Un conte dissortadament fictici. Una vegada, el país més gran i poderós d'Amèrica envià un carregament de joguines, un altre de pallassos i un de pastissos a un del països amb més història i cultura del proper orient. Els nens es miraven les joguines que havien descarregat de l'avió. Uns amb desconfiança. Altres, no sabien què fer-ne. Els més grans, simplement, se'n fotien. La situació no era tensa, però, si molt trista. Tant ho era que varen intervenir els pallassos. Aquests intentaren ensenyar als nens a jugar amb les joguines. Però, com eren pallassos, només servien per fer riure. Varen cridar als joguinaires i aquests explicaren als nens que ells sabien fer joguines, però, no sabien jugar. Els pallassos s'esforçaven per fer la seva feina, però, la mainada estava espantada i alguns ploraven. Els grans demanaven als petits que no toquessin els pastissos. Que els guardessin per a menjar. Però els més menuts empastifaven les joguines i llençaven pastissos als pallassos, que no sabien on posar al nas. Els pastissers, amb la llepolia pròpia del seu ofici, anaven treien pastissos i més pastissos de la panxa de l'avió. Fins que n'hi hagueren tants que es varen confondre amb les joguines i els pallassos.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.