4.2. L apostrof

Met averda!

Pro les formes verbales che se ruva con n vocal tonich y é compagnedes da n pronom enclitich làscen l azent dla forma de basa. Chesta regola é emportanta dantaldut tla inverscion y per l futur, p.ej.: ala vegnirà - vegniràla ie sautaré - sautaréi ei dormirà - dormirài eles jirà - jiràles

L ladin standard é n lingaz pensé dantaldut per la scritura; per rejons de trasparenza végnel consié de adoré manco apostrofs che al é meso, de preferì plutost les paroles plenes y de scrive fora la forma entiera, p.ej.: cinch menuc empede cin’menuc valch ciases empede val’ciases El me auda. empede El m’auda. Ie ne é fat nia. empede Ie n’é fat nia. Ie creie che ela sie a ciasa. empede Ie creie ch’ela sie a ciasa.

L’elijion vegn endere consieda pro l articul determinatif y indeterminatif feminin sce la parola che vegn do met man con n vocal (cfr. ence pert B, p. 31, par. 1.1.) p.ej.: l’aucia, l’edema, l’abondanza n’abitanta, n’edema, n’ora

Ma an pò empò lieje chestes paroles desche an é usés.