1 minute read

2.2. La formazion dl feminin

Sciche regola de basa per la formazion dl feminin vélel:

feminin = mascolin + -a

Advertisement

Ejempli de inoms: giat - giata, ciaval - ciavala, patron - patrona, signour - signoura, …

Ejempli de agetifs: bel - bela, fort - forta, dur - dura, curious - curiousa, bon - bona, cuecen - cuecena, …

Met averda!

• Pro na pert de paroles ciaponse l’alternanza consonant sourt (tl mascolin) / consonant sonour (tl feminin). Al se trata de paroles che ova tl latin n consonant sonour (cfr. VIRIDIS > vert - verda) che é vegnù sourt a la fin dla parola mascolina (masc. sg. -p, -t, -f, -sc, -z > fem. -ba, -da, -va, -ja, -sa; p.ej. vedof - vedova, gop - goba,vert - verda,nuef - nueva, grisc - grija, mez - mesa). Les paroles endere che ova tl latin n consonant dopl ne à degun mudament tl consonantism (cfr. MATTUS > mat - mata, spiz - spiza). • Les paroles arpedes che se ruva con n consonant velar muda chest consonant velar te n consonant palatal tl feminin (masc. sg. -ch; -sch > -cia / -gia; -scia; p.e. blanch - blancia; lerch - lergia; fosch - foscia; todesch - todescia). Paroles sourantoutes plu tert mantegn endere l consonant velar ence tl feminin, p.ej. grotesch - grotesca, gotich - gotica. • La regola generala f. = m. + -a ne vel nia ti caji reportés tla tabela sotite:

mascolin feminin ejempli -o (nia tonich) -a scerio - sceria, bravo - brava -e (nia tonich) -ia tiebe - tiebia, spave - spavia, grove - grovia Ezezions: • puere - puera, rie - ria

-'er (nia tonich) -ra (-'ber, -'der, -'fer, (-bra, -dra, -fra, slaber - slabra, tender - tendra, 'gher, -'per, -gra, -pra, iagher - iagra, incomper - incompra -'ter, -'ver) -tra, -vra) auter - autra partizips perfec -é -eda enjigné - enjigneda, spaché - spacheda -ì -ida saurì - saurida, emplenì - emplenida -ù -uda sconù - sconuda, perdù - perduda

This article is from: