Fesalut Nº 36 Septiembre 2011

n36 SETEMBRE 2011

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

1,20 EUROS

MEDICINA Com podem controlar la nostra diabetis?

LA FITOTERÀPIA Les plantes i els seus beneficis SALUT Pel·lícules en 3D i salut visual

Contingut pàgines 35-46

ENTREVISTA Mònica Pérez,

actriu còmica i versàtil per interpretar diferents papers FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

DIRECTOR EDITORIAL: Lluís Gómez Bonet lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:

CENTRE KINE MIREIA PASCUAL, infermera del CAP 1r de Maig. Àmbit d’Atenció Primària DR. ALFREDO CHÁRLEZ MARCO, especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia NEXUS, DR. SAMUEL PINÓS, director mèdic de Nexus LLUÍS BIELSA ELIES, òptic optometrista DR. ADOLFO LAFUENTE CUENCA, director tècnic de Traumare ROYAL LLEIDA SALVADOR VIDAL i RAFA FERRERUELA, òptics i optometristes d’ILO MÒNICA NIEVES, neuropsicòloga FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25

Edita: LGB editores C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 130 prensa@lgbeditores.com Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

prensa@lgbeditores.com 3

4

26

24 11

n36

SETEMBRE 2011

16

6

Com podem controlar la nostra diabetis?

16

24 Pel·lícules en 3D i salut visual

Sumari fesalut 36 A fons ...........................................................

ENTREVISTA A MÒNICA PÉREZ

Publireportatge ............................................

6 10

CENTRE KINE: EM VAN DIAGNOSTICAR UN CÀNCER DE MAMA...

I ESTIC VIVA

Notícies ........................................................

11

LA FITOTERÀPIA

Benestar social, ocupació i salut pública ...............................................

Ara actualitat................................................

Actualitat......................................................

12 14 18 Reportatge.................................................... 20 ONADA DE CALOR

30 El sol i la protecció ocular

TRAUMARE: FRACTURA VERTEBRAL OSTEOPORÒTICA

Reportatge.................................................... 22 NEXUS: BIOREVITALITZACIÓ CUTÀNIA

Reportatge.................................................... 26 SÍNDROME DE LA FUETADA CERVICAL EN L’ACCIDENT DE TRÀNSIT

Reportatge.................................................... 28 ROYAL LLEIDA

Notícies ........................................................ 34 BREUS

Activitats ......................................................

35

32 Cuidant el cuidador del malalt amb demència

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

A FONS I EN TREVISTA

“

“

Sóc una actriu còmica i versàtil per interpretar personatges ben diferents

BIOGRAFIA

MÒNICA PÉREZ Mònica Pérez (Barcelona, 1971) Va començar la seva carrera al teatre i va arribar a actuar a la companyia La Cubana. També va participar en l’espectacle de Leo Bassi Instintos ocultos.

El 2002 va aparèixer a La Cosa Nostra.

Des de llavors, col·labora per a El Terrat.

Es va donar a conèixer a Homo Zapping i Buenafuente. És una actriu còmica versàtil, amb un gran talent per interpretar personatges diferents.

Ha treballat en televisió i teatre. Actualment està de gira amb l’obra de teatre Pel davant i pel darrera, que vindrà a Lleida pròximament.

6

ENTREVISTA I A FONS

EL PROPER 1 D’OCTUBRE, AL TEATRE LA LLOTJA DE LLEIDA,

pel davant... i pel darrera

Hem parlat amb

Mònica Pérez,

actriu catalana de cinema, teatre i televisió Pregunta. - Fent un repàs a la teva trajectòria, has fet teatre, cinema, televisió... Amb quin gènere et quedes?

Resposta. - Em quedo amb tot allò que sigui feina.

El que més m’apassiona és el teatre, públic en directe, crear de nou cada nit el mateix espectacle i fer riure gent diferent.

P. - Creus que falten més programes d’humor a la televisió?

R. - Definitivament, sí! Amb humor tot es pot dir i tot passa millor. El riure és com una aspirina per als mals moments, oi?

Malentesos davant i darrere l’escenari en una doble ficció que narra com una grup de pèssims actors intenta muntar una obra de teatre. En paraules del seu director, Alexander Herold, és “la comèdia més divertida mai escrita. I aquesta no és la meva opinió (tot i que, per altra banda, seria lògic després de muntar-la nou vegades), sinó una opinió àmpliament compartida per milions de persones a tot el planeta.”

P. - Quan vas decidir especialitzar-te com a actriu d’humor?

R. - Des de sempre, sempre he volgut ser actriu còmica. M’encanta fer riure, entretenir i divertir, però, en aquest país, ser còmic està mal vist. Les comèdies semblen obres menors. Ser una còmica és ser del gènere petit, quan és ben sabut que és més difícil fer riure que plorar. Jo defenso la comèdia i, mentre pugui triar, triaré fer riure.

P. - El públic potser no coneix la teva faceta com a guionista i autora teatral…

R. - No, no la coneix. Tampoc m’hi he dedicat tant com a actuar. Algun dia espero poder publicar alguna coseta, tant de bo…

P. - És impressionant com ets de camaleònica.

Com et prepares els papers?

R. - M’agrada treure els personatges del paper. Passo moltes estones a les places escoltant converses de la gent, a la Seguretat Social, als forns… La vida és plena de personatges: a les nostres famílies, a les reunions de l’escala...

M’inspiro en ells i, després, els dono un caràcter propi, una visió meva personal. Sempre intento que els meus personatges siguin entranyables i curiosos, que cridin l’atenció perquè tenen alguna cosa diferent.

7

A FONS I EN TREVISTA

Moltes vegades, poso com a exemple que jo mai faig la figura de primer pla d’un quadre, sinó que sempre faig aquells individus que hi ha al darrere, aixecant un quinqué o amb un somriure misteriós. Que un es pregunta: què fa? A qui mira?

P. - Quin és el personatge que més t’ha costat preparar?

R. - El de codi de barres a Buenafuente. No, és broma!

Cap en concret, i depèn de per a quines feines. A Homo Zapping o La escobilla nacional, que fèiem personatges reals, alguns sortien ràpid perquè tenien un to fàcil de parodiar. D’altres havia d’escoltar-los i mirar-los més… En general, els personatges que fas a la tele o, almenys, als programes que he fet jo, t’exigeixen rapidesa al crear, fins i tot a les sèries, així que aprens a construir un tret de sortida i vas perfilant.

Els personatges de teatre es poden elaborar una mica més. Potser el que més vaig treballar va ser la Renata Pampanini a l’espectacle Una nit d’òpera amb La Cubana. Era una diva de l’òpera, a l’estil de la Callas, però italiana. Tot i així, i sobretot amb la comèdia, el resultat final el crea el públic, tot i que no ho sàpiga.

P. - Ens has fet passar estones molt, molt divertides. Quan et podrem tornar a veure?

R. - SEMPRE, i ho poso en majúscules perquè és una pregunta que em fa gràcia!

Mai he parat de treballar, mai (toco fusta). Combino televisió, amb teatre o ràdio.

Tinc una veïna que em veu cada dia i molts matins, quan vaig a comprar a la seva botiga, em pregunta: “Quan et tornarem a veure?” (riu) A mi? Cada dia. La meva feina? Vine al teatre. Ara sóc al Teatre Borràs fent Pel davant i pel darrera, una gran comèdia que vam estrenar al setembre i que farem fins al 29 de maig.

Els actors, quan no fem televisió, seguim sent actors.

P. - Parlem una mica de salut. Tens algun secret per cuidar-te que puguis compartir amb els nostres lectors?

R. - Riure molt, us ho prometo… Jo, que ja sóc de riure fàcil, tinc la gran sort de ser parella del Jordi Ríos (el Cruyff del Crackòvia), amb qui riem moltíssim.

Una família que està pirada i uns companys de feina amb els quals m’ho passo genial!

8

Abans d’anar a dormir, llet calenteta i un atac de riure. No hi ha res millor…

P. - T’agrada més menjar carn o peix? I les verdures?

R. - Jo sempre dic que sóc de menú infantil. No m’agraden moltes coses, menjo de tot per obligació, perquè s’ha de menjar de tot per salut, però sóc absolutament carnívora!

P. - Acostumes a anar als restaurants o prefereixes cuinar a casa?

R. - Sóc més de casa, i la veritat és que m’encanta cuinar. Llàstima que no m’agraden gaire moltes de les coses que cuino, però com que el Jordi, el meu company, i tots els que s’ho mengen diuen que cuino molt bé, doncs cuino per a ells.

M’he acostumat a cuinar olorant. Segons l’olor sé si està prou fet, prou salat…

Tinc bona escola: la meva mare, tieta i iaia cuinaven de meravella i jo em passava moltes estones a la cuina amb elles. Reconec les olors.

P. - Quan estàs de rodatge, sobretot amb sèries de televisió diàries, t’emportes la carmanyola o et fas un bon entrepà?

R. - Normalment, tens el càtering de la productora, i depèn dels llocs hi ha un bon menjar o no.

ENTREVISTA I A FONS

Quan és diari i no t’agrada el que et posen, sóc de les que s’emporten carmanyola de casa. Per exemple, el càtering de Buenafuente era boníssim! No calia carmanyola. El de la sèrie La que se avecina, amb carmanyola; a ¡Mira quién baila!, només entrepans, així que carmanyola, i a La escobilla nacional, sense carmanyola.

P. - Practiques algun esport?

R. - Sí, vaig al DIR tant com puc. Camino molt i faig set funcions setmanals. Si veniu a veure-la, entendreu per què ho dic.

“AMB HUMOR TOT ES POT DIR I TOT PASSA MILLOR EL RIURE ÉS COM UNA ASPIRINA PER ALS MALS MOMENTS, OI?” P. - Com és el teu dia a dia quan descanses?

R. - La veritat és que descanso poc. Vaig haver de demanar al Tenu, un amic meu, que m’ensenyés a meditar per intentar parar motors una estoneta al dia. Sóc hiperactiva. De fet, com el que cos humà és més intel·ligent que nosaltres mateixos, va dir: “Què li faig agafar perquè redueixi aquest ritme que porta?

Hipotiroïdisme.” I ara! Almenys ara em prenc la vida amb una mica més de calma, poca, però una miqueta més que abans.

P. - I el plat que t’haurien de cuinar per ficarte a la butxaca?

R. - Llibrets de llom! Mmmmmm! O uns bons macarrons! Mmmmm! Menú infantil, ja t’ho dic... (riu).

P. - En quin projecte treballes actualment?

Quins són els de futur?

R. - Ara sóc al Borràs, encantada de fer aquesta comèdia que agrada tant i que fa riure tanta gent. La veritat és que són molts els que ens escriuen dientnos que és una teràpia venir i riure amb nosaltres les dos hores de funció…

Es pot tenir millor feina?

9

PUBLIREPORTATGE I CEN TRE KINE

Em van diagnosticar un càncer de mama....

i estic viva

minat el càncer, estic viva, quina alegria!!! Però... i jo? Quina via he de seguir a partir d’ara?

Què he de fer per recuperar-me?

No em donen respostes i jo em sento abandonada.

No sé què fer ni on anar.

Ara, qualsevol bona notícia, per petita que sigui, me la prenc amb molta més intensitat i intento celebrar-la al màxim amb la gent que m’estima, que és al meu costat, que es preocupa per mi... Són coses que aprens quan t’has vist en situacions límit, quan saps que la teva vida penja d’un fil.

He passat per moments molt durs des que em van diagnosticar aquesta malaltia. Em van intervindre quirúrgicament per extreure’m la mama i diversos ganglis limfàtics de l’aixella.

Posteriorment, vaig haver de suportar sessions de quimioteràpia amb la consegüent caiguda del cabell, els vòmits, la baixada de defenses, etc.

10

En definitiva, una situació difícil.

La resta del temps... millor oblidarlo; una llarga lluita per millorar la meva qualitat de vida, sobretot quan el teu metge decideix que tot està bé, que la revisió dels sis mesos ha sortit perfecta, que ens veiem d’aquí a sis mesos més....

Però jo em trobo sense poder moure bé el braç, amb una gran limitació del moviment, dèbil, amb molta por per la possibilitat que s’infli el braç...

Per als metges, això és tot: han eli-

“

Senzillament, GENIAL. El meu físio, l’Aitor Sala, de seguida es va posar mans a l’obra amb mi.

Us explico el tractament: sessions de teràpia manual per guanyar el balanç articular que em va permetre millorar la pèrdua de mobilitat de l’espatlla, mobilitat que havia perdut després de la intervenció; sessions de drenatge limfàtic manual (és un tipus de massatge específic per buidar el líquid que molt sovint s’acumula al braç i que ajuda a drenar el sistema limfàtic que es veu afectat després d’una extracció de ganglis), gimnàstica preventiva, per millorar l’elasticitat del braç, consells per prevenir que el braç no s’infli...

“

Ja han passat sis mesos des que em van diagnosticar un càncer de mama. Després d’uns dies de nerviosisme i ansietat per afrontar una nova revisió, em diuen que tot està molt bé, que estic neta, que tot està genial...

Finalment, després de provar molts centres de fisioteràpia, vaig caure en mans del Centre Kine, i no tinc paraules per explicar el tracte, la professionalitat i l’experiència dels seus professionals...

Tot aquest treball m’ha permès, dia a dia, millorar la meva qualitat de vida. I ara puc gaudir-ne sense dolor i sense cap tipus de limitacions

ED ULCORANTS NA TU-

La fitoteràpia La fitoteràpia és l’estudi de l’interès terapèutic de les plantes.

Aquestes contenen components actius utilitzats per al tractament de diverses malalties. Aquests principis actius han estat estudiats i extrets per diferents mètodes. Perquè una planta comuna tingui propietats medicinals, s’han de respectar certes regles de recollida, dessecació, emmagatzematge i, finalment, la presentació final en infusions, extractes, càpsules, etc.

COM ES PREPAREN LES PLANTES? Maceració: es deixen les plantes en aigua, oli o vinagre macerar durant un període que varia entre 12 hores i 15 dies, en funció del tipus de planta.

Infusió: la planta es cobreix d’aigua tèbia o bullint i es deixa reposar.

Decocció: es deixen les plantes en aigua freda, que després es posa a bullir durant alguns minuts (especialment arrels, escorces i fruits).

Tintura mare: maceració de la pols de planta seca en alcohol a 40°, 60° i 80°.

Pols total: liquat de planta i, després, es tamisa la preparació.

Extracte: maceració de l’arrel de la planta en una solució hidroalcohòlica durant sis dies; després, pas en centrífuga a 280 graus i s’obtenen els principis actius hidro o alcohol solubles.

Macerats glicerina: fabricació a partir de botons o gemmes de les plantes. La concentració del principi actiu és de 10% en equivalent de planta seca, que estan donats després d’una dilució a 1/10. La solució de maceració està feta d’1/3 d’aigua, 1/3 de glicerina i 1/3 d’alcohol.

ALGUNS EXEMPLES DE PLANTES I ELS SEUS BENEFICIS: ALFÀBREGA. Propietats: antiespasmòdica, estomacal, carminativa.

Recomanada per a: gastritis, enteritis, restrenyiment, dolors d’estómac, vòmits, refredats genitourinaris.

CARXOFA. Propietats: diürètica, depurativa, febrífuga.

Recomanada per a: icterícia, congestió hepàtica, còlics vesiculars, cirrosi, insuficiència hepàtica, insuficiència hepatorrenal, nefritis crònica, arteriosclerosi, insuficiència cardiorrenal.

BLAT DE MORO. Propietats: diürètic, sedant, aprimant, antihemorràgic.

Recomanat per a: arenes, cistitis crònica, hidropesia, nefritis, cardiopaties, albuminúria, reumatisme, èczema, lèrgia.

CAMAMILLA. Propietats: tònica, estimulant, aperitiva, estomacal, colagoga, antiespasmòdica, sedant, antiàlgica, desinfectant.

Recomanada per a: còlics, aerofàgia, dolors d’estómac.

En ús extern: cures de la pell i del cabell, inflamació dels ulls.

TARONGER (TARONJA). Propietats: antiescorbútica.

Recomanada per a: gingivitis, càries dental, galteres, artritis, trastorns gàstrics, hepàtics i intestinals.

11

BENESTAR SOCIAL, OCUPACIÓ I SALUT PÚBLICA

L’Ajuntament de Lleida vetlla per la població més vulnerable davant l’onada de calor La Paeria va intensificar el mes passat el seguiment de les persones més vulnerables als efectes de les altes temperatures, davant l’activació d’alerta per risc de calor. En col·laboració amb la Generalitat i a través del pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS 2011), la regidoria de Benestar Social va intensificar les trucades i les visites a les persones més fràgils mitjançant els serveis assistencials a nivell domiciliari i va insistir en els consells de prevenció. Seguint el protocol establert, es van desenvolupar les següents accions de manera intensiva:

cal prendre per evitar un cop de calor al total de beneficiaris del servei de teleassistència de més de 65 anys, que en l’actualitat són 2.030.

Atenció domiciliària Les treballadores familiars que duen a terme l’atenció domiciliària van realitzar un recordatori de les indicacions a seguir per evitar un cop de calor a totes les persones beneficiàries del servei. S’ha actuat, bàsicament, en el col·lectiu de més 65 anys, del qual es beneficien en l’actualitat 517 persones. S’ha intensificat la informació sobre les recomanacions i s’ha vetllat més directament en aquelles més susceptibles de patir un cop de calor atesa la seva especial vulnerabilitat. A més a més, el dissabte dia 20 d’agost es va fer un seguiment telefònic més acurat a 30 persones, que són les que tenen perfil més vulnerable per la seva situació física, social i familiar.

Des del dimarts 16 d’agost, s’han realitzat un total de 2.484 trucades i s’ha arribat al 100% de la població beneficiària del servei: 2.030 persones (en algun cas, la trucada ha estat realitzada dues vegades).

Teleassistència domiciliària El servei municipal de teleassistència domiciliària va iniciar trucades informatives de forma preventiva el dimarts dia 16 per informar de les mesures que

A més a més, es van realitzar trucades específiques a aquelles persones d’especial risc, persones més grans de 80 anys que viuen soles o acompanyades d’altres també més grans de 80 anys, que actualment són 1.142, per mirar de detectar qualsevol incidència que impliqués una intervenció de l’àrea de salut.

Informació des de l’oficina única d’atenció a temporers Des de l’oficina única d’atenció a temporers per a la campanya de la fruita, així com des del medi obert amb educadors d’entorn, el mes passat es van intensificar les recomanacions per evitar un cop de calor a les persones sense llar.

En aquest sentit, cal destacar que no s’ha produït cap incidència relacionada amb l’onada de calor entre aquesta població.

Protecció Civil va mantenir l’alerta del Procicat per onada de calor fins al dia 22 d’agost.

L’Ajuntament de Lleida potencia la prevenció dels efectes de la calor entre la població més vulnerable La Paeria va intensificar el seguiment de les persones més vulnerables als efectes de les altes temperatures davant l’activació el divendres 19 d’agost del nivell 1 d’alerta per risc de calor (quan es preveia que en les següents 36 hores se superarien els 37,8 graus). En col·laboració amb la Generalitat i a través del pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut (POCS 2011), la regidoria de Benestar Social va intensificar les trucades i les visites a les persones més fràgils mitjançant els serveis assistencials a nivell domiciliari i va insistir en els consells de prevenció. Al nivell 1 no és necessari activar mesures extraordinàries, però sí donar a conèixer la situació. En aquest sentit, la regidoria de Benestar Social va reforçar les trucades a les persones més fràgils mitjançant els serveis assistencials a nivell

12

domiciliari recordant les indicacions de prevenció (serveis d’atenció domiciliària i TAD teleassistència).

Del total de beneficiaris del servei de teleassistència més grans de 65 anys, que en l’actualitat són 2.030, es van realitzar trucades a aquelles persones d’especial risc. En cas d’activació de l’alarma a nivell 2, es truca a les persones de més de 80 anys que viuen soles o acompanyades d’altres també de més de 80 anys (1.142 ciutadans).

Pel que fa al servei d’ajut a domicili, s’ha actuat bàsicament en el col·lectiu de més de 65 anys, del qual es beneficien 517 persones. S’ha intensificat la informació sobre les recomanacions i s’ha vetllat més directament per les més susceptibles de patir un cop de calor, atesa la seva especial vulnerabilitat (aproximadament unes 24 persones).

Pel que fa al col·lectiu de persones temporeres i sense llar, se’n va informar unes 120 persones de manera genèrica i, de manera intensiva, pel seu especial risc, 17 persones.

Així mateix, els equips d’atenció primària dels diferents barris de Lleida han actuat dins el pla, informant a través d’una trucada telefònica i/o visita domiciliària a les persones o famílies que, per les seves condicions sociofamiliars, també formen part del col·lectiu d’especial risc i no contemplat als apartats anteriors (15 persones).

Per tant, en cas d’activació del nivell d’alt risc per onada de calor (nivell 2), des de Benestar Social es vetlla de manera molt directa per 56 persones i es contacta per a informació amb 2.030 ciutadans.

Les recomanacions que es fan a les persones més vulnerables, però que també són d’interès per a tota la població són: Cal protegir-se del sol i de la calor. A casa, és necessari controlar la temperatura. Durant les hores de sol, tanqueu les persianes de les finestres on toca.

Obriu les finestres de casa durant la nit, per refrescar-la. Romaneu a les estances més fresques. • Utilitzeu algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar

com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...). Preneu dutxes fresques d’una manera freqüent. Al carrer, eviteu el sol directe: porteu una gorra o un barret, utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.

Procureu caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan sou a la platja i descansar en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Porteu aigua i beveu-ne sovint.

Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot,

la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixeu els infants amb les finestres tancades. Limiteu l’activitat física a les hores de més calor: eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor. Reduïu les activitats intenses.

Beveu força líquids i vigileu l’alimentació: beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot, sense tenir set.

No preneu begudes alcohòliques i eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

250 persones, beneficiàries del programa Respir de l’Ajuntament de Lleida Respir ha arribat, fins al mes d’agost, a 120 famílies (250 persones). D’aquestes, 50 famílies compten amb servei d’ajut a domicili i 70, amb prestació per cuidador.

El servei d’ajut a domicili atèn 599 famílies durant aquest any

250 persones han participat en el programa Respir de l’Ajuntament de Lleida, consistent en l’ajut a domicili a persones cuidadores de familiars amb diferents graus de dependència. L’objectiu és que els familiars que es fan càrrec de persones dependents puguin gaudir d’un temps de descans de 3-4 hores a la setmana.

L’alcalde accidental Josep Presseguer, acompanyat de la tinenta d’alcalde d’Economia i Hisenda, Montse Mínguez, van visitar el passat dia 23 d’agost una de les famílies beneficiàries d’aquest programa, que s’inclou dins del servei d’ajut a domicili (SAD) que presta l’Ajuntament de Lleida. El programa Respir es realitza dins del plans d’ocupació i ha suposat la contractació de 22 professionals. El programa

El programa de servei d’ajut a domicili (SAD) de l’Ajuntament de Lleida és el conjunt de tasques d’atenció personal (higiene, alimentació, mobilitzacions...) familiar o a la llar, dutes a terme al propi domicili de la persona, per part de personal amb formació específica: treballadores familiars, auxiliars de geriatria o auxiliars de la llar, i que van adreçades a donar suport i millorar les situacions generades per la manca d’autonomia física, psíquica o social o bé per a situacions de dependència. L’accés al programa es realitza a partir de la valoració de la situació de manca d’autonomia o dependència que realitzen els i les professionals dels equips bàsics de serveis socials dels diferents barris.

El preu públic és d’11,76 €/hora i l’ordenança fiscal que el regula preveu bonificacions en funció de la renda de la persona beneficiària El servei el presten dues empreses externes i un treballador familiar propi, amb una mitjana de 7.200 hores mensuals.

L’any 2010, l’Ajuntament de Lleida hi va destinar 1.641.646,25 €. Durant aquest any 2011, s’han atès un total de 599 famílies, de les quals 498 corresponen a famílies amb persones grans o en situació de dependència. En total, les persones beneficiàries del programa són 1.053.

13

ARA ACTUALITAT

El president de la Diputació de Lleida inaugura la sala de vetlla de Vilagrassa

14

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va inaugurar la sala de vetlla de Vilagrassa (l’Urgell), en un acte que va comptar amb la participació de l’alcalde del municipi, Jordi Serés, a més de la vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló; la diputada Josefina Bernade, i la resta de membres del consistori municipal.

La corporació ha invertit 50.000 € en el projecte bàsic d’execució de sala de vetlla per a la construcció d’aquest equipament, que ha comptat amb un pressupost de 110.000 €.

va destacar que els equipaments i els serveis han estat i són clau per a la supervivència dels municipis. “Sota la responsabilitat i l’impuls municipal s’han creat i consolidat serveis bàsics i imprescindibles per als ciutadans”, va dir Reñé, que va afegir que aconseguir un equipament d’aquestes característiques “no es fa per generació espontània; és la conseqüència d’haver treballat prèviament, d’haver dedicat moltes hores d’estudi i de planificació, moltes reunions i moltes actituds per trobar el finançament necessari”.

En el seu parlament, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé,

En la seva intervenció, el president de la Diputació de Lleida també va

“La corporació ha invertit 50.000 € en el projecte bàsic d’execució de sala de vetlla per a la construcció d’aquest equipament, que ha comptat amb un pressupost de 110.000 €”

posar de manifest que per aconseguir el benestar dels ciutadans és important la suma d’esforços entre les administracions que són més properes, com és el cas dels consells comarcals, que tenen la funció de mancomunar serveis, fer-los més eficients i donar la garantia que s’atorga, el millor servei, als ciutadans dels pobles més petits.

La Diputació de Lleida crea la nova Comissió de Salut Pública

La Diputació de Lleida ha creat per a aquesta nova legislatura la Comissió de Salut Pública, que gestionarà els programes d’actuació en matèria d’assistència i cooperació amb els ajuntaments en l’àmbit de la protecció i promoció de la salut pública finançats amb els fons estatals.

Aquesta comissió, que estarà presidida pel diputat de CiU, Antoni

Aprovada la creació i composició de les comissions informatives permanents, de la comissió especial de comptes i la resta de comissions de caràcter específic

Ponz, es va aprovar en el ple extraordinari que la Diputació de Lleida va celebrar el passat 29 de juliol.

En la mateixa sessió es va aprovar la creació i composició de les comissions informatives permanents, de la comissió especial de comptes i la resta de comissions de caràcter específic.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15

MEDICINA I COM P ODEM CON TRO LAR LA N OSTRA DIA BETIS?

MIREIA PASCUAL Infermera del CAP 1r de Maig Àmbit d’atenció primària

Com podem controlar la nostra diabetis?

LA DIABETIS NO CONTROLADA POT ARRIBAR A SER UNA MALALTIA GREU,

PER AIXÒ HEM DE SABER I APRENDRE A CONTROLAR-LA

El bon control de la diabetis només depèn de cada pacient. Per molta bona voluntat que tinguin els professionals d’ajudar, educar i encaminar al bon control de la malaltia, sense la col·laboració del pacient i el treball conjunt és impossible assolir uns bons objectius.

Bàsicament, hi ha quatre coses que s’han de saber per poder tenir un bon control de la diabetis i poder portar una vida saludable i activa.

EN PRIMER LLOC, S’HA D’APRENDRE SOBRE LA DIABETIS. HEM DE SABER QUÈ ÉS LA DIABETIS. EN SEGON TERME, HEM DE CUIDAR ELS FACTORS CLAU DE LA DIABETIS, ÉS A DIR, ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL BON CONTROL. EN TERCER LLOC, CONTROLAR-LA. I PER ÚLTIM, SEGUIR ELS CONTROLS CORRESPONENTS AMB EL NOSTRE METGE I INFERMERA.

16

La diabetis és una malaltia greu que afecta gairebé totes les parts del cos. És per això que és necessari un equip de persones per ajudar a portar-ne un bon control: metge, infermera, endocrí, oftalmòleg, dentista, podòleg, família, etc.

Segurament haureu escoltat o possiblement hàgiu dit alguna vegada: “Tinc una mica de diabetis” o “Tinc el sucre una mica alt”. Aquestes frases ens fan creure que la diabetis no és una malaltia greu. No és així. La diabetis no controlada pot arribar a ser una malaltia greu, per això hem de saber i aprendre a controlarla.

el cuidador in• Alimentació i activitat física Qualsevol persona amb diabetis ha de seguir una alimentació sana, mantenir un pes saludable i fer activitat física cada dia.

Si controleu bé la diabetis, us sentireu millor i evitareu els problemes que pot causar la malaltia, com ara infart cardíac o cerebral, malalties oculars greus i fins i tot ceguera, problemes nerviosos a les mans i als peus, problemes de circulació i fins i tot amputacions, problemes de ronyó, malalties a les genives i problemes amb les dents, etc.

CONJUNTAMENT AMB EL VOSTRE EQUIP DE SALUT, HEU D’ACONSEGUIR CONTROLAR I PORTAR UN BON SEGUIMENT DE LA DIABETIS. ELLS US INFORMARAN DE QUIN ÉS EL MILLOR PLA PER A VOSALTRES, QUINS OBJECTIUS US HEU DE MARCAR I QUINES SÓN LES PAUTES I CONTROLS A SEGUIR PER TAL DE NO TENIR COMPLI-CACIONS.

• Nivells de glucosa en sang Si teniu els nivells de glucosa en sang dins de la normalitat, és més probable que noteu un augment en la qualitat de vida: teniu més energia, esteu menys cansats, teniu menys set, orineu amb menys freqüència, les rascades i ferides es curen millor i teniu menys infeccions a la pell o a l’orina. Eviteu les complicacions a la vista, peus i genives. Consulteu al vostre metge o infermera com controlar la glucosa sanguínia, la pressió arterial i el colesterol.

El control de la glucosa sanguínia es porta bàsicament amb el valor Hb1c, que ha de ser inferior a 6,5 i ens indicarà un bon o mal control en els últims tres mesos.

• Pressió arterial El nivell ideal de pressió arterial per a la majoria de persones amb diabetis és de menys de 130/80. La pressió arterial alta fa que el cor hagi de treballar massa. Pot provocar un atac de cor o un infart cerebral o perjudicar els ronyons.

• Colesterol LDL Hi ha dos tipus de colesterol. El LDL és el colesterol dolent i es pot acumular i tapar els vasos sanguinis, i per tant, provocar un infart. El nivell ideal de LDL per a la majoria de persones és de menys de 100.

• Colesterol HDL L’HDL és el colesterol bo, que ajuda a eliminar el colesterol dolent dels vasos sanguinis. L’objectiu per LDL per a la majoria de les persones és més de 40.

17

ACTUALITAT I O NAD A DE CA LOR

Quan les temperatures són anormalment altes, la calor excessiva pot ser un perill per a la salut.

Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre d’altres) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

Onada de calor Quins són els símptomes

Què heu de fer

del cop de calor?

Hi ha alguns símptomes que ens poden alertar: • temperatura molt alta • mal de cap • nàusees • set intensa • convulsions • somnolència o pèrdua del coneixement

en cas d’onada de calor?

PROTEGIU-VOS DEL SOL I DE LA CALOR

Davant aquests símptomes: Traslladeu la persona a un lloc més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, venteu-la i aviseu urgentment els serveis emergències (112).

A casa, controleu la temperatura: • Tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol directament durant el dia.

• Obriu les finestres de casa per refrescar-la durant la nit.

• Estigueu-vos a les estances més fresques.

• Utilitzeu algun tipus de climatització per refrescarvos i refrescar l’ambient (ventiladors, aire condicionat, ventalls, entre d’altres). Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (biblioteques, cinemes, etcètera).

• Refresqueu-vos sovint amb dutxes o tovalloles amarades d’aigua.

Al carrer, eviteu el sol directe: • Porteu una gorra o un barret.

• Utilitzeu roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada.

• Procureu caminar per l’ombra, estar sota un parasol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.

• Porteu aigua i beveu-ne sovint.

• Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba.

• Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i mai hi deixeu els infants o persones fràgils amb les finestres tancades.

Limiteu l’activitat física durant les hores de més calor: • Eviteu sortir a les hores del migdia, que és quan fa més calor, i reduïu les activitats intenses.

Beveu força i vigileu l’alimentació: • Beveu aigua i sucs de fruita tant com pugueu, fins i tot sense tenir set.

• No preneu begudes alcohòliques.

• Eviteu els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.

18

ON ADA DE CAL OR I ACTUALITAT

Ajudeu els altres.

Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola: • Mireu de visitar-los un cop al dia.

• Ajudeu-los a seguir aquests consells.

• Si prenen medicació, reviseu amb el seu metge si pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

persones amb més risc de patir un cop de calor?

Quines són les

• Persones més grans de 75 anys.

• Persones amb determinades circumstàncies socials (viuen soles, pobresa, etc.).

• Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura.

• Persones que realitzen una activitat física intensa.

• Persones que hagin de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (incloses les activitats laborals).

• Nadons.

• Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.

• Persones que prenen medicaments especials (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).

• Persones amb problemes mentals i de conducta pel consum de substàncies psicoactives o d’alcohol.

per a més informació

INFORMEU-VOS DELS HORARIS DELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA QUE TENIU MÉS A PROP, TANT DEL VOSTRE MUNICIPI COM DEL LLOC ON ANEU DE VACANCES.

SANITAT RESPON (902 111 444 · 902 111 444) US PODEN ATENDRE CADA DIA, DURANT LES VINT-I-QUATRE HORES. MITJANÇANT AQUEST TELÈFON, US INDICARAN ELS CENTRES SANITARIS OBERTS I US DONARAN CONSELLS DE SALUT. RECORDEU QUE A LES OFICINES DE FARMÀCIA PODEU OBTENIR INFORMACIÓ SOBRE COM EVITAR ELS PROBLEMES CAUSATS PER LA CALOR. SEGUIU LES PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES, PERQUÈ US ANTICIPARAN ELS DIES MÉS CALOROSOS. ACUDIU AMB ANTELACIÓ ALS PROFESSIONALS SANITARIS I SOCIALS PER PREVENIR ELS POSSIBLES PRO-

Font: Gencat/Salut

19

REPORTATGE I TRAUMARE

LaLa teva salut teva salut

és el nostre OBJECTIU

FRACTURA VERTEBRAL OSTEOPORÒTICA L’osteoporosi és una malaltia esquelètica que es caracteritza per un augment de la fragilitat de l’os com a conseqüència d’una important disminució de la densitat i de la qualitat òssia. A causa d’aquesta fragilitat superior, s’incrementa el nombre de fractures davant traumatismes banals o de baixa energia, que en una altra edat i/o condició de qualitat d’os no suposarien cap problema, com per exemple, aixecar un pes, esternudar, empènyer objectes, etc. Aquestes fractures són dos o tres vegades més freqüents en dones que en homes. L’existència d’una fractura vertebral anterior incrementa el risc de patir-ne una altra.

Os amb osteoporosi

DIAGNÒSTIC Es tracta d’un dolor de repòs d’intensitat moderada, amb un augment considerable quan es realitza bipedestació o canvis de postura. En els estats més avançats, s’associa a la pèrdua d’alçada dels pacients juntament amb arrodoniment harmònics del dors (cifosi arrodonida).

La confirmació de l’existència d’una o diverses fractures osteoporòtiques es realitza mitjançant la radiologia simple en bipedestació i centrada sobre la zona dolorosa. La RMN (ressonància magnètica nuclear) ens permet la identificació etiològica i cronològica de la lesió.

d’alçada del cos vertebral sense alteracions dels elements posteriors.

RADIOLOGIA SIMPLE

TRACTAMENT CONSERVADOR

La fractura osteoporòtica per fragilitat és una fractura per compressió, en la qual es visualitza una pèrdua

20

RMN És de gran utilitat per al diagnòstic cronològic de la lesió, és a dir, ajuda a identificar i diferenciar les fractures agudes (amb edema) de les fractures cròniques. També ajuda a diferenciar les fractures patològiques en relació amb afectació tumoral, de les fractures per fragilitat.

TRACTAMENT El tractament conservador va encaminat a controlar el dolor, vigilar la capacitat respiratòria i prevenir i

TRAUM ARE I REPORTATGE

tractar el quadre abdominal. El control del dolor es basa en el repòs i en l’ús d’analgèsics i antiinflamatoris no esteroïdals. Durant el temps de repòs en llit s’educa el pacient per enfortir el to muscular.

Es recomana al pacient seguir un pla de rehabilitació i d’increment de l’activitat quotidiana evitant la flexió anterior, la càrrega i el transport de pesos.

Amb aquest pla terapèutic, els resultats són satisfactoris en més del 80% dels pacients.

TRACTAMENT QUIRÚRGIC Quan el tractament mèdic es mostra insuficient després d’un termini de 6 a 8 setmanes, es planteja el tractament directe mitjançant la punció del cos vertebral fracturat i la injecció de ciment acrílic (polimetil metacrilat) amb control radiològic.

El procediment vertebroplàstia versus cifoplàstia s’ha mostrat eficaç en el control del dolor tant en la fractura osteoporòtica com tumoral, i permet, a més a més, la mobilització precoç dels pacients.

Els dos objectius són altament desitjables en un grup de malalts en què, per l’edat i per la mateixa osteoporosi, es fa necessari evitar la immobilitat.

Indicacions: En general, s’ha de considerar l’ús d’aquestes tècniques en el maneig dels pacients amb una fractura vertebral simptomàtica en: · Deficient control del dolor amb tractament analgèsic. · Contraindicació per realitzar l’esmentat tractament analgèsic per intolerància o per altres complicacions secundàries a aquest. · Quan sigui desaconsellable, cal mantenir el pacient immobilitzat. · La localització de les fractures en zones biomecàniques de més significació (unió dorsolumbar).

Complicacions: Les descrites amb aquestes tècniques es relacionen gairebé exclusivament amb la migració extravertebral del ciment. Aquesta es produeix en més del 50% dels casos de vertebroplàstia i només en menys del 20% de les cifoplàsties.

La majoria de les fuites de ciment no s’acompanyen de símptomes clínics i no tenen importància pràctica, però s’han descrit alguns casos de compressió d’elements neurals.

També s’ha descrit algun cas de migració de ciment a distància (embolismes venosos que arriben al filtre pulmonar).

Tècniques: • VERTEBROPLÀSTIA La vertebroplàstia és una tècnica mínimament invasiva que pretén omplir el cos vertebral amb un material que permeti ser introduït en estat líquid viscós, a pressió, que s’endureixi en un curt espai de temps i que, per tant, reforci la vèrtebra de manera immediata o gairebé immediata.

L’objectiu principal d’aquest procediment és el control del dolor.

• CIFOPLÀSTIA La cifoplàstia es va desenvolupar el 1995 i es realitza sota les mateixes condicions de posició i control radiogràfic que la vertebroplàstia. La diferència fonamental és que es crea una cavitat dins del cos vertebral fracturat mitjançant diferents tècniques i s’omple amb ciment a baixa pressió, endurint la vèrtebra perquè suporti millor les forces mecàniques.

Dr. Alfredo Chárlez Marco Especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia Coordinador de la Unitat de Columna Serveis Mèdics Traumare

TRAUMARE SL (accidents de trànsit) · C/Alcalde Sol, 4 · LLEIDA 973 268 599 21

REPORTATGE I B IOREVITA LITZACIÓ CUTÀNI A

Torna la joventut a la pell de manera natural

BIOREVITALITZACI! CUT"NIA s tracta d’un sistema de rejoveniment de la pell basat en l’aplicació de microdipòsits d’àcid hialurònic, un component fisiològic de la matriu extracel·lular dèrmica. L’àcid hialurònic emprat s’obté biotecnològicament (no és d’origen animal) i es troba estabilitzat.

Aquestes característiques converteixen aquest tractament en un mètode molt segur i de llarga durada.

E

Gràcies a les propietats inherents de l’àcid hialurònic, aconseguim: · Hidratació de tot tipus de pell i millora de la funció d’hidroreserva. Aquesta funció avui sabem que es comença a reduir abans dels 30 anys i s’accentua de manera notable entre els 45-50 anys, amb el climateri. · Millora de totes les propietats de la pell: aspecte, elasticitat, to i textura. · Protecció davant els radicals lliures, especialment abans i després de l’exposició solar, fet que converteix aquest tractament en quasi imprescindible abans i/o després de l’època estival.

Tots aquests beneficis es van corroborar en l’estudi que, en aquest sentit, va dur a terme la Universitat de Michigan i que va ser publicat l’any 2007 en una de les més prestigioses revistes de dermatologia. En l’estudi es de-

22

mostra la restauració dels components de la matriu dèrmica posterior al tractament, així com l’augment de procol·lagen tant intracel·lularment com extracel·lularment i l’allargament i activació dels fibroblasts dèrmics.

Sobre els aspectes tècnics del tractament, destacarem que s’utilitzen diferents concentracions d’aquest àcid segons el grau d’envelliment cutani. Els microimplants s’injecten a la dermis, ja sigui manualment o mitjançant injectors especialment dissenyats per efectuar un tractament absolutament homogeni quant a volum i profunditat de cada microimplant.

Segons cada cas en particular, es planifiquen programes individualitzats de biorevitalització cutània, però, per fer-se una idea, un tractament estàndard podria consistir en unes tres sessions espaiades unes 2-4 setmanes i una pauta posterior de manteniment d’una sessió cada 4-6 mesos. I com a pauta d’estiu, com a prevenció del fotoenvelliment, s’acostuma a fer una sessió abans d’aquest (juny) i una segona al setembre.

Les zones a tractar són cara, coll, escot i mans, ja sigui individualitzadament o conjuntament. Dins de l’àrea facial, mencionarem el tractament de la regió subocular (ulleres) com una de les aplicacions més populars d’aquesta tècnica pels destacats resultats que se n’obtenen.

La biorevitalització es pot combinar, i de fet quasi sempre es combina, amb altres tractaments com el làser, IPL, radiofreqüència i, sobretot, el Botox, del qual parlarem abastament el proper mes.

B IOREVI TALI TZA CI Ó CUTÀN IA I REPORTATGE

És un tractament quasi imprescindible abans i/o després de l’època estival

”

Doctor Samuel Pinós Director mèdic de Nexus

23

COL·LEGIS OFICIALS I COL·L EG I OFICIAL D ’ÒP TICS DE CATA LUNY A

Pel·lícules en 3D

i salut visual Davant el conjunt de sensacions i deduccions sobre si els sistemes de visualització en 3D poden perjudicar la visió dels adults i els nens, podem respondre rotundament que no

LUIS BIELSA ELIES Òptic optometrista

El cinema, la televisió i fins i tot les consoles de videojocs en 3D van ocupant un espai cada vegada més gran al panorama multimèdia. Per tant, és normal que aparegui el dubte sobre la bondat d’aquests sistemes de visualització respecte a la salut visual. Alguns espectadors de cinema en 3D acusen molèsties i/o pesadesa durant o després d’acabar la projecció, d’altres ni tan sols arriben a percebre els efectes de relleu i profunditat de la pel·lícula. Molts pares poden pensar que veure una pel·lícula o jugar amb un sistema de vídeo tridimensional pot ser perjudicial per a la visió infantil. Davant aquest conjunt de sensacions i deduccions sobre si els sistemes de visualització en 3D poden perjudicar la visió dels adults i els nens, podem respondre rotundament que no. Una qüestió ben diferent és la referida a persones que, com explicarem, no puguin o no tolerin els efectes visuals en tres dimensions.

La visió conjunta i coordinada dels dos ulls, coneguda com a visió binocular, representa la màxima expressió de qualitat, comoditat i eficàcia del sistema visual. Gràcies a la visió binocular podem calcular distàncies amb precisió, seguir sense esforç objectes en moviment, disposar d’un camp visual més ampli, llegir amb rapidesa i comprendre millor el text. En definitiva, gaudir d’una percepció del món real més precisa i útil per desenvolupar-nos amb èxit al nostre entorn.

Desafortunadament, l’examen de la visió binocular no sempre forma part del procediment de valoració de la salut visual. La pràctica habitual de valorar l’estat visual de cada ull, per separat, sense contemplar la visió dels dos ulls alhora acostuma a ser bastant habitual, de tal manera que l’examen de la visió binocular acostuma a reservar-se a trastorns evidents d’aquesta com els estrabismes manifestos. En aquest sentit, la desviació ocular pròpia dels estrabismes de cert valor podria fer pensar que si no hi ha desviació ocular aparent, no hi ha problema binocular, de manera que les disfuncions binoculars menys evidents poden passar desapercebudes.

24

COL·L EG I OFICIAL D ’Ò PTICS DE CATA LUNY A I COL·LEGIS OFICIALS

La visualització de pel·lícules en 3D pot servir com un element d’autodiagnòstic senzill Les persones que no toleren els efectes en 3D són, justament, les que tenen aquest tipus d’alteracions, tan subtils en la forma com contundents en els seus efectes, especialment quan les demandes de l’entorn obliguen a usar els dos ulls de manera simultània, coordinada i contínua.

Si resulta lògic que una persona amb visió en un sol ull, és a dir, amb visió monocular, no pugui percebre els efectes en 3D, podríem entendre també com a lògic que una persona amb una bona agudesa visual als dos ulls pugui percebre’ls perfectament.

La disparitat de fixació es produeix quan, en posició de repòs, els ulls no miren cap al mateix punt de l’espai, és a dir, quan els eixos visuals no es creuen sobre l’objecte d’atenció visual, sinó que es creuen una mica abans, després, per sobre o per sota d’aquest.

Quan els ulls passen a la posició activa, és a dir, quan miren perquè el cervell hi vegi, compensen aquesta disparitat. A més a més, existeix una certa tolerància en la fixació, capaç de donar al sistema un marge més ampli de fusió de les imatges monoculars tot i estar la disparitat de fixació sense compensar del tot.

Com més disparitat de fixació, més esforç serà requerit per mantenir la visió binocular. Com que a la vida diària mirem amb els dos ulls, podrem prescindir-ne si el sistema no és capaç de mantenir-la contínuament.

El cervell podrà suprimir, de manera més o menys eventual, la visió central d’un dels ulls, i evitarà així la visió doble, conseqüència de la pèrdua fusional. Com que les pel·lícules en 3D obliguen a l’ús simultani dels dos ulls, ja que en cas contrari no hi ha percepció tridimensional, les disparitats de fixació s’han de compensar de manera intensa i contínua durant un temps prolongat, cosa que provocarà molèsties i cansament visual.

No obstant això, no és necessàriament així. Podria donar-se la possibilitat de presència d’una de les disfuncions binoculars no estràbiques més freqüents, la coneguda com a disparitat de fixació.

ALTERACIÓ BINOCULAR Si percebem molèsties, sensació de fatiga o els nostres fills mostren una cara inexpressiva davant els espectaculars efectes cinematogràfics en tres dimensions, gairebé podem tenir la certesa de trobar-nos davant una alteració binocular. D’altra banda, veure el cine en 3D no perjudica la visió. De fet, fins i tot pot ser beneficiós, ja que obliga a l’exercici de les habilitats fusionals en aquelles persones amb una visió binocular poc consolidada.

Article publicat a la revista ‘Médicos y medicinas’ 25

REPORTATGE I LA XURRIA CA DA CERVICAL

Síndrome de la fuetada cervical en l’accident de trànsit

com les caretes articulars, la càpsula i la medul·la espinal.

El TAC també té la seva utilitat i és particularment útil en la identificació de fractures i luxacions ocultes que no es poden identificar per altres mitjans.

En els casos de dolor radicular amb irradiació per l’extremitat superior, l’estudi electromiogràfic pot confirmar la presència d’una radiculopatia.

Els afectats poden tenir lesions als músculs, lligaments, càpsules articulars i nervis, però és poc freqüent l’existència de fractures vertebrals o luxacions, llevat dels accidents de gran intensitat o d’alta energia. Les proves diagnòstiques comuns acostumen a donar poca informació i solen concloure els informes sense descobriments patològics i patrons de normalitat, de manera que costa acceptar que hi ha lesions al coll.

Diagnòstic i proves complementàries La majoria dels pacients arriben a la consulta referint dolor cervical, difús a la palpació, molèsties a la mobilització i limitació dels moviments cervicals, sense objectivar-se a l’exploració física cap altre descobriment objectiu.

Per complementar l’exploració física, s’han de fer radiografies en projeccions anteroposterior i lateral de la columna cervical completa i perfils en flexió i extensió màximes d’aquest segment vertebral. Les radiografies han d’abastar tota la columna vertebral cervical i el cos vertebral de la primera vèrtebra dorsal.

La ressonància magnètica (RMN) és insuperable en l’avaluació de les parts toves de la columna cervical.

Permet visualitzar les lesions ocultes dels discos intervertebrals, dels lligaments i de les estructures posteriors 26

No obstant això, estudis realitzats en cadàvers, comparant-los amb les observacions clíniques i les proves complementàries realitzades, evidencien l’existència de lesions a nivell de les parts toves del segment cervical que no s’han pogut identificar per les proves d’imatge corresponents.

Evolució i pronòstic La majoria dels pacients amb síndrome agut de dolor cervical després d’haver tingut una lesió per xurriacada cervical es recuperen de la seva simptomatologia en unes setmanes. Hi ha un grup més reduït de pacients que presenten molèsties fins als sis mesos i alguns pacients de forma aïllada informen de símptomes persistents fins a l’any.

Diferents estudis indiquen taxes de recuperació més o menys lentes. Existeix una sèrie de factors pronòstic citats en alguns treballs de revisions bibliogràfiques que estan relacionats amb la persistència de símptomes prolongats en el temps.

Entre aquests factors trobem la gravetat de l’accident o de la lesió inicial, estratègies mal adaptatives, depressió i ansietat.

L A X URRIACAD A CERVICAL I REPORTATGE

avaluació per un equip multidisciplinari realitzant una avaluació psicosocial del pacient.

Prevenció

També hi incideixen l’edat avançada i l’existència de cefalea o dolor cervical abans del traumatisme.

Es dóna la circumstància que en aquells països on les asseguradores no cobreixen les despeses sanitàries ni les indemnitzacions personals a partir de determinat període, els quadres anomenats xurriacada cervical crònica o síndrome tardà de la xurriacada cervical són realment escassos. No obstant això, en altres països com els Estats Units, la simptomatologia crònica segueix sent habitual.

Un dels principals objectius dels professionals sanitaris és la prevenció. Els programes de seguretat viària que centren l’atenció en l’ús adequat del cinturó de seguretat són de gran importància. Tot i que, com hem comentat en aquesta anàlisi, el cinturó de seguretat pot augmentar el moment de flexió del clatell sobre el tòrax i provocar una síndrome de la xurriacada cervical, la morbiditat i mortalitat causades per la no utilització d’aquest cinturó de seguretat superen amb escreix les que es produeixen en la xurriacada cervical per portar el cinturó posat.

La pràctica totalitat de vehicles surten al mercat amb reposacaps ajustables, dissenyats per prevenir la hiperextensió de la columna cervical en cas d’accident, però aquests es posen sovint en una posició que no és l’òptima per al cap.

REGULAR ADEQUADAMENT EL REPOSACAPS

Tractament El tractament pot ser en ocasions complicat, quan hi ha escassetat de descobriments físics objectius en pacients que presenten una lesió per xurriacada cervical.

En general, el tractament actiu precoç és preferible a l’ús d’un collaret cervical i a la indicació de repòs.

Excepte en casos de lesions greus, la utilització prolongada del collaret cervical està contraindicada. L’actitud del pacient cap a la seva lesió té importància pronòstica de la recuperació.

Els analgèsics associats a antiinflamatoris no esteroïdals i la incorporació de forma primerenca a les seves activitats habituals constitueixen el tractament d’elecció.

La electroteràpia analgèsica i antiinflamatòria unida a la teràpia manual administrades per professionals titulats són també beneficioses a curt termini. Afortunadament, són poc freqüents les lesions derivades d’una xurriacada cervical que requereixin tractament quirúrgic.

Només aquelles lesions greus que provoquen inestabilitat del segment cervical o la compressió neurògena de les estructures d’aquest són subsidiàries d’aquest tractament.

Si els símptomes persisteixen a partir de les vuit setmanes, en els casos lleus s’hauria d’efectuar una re-

La posició ideal d’aquests reposacaps és la més propera possible al cap, amb l’extrem superior per sobre de l’altura dels ulls.

Des de les diferents institucions públiques i privades, és convenient instar els fabricants d’automòbils a seguir millorant la seguretat dels automòbils i dissenyar vehicles que combinin adequadament materials i disseny del suport i del reposacaps que permetin reduir l’acceleració del cap, limitant així la freqüència i la intensitat de les lesions.

(Segona part)

Dr. ADOLFO LAFUENTE CUENCA, director mèdic de TRAUMARE SL

TRAUMARE SL (accidents de trànsit) · C/ Alcalde Sol, 4 · LLEIDA · Tel.: 973 268 599 27

REPORTATGE I ROY AL LL EIDA

28

RO YAL LL EI DA I REPORTATGE

29

PUBLIREPORTATGE I EL SOL I LA PROTECCIÓ OCULA R

El sol i la protecció ocular Pràcticament tothom coneix que la radiació solar pot provocar danys irreversibles a la pell, però pocs són conscients del mal que produeix als nostres ulls Salvador Vidal i Rafa Ferreruela (òptics i optometristes d’ILO)

No podem oblidar que l’ull és un òrgan amb estructures molt sensibles a la llum. De totes les radiacions ultraviolades emeses pel sol, la C és majoritàriament absorbida per la capa d’ozó i la mínima quantitat que arriba a la superfície terrestre no és potencialment nociva per als ulls.

Tot i això, l’exposició prolongada dels ulls a les radiacions A i B (UVA i UVB) pot conduir a l’aparició d’alteracions oculars severes si, a més a més, es donen una sèrie de circumstàncies. La millor manera d’evitar aquesta amenaça és mitjançant la protecció solar ocular, principalment amb l’ús d’ulleres de sol.

Les ulleres de sol són molt més que un complement de moda. Protegeixen els nostres ulls de danys que poden arribar a ser realment greus. Per això, la qualitat del filtre solar de la lent és essencial. Utilitzar ulleres de mala qualitat pot ser més perjudicial que no portar res per protegir els nostres ulls.

LES ULLERES DE SOL SÓN MOLT MÉS QUE UN COMPLEMENT DE MODA Protegeixen els nostres ulls de danys que poden arribar a ser realment greus

La llum solar La radiació que emet el sol inclou un ampli espectre de freqüències, però les que són realment essencials per a la vida a la terra només són una petita part del total: la radiació ultraviolada (UV), la llum visible i la radiació infraroja (IR) Els rajos ultraviolats no són visibles per l’ull humà. Representen el 5% de les radiacions solars i es divideixen en: 30

UVC: la capa d’ozó és l’encarregada d’aturar-los, però el seu deteriorament permet que cada cop ens arribi més quantitat d’aquesta radiació, amb el consegüent perill que suposa.

L’Organització Mundial de la Salut adverteix que el deteriorament de la capa d’ozó incrementarà el nombre de casos de cataractes. Actualment, les cataractes causen més de 17 milions de casos de ceguesa a l’any.

EL SOL I L A PROTECCI Ó OCUL AR I PUBLIREPORTATGE

UVB: aquests són capaços de produir doloroses cremades a la còrnia, però el cristal·lí la protegeix.

que l’ull humà és capaç de percebre. Amb el temps, pot produir degeneració macular.

UVA: són els més perillosos, travessen la còrnia i també el cristal·lí i arriben a danyar la retina. Altres conseqüències provocades per aquests rajos són les cataractes i, en casos extrems, la ceguesa. A més, acceleren l’envelliment dels ulls.

Els rajos infrarojos suposen el 56% de les radiacions solars, són invisibles i, en condicions normals, no danyen l’ull.

La llum visible suposa el 39% de les radiacions solars, és aquella

Els mitjans transparents de l’ull absorbeixen de manera natural els infrarojos a causa de l’aigua que contenen. Tot i això, en condicions extremes, hi ha risc per reescalfament de la còrnia.

FACTORS DE RISC DE L’EXPOSICIÓ SOLAR EL RISC VARIA AMB: L’altitud: com més altitud hi ha, menys atmosfera per protegir-nos i, per tant, més radiació solar.

La latitud: com més a prop som de l’equador, més gran és el perill. D’altra banda, el forat de la capa d’ozó, especialment localitzat entorn al Pol Sud, incrementa considerablement el risc a les regions de l’Antàrtida, tot i la seva distància de l’equador.

L’estació: a l’hemisferi nord, els mesos de juny i juliol són els més perillosos. Al sud, el risc és més alt als mesos de desembre i gener.

L’hora: entre les 10.00 i les 14.00h es concentra el màxim de la radiació solar.

Els núvols: els núvols no ens protegeixen! Deixen passar el 90% de la radiació ultraviolada. És un error pensar que podem prescindir de les ulleres de sol un dia d’estiu només perquè està núvol i la llum molesta menys.

L’entorn: la radiació incrementa un 20% a l’arena, un 30% a l’aigua i un 90% a la neu.

L’edat: s’ha de vigilar molt amb els nens, ja que els seus ulls són especialment vulnerables al sol. Fins als 18 anys el cristal·lí no s’ha acabat de formar. Han d’utilitzar la protecció adecuada.

El color dels ulls: cal saber que les persones amb els ulls clars tenen menys protecció natural.

LES RADIACIONS A LA MUNTANYA Són extremes. La neu reflecteix el 85% dels UV i la seva intensitat augmenta un 10% cada mil metres.

ELS PERILLS: • L’oftàlmia de les neus: sensació d’arena als ulls, llàgrimes i pèrdua d’algunes dècimes de qualitat visual.

• La síndrome del White Out: llagrimeig, pèrdua de la sensació de relleu i por de la llum.

A la muntanya, es recomana protegir-se amb ulleres solars molt envolvents previstes de vidres d’alta protecció.

LA RADIACIÓ AL MAR L’arena reflecteix el 10% dels rajos i l’aigua, aproximadament el 20%. Com més alta és la higrometria, més perillosa serà la radiació.

EL SOL I ELS NENS Els ulls dels nens, i especialment els més petits, són més fràgils que els dels adults.

La transmissió dels UV és total en els nadons i molt important en els menors de 13 anys.

31

REPORTATGE I CUI DAN T EL CUID ADOR DEL M AL ALT AM B D EM ÈNCIA

Cuidant el cuidador

del malalt amb demència

32

A la vida hi ha esdeveniments que afecten la nostra forma futura de viure. Un d’aquests és que et comuniquin que una persona estimada per tu té una demència com, per exemple, Alzheimer.

lògics i conductuals de la demència (SPCD): al·lucinacions, deliris, símptomes depressius i/o d’ansietat, agitació, insomni, vagabunderia, etc., que dificulten i fins i tot poden impossibilitar la cura del malalt.

Les demències són un grup de malalties que impliquen un deteriorament progressiu, una alteració de funcions cognitives (alteracions de l’atenció i l’orientació, pèrdua de memòria, alteracions del llenguatge, disfunció executiva…) i alteracions físiques, que porten la persona a la pèrdua d’autonomia, que, si bé a l’inici potser només afecti algunes activitats del dia a dia, progressivament incidirà en la totalitat de les activitats bàsiques de la persona, incloses la comunicació i l’alimentació, i poden portar a la dependència absoluta. Al mateix temps, poden aparèixer símptomes psico-

En aquest context se succeeixen multitud de sentiments, dubtes i situacions que, si no s’afronten i assumeixen, poden desestabilitzar el sistema familiar i la vida del cuidador, provocant l’anomenada:

SÍNDROME DE BURN-OUT O SÍNDROME DEL CUIDADOR La persona que la pot tenir és aquella que arriba a dedicar al malalt gairebé tot el seu temps, generalment en solitari, i amb estratègies passives i inadequades de resolució de problemes per falta d’informació i/o de suport extern. Es considera produïda per un estrès continuat de tipus crònic en una lluita diària contra la malaltia amb tasques monòtones

“Hem d’aprendre a demanar ajuda, tant a la família i als amics com a professionals, que poden oferir informació, assesorament i recolzament als cuidadors”

CUI DAN T EL CUID ADOR DEL M AL ALT AM B D EM ÈNCIA I REPORTATGE

“el cuidador principal s’ha de cuidar més que mai. Per això és molt important la información i la formació en tots els aspectes de la malaltia”

Cuidant-se un mateix també cuidem el nostre malalt

i repetitives, amb sensació de falta de control sobre els resultats i que poden esgotar les reserves psicofísiques del cuidador.

Inclou desenvolupar actituds i sentiments negatius cap al malalt a qui cuidem, desmotivació, depressió, ansietat, trastorns psicosomàtics, fatiga i esgotament, irritabilitat, despersonalització, angoixa continuada amb sentiments de ser desbordat per la situació, entre d’altres.

Per evitar-ho, el cuidador principal s’ha de cuidar més que mai. Per això, és molt important la informació i la formació en tots els aspectes de la malaltia, demanar ajuda quan es necessita i suport psicològic, social i familiar, perquè és totalment necessari descansar i fer activitats fora de l’entorn de la malaltia.

S’ha d’aprendre a cuidar-se, adonar-se de què és necessari, dedicar-se temps a un mateix, s’han de posar límits al cuidatge, pensant en el futur, i cuidar de la pròpia salut.

I, sobretot, aprendre a demanar ajuda, tant a la família i als amics com a professionals, que poden oferir informació, assesorament i recolzament als cuidadors.

Hem de buscar, a la nostra comunitat, llocs on s’ofereixin solucions als problemes del dia a dia, un lloc on compartir les experiències personals i sentiments amb altres cuidadors de malalts amb demència i, si és necessari, rebre teràpies (psicològiques, físiques, tallers,cursos...).

No ens hem de sentir culpables per deixar en un lloc i un temps la persona estimada. Cal dedicar-se a un mateix i a altres persones. La relació amb el malalt serà més positiva i tranquil·la, fet que previndrà moments de nerviosisme o fatalisme.

CONSELLS PER AL CUIDADOR 1. Informi’s sobre la malaltia d’Alzheimer (sobre els aspectes mèdics de la malaltia, l’evolució, tractaments, previsió de complicacions, coneixements pràctics per afrontar problemes de nutrició, higiene, adaptació de la llar, mobilitzacions del pacient...): consulti els professionals o en un centre especialitzat on aprendre com cuidar la persona estimada i com cuidar-se a vostè mateix. Comparteixi experiències amb altres cuidadors. Tot plegat incrementa el sentiment de control i d’eficàcia personal.

2. Marqui’s objectius reals, a curt termini. No mantingui expectatives irreals (“el malalt no empitjorarà més del que està”), ni tampoc idees omnipotents sobre un mateix (“solucionaré tots els problemes jo sol”).

3. Sigui capaç de delegar tasques a altres familiars o a personal contractat (especialistes). No es cregui imprescindible.

4. Eviti l’aïllament. Obligui’s a mantenir contacte amb els amics i familiars. Surti de casa amb altres persones, ja que els vincles afectius disminueixen l’estrès. Tingui cura especialment dels propis descansos i la pròpia alimentació.

5. Accepti els seus sentiments, no s’oblidi de vostè mateix. L’autosacrifici total no té sentit. Expressi obertament a altres persones les seves frustracions, temors o ressentiments, és una forma d’alliberar-se.

6. Planifiqui les activitats de la setmana i del dia. Estableixi activitats prioritàries i diferenciï el que és urgent del que és important. La falta de temps és una de les primeres causes d’estrès i angoixa.

7. Promocioni la independència del pacient. No s’ha de fer el que el malalt pot fer per si mateix, encara que vagi a poc a poc o ho faci malament. Sàpigui posar-se límits a les demandes del malalt.

S’ha de saber dir no sense sentir-se culpable.

MÒNICA NIEVES, Neuropsicòloga. Directora Clínica de Neurosalut

33

B REUS I NOTÍCIES

L’ús d’Internet afecta l’ús de la memòria Segons l’equip d’investigadors de la Universitat de Colúmbia (Nova York)

La higiene bucal en nadons

PREVÉ FUTURES CÀRIES Un estudi recent de la Universitat d’Illinois, als Estats Units, confirma la presència de bacteris a la saliva del nen associats a càries en la primera infància (ECC) L’ECC és la forma virulenta de càries més prevalent als Estats Units, segons els Centres per al Control i Prevenció de la Malaltia del país.

“Quan un nen arriba al jardí d’infància, el 40 per cent d’ells presenta càries. A més, les poblacions que tenen un nivell socioeconòmic baix, que consumeixen una dieta alta en sucre, i les mares que tenen nivells baixos d’educació són 32 vegades més probables que tinguin aquesta malaltia”, afirma Kelly Swanson, investigador principal de l’estudi.

“Reconeixem que la finestra d’infectivitat, que es creu que passa entre els 19 i 33 mesos, en realitat es produeix a una edat més primerenca. Minimitzar els aperitius, les begudes amb sucres fermentables i netejar les genives dels nadons sense dents, segons el que ha suggerit l’Acadèmia Americana d’Odontologia Pediàtrica, són pràctiques importants que els pares han de seguir per prevenir les càries en el futur”, explica Swanson.

Els investigadors van utilitzar tècniques d’alt rendiment molecular per caracteritzar la comunitat de la microbiota oral, en lloc de centrar-se en la identificació del bacteri d’uns pocs individus.

Un estudi recent assegura que l’ús generalitzat de cercadors i de bases de dades en línia afecta la manera com les persones recorden la informació.

L’estudi l’ha fet un equip d’investigadors de la Universitat de Colúmbia (Nova York) liderat per la professora Betsy Sparrow.

La professora es va preguntar si les persones eren més propenses a recordar la informació que es pot recuperar fàcilment d’un ordinador, igual que els estudiants són més propensos a recordar allò que creuen que se’ls preguntarà.

La doctora Sparrow i els seus col·laboradors van dur a terme quatre experiments de memòria, segons l’estudi recollit pel diari nord-americà The New York Times.

En una d’aquestes proves, els participants escrivien un terme per buscar en un cercador. Abans de fer aquestes cerques, a la meitat dels participants se’ls va informar que una part d’aquesta informació es guardaria en un ordinador i a l’altra meitat de les persones se’ls va dir que aquesta informació no es guardaria en cap lloc per a la seva consulta posterior.

Aquells participants als quals se’ls havia informat que les dades havien de ser desades van demostrar menys capacitat de retentiva que aquells als quals se’ls va informar que les dades s’esborrarien. “Els participants no fan l’esforç per recordar quan pensen que més tard podran buscar el terme que han llegit”, escriuen els autors de l’estudi.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 34

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA UN PASSEIG PER LES PROFESSIONS Durant el mes de juliol s’ha dut a terme a Down Lleida el Passeig de les Professions. Hi han participat un grup de 15 nois i noies.

OBJECTIU PRINCIPAL DEL TALLER • Donar una visió real del món laboral i que els joves prenguin consciència de les diferents professions laborals.

• Donar a conèixer recursos formatius que ofereix la comunitat.

METODOLOGIA UTILITZADA Un dia a la setmana, es destina a fer classes on s’imparteixen matèries instrumentals i es fan tutories individuals per treballar amb cadascú el que més necessita reforçar.

Els altres dos dies es prepara i es fa la sortida, ja sigui a una empresa, que poden ser de caire ben diferent perquè coneguin professions variades i les tasques que s’hi desenvolupen, o al centre o entitat que ofereix la formació.

IMATGE DEL GRUP QUE VA VISITAR EMPRESES I EL PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE GARDENY Després de la visita, a l’Associació es posa en comú el que se’ls ha explicat i es fa la valoració final.

Aquest any s’han visitat les següents empreses: Banasegur SA, Garatge Sport Vídua de Ramon Santesmasses SA, Jardiland i el Parc Científic i Tecnològic de Gardeny.

35

ACTIVITA TS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

PROGRAMA DE FISIOTERÀPIA AQUÀTICA 2011-2012 Aquest mes de setembre, l’aecc-Catalunya contra el Càncer de Lleida inicia la nova edició d’aquesta activitat.

Les entrevistes per fer la selecció són els dies 1 i 6 de setembre.

• La preavaluació, els dies 6 i 15 de setembre.

• La xerrada informativa ‘Linfedema i fisioteràpia aquàtica’, el dia 15 a les 12.00 h.

• L’activitat aquàtica s’iniciará el dimarts 20 de setembre fins al 31 de gener.

Per facilitar la participació com en l’edició anterior, es faran dos grups. Aquest programa es realitzarà al Centre Esportiu Peralta de Lleida, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i Unim, i serà gratuït, com totes les prestacions de l’aecc.

Les persones interessades poden informar-se a: aecc, Catalunya contra el Càncer de Lleida C/Pallars, 25 · tel.: 973 238 148

LA FISIOTERÀPIA AQUÀTICA AQUEST ÉS UN TRACTAMENT A L’AIGUA, GUIAT PER UNS FISIOTERAPEUTES I DIRIGIT A DONES QUE HAN ESTAT OPERADES DE CÀNCER DE MAMA I QUE TENEN PROBLEMES O SEQÜELES DERIVADES D'AQUESTA INTERVENCIÓ.

AMB AQUESTA TERÀPIA S’ACONSEGUEIX: • Millorar la qualitat de vida de les dones operades • Prevenir l’aparició del limfedema i, si ja ha aparegut, sentir-se millor • Millorar i recuperar la mobilitat del braç afectat • Guanyar elasticitat de les cicatrius • Millorar la condició física i mantenir o recuperar la força muscular • Millorar els dolors que poden persistir • Millorar la circulació i respiració • Augmentar l’autoestima, afavorint la creació d’un entorn social satisfactori.

Aquest programa té com a coordinador científic el Dr. Jaume Raventós, cap de la Unitat d’Investigació Biomèdica i Oncologia Traslacional de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

LA FUNDACIÓ CIENTÍFICA DE L’AECC ADJUDICA 1.200.000 € A UN PROGRAMA DE L’IRB DE LLEIDA La Fundació Científica de l’aecc, mitjançant convocatòria pública d’ajudes a grups estables coordinats d’investigació oncològica, adjudica a dos programes 1.200.000 € per cinc anys.

Un dels programes seleccionats ha estat el que contempla la investigació envers les Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri.

36

Als grups de col·laboradors clínics i de laboratori es troba l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Lleida, dirigit pel Dr. Xavier Matias-Guiu, amb deu dels seus col·laboradors.

HIPÒTESI GENERAL D’AQUEST PROJECTE Buscar les alteracions moleculars relacionades amb el desenvolupament, progressió i disseminació de la malaltia, així com la resistència a la quimioteràpia i radioteràpia, amb la finalitat que aquestes molècules poden constituir un nou conjunt de marcadors de diagnòstic, evolució i pronòstic que permetin el disseny racional de nous fàrmacs per al control de la malaltia en els pacients en què la cirurgia no sigui curativa.

ACTIVITATS

12a EDICIÓ DE LES COLÒNIES D’ESTIU ONCOLÒGIQUES A LA VAL D’ARAN Una nova edició de les colònies d’estiu a la Val d’Aran, de les quals 104 famílies afectades de tot Espanya gaudeixen i que són un motiu de plena satisfacció per a tot l’equip humà que les fa possibles, com recollim en aquests pensaments d’entre els molts expressats pels participants: “Les colònies són cavalls, ràfting, barques, cançons, riures, ròssa, supremes, pirates, patates fregides, teatre, tallers de polseres, muntanya, bombers, amors, esdeveniments, banys a la piscina, accents andalús, català, navarrès i canari. Ibuprofens entre riures i centenars de records!”

Maria Milá, la metgessa. “És el segon any que vinc i m’ho passo genial. He conegut molta gent, voluntaris i monitors. Espero poder seguir venint fins als 16 anys.”

Faustino “Aquest ha estat el meu primer any de colònies, espero i desitjo que no sigui l’últim. Què m’emporto? Valentia, afany de superació, generositat, amor, dedicació i, sobretot, el gran exemple que m’han donat tots els nens.

Són uns dies de curs intensiu, en què ells són els professors i jo, l’alumna. M’emporto molt més del que donat, sens dubte.”

Inma, voluntària acompanyant de Còrdova.

A l’aecc ja estem preparant les de l’any 2012.

Gràcies a tots!

37

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA ASPID SIGNA UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB CATALUNYACAIXA PER OFERIR PRODUCTES FINANCERS EN CONDICIONS PREFERENTS

ASPID i CatalunyaCaixa han signat un acord de col·laboració, en virtut del qual la caixa proporcionarà serveis financers especialment ideats per satisfer les necessitats dels associats d’ASPID

38

Els avantatges que es posaran a disposició dels associats, empleats i col·laboradors d’ASPID contemplen l’accés a dipòsits en condicions preferents, gestió personalitzada a través de professionals experts, tarifes especials en els serveis bancaris bàsics i altres productes.

logo de l’associació i permetrà fer pagaments a comerços i reintegraments d’efectiu en caixers automàtics, alhora que contribueix a la notorietat de l’associació al fer visible la seva marca en el moment de la realització de les operacions.

Entre els serveis, destacarà la creació de la primera targeta d’ASPID de crèdit MasterCard. Aquesta podrà ser sol·licitada per qualsevol associat d’ASPID sense cap cost d’emissió ni manteniment, incorpora el

El conveni ha estat signat a la seu d’ASPID a Lleida per part del seu president, Josep Giralt i Lladanosa, i de Josep Maria Sanz Santamaria, director territorial de CatalunyaCaixa. Té una vigència anual i les dues parts

ACTIVITATS

han manifestat el seu interès a donar continuïtat a aquesta col·laboració per tal de desenvolupar accions que generin un valor afegit per als membres de l’entitat.

Aquest acord s’engloba dins de l’estratègia d’ASPID d’idear noves fórmules per oferir serveis i valors als seus associats. Alhora, CatalunyaCaixa aposta per un nou model de relació amb els seus clients que transcendeix la venda de productes i que potencia la prestació d’un servei de qualitat, àgil i proactiu, que resol les necessitats financeres dels clients en cada una de les seves etapes vitals.

LA SEU D’ASPID VA ACOLLIR LA SIGNATURA DEL CONVENI AMB CATALUNYACAIXA

ASPID, amb la voluntat de ser una entitat útil, pròxima i flexible davant de les persones, desenvolupa diferents programes i serveis amb l’objectiu darrer d’impulsar el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Després de més de 15 anys de trajectòria, ASPID compta actualment amb una base associativa de més de 680 associats.

Poden ser socis i sòcies d’ASPID totes aquelles persones que ho vulguin, tinguin una discapacitat o no, i que tinguin l’interès de col·laborar amb els fins i projectes que desenvolupa l’organització.

39

ACTIVITA TS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS SETEMBRE-OCTUBRE 2011 Presentació del llibre ‘El camino del duelo’, de Xavier Muñoz Lleida, 15 de setembre Aforament limitat, cal inscriure-s’hi via telèfon o correu.

Hora: 19.30 h. · Lloc: Servei de Suport al dol de Ponent

TALLER DE SOMNIS

Lleida, 24 i 25 de setembre del 2011

Al taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbologia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un conflicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostre inconscient, reprendre a somiar, per recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre creixement intern.

• El perquè dels somnis • La interpretació • La simbologia • Tipus de somnis i experiències relacionades...

Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 h diumenge de 09.00 a 14.30 h (màxim 10 inscrits)

CONSTEL·LACIONS individuals i familiars

Lleida, 1 d’octubre del 2011

A QUI VA DIRIGIT AQUEST TREBALL? Interessa les persones que desitgin treballar amb assumptes problemàtics en la seva vida, en les seves relacions de parella, de pares-fills, relacions complexes, etc.

ELS PARTICIPANTS ESTARAN DISTRIBUÏTS EN DOS GRUPS: les persones que ho desitgin, Constel·lar, i tots els que hi participaran com a representants. És important que en fer la reserva de plaça, es faci constar en quin grup voldreu participar.

Ponent: Dr. Jauli Horari: matí de 10.00 a 14.00 h · tarda de 16.00 a 20.00 h El Dr. Jauli és doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid. La seva tesi doctoral la va realitzar sobre la Percepció de l’error en els mandos intermitjos d’una organització i va obtindre el cum laude per unanimitat.

Actualment, es desenvolupa com a psicoterapeuta a l’Institut Hipòcrates de Barcelona.

40

ACTIVITATS

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

SERVEI D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ EN EL PROCÉS DE PRESCRIPCIÓ DE PRODUCTES DE SUPORT DES DE L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL ÉS UN SERVEI SOCIOSANITARI D’ASSISTÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA, ON LES PERSONES AFECTADES D’ESCLEROSI MÚLTIPLE O ALTRES MALALTIES I/O LESIONS NEUROLÒGIQUES REBEN UN TRACTAMENT NEUROREHABILITADOR INTEGRAL

de productes de suport, de manera que es facilita a l’usuari l’adquisició d’un producte de suport necessari.

Es descriu* com a producte de suport qualsevol producte (incloent-hi dispositius, equip, instruments, tecnologia i software) fabricat especialment o disponible al mercat per prevenir, compensar, controlar, mitigar o neutralitzar deficiències, limitacions en l’activitat i restricció en la participació. “ÉS IMPORTANT EL SEGUIMENT I SUPORT DE L’EQUIP INTERDISCIPLINARI EN EL PROCÉS D’ADQUISICIÓ I ACCEPTACIÓ DEL PRODUCTE DE SUPORT PER TAL D’OFERIR UN SERVEI INTEGRAL I EFICIENT, QUE FOMENTA LA QUALITAT DE VIDA DE L’AFECTAT I LA SEVA FAMÍLIA”

Els productes de suport que es prescriuen amb més freqüència són aquells que permeten: • Que la persona assoleixi un nivell d’autonomia i seguretat superior en la realització de les activitats de la vida diària bàsiques (mobilitat i transferències, mobilitat al llit, higiene i bany, ús del lavabo, vestir-se, alimentarse, comunicar-se) i instrumentals (neteja, manteniment de la llar, preparació del menú, maneig de la medicació...).

Ofereix PROGRAMES D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris que acudeixen a l’hospital, així com per als cuidadors i familiars.

Un dels serveis que es realitza a l’hospital de dia, des del servei de teràpia ocupacional, és orientar, assessorar i dur a terme el seguiment en el procés de prescripció

• Prevenir possibles complicacions (retraccions o limitacions articulars, deformitats, aparició d’úlceres per pressió, adquisició de mal posicionament...).

Els principals productes de suport utilitzats són, generalment, segons la classificació de CEAPAT (Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i ajudes Tècniques):

*Segons la norma UNE-EN ISO 9999 sobre classificació i terminologia de productes de suport per persones amb discapacitat, elaborada pel Comité Tècnic 153 d’AENOR el 2007.

41

ACTIVITA TS

• Productes de suport per al tractament mèdic especialitzat (productes de suport per a la prevenció d’úlceres per pressió, equipament per a l’entrenament del moviment, la força i l’equilibri...).

• Productes de suport per a l’entrenament/aprenentatge de capacitats.

• Òrtesis i pròtesis.

• Productes de suport per a la cura i protecció personals.

• Productes de suport per a la mobilitat personal (productes de suport per deambular, transferències i girs, elevació, cadires de rodes i accessoris...).

Altres productes de suport són el mobiliari i adaptacions de l’habitatge i altres immobles, que es recomanen en les sessions personalitzades d’assessorament i orientació en la supressió de barreres arquitectòniques i adaptació de l’entorn, que es realitza també a través del Servei de Teràpia Ocupacional.

Cal tenir en compte que aquest procés implica la coordinació i treball interdisciplinar de tot l’equip assistencial de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol: metge neurorehabilitador, fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia, psicologia, treball social, neuropsicologia, infermeria i auxiliar d’infermeria.

• Productes de suport per a les activitats domèstiques (preparació dels aliments, alimentació i beure, neteja de la casa...).

• Productes de suport per a la comunicació i la informació.

• Productes de suport per a la manipulació d’objectes i dispositius.

• Productes de suport per al temps d’oci.

42

En cas de detecció de la necessitat de productes de suport, generalment a través del metge rehabilitador, el servei de teràpia ocupacional, fisioteràpia o logopèdia (productes de suport en comunicació), s’inicia el procés de valoració i prescripció del producte de suport adequat per a la persona: 1. El servei de treball social programa la visita mèdica i n’informa la persona i/o cuidador principal.

2. El metge rehabilitador realitza la visita mèdica i la prescripció de l’article ortoprotètic (PAO). El servei de teràpia ocupacional aporta els resultats de la valoració, tenint en compte : • Les capacitats motrius, funcionals i comunicatives de l’afectat.

ACTIVITATS

• Expectatives i motivacions personals.

• Informació sobre els hàbits i rutina de l’afectat i la família.

• Entorn físic .

• Entorn social.

• Les necessitats del cuidador principal.

• Els recursos econòmics de l’afectat i/o família.

3. Els serveis de teràpia ocupacional, treball social i auxiliar d’infermeria realitzen el seguiment i tramitació del PAO. 4. El servei de teràpia ocupacional es posa en contacte amb el d’ortopèdia, per tal de disposar el producte de suport més adequat per a la persona.

Un cop es disposa del producte, es realitzen sessions de prova, d’adaptació i d’educació sanitària tant a l’afectat com als cuidadors de l’ús i maneig del producte, i entrenament en el maneig del producte.

L’hospital de dia fa d’intermediació entre l’afectat/família i l’ortopèdia: S’informa la família per escrit del pressupost i/o derivació a l’ortopèdia.

Es faciliten les dades de contacte amb l’ortopèdia per a possibles adaptacions o necessitats posteriors.

Es faciliten els tràmits de pagament i entrega dels papers segellats per l’ortopèdia.

Posteriorment, un cop adquirit el producte de suport, es realitza un seguiment terapèutic respecte al maneig del producte al domicili i l’adaptació en la seva vida diària.

En cas, de necessitat d’adaptació o accessori del producte de suport, es manté el contacte amb els tècnics d’ortopèdia, per fer el seguiment del cas. És important el seguiment i suport de l’equip interdiscipli-nari en el procés d’adquisició i acceptació del producte de suport per tal d’oferir un servei integral i eficient, que fomenta la qualitat de vida de l’afectat i la seva família.

Mònica Gotsens Anguera Terapeuta ocupacional Hospital de Dia Miquel Martí i Pol

43

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA ACTIVITATS SETEMBRE 2011 SERVEI DE PODOLOGIA Prevenció del peu diabètic El servei de podologia de l’Associació de Diabètics de Catalunya delegació de Lleida va realitzar el passat 4 de juliol la biomecànica i l’estudi computeritzat de la marxa als nens de l’associació per fer prevenció del peu diabètic des dels inicis.

La iniciativa es tornarà a repetir al mes de setembre per a tots aquells nens que no van poder assistir-hi.

TAULA RODONA SOBRE LA VISIÓ I DIABETIS Prevenció de les malalties oculars Lloc: les Borges Blanques (Centre Cívic, plaça de la Constitució) Dia: dijous 15 de setembre Hora: 19.00 h Ponent: Doctor Abel Salas, de la clínica Oftalvist COAP de Lleida Lloc: Tàrrega (Centre d’Entitats, c/ Segle XX) Dia: dilluns 26 de setembre Hora: 19.00 h

SEREM A LA FIRA DE SANT MIQUEL DE LLEIDA. Ens hi trobareu durant tot el dia Dia: del 29 al 2 d’octubre · Lloc: Camps Elisis de Lleida SERVEI DE NUTRICIÓ GRATUÏT PER ALS SOCIS, DEMANEU CITA PRÈVIA AL 973 24 89 84

44

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER En aquell moment, com si es volien quedar tots dos. Jo tenia un projecte de vida a mig fer i que no només m’afectava a mi.

ROSER NADAL ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA Les 4 de la tarda d’un divendres qualsevol del mes d’abril. La meva vida es bressava plàcidament entre el soroll de la planxa i l’aroma de la roba neta.

Els fills eren a l’escola, sense cap preocupació especial que destaqués d’aquells neguits habituals de qui té nens de 8 a 11 anys.

El marit, guanyant-se les garrofes, en una època en què ningú s’acabava la feina.

Durant la tornada, truquem al doctor Caso, que ja m’havia tret d’algun embolic propi de la maternitat. La infermera diu que ja li passarà l’encàrrec. Al cap de deu minuts justos teníem hora per dilluns a primera hora, amb algunes recomanacions i la consciència que a partir d’aleshores estaríem a les mans d’un doctor que sabia el que feia i ens parlaria amb claredat.

El neguit a la boca de l’estómac es va mantenir ben bé 3 o 4 mesos.

Ara, a nou anys vista, ho visc com una ferida de guerra, com un peatge que a vegades has de pagar per poder viure molts anys. Tot plegat em recorda la fragilitat del benestar i m’obliga a valorar sempre i en tot lloc les coses bones que m’ofereix la vida.

Ja feia un any i mig que rodava d’un especialista a un altre sense treure’n l’entrellat: era una petita ferida que tenia pinta d’una llagueta mal curada.

L’última visita havia estat a una dermatòloga de Tàrrega, que em va fer una biòpsia. Jo, alegrement, vaig pensar que per fi en treuríem l’entrellat. Durant la visita, la seva cara s’havia tornat seriosa.

DE COP SONA EL TELÈFON:

- Sí?

- Sóc la infermera de la doctora Puig (cognom inventat).

Tenim el resultat de la biòpsia.

- Ah, molt bé, ja vindré la setmana vinent a buscar-lo.

- Bé, seria millor que vinguessis avui mateix.

- Dona, a les cinc he d’anar a buscar els nens, no tenen clau.

- Insisteixo que hauries de venir avui mateix.

S’encenen uns pilots vermells parpellejants. Alguna cosa no va bé.

- Sí, d’acord, vindré tan aviat com pugui.

S’instal·la un neguit a la boca de l’estómac.

TRUCO AL MEU HOME.

- Crec que els resultats no han estat bons. M’hi hauries d’acompanyar.

- El resultat de la biòpsia ha donat que això és un Paget, un càncer de mama visible, que evoluciona amb lentitud.

La vida no et perilla, però el pit el perdràs.

45

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU Av. Madrid, 15, baixos · 25002 Lleida 973 28 30 99 · aplleida@gmail.com www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

COL ·LAB ORAD ORS OFICIA LS

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com

47