Fesalut Nº 34 Julio 2011

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 1

n34 JULIOL2011

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

PODOLOGIA El calçat infantil

ALIMENTACIÓ L’etiqueta dels aliments

MEDICINA La importància de respirar bé

Contingut pàgines 34-46

ENTREVISTA Santi Ricart triomfa amb el seu

1,20 EUROS

espectacle ‘The End’ al Teatre Lliure FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ’SEGRE’. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC AL PREU D’1,20 €

FESALUT 34:Maquetaci贸n 1 27/06/11 16:18 P谩gina 2

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 3

DIRECTOR EDITORIAL: Lluís Gómez Bonet lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25 AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:

DENTAL SEGRIÀ MIREIA PASCUAL, infermera del CAP de l’Eixample. Àmbit d’atenció primària NEXUS POLICLÍNIC LLEIDA DR. RAMON ROSELL I JUVILLA President del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Lleida TRAUMARE, SL, Policlínic Lleida GSS Gestió de Serveis Sanitaris CAROLINA RIVAS, Oftalmòloga de l’Institut Lleida d’Oftalmologia FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT Edita: LGB editores C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 130 prensa@lgbeditores.com

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 prensa@lgbeditores.com

Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

3

FESALUT 34:Maquetaci贸n 1 27/06/11 16:18 P谩gina 4

4

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 5

6

28

n34

JULIOL2011

16

La importància de respirar bé

26 20

18

ICSI, la microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous

Sumari fesalut 34 A fons .......................................................

6

ENTREVISTA A SANTI RICART

Publireportatge ........................................ 10 DESPRÉS D’UN ACCIDENT DE TRÀNSIT

Serveis personals i salut pública.............. 12 Ara actualitat ........................................... 14 Notícies .................................................... 18

30 CDIAP Lleida GSS

ETIQUETATGE D’ALIMENTS

Actualitat.................................................. 22 BREUS

Lectura ..................................................... 24 NOVETATS

Col·legis oficials ....................................... 26 COL·LEGI OFICIAL DE PODÒLEGS DE CATALUNYA

Reportatge................................................ 28 HOSPITAL MONTSERRAT

Activitats .................................................. 34

32 La blefaroplàstia, la cirurgia de la mirada

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 6

A FONS I EN TREVISTA

BIOGRAFIA SANTI RICART

Neix a Vic el 18 de maig del 1968. Comença a fer teatre als sis anys dins el Quadre Escènic de l’Orfeó Vigatà.

El 1983, amb dos companys de teatre, crea el grup Trio de Tres, grup bàsicament de mimclown, amb el qual farà més d’una cinquantena d’actuacions curtes i, finalment, un muntatge titulat Mimaginació, amb el qual participaran en el Festival de Teatre Jove de la Generalitat 1986.

Gràcies al resultat obtingut pel grup en aquest festival, són seleccionats com a representants de Catalunya a la Trobada Nacional de Teatre Contemporani per a Grups Joves 1986, que es va celebrar a Mèrida. El 1986, entra a l’Institut de Teatre de Barcelona.

Santi Ricart ha actuat en més de 40 obres de teatre, quatre pel·lícules, vint sèries de televisió i més de deu programes de ràdio.

6

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 7

ENTREVISTA I A FONS

“

Hem parlat amb

El que puc assegurar és que hi ha personatges que he interpretat que m’han sorprès molt i que me’ls estimo molt

Santi Ricart, actor de cinema, teatre i televisió que triomfa al Teatre Lliure amb el seu darrer espectacle, ‘The End’

Pregunta.- Hi ha algun personatge que t’agradaria interpretar que encara no hagis fet?

Resposta.- La veritat és que llegir teatre em costa molt i, per tant, em costaria molt triar un personatge llegint una obra. Quan penso que m’agradaria fer un personatge és quan el veig en carn i ossos en un muntatge teatral, però, llavors, aquell personatge ja és fruit d’una sèrie de casualitats i de fets: l’actor que l’interpreta, el director que ha dirigit el muntatge, l’escenografia, el vestuari, els companys que hi treballen... Aleshores, és molt difícil triar.

El que sí que puc assegurar és que hi ha personatges que he interpretat que m’han sorprès molt i que me’ls estimo molt.

P.- Quina pel·lícula has vist recentment que t’hagi agradat?

R.- Últimament, la veritat és que quan vaig al cinema veig moltes pel·lícules infantils. Ja se sap, la família...

Em va agradar molt True Grit, dels germans Coen.

P.- De quina pel·lícula, sèrie o obra de teatre estàs més satisfet?

R.- Em resulta molt difícil triar. Cada pel·lícula, sèrie o obra de teatre té punts de satisfacció diferents. De pel·lícules, n’he fet molt poques i, per tant, és fàcil: Chatarra. També és la primera i en què tenia un personatge més important de totes les que he fet.

Pel que fa a les sèries, em va marcar molt Estació d’enllaç. M’agradava molt el personatge del Toni. I fins i tot m’ha passat que mentre s’estava emetent una sèrie en què sortia jo, m’ha parat gent pel carrer i m’ha dit: “Tu ets el d’Estació d’enllaç.” Però tampoc no puc oblidar Arnau i Mirall trencat, que en l’àmbit de Catalunya serien superproduccions, ni Zoo ni Infidels.

7

“

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 8

A FONS I EN TREVISTA

Penso que a casa nostra hi ha molt bons professionals del cinema

Quant al teatre, en trio cinc, per posar un número: Les noces de Fígaro, el meu debut i de la qual tinc molts grans records, com el de treballar amb Fabia Puigserver. Arcàdia, perquè m’agradava el personatge d’Ezra Chater (la meva mare no m’hi va conèixer).

Hamlet i Tots eren fills meus: en vaig fer una després de l’altra i les tinc juntes a la memòria, va ser un gran moment. Finalment, Una ciutat brillant, un muntatge del qual tinc un gran record.

Ja he dit que em seria difícil triar.

P.- Quines aficions tens?

R.- Si passar temps amb la meva parella i la meva filla pot ser considerat una afició, aquesta seria la primera.

Però també m’agrada molt tot el món de la informàtica i m’ho passo molt bé mirant sèries i llegint. I, és clar, el teatre, que és l’afició que em va prendre la meva professió.

P.- Què t’agrada més, interpretar o dirigir?

R.- Només he dirigit una cosa, i fa molt temps. Però sempre m’ha semblat molt difícil aquesta capacitat de saber desglossar un text en un seguit de coses: escenografia, interpretació, vestuari, etc., per arribar a explicar una cosa al públic. Una capacitat que, per altra banda, crec que no tinc. Per tant, m’agrada més interpretar.

P.- Quins són els teus propers projectes?

8

R.- A final de temporada, fem un muntatge al Lliure que es diu The End. És el comiat dÀlex Rigola com a director del Lliure.

P.- Quins motius et fan acceptar un paper?

R.- La veritat és que he pogut triar molt poques vegades. Ja m’agradaria poder triar sempre. Però quan he triat, ho he fet per les sensacions que he tingut al llegir un paper. De fet, el teatre és bàsicament això, fer sentir sensacions al públic. Però, de vegades, el projecte i la gent que hi participa m’han fet acceptar amb els ulls tancats.

P.- Teatre, cinema o televisió?

R.- Són mitjans molt diferents i penso que cadascun té la seva gràcia. Però, evidentment, em quedo amb el teatre.

P.- Com recordes la teva primera vegada dalt d’un escenari?

R.- Feia Els pastorets a Vic i sortia al temple aguantant les arres que el Josep li donava a la Maria en el moment del seu compromís al temple. I el que recordo bàsicament és que potser tremolava una mica perquè estava nerviós, però sobretot de fred. Des de llavors, no suporto actuar ni assajar passant fred.

P.- El cinema català passa per un dels seus millors moments, almenys pel que fa a la taquilla.

Hi estàs d’acord? Creus que a casa nostra fem

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 9

ENTREVISTA I A FONS

bon cinema?

R.- Jo crec que sí, que passa per un bon moment. I penso que ara s’estan fent coses per promocionar-lo, que espero que no s’acabin aquí i que es recolzi el cinema català quan les coses vagin més mal dades.

Penso que a casa nostra hi ha molt bons professionals del cinema, només cal veure que quan Pa negre va triomfar als Goya, ja hi va haver gent que va dir que hi havia un lobby català i que molts tècnics eren catalans i que havien votat la pel·lícula. El que fa falta és una indústria, però deu ser molt complicat. Quan vas a veure una pel·lícula, es passen mitja hora ensenyant els noms dels que l’han produït, han col·laborat en la producció, l’han recolzat, etc.

procuro menjar tant equilibrat com puc.

El que menys m’agrada és el dolç, prefereixo fer el vermut que menjar un tros de pastís. I el que no m’agrada gens és la mel.

P.- Acostumes a anar als restaurants o prefereixes cuinar a casa?

R.- M’agrada cuinar, però també m’agrada anar a restaurants, sobretot per menjar coses que no faig a casa.

P.- Quan et trobes de rodatge, sobretot amb sèries de televisió diàries, t’emportes la carmanyola o et fas un bon entrepà?

R.- Normalment, a les gravacions et donen un entrepà i me’l menjo. Vull aprofitar l’avinentesa per manifestar la meva admiració a la gent que, tot i que es lleva a les sis del matí, arriba a la feina amb la carmanyola.

P.- Has treballat en sèries de televisió espanyoles en prime time com El comisario o Hospital Central. Explica’ns la teva experiència.

Es treballa millor, diferent...?

R.- Es treballa diferent. Normalment, tenen més temps de gravació per capítol. Aquí, per exemple, un capítol d’una sèrie com Infidels es grava en cinc dies.

Allà es grava en 8 o 10. Quan hi vaig anar, pensava que era un avantatge. Pensava que hi havia més temps per assajar i millorar la interpretació, però, al final, la majoria de vegades tot aquest temps es dedica a temes tècnics. I la veritat és que es veu reflectit en la qualitat d’imatge de la sèrie.

P.- Practiques algun esport?

R.- No, però n’hauria de fer. M’hi he de posar. M’agraden molt els esports d’equip i, per horaris, sempre se’m fa molt difícil coincidir amb gent. Els esports en solitari m’avorreixen molt.

P.- Una faceta teva no tan coneguda és la passió per la ràdio...

R.- La ràdio és un mitjà que sempre m’ha agradat.

Quan era petit, a casa, la ràdio sempre estava engegada i feien radionovel·les i fins i tot programes infantils. És un mitjà que està entre la lectura i la televisió: t’obliga a posar cara als locutors o personatges sense haver de fer l’esforç de llegir. Per això, m’agraden molt els programes en què hi ha personatges, com La Competència de RAC1. De fet, el programa que fèiem a Ràdio Sabadell s’assemblava bastant a La Competència, salvant totes les distàncies.

P.- Parlem una mica de salut. Tens algun secret per cuidar-te que puguis compartir amb els nostres lectors?

R.- No. De fet, el que hauria de fer és demanar als lectors que em donin els seus secrets.

P.- Com és el teu dia a dia quan descanses?

R.- Doncs com el de qualsevol altra persona... que no va al gimnàs (he, he, he).

P.- Què t’agrada menjar més, carn o peix? I les verdures?

R.- M’agrada menjar carn, peix, verdures, pasta... i

P.- I el plat que t’haurien de cuinar per ficarte a la butxaca?

R.- Doncs no ho sé. Ja t’he dit que menjo de tot.

Algun que no hagi tastat mai.

P.- En quin projecte treballes actualment? I quins són els de futur?

R.- Actualment, estic amb la Companyia del Teatre Lliure fent Gata sobre teulada de zinc calenta i el que vindrà ara serà The End. 9

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 10

PUBLIREPORTATGE I CEN TRE KINE

ANTECEDENTS L’any 2000, vaig tenir un accident de trànsit. Em va provocar una contusió lateral provocada pel xoc del cap contra la finestra. Seguint tot el protocol que marca el nostre sistema de Seguretat Social, el dolor cervical, cranial i malestar en general no va disminuir, tot i seguir un programa diari de recuperació.

DESPRÉS D’UN

accident

de trànsit El resultat de les proves diagnòstiques s’encaminava cap a un esquinç cervical. Per tant, la recuperació consistia en una aplicació de calor, tres cops per setmana, més l’ajut d’un collaret cervical.

Passats els mesos de recuperació, em van donar d’alta.

Però el meu estat general no era bo. Quan m’aixecava als matins, sempre em sentia marejada, fins i tot amb ganes de vomitar.

Tot sovint patia mals de cap.

La meva concentració es veia dificultada.

Dos anys després, el 2002, un matí, a l’intentar aixecar-me, em vaig sentir com si el meu coll ja no formés part de mi. L’únic que m’ho feia creure era el dolor tan intens que m’envaïa.

La meva mare, a l’intentar aixecar-me per portarme al metge, es va espantar molt, ja que el meu cap no s’aguantava i no parava de vomitar.

Aleshores, vam haver d’avisar el servei d’urgències.

A partir d’aquí, va ser un neguit constant d’incertesa.

Cada cop que em visitava un metge diferent, durant la setmana d’hospitalització, el seu diagnòstic

10

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 11

canviava. Fins i tot ens van dir que la solució seria quirúrgica, ja que hi veien una subluxació cervical i, com a conseqüència, no podria fer dansa mai més.

Mentre vaig estar hospitalitzada, vaig haver de prendre fàrmacs com Vàlium, Voltaren i Heparina, tenint en compte que tan sols tenia 12 anys. Un cop donada d’alta, el dolor cervical encara el tenia constantment i això m’obligava a dur collaret i a fer relaxants sessions de recuperació.

Què et va portar

a demanar per aquesta teràpia?

La meva família i jo no coneixíem el món de l’osteopatia. Com diu el refrany, “qui té mal, busca el remei”.

Vam descobrir per casualitat un centre d’osteopatia a prop de casa.

En el moment en què l’osteòpata es va informar del meu cas, fent la meva anamnesi i revisant totes les proves diagnòstiques, ens va tranquil·litzar d’una forma efectiva i afectiva. En primer lloc, ens va donar una explicació lògica. Ell hi veia un desplaçament o subluxació de la C1-C2 al costat dret. Era lògic el desplaçament del costat dret de la C1 a causa del mecanisme regional, ja que el crani va impactar lateralment a la dreta.

Segons ens va explicar, el desplaçament de l’atles a la dreta provoca una afectació dels nervis espinal i vague (o pneumogàstric). Aquest últim dóna innervació a les vísceres i, sobretot, al sistema digestiu i forma part del sistema nerviós autònom (bategar el cor, respirar…). Per la seva banda, el nervi espinal, com a innervació motora, influeix sobre el trapezi superior i sobre l’esternoclidomastoïdal.

En definitiva, tot això era el que em provocava aquest malestar. Les cervicals no eren al seu lloc i això produïa una mala circulació del reg sanguini, un aixafament de múscul-lligaments-tendons i, com a conseqüència, una sensació de malestar general.

El tractament que l’osteòpata em va aplicar va ser el de l’osteopatia articular, dedicada a recuperar la mobilitat articular i a posicionar l’atles més centrat, ja que aquest havia fet un desplaçament traumàtic al costat dret.

Un cop fet aquest tipus de tractament, vaig haver de complementar-lo amb massatges i amb la tècnica de RPG (reeducació postural global) i Mezieres, ja que les meves cervicals estaven en mal estat des de feia pràcticament més de dos anys.

la meva vida ja tornava a ser pràcticament la normal; podia tornar a fer dansa, vòlei i esport en general. Això em va permetre trobar-me més bé, tant físicament com psicològicament.

Tot i així, des d’aleshores, cada quatre o cinc mesos vaig a l’osteòpata i al fisioterapeuta per reforçar tota aquella part afectada que va estar com morta durant aquells dos anys.

Segons ens va dir l’osteòpata, el cos té una memòria de les lesions viscudes i pot tornar a donar símptomes, així que les sessions que ara faig són fonamentalment preventives.

Què ha significat per a tu

haver trobat Kine?

Hi ha una extensa gamma de possibilitats terapèutiques que ens poden ajudar a estar bé i ser feliços. L’osteopatia n’és una. Aquests tractaments poden ajudar a tot tipus de persones independentment de l’edat, sexe, estil de vida i, naturalment, a tots els que tenen problemes de salut o molèsties.

També hem de tenir en compte que, sovint, per aquest tipus de dolències es fa un abús de la farmacologia química (somnífers, ansiolítics, relaxants musculars...).

I molt sovint en podem prescindir.

Així, el que vaig trobar al Centre Kine és una forma d’enfocar el meu patiment allunyada de la farmacologia i treballant sobre la causa del problema. Van saber entendre el que em passava i posar fi a un trastorn que durava massa.

L’efectivitat a nivell físic va ser ràpida. I, com a conseqüència, a nivell psicològic, després d’haver passat el llarg camí que he explicat, vaig anar recuperant el benestar que necessitava per enfrontar la vida amb més energia i positivitat. En qualsevol recuperació, l’estat afectiu hi juga un paper primordial i està comprovat científicament que els pacients, partint de la mateixa afectació, amb un nivell psicoafectiu positiu milloren més ràpidament.

La setmana següent d’haver realitzat la primera sessió,

11

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 12

SERVEIS PERSONALS I SALUT PÚBLICA

Conveni per millorar la resposta i l’optimització de recursos per cobrir les necessitats bàsiques de la població de Lleida Acord de la Paeria amb Càritas Diocesana, Creu Roja, Arrels-St. Ignasi, Esclat-Sta. Teresina, Associació Antisida, Agència Adventista pel Desenvolupament de Recursos Assistencials (ADRA), parròquia de Sant Martí, Bíblia Oberta i Dona Samaritana L’Ajuntament de Lleida i nou entitats de la ciutat han signat un conveni de col·laboració per millorar la resposta i l’optimització de recursos per cobrir les necessitats bàsiques de la població de Lleida. Els col·lectius d’ajuda social que han firmat l’acord són Càritas Diocesana, Creu Roja, Arrels-St. Ignasi, Esclat-Sta. Teresina, Associació Antisida, Agència Adventista pel Desenvolupament de Recursos Assistencials (ADRA), parròquia de Sant Martí, Bíblia

Oberta i Dona Samaritana. El conveni s’emmarca en el treball de la Xarxa d’Entitats Socials d’Atenció. Aquesta es va crear el 2009, dins del paquet d’actuacions i mesures davant la crisi amb l’objectiu de fer front a les necessitats d’un nombre més elevat de persones i famílies de la ciutat, especialment a aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat.

L’acord, fruit del treball de la xarxa, té la finalitat de conèixer quins serveis han ofert qualsevol de les entitats i institucions de la xarxa a persones i a famílies i, així, poder optimitzar la gestió dels recursos disponibles i millorar la cobertura de les necessitats de la població de Lleida.

El Dia Mundial sense Tabac se celebra dimarts amb el lema ‘Trenca amb el tabac’ La Paeria i l’Associació Catalunya contra el Càncer sensibilitzaran la població dels riscos del consum de tabac als cinc punts informatius instal·lats a la ciutat. Enguany, els joves del Centre Obert el Mercat s’han sumat a la celebració amb un concurs de dibuix vinculat al lema de la campanya.

El Dia Mundial sense Tabac, que es va celebrar el passat dimarts 31 de maig amb la campanya que porta el lema Trenca amb el tabac. La proposta, que està adreçada especialment a la població més jove, té el clar objectiu que la població jove fumadora deixi aquest hàbit abans d’adquirir una dependència del tabac.

La regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida i l’Associació Catalunya Contra el Càncer han treballat conjuntament per commemorar aquesta celebració a la ciutat.

La regidoria de Serveis Personals i Salut Pública i l’Associació Catalunya

12

contra el Càncer també desenvolupen i col·laboren en altres projectes, com activitats preventives adreçades als joves de la ciutat i grups de deshabituació al tabac.

Sobre la campanya d’aquest 2011, s’ha de destacar que ha comptat amb la participació de persones rellevants de la cultura i l’esport, com Alejandro Sanz, Ricky Rubio, Jesús Olmedo o Dafne Fernández. Tots han intentat transmetre als més joves el missatge que fumar és nociu per a la salut i que ja no està de moda. Ho han fet a través d’eslògans com T’asseguro que les dents grogues mai han estat de moda, Que els teus petons tinguin sabor a petons i no a cendrer, A partir d’ara, l’encenedor només per il·luminar concerts.

Festa de cloenda del final de curs de la Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules La Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules de Lleida celebra el final del curs escolar amb una festa infantil i una altra adreçada als adolescents.

La Xarxa de Centres Oberts i Ciberaules de Lleida, promoguda per la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida, està constituïda per dues ciberaules, tres centres oberts municipals i quatre centres oberts de titularitat privada. Entre tots atenen gairebé 500 infants i joves de la ciutat.

Aquests serveis organitzen activitats en horari extraescolar, amb la finalitat d’estimular el desenvolupament personal, fer reforç escolar i un treball integral per a la socialització i adquisició d’hàbits de menors entre 3 i 18 anys, compensant així les necessitats socioeducatives dels menors atesos.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 13

Festa multitudinària de cloenda de les activitats per a la gent gran Unes 11.900 persones participen en les activitats per a gent gran programades durant el curs 2010-2011 a la ciutat.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinents d’alcalde Txema Alonso i Dolors Arderiu i de les regidores

Maria Rosa Ball i Neus Brocal, va assistir al dinar de germanor organitzat amb motiu de la festa de cloenda de les activitats per a la gent gran que s’han portat a terme durant el curs 2010-2011.

El paer en cap va saludar a tots els assistents i els va animar a seguir participant en les diverses activitats programades a tots els barris de la ciutat. L’activitat, que va tenir lloc als Camps Elisis, és una jornada ludicofestiva que posa el punt final a les activitats que la gent gran ha realitzat durant el curs. Durant el matí es van portar a terme diferents tallers de pintura, manualitats, decoració de vidre, dibuix, màgia i informàtica, així com tot tipus d’activitats esportives. Posteriorment, un dinar de germanor ha aplegat més d’un miler de participats.

Finalment, es va fer entrega al president de cada llar dels diplomes dels participants en les respectives activitats, portades a terme en cadascuna de les llars municipals, i va tenir lloc el tradicional ball de fi de festa, amenitzat enguany per l’Orquestra Glacè.

Fi de curs del programa Viure i Conviure, on han participat 15 estudiants i 16 persones grans La regidora Maria Rosa Ball va presidir la festa de cloenda del programa Viure i Conviure que porten a terme l’Ajuntament i la Universitat de Lleida, amb el suport de Catalunya Caixa. Durant el curs 2010-2011, s’han completat 16 convivències (15 persones grans i 16 estudiants, ja que un dels allotjadors va acollir dos alumnes). D’aquestes 16 parelles, 9 joves eren nous d’aquest curs i 4 persones grans també han estat noves incorporacions —dos estaven en llista

d’espera des del curs anterior.

El funcionament del projecte Viure i Conviure és el següent: la persona gran ofereix la possibilitat d’allotjar, a casa seva i durant el curs acadèmic, estudiants universitaris que, a canvi, li ofereixen la seva companyia. El projecte inclou unes contraprestacions econòmiques simbòliques a determinar segons cada situació.

Podran participar en aquest programa els estudiants universitaris matriculats oficialment en qualsevol dels cursos i estudis que s’imparteixin a la universitat, que no tinguin més de 30 anys, que no treballin ni

resideixin a la mateixa ciutat. En el cas d’estudiants de postgrau, podran tenir fins a 35 anys.

Les persones acollidores ho podran ser a partir dels 60 anys i hauran de viure soles, s’han de valdre per elles mateixes i han de disposar d’un habitatge amb condicions d’habitabilitat adequades per a l’allotjament de l’estudiant.

L’acte de cloenda va incloure els parlaments de les autoritats de l’Ajuntament i de la UdL i l’actuació del grup d’havaneres Mai és Tard. Els participants van rebre un obsequi.

13

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 14

ARA ACTUALITAT

La Diputació de Lleida destina 10,5 milions d’euros d’inversió directa a nous projectes de salut dins l’anualitat 2011

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el director dels serveis territorials de Salut a Lleida, Antoni Mateu, van presentar les noves actuacions del programa de la Diputació de Lleida en matèria d’assistència i cooperació als ajuntaments i entitats de la demarcació de Lleida en l’àmbit de la salut publica dins l’anualitat 2011.

La corporació destinarà 7.897.453 euros d’inversió directa a diferents projectes sanitaris amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels lleidatans i lleidatanes invertint en equipaments sanitaris i generant models de vida saludables. Els gairebé 8 milions d’euros es destinaran a la construcció de consultoris locals, a equipaments sanitaris territorials, a entitats sense ànim de lucre que desenvolupen activitats sanitàries, a inversions en tanatoris i sales de vetlla, a programes de promoció d’hà-

14

bits saludables i a la gestió de l’aigua d’ús públic.

Aquesta partida de gairebé 8 milions d’euros forma part dels 14,61 milions d’euros de la partida de Salut que la Diputació de Lleida gestiona des del territori incorporant aquests diners als pressupostos del 2011. A aquesta quantitat s’hi ha de sumar també la línia de manteniment i gestió de consultoris mèdics, de la qual fa uns dies es va publicar la convocatòria amb una dotació de 2,5 milions d’euros.

Pel que fa a les línies d’ajuts en l’àmbit de la salut pública de la Diputació de Lleida per a l’exercici 2011, cal destacar la construcció dels consultoris locals dels municipis d’Arbeca, Torres de Segre, Llardecans, Benavent de Segrià, Rosselló i Montgai.

Igualment, atorgarà una subvenció de 80.000 euros a l’Ajuntament de

Cal destacar la construcció de consultoris locals dels municipis d’Arbeca, Torres de Segre, Llardecans, Benavent de Segrià, Rosselló i Montgai Torrelameu per a la compra dels terrenys on es farà l’ampliació del centre d’estudis porcins (CEP), amb previsió de fer-hi actuacions de recerca biomèdica.

Pel que fa als equipaments sanitaris territorials, destaca l’aprovació del projecte de la fase II de la planta 0 de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb una subvenció de 2.140.000 euros i del consultori d’Organyà amb un ajut de 500.000 euros. Aquestes dues actuacions se sumen a l’aprovació de la segona fase d’actualització d’infraestructures sanitàries al municipi de Tremp amb una subvenció de 260.000 euros i a l’àrea de geriatria de l’Hospital Santa Maria amb una subvenció d’1.500.000 euros.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 15

Presentació del llibre ‘El regal de la Maria’, de Toñy Castillo El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va presidir la presentació del conte El regal de la Maria, de la professora Toñy Castillo i amb il·lustracions de Toni Uceda. L’acte, que es va fer a l’Espai d’Entitats de Salut de Lleida, va comptar amb la participació del president del Grup Dalmau Multimèdia, Emili Dalmau; el vicepresident del grup Dalmau, Ramon Pedrós, la coordinadora de l’Associació de Diabètics de Catalunya a Lleida, María Barqué, i el pintor i autor de les il·lustracions del conte, Toni Uceda.

El llibre, que pertany a la col·lecció Contes de la Lluna, que publica el diari La Mañana, narra la història del dia a dia de la Maria, una nena a qui li diagnostiquen diabetis. El conte serveix per apropar el lector a la realitat de la diabetis.

Narra com una nena en pateix els primers símptomes, com és diagnosticada, com afronta el problema i, a través de la seva família i els seus amics i amigues, com acaba vivint

El llibre, que pertany a la col·lecció Contes de la Lluna, narra la història del dia a dia de la Maria, una nena a qui li diagnostiquen diabetis

aquesta nova etapa de la seva vida amb la normalitat que suposa haver de tenir una cura especial de la seva salut.

L’autora és llicenciada en Humanitats i professora especialista en pedagogia terapèutica. La seva activitat docent es desenvolupa a l’aula hospitalària Dr. Antoni Cambrodí de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 16

MEDICINA I RESP IRAR BÉ

MIREIA PASCUAL Infermera del CAP de l’Eixample Àmbit d’atenció primària

La importància de respirar bé La respiració també participa en importants reflexos que repercuteixen principalment a l’aparell respiratori i cardiovascular Normalment, no prestem atenció a la respiració, ja que és un procés que realitzem automàticament. Des de l’antiguitat, es deia que qui respira pel nas se sent “bé i fort”. Es pensava que era molt difícil tenir una persona totalment sana si no respirava bé pel nas.

El nas no serveix només per purificar, escalfar i humitejar l’aire durant la inspiració.

Això és així i té la seva importància, però és molt més important la funció que té el nas a l’expiració.

L’aire que no entra pel nas és condicionat parcialment pels mecanismes supletoris de l’arbre respiratori. A més, existeix una relació entre la funció termoreguladora de la pell i la permeabilitat nasal, ja que quan fa fred, produeix vasodilatació de la mucosa nasal que disminueix l’entrada d’aire, i al contrari, quan fa calor. A la mucosa nasal s’estimula la correlació sincrònica de la respiració amb els moviments de l’ala nasal.

La insuficiència respiratòria nasal perjudica el cos, perquè, al no passar l’aire pel nas, no es purifica, no es calenta ni s’humiteja.

Estudis sobre fisiologia respiratòria han demostrat que si aquestes fossin les úniques funcions del nas, podríem tancar-lo, sense produir cap lesió al cos, ja que existeixen mecanismes de compensació al llarg de l’arbre respiratori.

16

EL TR FR

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 17

el cuidador informalImeA l’analitzar la respiració, ens adonem del poc que es diu sobre la importància del nas, com a òrgan creador de resistències capaç de modificar tant el flux nasal com les pressions subatmosfèriques intratoràciques, cosa que influeix de forma decisiva en l’intercanvi gasos pulmonar i en la fase circulatòria de la respiració.

Tot i que les resistències nasals són el 50% de les totals de l’arbre respiratori, l’home vol respirar per una sèrie de resistències i reflexos nasals que milloren la relació ventilació-perfusió i es relacionen amb el sistema límbic, que té una gran importància en la sensació subjectiva del benestar. La respiració també participa en importants reflexos que repercuteixen principalment en l’aparell respiratori i cardiovascular, com l’augment de la vasodilatació i la secreció de la mucosa nasal, el tancament de la glotis i l’esternut com a funcions defensives davant la presència d’aire sec, pols o olors irritants; de la mateixa manera que davant d’olors desagradables s’accentua la fase expiratòria i la pausa respiratòria, mentre succeeix el contrari davant d’olors

ELS PROBLEMES DE VENTILACIÓ NASAL ES PODEN TROBAR A TOTES LES EDATS I LES CAUSES MÉS FREQÜENTS ACOSTUMEN A SER:

• Al·lèrgiques Ja siguin estacionals o perennes, d’un control periòdic.

• Infeccioses Víriques i bacterianes, algunes recurrents o cròniques.

• Estructurals Adenoïditis, desviacions septals, hipertròfia de cornets, pòlips, etc.

• Hàbits higiènics Addiccions (tabaquisme, drogues, etc).

• Ambientals Contaminació excessiva. agradables.

En la major part d’aquests casos, si no s’arriba a modificar la causa de l’obstrucció nasal, l’individu canvia el seu hàbit respiratori nasal per la respiració bucal o mixta de forma involuntària.

Per tot plegat, és bàsic pensar que no existeix prevenció de la salut si no s’atenen els problemes que determinen la disminució o la substitució de la ventilació a través de les fosses nasals, que és la fisiològica i la que més beneficis aporten al desenvolupament del benestar de l’individu.

Tractament de sobrepès, obesitat i malalties metabòliques Intolerància alimentària Ritmonutrició Nutrigenètica

Antiaging

Av. Balmes, 14 Planta 2a Tel. 973 231 867 / Fax. 973 233 309 25006 Lleida 17

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 18

NOTÍCIES I ETIQUETA TGE D ’AL IM EN TS

de què ens informa

L’ETIQUETA DELS ALIMENTS? ................................................................

LA NATURALESA I L’ORIGEN DELS ALIMENTS

Data de consum

Distintius de qualitat Informació nutricional

Marca comercial

Llista d’ingredients Condicions de conservació i d’utilització Identificació de l’empresa Lloc d’origen

Lot de fabricació

Quantitat neta

>> Distribuït per/fabricat per: El nom o la raó social i l’adreça del fabricant o de l’envasador o del venedor establert a la Unió Europea.

>> La denominació/el nom Us permet reconèixer la naturalesa de l’aliment i inclourà una menció sobre el tractament al qual s’hagi sotmès (per exemple, fumat, en pols, UHT, congelat, etc.).

18

>> La procedència La menció del país d’origen o el lloc de procedència s’ha d’indicar quan la seva omissió pugui induir a error al consumidor sobre l’origen real de l’aliment.

Als aliments d’origen animal hi trobareu també una marca d’identificació amb les dades següents: País Codi de l’empresa / província

ES 08.1560/GI CE

>> Núm. de lot/L Permet seguir la traçabilitat del producte des de l’origen fins als llocs de venda.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 19

ETI QUETATG E D’ AL IMEN TS I NOTÍCIES

DISTINTIUS D'ORIGEN I QUALITAT AGROALIMENTÀRIA Els distintius permeten una ràpida identificació i garanteixen que el producte ha estat fabricat d’acord amb una norma específica.

Per a més informació Agència Catalana de Seguretat Alimentària Infografia interactiva: De què ens informa l’etiquetatge dels aliments? http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2988/doc11356.html Etiquetatge, presentació i publicitat http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1363/index.html Agència Catalana del Consum Aliments, informació general http://www.consum.cat/temes_de_consum/aliments/index.html Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Àmbits d’actuació. Alimentació i Indústria Agroalimentària http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

19

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 20

PUBLIREPORTATGE I POL ICLÍ NIC LL EI DA

ICSI LA MICROINJECCIÓ INTRACITOPLASMÀTICA D’ESPERMATOZOUS Tot i el gran avenç que han suposat les tècniques de reproducció humana en el camp de la salut reproductiva, molts tipus d’infertilitat no han pogut ser solucionats fins a l’aparició de la microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI).

20

“

La ICSI com a tal no és un tractament de fertilitat, sinó una tècnica complementària a la fecundació ‘in vitro’ que ens permet posar solució a problemes d’infertilitat, majoritàriament d’origen masculí de tipus moderat o sever

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 21

PO LICL ÍNIC LL EIDA I PUBLIREPORTATGE La metodologia d’aquesta tècnica no té cap repercusió extra per als pacients, ja que el tractament, com hem dit anteriorment, és el mateix que en el cas d’una fecundació in vitro. L’única diferència està en el procediment emprat al laboratori per aconseguir la fecundació dels òvuls.

Dos o tres dies després de la microinjecció (depèn de cada centre), es transfereixen els millors embrions de la cohort obtinguda a l’úter de la pacient.

La pacient és sotmesa a una estimulació hormonal per provocar un desenvolupament fol·licular múltiple.

Un cop els fol·licles són madurs, a quiròfan es duu a terme l’extracció dels oòcits (punció fol·licular), que posteriorment seran recuperats al laboratori.

El mateix dia, els pacients han de portar una mostra d’esperma al centre que serà tractada seguint el protocol que ens permeti recuperar el màxim nombre d’espermatozous possibles.

En cas de pacients amb azoospèrmia (absència d’espermatozous en l’ejaculat), els espermatozous s’obtenen directament de l’interior del testicle mitjançant la realització d’una biòpsia testicular (petita intervenció practicada ambulatòriament amb anestèsia local).

Un cop tenim els òvuls i espermatozous preparats, es procedeix a realitzar la ICSI. Per a la realització d’aquesta tècnica, és necessària la utilització d’un microsopi invertit que ens permet augmentar la imatge dels espermatozous 400 vegades la seva mida normal. D’aquesta manera, som capaços de seleccionar un únic espermatozou per cada òvul que presenti les millors característiques pel que fa a morfologia i mobilitat.

Un cop tenim els dos elements indispensables en aquest procés (òvul i espermatozou), es procedeix a punxar l’òvul amb la pipeta d’ICSI per tal d’introduir l’espermatozou al seu interior i aconseguir així la fecundació d’aquest, que serà verificada al cap de 18 hores aproximadament.

Aquest microscopi permet augmentar la imatge dels espermatozous 400 vegades la seva mida normal.

El microscopi consta d’un sistema de micromanipulació molt precís en què s’adapten dues pipetes. Una (pipeta holding) ens serveix per subjectar l’òvul candidat a ser microinjectat i l’altra (agulla d’ICSI) ens serveix per immobilitzar i, posteriorment, capturar l’espermatozou escollit.

Aquesta tècnica, tot i l’acurat procés d’aprenentatge que requereix, s’aplica actualment a la majoria de centres de reproducció assistida, ja que amb aquesta es dóna l’opció a pacients que fins fa poc només podien optar a utilitzar esperma de donant a tenir fills genèticament propis, ja que per molt sever que sigui el factor d’infertilitat masculí, tan sols ens fa falta un espermatozou per aconseguir un embrió viable capaç de donar lloc a un embaràs.

ALGUNS PROBLEMES A TRACTAR AMB LA ICSI • OLIGOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb baix recompte d’espermatozous) • TERATOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb morfologia alterada) • ASTENOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb mobilitat reduïda) • Qualsevol combinació dels paràmetres anteriors.

• AZOOSPÈRMIA. Pacients que presenten absència total d’espermatozous en l’ejaculat.

• Infertilitat per “error” de fecundació (tractaments previs de FIV amb absència d’embrions per no reconeixement entre òvul i espermtozou).

• ALTRES

21

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 22

ACTUALITAT I B REUS

Catalunya es manté al capdavant EN ELS TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS Durant el primer quadrimestre de l’any 2011, les donacions i els trasplantaments globals a Catalunya han augmentat gairebé un 20%.

A Catalunya es realitzen més de la meitat del total de trasplantaments renals procedents de donants vius de l’Estat.

Un sol donant al qual s’extreuen tots els òrgans pot donar 57 anys de vida a les diferents persones que reben un òrgan, cosa que millora la qualitat de vida de moltes persones que poden rebre una part dels seus teixits.

Des de l’any 1971 i fins a l’abril del 2010, a Catalunya s’han realitzat 16.594 trasplantaments, xifra que equival al 21% dels trasplantaments fets a l’Estat espanyol.

D’aquests, 771 s’han practicat en receptors menors de 18 anys. Actualment, a Catalunya hi ha 26 hospitals autoritzats per a l’extracció d’òrgans i vuit per al trasplantament. El primer donant altruista va ser català.

22

DE L’ANY 1971 AL 2010, A CATALUNYA S’HAN REALITZAT 16.594 TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS, DELS QUALS: • 10.437 trasplantaments eren de ronyó • 4.098 trasplantaments eren de fetge • 1.001 trasplantaments eren de cor • 570 trasplantaments eren de pulmó • 487 trasplantaments eren de pàncrees • 1 trasplantament era d’intestí Fa sis anys, l’OCATT va preveure que seria necessari el trasplantament procedent de donant viu per pal·liar el descens de donants en mort encefàlica, a causa de l’èxit dels programes de seguretat viària i del descens de les morts per malalties neurològiques i cardíaques.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 23

B REUS I ACTUALITAT

Ús del cinturó de seguretat i altres dispositius de retenció La majoria de les persones mortes en accidents de trànsit eren ocupants de vehicles de motor. Els cinturons de seguretat i els dispositius de retenció infantils han estat dissenyats per protegir els conductors i ocupants dels vehicles de morir o patir lesions en cas de col·lisió. Però tots aquests dispositius no serveixen per res si no s’utilitzen: més del 30% de les persones que van morir l’any 2004 en accident de trànsit no utilitzaven el cinturó de seguretat en el moment de la col·lisió.

Què s’ha de fer davant una picada de medusa UNA VEGADA S’HA PRODUÏT LA PICADA: • Sortir de l’aigua.

• No rascar-se ni fregar la zona afectada amb tovalloles o altres peces.

• Retirar de la pell (amb pinces o guants) les restes del tentacle, si són visibles.

• Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s’ha d’utilitzar aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada.

• Omplir una bossa de plàstic amb gel i aplicar-la com més aviat millor, durant uns cinc minuts, sobre la zona de la picada (mai s’ha de posar el gel directament sobre la pell). Si la coïssor no es deté, s’hi pot aplicar fred una altra vegada, durant cinc minuts més.

• Per evitar la infecció de la ferida, s’aconsella l’aplicació sobre la pell d’un antisèptic (alcohol iodat) 3-4 vegades al dia, durant 48- 76 hores.

Aquestes mesures s’han de prendre com més aviat millor.

Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o dolor intens, caldrà acudir a un centre sanitari.

L’ús del cinturó de seguretat ha estat una de les mesures més efectives per a la millora de la seguretat viària. S’ha comprovat que no utilitzar el cinturó de seguretat i els dispositius de retenció infantils constitueix un factor de risc important per a la mortalitat i les lesions derivades dels accidents de trànsit: En cas de patir un sinistre, l’ús correcte del cinturó de seguretat redueix el risc de mort en un 61%.

L’ús de dispositius de retenció infantils pot reduir la mortalitat en un 54%, en el cas dels nadons, i en un 71% en els infants.

Els dispositius de retenció infantils (cadiretes i coixins especials) són l’equivalent, en els infants, dels cinturons de seguretat en els adults. S’ha d’escollir el dispositiu més apropiat d’acord amb l’edat i el pes de l’infant.

Embaràs i conducció L’embaràs no acostuma a ser un impediment per als desplaçaments en automòbil. Llevat que el metge o la llevadora ho hagin desaconsellat expressament, les dones embarassades han d’utilitzar el cinturó de seguretat en tots els desplaçaments. El Servei Català de Trànsit i el Departament de Salut han elaborat, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i l’Associació Catalana de Llevadores, un tríptic amb informació sobre l’ús del cinturó de seguretat en l’embaràs.

23

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 24

LECTURA I NOVETATS

La búsqueda de Carlomagno Steve Berry .....................................................................................................................

Una civilització desconeguda enterrada sota el gel de l’Antàrtida amaga un misteri que Carlemany va deixar escrit. Un secret revelador i d’una gran importància per a la humanitat està a punt de ser descobert. Cotton Malone intenta esbrinar la veritat sobre el seu pare, que va morir en un submarí que es va perdre a l’Antàrtida als anys 70. Aviat apareixen altres persones involucrades en la recerca: dues bessones alemanyes i un aliat del president dels EUA.

OBJETIVO AQABA (Crónica de un viaje en moto) Francisco Aventín Avellana francisco.aventin@gmail.com .....................................................................................................................

Aquest llibre és un relat de viatges, una crònica entre el diari personal, la guia turística poc convencional, el llibre d’història i la narració d’uns fets sorprenents que defineixen una personalitat i imprimeixen caràcter. L’obra ens relata l’itinerari vital del seu autor per Itàlia, Grècia, Turquia, Síria, el Líban i Jordània. Uns països mediterranis que busquen el seu lloc definitiu en el món en aquest inici convuls de segle XXI, tan ple de conflictes, de lluites per la supervivència i el poder.

La prisionera de Roma José Luis Corral .....................................................................................................................

L’any 267, una bella jove, Zenobia, es va convertir en sobirana de la fabulosa ciutat de Palmira, al desert de la província romana de Síria. Després de l’assassinat del seu espòs, Odenato, Zenobia va fer de Palmira el centre d’un nou regne que va dominar les terres ubicades entre el Mediterrani i Mesopotàmia.

El regreso del Joven Príncipe A. G. Roemmers .....................................................................................................................

El regreso del Joven Príncipe és una història de ficció que ens explica el retorn a la Terra del príncep que ja no és nen amb la mateixa visió humanística i espiritual del món, els seus habitants i els valors bàsics que el sostenen. Un home que viatja només en automòbil per les extenses i desolades rutes de la Patagònia troba un adolescent desvalgut que resulta ser aquell príncep ja crescut, que torna a la Terra. Els dos viatgers, tan dispars, entaulen un diàleg profund i sorprenent que va despullant amb senzillesa els grans interrogants de l’existència. Així, el viatge es transforma en un autèntic recorregut espiritual que va de la innocència a la maduresa.

24

FESALUT 34:Maquetaci贸n 1 27/06/11 16:19 P谩gina 25

novetatsIlectura

25

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:19 Página 26

COL·LEGIS OFICIALS I COL·L EG I OFICIAL D E P ODÒ LEGS DE CA TALUNY A

El calçat

dels nostres fills El desenvolupament correcte del peu de l’infant dependrà en gran mesura de la utilització d’un calçat adequat a cada etapa de la infantesa Durant els primers mesos de vida, el calçat només ens servirà per protegir el peu dels factors climàtics.

Uns mitjons serien ideals. En cas de posar-li sabates, haurien de ser sense sola, com si fos un guant, ja que en el transcurs del primer any el peu creix normalment fins a quatre números, passem d’un 16 a un 20. Una sabata rígida perjudicaria aquest creixement fisiològic.

A partir dels 10 mesos, prepararem el peu del nen per gatejar i començar a estar dret. Tindrem cura de tenir una sabata amb puntera més consistent per protegir els seus dits i el dors del peu del fregament amb el terra i dels possibles cops, sobretot si gateja cap a enrere.

En aquesta etapa, evitarem les sivelles metàl·liques que poden produir erosions al dors del peu a l’arrossegar-se per terra.

26

L’infant va madurant la seva forma de caminar fins als set anys En el moment que el nen comenci a caminar, li posarem sabates ben reforçades a la part posterior i laterals, a fi que li subjectin bé el peu a nivell del taló per evitar moviments molt similars als que tenim quan ens torcem el peu. Aquesta part del calçat anomenada contrafort és molt adient perquè no sobrepassi els mal·lèols del turmell en alçada. Així, eviten que la musculatura i lligaments d’aquesta zona arribin a atrofiar-se.

La sola ha de ser poc gruixuda, antilliscant i molt flexible. Així, permetem que la mobilitat sigui cor-

recta i, per tant, el desenvolupament adequat del peu.

Sempre amb tancaments que subjectin bé la sabata al peu, el velcro els dóna autonomia a l’hora de vestir-se. Amb aquestes característiques, donem seguretat i estabilitat al nen en les seves primeres passes.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:20 Página 27

COL·L EGI O FICIAL D E P ODÒ LEGS DE CATA LUNY A I COL·LEGIS OFICIALS

RECOMANACIONS En els primers deu anys, el peu del nen haurà crescut almenys 20 números. Als dos anys ja fan un 24. Aquest augment de mida farà que, moltes vegades, quan canviem les sabates, estiguin quasi noves.

Pas a pas...

L’infant va madurant la seva forma de caminar fins als set anys. És aleshores que es considera que té uns paràmetres fisiològics similars als d’un adult.

És recomanable revisar un cop al mes si la sabata ha quedat petita. Per comprovar-ho correctament, farem el següent, sempre amb el nen dret:

1. Comprovar que des del dit més llarg del peu, que normalment és el primer, però moltes vegades és el segon, ens queda 1,5 cm per arribar a la puntera.

2. Introduir sense gaire esforç el nostre dit índex darrere del peu entre el taló i la sabata.

3. Fer sempre aquesta comprovació al comprar sabates noves. Les formes i numeracions del calçat poden variar d’un fabricant a un altre.

4. Cal tenir en compte que el nen no es queixarà mai per una sabata petita, els seus dits són tan elàstics que es poden comprimir sense produir-li dolor.

5. Farem una inspecció del peu, vigilant que no hi hagi zones envermellides a causa del fregament i la pressió. Les ungles que a la part distal segueixen el contorn del pulpell indiquen que la sabata és petita.

6. Les compressions mentre el peu s’està ossificant provoquen deformacions importants. Davant del dubte, millor sabates una mica grans que molt ajustades.

PER ACONSEGUIR QUE LA SABATA NO INFLUEIXI NEGATIVAMENT EN AQUESTA ETAPA, TINDREM EN COMPTE: • El calçat ha de ser molt flexible i lleuger, excepte el contrafort, més consistent a la zona del taló.

• Les soles han de ser sempre antilliscants i planes per afavorir l’equilibri. No és recomanable que siguin gruixudes.

• Sempre comprarem les sabates adaptades a la forma del peu, amb forma ampla i el més rectes possible, sense angulacions pronunciades a nivell de l’avantpeu, que podrien desviar el peu.

• Per dins, la plantilla ha de ser plana. No són recomanables afegits que elevin el pont del peu. Evitarem costures amb relleu a l’interior.

• Els tancaments regulables permeten adaptar la sabata a les diferents mides de peu i la utilització de mitjons més prims o més gruixuts.

• Els materials han de ser naturals i molt transpirables, ja que als nens és normal que els suï molt el peu.

• Intentarem fugir de les modes. El preu car no garanteix que el calçat sigui adequat.

• A l’estiu, intentarem que les sandàlies siguin sempre lligades i sense elements entre el primer i segon dit.

27

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:20 Página 28

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

“El color de la teva salut”

www.montserrat.nehos.com montserrat@montserrat.nehos.com

?

QUÈ SOM, QUÈ FEM, ON ANEM

S

om un hospital amb 95 anys d’implantació a Lleida, englobat en el grup hospitalari, que s’ha redefinit i redissenyat al llarg del temps. Fem sanitat privada d’alta tecnologia centrada en quatre eixos importants: urologia, cirurgia laparoscòpica, unitat de la mama i traumatologia, aixoplugada amb un diagnòstic per a la imatge potent i una medicina interna resolutiva. Anem cap a un hospital lleuger, d’alta resolució i de més complexitat assistencial, on hem recollit part del nostre passat per plasmar aquest present que, sens dubte, ens permetrà crear el nostre propi futur.

28

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:20 Página 29

HOSPITA L MO NTSERRAT I REPORTATGE

l’inici del segle ni amb la que vindrà d’aquí a deu anys.

P.- Quines inversions han fet?

R.- En el període 2002-2010, hem invertit més de 5,2 milions d’euros, però cal comentar que en plena crisi i en el període 2007-2010, hem invertit 1,5 milions d’euros: remodelació del bloc quirúrgic, nou servei de fisioteràpia, remodelació de l’administració, aposta per la cirurgia laparoscòpia, obertura de la unitat d’esterotàxia de mama i de l’hospital de dia–CMA, juntament amb les noves consultes externes.

L’ENTREVISTA Dr. Giró, GERENT DE L’HOSPITAL MONTSERRAT Pregunta.- El color de la teva salut és l’eslògan de la darrera campanya. Quin és el missatge que volen transmetre?

Resposta.- Un moment de crisi és un moment d’oportunitats, de mirar cap al futur amb optimisme, amb una visió positiva de la nostra feina. Cal que la societat lleidatana es miri a ella mateixa i pugui ser conscient que el sector salut a Lleida és un sector potent i competitiu.

P.- Quin percentatge de pacients lleidatans són usuaris de l’Hospital Montserrat?

R.- En la franja de la sanitat privada, la nostra quota de mercat és del 31%. Quasi un de cada tres lleidatans són atesos a l’Hospital Montserrat.

P.- L’Hospital Montserrat està obert a totes les companyies asseguradores?

R.- Som un hospital obert, no exclusiu, on l’aposta per l’alta tecnologia i la resolució l’oferim a totes les companyies del sector i a tot pacient privat que vulgui estar protegit dins de la nostra xarxa assistencial.

P.- Quin és el posicionament de l’Hospital Montserrat en el mercat sanitari a Lleida?

R.- El nostre posicionament és la innovació, la reedició de les eines, processos i mètodes d’adquisició d’habilitats que serveixen per aprendre més i de forma més ràpida en un sector altament canviant, on la medicina de l’any 2011 no té res a veure amb la de

P.- Han estat cinc anys d’evolució. Ens pot recalcar els canvis i les fites aconseguides més importants?

R.- Cal destacar el treball en equip, ja que per molta tecnologia i canvis estructurals, sense un concepte que tots som importants, des del zelador, fins al servei de neteja i restauració, tot el personal tècnic i mèdic, els administratius i les persones de direcció, una unitat assistencial com un hospital no pot funcionar, i això ens fa ser diferents i ens obliga a cadascú de nosaltres a millorar cada dia.

P.- Quins certificats de qualitat ha aconseguit l’Hospital Montserrat?

R.- Des de sempre, l’Hospital Montserrat ha apostat per la qualitat: l’any 2003, ens vam certificar amb l’ISO 9001:2000 pels processos assistencials i administratius; l’any 2008, amb l’ISO 14.001 en medi ambient (vam ser l’únic hospital a les nostres contrades amb el concepte de cuidar el nostre medi i el nostre futur) i també tenim l’acreditació que certifica el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que ha permès donar als ciutadans de les comarques de Lleida i de la Franja un servei d’urologia potent amb la litotrípsia, impedint que es desplacin fora de Lleida per poder solucionar els problemes de litiasi.

P.- Quins són els projectes de futur?

R.- Tenir com a objectiu la millora continuada, a partir de tres elements de futur: la inversió, la innovació i les persones. Una inversió constant que ens permetrà, en el període 2011-2015, invertir 2,7 milions d’euros; innovar en nous processos i noves unitats assistencials per als nostres conciutadans i mantenir un equip de persones amb reptes cap a una sanitat més tecnificada i amb una evolució constant i permanent.

C/ Bisbe Torres, 13 · 25002 LLEIDA · Tel. 973 26 63 00 · Fax 973 27 18 70 29

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:20 Página 30

REPORTATGE I CDIA P LL EIDA G SS

CDIAP LLEIDA GSS EL TRACTAMENT ES REALITZA A PARTIR DEL JOC I DE LA INTERACCIÓ AMB ELS NENS i NENES I LES SEVES FAMÍLIES, DONANT PAUTES ALS PARES, PERQUÈ PUGUIN CONTINUAR LA TASCA QUE ES FA AL CENTRE DES DE CASA 30

”

A finals del 2008, el Departament de Benestar Social i Família, aleshores Acció Social i Ciutadania, va encarregar la gestió del CDIAP Lleida a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS).

Què és el CDIAP? El CDIAP és un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç on s’atenen infants entre 0 i 6 anys que presenten trastorns del desenvolupament o que es troben en una situació que comporti risc de patir-ne.

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:20 Página 31

CDIA P LL EIDA G SS I REPORTATGE

EL GRÀFIC MOSTRA EL NOMBRE D’INFANTS ATESOS EL 2010, SEGONS GRUP D’EDAT, DELS QUALS EL 68% EREN NENS. 35 30 25 20 15 10 5 0

0-1 any Nens

1- 2 anys

2-3 anys

3-4 anys

4-6 anys

Nenes

els nens i les famílies, i dóna pautes als pares perquè puguin continuar la tasca que es fa a les sessions presencials al centre des de casa.

La durada del tractament és diferent en cada cas. Les primeres sessions permeten fer un diagnòstic de les dificultats que presenta l’infant i serveixen per orientar quin serà el professional de referència durant el procés i quina intervenció es realitzarà. A partir d’aquest moment, s’aniran fent sessions de forma continuada i periòdica fins que s’ha assolit el nivell de desenvolupament adequat o fins als 6 anys.

A Lleida ciutat, hi ha tres CDIAP: el CDIAP Lleida GSS funciona des del maig del 2009 i atén els nens i nenes que resideixen als barris següents: Mariola, Joc de la Bola, Camp d’Esports, Butsènit, Torres de Sanui, Basses d’Alpicat, Cappont, Bordeta i polígon-Vilanoveta. Preferentment, es pot accedir al servei per derivació de l’escola bressol, l’escola, el pediatre o qualsevol altre servei que atengui el nen (metge especialista, EAP...).

Els CDIAP compten amb professionals especialitzats en neuropediatria, psicologia, logopèdia, treball social i fisioteràpia. La finalitat és poder oferir a cada nen i nena un tractament ajustat a les seves necessitats. El tractament es realitza a partir del joc i de la interacció amb

L’entorn i la família són elements clau per al desenvolupament d’un infant. Per aquest motiu, al llarg del procés d’atenció es prioritza el suport als pares i mares i s’intenta donar resposta a les inquietuds i incerteses que provoca la situació que viuen amb els seus fills.

Quan cal, des del CDIAP es deriva l’infant a altres serveis i sempre es coordina la intervenció amb altres dispositius, com per exemple l’escola bressol o l’escola.

Des del maig del 2009 fins ara, el CDIAP Lleida GSS ha atès un total de 215 infants, amb dificultats diverses relacionades amb el retard en la parla/llenguatge (el 2010, un 28%), retard evolutiu global (el 2010, un 14%), retard motriu, dèficit d’atenció, trastorns d’alimentació, del son, sensorials, dificultats de relació, etcètera.

El CDIAP Lleida GSS es troba a la plaça Amics de Lleida (molt a prop de l’Hospital Santa Maria, també gestionat per GSS) · Tel. 973 104 008 · www.gss.gencat.cat 31

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 32

PUBLIREPORTATGE I LA B LEFAROP LÀSTIA

la cirurgia de la mirada

LA BLEFAROPLÀSTIA Text: Gorka Martínez Grau, doctor oftalmòleg especialista en oculoplàstia d’ILO Oftalmologia i Institut Barraquer.

L’excés de greix, múscul i pell de les parpelles superiors i inferiors es va generant amb els anys o per tendència genètica, però en molts casos es detecta en gent jove com a conseqüència d’un estrès mantingut, per trastorns del son, malalties metabòliques (diabetis) o renals, exposicions prolongades al sol, dietes alimentàries desequilibrades o pel consum d’alcohol i tabac.

En una societat en què l’aspecte jovial trascendeix la mera necessitat psicològica i es converteix en un requisit social i laboral, la blefaroplàstia fa possible la correcció d’un dels defectes més evidents facials i signes d’envelliment prematur que poden afectar l’autoestima.

32

BOSSES DE GREIX DE LES PARPELLES DONEN UN ASPECTE D’ENVELLIMENT, CANSAMENT I TRISTESA A LA MIRADA, A MÉS D’OBSTRUIR EN MOLTS CASOS LA CAPACITAT VISUAL DE QUI LES PATEIX

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 33

?

Què és la blefaroplàstia

La blefaroplàstia és una senzilla i comprovada cirurgia capaç d’eliminar definitivament aquestes ingrates bosses de greix de les parpelles.

És una intervenció ambulatòria, amb anestèsia local, sobre la qual existeix una gran experiència, per la qual cosa l’índex de complicacions és molt baix.

L’eliminació de les bosses és pràcticament permanent encara quan, com és lògic, a mesura que l’envelliment va actuant, la pell i els músculs es relaxen i perden el seu to natural. A partir de la setmana després de la intervenció, el pacient pot fer una vida normal, camuflant les fines cicatrius amb maquillatge. Els resultats són definitius entre els tres i els sis mesos.

Per regla general, la blefaroplàstia es practica amb cirurgia ambulatòria. El pacient ingressa una hora abans de la intervenció —que sol durar entre 1 o 2

hores— i abandona la clínica pel seu propi peu passat el període d’observació.

La blefaroplàstia elimina l’excés de greix, múscul i pell de les parpelles superiors i inferiors de tal manera que la incisió resultant queda oculta als solcs naturals i als contorns palpebrals. Els plecs i petites arrugues del voltant de les parpelles no poden ser retirats en la seva totalitat si el que es busca és un aspecte natural i no un desagradable aspecte planxat. En qualsevol cas, si el pacient desitja eliminar les possibles potes de gall, se li recomana sotmetre’s posteriorment a un efectiu, indolor i innovador tractament químic de la pell del contorn dels ulls, que disminuirà sensiblement aquestes línies fines i/o arrugues.

parpelles, que apareixeran enganxoses, seques i irritades. S’aconsella l’ús de gotes i pomades oftàlmiques.

Abans d’iniciar la cirurgia, s’administra un medicament relaxant i, estant tranquil el pacient, les parpelles són anestesiades amb una petita injecció d’administració local. La pell i el múscul, prèviament marcats, són llavors ressecats. En cas que existeixin bosses prominents de greix, aquestes són acuradament exposades i ressecades a través d’incisions mil·limètriques a les parpelles superiors (pel traç del plec natural) i als inferiors a la línia de les pestanyes o per via conjuntival (interna, sense incisió).

Per dissimular les petites cicatrius, el pacient es pot aplicar de nou maquillatge entre la primera i la segona setmana, depenent de cada cas. Es recomana l’ús de productes desmaquilladors, olis o cremes molt greixoses. Igualment, es recomana, durant el primer mes, el nivell d’activitats fortes com ara esports, neteges a fons de la casa, etc., procurant mantenir-se allunyat d’ambients carregats de fum.

Una vegada extreta l’acumulació de grassa, s’elimina la pell sobrant i se sutura la ferida amb uns quants punts, extremadament fins, que fan menys visible la cicatriu. Per acabar la cirurgia, es col·loca un ungüent antibiòtic, una bena i una bossa de gel sobre la parpella.

Canviant la nostra aparença externa recuperem la confiança en nosaltres mateixos

Encara que el postoperatori és indolor i no acostuma a haver-hi complicacions, un cert grau d’inflamació és normal, de manera que els 2-3 primers dies, es recomana usar compreses fredes sucades en sèrum, mantenir elevat el cap mentre s’està estirat per ajudar a la recuperació més ràpida, així com l’ús d’analgèsics antiinflamatoris.

Les sutures —en cas d'haver-hi— es retiren passats els cinc primers dies després de l’operació. Durant les dues primeres setmanes, es recomana netejar les

Els resultats definitius de la intervenció començaran a ser apreciables a partir del mes i es poden considerar definitius entre els tres i els sis mesos. El pla de cures postoperatòries inclouen una primera visita als 5-7 dies de la intervenció per retirar les sutures no reabsorbibles; una segona visita de control transcorreguts entre 1-3 mesos, i una revisió 6-12 mesos després de la intervenció.

33

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 34

ACTIVITA TS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS JULIOL 2011 TALLER VIVENCIAL: ‘Morir conscientment’

Lleida, 1, 2 i 3 de juliol del 2011

El viatge més gran és un programa dedicat a assistir les persones per morir conscientment.

Això significa que mirem de mantenir la consciència intacta per al viatge de la mort i el més enllà. Aquest seminari està dissenyat per a totes les persones involucrades en el procés de la mort: la persona que s’està morint, els membres de la família i els amics. A totes se’ls ofereix un missatge d’esperança que ajuda a restituir la dignitat i la pau en el procés de la mort.

El centre de la totalitat està dirigit per Oshun DuBellay (Califòrnia, EUA) i surt del seu propi viatge interior i del seu continu compromís per descobrir la seva més profunda autenticitat per expressar plenament l’essència del món. És un viatge per elevar la consciència i la connexió amb la saviesa interior. Oshun ha creat aquest treball per compartir algunes de les eines i dels processos que ha descobert en el seu camí com un mitjà per recolzar i guiar els altres en el seu viatge. Ella s’uneix a un grup de sanadores i facilitadores dedicades a portar la consciència a la humanitat.

Horari: divendres dia 1; tarda: sortida a Montserrat per celebrar una cerimònia a la Mare Terra (opcional).

Dissabte dia 2: de 10 a 5 de la tarda. Després del sopar es farà una cerimònia.

Diumenge dia 3: de 10 a 5 de la tarda

TALLER DE SOMNIS

Lleida, 16 i 17 de juliol del 2011

Al taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un conflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostre inconscient, reprendre el somni, recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre creixement intern.

• El perquè dels somnis • La interpretació • La simbologia • Tipus de somnis i experiències relacionades...

Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 h diumenge de 09.00 a 14.30 h

Per a més informació www.serveidedolponent.org · info@serveidedolponent.org · Tel.973 501 503

34

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 35

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA PROGRAMA D’AUTONOMIA I HABILITATS SOCIALS DE DOWN LLEIDA Durant aquest curs 2010-2011, en el marc del programa d’autonomia i habilitats socials que es du a terme a l’Associació Down Lleida, els nois i joves han participat en tallers complementaris d’aquest programa.

Dins d’aquests, cal destacar el taller de maneig de l’euro, el d’espai temps i el d’afectivitat i sexualitat, entre d’altres.

Gràcies a l’Obra Social d’Unnim i al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, aquest programa ha estat possible.

AQUESTA FORMACIÓ ELS AJUDA A SER

MÉS AUTÒNOMS EN EL SEU DIA A DIA I EN ELS DIFERENTS ÀMBITS SOCIALS

35

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 36

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA PRESENTACIÓ DEL NOU VEHICLE DEL SERVEI DE TRANSPORT ADAPTAT D’ASPID El divendres 20 de maig del 2011, l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) va presentar el nou vehicle que s’incorpora al nou servei de transport adaptat de l’entitat, que permetrà garantir l’accés i la mobilitat de totes les persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda als diferents serveis especialitzats del territori.

ASPID preveu que més de 60 persones amb mobilitat reduïda puguin beneficiar-se d’aquest servei de transport adaptat al llarg de l’any, perquè el 2011 s’ha donat resposta amb un furgoneta adaptada a:

CONCEPTE

QUANTITAT

Desplaçaments urbans de socis

1.169

Desplaçaments interurbans

7

Desplaçaments interprovincials

28

Gestions de l’entitat

1095

Desplaçaments per activitats lúdiques, esportives i culturals

73

Desplaçaments estatals

3

L’adquisició del vehicle ha estat possible gràcies, principalment, al suport de l’Obra Social d’Unnim, que ha atorgat un ajut de 30.000 €. També ha comptat amb el finançament del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació ONCE i de Guidosimplex.

ASPID ha creat un nou servei de transport adaptat adreçat a les persones amb algun tipus de mobilitat reduïda, amb l’objectiu principal de facilitar la mobilitat de

36

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 37

ACTIVITATS

les persones amb dificultats a la ciutat i a la província de Lleida, a més de garantir l’accés i el desplaçament de les persones amb discapacitat ateses al centre d’atenció diürna Candi Villafañe, de titularitat d’ASPID.

La necessitat d’aquest nou projecte està determinada per la insuficiència de serveis especialitzats en transport adaptat a les comarques de Lleida. Cal dir que aquesta situació encara s’agreuja més per, principalment, la gran extensió de la província i per la dispersitat de la població amb discapacitat física al nostre territori. ASPID detecta que hi ha un gran nombre de persones de co-

marques que no poden assistir o bé que no poden ferho amb la regularitat necessària al centre d’atenció diürna situat a Lleida. La furgoneta, una Volkswagen Crafter TDI amb capacitat per a nou persones (o sis usuaris amb cadira de rodes més conductor i acompanyant), constitueix el segon vehicle adquirit per ASPID per a transport adaptat. Amb el nou vehicle, l’entitat preveu transportar setmanalment unes 115 persones.

Josep Giralt, president d’ASPID, ha explicat que “la necessitat de transport de persones amb discapacitat física és cada cop més gran, tant per necessitats laborals com per temes de serveis assistencials o per a usuaris del centre de dia”. L’associació ja estudia adquirir un tercer vehicle en un futur pròxim.

A l’acte de presentació del nou vehicle, que va tenir lloc a la rambla de Ferran de Lleida (davant de l’edifici de l’antiga Audiència), hi van assistir el ja esmentat Josep Giralt, president d’ASPID; Carles Camats, director de la zona Lleida d’Unnim, en representació de l’Obra Social d’Unnim; Rosa Ball, regidora de Serveis Personals de l’Ajuntament de Lleida; Joan Saura, delegat a Lleida del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; Iolanda Carrera, representant de Guidosimplex a Lleida, i Domingo García, director de Lleida de l’ONCE.

37

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 38

ACTIVITA TS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER POSTULACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER Sota el lema La teva aportació compta: Col·labora-hi, 60.000 persones han recaptat fons per lluitar contra el càncer a través de les 4.486 taules i 34.639 guardioles repartides per tot Espanya, el passat 2 de juny.

Els diners recaptats es destinen a projectes de comprovada eficàcia i utilitat destinats a les persones malaltes i les seves famílies, campanyes de prevenció i sensibilització de la població en general, i molt important finançament de diferents projectes de recerca oncològica.

A Lleida ciutat, 30 taules i més de 300 voluntaris participen en aquesta activitat de l’aecc-Catalunya contra el Càncer, fet que suposa no només la necessària recaptació de fons per al manteniment de totes les prestacions que gratuïtament s’ofereixen, sinó la importància de fer arribar a tothom, a través de la informació, la il·lusió i l’esperança de conèixer d’una manera propera les possibilitats de lluitar contra el càncer.

La recaptació d’aquest any ha superat, a Lleida, els 26.000 euros. Des de l’aecc-Catalunya contra el Càncer de Lleida agraeixen la generositat i confiança demostrada per tots els lleidatans.

38

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 39

ACTIVITATS

CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR 2011 Dins del programa de campanyes de prevenció de l’aecc, en aquestes dates destaquem la de protecció solar com a mesura molt important per previndre el càncer de pell.

AQUEST ANY, LA CAMPANYA VA DIRIGIDA ESPECIALMENT ALS MÉS PETITS AMB EL LEMA:

‘PROTEGIR-SE DEL SOL ÉS DIVERTIT: 5 CONSELLS PER GAUDIR DEL SOL’ Els cartells, la informació i les diferents activitats informatives i lúdiques estan preparades especialment per informar sobre la protecció solar a tota la família i afavorir uns hàbits saludables envers el sol des de la infància.

EL CÀNCER DE LLEIDA A COMARQUES Un any més, vam estar presents a la Fira Ecojardí d’Alpicat amb un estand cedit per l’organització com a punt informatiu i amb la col·laboració de les residències de Sant Josep de Malpartit i l’Esplai d’Alpicat. Vam obsequiar a tots aquells que fan un donatiu amb un objecte fet per ells als tallers de manualitats, incrementant

així la generositat dels visitants i compartint la il·lusió de tots amb una tasca intergeneracional que compta amb tot el suport i agraïment de la Junta Provincial de l’aecc.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 39

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 40

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA VOLUNTARIAT AMILL

Una de les activitats que AMILL es va proposar des de la seva fundació va ser la de crear un voluntariat entre els seus associats per donar suport a les persones afectades i als seus familiars.

El dia 6 de juny, una vegada aconseguida la inscripció al Voluntariat Social de Catalunya, vam fer la primera visita als malalts de l’Hospital Arnau de Vilanova.

Aquestes visites seran dos vegades per setmana i la seva missió és la de donar-los orientació, suport moral, ajut emocional, etc., tant a ells com als seus familiars, així com la de donar a conèixer l’Associació.

El resultat de les primeres visites no podia ser millor tant per als voluntaris com per als malalts. Van ser rebuts amb molta il·lusió i agraïment i els voluntaris van sortir plens d’emoció per la tasca que realitzen.

VISITA AL CAIXAFORUM El dia 8 de juny, també vam posar en funcionament les visites guiades a diferents llocs d’interès de la ciutat, sortides que, a més de per conèixer les activitats que es fan, també serveixen per compartir unes estones d’amistat entre els associats. Les visites que tindran continuïtat durant els pròxims mesos.

La primera visita va ser al CaixaForum, a veure l’exposició Un altre Egipte, exposicions coptes del Museu del Louvre, on ens vam assabentar del que és l’antiga cultura copta, com vivien i com han sobreviscut a través del temps.

40

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 41

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA 12 DE MAIG DEL 2011: DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA El passat 12 de maig vam celebrar el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica amb un bon nombre d’assistents, una jornada durant la qual Fibrolleida vam organitzar una sèrie d’actes i conferències, com cada any, amb la presència de diferents autoritats i ponents, així com un petit homenatge i reconeixement a les fundadores de l’entitat, Neus Segués, Maria Teresa Folguera i Josep Giralt.

Com ja sabeu, l’any passat vam iniciar entre les nostres activitats un projecte pioner, el projecte Centaure, iniciat per la Fundació Andròmeda, amb col·laboració amb la unitat de fibromiàlgia de l’Hospital Santa Maria, iniciativa basada en la utilització de cavalls per al procés de rehabilitació de les persones amb fibromiàlgia i fatiga crònica.

El professor d’INEF de Lleida Joan Antoni Prat, conjuntament amb el doctor Fernando Pifarré, director del Centre de Medicina de l’Esport a Lleida, ens va presentar els primers resultats. En la primera valoració, els pacients van experimentar una millora amb la mobilitat i el seu estat general, i en la segona, una millora de percepció sobre el dolor.

dels 30 anys, segons ens va explicar la coordinadora de la unitat de fibromiàlgia, Carme Campoy.

Després de veure els primers resultats, que han estat positius, es posarà en marxa la segona fase, que passa per repetir l’experiència ampliant el nombre de participants.

Aquest any, també volem destacar que a partir del mes de setembre es portarà a terme un nou programa pioner de detecció precoç de fibromiàlgia i fatiga crònica en infants i adolescents lleidatans.

El doctor Lluís Rosselló ens va explicar que l’objectiu és que puguem detectar aquesta patologia entre els 10 i 15 anys, moment en què poden aparèixer els símptomes com dolors, fatiga, trastorns del son, pèrdua de força...

Durant els últims mesos s’han detectat tres casos de fibromiàlgia infantil a Lleida, una patologia poc freqüent en edats tan avançades, ja que l’habitual és detectar-la a partir

Per poder detectar aquests casos en nens i adolescents, l’hospital posarà en marxa aquest programa pioner de detecció precoç de fibromiàlgia i fatiga crònica. També cal destacar la nostra psicòloga de l’associació, Dolors Zapata, que ens va oferir una xerrada molt interessant: L’abordatge de la família des de la perspectiva sistèmica, de com afecta els membres de la nostra família aquesta malaltia.

Per finalitzar, també cal destacar la notícia referent a la sentència pionera a Lleida, on s’ha reconegut la invalidesa absoluta per fibromiàlgia a una infermera de l’Arnau de Vilanova que va començar el procés fa quatre anys. La resolució suposa un gran pas per a les afectades i afectats de la malaltia, que ens trobem amb moltes traves per aconseguir aquest reconeixement, com ens va explicar la nostra presidenta, Alexandra San Martín.

Bé, amb moltes ganes de continuar la lluita, us agraïm a tots els que vau assistir a la jornada i ens vau recolzar en un dia tan important per a nosaltres.

Rosa, secretària de Fibrolleida

41

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 42

ACTIVITA TS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL És un servei sociosanitari d’assistència interdisciplinària on les persones afectades d’esclerosi múltiple o altres malalties i/o lesions neurològiques que cursen discapacitat reben un tractament neurorehabilitador integral.

Ofereix programes d’atenció especialitzada amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris que acudeixen a l’Hospital, així com per als cuidadors i familiars.

El passat 28 d’abril, des dels serveis de teràpia ocupacional i logopèdia, es va realitzar una xerrada divulgativa sobre ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA. TRACTAMENT NEUROREHABILITADOR I COMUNICACIÓ ALTERNATIVA I AUGMENTATIVA I PRODUCTES DE SUPORT als alumnes del cicle formatiu de grau superior d’integració social.

La finalitat de la xerrada va ser donar a conèixer la malaltia i el tractament integral que s’ofereix des d’un equip interdisciplinari, així com facilitar coneixements tècnics de comunicació augmentativa i/o alternativa i productes de suport.

QUÈ ÉS L’ESCLEROSI LATERAL AMIOTRÒFICA (ELA)?

Es tracta d’una malaltia neuromuscular i degenerativa de causa desconeguda en el 95% dels casos.

Existeix una alteració en el funcionament de les motoneurones que provoca debilitat i atròfia muscular i afecta el nivell d’autonomia motora, comunicació, deglució i respiració. És a dir, que degenera les cèl·lules nervioses i afecta tant la primera motoneurona com la segona, fet que provoca una debilitat progressiva del

42

múscul i la consegüent paràlisi.

A QUI AFECTA LA MALALTIA D’ELA? INCIDÈNCIA: • Generalment, adults entre 40-70 anys.

• Tot i així, es comencen a descriure casos de pacients més joves.

• A Catalunya, hi ha al voltant de 400 persones afectades d’aquesta malaltia.

• A Espanya, es diagnostiquen, aproximadament, sobre uns 900 casos a l’any.

CLÍNICA Sorgeix de la combinació de signes i símptomes de l’afectació de la neurona motora superior (NMS) i neurona motora inferior (NMI) en les diferents regions corporals: bulbar, cervical, toràcica i lumbosacra.

Trastorn de les neurones motores superiors o inferiors * Debilitat * Rampes musculars * Dificultats de parla i deglució, disàrtria, hipofonia, particularment els músculs que conformen la llengua i el vel del paladar. * Desequilibri.

Trastorn de les neurones motores superiors * Rigidesa (espasticitat). * Reflexos de tendons que són ràpids o s’estenen anormalment. * Presència de reflexos anormals.

Trastorn de les neurones motores inferiors * Músculs que es mouen ràpidament (fasciculacions) * Reducció del perímetre muscular (atròfia) * Cau el peu * Dificultats per respirar Símptomes emocionals * Episodis de riure o plor involuntaris * Depressió Altres signes i símptomes de la malaltia * Pèrdua de pes: A causa de les dificultats per engolir, sobretot en l’ELA bulbar. És necessària, posteriorment, la gastrostomia per evitar la desnutrició. * Excés de salivació: Per la manca de deglució, s’acumula la saliva a la boca. * Ennuegament. * Secrecions bronquials: La posició en decúbit provoca dificultats en la deglució, respiració i acumulació de secrecions als pulmons. Si es perd la capacitat de tossir, pot produir infeccions per acumulació de secrecions.

S’ha posat especial èmfasi a explicar la intervenció que es realitza en persones afectades d’ELA. Donada la pèrdua progressiva de les capacitats funcionals, presenten

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 43

ACTIVITATS

greu limitació en el seu nivell d’autonomia en les activitats de la vida diària, en les habilitats comunicatives, interferint greument en la possibilitat de relació i interacció amb el seu entorn més proper.

Cal tenir en compte que els afectats d’ELA presenten greus dificultats en diferents àrees: • rol laboral • entorn familiar, social • estat emocional • mobilitat funcional • activitats de la vida diària • comunicació L’ELA és una malaltia que requereix un tractament integral amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de l’afectat i la família. Inclou: • tractament preventiu: Orientació, assessorament, seguiment i prevenció.

• tractament rehabilitador: Actuar sobre la simptomatologia per evitar una progressió prematura de les dificultats, mantenint el màxim temps possible les capacitats preservades.

• tractament compensatori: Ús de productes de suport i tecnologia adaptats al progrés de la

malaltia per mantenir el nivell d’autonomia i millorar la qualitat de vida.

Pel que fa disminuir les dificultats a nivell de mobilitat, el tractament inclou assessorament i ús de sistemes i productes (dispositius, equipa-ment, hardware, software) per tal de facilitar, compensar, minimitzar les limitacions de l’activitat o restricció en la participació.

Inclou facilitar l’accés als dispositius multimèdia (ordinador, PDA..) i adaptació a l’entorn, mobiliari o accessoris de cadira de rodes.

nicatives.

• Expectatives i motivacions personals.

• Exploració d’hàbits i rutina.

• Entorn físic.

• Ús de la cadira de rodes i sistemes de posicionament.

• Entorn social.

• Possibilitat de recursos econòmics.

Per tal de recomanar, assessorar i prescriure els sistemes de comunicació augmentativa, alternativa i productes de suport correctament.

D’aquesta manera, la persona disposarà dels sistemes que li permetran interaccionar amb l’entorn de forma eficaç i autònoma segons les necessitats que sorgeixen en funció de l’evolució de la malaltia.

De la mateixa manera, pel que fa a disminuir les dificultats a nivell de comunicació, el tractament inclou l’assessorament i ús de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació amb l’objectiu de pal·liar les conseqüències psicosocials que comporta la pèrdua del llenguatge i que permeten mantenir interacció amb l’entorn social, familiar...

Finalment, la valoració de la xerrada va ser molt positiva, tant per part de les ponents, dels responsables docents de l’IES Ronda, com per part dels alumnes.

Els professionals, logopeda i terapeuta ocupacional, realitzen: • Valoració de l’estat de les capacitats motrius i funcionals.

• Valoració de les capacitats comu-

Des de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, agraïm la possibilitat de realitzar aquest tipus d’activitat de difusió i conscienciació envers les malalties neurodegeneratives.

Mireia Serra Aldevert, logopeda, i Mònica Gotsens Anguera, terapeuta ocupacional.

43

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 44

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA SOPAR DE GALA DELS 25 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE LLEIDA El divendres 3 de juny vam celebrar el sopar de gala en commemoració dels 25 anys que fa que treballem per a les persones amb diabetis.

L’acte va tenir lloc a l’Hotel Condes de Urgel. Va començar amb una exposició, hemeroteca i recull de retalls de premsa d’algunes de les activitats realitzades durant tots aquests anys.

Hi van assistir al voltant d’unes 150 persones entre grans i petits.

Algunes de les autoritats que ens van acompanyar són el Dr. Mateu, regidor dels serveis territorials de Salut; el Sr. Txema Alonso, regidor d’Esports; el Sr. José Ángel Flores, subdelegat del Govern de l’Estat, i Miquel Àngel Cullerés, delegat d’Ensenyament.

IMATGE DE L’ENTREGA DE PLAQUES EN HOMENATGE ALS FUNDADORS DE L’ASSOCIACIÓ

Durant la cerimònia vam aprofitar per retre homenatge i entregar unes plaques als fundadors que fa 25 anys van posar l’empenta i els mitjans necessaris per crear aquesta associació.

Es van donar dos premis especials, un a la Humanitat dedicat a la Sra. Remei Bernabeu, una de les fundadores. I el premi Oftalvist-COAP,

44

a la Dra. Mercè Bergua, endocrinòloga, per la seva trajectòria profes-

sional. L’acte va finalitzar amb un sorteig, una actuació dels nens i un ball de cloenda per a tots els assistents.

FESALUT 34:Maquetaci贸n 1 27/06/11 16:21 P谩gina 45

45

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 46

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:21 Página 47

COL ·LAB ORAD ORS OFICIA LS

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

47

FESALUT 34:Maquetaci贸n 1 27/06/11 16:21 P谩gina 48