Fesalut Nº 37 Octubre 2011

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n37 OCTUBRE 2011

1,20 EUROS

MEDICINA DIAGNÒSTIC IMMEDIAT al Càncer de Mama RECERCA BIOMÈDICA El DIU redueix el risc del càncer uterí ODONTOLOGIA Els Mini Implants

SALUT La vacuna de la grip BENESTAR Què és la Salut emocional?

20 RS O CT S LE L

0 UA 00 S 5. MEN

Contingut pàgines 36-46 FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

DIRECTOR EDITORIAL: Lluís Gómez Bonet lluis@lgbeditores.com Projecte, continguts i redacció: Mariona Mesull prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Dissenyadors: Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga gemma@lgbeditores.com COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:

MÒNICA NIEVES I COLLADO, Neuropsicòloga de Neurosalut.

Atenció mèdica especialitzada CENTRE KINE MIREIA PASCUAL, infermera del CAP 1r de Maig. Àmbit d’Atenció Primària MECANOCAMP DR. E. IGLESIAS, Director Clínic de la Unitat Mamària Hospital Montserrat ILERDENT COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA POLICLÍNIC LLEIDA NEXUS, DR. SAMUEL PINÓS, director mèdic de Nexus ILO MÒNICA GOTSENS ANGUERA, Terapeuta ocupacional.

Hospital de Dia Miquel Martí i Pol FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 prensa@lgbeditores.com

Edita: LGB editores C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 130 prensa@lgbeditores.com Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

3

4

26 n37

OCTUBREE 2011

8

6

Sr. Alzheimer, on has deixat les meves claus?

11

16

El virus de la grip

Sumari fesalut 37 Benestar.............................................................

SALUT EMOCIONAL

Publireportatge .................................................

CENTRE KINE: DOLOR CERVICAL

Notícies..............................................................

8 10 11

LES DONES QUE UTILITZEN EL DIU TENEN LA MEITAT DE RISC DE PATIR CÀNCER UTERÍ

Benestar social, ocupació i salut pública ....................................................

Ara actualitat .....................................................

Lectura...............................................................

NOVETATS

Reportatge .........................................................

12 14 18 19

MECANOCAMP. SOLUCIONS A LA MOBILITAT

20 Reportatge ......................................................... 22 Reportatge .........................................................

HOSPITAL MONTSERRAT

NEXUS. EL MÈTODE PRONOKAL®

Reportatge .........................................................

ILERDENT

Col·legis oficials.................................................

COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA

Publireportatge .................................................

POLICLÍNIC LLEIDA

Reportage ..........................................................

NEXUS. FOTODEPILACIÓ MÈDICA LÀSER

Notícies..............................................................

23 24 26 28

35

BREUS

Activitats............................................................

36

30 Fundació Ferreruela Sanfeliu

32 Control de la fatiga

Pautes d’economització de l’energia en la vida diària

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

REPORTATGE I L’ AL ZH EIM ER

Sr. Alzheimer,

on has deixat les meves claus?

És de dia. No sé quina hora és perquè el rellotge no funciona (fa dies que no em diu bé l’hora).

Haig d’anar a treballar i no sé on són les meves claus.

La Maria està dormint i no vull despertar-la perquè sempre em diu que estic molt despistat.

L’altre dia vam anar al neuròleg i em va dir que tenia no sé quina malaltia que fa que perdi la memòria, però jo crec que no és per a tant! Faig vida normal i, encara que la Maria em diu que sempre estic fent preguntes, no és per a tant!

Tothom té distraccions.

MÒNICA NIEVES I COLLADO, neuropsicòloga de Neurosalut. Atenció mèdica especialitzada.

6

En Joan és un home de 77 anys a qui li han diagnosticat malaltia d’Alzheimer. Està jubilat des de fa molts anys i la seva dona, la Maria, ja no sap què fer perquè comenci una nova etapa a les seves vides. Això és una situació típica en l’inici d’aquesta malaltia, ja que la persona que la pateix, la majoria de vegades, no és conscient del que li passa.

i judici, de l’orientació, de les pràxies, etc., símptomes que determinen en el malalt la pèrdua d’autonomia que, si bé al principi pot afectar només algunes activitats del dia a dia, progressivament incidirà en la totalitat de les activitats bàsiques de la persona, incloses la comunicació i l’alimentació, arribant a la dependència absoluta.

En aquest context de malaltia crònica, un dels principals símptomes és el deteriorament de les funcions cognitives, que comporta una pèrdua de memòria, alteracions del llenguatge, de la capacitat de raonament

Tenint en compte els estudis, les estadístiques i les revisions existents sobre el tema, la bibliografia publicada i l’experiència adquirida, és rellevant el paper de la medicina, la psicologia i altres disciplines en el

L’ ALZHEIM ER I REPORTATGE

Família

Entorn

És important un tractament adequat, tant farmacològic com no farmacològic, que contempli tots els àmbits de la persona (gràfic 1).

DEMÈNCIA

Cognició

Gràfic 1.

diagnòstic, el tractament i l’atenció clínica i social de les persones que tenen malaltia d’Alzheimer i altres demències, per donar la millor atenció als problemes que presenten durant el dia a dia.

Conducta

Dins d’aquest últim, s’ha demostrat científicament que la rehabilitació neuropsicològica és un tractament primordial en aquest tipus de malaltia.

ELS PRINCIPALS OBJECTIUS TERAPÈUTICS DE L’ESTIMULACIÓ COGNITIVA (TRACTAMENT NEUROPSICOLÒGIC) SÓN: • Estimular i mantenir activitats cognitives (memòria, atenció, orientació...)

• Evitar desconnexió de l’entorn i restablir connexions socials • Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal • Estimular la pròpia identitat i autoestima • Minimitzar l’estrès i evitar reaccions psicològiques anormals • Millorar el rendiment cognitiu • Millorar el rendiment funcional (AVD i AVDIs • Millorar l’estat d’ànim i la qualitat de vida dels pacients i familiars

Per tal de realitzar un tractament integral de la malaltia, es recomana dirigir-se als professionals adequats

7

BENESTAR I SA LUT EM OCION AL

La salut emocional,

què és?

La salut emocional (i, en general, la salut mental) és un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia. Una bona salut emocional implica un estat de benestar psicològic en què l’individu se sent bé, pot desenvolupar les seves capacitats, afrontar les situacions quotidianes d’estrès sense enfonsar-se, tenir relacions satisfactòries o treballar de forma eficient. Es relaciona, doncs, amb aspectes com estar motivat i tenir energia, seguretat i autoconfiança, o tranquil·litat i autocontrol, entre d’altres.

Factors que hi influeixen

que d’altres.

Factors de la persona: com les característiques psicològiques, l’estil de vida o també la predisposició genètica de la persona.

Factors relatius a les xarxes socials properes: com la família, els amics o la mateixa comunitat (en la seva capacitat d’oferir suport o fomentar la inclusió i la participació).

Factors de la mateixa societat: com la cultura o les polítiques públiques de treball, sanitat, etc.

Avui sabem que molts d’aquests factors es poden modificar aconseguint canvis positius i estables en el benestar psicològic de les persones. Si bé alguns dels factors són externs a l’individu i requereixen accions conjuntes des de les comunitats o institucions, s’ha vist que cada persona també pot realitzar canvis per millorar el seu benestar, reduint l’exposició a alguns dels factors de risc i incrementant el contacte amb els protectors. De fet, cada vegada tenim més evidència que els hàbits, comportaments i estils de vida de les persones poden tenir un efecte beneficiós en la salut emocional.

Alguns factors protectors són, per exemple, el fet de tenir una xarxa social que doni suport o el fet de mantenir uns hàbits de vida saludables. Per altra banda, fer un consum irresponsable de drogues o viure en una societat amb una cultura que estigmatitza les persones amb problemes de salut mental són alguns exemples de factors de risc. És important tenir en compte que les persones tenen diferents sensibilitats davant dels factors de risc i protecció, i que aquests poden afectar més unes persones

8

Consells per tenir-ne cura És important tenir clar que no existeix una recepta única, ja que, com hem dit, cada persona té unes predisposicions particulars i també una situació personal i unes condicions de vida determinades. Tanmateix, hi ha un nombre d’accions que són aplicables a la majoria

SAL UT EMOCIO NAL I BENESTAR

És recomanable consultar el metge si teniu un nivell d'ansietat que us dificulten continuar amb les vostres responsabilitatsi rutines

de la gent de totes les edats i s’engloben en el que anomenem hàbits saludables per al benestar emocional.

Aquests inclouen aspectes com l’estil de vida, les relacions personals o les activitats que fem.

Sempre que sigui possible, és recomanable intentar complementar aquestes pautes generals amb una reflexió personal sobre les coses que considerem importants per al nostre benestar emocional i que potser hauríem de prioritzar més en el nostre dia a dia.

En termes generals, podem considerar com una bona recepta intentar augmentar el temps dedicat a accions que ja fem i sabem que milloren el nostre benestar (i també reduir allò que el perjudica) amb l’inici d’alguna activitat nova i motivadora.

Aquesta combinació pot ser més fàcil de portar a terme que intentar incorporar un conjunt complert d’activitats noves o de canvis en els nostres hàbits.

Quan i com demanar ajuda Totes les persones poden sentir-se angoixades per algun problema o incapaces de continuar amb les rutines i obligacions prèvies en algun moment determinat. Amb freqüència aquests sentiments són transitoris i es poden superar amb els recursos propis o l’ajuda de familiars o amics que ofereixen suport emocional, ajuda pràctica per resoldre un problema o, simplement, escolten en aquestes situacions difícils.

Tanmateix, no sempre el malestar és transitori i aquesta ajuda pot resultar insuficient. En aquests casos és recomanable consultar professionals que puguin donar un assessorament més específic per resoldre la situació al més aviat possible i amb el menor patiment possible per a la persona. És recomanable consultar el metge o metgessa de capçalera o un servei mèdic especialitzat si teniu sentiments, pensaments o un nivell d’ansietat que us dificulten continuar amb les vostres responsabilitats i rutines, relacionar-vos amb la resta o descansar de forma adequada durant més de dues setmanes consecutives.

Si els canvis són de molta intensitat o sobtats, podria ser recomanable una consulta abans d’aquest temps. Si teniu pensaments de suïcidi, demaneu ajuda al més aviat possible.

Recordeu que demanar ajuda quan la necessitem és una de les formes més importants de tenir cura de la nostra salut emocional.

No sempre és fàcil decidir-se a demanar ajuda, però penseu que els problemes de salut emocional són molt freqüents (una de cada quatre persones a Catalunya els presentarà al llarg de la seva vida, i els símptomes emocionals són unes de les causes de consulta més freqüents a l’atenció primària). Els metges i metgesses estan molt acostumats a oferir aquest tipus d’ajuda i tenen el coneixement necessari per fer-ho.

9

PUBLIREPORTATGE I CEN TRE KINE

Dolor cervical Dona de 52 anys que va a l’osteòpata amb dolor crònic a nivell cervical i, a vegades, també amb dolor lumbar.

Té antecedents d’operacions meniscals de genoll, xurriacada cervical i osteoporosi. Els massatges no minven el seu dolor i demana visita amb l’osteòpata del Centre Kine per trobar una solució alternativa.

En la visita d’osteopatia s’observa que és un problema de postura. Té una gran hipercifosi i una escoliosi, i un escurçament del tendó central toràcic i de totes les parts toves anteriors (part anterior del coll, musculatura pectoral...) que porta a una postura encongida i a la progressiva aparició d’una gran curvatura a la part alta de l’esquena. La musculatura cervical ha de suportar aquest patró postural i es contractura produint dolor. Al ser un problema anterior, el massatge només és probable que millori el seu estat en casos molt dolorosos i per un espai curt de temps.

Va començar la reeducació postural amb el mètode Mezieres. En l’avaluació, vaig observar l’augment de la curvatura de l’esquena i la hipercifosi.

Les espatlles es trobaven anterioritzades, la curvatura lumbar i cervical era inferior a l’habitual i també presentava alteració de la posició pèlvica i uns genolls en recurvatum que donaven predisposició a tenir desgast i inestabilitat de genolls.

El tractament va durar 10 sessions, un cop per setmana, dirigides principalment a obrir la part anterior del tòrax donat que l’augment de la curvatura de l’esquena estava ocasionada

10

per l’escurçament dels teixits de la part anterior.

Vam iniciar un tractament sobre la respiració, ja que, a causa de l’alteració postural, hi havia una deficiència del ritme respiratori i, a més, aquest treball de la respiració ens permetia alliberar tensions al tòrax. Vam seguir amb un tractament de les cadenes musculars i las fàscies que recorren la part anterior del tòrax, els braços i el coll, amb un progressiu estirament en unes postures específiques per augmentar la seva efectivitat i treballar també sobre la consciència corporal.

En la segona sessió, la pacient deia que notava una respiració més lliure, que l’estirament li permetia agafar més aire i, per tant, tenir una millor ventilació, la qual cosa és important per a l’oxigenació de tots els teixits de l’organisme.

En la tercera sessió vam afegir un treball de les extremitats inferiors, treballant el cos de forma global. Estava enfocada a estirar tota la part anterior.

Vam començar amb postures en bipedestació que, a més, provoquen un efecte positiu sobre la millora de la consciència corporal i de l’equilibri.

També vam treballar, durant les següents sessions, la cadena posterior.

En una sessió vam aconseguir una millora notable de la seva flexibilitat i vam relaxar les tensions a nivell de les articulacions de la mandíbula, ja que aquestes influeixen notablement en la postura. A mesura que anàvem avançant les sessions, l’exigència i la implicació que es demanava al pacient era més gran.

Així aconseguiríem que es produís un canvi a nivell d’esquema corporal i que aquest perdurés en el temps.

La musculatura cervical gairebé no va ser necessari treballar-la, perquè el dolor era la conseqüència de la seva mala postura i un cop va millorar la postura, el dolor crònic va desaparèixer un 90%.

Amb tot aquest treball, la pacient va aconseguir una llibertat en la respiració, una milloria en la flexibilitat, una postura correcta amb l’esquena més recta i una disminució general del dolor.

En l’actualitat, realitza exercicis a casa i ve mensualment al centre per fer un manteniment.

EL DI U I NOTÍCIES

Les dones que utilitzen el DIU tenen la meitat de risc de patir càncer uterí El mètode anticonceptiu del DIU redueix el risc de tenir un càncer d’úter i no afavoreix la infecció pel virus del papil·loma humà -causant de la malaltia-, tal com es pensava fins ara.

Són les conclusions d’un estudi de l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, que s’ha fet amb dades de més de 20.000 dones d’arreu del món, de les quals 2.000 són espanyoles.

Segons l’estudi d’aquests metges catalans, que formaven part d’un grup de recerca internacional, les usuàries del DIU tenen la meitat de risc de desenvolupar càncer de coll d’úter. També han establert que aquest mètode anticonceptiu evita que el virus de papil·loma humà es converteixi en una lesió cancerosa.

Segons els experts que han participat en l’estudi, la presència continuada del DIU pot fer que el coll uterí es torni immune al virus. Tot i això, el responsable de l’estudi, Xavier Castellsagué, avisa que aquest dispositiu no es pot fer servir mai com a mètode per prevenir el càncer.

El dispositiu intrauterí (DIU) és inert i provoca una inflamació crònica de la mucosa -de caràcter estèrili una resposta immune de llarga durada que redueix la progressió d’un tumor.

El DIU no afavoreix contreure el virus del papil·loma La segona conclusió del treball, no menys potent, segons l’investigador, és que l’ús del DIU no modifica la probabilitat de contreure la infecció del papil·loma. “No existeix més ni menys risc de contreure una variant del virus del papil·loma humà”, va remarcar el científic, qui va recordar que aquest dispositiu no protegeix davant de les infeccions sexuals en no actuar com a barrera.

El treball epidemiològic, que publica The Lancet Oncology, és fruit de l’anàlisi de 10 estudis de casos de control de càncer cervical realitzats en vuit països i 16 estudis de prevalença del virus del papil·loma en dones de quatre continents.

El DIU és el contraceptiu reversible més utilitzat segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Actualment, a l’Estat hi ha un 5% de dones d’entre 18 a 65 anys que utilitzen el DIU.

11

BENESTAR SOCIAL, OCUPACIÓ I SALUT PÚBLICA

La Paeria obre la inscripció per a les més de 100 propostes de la Guia d’Activitats per a la Gent Gran L’Ajuntament de Lleida ha presentat la Guia d’Activitats per a la Gent Gran (setembre-desembre 2011) que inclou més de 100 propostes d’oci, cultura, esports, formació i idiomes. El tinent d’alcalde Josep Presseguer i la regidora Dolors Arderiu van destacar la varietat de la programació, que s’ofereix com la vitalitat del col·lectiu al qual s’adreça: “A casa nostra, la gent gran és com un públic jove”, va dir el regidor.

La Guia conté tallers i cursos d’àmbits diversos: • Activitats fisicoesportives: adreçades a mantenir el bon estat físic i psíquic de la gent gran. S’hi inclouen 930 places (entre gimnàstica, tai-txi, natació, aquagym i pilates).

• Noves tecnologies: l’objectiu és facilitar l’accés de les persones grans a les noves tecnologies i sistemes de comunicació. Hi figuren cursos d’informàtica: tallers d’ini-

12

ciació, Internet, edició, Word i telèfons mòbils. Les llars que disposen de ciberaules es mantindran com a espais oberts per tal que els associats de les llars i puguin accedir dins de l’horari de la llar. Les places que se n’ofereixen són 190.

• Activitats de prevenció i salut: per promoure hàbits de vida saludable i prevenir situacions de risc per a la salut física o psíquica de la gent gran. S’hi inclouen activitats com el taller Emociona’t, Memòria Activa i el programa de prevenció de la dependència.

Aquests projectes tenen l’objectiu de millorar l’estat emocional de la gent gran, amb l’objectiu d’optimitzar les capacitats existents mitjançant l’estimulació de les àrees cognitiva, sensorial i motora. També hi ha els tallers de prevenció de la dependència i promoció de l’au-

tonomia personal que s’organitzen conjuntament amb la Fundació la Caixa. En total, es disposa de 255 places fins al desembre.

• Activitats formatives: per impulsar la formació al llarg de la vida. S’han programat tallers de català, lectura funcional, anglès, lectura, el Parlem de cinema i el taller de creació literària. Les places disponibles són 440.

• Activitats de temps lliure: destinades a fomentar el lleure de la gent gran. S’hi inclouen diferents visites, tant a entorns d’interès de la ciutat com a espais d’interès cul-

turals i històric del territori, matinals de cinema, xerrades...

L’Ajuntament de Lleida va recordar la possibilitat de disposar del carnet sènior, que ofereix descomptes en diverses activitats que es duen a terme a la ciutat. Ja n’hi ha 2.760 associats. D’altra banda, Presseguer va animar a participar en el programa de voluntariat sènior, que compta en aquests moments amb 80 persones.

Lleida té una població de 137.387 habitants, dels quals, 21.089 són més grans de 65 anys, un 15,35% del total.

El voluntariat sènior col·laborarà en el suport escolar a infants La regidoria de Benestar Social i Ocupació enceta un nou projecte intergeneracional a Balàfia amb voluntariat sènior, que se centrarà a donar suport escolar a infants del barri. Es preveu que les classes de suport comencin al mes d’octubre. Les persones interessades a col·laborar-hi poden adreçar-se a l’oficina del voluntariat sènior (voluntarisenior@paeria.es).

Aquest nou projecte s’emmarca en les activitats que ja prepara l’Ajuntament de Lleida per celebrar, l’any 2012, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la solidaritat intergeneracional, que contempla com a objectius generals sensibilitzar sobre el valor d’un envelliment actiu, l’intercanvi d’idees i bones pràctiques sobre les estratègies d’actuació i promoció de polítiques d’envelliment actiu. La finalitat és també oferir un marc d’acció i promoure la implicació de les administracions competents i de tots els agents interessats de cara a desenvolupar polítiques i activitats específiques per fomentar l’envelliment actiu i la solidaritat entre generacions.

En aquest marc, la Paeria endega el nou projecte del Voluntariat Sènior aplicat a l’àmbit educatiu. Aquesta acció és fruit del treball dut a terme per l’equip d’educadors d’entorn i de la detecció de necessitats concretes amb els infants del barri de Balàfia. Es tracta d’una activitat de col·laboració intergeneracional, en què gent gran, volun-

taris, participaran activament en l’acompanyament a grups de nens i nenes de 6 a 12 anys en la tasca del reforç escolar i comptaran amb el suport, coordinació i supervisió dels educadors d’entorn de la zona. El projecte s’encetarà amb el barri de Balàfia i es podria ampliar a altres zones de la ciutat.

El projecte de voluntariat sènior va néixer l’any 2007 amb l’objectiu de canalitzar les possibilitats d’aquest col·lectiu i donar suport a diferents activitats de la ciutat, fomentant així la sensibilització d’un envelliment actiu, solidari i cooperatiu. Per aconseguir els objectius, el voluntariat sènior compta amb dues borses: la borsa de voluntari/àries oberta a tots els sèniors lleidatans i la borsa de projectes on col·laborar, oberta als diferents departaments de l’Ajuntament i les entitats i associacions de la ciutat que desenvolupen projectes de voluntariat. Els projectes que es desenvolupen estan emmarcats en els àmbits econòmic, educatiu, cultural, internacional, medi ambient i social i de la salut.

La gent gran posseeix un gran bagatge de coneixements i experiència que, juntament amb la fi o la disminució de la vida laboral, i les condicions de salut i benestar en les quals avui dia s’arriba a aquesta etapa, fan que sigui un moment idoni per a la participació activa en la societat.

13

ARA ACTUALITAT

El president de la Diputació de Lleida acompanya el conseller Cleries en la visita a les instal·lacions de La Torxa, a la Caparrella

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va acompanyar el conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Cleries, en la seva visita a les instal·lacions de l’Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya La Torxa situades al complex de la Caparrella de la Diputació de Lleida.

La visita també va comptar amb l’assistència de la vicepresidenta de la Fundació Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Rosa Pujol, i de la diputada Josefina Bernades. Les autoritats van ser rebudes pel president de

14

La Torxa, Josep Martí, i van fer un recorregut per les instal·lacions.

L’Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya La Torxa és una entitat sense afany de lucre que es va crear l’any 1987 amb l’objectiu d’atendre i treballar per la integració laboral de les persones amb discapacitats psíquiques.

Des de l’any 2004, la seva seu està situada al complex de la Caparrella de Lleida, en un edifici de 2.500 metres quadrats construït en una finca de 4.321 metres quadrats, la qual va

“La Torxa és una entitat sense afany de lucre que es va crear l’any 1987 amb l’objectiu d’atendre i de treballar per la integració laboral de les persones amb discapacitats psíquiques.” ser cedida per la mateixa Diputació de Lleida l’any 2000.

Actualment, a l’entitat treballen 74 persones amb discapacitat psíquica o mental. Així mateix, el centre també compta amb una plantilla de 18 professionals per atendre aquestes persones i l’activitat que duen a terme.

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 路 25007 LLEIDA 路 Tel.: 973 249 200 15

MEDICINA I EL VIRUS D E L A GRI P

MIREIA PASCUAL Infermera del CAP 1r de Maig Àmbit d’atenció primària

La grip és un problema de salut molt important, tant per la mortalitat que pot provocar directament o indirectament com per les complicacions que pot ocasionar i els costos econòmics.

El virus de la grip QUÈ HEM DE FER PERQUÈ NO ENS AGAFI AQUEST ANY? Avui dia, la majoria de persones, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, tots hem sentit parlar del que és la grip.

Com que tornen a apropar-se les dates de més risc de transmissió d’aquesta patologia, en farem un breu resum.

La grip és una malaltia infecciosa aguda de les vies respiratòries causada per un virus. Té una gran capacitat de transmetre’s d’una persona a una altra. Normalment apareix a l’hivern i de forma epidèmica (sobretot, entre els mesos de novembre a març).

El virus de la grip té molta capacitat de variar (tant en la capacitat d’infecció com en la capacitat que tenen els nostres anticossos per protegir-nos).

Avui dia existeixen vacunes antigripals amb alta efectivitat i seguretat per controlar la grip, tot i que s’ha d’actualitzar la vacuna cada temporada segons aquests canvis del virus i, com a conseqüència, administrar-la cada any.

La vacunació antigripal la pot rebre, en general, qualsevol persona. Hi ha unes recomanacions específiques per a determinades persones, perquè podrien tenir pitjors complicacions si l’agafessin.

LA VACUNA DE LA GRIP

◗

NO POT PRODUIR LA MALALTIA, JA QUE CONTÉ VIRUS MORTS NO CONTAGIOSOS. SI UNA PERSONA TÉ SÍMPTOMES DE VIES RESPIRATÒRIES ALTES ELS DIES POSTERIORS A LA VACUNACIÓ, EN CAP CAS POT ESTAR RELACIONAT AMB L’ADMINISTRACIÓ DE LA VACUNA

16

Als viatgers internacionals, es recomana la vacunació a les persones de grups de risc no vacunades que viatgin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril i setembre.

El risc que la vacuna causi un problema greu és molt petit. Tot i així, com qualsevol medicament, pot tenir reaccions al·lèrgiques greus. L’efecte secundari més freqüent és coïssor al lloc d’injecció. Les reaccions locals no solen durar més de 48 hores. Les reaccions com ara la febre, malestar o dolors musculars poden aparèixer després de la vacunació i són més freqüents en nens menors de 12 anys i vacunats per primer cop. Aquestes reaccions s’inicien en les primeres 6-12 hores i solen durar 1-2 dies.

el cuidador in-

QUI S’HA DE VACUNAR?

1

Persones amb un risc elevat de tenir complicacions

• Persones de 60 anys i més.

• Pacients de centres geriàtrics o altres institucions tancades, amb pacients de totes les edats que necessiten atenció continuada per a les malalties cròniques.

• Adults i nens amb problemes cardiovasculars i/o respiratoris crònics, inclòs l’asma.

• Adults i nens amb síndrome de Down, malalties metabòliques cròniques (inclosa la diabetis mellitus), patologia renal, hemoglobinopaties, asplènia o immunosupressió (incloses les causades per medicació o el VIH) que hagin necessitat revisions mèdiques periòdiques o hospitalització durant l’any anterior.

• Adults i nens amb trastorns cognitius o neuromusculars que puguin comprometre la funció respiratòria.

• Nens i adolescents (de 6 mesos a 18 anys) amb tractament de llarga durada amb àcid acetilsalicílic, pel risc de desenvolupar una síndrome de Reye després de la infecció gripal.

• Embaràs (es pot posar en qualsevol trimestre de l’embaràs).

2

Persones que poden transmetre la grip a individus d’alt risc

• Personal sanitari en contacte amb pacients d’alt risc.

• Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: geriàtrics, centres de malalts crònics, etc.

• Persones que realitzin assistència domiciliària a individus d’alt risc i a les que hi convisquin.

3

Població en general

La vacuna no està indicada per a tota la població, però es pot administrar a tota persona que desitgi disminuir el risc de patir la malaltia.

17

LECTURA I NOVETATS

El error azul Javier Lorenzo .....................................................................................................................

Aquest és el començament d’una preciosa novel·la que uneix l’aspecte terrible de la guerra amb la cara meravellosa de l’amor. L’odi de dos homes que estimen la mateixa dona i als quals la guerra i la seva ideologia han situat en bàndols diferents enfront de la delicadesa dels sentiments purs i l’admiració per la bellesa. L’Amelia sempre va ser una nena diferent a les altres. Per als seus pares, temorosos de Déu i complidors de les estrictes normes socials, aquesta diferència es va convertir en un maldecap. No obstant això, per al Martín, nebot de l’apotecari, i per a l’Alberto, fill de l’alcalde, l’Amelia era un ésser perfecte, en les seves formes i en el seu caràcter. Amb el temps, ella es va decantar pel Martín, el rebel, ateu i inconformista.

El país de los espíritus Miguel Ruiz Montáñez .....................................................................................................................

Hi ha una part del cel que la gent nega, i de vegades ens hi topem sense voler-ho. En el meu cas, el cel d’Haití es va obrir sobre mi i em va arrossegar cap a una destinació insòlita. Aquest és el meu testimoni, i el de les persones que, amb mi, van lluitar contra una muntanya de creences al país dels esperits. Aquesta història em va manipular com una arpa ombrívola, i, per això, la meva intenció de relatar-la potser és un desig d’autoprotecció, un amulet davant aquests esperits que m’aguaiten, un bast desig que tot s’hagi acabat...

Falsa sirena Erin M. Hart .....................................................................................................................

Nora Havin segueix obsessionada pel brutal assassinat de la seva germana Trione cinc anys enrere.

Després d’un temps a Irlanda, resolta a desemmascarar el culpable, decideix tornar als Estats Units per enfrontar-se a alguns secrets incòmodes sense saber que l’assassí té ara en el punt de mira la filla de Trione.

Mientras tanto en Londres Rebeca Rus ..................................................................................................................... Álex Mata és una humil estudiant de moda que està a punt d’aconseguir el somni de la seva vida: fer un màster de moda a la Central Saint Martins de Londres, l’escola de moda més famosa del món. Per desgràcia, la seva carpeta de treballs s’extravia durant el viatge i l’Álex es troba a Londres en una situació desesperada: sense feina, sense diners, sense amics i sense poder entrar a l’escola. Però el destí ha anat movent els seus fils subtilment per creuar el seu camí amb la Macarena, una noia rica d’una família d’antiga soca, David Rees-Hamilton. Aconseguirà l’Álex complir el seu somni o el destí s’interposarà en el seu camí i canviarà la seva vida per sempre?

18

.

.

MECANOCAMP SOLUCIONS A LA MOBILITAT

.....................................................................................................

MECANOCAMP ES PREOCUPA PEL SEU BENESTAR I LI OFEREIX DIVERSES SOLUCIONS PER A LA SEVA MOBILITAT. A MÉS A MÉS, INTENTA DONAR LA MÀXIMA LLIBERTAT A L’USUARI, SEMPRE AMB COMODITAT I SEGURETAT

.....................................................................................................

A Mecanocamp trobarà cadires pujaescales tant per a trams rectes com corbs, plataformes salvaescales i escúters elèctrics.

..........................................................................................................

Les nostres cadires pujaescales s’adapten perfectament a les seves necessitats i a les seves escales. És per això que Mecanocamp disposa d’un servei d’atenció personalitzat on un assessor comercial li informarà dels aspectes més importants i li personalitzarà la cadira pujaescales a les seves necessitats i a les seves escales, ja que li prendrà les mesures per tal d’adaptar-ho a la perfecció. A més a més, li instal·larem la cadira en tan sols mig dia i sense obres.

Mecanocamp li ofereix diferentes cadires pujaescales segons les seves necessitats i preferències: Van Gogh, Vermeer i Rembrandt (ideal per a escales públiques on el pas s’ha de mantenir completament lliure).

...

També hi pot trobar altres solucions per a la seva mobilitat com plataformes salvaescales, que són una solució perfecta tant per a escales en tram recte com per a trams corbs, per les seves reduïdes dimensions, funcionament suau i silenciós, així com pel seu elegant disseny.

Les plataformes salvaescales són la solució ideal tant per a instal·lacions exteriors com interiors, ja que gairebé no ocupa espai i pot fer recorreguts de fins a 30 metres.

...

A més a més, a Mecanocamp trobarà escúters elèctrics amb bateria fàcils d’utilitzar i sense necessitat de carnet de conduir. Amb la tecnologia de tot un líder, les escúters Honda Monpal han estat dissenyades amb un gran confort per fer més còmodes i estables les conduccions prolongades, gràcies a la incorporació d’un còmode seient i d’una cistella frontal amb gran capacitat de càrrega.

Tot plegat, sense deixar de banda la gran comoditat i seguretat activa que inclou un triple sistema de frenat, sistema antipànic d’aturada del vehicle i sensor de reducció automàtica de velocitat en girs i descens.

Les escúters elèctriques han estat innovades per fer més fàcils i segures les activitats quotidianes del dia a dia, gràcies a les seves reduïdes dimensions, que li permeten accedir a qualsevol lloc, fins i tot a l’interior d’un ascensor.

REPAREM tot tipus de CADIRES ELÈCTRIQUES i ESCÚTERS de totes les marques, siguem distribuïdors o no.

19

REPORTATGE I HOSP ITAL M ON TSERRA T

“El color de la teva salut”

La unitat de mama

de diagnòstic immediat El càncer de mama és el més freqüent entre les dones dels països occidentals i la causa més freqüent de mort de les dones de mitjana edat.

Podem dir que, al nostre entorn, una de cada deu dones tindrà un càncer de mama al llarg de la seva vida.

A Espanya es diagnostiquen cada any entre 23.000 i 26.000 nous casos. És cert que es detecta un augment de la incidència, de l’ordre d’un 2% cada any, si bé també estem aconseguint un augment dels percentatges de curació.

De moment, no es coneixen mesures efectives per reduir aquesta alta incidència. El més important és aconseguir curar la majoria d’aquestes dones.

En l’actualitat, és un fet demostrat que podem curar el 86% tots els casos de càncer de mama (si considerem globalment els cinc diferents tipus de càncer).

Ara bé, si individualitzem cada cas, sabem que els càncers diagnosticats en estadis més inicials poden arribar a curarse en més del 95% de casos.

Malgrat tots els avenços que es van aconseguint en el tractament del càncer de mama, el diagnòstic precoç segueix sent la millor arma de què disposem per combatre la malaltia i obtenir les màximes taxes de curació.

Per aconseguir el diagnòstic precoç és imprescindible la realització d’una mamografia, que s’ha de fer cada any o cada dos anys, depenent de l’edat de la dona i dels seus factors de risc.

El fet de diagnosticar el càncer precoçment acon-

20

segueix avantatges molt importants: • Un augment de taxes de curació.

• Més possibilitats que la pacient pugui conservar el seu pit.

• En els casos de càncer no invasor (els casos més precoços), no cal administrar quimioteràpia i fins i tot es pot evitar la radioteràpia.

El diagnòstic precoç del càncer de mama produeix una detecció de lesions mamàries (benignes i malignes) cada vegada més petites (no palpables) que obliguen a disposar de procediments diagnòstics més sofisticats i menys agressius, que permetin diagnòstics fiables i millor tolerats per les pacients, sense necessitat de cirurgia.

Aquests procediments són la biòpsia estereotàxica en taula prona i l’ecoguiada. A la unitat de mama de l’Hospital Montserrat oferim aquestes dos tècniques.

• Quan sigui necessari el tractament sistèmic del càncer de mama, al nostre hospital de dia es fan els tractaments més actuals: · Quimioteràpia · Hormonoteràpia · Teràpies Diana En el cas de nòduls o tumors benignes, disposem del tractament més modern, que és l’extirpació SENSE CIRURGIA. És a dir, s’elimina el tumor sense operar, sense cicatriu i només amb anestèsia local. És el que s’anomena la nodulectomia percutània ecoguiada.

HOSPITA L MO NTSERRAT I REPORTATGE

A més de l’equipament i tecnologia més moderna per realitzar aquesta assistència, la unitat de mama de diagnòstic immediat de l’Hospital Montserrat compta amb professionals i especialistes en senologia de reconegut prestigi: Director clínic: Dr. E. Iglesias Radiologia: Dr. J.M. Royo, Dr. J.A. Latasa Patologia: Dr. R. Egido Cirurgia: Dr. E. Iglesias

Oncologia mèdica: Dr. S. Morales, Dr. A. Roset, Dr. R. Aldabó Cirurgia plàstica: Dr. F. Sola Coordinadora d’infermeria: M. Gamero Diplomades en Infermeria: Sra. E. Escobar, Sra. C. Aige

Unitat de mama de diagnòstic immediat

EQUIPAMENTS I PROFESSIONALS Disposa dels equipaments més moderns i de professionals amb gran experiència.

A més a més, ofereix la possibilitat del DIAGNÒSTIC EN UN SOL DIA. És a dir, en 2-3 hores, a la dona que ho sol·licita se li ofereix tot el procediment diagnòstic i el seu resultat: • Visita per l’especialista en senologia i malalties de la mama.

• Mamografia i ecografia.

I si fos necessari: Core biòpsia ecoguiada i biòpsia estereotàxica en taula prona assistida per buit.

En aquests casos, el nostre patòleg examina de forma immediata les mostres obtingudes en la biòpsia i en

20 MINUTS s’obté el diagnòstic de benignitat o malignitat de la lesió observada a les mamografies

SERVEI CENTRAT EN LA PACIENT • Elimina les demores i retards en el diagnòstic i en l’inici del tractament.

• Redueix l’ansietat de les pacients, ja que es realitzen les proves i es dóna el resultat el mateix dia.

• En cas que calgui fer una intervenció quirúrgica, aquesta operació es pot realitzar al nostre hospital en 48 hores: Cirurgia del càncer de mama / biòpsia del gangli sentinella / cirurgia reconstructora de la mama Cirurgia plàstica / cirurgia de les malalties benignes

Dr. E. Iglesias, màster en senologia i patologia mamària. Especialista en cirurgia.

Professor titular de cirurgia de la Universitat de Lleida. Codirector i professor del màster en senologia i patologia mamària de la Universitat de Barcelona. Vicepresident de la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària.

Coordinador del Comitè d’Acreditació de les Unitats de Mama de la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària. Deputy Secretary of the Society Internacional of Senology.

Sol·liciti la primera visita UNITAT DE MAMA DE DIAGNÒSTIC IMMEDIAT DE L’HOSPITAL MONTSERRAT 973 26 63 00 • Bisbe Torres 13 • 25002 Lleida · www.montserrat.nehos.com 21

REPORTATGE I EL M ÈTO DE P RONO KA L

El mètode Pronokal és un programa mèdic personalitzat per aconseguir l’aprimament i el manteniment del pes a llarg termini que s’ha convertit en el referent dins del seu gènere. El mètode es basa en la dieta proteica, és a dir, en l’aport de proteïnes d’alt valor biològic ajustades a les necessitats de l’organisme, juntament amb una ingesta molt baixa en calories, hidrats de carboni i gairebé sense greixos. D’aquesta manera, es condueix el pacient cap a una cetosi controlada que comporta una ràpida pèrdua de pes.

Gràcies a l’administració adequada de suplements de sodi, potassi, magnesi, calci i vitamines, no hi ha estats carencials.

Amb el mètode Pronokal, el pacient: • Aconsegueix el seu objectiu de pèrdua de pes, alhora que va adquirint pautes alimentàries més saludables.

• Descobreix la necessitat d’incorporar l’activitat física en el seu dia a dia i aconsegueix pautes, recursos i guies per fer-ho.

• Troba una eina completa i tot el recolzament possible per aconseguir amb èxit l’objectiu de la pèrdua de pes.

El Mètode Pronokal® Després d’una valoració clínica inicial, el metge prescriptor determina el pes objectiu i les pautes a seguir per aconseguir-ho. S’observen resultats molt importants des d’un principi, ja que el 80% del pes sobrant es perd al principi del tractament. A més a més, des del començament del tractament es comencen a adoptar nous hàbits alimentaris que ajuden a aconseguir i a mantenir el pes final.

A grans trets, el sistema Pronokal consta de les següents etapes: ETAPA 0: Etapa de revisió mèdica. És

imprescindible per determinar l’objectiu de pèrdua de pes, comprovar l’estat metabòlic i descartar possibles contraindicacions mèdiques.

ETAPA 1: Etapa cetogènica. S’acon-

segueix mitjançant una dieta amb proteïnes d’alt valor biològic, sense greixos

PROGRAMA PERSONALITZAT QUE COMPTA AMB EL SUPORT CONSTANT D’UN EQUIP DE PROFESSIONALS QUE AJUDEN EL PACIENT A ASSOLIR EL SEU OBJECTIU

i molt baixa en hidrats de carboni. És la fase de pèrdua de pes en situació de cetosi controlada.

ETAPA 2: Etapa de reeducació alimen-

tària. Amb la incorporació progressiva dels diferents grups d’aliments, els pacients adquireixen els hàbits alimentaris necessaris per mantenir el pes perdut i evitar un possible efecte de retorn.

ETAPA 3: Etapa d’alimentació equili-

brada. Seguiment del pacient i manteniment del pes perdut mitjançant una dieta equilibrada sota el consell dels dietistes/nutricionistes durant un període de dos anys. A més a més, es fidelitza el pacient en la realització d’un exercici físic saludable.

Els resultats Les conseqüències són una pèrdua de pes controlada preservant la massa muscular i un manteniment a llarg termini del pes assolit.

En resum, els principals avantatges per al pacient del mètode Pronokal són: • Ràpida pèrdua de pes.

• No es té gana.

• Vitalitat i benestar, a causa de l’efecte psicoestimulant dels cossos cetònics.

• Millora la tonicitat de la pell gràcies a una complementació adient.

• Millora la flacciditat al mantenir la massa muscular.

• Gran motivació del pacient gràcies a la important pèrdua de pes aconseguida ja des de l’inici.

• Aportació de nutrients calculada i controlada.

• Seguretat: nombrosos estudis, durant més de 30 anys, l’avalen, sempre que sigui dirigida per un metge coneixedor d’aquest sistema.

• Seguiment del pacient a llarg termini.

• Manteniment del resultats gràcies a la reeducació alimentària.

• Manteniment d’un programa d’activitat física saludable.

Els magnífics resultats assolits amb Pronokal han fet que es desenvolupi un tipus especial d’aquesta dieta per a pacients diabètics tipus II anomenada Diaprokal, de la qual en parlarem en propers articles.

Pots realitzar el teu tractament PronoKal® a Lleida: 22

C/ Segrià, 26-30 · Pg. Ronda, 74-76 · Lleida · Tel. 973 27 98 10 · info@nexusgroup.es

ILERDENT I REPORTATGE

Ilerdent presenta els miniimplants, la solució per a la fixació de pròtesis dentals Els implants odontogeriàtrics són econòmics, còmodes i de fàcil col·locació

Ilerdent compta amb un equip de professionals multidisciplinari amb experts en implantologia

La clínica dental Ilerdent, pionera en implants i dents en un sol dia a Lleida i una de les clíniques de referència a nivell d’implants de tot Catalunya, presenta una innovadora solució implantològica als problemes de subjecció de pròtesis dentals.

PROCÉS DE COL·LOCACIÓ Es fa una radiografia panoràmica i, un cop escanejada la boca, es passa la imatge a un programa informàtic que calcula les mides i la ubicació exacta dels implants.

Són mínimament invasius, ja que mitjançant un petit orifici a l’os es realitza la col·locació de l’implant; no cal fer una cirurgia oberta convencional, així evitem posar punts de sutura i les molèsties postoperatòries.

A més, aquesta tècnica permet la subjecció de la pròtesi el mateix dia,

en el mateix acte quirúrgic queda col·locada.

Aquests implants són indicats per a gent gran amb pròtesi removible que no puguin optar a pròtesi fixa, ja que amb la col·locació de quatre implants s’aconsegueix una bona retenció a un preu ajustat. En la majoria dels casos es pot aprofitar la pròtesi dental del pacient, fet que també contribueix a un important estalvi econòmic.

El sistema de fixació és tipus xec.

L’implant encaixa en unes “tapetes” que es posen a la pròtesi, de manera que s’aconsegueix una fixació mecànica que n’evita el bellugament.

Els miniimplants odontogeriàtrics ODONTIT són còmodes, pràctics, econòmics i de fàcil col·locació.

La tecnologia facilita la col·locació d’implants

AVANTATGES PER AL PACIENT

• Estalvi de fins a un 60% respecte a un implant convencional.

• Recuperació immediata després de la intervenció.

• Guany en comoditat i funcionalitat masticatòria des del primer moment.

Contacti amb els nostres experts si desitja guanyar en qualitat de vida.

23

COL·LEGIS OFICIALS I COL·L EG I OFICIAL D E FI SI OTERAP EUTES DE CA TALUNY A

Estiraments abdominals per enfortir el sòl pelvià.

Els fisioterapeutes catalans destaquen la incontinència urinària en el Dia Mundial de la Fisioteràpia

Com cada any, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya va celebrar el Dia Mundial de la Fisioteràpia: el 8 de setembre a Barcelona, el 10 de setembre a Reus, Arbúcies i Mataró, i el 24 del mateix mes, a Mollerussa.

24

COL·LEGI O FICI AL D E FISI OTERAP EUTES DE CATA LUNY A I COL·LEGIS OFICIALS

Encara que durant totes aquestes jornades s’han realitzat una sèrie de tallers i xerrades en envelats divulgatius sobre els diferents àmbits d’actuació de la fisioteràpia, el tema central d’enguany ha estat la incontinència urinària (IU).

Segons l’estudi Prevalència d’incontinència urinària a Catalunya (2009), el 7,9% de la població catalana declara tenir aquesta disfunció, és a dir, afecta prop de 500.000 persones, de les quals el 77% són dones. A més, en aquest mateix estudi s’observa com augmenta la prevalença d’aquesta disfunció amb l’edat i, tenint en compte que l’esperança de vida també s’incrementa, la incontinència urinària estarà cada vegada més present en la ciutadania.

Aquesta disfunció la tenen, principalment, persones més grans de 60 anys, esportistes d’elit i dones que han tingut un part vaginal o estan embarassades.

Aquesta falta de control de la bufeta té incidències en la vida de les persones que la pateixen i comporta una despesa econòmica significativa. De fet, segons el Grupo Español de Suelo Pélvico (GESP), l’impacte mitjà que representa per a la sanitat les disfuncions de sòl pelvià és de més de 43 milions d’euros anuals, només en absorbents.

Exercicis abdominals.

En el cas dels homes, la prevalença global estimada és del 7% -quasi 1,5 milions d’homes-, i pot arribar entre el 14% i el 29% en homes de més de 65 anys, i assolir un 50% en homes més grans de 85 anys.

En aquest mateix sentit, la fisioteràpia també és la millor ajuda per als homes que tenen pròstata o que han estat intervinguts d’aquesta patologia i necessiten recuperació.

La fisioteràpia pot prevenir i tractar aquesta disfunció, a part de ser un complement del tractament mèdic i quirúrgic. De fet, la pot corregir o millorar en el 89% dels casos de pèrdues lleus i en el 45% de pèrdues moderades en les dones, segons dades del 37è Symposium Internacional Dexeus de Barcelona (2010).

Exercicis Kegel.

D’altra banda, i d’acord amb la revisió de l’Observatori Nacional de la Incontinència (ONI), més de 6,5 milions d’espanyols tenen ’incontinència urinària, xifra que representa quasi un 16% de la població. Aquest trastorn varia en funció de l’edat i el sexe. En les dones, la prevalença global d’IU és d’un 24% —més de cinc milions de dones— i ha augmentat entre el 30% i el 40% en les dones de mitjana edat i fins a un 50% en les dones ancianes.

Com pot ajudar la fisioteràpia?

Amb la fisioteràpia es pot atenuar i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per incontinència urinària i, per tant, estalviar diners a la sanitat i als usuaris amb: • Exercicis de Kegel • Tècniques posturals reequilibradores • Biofeedback / Educator • Electroestimulació • Boles xineses i conus vaginals • Estiraments manuals

Departament de Comunicació C/ Segle XX, 78 – 08032 Barcelona · Tel. 93 207 50 29 / Fax 93 207 70 22 www.fisioterapeutes.cat/comunicacio 25

PUBLIREPORTATGE I POL ICLÍ NIC LL EI DA

Policlínic Lleida L’EVOLUCIÓ DEL LÀSER PER OPERAR PRÒSTATES HA PORTAT A LLEIDA EL LÀSER MÉS INNOVADOR

Els uròlegs tenim a l’abast una sèrie de medicaments >> que milloren molt els símptomes miccionals prostàtics, però arriba un moment, tard o d’hora, en què, a causa de les molèsties o les conseqüències que se’n poden derivar pel bon estat de la bufeta i els ronyons, és aconsellable la intervenció.

Fa molts anys, operar-se de pròstata era una decisió molt important perquè era una intervenció que, tot i solucionar el problema, tenia un postoperatori turmentós, amb hemorràgies que taponaven les sondes i amb el personal sanitari pendent de les obstruccions i els rentats.

Per altra banda, l’operació es realitzava per la via abdominal, amb una ferida que angoixava encara més el pacient i els acompanyants.

Després vàrem començar, ja fa més de quaranta anys, a operar a través del penis: la RTU (ressecció transuretral), que resseca el teixit prostàtic, sense ferida abdominal, tot i que seguia la presència de les obstruccions de la sonda, que s’havia de mantenir posada durant un mínim de cinc dies.

Des de fa uns anys, l’aparició de làsers urològics ha canviat el panorama i avui dia es pot estar un, o com a màxim dos dies, amb la sonda posada i l’hemorràgia és tan minsa que els coàguls no arriben a causar problemes ni obstrucció, de manera que el postoperatori és molt més agradable i suportable.

26

La hiperplàsia benigna de pròstata (pròstata grossa)

Nous tractaments

PO LICL ÍNIC LL EIDA I PUBLIREPORTATGE

El làser Revolix

(Light Amplification

by Stimulated of Radiation)

L’avantguarda en la cirurgia làser d’urologia

Consisteix en un flux de llum estret monocromàtic.

El raig estimula els electrons, els quals alliberen energia en forma de fotons i són absorbits per molècules anomenades cromòfors. Per al tractament de la HBP (hiperplàsia benigna de pròstata) existeixen dos classes de cromòfors: l’aigua i l’oxihemoglobina.

A diferència d’altres tipus de làser en què el cromòfor és l’oxihemoglobina (el làser verd), el nostre làser Revolix Thulium té el seu cromòfor a l’aigua i, per tant, actua en els teixits que contenen aquest element.

Té una ona d’acció contínua que li permet treballar sobre teixits tous i també una ona d’acció polsada que li permet actuar en les litiasis urinàries. És molt efectiu en el tractament de l’esclerosi del coll vesical, estenosi d’uretra i pròstates hiperplàsiques benignes fibroses. S’utilitza en cirurgia laparoscòpica perquè no produeix bombolles i una quantitat inapreciable de fum, a diferència d’altres models del mercat. És molt important destacar, com a diferència amb altres models en el mercat, que el Revolix permet obtenir mostres de teixit per biòpsia, la qual cosa no pot fer, per exemple, el làser verd i, en el cas de tenir una patologia associada, podem realitzar mitjançant el mode polsat una litotrícia endoscòpica (trencar la pedra que s’ha fet a la bufeta).

Després de l’operació de pròstata, el pacient només necessita un o dos dies d’internament, i tindrà molt poques molèsties

El làser Revolix Thulium, a partir de l’àmplia experiència, ha resultat ser molt segur i de fàcil i còmoda utilització. Les aplicacions de vaporessecció per a qualsevol tipus de pròstates, tumors de ronyó, tumors de l’uroteli o litiasis urinàries, o la vaporització per al tractament de les HBP petites, són de gran efectivitat, amb lleuger malestar postoperatori i un baix índex de complicacions, com per exemple pràctica absència de sangrat i baixa mobilitat perioperatòria.

URÒLEGS DE LLEIDA SL urolegs@policliniclleida.cat POLICLÍNIC LLEIDA · 973 27 31 00 · HOSPITAL MONTSERRAT · 973 26 63 00 27

REPORTATGE I FOTOD EP IL ACIÓ MÈD ICA LÀSER

28

FOTODEP ILA CI Ó MÈDI CA L ÀSER I REPORTATGE

29

PUBLIREPORTATGE I LA FUND ACIÓ FERRERUELA SAN FELIU

Fundació Ferreruela Sanfeliu

La FFS inicia una campanya de formacions a Kolda (Senegal)

‘Infermers chef de poste’ 60 infermers i infermeres rebran una formació de cinc dies sobre les cures oculars bàsiques, a més de dotar-los amb material bàsic d’exploració per tal de millorar l’atenció oftalmològica primària a la regió de Kolda i augmentarne la cobertura.

30

L A FUN DA CI Ó FERRERUEL A SANFEL IU I PUBLIREPORTATGE

Seguint les pautes del programa nacional de lluita contra la ceguesa (PNLC), s’han identificat tres grups de 20 infermers i infermeres cadascun. Es tracta dels anomenats ‘infermers chef de poste’, que treballen a les zones rurals. És una activitat de gran importància per a la lluita contra la ceguesa, ja que són el primer contacte amb la població.

Ja s’ha realizat una primera sessió a finals d’aquest mes de juliol i se’n faran dues més, als altres districtes, durant els mesos d’agost i setembre. Així, s’arribarà a formar el 100% d’aquests agents sanitaris de la regió de Kolda.

La finalitat de la formació és que els participants adquireixin els coneixements teoricopràctics necessaris per tal de poder detectar malalties oculars a les zones rurals, tot prescrivint el tractament de les afeccions d’atenció primària i realitzant les derivacions als centres de referència quan sigui necessari.

A més, tots els participants degudament formats reben una llum puntual i una escala d’agudesa visual per tal de realitzar exploracions senzilles a les zones rurals.

La formació és duta a terme pels tècnics especialitzats de la regió

de Kolda i el temari utilitzat és l’acordat amb les normatives del pla nacional de lluita contra la ceguesa (PNLC) del Ministeri de Salut i Prevenció del Senegal.

Prèviament a la formació s’ha realitzat una prova de nivell (pretest) amb la finalitat de valorar els coneixements inicials.

La formació és un dels pilars del projecte, ja que l’objectiu final és que ells mateixos siguin capaços de garantir la salut ocular en un futur

Un cop el període de formació hagi finalitzat, es complementarà amb l’avaluació (postest) per tal d’analitzar l’assoliment dels coneixements teoricopràctics impartits.

Passats tres mesos, l’equip supervisor de la regió mèdica de Kolda, juntament amb els tècnics especialitzats, es desplaçarà a les zones

rurals per supervisar els registres i les actuacions dels agents sanitaris formats.

Visita dels infermers que s’estan formant als nous serveis que ha posat en marxa la Fundació al centre de salut de Kolda (la consulta d’oftalmologia i taller d’òptica)

Aquesta és una activitat finançada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

31

SALUT I FATIGA

Control

de la fatiga Pautes d’economització de l’energia en la vida diària

MÒNICA GOTSENS ANGUERA, terapeuta ocupacional. Hospital de Dia Miquel Martí i Pol.

L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia inflamatòria crònica del sistema nerviós central (SNC).

La simptomatologia d’aquesta malaltia és múltiple i variada i, generalment, depèn de la regió cerebral o medul·lar afectada.

Existeixen altres símptomes, com el dolor i la fatiga, que interfereixen greument en la qualitat de vida i autonomia de les persones afectades d’EM i altres patologies neurològiques.

Segons la National Multiple Sclerosis Society, es defineix la fatiga com la falta subjectiva d’energia física o mental percebuda pel pacient o el cuidador, capaç d’interferir en les activitats diàries.

32

LA FATIGA És un dels símptomes més discapacitants per a la persona afectada d’EM. És un dels principals motius de baixa laboral i pèrdua d’autonomia en les activitats de la vida diària (AVD)

En la intervenció de la fatiga cal identificar si es tracta de fatiga primària o secundària.

• Fatiga primària: és el resultat directe del dany al SNC. Els afectats d’EM poden presentar diferents tipus: fatiga neuromus-

cular, fatiga per sensibilitat a la calor...

• Fatiga secundària: pot aparèixer com a conseqüència a altres factors no relacionats amb l’EM, com poden ser les alteracions del son, ús de fàrmacs, processos infecciosos, l’exercici físic realitzat, l’entorn físic, l’estat anímic...

L’abordatge en el control i tractament de la fatiga primària pot incloure: • Tractament farmacològic: control i/o millora de la fatiga a través de l’ús de fàrmacs.

• Tractament no farmacològic: orientat a la modificació i adaptació de la rutina i hàbits diaris.

FA TIGA I SALUT Aquest tipus de tractament requereix un abordatge interdisciplinar: fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia...

El terapeuta ocupacional de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol és el responsable de realitzar les sessions d’economització d’energia i pautes d’higiene postural en l’execució de les activitats de la vida diària, ja

sigui a nivell individual o grupal, en funció de les característiques i necessitats de l’usuari.

Cal tenir en compte que en la nostra vida quotidiana realitzem moltes activitats que requereixen un consum d’energia i que ens produeixen cansament i/o fatiga. Per tant, és interessant conèixer una sèrie de factors i consells que ens ajudin a

controlar i reeducar els nostres hàbits. D’aquesta manera podem optimitzar les nostres capacitats, estalviar energia i prioritzar la realització d’activitats, gaudint d’una qualitat de vida superior. És important, també, adoptar uns hàbits posturals correctes, per tal de prevenir l’aparició del dolor al nostre cos.

CONSELLS PRÀCTICS GENERALS

Planxant o esperant l’autobús.

Netejant vidres.

Fregant el terra.

• Repartiu el pes entre les dues extremitats en bipedestació.

Adopteu de forma alterna aquestes postures correctes: · Peus paral·lels lleugerament separats uns 15-20 cm. · Un peu lleugerament avançat respecte de l’altre. · Un peu damunt d’un tamboret.

• Treballeu a l’altura dels ulls, mantenint l’esquena recta, en activitats com el treball a l’ordenador o netejar vidres.

• Repartiu les càrregues per tot el cos, intentant ajustar el tronc als moviments de les cames, com si ballessiu, en activitats com fregar el terra, on es combina la posició estàtica amb el moviment.

Aixecant el nét.

Ús del carro.

Carregant bosses de compra.

• Per tal de moure objectes, situeulos el més a prop possible del cos i arrossegueu-los, empenyeu-los, rodeu-los, abans que aixecar-los. Quan la càrrega és molt pesant, demaneu ajuda. No feu canvis de pes de cop.

• No porteu molt pes una sola vegada, és preferible fer dos viatges.

• Si porteu càrrega, repartiu-la entre les dues mans. Així evitareu sobrecàrregues en unes zones musculars més que unes altres.

Mai us esforceu per agafar coses de prestatges alts estirant-vos. Si cal, pugeu en una escala.

S’aconsella anar a comprar amb un carro o anar acompanyats.

33

SALUT I FATIGA

• Descanseu en el moment que comenceu a notar el cansament, eviteu arribar a la fatiga.

• Busqueu la forma més fàcil i còmoda de realitzar activitats.

Modifiqueu el vostre entorn, si és necessari, el mobiliari, especialment taules i cadires. Adeqüeu l’alçada dels objectes, la il·luminació...

• Organitzeu les vostres activitats de manera que no estigueu en les mateixes postures durant llargs períodes de temps.

• Eviteu anar amb presses, preneu-vos el temps necessari per realitzar una activitat.

Intercaleu períodes de petits descansos entre les tasques.

• Eviteu moviments i viatges innecessaris en les activitats domèstiques, planifiqueu prèviament el que fareu, què necessitareu per fer-ho...

• Repartiu les tasques en diferents dies.

PAUTES GENERALS RECOMANADES EN HIGIENE POSTURAL • Estirat: Les postures ideals per estar estirat o per dormir són aquelles que permeten recolzar tota la columna en la postura que adopta aquesta quan està de peu.

1. Estirat de costat, flexionant els dos genolls (més el de sota), amb un coixí sota el cap (que cobreixi la distància cap-espatlla).

• Assegut: 1. Ocupeu tota la base del seient, assenteu-vos el més enrere possible.

2. Esquena ben recolzada al respatller, recolzeu la part dorsolumbar i peus al terra (si no arribeu al terra, utilitzeu un tamboret).

3. Malucs i genolls en angle recte.

4. Braços recolzats a la taula o al recolzabraços de la cadira.

Dormir estirat boca avall no és recomanable, ja que obliga a tenir el coll girat per tal de poder respirar.

34

Per assentar-vos, heu d’utilitzar els recolzaments i deixar-vos caure suaument. No val desplomar-se de cop sobre el seient.

• Aixecar-se del llit: S’aconsella flexionar els genolls, girar per recolzar-vos en un costat, incorporar-vos de costat fins a assentarvos, amb l’ajuda del recolzament dels braços. Una vegada asseguts a la vora del llit, poseu-vos de peu recolzantvos en les mans.

2. En posició fetal, de costat, ben recolzat, amb els malucs i genolls flexionats i amb el coll alineat amb la resta de la columna.

3. Estirat boca amunt, amb els genolls flexionats amb un coixí sota.

• Aixecar-se i asseure’s d’una cadira o sofà: Primer, recolzeu les mans al recolzabraços, seieu a la vora del seient i endarreriu lleugerament un dels peus, que servirà per impulsar-vos i aixecarvos.

ASPECTES IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE Postura de treball i de descans. · Si heu d’estar asseguts davant una taula de treball, mireu d’aproximar la cadira per tal de no haver d’inclinarvos cap endavant. · És important adequar la mida de la taula amb l’alçada de la persona. · Eviteu els seients tous, que no tinguin respatller, i aquells que siguin massa grans o massa petits. · Igualment, eviteu assentar-vos a la vora del seient, ja que deixa l’esquena sense recolzament.

• Períodes de descans, repòs, relaxació.

• Priorització en les activitats de la vida diària.

• Planificació, organització i adaptació de les activitats de la vida diària.

• Bona higiene postural.

• Dieta equilibrada saludable.

• Activitat física adequada.

NOTÍCIES I B REUS

La realitat virtual es postula com a tractament després de l’ictus L’ús de la realitat virtual en interfícies humà-ordinador ha demostrat que podria ajudar els pacients que han tingut un ictus a recuperar la funció als braços i a millorar la seva habilitat per dur a terme comandaments estàndards, en comparació amb els pacients que no han utilitzat aquest mètode, segons una revisió que es publica a The Cochrane Library.

Micronutrients en pols per reduir l’anèmia i la falta de ferro en nens La deficiència de vitamines i minerals afecta més de 2.000 milions de persones al món, especialment nens. Els micronutrients en pols ajudarien a acabar amb aquest problema, ja que poden barrejar-se amb el menjar immediatament abans de ser consumit.

Els investigadors van realitzar vuit proves amb una durada compresa entre els 2 i els 12 mesos en un total de 3.748 nens d’Àsia, Àfrica i la zona del Carib, on l’anèmia és un problema de salut pública, utilitzant un compost que contenia entre cinc i 15 nutrients.

Es va observar que aquesta aportació reduïa el risc d’anèmia en un 31 per cent i la deficiència de ferro en un 51 per cent en els nens tractats. Es va descobrir, però, que hi havia poques proves que això afectés també el creixement o desenvolupament dels nens.

L’equip científic estudia ara la combinació de vitamines i minerals més adequada, així com si és més efectiu un tractament diari o intermitent i durant quant de temps s’ha d’aplicar per aconseguir els màxims resultats.

L’anàlisi dels resultats va permetre extreure que set dels assaigs, que englobaven un total de 205 pacients, indicaven que l’entrenament mitjançant la simulació interactiva podia millorar la funció dels braços en comparació amb el tractament habitual. A més, altres tres treballs, amb 101 pacients, mostraven que la realitat virtual pot conduir a aconseguir una mica més d’habilitat en accions diàries com dutxarse o vestir-se. “Els efectes positius apareixien poc després del final del tractament, encara que no es coneix si es mantenien a llarg termini.”

De moment, l’evidència existent no és suficient per arribar a conclusions sobre l’efecte dels videojocs en la força d’agafada i la velocitat al caminar. Però el que sí que s’ha demostrat, a més dels beneficis aconseguits, és que molt pocs pacients han registrat esdeveniments adversos —mal de cap o altres dolors o marejos— després de l’ús de la realitat virtual.

35

ACTIVITA TS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

RENOVACIÓ DE JUNTA A TÉRMENS Térmens va ser una de les primeres juntes locals, promoguda per la Junta Comarcal de la Noguera, primer amb el senyor Voltas i un grup que es va anar ampliant i renovant, en què Rosa Gregori, Trini Seró, Puri Pastor, M. Teresa Clua, Víctor Forcada, Manuel Pascual, Domènech Farré, Jaume Folguera i Cristina Osuna, entre d’altres, van treballar intensament.

El 2002 es va renovar la junta, que va quedar constituïda per Ramona Solé, Pepita Mirada, Carme Solana, Teresa Clarisó, Joaquim Grau, Albert Lorda, Miquel Oliva i Albert Rocaspana, que sempre ha estat coordinant la tasca de tots d’una manera humil i eficaç com és ell.

A tots, l’enhorabona per la seva generositat com a voluntaris en la lluita contra el càncer des de diferents vessants, ja que alguns també participen en el voluntariat d’hospital.

I ara, la nova junta segueix amb el sincer desig de continuar amb il·lusió i ganes de fer noves coses gaudint de l’experiència de tots els que els han precedit.

TROBADA DE LA PRESIDENTA NACIONAL, ISABEL ORIOL, AMB ELS COL·LABORADORS I VOLUNTARIS DE LLEIDA En la seva visita a Lleida, la presidenta nacional de l’aecc, Isabel Oriol, es va reunir amb membres de les juntes locals per conèixer de prop la realitat de l’aecc Catalunya Contra el Càncer a les comarques lleidatanes. Oriol va valorar, en una interessant sessió de treball, la varietat d’activitats per a la recerca de recursos que, després, fan possible les nombroses prestacions que s’ofereixen a tota la població. A més, va felicitar tothom per poder mantenir, gràcies a l’esforç de tots, una de les tasques més importants, com és, sens dubte, la investigació motiu de la seva visita, per fer l’entrega d’1.200.000 € al grup investigador on participa l’IRB.

36

La presidenta Isabel Oriol va tenir un especial interès a conèixer la tasca dels voluntaris de l’aecc a l’Hospital Arnau de Vilanova

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA

LA FUNDACIÓ BARCLAYS RENOVA EL SUPORT A ASPID PER AFAVORIR LA INTEGRACIÓ LABORAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT A LES COMARQUES RURALS DE LLEIDA El director gerent de la Fundació Barclays, senyor Evelio Acevedo, i el president de la junta directiva de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), Josep Giralt Lladanosa, han renovat el conveni de col·laboració per donar continuïtat al projecte al qual la Fundació Barclays dóna suport des de l’any 2007, amb l’objectiu de fomentar la integració laboral de persones amb discapacitat física i/o sensorial a les comarques rurals de Lleida.

En virtut d’aquest acord, la Fundació Barclays donarà a l’associació ASPID la quantitat de 24.000 euros per al finançament del projecte anomenat Dispositius comarcals de suport per a la integració laboral de persones amb discapacitat, a les comarques d’àmbit rural de l’Alt Urgell i l’Urgell.

L’objectiu d’aquest projecte és proporcionar una equiparació en les oportunitats de les persones amb discapacitat de l’àmbit rural per promoure la seva inserció laboral, així com sensibilitzar el teixit empresarial dels territoris sobre la contractació laboral d’aquest col·lectiu.

L’any passat, gràcies al suport de la Fundació Barclays, ASPID va aconseguir atendre, a les comarques de l’Alt Urgell i l’Urgell, un total de 124 persones amb discapacitat,

de les quals 34 van aconseguir inserir-se al mercat de treball d’aquestes comarques. Paral·lelament, es va visitar, per part dels tècnics, un total de 89 empreses del teixit empresarial d’aquestes comarques.

L’associació ASPID, durant els anys 2011 i 2012, mantindrà el projecte d’inserció laboral en aquestes comarques a partir de tècnics en inserció laboral que desenvoluparan activitats d’orientació, formació, prospecció empresarial, intermediació d’empreses en el mercat ordinari, sensibilització i divulgació.

Així, s’espera que participin i s’atengui 120 persones, de les quals 30 culminarien amb èxit el procés d’inserció laboral, trobant un lloc de treball a la comarca. També s’espera 110 visites a diferents empreses, amb l’objectiu d’aconseguir 30 ofertes de treball.

Les dues entitats entenen que la inserció laboral és un aspecte essencial de la vida de tota persona per, així, parlar d’una plena integració social i d’una normalització. És necessari que les persones amb discapacitat comptin amb el suport d’un equip tècnic que els ajudi a desenvolupar aquelles habilitats i recursos que els permeti accedir al mercat de treball ordinari, valorant i promocionant les seves capacitats.

37

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT L’ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT ARRIBA A LA MAJORIA D’EDAT AMB UN GRAN AUGMENT D’ATENCIONS L’Associació Salut Mental Ponent, que enguany fa 18 anys i que fou pionera a Catalunya i una de les fundadores de Fecafamm, està atenent més casos de persones afectades que mai. També ens trobem amb perfils diferents als que s’estaven atenent anteriorment i fins i tot amb l’avançada d’algunes malalties com l’esquizofrènia, que ha avançat a edats de 15 i 16 anys i que s’ha arribat a diagnosticar en joves de 12 anys. Aquest any s’han diagnosticat cinc casos d’esquizofrènia en menors, de 16, 15 anys i el cas més prematur, el d’una nena de 12 anys.

També s’ha atès un alt nombre de depressions majors, en alguns casos arran de la pèrdua d’un lloc de treball, que acostumen a donar-se en persones predisposades a la malaltia i que acaben cronificant-se i deriven en una incapacitació laboral.

Estem assistint, a més a més, a un canvi de perfils i de situacions. Així, per exemple, enguany han arribat a l’associació molts casos de persones afectades també amb problemes legals, fet que complica molt més la seva atenció i que requereix d’una coordinació més gran amb diferents estaments de la xarxa.

38

La droga, concretament l’heroïna, torna a repuntar relacionada amb el trastorn mental.

Acostuma a passar que un brot destapa el consum de drogues en joves. L’heroïna ha tornat a fer acte de presència en edats al voltant dels 20 anys (l’esnifen o la fumen). Després d’un brot i un ingrés hospitalari, la família descobreix que darrere del brot hi ha un consum de droga més o menys habitual que el pot haver provocat.

També s’atenen molts casos de patologia dual: és a dir, persones afectades per un retard mental i una malaltia mental o una addicció associada amb el trastorn.

Per tots aquests motius, considerem que les associacions es fan cada cop més indispensables, perquè fem contenció i treballem en xarxa, mentre que la sanitat pública/privada no pot fer-ho.

Això significa que l’associació també necessita conservar els programes que està duent a terme i que, en aquest moment, la seva tasca és més important que mai.

Per això, apostem pel lema del Dia Mundial: La gran aposta: invertir en salut mental

ACTIVITATS

LA GRAN APOSTA: INVERTIR EN SALUT MENTAL és el lema del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebrarà a Solsona el 8 d’octubre La localitat de Solsona acollirà el proper 8 d’octubre l’acte central del Dia Mundial de la Salut Mental amb el lema La gran aposta: invertir en salut mental. A l’acte hi assistiran les associacions de tot Catalunya convocades per la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental (Fecafamm) i la Fundació Funamment.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 10 d’octubre com a data de celebració del Dia Mundial de la Salut Mental. La Fecafamm (Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental), recollint aquesta iniciativa, crea un espai de trobada festiu i participatiu que aplega familiars, usuaris, professionals i polítics per sensibilitzar la societat i impulsar iniciatives que millorin la salut mental des de tots els àmbits.

CONCURS DE CARTELLS DEL DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL Anualment, des de l’associació Salut Mental Ponent de Lleida i el seu club social, La Brúixola, s’organitza un concurs de cartells, que enguany també ha coorganitzat Fecafamm. El cartell que ha resultat premiat ha estat el de Montserrat Gil Plana, que s’ha utilitzat com a imatge corporativa per difondre els actes organitzats pel Dia Mundial de la Salut Mental d’enguany.

Els premis als guanyadors s’entregaran el proper 8 d’octubre a Solsona, en el marc de la celebració.

PREMIS DEL CONCURS DE CARTELLS GUANYADORS:

1r premi: Montserrat Gil Plana (Barcelona) 2n premi: Club Social La Brúixola (Lleida) 3r premi: David Aguilar (Andorra) Accèssit: Tomàs Díaz Belarroa (Ponts)

Jornada de portes obertes de la Panera, on hi ha exposats alguns dels cartells participants en el concurs.

CONFERÈNCIA SOBRE MALALTIES MENTALS, EL CERVELL I LA MENT A LLEIDA Un dels actes que tindran lloc a Lleida amb motiu del Dia Mundial serà una conferència del reconegut neuropsicòleg Javier Tirapu:

‘Malalties mentals, malalties del cervell i de la ment’

L’acte, organitzat per Salut Mental Ponent i l’Associació d’Afectats de Discapacitat Derivada de Malaltia Mental Terraferma de Lleida (AADDMM) tindrà lloc el dia 10 d’octubre a les 19.00 h a la sala Jaume Magre de Lleida.

39

ACTIVITA TS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ACTIVITATS OCTUBRE 2011 CONSTEL·LACIONS individuals i familiars

Lleida, 1 d’octubre del 2011

A QUI VA DIRIGIT AQUEST TREBALL? Interessa les persones que desitgin treballar amb assumptes problemàtics en la seva vida, en les seves relacions de parella, de pares-fills, relacions complexes, etc.

ELS PARTICIPANTS ESTARAN DISTRIBUÏTS EN DOS GRUPS: les persones que ho desitgin, Constel·lar, i tots els que hi participaran com a representants. És important que en fer la reserva de plaça, es faci constar en quin grup voldreu participar.

Ponent: Dr. Jauli Horari: matí de 10.00 a 14.00 h · tarda de 16.00 a 20.00 h El Dr. Jauli és doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid. La seva tesi doctoral la va realitzar sobre la Percepció de l’error en els mandos intermitjos d’una organització i va obtindre el cum laude per unanimitat.

Actualment, es desenvolupa com a psicoterapeuta a l’Institut Hipòcrates de Barcelona.

MODUL I • Introducció al model Integratiu-elacional Lleida, del 27 al 30 d’octubre (32 hores) La pèrdua d’un ésser estimat és una vivència que comporta molt sofriment.

En aquest primer mòdul s’aprofundeix en: • La visió del duel: tipologia i funció.

• Es defineix el dol com un procés, unes etapes i tasques.

• Mètodes d’intervenció: portes d’accés al contacte terapèutic.

• Àrees d’indagació i exploració.

Lloc de realització: Servei de Suport al Dol de Ponent Av. Blondel, 17, ent. 2a · Lleida Horaris: matins de 09.30 a 13.30 h · tardes: de 15.00 a 18.30 h Data límit d’inscripció: 17 d’octubre de 2011 Més informació i inscripcions: info@serveidedolponent.org · 973 501 503 / 693 610 603 © Payás A., Las Tareas del duelo. Psicoterapia de duelo desde un modelo Integrativo-Relacional, Paidos, 2010

40

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA Colònies 2011 Down Lleida El departament d’Oci, Temps de Lleure i Voluntariat de Down Lleida organitza cada any les colònies d’estiu, com una activitat pensada per gaudir del temps de lleure. Aquest és un dels aspectes fonamentals en el concepte de qualitat de vida, i és per aquest motiu que les colònies de l’associació són una de les actuacions més antigues del departament.

De l’1 al 4 de setembre vam estar a la casa de colònies Can Joval de Solsona. Hi van participar un total de 18 infants i joves amb discapacitat i sense, convivint i gaudint de tot un ventall d’activitats.

El fil conductor de les colònies han estat diferents activitats musicals.

Dividits en dos grups, vam compondre les nostres pròpies melodies, des de la lletra i ritme fins a l’enregistrament a l’estudi de la mateixa casa de colònies.

I on també vam gaudir com mai va ser assajant una cançó del grup Teràpia de Shock, per poder enregistrar

IMATGE DEL GRUP D’INFANTS I JOVES QUE VAN PARTICIPAR A LA CASA DE COLÒNIES “CAN JOVAL” DE SOLSONA posteriorment un lipdub. I sense oblidar les estones que ens aplegàvem per cantar al ritme de la guitarra.

Les colònies es realitzen el primer cap de setmana de setembre, la qual cosa permet que els nois i noies puguin anar a les colònies de la seva escola, casal o centre cívic, ja que aquestes acostumen a realitzar-se durant els mesos de juny, i al

setembre puguin gaudir de les que organitzem a l’associació. D’aquesta manera, afavorim la participació en les activitats que ofereix l’entorn pròxim de cada família.

A Can Joval ens ho hem passat genial gaudint de la música en un entorn fantàstic, ple de natura i bons amics.

Ens tornem a veure l’any que ve!

41

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA 21 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER Els nostres records es van acumulant al llarg de tota la vida. Alguns són feliços; d’altres, tristos, però tots ells conformen un àlbum de vivències en què es barregen cares, veus, rialles, paraules, sabors i olors, imatges de la nostra família, d’amics, de coneguts i fins i tot de personatges que ni coneixem però que ens han entretingut, ens han fet plorar, ballar, riure... Fins i tot guardem objectes, fotografies, llibres meravellosos o trossos de paper per refermar la nostra memòria.

Mitjançant el record tornem a treballar, a prendre cafè amb els companys de treball, tornem a cosir, a tenir cura dels fills, dels pares. Tornem a cuinar per a tota la família, tornem a jugar amb els néts, a ballar o, simplement, a passejar.

“INTENTAREM SEGUIR TREBALLANT DES D’AFALL PER CONSERVAR TOTES AQUESTES VIDES EN LA SEVA MEMÒRIA I EN LA NOSTRA COM MÉS TEMPS MILLOR” Imagineu que, un dia, els records es vagin diluint. Que ja no recordem cares, balls o la nostra recepta preferida. Pensem que, de sobte, una vida plena i interessant es converteixi en una cosa borrosa, fins que sembli que no ha existit.

El dia 21 de setembre ens serveix per recordar aquelles persones que passen per aquest tràngol.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 · 667 56 02 25 42

ACTIVITATS

Ens serveix per entendre que hem de lluitar per mantenir la seva dignitat i el record de les seves vides tot el que puguem.

Ens obliga a entendre que no serveixen les paraules ben intencionades, sinó que cal seguir en marxa i treballar juntament amb el malalt i la seva família. 36 milions d’afectats al món són molts records, moltes imatges, molts passejos, fills, néts, esposes i esposos que quedaran

en les seves ments sense cara, sense nom, massa vides convertides en fum.

Per això, dedico tot el meu respecte a ells i les seves famílies. Intentarem seguir treballant des d’AFALL per conservar totes aquestes vides en la seva memòria i en la nostra com més temps millor.

Mila Rodríguez C. Logopeda

43

ACTIVITA TS

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA PRODUCTES I SERVEIS DE L’ADC DELEGACIÓ DE LLEIDA Un dels serveis que s’ofereix a ADC Lleida és una petita botiga on es pot trobar una cinquantena de productes destinats a les persones que tenen diabetis i a les que no.

Aparells de tensió, mitjons i cremes especials per a cames i peus delicats, bàscules per pesar el menjar, tota classe de material per a l’autocontrol de la diabetis: glucòmetres, llancetes i agulles, punxadors, tires reactives per mirar el sucre, carteres de fred grans i petites per portar la insulina i llibretes per anotar la glicèmia.

A més a més, també s’hi poden trobar diversos productes d’alimentació sense sucre: gominoles, gofres, melmelades, crema de xocolata, xocolata en pols, xocolata amb rajola, croissants, magdalenes, bombons i galetes, entre altres productes.

La Gemma Esteve i la Carla Plana, nutricionistes de l’associació, orienten la persona amb diabetis sobre la quantitat que es pot menjar de cada aliment, en funció de les característiques i necessitats de cada persona.

Si ets soci, vine a l’ADC Lleida i emporta’t el teu glucòmetre de regal!

I RECORDA QUE TENS DESCOMPTE EN GAIREBÉ TOTS ELS PRODUCTES DE LA BOTIGA

L’estèvia seca, utilitzada per fer infusions o líquids, la Tagatossa i el Sugarsol en pols, emprats per a l’elaboració de postres sense sucre com els flams, natilles, pastissos, etc., són tres edulcorants que també formen part dels productes que hi ha a l’Associació de Diabètics de Lleida.

SERVEI DE NUTRICIÓ GRATUÏT PER ALS SOCIS, DEMANEU CITA PRÈVIA AL 973 24 89 84

44

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER TORNAR A NÉIXER Mai m’havia parat a pensar què era viure un càncer tan a prop fins que em vaig trobar en aquesta situació. És estrany com d’un dia per l’altre et pot canviar la vida. I és

borderline, no es decantava ni cap a maligne ni cap a benigne, al límit. Els mesos de recuperació es van fer llargs i, al principi, estranys. Hi ha un abans i un després de l’operació. Uns mesos més tard, la mare va agafar depressió. Ara està molt millor, acabant d’assimilar tot el que ha passat, perquè li ha canviat la vida, com a tots nosaltres... Ha tornat a néixer.

Algú li ha donat una segona oportunitat, que estic segura que està aprofitant al màxim, perquè veig les ganes de viure que té, perquè s’ha curat i perquè té l’oportunitat de mirar endavant deixant tot el que va passar enrere.

PERQUÈ TÉ UNA NOVA VIDA AL SEU DAVANT. Georgina Altisent

realment sorprenent com una simple persona pot fer canviar tot un entorn, tota la teva vida. Feia temps que sabia que la mare s’havia d’anar a fer una revisió al ginecòleg, però no li vaig donar cap tipus d’importància...

Els resultats no van ser gaire clars i els metges van decidir fer-li més proves, fins que van veure com uns simples quists de sang es convertien en un tumor, que no sabien si era maligne o benigne. Tot va anar molt ràpid, o a mi m’ho va semblar. Crec que encara ara no he acabat d’assimilar tot el que va passar en poc més d’un mes. D’un dia per l’altre em van dir que l’operació podia sortir bé o, al contrari, podia sortir malament, i que els metges no sabien si li podrien extreure el tumor... Si el resultat era negatiu, ja no s’hi podia fer res. És impossible que una filla pugui entendre que la seva mare tingui la possibilitat de no sortir d’una malaltia que es crea sense saber per què, i que no avisa.

Per un moment, vaig intentar imaginar una vida sense ella i se’m va caure el món a sobre. Sents mil sensacions, penses si has aprofitat tot el temps que has passat amb aquella persona, si l’has estimat com la volies estimar i, sobretot, si l’has fet feliç. Tota una vida se’n pot anar en orris en un segon. Admiro la força que va tenir de somriure sempre i d’animar-me, quan havia de ser jo qui ho hauria d’haver fet. I admiro la força i les ganes que ha tingut sempre de tirar endavant quan ja no queden forces.

Les hores de l’operació i d’espera es van fer llargues, però, per sort, l’operació va ser un èxit i el tumor era un

45

QUI SOM

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 · MARIA BARQUE adclleida@hotmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 · MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU Av. Madrid, 15, baixos · 25002 Lleida 973 28 30 99 · aplleida@gmail.com www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 973 225 468 (F)

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUAN info@downlleida.org · www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 · ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 607 794 950 · www.contraelcancer.org ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org

Cl. Henry Dunant, núm. 1 25003 Lleida 659 647 808 MERCHE GARCÍA limfelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 1 25003 Lleida 973 106 834 · ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

46

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONA JESÚS PALAU COLELL 639 444 118 626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi) montseperalcancer@hotmail.com

47