals anomenem sensibles a aquell aliment. Dins d’aquest últim grup, podem trobar les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries. La intolerància es diferencia de l’al·lèrgia pel fet que no és deguda a un mecanisme immunològic. Els símptomes de l’al·lèrgia alimentària poden aparèixer des dels pocs minuts fins a unes quatre hores després de la ingesta. Les manifestacions clíniques poden ser locals (al voltant de la boca): picor a la llengua, als llavis o al paladar; inflamació dels llavis o de la llengua; dificultat per parlar; també pot desencadenar clínica més generalitzada com nàusees, vòmits, dolor abdominal i descomposició, dificultat per respirar o mareig amb caiguda dels valors de la tensió arterial. Els aliments que més freqüentment generen al·lèrgia varien en funció de l’edat. A la infància, la incidència de l’al·lèrgia alimentària és del 5% i els aliments més freqüents són l’ou, la llet i el peix. Entre els joves i els adults, els aliments més freqüentment responsables de l’al·lèrgia alimentària solen ser la fruita seca, els llegums, el marisc i les fruites, i la incidència de l’al·lèrgia alimentaria és d’un 2%. De vegades, l’al·lèrgia alimentària és deguda a un component de l’aliment (proteïna) que es troba en comú en diferents aliments o inclús forma part d’un pol·len, llavors parlem de reactivitat encreuada entre diferents aliments i aliments i pol·lens. Dra. Eva Alcoceba Borràs, al·lergòloga Unitat d’al·lèrgia Hospital Santa Maria de Lleida

CALDRÀ UNA VALORACIÓ I INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS DE LES PROVES PER PART DE L’ESPECIALISTA PER TAL DE REALITZAR ELS TRACTAMENTS MÉS ADIENTS EN CADA CAS

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:48 Página 30

publireportatgeIbaixa visió

Viure bé amb

baixa visió

SOVINT, LA GENT AMB POCA VISIÓ ACCEPTA UNA GRAN PÈRDUA DE LA SEVA INDEPENDÈNCIA SENSE QUE SIGUI NECESSARI PETITS CONSELLS, JUNTAMENT AMB ALGUNS CANVIS EN ELS HÀBITS DE LA VIDA DIÀRIA, REDUEIXEN ELS EFECTES DE LA PÈRDUA DE VISIÓ I MILLOREN LA SEVA QUALITAT DE VIDA

ENTENENT LA PÈRDUA VISUAL

Què és la baixa visió

Baixa visió significa tenir un nivell de visió en què es necessita alguna cosa més que unes simples ulleres o lents de contacte per veure prou bé, llegir, mirar la televisió o realitzar les tasques quotidianes. La visió central, la perifèrica o ambdues poden estar reduïdes i no és possible corregir-les quirúrgicament, però la persona encara hi veu una mica... i amb ajuda visual encara pot ser independent.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:48 Página 31

AQUEST MANUAL PRETÉN SER UNA GUIA QUE PROPORCIONI ALS SEUS LECTORS UNA VISIÓ GLOBAL DE LES CONDICIONS MÉS COMUNES DE LA BAIXA VISIÓ I PRETÉN DONAR CONSELLS DE COM LES PERSONES AMB BAIXA VISIÓ PODEN MANTENIR UN ALT NIVELL D’INDEPENDÈNCIA

Què causa la baixa visió? Aquestes són les principals causes: • Degeneració macular associada a l’edat (DMAE) • Glaucoma • Miopia degenerativa • Retinopatia diabètica • Cataractes no operables • Retinosis pigmentaria

Quins són els símptomes? Els símptomes són en funció de la causa de pèrdua de visió i de la zona de l’ull danyada. Els més habituals són: • Taques o visió de les línies deformades al centre de la visió que ocasionen problemes a l’hora de reconèixer gent i dificultat en la lectura. • Visió borrosa, sensació de boira. • Pèrdua de la visió lateral que produeix problemes i inseguretat en els desplaçaments.

baixa visióIpublireportatge Assimilar el diagnòstic Cada persona reacciona de forma diferent davant d’una pèrdua visual. L’estat de xoc, la incredulitat, la depressió i l’ira són les més comunes. Aquesta actitud es pot perllongar durant dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. Pot ser frustrant per a cuidadors i familiars si la persona discapacitada o cega té una actitud molt negativa; no obstant això, és important recordar que el suport, juntament amb un entorn afectuós, és la clau de l’èxit en la rehabilitació. Intenti no ser hiperprotector, pot mostrar el seu suport simplement amb el fet de “ser allí”. Mireu de desdramatitzar. Organitzi sortides i visites a amics. L’humor pot ser una bona manera de minimitzar els canvis soferts. Adaptar-se a la pèrdua de visió és un procés gradual i sovint emocional. Per ajudar en aquest procés suggerim: • Obtingui la màxima informació possible sobre la nova condició. • Busqui grups de suport. • Animi familiars i amics a mostrar-li el seu suport. • Permeti que el temps li ajudi a assimilar la condició.

ADAPTAR-SE A LA PÈRDUA DE VISIÓ Viure amb una disminució visual no significa que cuinar, fer esport, relacionar-se o gaudir d’un bon llibre sigui impossible. Unes poques i simples adaptacions de l’entorn i la casa ens ajudarà que les tasques quotidianes estiguin al nostre abast.

Ajudes visuals Quan les ulleres convencionals, la cirurgia o el tractament mèdic són insuficients és quan s’ha de considerar l’adaptació d’ajuda visual. Aquesta ha de realitzar-se en clíniques i centres especialitzats una vegada tinguem fet un diagnòstic. Les ajudes s’adapten segons les necessitats de cada persona, en funció de les restes visuals i de les activitats que es volen realitzar. L’adaptació d’ajudes visuals per a cada cas concret és multidisciplinar i inclou diferents professionals.

Aquestes ajudes poden ser de tres tipus: • Òptiques: lents o sistemes de lents diferents a les ulleres convencionals. • No òptiques: perfeccionen la il·luminació, el contrast, la postura o la distància de treball. • Electròniques: com les lupes conectades a una televisió o software especial per augmentar la mida de la lletra de l’ordinador. Són els especialistes qui han de decidir l’ajuda que cal adoptar, així com l’entrenament en la utilització de l’ajuda. Aquest es pot complementar amb un entrenament de reeducació de la fixació visual, juntament amb tècniques per desplaçar-se i deseixir-se millor en l’entorn particular, conegudes com AVD (activitats de vida diària) i O&M (orientació i mobilitat). 31

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:48 Página 32

activitats

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS MAIG/JUNY/JULIOL 2001 LES DONES QUE ESTIMEN

Lleida, 1 de maig de 2011

Estimar té límits? Estimar dol? Ets estimada o et sents estimada? Quan l’amor es converteix en sofriment, ja no és amor. Quan ens perdem en l’altre, ja no és amor. Quan som mares en lloc de dones, ja no és amor. Horari: de 10.00 a 13.30 h · de 16.00 a 19.00 h

MALALTIA, MORT I DOL AMB NENS, JOVES I ADOLESCENTS: vida i escola Lleida, 18 de juny del 2011 Davant una pèrdua devastadora, ja sigui per malaltia i que posteriorment sovint finalitza amb la mort, són moltes les famílies que es veuen abocades a viure aquesta experiència sense saber com afrontar-la i comunicar-la als seus fills. Tot aquest procés també els viuen els professionals de l’ensenyament que, dia rere dia, a les seves aules es troben en situacions on un dels alumnes o bé un dels pares ha perdut la vida. Com parlem de la mort als nostres fills? Els nens fan el dol? Com tractar aquest tema dins l’aula? Horari: de 09.00 a 13.45 h · de 16.00 a 19.00 h

TALLER DE SOMNIS

Lleida, 16 i 17 de juliol del 2011

Al taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un conflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostre inconscient; reprendre a somiar, per recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre creixement intern. Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 h diumenge de 10.00 a 14.00 h · de 09.00 a 14.30 h

Per més informació www.serveidedolponent.org · info@serveidedolponent.org · Tel.973501503

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:48 Página 33

activitats

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA PSICOESTIMULACIÓ I LABORTERÀPIA Amb freqüència, i a causa que el malalt d’Alzheimer va minvant les seves capacitats, sembla sorprendre que aquests puguin portar a terme tasques que requereixen certa dificultat en les quals es necessita destresa tant física com psíquica. Malgrat les deficiències dels malalts, la nostra associació ha apostat per incloure al programa de psicoestimulació la laborteràpia, ja que creiem que aquesta idea errònia va en perjudici de l’estimulació en si. En aquest sentit, entenem que per portar a terme una programació, on s’incloguin tots els àmbits, aquesta activitat no ha d’ignorar-se. En primer lloc, aquestes tasques ens faciliten un cercle on els usuaris troben un espai per a la socialització, potencien la creativitat, canalitza estats d’ansietat i ajuda a expressar simbòlicament el seu estat d’ànim. A més, propicia un augment de l’autoestima, ja que els facilita l’oportunitat de sentir-se vàlids, autònoms i satisfets amb l’obra creada. No es persegueix un acabat impecable, sinó la satisfacció de realitzar una obra ells mateixos i sentir que encara són prou útils. Hem d’incidir que, a més, estimula les capacitats visuals, potencia l’atenció, la motricitat fina, praxis, expressió oral, comprensió d’ordres, desenvolupament dels diferents passos a seguir, i el més important, la memòria. Mila Rodríguez Calderón Logopeda AFALL

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:49 Página 34

activitats

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA NOTÍCIA JAVIER TIRAPU El passat dijous 31 de març es va celebrar a la sala Jaume Magre la xerrada titulada ‘Els jocs del cervell’, una exposició dedicada al cervell i al seu funcionament, conduïda pel neuropsicòleg navarrès Javier Tirapu Ustárroz. L’acte va estar organitzat pel Grup de Dany Cerebral Sobrevingut d’Aspid en el marc de les activitats programades per aquests per tal de sensibilitzar la societat respecte a aquesta realitat. Aprofitant la visita del senyor Tirapu a Lleida, el programa Cafeïna de Lleida TV el va convidar a ser entrevistat el mateix dia de la xerrada; de la mateixa manera, el diari Segre també va aprofitar l’ocasió per realitzar una altra entrevista. La xerrada va començar puntual a les 18.00 hores de la tarda amb una assistència multitudinària i va ser necessari proporcionar cadires auxiliars a aquells assistents que es van quedar sense localitat. L’audiència estava constituïda per un públic heterogeni que va estar molt atent a l’exposició tal com es va comprovar en el torn obert de preguntes, i en l’efusió dels aplaudiments en la clausura de l’acte. La xerrada es va centrar en com funciona el cervell, la seva arquitectura, els diferents tipus de funcionaments de les seves estructures, així com la comprensió dels dèficits cognitius i conductuals que se’n deriven quan hi ha un funcionament anòmal d’aquelles, com succeeix en les malalties mentals o en els casos de dany cerebral adquirit. També hi va haver l’ocasió de trencar falses idees i rumors sense fonamentació científica, com la

La xerrada es va centrar en com funciona el cervell, la seva arquitectura, els diferents tipus de funcionaments de les seves estructures, així com la comprensió dels dèficits cognitius i conductuals que se’n deriven quan hi ha un funcionament anòmal

falsa idea que el cervell en edat adulta ja no genera més neurones, o l’aplicació de cèl·lules mare com a mesura terapèutica en cas de dany cerebral, entre d’altres. De la mateixa manera, el ponent va aportar consells i orientacions a professionals i cuidadors per a la comprensió i atenció de persones amb algun tipus d’afectació cerebral, que, sense perdre l’aspecte tècnic, responien també a unes bases morals i ètiques. Cal remarcar els tres senzills consells, no per això menys importants, per cuidar i alentir l’envelliment del nostre cervell: tenir cura de la nostra alimentació, passejar amb regularitat i tenir una bona vida social (el nostre cervell està dissenyat per interactuar amb altres cervells!). L’exposició fou amena i dinàmica, i el ponent anava desplegant la seva exposició amb la intenció d’arribar als diferents tipus de públics (professionals de la salut, familiars, afectats, estudiants) amb un llenguatge amb pocs tecnicismes, concís i amb sutils pinzellades d’ironia i humor sense perdre serietat ni claredat. Després de la xerrada, el ponent va anar a sopar amb els membres del Grup de Dany Cerebral d’ASPID, on va mostrar que la seva grandesa professional està a l’altura de la seva gran qualitat humana, i que el prestigi professional i el reconeixement científic es poden combinar amb el tracte proper entre persones.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:49 Página 35

activitats

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER PARLEM AMB MN. FERMÍ MANTECA Moltes vegades he hagut de visitar malalts, fer-los companyia i compartir amb ells llargues xerrades. És bonic acompanyar el que sofreix, compartir amb ell les coses de cada dia i recordar les vivències passades. Sempre, però, amb aquell hàlit del misteri que representa el dolor, el sofriment, la malaltia i la mort. El cos humà busca la salut i el benestar, el que vol dir “estar bé”. Per això, quan es presenta aquesta altra realitat de la vida que és la malaltia, hi ha sempre latent la pregunta sempiterna: per què i per a què? Sempre m’he trobat que aquell misteri que rodeja el sofriment fa que a molta gent, inconscientment, els costi visitar un malalt: què li diré? Hi ha aquella prevenció davant del que és desconegut. Recordo l’experiència d’un amic que va patir un càncer dolorós que finalment el va portar a la mort. Quan li van haver de comunicar el diagnòstic, ell mateix va dir al metge que li parlés amb tota claredat, que a ell res no li feia por. El metge va respirar alleujat i no van caldre moltes paraules ni circumloquis perquè la informació li arribés amb tota la cruesa i realisme del moment. La malaltia va seguir el seu curs i ell va passar per totes aquelles etapes psicològiques que, segons els entesos, experimenten aquests malalts. Quan anava a visitar-lo, parlàvem del passat i del futur. També del present. El preocupava el medi ambient, la salut del planeta; m’ex-

plicava coses de quan havien de lluitar per tirar endavant la família. Li agradava que li expliqués la meva versió de les notícies que donaven per la tele. Rarament parlàvem de la malaltia. Ell era conscient del seu mal. Jo també. Un dia vam sortir a passejar. Acabava d’arribar de buscar unes anàlisis i no podia obviar la pregunta: com et trobes? Què t’han dit? Em va explicar que la cosa pintava malament, que li havien trobat metàstasi en diferents òrgans vitals. Jo no vaig saber què dir-li, però el silenci tampoc no era aconsellable, canviar de conversa hauria estat com una falta d’atenció i de respecte. Ell esperava alguna paraula meva, algun comentari sobre el tema... Van ser uns segons, no segons, dècimes de segons interminables. Finalment vaig dir com vaig poder: “Ja ho veus... La malaltia va fent el seu curs... Però tu —vaig afegir en un to més intimista—, tu, com et trobes?”. Ell, ràpid, sense pensar-s’ho gaire, va contestar: “Jo em trobo bé, molt bé... És el meu cos el que està fotut!”. Em va deixar de pedra. Aquella distinció tan clara entre el “jo personal”, que es trobava bé i animat, i el seu cos, que patia la malaltia, em va estar voltant pel cap durant molts dies. I encara ara, quan ho recordo, m’ajuda a veure les coses més clares i a distingir, dins el misteri, l’escletxa d’una petita llum. Quan era petit i estudiava, m’agradava arribar a casa i explicar que havia après una cosa que abans no sabia i ara coneixia més coses que el dia anterior, i allò m’estava fent gran. Avui també, el contacte amb els malalts pot representar un aprenentatge i una experiència que ens fa més grans. I és molt d’agrair. Fermí Manteca

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:49 Página 36

activitats

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT ACREDITATS PER OFERIR SUPORT A L’AUTONOMIA A LA LLAR

POSEM EN MARXA VIVIR SALUD-HABLE-MENTE

El departament de Benestar Social ens ha atorgat el número de registre per poder portar a terme el PSALL, programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar. Estem a l’espera que les persones que se’n puguin beneficiar sol·licitin l’ajuda.

Properament, la nostra entitat posarà en marxa el programa Vivir salud-hablemente per als usuaris dels nostres serveis, a demanda. Aquest programa, posat en marxa per FEAFES en col·laboració amb la companyia farmacèutica Lilly, té com a objectiu proporcionar als usuaris que tenen un trastorn mental i a les seves famílies informació i estratègies per tal de millorar aspectes relacionats amb tres mòduls de formació: l’alimentació, l’activitat física i l’autoestima.

Així doncs, l’associació Salut Mental Ponent és la segona entitat de Lleida ciutat que serà acreditada per dur a terme aquest servei.

ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE MERCÈ TORRENTALLÉ AL MUSEU DE LLEIDA La sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida es va omplir de gom a gom el passat 17 de març per escoltar Mercè Torrentallé en la presentació del seu nou llibre, ‘Esquizofrènia en primera persona’, basat en la vivència personal i en les obres pictòriques de la seva autora. LA MERCÈ PRESENTA EL LLIBRE: A PONTS, el dia 8 d’abril · A BARCELONA, el dia 14 d’abril · A TARRAGONA, el 18 d’abril

NOVA FUNDACIÓ TUTELAR PER A PERSONES AMB TMS L’associació va organitzar el passat dia 31 de març una xerrada per presentar la nova Fundació Tutelar per a persones amb trastorn mental sever, que gestionarà INTRESS a Lleida. La xerrada, amb el títol ‘Acompanyament a la persona des de la Fundació Tutelar IN-

EXPLIQUEM EL NOSTRE MODEL D’INTERVENCIÓ FAMILIAR A FECAFAMM Fecafamm ens va convidar el 26 de març a participar en la III Jornada de Reflexió Interna, que en aquesta tercera edició va comptar amb la participació de més de 80 persones, de 28 entitats federades. L’acte va tenir lloc a la seu de l’Associació AREP de Barcelona. Es va convidar a les federacions de Castella-Lleó i de Galícia. La gerent de Salut Mental Ponent va intervenir en la taula rodona sobre les experiències des de la xarxa associativa relacionades amb la intervenció familiar.

TRESS’, va tenir lloc a la Biblioteca Pública de Lleida i va anar a càrrec de la treballadora social d’INTRESS Susana Balbi. INTRESS és una empresa dedicada a gestionar recursos específics per a persones con trastorn mental greu des de l’any 1990.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:49 Página 37

activitats

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA SORTIDA SOCIOCULTURAL DE ADIMA ADIMA va organitzar una sortida a Barcelona al Teatre Nacional. Vam assistir a l’actuació del grup de titelles de Lleida, uns genis de l’escena. Ens va agradar molt tant a petits com a grans. És un orgull tenir aquesta representació lleidatana al món del teatre titellaire.

CONFERÈNCIA

‘COM AFECTA LA MALALTIA A LA DONA

VISITA A LA CASA DELS XUKLIS Volem felicitar l’entitat Afanoc, que amb el seu esforç han portat a terme una obra tan fantàstica. Les instal·lacions estan dissenyades perquè els nens, juntament amb la seva família, i que necessiten tractaments de llarga durada, puguin gaudir d’una llar. Són 25 apartaments, permeten tenir intimitat si la necessiten, amb zones comunitàries, menjador, sala de reunions i de jocs, cuina, jardí que poden compartir amb tots els ocupants dels altres apartaments, fins i tot hi ha un hortet per collir diverses viandes. Enhorabona al grup de pares que han aconseguit aquesta llar, La casa dels Xuklis.

ADIMA i l’associació LINFEDEMA van organitzar conjuntament a l’Espai d’Entitats per a la Salut de Lleida una conferència amb el títol Com afecta la malaltia a la dona. La ponent va ser la senyora Carmen Campoy. La conferència va tocar un tema força interesant: com queda marcada la dona davant la societat, la feina i fins i tot la família després de la malaltia. La Carme ens va fer la conferència molt amena i va ser molt positiva per a tothom.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:49 Página 38

activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER 31 DE MARÇ, DIA DEL CÀNCER COLORECTAL El càncer colorectal és el tumor de més incidència al nostre país. Cada any es diagnostiquen més de 25.000 nous casos (un 15 per cent de la incidència de tots els tumors). Es tracta de la segona causa de mort per càncer, després del de pulmó, amb més de 13.000 morts a l’any. Aquestes dades contrasten i sorprenen davant el fet que el càncer de colon és, probablement, el tumor maligne que més pot beneficiar-se de les mesures preventives.

DURANT L’ANY ES FARAN XERRADES EN DIFERENTS POBLES DE LES NOSTRES COMARQUES ORGANITZADES PER LES JUNTES LOCALS DE L’AECC

És per aquest motiu pel qual, un any més, es realitza aquesta campanya amb l’objectiu de sensibilitzar la població de la importància de la prevenció i informar sobre la detecció precoç del càncer de colon juntament amb L’Aliança per a la prevenció del càncer colorectal. “POSA’T EL DAVANTAL CONTRA EL CÀNCER COLORECTAL”

Presentació de la campanya d’un mercat municipal.

Amb aquesta proposta la campanya es va presentar als mercats municipals, amb la col·laboració de la regidoria de Mercats, Comerç i Consum, i la participació dels comerciants lluint un davantal especialment dissenyat per a aquesta activitat, i voluntaris de l’aecc distribuïen material informatiu i diferents receptes de cuina per aconseguir una dieta saludable. La campanya es va presentar el 30 de març per cloure en el mercat de L’HORT A LA TAULA el diumenge 3 d’abril a la plaça de San Joan.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:50 Página 39

activitats

Participants i voluntaris de la campanya als mercats municipals

POSA’T EL DAVANTAL també als mercats de fruites i verdures de Vielha i Juneda.

Membres de la taula a la plaça Sant Joan de Lleida.

Durant l’any es faran xerrades en diferents pobles de les nostres comarques organitzades per les juntes locals de l’aecc Catalunya contra el Càncer de Lleida.

CONCERT SOLIDARI L’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida va ser el marc escollit per a un concert solidari a benefici de l’Associació Contra el Càncer de Lleida, en què un públic coneixedor de la bona música va poder participar en un emocionant i inesperat homenatge al mestre Josep Prenafeta, primer dels que, sens dubte, rebrà. El bon criteri dels organitzadors, la pianista Mª Carmen Grasa, secundada des del primer moment per la també pianista Purificació Terrado i el tenor Francesc Jové, van fer coincidir en el programa la música de tres compositors lleidatans, Enric Granados, Ricard Viñes i Josep Pre-

nafeta. De vegades, sembla que l’atzar jugui capritxosament amb el destí. La sobtada mort del mestre Josep Prenafeta va afegir la importància i la il·lusió de l’estrena de la Pastoral (allegretto), especialment composta per ser estrenada en aquest concert com a

obsequi personal i de ferma amistat a la Mª Carmen Grasa, el fet que era el seu opus pòstum.

Els intèrprets amb la presentadora de l’acte i el president de l’aecc de Lleida.

L’acte va estar presentat per Mary Bometón.

Mª Carmen Grasa, interpretant.

31 de maig, DIA MUNDIAL DEL TABAC L’AECC T’AJUDA A DEIXAR DE FUMAR · Informa-te’n · 973 238 148

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:50 Página 40

activitats

ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID ACTIVITAT AQUÀTICA DEL CENTRE OCUPACIONAL AREMI Cada dijous, un grup de nois del Centre Ocupacional AREMI posen amb molt entusiasme, a la seva bossa, la tovallola i el banyador, ja que aquest dia és una mica diferent. Fem activitat aquàtica! Pugem a la furgoneta de l’AREMI i anem cap a les instal·lacions del Trèvol Lleida. El grup de piscina està format per tres usuaris, un monitor, dos fisioterapeutes i, si és possible, comptem amb un voluntari que dóna suport a les tasques dels professionals. D’aquesta manera, el tècnic es pot dedicar per complet al noi. L’objectiu principal de l’activitat és intentar normalitzar el to muscular, disminuint la espasticitat mitjançant les propietats que ofereix poder realitzar les diferents

tècniques en un mitjà tan idoni com l’aigua tèbia. Aquesta activitat està enfocada des de l’àrea fisioterapèutica. Mitjançant les propietats del mitjà aquàtic podem aplicar les diferents tècniques amb més facilitat, i, alhora, aprofitem el factor resistència (entre d’altres) que ofereix l’aigua. D’aquesta forma, complementem el tractament de fisioteràpia del centre i els nois gaudeixen d’un tractament físic de forma global, individualitzat i adaptat a les seves característiques. Les tècniques que realitzem consisteixen en la combinació de moviments articulars globals, estiraments i moviments resistits, sempre potenciant el treball en cadenes musculars versus treball analític. Partint d’aquestes premisses, cada moviment que es proposa s’adapta a les característiques del noi. La combinació de tot plegat dóna lloc a una dansa dins l’aigua.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 40

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:50 Página 41

activitats

ELS SEUS MÚSCULS I LA SEVA MENT ESTAN MÉS RELAXATS

ELS NOIS GAUDEIXEN DE L’ACTIVITAT TANT LÚDICAMENT COM FÍSICAMENT

AUGMENTA LA VASCULARITZACIÓ I MILLORA L’OXIGENACIÓ

El treball és passiu per part del noi i, gràcies al mitjà desgravat, permet l’alliberació del cos, la qual cosa ens facilita la realització del tractament. Tot i que el tractament sigui passiu, exigeix un esforç a l’organisme. La sessió es duu a terme en un ambient de silenci i relaxació, amb aigua climatitzada. La sensació de l’aigua calenta en el cos provoca una sèrie de percepcions com, per exemple, prendre consciència del propi cos. A banda d’això, també activa tot el metabolisme i ajuda a disminuir el to muscular. Els nois gaudeixen de l’activitat tant lúdicament com físicament. Els resultats són gairebé immediats, la seva pell canvia de color per l’augment de la vascularització i la millora de l’oxigenació, i els seus músculs i la seva ment estan més relaxats. Després de la sessió, dediquem un temps per a nedar, caminar per la piscina, jugar amb els xurros, bussejar o anar a la zona de spa!

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:50 Página 42

activitats

DOWN LLEIDA

MANIFEST DEL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN 21 de març: ‘Perquè tenim drets’ Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, joves de diferents entitats de persones amb síndrome de Down van reivindicar, mitjançant la lectura d’un manifest escrit per ells mateixos, els seus drets al Congrés dels Diputats:

Extracte del manifest: “Jo sóc una persona amb síndrome de Down i no puc ocultar-ho, però tampoc me n’avergonyeixo. No m’impedeix viure la meva vida. Només vull que m’acceptin tal com sóc, un jove sincer, valent, treballador, responsable i bona persona. Tenir síndrome de Down no és una sort, però tampoc és una desgràcia. Som diferents, però no inferiors. Podem ser nosaltres mateixos, ser feliços, estimar i ser estimats, i ser útils per a nosaltres i per a la nostra societat...”

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘RELATS A DUES BANDES’ El dia 18 de març es va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca Pública de Lleida el llibre Relats a dues bandes, iniciativa de les entitats que formem Down Catalunya (Down Barcelona, Down Girona, Down Sabadell, Down Tarragona, Fundació Projecte Aura i Down Lleida).

El llibre ja es pot adquirir a la seu social de Down Lleida, a la Joieria JC de l’avinguda Blondel, 27 de Lleida i, properament, en altres punts de venda de la ciutat.

CONCERT DE DIEGO PAQUÉ A L’AUDITORI El cantautor Diego Paqué, juntament amb The Moobs Band, va realitzar un concert en benefici de Down Lleida el dia 25 de març a l’Auditori Enric Granados. Prèviament, l’artista havia realitzat un taller de caixa i percussió amb els nois i noies de l’Associació.

El concert va comptar amb diferents col·laboracions d’artistes lleidatans com Toni Tolmos, Ambaparà, Damià Sans El Comandante, Grup Teatral Dofins, Marc Magrí, Carles Miñarro, Sisco Ayala, Josep M. Virgili, Miguel Macián i Lucas García.

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:50 Página 43

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

CONGRÉS A LA LLOTJA DE LLEIDA SOBRE BIOMARCADORS EN ESCLEROSI MÚLTIPLE Els dies 4 i 5 de març es va celebrar a la Llotja de Lleida un congrés sobre biomarcadors en EM. La benvinguda als assistents la va realitzar el president de l’Associació d’Esclerosi Múltiple de Lleida, Josep Maria Fornós. A l’acte hi van participar diferents especialistes en EM com el doctor Brieva, cap de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia heterogènia on predomina la incertesa respecte a la presència de discapacitat futura, que és altament variable entre pacients amb aquesta malaltia. Els tractaments són cars i no són innocus: poden des de disminuir la qualitat de vida per reaccions no greus fins a provocar una toxicitat greu, afortunadament poc freqüent. Les nostres eines per predir l’agressivitat de l’EM, tractar precoçment aquells malalts amb alt risc, així com millorar la selecció de fàrmacs de forma individualitzada han millorat: algunes característiques de la malaltia, com l’elevada freqüència de brots i l’acumulació precoç de discapacitat en els primers anys, la presència de símptomes motors i/o cerebelosos, l’elevada càrrega lesional en la ressonància magnètica cranial, l’inici de la malaltia i la seva progressió accelerada en els primers cinc anys, així com la presència de bandes oligoclonals

d’Ig M contra lípids al líquid cefaloraquidi són marcadors de mal pronòstic.

a temps una resposta subòptima, sinó identificar quina és la millor opció de canvi.

Hi ha una dissociació entre reducció de brots i progressió de la discapacitat, dues cares de l’EM unides des de l’inici i que corresponen a mecanismes patogènics diferents: inflamació a l’inici i neurodegeneració progressiva que es fa més patent a mesura que avança la malaltia. Els fàrmacs utilitzats en EM són clarament beneficiosos en la fase inflamatòria al reduir la taxa de brots, i hi ha evidències del seu efecte protector sobre la fase degenerativa, però no curen la malaltia. Hi ha un període de finestra terapèutica passat els tractaments del qual són escassament efectius.

La decisió d’intensificar la immunoteràpia i la seva relació risc-benefici es basa encara en proves limitades.

Atès que l’EM activa refractària al tractament pot portar ràpidament a la discapacitat neurològica irreversible, hi ha una necessitat urgent d’estratègies eficaces en l’escalat terapèutic. No només cal reconèixer

Els marcadors biològics exposats en la reunió celebrada el cap de setmana del 4 i 5 de març a Lleida miren d’identificar diferents perfils d’EM, ajudar en la presa de decisions basades en l’evidència, millorar el disseny de futurs assaigs clínics i permetre una millor correlació entre la resposta clínica i la presència de biomarcadors de l’EM.”

Dr. Luis Brieva Cap de Neurologia Hospital Universitari Arnau de Vilanova

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:51 Página 44

activitats

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA JORNADES DE PODOLOGIA PER PREVENIR EL PEU DIABÈTIC Els dies 14, 19 i 21 de març, l’Associació de Diabètics de Catalunya delegació de Lleida, juntament amb la Clínica de Podologia, va organitzar unes JORNADES DE PODOLOGIA PER FER PREVENCIÓ DEL PEU DIABÈTIC.

Durant els tres dies es va aconseguir fer prevenció a més d’un centenar de persones amb diabetis. Com que les jornades van tenir molta acceptació tant per part dels socis com per la resta de població amb diabetis, tot l’equip de l’Associació de Diabètics de Lleida estem treballant per poder repetir-ho, ja que la prevenció del peu diabètic és molt important. L’acte va finalitzar amb una cloenda a la qual va assistir el senyor Francisco Fernández Vera, president de l’Associació de Diabètics de Catalunya delegació de Lleida; el doctor Antoni Mateu, delegat de Salut; Rosa Vall, regidora de Salut; Conxita Tarruella, diputada del Parlament de Madrid; Miquel Padilla, regidor de l’Ajuntament de Lleida, i Anna Miranda, diputada del Parlament de Catalunya.

Els dies 14 i 21 de març, el podòleg Borja Cerdà, va fer QUIROPÒDIA I ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU a cada un dels socis que s’hi van apuntar. Durant la prova mirava la sensibilitat del peu, els polsos, les ungles, les durícies i les callositats. El dia 19 de març, els podòlegs Jesús Marcelino, Arian Marcelino i Borja Cerdà feien BIOMECÀNICA I ESTUDI COMPUTERITZAT DE LA MARXA. Aquesta prova anava destinada a totes les persones diabètiques encara que no formessin part de l’Associació.

En acabar, es va celebrar l’èxit de les jornades amb una degustació de productes sense sucre de l’Associació (bombons, galetes, xocolata...) per a tots els convidats.

NOVETAT: A l’Associació hem incorporat un nou SERVEI DE VENDA A DOMICILI A partir d’ara ja ens podeu fer les vostres comandes per Internet adclleida@hotmail.com o per telèfon 973 248 984 i us ho farem arribar a casa. El suplement per a Lleida ciutat és de 3 € i per a pobles del voltant, 5 €.

DELEGACIONS A LLEIDA

SUBDELEGACIONS

CENTRE CÍVIC BALÀFIA 973 24 89 84 / 669 000 529 Maria 636 306 472 Gemma

LES BORGES BLANQUES 973 14 28 50

ESPAI SALUT 973 10 68 34 pregunteu per ADC LLEIDA

TÀRREGA 973 31 41 51

adclleida@hotmail.com

FESALUT 32 ok:Maquetaci贸n 1 06/06/11 17:51 P谩gina 45

col路laboradors oficials

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:51 Página 46

qui som

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Avda. Prat de la Riba 37 5 2º 25008 Lleida 973 233 183 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

FESALUT 32 ok:Maquetación 1 06/06/11 17:51 Página 47

col·laboradors oficials

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c. 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

FESALUT 32 ok:Maquetaci贸n 1 06/06/11 17:51 P谩gina 48