Fesalut Nº 33 Junio 2011

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:50 Página 1

1,20 EUROS

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n33

JUNY2011

REPORTATGE Creant nous somriures MEDICINA Les vacunes en adults ALIMENTACIÓ Els antioxidants i els aliments funcionals

Contingut pàgines 34-46

ENTREVISTA Aina Clotet, actriu de cinema, teatre i televisió FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ’SEGRE’.

TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:50 P谩gina 2

noticies

2

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:50 Página 3

DIRECTOR EDITORIAL: Lluís Gómez Bonet lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:

DENTAL SEGRIÀ MIREIA PASCUAL, infermera del CAP de l’Eixample. Àmbit d’atenció primària NEXUS POLICLÍNIC LLEIDA DR. RAMON ROSELL I JUVILLA President del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Lleida TRAUMARE, SL, Policlínic Lleida GSS Gestió de Serveis Sanitaris CAROLINA RIVAS, Oftalmòloga de l’Institut Lleida d’Oftalmologia FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT Edita: LGB editores C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 130 prensa@lgbeditores.com

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 prensa@lgbeditores.com

Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

3

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:50 P谩gina 4

4

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 5

18 n33

6

JUNY2011

16

Són també importants les vacunes per als adults?

26 22

20

La fecundació in vitro

Sumari fesalut 33 A fons .......................................................

6

ENTREVISTA A AINA CLOTET. ACTRIU DE CINEMA, TEATRE I TELEVISIÓ

Reportatge................................................ 10 DENTAL SEGRIÀ. CREANT NOUS SOMRIURES: LES CARILLES DENTALS

Serveis personals i salut pública.............. 12 Ara actualitat ........................................... 14 Novetats ................................................... 18

30 Addiccions

ULTRASHAPE

Alimentació .............................................. 22 ELS ANTIOXIDANTS I ELS ALIMENTS FUNCIONALS

Lectura ..................................................... 24 NOVETATS

Col·legis oficials ....................................... 26 COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

Reportatge................................................ 28 TRAUMARE

Activitats .................................................. 34

32

Glaucoma, el lladre silenciós de la visió

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 6

a fonsIentrevista

Biografia Aina Clotet va debutar com a actriu per casualitat.

Tenia 12 anys quan va acompanyar el seu pare, que és metge, a una entrevista per a la televisió on dos productors li van fer un càsting per al repartiment de la sèrie Estació d’enllaç (121 episodis, 1994-1999), de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3. I aquí va ser on va començar tot.

Va continuar amb curts i en sèries autonòmiques fins que va debutar al cinema amb el llargmetratge Anita no perd el tren (2001), del director Ventura Pons, protagonitzada per Rosa Maria Sardà.

Amb Joves (2004), Clotet va aconseguir el premi a la millor actriu al Festival de Barcelona per encarnar la Cristina, una jove que busca canalitzar la seva vida però que durant el camí es creua amb la història de dos joves més.

Va participar en la comèdia Mala uva (2004) i en el drama Animals ferits (2006) fins que va arribar a Elisa K (2010), en un personatge al qual li aflorava un trauma infantil. El film es va estrenar al Festival de Cinema de Sant Sebastià del 2010.

Aquell mateix any va rodar El gènere femení (2010), en català, amb el personatge principal de la trama, la Júlia. Una pel·lícula escrita i dirigida per Carlos Benpar.

6

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 7

entrevistaIa fons

Hem parlat amb

Aina Clotet Actriu barcelonina de cinema, televisió i teatre Pregunta- Els fans de la sèrie Infidels trobarem a faltar el teu somriure… T’has quedat amb les ganes de fer més capítols?

Resposta- Ha estat una etapa fantàstica, i la veritat és que ens va fer molta pena acabar. Teníem molt bona relació amb tot l’equip i ha estat una experiència preciosa, però també està bé que les etapes es tanquin i en comencin de noves!

P.- Creus que aquesta sèrie és la producció televisiva de més qualitat en què has treballat?

R.- Infidels és una sèrie molt cuidada, sens dubte, però és que jo també tinc un record boníssim d’Estació d’enllaç, la sèrie que em va fer descobrir la meva vocació i una de les més bones que s’han fet…

P.- I l’equip humà?

R.- Aquesta professió té la sort que la gran majoria de gent que s’hi dedica, en tots els àmbits, acostuma a ser vocacional. Això fa que la majoria de vegades es generi molt bon ambient i es creï una petita família durant el procés. La pena és quan s’acaba, perquè trobes molt a faltar a tothom!

P.- Fent un repàs a la teva trajectòria, has fet teatre, cinema, televisió... amb quin gènere et quedes?

R.- Em quedo amb el fet de poder compaginar tots tres fent projectes interessants! El teatre és la base de tot i és on gaudeixes de la continuïtat d’un personatge i del feedback directe del públic. La televisió ha estat una gran escola per a mi i crec que només som als inicis dels productes de ficció que arribarem a fer, i el cine és màgic i és on es poden fer productes més arriscats. Saps que tindràs l’espectador allà i que tindrà més paciència.

No es poden comparar gens i sóc molt feliç podent fer tots tres!

P.- El fet de començar a treballar als 12 anys a la sèrie ‘Estació d’enllaç’ va marcar la teva adolescència?

R.- Va marcar el meu camí professional! No sé si hauria estat actriu. Mai ho sabré! (Riu) Com deia abans, va ser una sèria molt bona i vaig tenir la sort d’estar amb grans professionals que em van fer estimar i respectar aquesta feina.

7

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 8

a fonsIentrevista

“

“

La tele ha estat una gran escola per a mi i crec que només som als inicis dels productes de ficció que arribarem a fer

em cuido: gairebé tot verdura, amanides i carn o peix a la planxa. I xocolalata, això em perd! A més a més, intento fer esport, que em senta superbé, mínim 2 o 3 cops per setmana.

P.- T’agrada més menjar carn o peix? I les verdures?

R.- M’encanta tot. Crec que no hi ha res que no m’agradi.

P.- Acostumes a anar als restaurants o prefereixes cuinar a casa?

R.- Faig un mig mig. Per feina, molts cops menjo fora, però demano coses senzilles i, sempre que puc, a casa.

P.- Com recordes aquella època?

R.- Molt divertida i enriquidora. I ara, ja una mica borrosa…

P.- Tot i això, vas estudiar comunicació audiovisual.

R.- Sí, al final vaig fer comunicació per complementar una mica la meva visió d’actriu.

8

P.- Quan estàs de rodatge, sobretot amb sèries de televisió diàries, t’emportes la carmanyola o et fas un bon entrepà?

R.- No. Menjo al catèring.

P.- Practiques algun esport?

R.- Vaig al gimnàs i sempre penso a apuntar-me a alguna cosa. Dansa, que m’encanta, o algun equip de vòlei, però els horaris fixes em maten.

P.- Amb quin director t’agradaria treballar?

R.- Amb Agustí Villaronga.

P.- Com és el teu dia a dia quan descanses?

R.- Dormir! Desconnectar, llegir el diari, escoltar música…

P.- I amb quins actors o actrius?

R.- Amb Carmen Maura, Isabelle Hupert, Charlotte Gainsbourg, Leonardo Di Caprio, Robert de Niro, Javier Bardem…

P.- I el plat que t’haurien de cuinar per ficarte a la butxaca?

R.- Una crema o una sopa boníssima i una bona mitjana de vedella o peixet.

P.- Parlem una mica de salut. Tens algun secret per cuidar-te que puguis compartir amb els nostres lectors?

R.- M’agrada molt menjar bé. Tinc l’estómac delicat i

P.- En quin projecte treballes actualment?

Quins són els de futur?

R.- Tinc cosetes, però s’han de confirmar. Cosetes boniques…

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:51 P谩gina 9

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 10

reportatgeIDental Segrià

A la Zona Alta: Torres de Sanui, 4, baixos 973 24 75 28 · A la Bordeta: av. Artesa 5, baixos 973 21 21 20 · www.dentalsegria.com

Creant nous somriures:

“carilles dentals” L’estètica dental ja no es pot considerar una especialitat per si sola, sinó que cada vegada més existeix una exigència estètica en tots els tractaments que es realitzen a la nostra boca. És un fet, no només les estrelles del cinema o la televisió volen gaudir d’un somriure radiant i bonic. Cada vegada existeixen més procediments per aconseguir aquell somriure ideal, però...

.....

quin és el millor procediment?

Només un odontòleg expert és capaç de determinar quina és la millor solució a través d’un diagnòstic precís. El somriure forma part de la nostra imatge i la nostra personalitat.

L’objectiu del nostre dia a dia és clar: aconseguir millorar la qualitat de vida dels pacients amb les mínimes molèsties i amb tractaments el menys invasius possibles. En odontologia cosmètica hi ha un procediment que compleix aquestes premisses: “les carilles” o facetes. Les facetes són fines làmines que es col·loquen a la superfície externa de les dents i que ens permet canviar el color i forma de les dents. Existeixen dos tipus de facetes, les que es confeccionen amb porcellana i les de compòsit, resina composta.

I quina és la millor opció?

El doctor és el que podrà aconsellar millor el pacient, però existeixen unes diferències clares. La durada de la faceta de porcellana acostuma a ser superior a les de compòsit, però amb la cura correcta i realitzant re10

visions periòdiques es poden aconseguir resultats molt similars. Hem de recordar que no deixen de ser elements afegits a la nostra dent, i que necessiten unes cures i una neteja específiques. Quant a la resistència, si la faceta està ben realitzada, és similar.

El trencament no és habitual en cap dels casos, però en cas que ocorregués, les reparacions a les facetes de compòsit són molt senzilles. N’hi ha prou a afegir-hi el tros fracturat. En canvi, a les de porcellana, requereix començar el treball des del principi. En l’elaboració també difereixen totes dues. Mentre que les facetes de porcellana necessiten com a mínim dues visites per a la seva col·locació, ja que es confeccionen al laboratori, les de compòsit només en necessiten una.

I finalment, el cost econòmic també és diferent. Les de porcellana són més costoses, ja que els materials són més cars i també es requereix la col·laboració de l’odontòleg amb un tècnic del laboratori especialitzat.

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 11

Dental SegriàIreportatge

Què podem solucionar

amb les facetes?

Les facetes de compòsit és el procediment més utilitzat al nostre centre per a les restauracions estètiques. Es realitzen directament a la boca del pacient utilitzant materials d’última generació, resines compostes de partícules molt fines amb què, col·locades capa a capa sobre la dent, s’aconsegueix un poliment i un resultat gairebé idèntic a les dents naturals. El pacient experimenta un “Guau!” en una sola visita. És realment un canvi d’imatge de somriure únic!

Després d’un exhaustiu estudi del somriure, analitzem les necessitats de cada pacient i avaluem tots els paràmetres per dissenyar un bonic somriure personalitzat que s’integri en harmonia amb tot el rostre facial d’una manera natural.

DENTS AMB PETITES ROTACIONS DENTADURA MAL ALINEADA ESPAIS ENTRE PECES DENTÀRIES COLOR DE LES DENTS DENTS TRENCADES O ESQUERDADES MIDA DENTAL

El dentista que confecciona la faceta té el control complet del color i de la forma de les dents i els detalls de l’aparença final del conjunt de la boca.

Es tracta d’una tècnica de mans lliures amb què, amb el grau d’experiència adequat, es poden aconseguir graus d’opacitat, translucidesa i colors a les dents que permetrà lluir un bonic somriure.

........................................................................................................

Facetes de porcellana

Facetes de compòsit

No canvia de color al llarg dels anys

Requereix poliments cada cert temps per recuperar el color inicial

Més durabilitat

Estadísticament, tenen una durabilitat inferior a les facetes de porcellana, però avui dia s’està qüestionant per la millor qualitat dels materials actuals

Més indicat en dents molt tacades, ja que emmascaren millor el color primari de la dent

Més indicat en pacients amb les dents mal alineades i que no volen passar per un tractament d’ortodòncia

Confeccionat al laboratori

Confeccionat a la mateixa clínica

Es requereix, com a mínim, 2 visites

Requereix una sola visita

Difícil reparació en cas de fractura

Fàcil reparació en cas de fractura

Requereix un tallat de la dent de 0,3-0,5 mm

Requereix un tallat de la dent mínim

Cost econòmic superior, ja que requereix treball de laboratori

Cost econòmic inferior

11

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 12

serveis personals i salut pública

El defensor de la gent gran es presenta al Consell Municipal de la Gent Gran L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir la reunió extraordinària del Consell Municipal de la Gent Gran que es va celebrar al centre cívic de la Mariola. Durant el transcurs de l’acte, que també va comptar amb la presència del síndic de greuges, Josep Giné, i les regidores Maria Rosa Ball i Sara Mestres, es va presentar oficialment el defensor de la gent gran, Lluís Rodríguez Herrero, així com la proposta d’estatuts que han de regular el seu funcionament.

adjunt específic per als temes relacionats amb la gent gran.

El Consell Municipal de la Gent Gran està integrat per diverses entitats ciutadanes, entre les quals hi ha llars i associacions de jubilats, col·legis professionals, sindicats, etcètera. Aquest consell és l’òrgan de participació que possibilita la intervenció de la ciutadania en els afers públics en general i, de forma especial, en aquells que afecten directament el col·lectiu de gent gran.

Amb aquesta nova figura, que estarà adscrita al síndic de greuges, la Paeria amplia l’atenció a la gent gran i fomenta la participació d’aquest col·lectiu. El defensor de la gent gran de Lleida respon a l’objectiu de l’Ajuntament de Lleida de continuar amb la millora de l’atenció a aquest col·lectiu a través de programes que facilitin un envelliment saludable i de mecanismes per a la seva participació.

Així mateix, el pacte social per a la ciutadania 2007-2011, signat entre la Paeria i els sindicats CCOO i UGT, va establir la creació del defensor/a de la gent gran com a reforç a la figura del síndic de la Paeria. Cal recordar que el Consell Municipal de la Gent Gran, reunit el passat 11 de febrer, va proposar per unanimitat Lluís Rodríguez Herrero per exercir el càrrec. Àngel Ros va recordar que Lleida va ser pionera a tenir el primer síndic de greuges municipal i va destacar que aquesta iniciativa ara es complementa amb la creació d’un

Es tracta, també, d’un òrgan assessor de l’Ajuntament en els diferents programes i actuacions d’aquest àmbit.

Uns 75 adolescents participen en la competició interbarris d’handbol del projecte de dinamització esportiva municipal El torneig s’emmarca dins del projecte de dinamització esportiva municipal, un programa de la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública adreçat a nois i noies de 12 a 16 anys que pretén treballar, mitjançant l’esport, l’adquisició d’hàbits i responsabilitats, la formació integral i la integració social dels adolescents. El projecte es porta a terme per professionals del món esportiu, així com de l’educació social.

Els joves participants treballen no només les diferents tècniques esportives específiques de l’esport que des-

12

envolupen, sinó també el treball en equip, aprenent a coordinar la pròpia acció amb els altres i fomentant l’activitat física com a hàbit saludable.

Per tal de dinamitzar l’activitat i ferla més motivadora entre els seus participants, periòdicament es realitzen un seguit de competicions entre els mateixos grups participants.

Aquest projecte s’emmarca dins els projectes d’activitats d’educació en el lleure per a infants i adolescents als diferents barris de la ciutat que la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública realitza des de fa anys.

Lleida compta amb 684 entitats inscrites al Registre Municipal d’Entitats La regidora de Serveis Socials i Salut Pública, Maria Rosa Ball, va presidir la Comissió Informativa de Polítiques de Cohesió Social i Serveis a les persones, on ha informat de l’increment de les entitats inscrites al Registre Municipal d’Entitats.

Així, en els darrers mesos, 31 entitats s’han inscrit al Registre Municipal d’Entitats. En total, Lleida compta actualment amb 684 entitats registrades a la ciutat.

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 13

La Paeria promociona esmorzars saludables entre les escoles de Lleida La regidora de Serveis Personals i Salut Pública, Maria Rosa Ball, va participar en el programa Esmorzars saludables a les escoles de Lleida, dirigit a la població escolar de tercer i quart d’educació primària. Els objectius d’aquest programa, organitzat per la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida, són, d’una banda, el foment de l’hàbit d’esmorzar abans d’iniciar les activitats escolars i, de l’altra, donar a conèixer la importància i els beneficis de la dieta mediterrània entre els nens i nenes participants.

L’activitat Esmorzars saludables a les escoles de Lleida es va realitzar al CEIP Joan XXIII i va constar, en primer lloc, d’una xerrada educativa sobre els elements que ha de reunir un esmorzar saludable i els beneficis de la dieta mediterrània, adaptant l’explicació a l’edat dels participants. Posteriorment, es va oferir un esmorzar a base de pa amb oli d’oliva, una fruita i un batut de llet. Aquest programa compta amb la col·laboració del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, la denominació d’origen protegida Les Garrigues, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya i Plusfresc.

JORNADA DE PREVENCIÓ

del càncer de còlon adreçada a la gent gran

L’Ajuntament de Lleida dedica al càncer de còlon la jornada de prevenció sobre temes de salut per a la gent gran que cada any organitza conjuntament amb Agrupació Mútua. La sessió va consistir en un ta-

L’esmorzar és molt important per al rendiment escolar dels nens i nenes, ja que una bona alimentació comença pel primer àpat del dia. El fet de no esmorzar afecta el rendiment escolar i redueix la capacitat d’atenció i de concentració.

ller d’alimentació i de confecció de menús saludables. A més, es va fer una xerrada informativa a càrrec de professionals de l’àmbit de la salut.

L’Ajuntament de Lleida realitza nombroses accions sobre prevenció de salut per a la gent gran. Fa tres anys es va endegar la col·laboració amb la Fundació Agrupació Mútua amb la realització de diferents jornades de prevenció sobre temes com el glaucoma, la cura dels peus, la prevenció i cura del peu diabètic o la prevenció cardiovascular. En aquestes jornades hi van participar prop de de 600 persones.

Aprovació de la convocatòria de subvencions de la regidora d’Esports La Comissió Informativa de Polítiques de Cohesió Social i Serveis a les Persones també va aprovar la proposta de les bases específiques de les diferents línies subvencionadores de la regidora d’Esports de l’Ajuntament de Lleida per a l’any 2001. Segons Ball, s’ha aprovat un import de 191.210,60 euros en projectes adreçats a la promoció d’activitats esportives a la ciutat i 20.000 euros per a la convocatòria de concessió d’ajuts de caire puntual i de competició.

13

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 14

ara actualitat

Presentació de la campanya de sensibilització ‘Llàgrimes per una vida trencada: el camí al dol’ La Diputació de Lleida va acollir la presentació de la campanya de sensibilització Llàgrimes per una vida trencada: el camí al dol, organitzada per l’Associació Servei de Suport al Dol de Ponent. La campanya està formada per nou vídeos de testimonis que narren en primera persona la seva experiència d’haver viscut una pèrdua per mort i el seu camí del dol.

Aquesta experiència és viscuda en una de les unitats de dol pioneres a Catalunya i que serveix de referent per a la creació d’altres iniciatives arreu d’Espanya, com a Madrid, Barcelona, Bilbao i Alacant. Aquests vídeos han estat confeccionats amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i seran emesos a TV3, Lleida TV i La Manyana TV. El Servei de Suport al Dol de Ponent és una entitat creada l’any 2002 amb l’objectiu de donar suport psicosocial a persones i famílies que viuen la

mort d’una persona estimada.

Aquesta entitat s’adreça a diferents àmbits d’actuació en el dol, que inclouen l’atenció personalitzada a persones en dol, la intervenció comunitària i la formació. L’objectiu és treballar cap a una política de pre-

venció, una cultura de la salut, del patiment, de la malaltia i de la mort.

L’entitat, que disposa d’un centre a Lleida i un altre a Tàrrega, va atendre 120 persones durant tot l’any 2010 i des de l’any 2002 han passat pel servei unes 800 persones.

Conveni entre la Diputació de Lleida, l’IRB Lleida i el Consorci del Parc Científic per a un centre destinat a la recerca biomèdica avançada a Torrelameu El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el rector de la Universitat de Lleida (UdL) i vicepresident del Patronat de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Joan Viñas, van signar el conveni de col·laboració per finançar i executar les actuacions necessàries per a la construcció i posada en funcionament d’un centre destinat a la recerca biomèdica avançada, utilitzant l’espècie porcina com a organisme mimètic de l’espècie humana en el camp de la investigació en fàrmacs, tecnologies mèdiques i aliments funcionals.

14

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 15

Per part de l’Ajuntament de Lleida, va participar en l’acte de signatura la tercera tinent d’alcalde, Montse Mínguez, ja que l’alcalde de Lleida i president del Consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Àngel Ros, ja havia signat prèviament aquest conveni.

El centre de recerca s’ubicarà en espais annexes a les instal·lacions actuals del Centre d’Estudis Porcins que la Diputació de Lleida té a Torrelameu (CEP) i formarà part de les

El centre de recerca s’ubicarà en espais annexes a les instal·lacions actuals del Centre d’Estudis Porcins infraestructures de recerca de l’IRBLleida. La Diputació de Lleida aportarà l’any 2011 fins a un màxim de 500.000 euros. L’IRBLleida és compromet a assumir totalment totes les despeses necessàries per al funcionament del centre fins a un màxim de 200.000 euros en el de-

curs del 2011. El Consorci del PCTLL es compromet a incloure el CEP i el nou centre com espai del Parc Científic.

L’IRBLleida impulsa una nova línia R+D+i basada en la utilització de l’espècie porcina com a organisme mimètic de l’espècie humana tenint en compte els avenços realitzats en aquesta direcció en diferents centres de recerca avançats dels Estats Units, Holanda, Dinamarca i Alemanya.

Gilabert participa en la inauguració del Cucalòcum Primavera

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va participar en l’acte d’inauguració de la 4a edició del Cucalòcum Primavera, que es va celebrar del 18 al 21 d’abril al Pavelló 3 i a l’exterior de Fira de Lleida.

El saló, que va obrir portes coincidint amb el període de vacances de Setmana Santa, va oferir 24 activitats ludicoesportives, entre les quals destaquen el parc de psicomotricitat, el rocòdrom, el tennis taula, l’hoquei, el golf, el bàsquet, els tombs amb carruatges solidaris, els infla-

Imatge de l’acte d’inauguració de la 4a edició del Cucalòcum Primavera de Fira de Lleida bles de la Granja, el taller de manualitats, la mostra d’animals La Manreana i altres activitats. També es van organitzar altres de caire social, com el llançament solidari de bitlles o l’activitat Col·labora amb la casa dels Xuclis (fundació de nens i nenes amb càncer). “Cucalòcum destaca per la particularitat que no es tracta només d’un parc lúdic, sinó que el vessant pedagògic i educatiu pren una importància cabdal”, va afirmar Gilabert.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 16

medicinaIles vacunes per a adults MIREIA PASCUAL Infermera del CAP de l’Eixample Àmbit d’atenció primària

Són també importants les vacunes

per als adults?

Les vacunes són una de les mesures sanitàries amb un benefici demostrat més alt i segueix produint la prevenció de malalties que abans ocasionaven grans epidèmies, morts i seqüeles.

Les vacunes aporten benefici tant a les persones vacunades com a les persones no vacunades i susceptibles que viuen al seu entorn.

Tot i que la població infantil és la que rep la majoria de les vacunes, els adults també necessiten protegir-se de bacteris i virus com ara el tètanus, la diftèria, el pneumococ, la grip, la rubèola... que són causa de malalties produïdes també als adults, en molts casos més greus que als nens.

El calendari de vacunes mínimes en una persona adulta engloba les vacunes enfront el xarampió, la rubèola i la parotiditis; la grip, el tètanus diftèria i la vacuna del pneumococ. Depenent de l’activitat professional, els estils de vida, els viatges... són indicades algunes altres vacunes específiques: és a dir, l’hepatitis B a treballadors sanitaris; el tètanus en treballadors de l’obra, agricultura, pesca, etc.

Hi ha altres casos en que la mateixa activitat laboral fa que el treballador sigui l’agent transmissor a persones susceptibles: cuidadors de residències d’avis, personal sanitari...per 16

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 17

el cuidador informalImedicina La vacunació és un acte primordial per afavorir la salut col·lectiva potenciant-ne la individual. Bona prova d’això són les malalties eradicades o en procés d’eradicació a través de las vacunes tant, la seva vacunació redueix la probabilitat que les persones ateses per ells contraguin la grip, hepatitis A o la varicel·la, entre altres.

Una altra cosa que explica la gran importància de la vacunació als adults és la gravetat superior que els suposen algunes malalties (la varicel·la, la grip, la pneumònia en majors de 65 anys...), especialment als adults amb malalties cròniques hepàtiques, renals, pulmonars, cardíaques... que fan necessari prevenir, ja que són causants freqüentment de complicacions o que s’agreugin les malalties cròniques.

La vacunació és un acte primordial per afavorir la salut col·lectiva potenciant-ne la individual. Bona prova d’això són les malalties eradicades o en procés d’eradicació a través de las vacunes (verola, xarampió i polio). La vacuna és l’eina més adequada per eradicar tant el xarampió com la pòlio; per aconseguir-ho fan falta cobertures vacunals elevades (95% o més) que han de perdurar en el temps.

La tasca d’infermeria portant el control i el registre és una base sense la qual no es podria dur a terme aquesta feina. La tasca divulgativa és molt important, ja que resol els dubtes, les inquietuds o preocupacions que pugui tenir la societat en general i els individus en particular sobre el tema.

L’aparició de noves vacunes i els constants canvis en els calendaris vacunals han donat una gran importància a les vacunes, sobretot al camp de la prevenció de les malalties, i fa que els professionals hàgim de doblar els nostres esforços per estar-ne al corrent.

Tot i que les vacunes es consideren medicaments molt segurs, alguns cops poden aparèixer reaccions adverses com ara envermelliment lleu i dolor al lloc de la injecció (són rares les reaccions locals més importants), febre o dolors musculars. En comptades ocasions s’han produït reaccions al·lèrgiques fortes a algun dels components de la vacuna.

Com passa amb tots els medicaments, hi ha un risc molt petit que passi algun problema greu, però aquest risc és sempre molt més petit que el que pot ocasionar contreure la malaltia.

17

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:51 P谩gina 18

novetatsIultrashape

18

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:51 P谩gina 19

ultrashapeInovetats

19

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 20

publireportatgeIpoliclínic lleida

La fecundació

in vitro

El desenvolupament de la fecundació in vitro (FIV) data de l’any 1978, amb el naixement de la primera nena proveta.

Quant a la FIV, al nostre centre (CIRH LLEIDA) comptem amb l’experiència de 25 anys d’aplicació i pràctica d’aquesta als pacients. Aquesta tècnica, juntament amb les seves variants, es considera actualment la mare dels tractaments de reproducció humana, ja que ens permet posar solució a la majoria de problemes de fertilitat que ens trobem a les nostres consultes i és la que ens proporciona un percentatge més alt d’èxit pel que fa a embarassos i nadons nascuts vius.

Aquest resultat és directament proporcional a la seva complexitat i costos, ja que en el cas de tractaments més senzills com ara la IA (inseminació artificial), els resultats també són més discrets. Com en tot procés mèdic, es necessari realitzar un estudi exhaustiu dels pacients: analítiques hormonals, estudi de la mostra de semen (seminograma), estudi genètic (cariotip), 20

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 21

policlínic lleidaIpublireportatge exploració física... per tal de verificar quina és la millor opció a seguir i poder personalitzar el tractament a cada pacient segons les seves característiques.

De manera natural en el cicle d’una dona, cada mes, un dels dos ovaris genera un fol·licle (sac que conté un òvul a l’interior) que, posterior-

ment, serà ovulat (procés d’alliberació de l’òvul a la trompa) i fecundat en el cas d’haver-hi contacte entre òvul i espermatozou o eliminat amb la menstruació en cas de no haver-hi èxit. En la FIV, el tractament comença amb l’administració exògena d’hormones que provocaran un desenvolupament fol·licular múltiple en els ovaris en lloc d’un únic com passa en els cicles naturals.

Aquesta estimulació ovàrica és controlada periòdicament via ecografia i analítica sèrica per tal de valorar la correcta evolució dels fol·licles en resposta als medicaments administrats.

La tècnica in vitro es considera la mare dels tractaments de reproducció humana Un cop els fol·licles assoleixen la mida adequada ecogràficament i l’analítica en sang ens indica que els nivells hormonals del cos són els correctes i, per tant, els oòcits són madurs, s’indueix la pacient a una ovulació programada i es realitza l’anomenada punció fol·licular.

La punció fol·licular (acte d’extracció dels òvuls) és realitzada per un ginecòleg i té lloc al quiròfan, sota sedació. Mitjançat un aparell que crea el buit, s’aspira tot el contingut de l’interior del fol·licle que es diposita en diferents tubs. Posteriorment, al laboratori, els biòlegs analitzen els líquids fol·liculars per tal de buscar els oòcits que s’hagin pogut obtenir, els quals seran recollits en plaques de petri amb medi de cultiu apropiat.

El mateix dia de la punció fol·licular, es prepara la mostra d’esperma del pacient (la mostra pot haver estat congelada prèviament o, en determinats casos, pot ser del banc de semen). Aquesta es tracta al laboratori per tal d’eliminar-ne els espermatozous immòbils, els amorfs, les restes de plasma seminal... i es resuspèn en medi adequat. Finalment, es realitza el càlcul de la concentració i volum òptim necessari per a la fecundació dels oòcits i es duu a terme la mescla entre òvuls i espermatozous.

Durant els següents tres dies (interval variable en funció del laboratori), es duu a terme un seguiment de la fecundació dels oòcits i correcta evolució dels embrions obtinguts, per tal de classificar-los segons unes característiques morfològiques que ens permeten determinar quins tenen el potencial més elevat d’implantació i, per tant, quins seran els millors candidats a ser transferits (procés d’introducció dels embrions a l’interior de l’úter de la pacient). La transferència d’embrions és un procés senzill que té lloc de manera ambulatòria. Actualment, la llei de reproducció humana vigent al nostre país permet transferir un màxim de tres embrions. La tendència dels centres és la transferència d’un o dos embrions per tal de disminuir el risc d’embaràs múltiple.

Un cop introduïts els embrions a l’úter de la pacient, es recomana realitzar un període de repòs absolut (variable en funció del centre i de la pacient), durant el qual es controla de manera periòdica l’evolució i estat de salut amb l’objectiu d’evitar possibles efectes secundaris que puguin sorgir a conseqüència del tractament hormonal.

Finalment, un cop assolit el punt final del tractament, ja només ens queda esperar que el procés hagi tingut èxit i el resultat tan desitjat sigui l’embaràs.

21

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 22

alimentacióIels antioxidants

Els antioxidants El sol fet d’utilitzar l’oxigen com a combustible per al Són les situacions que augmenten la producció de ramanteniment de la vida, a través de la respiració, dicals lliures: la contaminació ambiental, l’hàbit tabàquic genera unes substàncies residuals que es denominen (fumar), el consum elevat de begudes alcohòliques radicals lliures, que es van acumu(aixecar el colze en excés), el consum lant al llarg del temps, produint el elevat de greixos, l’activitat esportiva que denominem oxidació. Al nostre excessiva, la sobreexposició a les organisme es produeixen cada dia radiacions solars (passar-se el dia milions de radicals lliures, com a prenent el sol), les situacions d’estrès la dieta mediterrània és, conseqüència de processos tan naelevat i sostingut, entre d’altres. de forma natural, turals com la respiració, la digestió una proposta molt rica Hi ha un grup de substàncies que, o el metabolisme, en general. en antioxidants afortunadament, exerceixen un paAquests radicals lliures no són més per de bloqueig davant l’efecte neque productes residuals (semblants gatiu dels radicals lliures, anomeal que produeix un motor que, en nades substàncies antioxidants. Els bons! cremar el carburant, genera fums nocius).

Recordi que...

Hi ha processos i substàncies que poden incrementar l’oxidació en el nostre organisme i, per tant, afavorir el procés d’envelliment. Els dolents de la pel·lícula!

Entre aquestes, hi podem distingir: les vitamines C i E, el betacarotè o provitamina A, el seleni, el zinc i el coure.

FONTS ALIMENTÀRIES DE SUBSTÀNCIES ANTIOXIDANTS Vitamina C: el pebrot, els cítrics (llimones, taronges, mandarines, aranges...), les maduixes, els kiwis, la pinya, el meló, els tomàquets, les verdures consumides crues, etc.

Vitamina E: la fruita seca (ametlles, avellanes, nous, etc.), l’oli d’oliva verge, olis de llavors, l’ou.

Betacarotè, precursors de la vitamina A: les pastanagues, la carbassa, els tomàquets i, en general, les verdures i fruita de color groc-taronja (albercocs, préssecs, cireres) i també les verdures de fulles amb intens color verd (espinacs, bledes, canonges).

Zinc: ous, carns, peixos, cereals integrals i llegums, etc.

Seleni: carn, peix, marisc, cereals integrals, ous, llegums, fruita i verdures.

Coure: peix, marisc, cereals integrals i vegetals verds.

22

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 23

Els aliments funcionals Els aliments funcionals, consumits com a part d’una dieta saludable i acompanyats d’un estil de vida també saludable, ofereixen la possibilitat de millorar la salut i/o prevenir certes malalties

Què vol dir aliment funcional?

Es considera que un aliment és funcional quan, a més de proporcionar valor nutritiu (energia, greixos, sucres, proteïnes, vitamines, minerals, aigua…), pot evidenciar-se científicament que el seu consum habitual té un efecte beneficiós addicional sobre la salut, més enllà del que és estrictament nutricional, tant millorant el benestar com reduint el risc de desenvolupar algunes malalties. Un aliment funcional pot ser natural o un aliment modificat tecnològicament, al qual se li ha afegit o eliminat algun element de la seva composició, amb l’objectiu de millorar la salut.

EXEMPLES D’ALIMENTS FUNCIONALS: • llets fermentades o iogurts, perquè els ferments del iogurt fresc exerceixen una acció beneficiosa sobre el funcionament i l’equilibri microbià intestinal. Aliment funcional natural (AFN).

• fruita seca, perquè el tipus de greixos que contenen (poliinsaturats) poden jugar un paper protector davant l’aparició de malalties cardiocirculatòries (AFN).

• oli d’oliva, perquè el tipus de greixos predominants (monoinsaturats) i els antioxidants naturals que conté tenen un important paper protector davant l’aparició de trastorns de la circulació (AFN).

• lactis descremats o amb greixos modificats (omega 3), perquè cal evitar els greixos continguts a la llet i als productes lactis (principalment els saturats). El consum de productes descremats pot millorar la prevenció de malalties cardiovasculars.

A altres productes d’aquest grup se’ls pot afegir greix cardioprotector (omega 3). Aliment funcional modificat (AFM).

Recordi que... L’alimentació més funcional que podem recomanar és la dieta mediterrània, que, de forma natural, ens ha vingut proporcionant diversos aliments funcionals: oli d’oliva verge, fruita seca, riquesa i varietat de fruites i verdures, consum de lactis en forma de llets fermentades...

Benvinguda, mare, a la nova col·lecció Moda d’embaràs i alletament

Av. Madrid, 28 LLEIDA www.mimatmama.cat

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 24

lecturaInovetats

La cazadora de cuerpos Najat El Hachmi .....................................................................................................................

Una jove que treballa com a netejadora en una fàbrica de pizzes té una fam voraç d’experiències sexuals. Intentarà cobrir les seves mancances emocionals anant-se al llit amb tot tipus d’homes i, potser, aconseguir aplacar la set de felicitat que li corroeix l’ànima. Cos rere cos, intentarà comprendre’s a ella mateixa i assolir, com a última meta, la felicitat.

Amb la força, sensualitat i frescor que ja va demostrar en la seva primera novel·la, L’últim patriarca, Najat el-Hachmi torna a confirmar que és una de les veus més interessants i originals de la seva generació. Una gran autora que ha arribat, sens dubte, per quedar-se.

Dioses de bata blanca Dr. José Ramón Germà Lluch .....................................................................................................................

I si el càncer, després de tot, tingués una cura definitiva? Aquesta és la premissa de Dioses de bata blanca. La novel·la de José Ramón Germà Lluch prepara una trama plena de detalls a partir d’un fàrmac que es vol comercialitzar mundialment, després d’un important descobriment a les plantacions submarines australianes, les quals han estat arrasades per la indústria cosmètica i alimentària.

Éxito Jordi Urbea | Gabriel García de Oro .....................................................................................................................

S’imagina una empresa en què el director cobrés menys que els seus subordinats? Un negoci en què tots fossin joves multimilionaris? Com motivar?

Com fer suar la samarreta? Com fer que s’impliquin en el projecte?

A Éxito, els autors han parlat d’aquestes i moltes altres qüestions amb entrenadors de futbol de primer nivell: Pep Guardiola, Juande Ramos, Manuel Pellegrini, Unai Emery i fins i tot Johan Cruyff, entre d’altres, ens ensenyen les seves estratègies i tècniques de lideratge.

Homo erectus Juan Eslava Galán .....................................................................................................................

Homo erectus és el manual sexual que hauria escrit Maquiavel. Aquest llibre és un pou de saviesa sobre les relacions libidinoses entre l’home i la dona. Un text ardent i incendiari que pot enfurismar el gremi de les feministes de categoria i espavilar els homes amb poca o nul·la experiència en l’art de la seducció, i que revela els secrets del sexe masculí (i del femení), amb totes les conseqüències.

Un catàleg, en definitiva, de savis consells, a cavall entre l’erotisme i la sexologia, que elevarà l’ànim dels homes.

24

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 25

novetatsIlectura

Almas gemelas Elizabeth Chandler .....................................................................................................................

Abans de morir, el Tristán va prometre a l’Ivy que la protegiria i que l’estimaria per sempre. L’amor de debò mai mor. L’Ivy és nova a l’institut de Stonehill, una localitat pròxima a Nova York a la qual s’acaba de mudar amb el seu germà i la seva mare. És una noia responsable, tímida, bona estudiant i una mica solitària que sempre ha cregut en els àngels, que considera els seus millors i més fidels aliats. Aviat fa un petit cercle d’amigues que l’ajuden a integrar-se en la seva nova vida i l’institut.

Fácil de matar Maruja Torres .....................................................................................................................

L’ovella negra d’una influent família és assassinada en un atemptat. Diana Dial, reportera prejubilada i ara investigadora amateur, sent aquest petit pessic a l’estómac que li indica que alguna cosa no encaixa en la versió oficial. Maruja Torres s’estrena en la novel·la policíaca i ho fa per la porta gran.

25

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:51 Página 26

col·legis oficialsIcol·legi oficial d’odontòlegs i estomatòlegs de Catalunya

DR. RAMON ROSELL I JUVILLA President del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Lleida

Catalunya, capdavantera És innegable que Catalunya disposa d’una odontologia capdavantera a Europa, tant pel que fa a la vàlua dels seus professionals com pel confort de les clíniques i la tecnologia que utilitzen els diferents centres.

Però també és cert que el sector de serveis dentals ha regitrat en els últims anys un creixement del nombre de clíniques i professionals molt per sobre de les necessitats. Cal dir que l’augment del nombre de visites al dentista contrasta amb l’increment desorbitat del nombre de col·legiats. Això provoca un excedent d’oferta de serveis que impedeix al mercat funcionar de forma correcta.

Davant l’escassetat de mesures de regulació, qualsevol predicció que es pugui donar no permet dibuixar un futur prometedor.

Només cal fer un tomb per la nostra ciutat i veurem com proliferen els centres de serveis de salut dental.

Per tot plegat, seria bo saber el que deu pensar el ciutadà o usuari dels serveis dentals quan s’ofereix aquest excés de propostes.

26

“

“

Com a conseqüència d’aquest desequilibri, es produeix una contenció en els preus. Els baixos preus vigents en el mercat de serveis dentals són el reflex de les accions de supervivència de molts professionals en el sector, més que no pas com a conseqüència del cost competitiu de producció dels diferents serveis en el camp de la salut bucodental.

Una relació dentista-pacient responsable ha de garantir la continuïtat i la proximitat del professional o professionals que han assumit el cas

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 27

col·legi oficial d’odontòlegs i estomatòlegs de CatalunyaIcol·legis oficials Usuaris i professionals hem d’esforçar-nos a confiar els uns en els altres. D’aquesta forma, podrem desenvolupar amb plenitud les diferents tècniques i gaudir d’una odontologia capdavantera a Europa En aquests temps complicats i confusos, cal recordar que la relació entre dentista i pacient ha de ser de confiança plena. L’excés de mercantilisme no afavoreix les relacions humanes.

El pacient té el dret a saber qui assumeix la responsabilitat de la seva atenció i qui és el qui li proporciona la informació del seu cas.

Una relació dentista-pacient responsable ha de garantir la continuïtat i la proximitat del professional o professionals que han assumit el cas. Hi ha una tendència al turisme odontològic i al pressupostisme, és a dir, usuaris que visiten molts centres i molts centres que proposen pressupostos.

En l’especialitat odontològica hi ha un cert menyspreu, tant pel que fa als malalts com dels mateixos professionals de la salut que tan sols es produeix en alguns països en vies de desenvolupament. En països nòrdics i desenvolupats, el respecte pel professional en l’àmbit de la salut bucal és màxim, ja que la boca és un òrgan vital per al manteniment de la salut en general.

No és la meva intenció esbrinar per què passa, però sí que és el meu deure demanar respecte i confiança pels nostres professionals de la salut bucal.

Els tractaments odontològics incorporen sovint materials i pròtesis com cap especialitat mèdica i un material no orgànic es comporta com a pal·liatiu, però mai com a substitutiu ple. Imitem la natura però no la substituïm. Això vol dir que la visita periòdica al dentista és imprescindible després de tractaments dentals.

D’altra banda, crec que estem a prop de viure un autèntic efecte bombolla al nostre sector, amb conseqüències indeterminades i desagradables. Moltes de les clíniques es veuran en la necessitat de replantejarse el futur mitjançant propostes diferenciadores. És cert que la crisi també ha clavat les dents en el sector, però no és menys cert que les crisis donen com a resultat processos emergents. En altres paraules, segurament veurem com millora el sector regulantse, administrant-se i oferint idees noves, espais de salut més agradables i consciència d’empatia entre professional i malalt.

Quan el pacient és informat amb rigor científic d’allò que el preocupa, el triatge del professional és fàcil.

A Lleida i comarques, amb pobles petits i mitjans, tothom es coneix. El boca-orella funciona molt bé, sense deixar de banda eines com Internet, que proporciona una informació acurada de procediments clínics i fins i tot de preus.

Usuaris i professionals hem d’esforçar-nos a confiar els uns en els altres. D’aquesta forma, podrem desenvolupar amb plenitud les diferents tècniques i gaudir d’una odontologia capdavantera a Europa.

27

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 28

reportatgeITraumare

LaLa teva salut teva salut

és el nostre OBJECTIU

GESTIÓ I TRAMITACIÓ DIRECTA DE L’ACCIDENT DE TRÀNSIT ASSISTÈNCIA SANITÀRIA INTEGRAL D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT ATENCIÓ sense límits L’atenció integral al pacient és un objectiu de primer ordre per a TRAUMARE i l’Hospital Montserrat.

Comptar amb els millors professionals de la medicina, mantenir-nos al dia introduint la tecnologia més avançada i reformar constantment les nostres instal·lacions però oferint el confort que els nostres pacients

necessiten són els signes de distinció que ens han convertit en un referent de qualitat a la província de Lleida.

• Tracte personalitzat • Tramitació amb totes les companyies • Gestions administratives • Serveis socials

RADIOLOGIA

REHABILITACIÓ

• Equip de raig X convencional • TAC de 4 talls d’última generació • Ecografia • Densitometria • RMN

• Ambulatòria • Domiciliària

CONSULTES EXTERNES

DEPARTAMENT D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT Centre concertat amb UNESPA

• Cardiologia • Cirurgia • Clínica del dolor • Digestiu • Electroencefalografia • Electromiograma • Laboratori

28

• Neurofisiologia • Oftalmologia • ORL • Pneumologia • Psiquiatria • Traumatologia • Urologia

• Assistència sanitària integral del lesionat en accident de trànsit • Hospitalització • Tractaments quirúrgics • Rehabilitació hospitalària i externa • Serveis sociosanitaris • Assessoria administrativa

HORARIS

URGÈNCIES I HOSPITALITZACIÓ

Alcalde Sol, 4 De dilluns a divendres · De 9 a 14 i de 16 a 21 h

HOSPITAL MONTSERRAT, c/ Bisbe Torres, 13 les 24 hores

INFORMACIÓ 973 268 599

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 29

TraumareIreportatge Amb l’objectiu d’ampliar la informació, hem parlat amb

Sr. Víctor Vindel, gerent de Traumare Pregunta.- Quan es va fundar Traumare, SL? Resposta.- Serveis Mèdics Traumare es va constituir oficialment el 1987. El proper 2012 farem 25 anys.

P.- On es fa l’hospitalització del pacient?

R.- L’hospitalització i el tractament quirúrgic es fan a l’Hospital Montserrat i les proves, al mateix centre Traumare.

P.- Com treballa Traumare?

R.- L’empresa Traumare, SL es dedica principalment a l’assistència del lesionat en accident de trànsit.

També els accidents de treball i la valoració del dany personal, valoracions per presentar demandes a judicis, assegurances escolars...

P.- Quin volum de lesionats assistiu a Traumare?

R.- El 75 per cent dels lesionats extrahospitalaris de Lleida estan assistits per nosaltres, Traumare.

P.- Com va sorgir la idea de crear aquest servei?

R.- Arran d’un buit d’assistència a Lleida tant al lesionat com a la mateixa companyia asseguradora. No hi havia cap empresa sanitària que fes una atenció individualitzada d’acompanyament des del moment de l’accident fins a l’alta del pacient.

P.- Quins són els objectius de Traumare?

R.- Quan una persona té un accident de trànsit i resulta lesionada, aquella persona té una assegurança contractada amb una companyia. Si té un accident, pot venir aquí independentment de la culpabilitat del sinistre. Ens encarreguem del tractament mèdic corresponent, rehabilitador i proves complementàries.

Traumare està adherida al conveni nacional d’assistència sanitària com a centre privat extrahospitalari i treballem amb totes les companyies asseguradores (Unespa).

P.- Quina és la màxima preocupació del lesionat?

R.- La màxima preocupació del lesionat en accident de trànsit sempre és la seva curació i també qui s’ha de fer càrrec de les despeses sanitàries.

Nosaltres procurem donar una assistència sanitària òptima i també els informem que les despeses de curació mai les ha d’abonar el lesionat, segons la normativa del conveni amb Unespa.

P.- Quina és l’assistència administrativa que rep el pacient?

R.- Ens posem en contacte amb la seva companyia asseguradora i l’informem i assessorem de tots els documents que s’han de presentar a les administracions. Quan s’acaba el tractament, se li dóna un informe d’alta. Aquest conté totes i cadascuna de les proves i tractaments que l’usuari ha fet al llarg del seu tractament: seqüeles, el temps que no ha pogut treballar… L’informe és completament confidencial i només es dóna al lesionat.

29

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 30

reportatgeIaddiccions

Addiccions

què és una addicció?

En l’actualitat, el terme addicció s’utilitza fonamentalment per definir conductes que produeixen una dependència. Un pot ser addicte a una substància química, com l’alcohol, la nicotina, la cocaïna o d’altres, però també a algunes conductes, com el joc, Internet, o d’altres. L’addicte tindrà una necessitat imperiosa d’aconseguir la substància o de fer la conducta, tot i que pugui ser perjudicial, tant per a un mateix com per al seu entorn (familiar, laboral i social).

Què separa el consum responsable de l’addicció?

El consum de diferents drogues ens pot semblar un fenomen recent, però en les cultures primitives ja s’utilitzaven substàncies amb el desig de modificar el nivell de consciència o l’estat d’ànim. De fet, moltes drogues com l’alcohol, l’opi, la fulla de coca, el cànnabis i molts psicodèlics en algun lloc del món s’han consumit des de fa més de mil anys, i en funció del tipus de consum, sense massa problemes. De fet, en la nostra societat, el consum d’alcohol és majoritari entre la població adulta i, en canvi, no tots els consumidors esdevenen addictes.

És important distingir entre tres conceptes: ús, abús i dependència • Ús: consum d’una substància que no porta conseqüències negatives en l’individu.

Es produeix quan el consum és esporàdic i de poca quantitat.

• Abús: ús continuat malgrat les conseqüències negatives que té en l’individu.

• Dependència. Ús excessiu que produeix tolerància (necessitat d’augmentar la dosi per tenir els mateixos efectes), abstinència (símptomes físics i/o psíquics si deixa de consumir), craving (necessitat o desig de la droga que presenta l’addicte quan no té disponibilitat d’aquesta) i que li provoca un deteriorament mèdic i/o social significatiu.

30

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 31

addiccionsIreportatge

I si la persona... no vol reconèixer el problema?

Per desgràcia, hi ha persones que no volen reconèixer una addicció, tot i les greus conseqüències que aquest fet pot portar.

Quan es considera que una conducta

és addictiva?

En aquests casos, els familiars també poden consultar el CAS per tal de preguntar directament la millor conducta a seguir en cada cas particular.

SI APAREIXEN AQUESTS QUATRE ELEMENTS • UN FORT DESIG O SENTIMENT DE COMPULSIÓ PER PORTAR A TERME UNA CONDUCTA PARTICULAR

Al CAS podran fer una visita informativa a la família i fins i tot en funció de l’addicció, si la família ho accepta, poder compartir amb altres famílies experiències similars.

• CAPACITAT DETERIORADA PER CONTROLAR LA CONDUCTA • MALESTAR I ANGOIXA EMOCIONAL QUAN LA CONDUCTA ÉS IMPEDIDA, O QUAN ES DEIXA DE FER-LA • PERSISTÈNCIA DE LA CONDUCTA MALGRAT UNA CLARA EVIDÈNCIA QUE PERJUDICA LA PERSONA

El fet de saber que un no està sol i que hi ha eines per afrontar, encara que sigui parcialment, algunes situacions molt dures, ajuda molt tant la família com els mateixos pacients.

Això és vàlid tant per a addiccions tòxiques (drogues) com per a no tòxiques (addicció a Internet, a videojocs...).

Què podem fer davant una conducta addictiva?

El primer pas seria que la persona reconegui que té un problema. Per exemple, si una persona fumadora no creu que tingui cap problema amb el tabac, és molt difícil que vulgui deixar de fumar. Només quan pensi que té un problema, i que deixar de fumar té més avantatges que fumar, un es podrà plantejar un tractament.

Si una persona, després que ha reconegut que té un problema, veu que no se’n pot sortir sola, aleshores pot demanar ajuda.

El metge de capçalera és la persona adequada per tal de valorar la situació i decidir quin tractament cal fer.

La majoria de tractaments es poden fer des de la consulta d’atenció primària. Si el problema és més complex,

i si el metge de capçalera ho considera adient, pot derivar el pacient a les diferents unitats especialitzades: unitat de tabaquisme, unitat de joc patològic, consulta d’alcohol i altres drogodependències.

Totes (excepte la de tabaquisme) estan incloses dins el centre d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS), o, a les poblacions més petites, integrades dins els centres de salut mental.

Dr. Josep Pifarré Paredero Director de l’Àrea del Servei de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions de Gestió de Serveis Sanitaris.

31

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 32

publireportatgeIglaucoma

Glaucoma el lladre silenciós de la visió Text: Carolina Rivas, oftalmòloga de l’Institut Lleida d’Oftalmologia.

Preguntes i respostes, intentant comprendre

de què tracta aquesta patologia Què és el glaucoma?

El glaucoma és un grup de malalties en què el nervi òptic sofreix un dany d’una forma molt característica.

La persona que pateix glaucoma acostuma a experimentar una pèrdua lentament progressiva i asimptomàtica del camp visual. És per aquesta raó que a aquesta malaltia se l’anomenava (en temps on el tractament no era tan eficaç com actualment), “el lladre silenciós de la visió”. Més d’un milió d’espanyols més grans de 40 anys tenen aquesta malaltia ocular. Prop del 50% desconeix que està afectat per glaucoma, atès que es tracta d’una malaltia que no presenta símptomes fins a fases molt avançades, i per això és tan important fer-se revisions periòdiques.

Com afecta la meva visió?

Els canvis visuals són graduals. Inicialment, hi ha afecció a la visió perifèrica, de manera que un pot no adonar-se que té glaucoma. Amb el temps, i de manera progressiva, la pèrdua també afecta la visió central.

Qui corre risc?

Si bé el glaucoma pot aparèixer a qualsevol edat, existeixen factors de risc que predisposen a tenir aquesta malaltia. ELS PRINCIPALS FACTORS DE RISC SÓN:

• Pressió intraocular elevada.

• Familiars amb glaucoma.

• Més grans de 60 anys.

• Més grans de 40 anys en la raça negra.

• Miopia: el miop té tres vegades més probabilitat de tenir glaucoma.

32

• Ús d’esteroides de manera perllongada.

• Diabetis, hipertensió arterial, factors vasculars i/o migranyosos, i qui té tensió arterial mínima (diastòlica) baixa.

• Trauma o cirurgia ocular prèvia

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 33

glaucomaIpublireportatge

HIPERTENSIÓ NO ÉS SINÒNIM DE GLAUCOMA La pressió intraocular (PIO) sol ser el factor de risc més important, encara que no l’únic, per al desenvolupament de la lesió glaucomatosa. Els valors de PIO capaços de provocar dany al nervi òptic i, per tant, del camp visual, varien de persona en persona i no existeix un límit de pressió net on separar els que estan salvats dels que no. Com més alta és la pressió intraocular, més elevat és el risc del pacient de desenvolupar dany glaucomatós del nervi òptic.

Per tant, si el pacient té una pressió de 18 mmHg, per exemple, el seu risc de dany al nervi òptic per glaucoma és inferior que si la seva pressió és de 28 mmHg. Però això no significa que necessàriament un pacient amb pressió de 28 mmHg desenvolupi amb seguretat

Quins són els símptomes?

La forma més comuna de glaucoma, anomenat glaucoma crònic d’angle obert, no presenta símptomes ni molèsties, solament és possible detectar-lo amb l’examen dels ulls per l’especialista.

Quan el pacient presenta pressions molt elevades o l’augment de la pressió apareix de forma sobtada (exemple: glaucoma agut o d’angle tancat), els símptomes són: • Visió borrosa • Mal de cap • Nàusees o vòmits • Aparició de cercles de colors al voltant de les llums brillants • Pèrdua sobtada de la visió Símptomes de malaltia avançada: • Pèrdua de visió perifèrica (als costats) • Problemes d’adaptació a l’entrar en cambres fosques o per manejar-se a la nit.

• Dificultat per trobar objectes que són al davant per visió “tubular”

Tractament El glaucoma es pot controlar amb medicaments, làser, cirurgia o la combinació d’aquests. Si li diagnostiquen aquesta malaltia, és important que segueixi el pla de tractament estrictament.

EL GLAUCOMA DETECTAT A TEMPS POQUES VEGADES OCASIONA CEGUESA EL GLAUCOMA ÉS UNA MALALTIA CRÒNICA; NO ES CURA, ES TRACTA glaucoma, perquè pot no ser així. I a la inversa, no exclou que un pacient amb pressió de 18 mmHg desenvolupi glaucoma perquè en realitat sí que pot desenvolupar-lo. Cal relacionar el nivell de pressió intraocular amb l’aparença del nervi òptic per determinar el risc de desenvolupar pèrdua del camp visual per glaucoma.

Metge: consisteix a indicar coliris que disminueixen la pressió ocular durant les 24 hores, per evitar els repunts d’hipertensió que destrueixen més ràpidament el nervi òptic. Els pacients han de complir el tractament i controlar segons l’esquema pactat, verificant que el medicament indicat és efectiu.

Làser: en el glaucoma d’angle obert, especialment els glaucomes anomenats pigmentari i exfoliatiu, es pot realitzar una trabeculoplàstia, que consisteix en aplicacions de làser en l’angle camerular.

En els pacients amb l’angle estret, una complicació és l’atac de glaucoma agut. Per evitar-lo, s’indica preventivament fer petits orificis amb làser (iridectomia) a l’iris de l’ull i, amb això, millorar la circulació del líquid o humor aquós a l’angle camerular.

D’aquesta manera, es pot evitar la conseqüència d’una pujada brusca de pressió que pot provocar lesions importants i irreversibles al nervi òptic.

Tractament quirúrgic: hi ha diferents tipus de cirurgia. El seu objectiu final és crear una via de sortida amb una inferior resistència de l’humor aquós perquè no se segueixi danyant el nervi òptic. Està indicat en aquells glaucomes refractaris al tractament mèdic o en els quals es presenten complicacions agudes.

33

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 34

activitats

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS JUNY/JULIOL 2011 TALLER VIVENCIAL: ‘Morir conscientment’

Lleida, 1, 2 i 3 de juliol del 2011

El viatge més gran és un programa dedicat a assistir les persones per morir conscientment.

Això significa que mirem de mantenir la consciència intacta per al viatge de la mort i més enllà.

Aquest seminari està dissenyat per a totes les persones involucrades en el procés de la mort: la persona que s’està morint, els membres de la família i amics. A totes se’ls ofereix un missatge d’esperança que ajuda a restituir la dignitat i la pau en el procés de la mort.

Horari: divendres dia 1 tarda: sortida a Montserrat per celebrar una cerimònia a la Mare Terra (opcional) Dissabte dia 2: de 10 a 5 de la tarda. Després del sopar es farà una cerimònia.

Diumenge dia 3: de 10 a 5 de la tarda

MALALTIA, MORT I DOL AMB NENS, JOVES I ADOLESCENTS: vida i escola Lleida, 18 de juny del 2011 Davant una pèrdua devastadora, ja sigui per malaltia i que posteriorment sovint finalitza amb la mort, són moltes les famílies que es veuen abocades a viure aquesta experiència sense saber com afrontar-la i comunicar-la als seus fills. Tot aquest procés també els viuen els professionals de l’ensenyament que, dia rere dia, a les seves aules es troben en situacions on un dels alumnes ha perdut el pare o la mare. Com parlem de la mort als nostres fills? Els nens fan el dol? Com tractar aquest tema dins l’aula?

Horari: de 09.00 a 13.45 h · de 16.00 a 19.00 h

TALLER DE SOMNIS

Lleida, 16 i 17 de juliol del 2011

Al taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un conflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostre inconscient; reprendre a somiar, per recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre creixement intern.

Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 h diumenge de 10.00 a 14.00 h · de 09.00 a 14.30 h Per a més informació www.serveidedolponent.org · info@serveidedolponent.org · Tel. 973 501 503

34

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 35

activitats

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA CONCERT DE CORALS DE GENT GRAN El passat 10 de maig, en el marc de la festa major de Lleida, la nostra coral La Rosa va participar com a convidada en el concert de corals de gent gran que va tenir lloc a l’Auditori Municipal Enric Granados. Els nostres cantaires van interpretar dues cançons i ho van fer d’allò més bé!

Aquesta activitat musical s’emmarca dins dels nostres tallers de psicoestimulació. Amb la reminiscència musical ens plantegem un nou repte: recordar cançons i aquella música que formen part de la vida dels nostres usuaris i usuàries, per mantenir el màxim temps possible els records que realment formen part de cadascun.

El fet de recordar i interpretar una peça musical fa que el grau de motivació, autoestima i socialització de la persona afectada per l’Alzheimer sigui satisfactòria.

35

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 36

activitats

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA GRUP DE SALUT DE L’ASSOCIACIÓ En aquest número de la revista FESALUT, presentem el grup de salut de l’associació Aspid. Fa pocs mesos que uns quants socis de l’entitat amb inquietuds sobre el tema de la salut es van decidir a crear el grup. Els membres que formem el grup tenim relació d’una forma directa o indirecta, a través de la nostra formació o experiència laboral, amb el camp de la salut.

OBJECTIUS PRINCIPALS PLANTEJATS: • Sensibilitzar la ciutadania i institucions públiques respecte a la importància de mantenir i conservar el nivell de qualitat en la salut.

• Aconseguir una millor atenció per part de les institucions.

• Orientar i assessorar en el camp de la salut.

• Informar la població en general sobre temes específics de la salut dins l’àmbit de la discapacitat.

Per tant, es pretén parlar i descobrir aspectes de la salut que a tots ens poden interessar. Es realitzarà a partir d’actuacions de sensibilització mitjançant xerrades, jornades o cursos amb què pretenem, com a fins principals: • INFORMAR • SENSIBILITZAR • ORIENTAR El passat dimecres 4 de maig es va realitzar la primera de les activitats organitzada pel grup de salut. Va ser una xerrada titulada ‘Nutrició i sedentarisme’, a càrrec de la senyora Maria Puy Rubio Ferraz, dietista de l’Hospital de Santa Maria i professora de la facultat de Medicina de la UdL. Es va portar a terme a la sala polivalent de l’Espai d’Entitats.

36

A la xerrada, amb una durada de dues hores aproximadament, ens van informar sobre tots aquells aliments necessaris per a una dieta equilibrada i compensada, sense que es produeixi un abús de proteïnes o hidrats que poguessin perjudicar la nostra salut. Els assistents a la jornada van preguntar aquelles qüestions del seu interès, com per exemple, quins eren beneficis de la soja. Ens vam assabentar que per adquirir una eficàcia en la menopausa, cal prendre unes dosis molt elevades.

També es va parlar de tots aquests nous productes que existeixen al mercat i que els publiciten amb qualitats extra. Una altra qüestió que la Maria Puy Rubio va destacar va ser la forma en què podem fer exercici físic, i va ressaltar que davant la incapacitat de poder caminar el recorregut apropiat, es poden realitzar taules d’exercicis igual d’eficaces per al nostre organisme.

Com a conclusió important, i tot i haver-la sentit diverses vegades en el nostre dia a dia, ja que l’oblidem molt sovint: som el que mengem.

Laura Sarri Responsable del grup de salut d’Aspid

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 37

activitats

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER L’ACUPUNTURA, UNA TERÀPIA EFECTIVA EN MOLTES MALALTIES de la medicina xinesa en la medicina occidental es va reduir considerablement. Però a mitjans del segle XX, l’ús de l’acupuntura va tenir una nova embranzida, ja que molts metges suecs la van considerar una tècnica alternativa que podia aplicar-se a determinats pacients.

Al mateix temps, però, també van començar a sorgir els primers interrogants: com podia demostrar-se que punxant en una mà desapareixia el dolor de l’esquena?

O per què a alguns pacients aquesta tècnica els donava bons resultats i a d’altres, en canvi, no?

El doctor Chilanguá és llicenciat en medicina, especialitzat en medicina laboral i màster en acupuntura (expedit per l’Hospital Hanoi, de Vietnam). El dia 4 de febrer, a Guissona, va oferir una conferència amena i informativa sobre l’aplicació d’aquesta tècnica, els beneficis de la qual encara avui són força desconeguts entre la població, tot i que és una tècnica que ja s’aplicava a la Xina al segle II abans de Crist.

Malgrat que el dolor es pot desencadenar per motius diferents, a la Xina del segle II atribuïen el dolor a factors espirituals i físics. Segons la seva filosofia, l’home tenia dolor com a conseqüència d’un desequilibri en el seu univers o, dit d’una altra manera, tenia dolor perquè el seu cos no estava en harmonia. Ja aleshores utilitzaven agulles per tractar el dolor.

El doctor Chilanguá va fer un resum històric de l’evolució de la medicina amb el descobriment dels primers analgèsics durant el segle XIX, amb la qual cosa la influència

Tot i que és una teràpia molt efectiva en el tractament de dolors crònics i aguts, són moltes les malalties en què l’acupuntura és beneficiosa i millora la qualitat de vida dels pacients. L’any 1979, l’Organització Mundial de la Salut va publicar una llista de malalties en les quals es recomanava el tractament amb acupuntura: malalties relacionades amb l’aparell locomotor, digestiu o respiratori, malalties dermatològiques o ginecològiques, entre altres. L’hèrnia discal, l’artrosi, les hemorroides, el restrenyiment crònic, l’asma, la bronquitis crònica, les cefalees, els trastorns d’ansietat, la dismenorrea, etc., només són un breu exemple de malalties que poden tractar-se amb acupuntura.

El doctor Chilanguá també va referir-se als efectes beneficiosos que té l’acupuntura en persones amb càncer: disminueix, per exemple, els símptomes adversos de la quimioteràpia I, finalment, va recordar a tots els assistents que l’acupuntura no és tòxica ni té efectes adversos.

37

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 38

activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER ïtes

12a EDICIÓ DE LES gratu COLÒNIES D’ESTIU PER A NENS NENES

L’aecc Catalunya contra el càncer de Lleida organitza, des de fa 12 anys, les colònies d’estiu per a nens i nenes d’entre 6 i 15 anys de tot Espanya que han patit malaltia oncològica.

Aquest any es faran del 17 al 24 de juliol a l’alberg Era Garona de Salardú, a la Val d’Aran (Lleida), En l’edició anterior van participar nens i nenes de: Tenerife, Las Palmas, Sevilla, Còrdova, Badajoz, Madrid, Valladolid, Conca, Barcelona, Girona, Tarragona, Castelló i Lleida.

OBJECTIUS: • Afavorir la comunicació amb altres nens i adolescents • Promoure hàbits de vida saludables • Facilitar l’expressió d’emocions i sentiments positius i negatius • Aprendre noves destreses i coneixements • Millorar la seva autoestima • Contribuir que siguin més autònoms i independents • Fomentar valors de tolerància, amistat i respecte • Gaudir i respectar la natura

RECURSOS HUMANS Creiem que el fet de poder disposar d’un equip professional especialitzat, vinculat amb les colònies des del principi, és de vital importància per a un adequat desenvolupament d’aquest projecte i és un factor que valoren molt positivament els hospitals i famílies dels participants, circumstància que afavoreix la seva total confiança.

AQUEST EQUIP ESTÀ FORMAT PER: • Coordinadora del projecte des de l’aecc de Lleida • Director titulat de colònies • Monitors titulats en activitats de temps lliure • Psicooncòloga • Pediatres • Infermers • Voluntaris de l’aecc • Personal de recolzament en trasllats i altres activitats

38

COLÒNIES GRATUÏTES D’ESTIU 2011 A LA VAL D’ARAN (Lleida) Dies: del 17 al 24 de juliol del 2011 Lloc: ALBERG ERA GARONA DE SALARDÚ Per a més informació i inscripcions: aecc Lleida · C/ Pallars, 25 · 973 238 148 Com totes les activitats realitzades per l’aecc, les colònies són totalment gratuïtes per als seus participants.

ACTIVITATS PREVISTES El planning d’activitats que es presenta en cada edició té una finalitat clara: • Que siguin activitats amb una finalitat terapèutica • Que s’adaptin a cada nen o nena, fomentant el treball en equip, potenciant el desenvolupament d’habilitats, no plantejant les activitats des de la competició, sinó des de la participació i el divertiment.

Entre aquestes activitats hi ha: ràfting, piscina, tallers, teatre, pintura, vetllades musicals, pujada a Beret en telecadira, muntar a cavall, tir a l’arc i gimcanes.

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 39

activitats

FINAL DEL PROGRAMA DE FISIOTERÀPIA AQUÀTICA El proppassat 13 de maig les participants del primer programa de fisioteràpia aquàtica van celebrar la cloenda del curs. Aquest és un tractament dins de l’aigua guiat per una fisioterapeuta i adreçat a dones operades de càncer de mama per previndre o millorar els problemes derivats d’aquesta intervenció. Millora la qualitat de vida i contribueix a augmentar l’autoestima, fet que afavoreix la creació d’un entorn social satisfactori.

Aquest programa s’ha realitzat al centre esportiu Peralta de Lleida amb el suport de la Diputació.

Es prepara una segona edició per al mes de setembre.

Les persones interessades ja es poden adreçar a l’aecc Catalunya contra el Càncer de Lleida. Aquesta prestació és gratuïta, com totes les que ofereix l’associació contra el càncer.

31 de maig

DIA MUNDIAL SENSE TABAC Trenca amb el tabac!

Segons l’Enquesta Europea de Salut, un de cada quatre joves de 16 a 24 anys fumen cada dia. El tabac és la droga que es comença a consumir a edats cada vegada més, i força més, aviat que qualsevol altra. És per aquest motiu que, aquest any, l’aecc dirigeix la seva campanya als joves d’entre 18 i 25 anys, amb l’objectiu primordial de conscienciar-los a deixar aquest mal hàbit.

JUNTS CONTRA EL CÀNCER Dijous 2 de juny Col·lecta anual a Lleida

Ajuda’ns per ajudar-te !

39

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 40

activitats

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

XERRADA A LA CREU ROJA SOBRE L’ICTUS I COM RECONÈIXER-LO El passat 8 d’abril, a la sala d’actes de la Creu Roja de Lleida i amb motiu de la finalització del curs de voluntariat, els nostres companys van participar en l’acte donant a conèixer la malaltia de l’ictus i la manera de detectar-la.

Un dels interessos d’Amill, com diuen els seus estatuts, és orientar, ajudar i donar suport a la societat en general a través de conferències, xerrades, cursos de formació, publicacions, participació en actes científics, etc. del que és l’ictus Els Amics del Teatre van representar, amb la seva simpatia i el seu art, l’obra Un rampell de feridura, del nostre company Albert Llorens, on s’escenifica com es produeix un ictus i el que cal fer en cas de trobar-nos en circumstàncies similars.

40

ENS HEM TRANSLLADAT A: Carrer Henri Dunant, 1 · 25003 Lleida 973 106 834 · amilleida@gmail.com

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 41

activitats

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA DIA MUNDIAL DEL PARKINSON 2011 PER QUÈ EL DIA MUNDIAL DEL PARKINSON? L’11 d’abril, associacions del Parkinson de tot el món vam celebrar el Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson.

L’any 1997, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix l’11 d’abril com el Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson, fent-lo coincidir amb la data de l’aniversari del naixement del seu descobridor, el doctor James Parkinson.

La malaltia de Parkinson constitueix la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent en les persones de més de 65 anys.

Aquesta malaltia no només afecta gent gran, sinó que un 30% dels diagnosticats tenen menys de 65 anys.

D’aquest percentatge, un 15% tenen entre 45 i 65 anys i l’altre 15% té menys de 45 anys.

Aproximadament 4.000.000 de persones al món pateixen aquesta malaltia, una xifra que a Catalunya es tradueix en més de 15.000 afectats.

situació d’acceptar i comprendre la malaltia i els canvis que implicarà a la persona estimada que la té. Breu guia de cures per a un malalt que desenvoluparà diferents problemes, tant des del punt de vista motor com cognitiu i emocional. Finalment, es tractaran els aspectes de sobrecàrrega psicofísica en els familiars cuidadors de malalts de Parkinson, causes, problemes i solucions.

Més de 700 persones pateixen la malaltia a la província de Lleida.

L’Associació Parkinson de les Terres de Lleida va organitzar una sèrie d’actes en commemoració del Dia Mundial, entre els quals, la conferència del dia 9 d’abril, amb el següent contingut: TRASTORNS DEL SON EN LA MALALTIA DE PARKINSON

Ponent: Luis Brieva, cap de secció de neurologia de l’Hospital Arnau de Vilanova.

Entre els símptomes de la malaltia de Parkinson s’inclouen els trastorns del son: l’insomni, la síndrome de cames inquietes, els malsons, les dificultats per girar-se al llit o la necessitat d’aixecar-se per anar al bany. També hi ha símptomes en el moment de despertar-se derivats de l’absència de medicació durant la nit o somnolència diürna com a efecte secundari del tractament. És important reconèixer-los, perquè l’ajust terapèutic pot afavorir-ne el tractament.

ASPECTES PSICOLÒGICS EN LA RELACIÓ CUIDADOR I PACIENT EN LA MALALTIA DE PARKINSON

Ponent: Anna Gil, neuropsicòloga de l’Hospital Arnau de Vilanova.

Orientació per a les persones que es trobin en la

41

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 42

activitats

DOWN LLEIDA

6a JORNADA TÈCNICA DOWN LLEIDA L’Associació Down Lleida va celebrar el passat 8 d’abril del 2011 la 6a jornada tècnica ‘Com afavorir la inclusió de les persones amb síndrome de Down i/o discapacitat intel·lectual en els nostres centres educatius’, a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL. 150 persones, entre professionals de diferents àmbits de l’educació, persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals i les seves famílies, van participar en la jornada.

Sra. Anna Ramis, mestra i pedagoga. Assessora del departament pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

LA NOVETAT La novetat d’aquest any ha estat la comunicació de dos joves amb síndrome de Down, Tonet Ramírez i Ester Nadal, sobre la seva experiència en la participació per elaborar la ‘Guia de la Convenció Internacional de les Nacions Unides sobre el dret de les persones amb discapacitat vista pels seus protagonistes’.

Una de les finalitats principals de la jornada va ser oferir pautes de treball per aconseguir una inclusió positiva de les persones amb discapacitat intel·lectual, tenint en compte les darreres experiències, tendències... en aquest tema.

ELS EXPERTS Els experts van presentar recursos i experiències que ens permetran avançar en una cultura inclusiva de treball cap a les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual.

Sra. Glòria Jové, mestra, pedagoga i doctora de CCEE i professora titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Lleida. Coautora del llibre ‘Diversidad y cohesión social: una reflexión sociocrítica de la enseñanza secundaria obligatoria’.

Sr. Jesús Soldevila, mestre, psicopedagog, professor del departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. Coordinador de la publicació: Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències.

Vic. EUMO.

COM A CONCLUSIÓ, PODRÍEM DIR QUE L’EDUCACIÓ INCLUSIVA ENS HA DE PORTAR A LA SOCIETAT INCLUSIVA, ON CADASCÚ DE NOSALTRES TENIM UN PAPER DES DE DIFERENTS CAPACITATS I QUE, EN DEFINITIVA, EL MÉS IMPORTANT NO ÉS TANT TENIR RECURSOS COM CREURE QUE ÉS POSSIBLE

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 42

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 43

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA DIA MUNDIAL DE L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

El passat dia 25 de maig, amb motiu del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, es va celebrar a la sala Jaume Magre, a les 18.30 hores, una taula rodona amb el títol ‘Fàrmacs aprovats en EM’.

sobre les activitats que duen a terme a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol i a l’Associació Esclerosi Múltiple de Lleida, i on es van poder afegir a la jornada solidària LLIGA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE.

Els ponents van ser el doctor Luis Brieva, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i la doctora Cristina González, neuròloga de l’HUAV.

Continuant amb els actes del Dia Mundial de l’EM, el dijous dia 26, a Curves (centre de fitness per a dones), ubicat al carrer Ramon Llull, 16, també hi va haver una taula informativa i venda de material de campanyes per recaptar fons per l’associació EM de Lleida.

Durant tot el matí es va instal·lar una taula informativa al vestíbul de l’HUAV, on es va donar informació

L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL VISITA CAIXAFORUM El dimecres dia 27 d’abril, un grup de pacients i familiars de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol van poder visitar l’exposició de CaixaForum ‘Un altre Egipte. Col·leccions coptes del Museu del Louvre’.

Imatge del grup assistent a CaixaForum

Ens va rebre la directora de CaixaForum, Maribel Tost, que ens va fer una petita introducció de l’exposició. Després vam poder gaudir de la visita guiada d’una hora de durada, que va agradar molt a tots els assistents.

Acabada la visita, ens van obsequiar amb un llibre de Joan Miró, en què es recullen una col·lecció de les seves litografies.

43

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 44

activitats

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA ADC LLEIDA PARTICIPA EN LA DIADA DE SANT JORDI El dia 23 d’abril, vam sortir al carrer amb el conte ‘La diabetis’. L’autora, Gemma Esteve Tàssies, nutricionista i educadora diabetològica de l’associació, va signar diversos exemplars que es van repartir al llarg de tot el dia. El conte explica què és la diabetis amb un llenguatge molt clar i entenedor perquè en puguin gaudir des dels més menuts fins als més grans de casa.

VOLS FORMAR PART DE L’ASSOCIACIÓ?

L’Associació de Diabètics de Catalunya, delegació de Lleida, estructura l’acció del voluntariat en dos nivells en funció de la disponibilitat del temps i preferències de les persones que col·laboren amb la nostra entitat: 1. Voluntariat puntual: És aquell voluntariat que col·labora en els actes de sensibilització que puntualment organitza l’associació, com per exemple, tallers, esdeveniments, activitats...

No es requereix cap preparació específica, l’ADC Lleida proporciona la informació necessària per poder desenvolupar les tasques requerides en cada un dels actes.

44

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE LLEIDA A LA MITJA MARATÓ DE BALÀFIA L’Associació de Diabètics de Catalunya, delegació de Lleida, va participar en la 19a Mitja Marató de Balàfia, que es va celebrar el diumenge dia 10 d’abril.

Vam realitzar controls de sucre als participants i espectadors de la marató, de la mateixa manera que es donava informació sobre la diabetis a la gent interessada.

2. Voluntariat regular: És aquell voluntariat que realitza les tasques més específiques, principalment desenvolupades dins de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

Requereix una formació prèvia a càrrec de la mateixa associació i un compromís de regularitat amb horaris i dies concrets.

Fes-te voluntari!

SI VOLS COL·LABORAR COM A VOLUNTARI, ENVIA UN CORREU A L’ADREÇA: adclleida@hotmail.com

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:52 P谩gina 45

col路laboradors oficials

45

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 46

qui som

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

FESALUT 33:Maquetación 1 06/06/11 16:52 Página 47

col·laboradors oficials

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

47

FESALUT 33:Maquetaci贸n 1 06/06/11 16:52 P谩gina 48