Cultura bear (dels ossos) Bear Culture La cultura de los osos

— C.

Dues vegades a l’any, tots els anys, nombrosos grupets de dos o tres ossos caminen pels nostres carrers en massa. És una espècie de migració, però no d’ossos que caminen sobre quatre potes. Bear, en aquest cas, és un terme que descriu a un home gai generalment pelut, barbut i bastant corpulent, que sembla com un home heterosexual típicament masculí.

Quan estan a Sitges en aquestes ocasions, els ossos s’agafen de la mà, s'abracen i es besen afectuosament obertament en públic. Aquests homes no segueixen l'estètica gai dominant representada pel glorificat jove esvelt i de cos atlètic, ni encaixen en aquesta descripció de jove gai; no pertanyen a la comunitat d'homes excessivament arreglats o en bona forma física amb cossos esculturals.

Aquests esdeveniments anuals, organitzats per la Bears Sitges Association (l'Associació Bears Sitges) són: la Trobada Internacional Bears Sitges (també coneguda com la Bears Sitges Spring Edition) que se celebra al maig i la Setmana Bear (Bears Sitges Week), que se celebra al setembre i que han situat Sitges en el mapa turístic global LGTBIQ+ juntament amb el nostre Orgull de Sitges. Aquest esdeveniments porten a la nostra costa nombrosos turistes perquè es trobin i es relacionin entre ells al llarg del passeig en el que es coneix com la Bear Village, i en diversos esdeveniments que es duen a terme en bars seleccionats dirigits als ossos. Aquests esdeveniments a Sitges atreuen Bears, no tan sols de Tarragona, Barcelona i la resta d'Espanya, sinó també de la resta d'Europa i Amèrica.

Què es pot fer quan no sols no encaixes en la societat heteronormativa, sinó que tampoc encaixes en les normes de la comunitat amb la qual més et relaciones? Com, una subcultura de la comunitat LGTBIQ+, es va tornar tan segura de si mateixa rebutjant l'ideal estereotipat de la bellesa masculina que tenen els homes homosexuals convencionals?

En primer lloc, un cerca uns altres que son com un mateix, altres persones que

Numerousbear sleuths of twos and threes walk our streets en masse, twice a year, every year. It is a sort of migration, but not one made by bears walking on four legs! Bear, in this case, is a term which describes a usually hairy, bearded, rather hefty gay man, who appears to be a typically masculine, heterosexual man.

When in Sitges on these occasions, bears hold hands, hug, and affectionately kiss each other openly in public. These men neither appreciate the prevailing gay aesthetic driven of the glorified slender, smooth-bodied youth, nor do they fit the description of such a gay young man; they don’t belong to the community of overly groomed, or physically fit men with beautiful bodies.

These annual occasions, organized by Bears Sitges Association, are the International Bears Sitges Meeting (also known as Bears Sitges Spring Edition) held in May and Bears Sitges Week, held in September and have put Sitges on the global LGTBIQ+ touristic map, not unlike our hugely successful Sitges Pride. They bring to our shores numerous tourists to meet and engage with one another along the paseo in what’s known as the Bear Village, and various events held in selected bars geared toward bears. These events in Sitges attract Bears, not only from Tarragona, Barcelona, and the rest of Spain, but also the rest of Europe and the Americas.

What can you do when, not only don’t you fit into heteronormative society, but also you don’t fit in the norms of the community you associate with most? How did a subculture of the LGTBIQ+ community become so self-assured, rejecting the stereotypical ideal of male beauty held by mainstream gay men?

Firstly, you seek others like you. Other people who share these everyday circumstances and can appreciate what it is to live such an experience. This is what happened in the early eighties among a sector of gay men in the LGTBIQ+ community of San Francisco, California. The Bear movement came to be when gay men began to find other gay men

Dosveces al año todos los años, numerosos grupitos de dos o tres osos caminan por nuestras calles en masa. Es una especie de migración, pero no de osos que caminan sobre cuatro patas. Bear, en este caso, es un término que describe a un hombre gay generalmente peludo, barbudo y bastante corpulento, que parece ser un hombre heterosexual típicamente masculino.

Cuando están en Sitges en estas ocasiones, los osos se toman de la mano, se abrazan y se besan cariñosamente abiertamente en público. Estos hombres ni siguen la estética gay dominante representada por el glorificado joven esbelto y de cuerpo atlético, ni encajan en tal descripción de tipo de joven gay; no pertenecen a la comunidad de hombres exageradamente arreglados o en buena forma física con cuerpos esculturales.

Estos eventos anuales, organizados por la Asociación Bears Sitges son: el Encuentro Internacional Bears Sitges (también conocido como Bears Sitges Spring Edition), que se celebra en mayo, y la Semana Bears Sitges, que se celebra en septiembre y que han situado a Sitges en el mapa turístico global LGTBIQ+ junto a nuestro Sitges Pride. Estos eventos traen a nuestra costa montones de turistas que se encuentran y se codean a lo largo del paseo en lo que se conoce como la Bear Village y en varios eventos que se celebran en bares específicos dirigidos a los osos. Estos eventos en Sitges atraen Bears/Osos, no solo de Tarragona, Barcelona y el resto de España, sino también del resto de Europa y América.

¿Qué se puede hacer cuando uno no solo no encaja en la sociedad heteronormativa, sino que tampoco encaja en las normas de la comunidad con la que más se relaciona? ¿Cómo una subcultura de la comunidad LGTBIQ+ se volvió tan segura de sí misma que rechazó el ideal estereotipado de la belleza masculina que tienen los hombres homosexuales convencionales?

En primer lugar, uno busca a los que son como uno mismo, otras personas que compartan estas circunstancias cotidianas y puedan comparteixin aquestes circumstàncies quotidianes i puguin apreciar el que és viure aquesta experiència. És el que va succeir a principis dels anys vuitanta entre un sector d'homes homosexuals de la comunitat LGTBIQ+ de San Francisco, Califòrnia. El moviment Bear va sorgir quan els homes homosexuals van començar a trobar altres homes homosexuals que se sentissin còmodes amb els seus cossos corpulents i peluts. Van començar a organitzar-se i reunir-se en petits grups. Les reunions van créixer i van proliferar per a incloure a aquells que sentien atracció pels homes amb barba d’uns dies o amb una barba espessa, per homes madurs i per homes fornits amb una vivència positiva del seu cos. who felt comfortable with their heavyset, hairy bodies. They started to organize and meet in small groups. The gatherings grew and proliferated to include those with an attraction to men with facial stubble or beards, mature men, and body-positive, stout men. apreciar lo que es vivir esa experiencia. Es lo que sucedió a principios de los años ochenta entre un sector de hombres homosexuales de la comunidad LGTBIQ+ de San Francisco, California. El movimiento Bear surgió cuando hombres homosexuales comenzaron a encontrar otros hombres homosexuales sintiéndose cómodos con sus cuerpos corpulentos y peludos. Comenzaron a organizarse y reunirse en pequeños grupos. Las reuniones crecieron y proliferaron para incluir a aquellos que sentían atracción por los hombres con barba de unos días o con barba espesa, por hombres maduros y por hombr es fornidos con una vivencia positiva de su cuerpo.

L'origen del fenomen a Europa, va començar amb homes similars que es van donar cita a Londres, Anglaterra, i Colònia, Alemanya. Aquestes reunions precursores van donar lloc a la primera “Bärennacht” (nit de l'os) oficial europea que es va organitzar com a part del Carnestoltes de Colònia al febrer de 1985.

Com va començar a Sitges? En 2001, Lluís M. Ramírez i Manel Grao van fundar la Bears Sitges Association (l'Associació Bears de Sitges). L'organització va ser creada per a promoure la germanor, la solidaritat i l'amistat dels ossos mitjançant l'organització d'esdeveniments, passejos i jocs; així com per “promoure activament el patrimoni cultural, arquitectònic i social de Sitges”. Agregat a la comunitat LGTBIQ+ aquí tenim el nostre bar orientat als ossos, Bears Bar Sitges (inaugurat originalment en 2000), reobert com es veu avui per Sebastien Bourdarias, al març de 2016.

Al llarg dels anys va succeir una cosa meravellosa, havent ignorat el concepte de la societat del que es considera atractiu o bonic, van reclamar el seu espai en la societat i van construir una nova estructura social per a ells tornant-la més inclusiva.

Els ossos tendeixen a sentir-se atrets per aquells l'aparença dels quals reflecteix la seva i això també es pot veure en grups similars de dones. Sí, les dones també poden ser oses! Per a les dones, anomenades Úrsules (paraula llatina que etimològicamentl significa "petita ossa"), ser una osa tendeix a estar vinculat a la seva identitat com una lesbiana corpulenta, no particularment femenina i, sovint, poc inclinada a afaitar-se les cames i les axil·les. Ser un os no té per què ser exclusiu dels homes.

Podríem aprendre una o dues coses de la cultura dels óssos: acceptar el propi cos, ja sigui més gran o més hirsut, i celebrar aquests trets en els altres, dos segells distintius d'una subcultura que es troba dins de la comunitat LGTBIQ+.

L’any passat, la Bears Sitges Week va coincidir amb la celebració de la Diada de Catalunya celebrada el diumenge 11 de setembre i va sorprendre notablement els nombrosos clients estrangers dels cafès de la Plaça de l’Indústria en acostar-se una processó ballant pel carrer Joan Tarrida. El baluern del xiulet del flabiol (flauta catalana), travessant la multitud de gent que caminava d'un costat a l’altre de la plaça, la música tradicional catalana atreia els capgrossos ballarins pel carrer més alegre de la ciutat, com si la música la toqués el Flautista de Hamelín.

The origin of the phenomenon in Europe, began with similar men who gathered in London, England and Cologne, Germany. These precursory meetings led to the first European official “Bärennacht” (bear’s night) which was organized as part of Colognes’ Carnival in February of 1985.

How did it start in Sitges? In 2001, Lluís M. Ramírez and Manel Grao founded the Bears Sitges Association. The organization was created to promote bear brotherhood, solidarity, and friendship by organizing events, outings, and games; as well as “actively promoting the cultural, architectural and social heritage of Sitges.” Adding to the LGTBIQ+ community here is our bear-oriented bar, Bears Bar Sitges (originally opened in 2000), reopened as you see it today by Sebastien Bourdarias, in March 2016.

Over the years a wonderful thing happened, having disregarded society’s concept of what is considered attractive or beautiful, they claimed their space in society and built a new social structure for themselves and became more inclusive.

Bears tend to be attracted to those whose appearance mirrors their own and this can also be seen in similar groups of women. Yes, women can be bears too! For women, called Ursulas (Latin word whose origin means “little female bear”), being a bear tends to be linked to her identity as a heavy-set lesbian, not particularly feminine, and often hesitant to shaving her legs and underarms. Being a bear doesn’t have to be exclusive to men.

We could learn a thing or two from bear culture: accepting one’s own body, whether it is larger or more hirsute, and celebrating these traits in others—two hallmarks of a subculture found within the LGTBIQ+ community.

Last year, Bears Sitges Week coincided with the celebration of Diada de Catalunya celebrated on Sunday, September 11th and remarkably surprised the many foreign patrons of the cafes in Plaça de Industria by an approaching procession dancing along calle Joan Tarrida. The blare of the flabiol (Catalan flute) whistle, cutting through the throngs of people walking to and fro across the square, the traditional Catalan music drawing the dancing dwarf Gigantes along the gayest street in town, as if the music were played by the Pied Piper of Hamelin.

El origen del fenómeno en Europa, comenzó con hombres similares que se dieron cita en Londres, Inglaterra, y Colonia, Alemania. Estas reuniones precursoras dieron lugar a la primera “Bärennacht” (noche del oso) oficial europea que se organizó como parte del Carnaval de Colonia en febrero de 1985.

¿Cómo empezó en Sitges? En 2001, Lluís M. Ramírez y Manel Grao fundaron la Bears Sitges Association (La Asociación Bears de Sitges). La organización fue creada para promover la hermandad, la solidaridad y la amistad entre los osos mediante la organización de eventos, paseos y juegos; así como para “promover activamente el patrimonio cultural, arquitectónico y social de Sitges”. Adherido a la comunidad LGTBIQ+, aquí tenemos nuestro bar orientado a los osos, Bears Bar Sitges (inaugurado originalmente en 2000), reabierto como se ve hoy por Sebastien Bourdarias, en marzo de 2016.

A lo largo de los años sucedió algo maravilloso, habiendo ignorado el concepto de la sociedad de lo que se considera atractivo o hermoso, reclamaron su espacio en la sociedad y construyeron una nueva estructura social para ellos volviéndola más inclusiva.

Los osos tienden a sentirse atraídos por aquellos cuya apariencia refleja la suya y esto también se puede ver en grupos similares de mujeres. ¡Sí, las mujeres también pueden ser osas! Para las mujeres, llamadas Úrsulas (palabra latina que etimológicamente significa “pequeña osa”), ser una osa tiende a estar vinculado a su identidad como una lesbiana corpulenta, no particularmente femenina y, a menudo, reacia a afeitarse las piernas y las axilas. Ser un oso no tiene por qué ser exclusivo para hombres.

Podríamos aprender una o dos cosas de la cultura de los osos: aceptar el propio cuerpo, sea más grande o más hirsuto, y celebrar estos rasgos en los demás, dos sellos distintivos de una subcultura que se encuentra dentro de la comunidad LGTBIQ+.

El pasado año, la Bears Sitges Week coincidió con la celebración de la Diada de Catalunya celebrada el domingo 11 de septiembre y sorprendió notablemente a los numerosos clientes extranjeros de los cafés de la Plaça de l’Industria al acercarse una procesión bailando por la calle Joan Tarrida. El estruendo del silbato del flabiol (flauta catalana), atravesando la multitud de gente que caminaba de un lado a otro de la plaza, la música tradicional catalana atraía a los cabezudos danzarines por la calle más alegre de la ciudad, como si la música la tocara el Flautista de Hamelín.

Dia Internacional de l’Orgull: 28 de juny de 2022

International Pride Day: June 28, 2022

Día Internacional del Orgullo: 28 de junio de 2022

Elsdrets de les persones LGBTIQ+ són part de la lluita compartida per defensar el dret de totes les persones a ser i viure lliures de discriminació i violència. A Catalunya, la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, garanteix els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia; no obstant això, per a subratllar-ho, aquests van ser els punts principals de la nostra declaració.

El dret a caminar pels carrers sense por, sense rebre insults ni ser agredits públicament anant de la mà de la nostra parella o sent nosaltres mateixos.

El dret al que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació.

El dret a expressar-nos com som en els nostres espais familiars, educatius o d’oci.

El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i diversitat familiar per part de les administracions locals i estatals.

Que les polítiques socials LGBTIQ+ siguin transinclusives, antiracistes, antiedat i inclusives de les persones amb discapacitat.

Aquests drets no s’han atorgat a totes les persones. Els col·lectius LGBTIQ+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguirlos, tant al nostre país com a la resta del món, i encara avui no estan plenament garantits.

Therights of LGBTIQ+ people are part of the shared struggle to defend the right of all people to be, and live free from discrimination and violence. In Catalunya, The Law 11/2014, of October 10, guarantees the rights of lesbians, gays, bisexuals, transgender and intersex people to eradicate homophobia, biphobia and transphobia; however, to underscore it, these were the main points of our declaration.

The right to walk the streets without fear, without receiving insults or being assaulted publicly holding hands with our partner or being ourselves.

The right for our workplace to be a safe space, without our sexual orientation being grounds for discrimination.

The right to express ourselves as we are in our families, education or leisure spaces.

The right to the recognition of our gender identity and family diversity by local and state administrations.

For LGBTIQ+ social policies to be trans-inclusive, anti-racist, antiageist and inclusive of those with disabilities.

These rights have not been given to all people. LGBTIQ+ groups have had to fight for decades to achieve them, both in our country and around the world, and even today they are not fully guaranteed.

Losderechos de las personas LGBTIQ+ son parte de la lucha compartida por defender el derecho de todas las personas a ser y vivir libres de discriminación y violencia. En Catalunya, la Ley 11/2014, de 10 de octubre, garantiza los derechos de las personas lesbianas, gais, bisexuales, transgénero e intersexuales a erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia; sin embargo, para subrayarlo, estos fueron los puntos principales de nuestra declaración.

El derecho a caminar por las calles sin miedo, sin recibir insultos ni ser agredidos públicamente yendo de la mano de nuestra pareja o siendo nosotros mismos.

El derecho a que nuestro lugar de trabajo sea un espacio seguro, sin que nuestra orientación sexual sea motivo de discriminación.

El derecho a expresarnos como somos en nuestros espacios familiares, educativos o de ocio.

El derecho al reconocimiento de nuestra identidad de género y diversidad familiar por parte de las administraciones locales y estatales.

Que las políticas sociales LGBTIQ+ sean transinclusivas, antirracistas, antiedad e inclusivas de las personas con discapacidad.

Estos derechos no se han otorgado a todas las personas. Los colectivos LGBTIQ+ han tenido que luchar durante décadas para conseguirlos, tanto en nuestro país como en el resto del mundo, y aún hoy no están plenamente garantizados.