Jovent 103

núm. 103

JOVENT

60cts.

NOVEMBRE 2012

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

ATUREM-HO TOT PERQUÈ NO ENS ATURI RES

14N

VAGA GENERAL DEL SUD D’EUROPA p. 6

p. 7

p. 11

Quan l’austeritat posa en risc la democràcia Pablo Martinelli Lasheras

14N VAGA GENERAL!

LA POLÍTICA: ENTRE LA GRANDESA I LA TRAGÈDIA Quim Brugué Torruella

Més pobres i més desiguals a Catalunya Teresa Crespo

1992 2012

p. 4

Ens ho volen prendre tot i no ho permetrem!

Aina Vidal Sáez

sumari | JOVENT NÚM. 103

WEB

www.joves.cat TWITTER

twitter.com/jovesev FACEBOOK

facebook.com/jovesev

3

10

Editorial

Resistències

14N i 25N: la Catalunya que volem, en joc

Banca ètica

4 Quan l’austeritat posa en risc la democràcia

Més pobres i més desiguals a Catalunya Teresa Crespo

5

Cultura

6 14N Vaga general!

Aina Vidal Sáez

7

Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Gerard Domínguez Reig, Júlia Boada Danés, Aritz Cirbián Casado, Joan Vallvé Navarro, Santi Demajo Meseguer, Alba Benedicto Pentinat, Ramon Gutiérrez Illana, Anna Rovira Prats i Pau Planelles Oliva.

11 12

AEP- Universitat Rovira i Virgili

JOVENT

Júlia Boada Danés

Pablo Martinelli Lasheras

Temps de lluita a la universitat pública

és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977

Editorial | JOVENT NÚM. 103

La política: entre la grandesa i la tragèdia Quim Brugué Torruella

8 Tema central Dia a dia construint l’alternativa

I per què hauria de tenir la cultura un IVA reduït?

Aritz Cirbián Casado

13 Miscel·lània

14 Entrevista Albano-Dante Fachin (Cafè amb llet) Gerard Sentís Garcés

14N i 25N: la Catalunya que volem, en joc El que havia de ser el cercle virtuós de les retallades, que ens havien de permetre tenir liquiditat per eixugar el deute de la Generalitat de Catalunya, ha resultat el contrari. Els ajustos no només no eixuguen el deute, sinó que empitjoren la situació de la població, generen més desigualtat i més pobresa, acaben amb els drets socials i desmantellen l’Estat del benestar. Les xifres són esfereïdores. Un 29,5% dels catalans i les catalanes, especialment la gent més jove, són pobres, i Espanya és l’estat de l’Eurozona amb més desigualtat social.

Després de dos anys de polítiques d’austeritat sembla clar que no ens ajudaran a sortir del pou i que cal apostar per una manera socialment justa de sortir de la crisi, evitant la fractura social que ara s’està produint i que impedeix garantir els drets socials i l’Estat del benestar. És imprescindible, doncs, aturar aquestes polítiques suïcides, i ho hem de fer des del carrer i des de les institucions. Hi ha contínues mostres d’oposició a les retallades, mobilitzacions, plataformes ciutadanes...

Gent que expressa rebuig i malestar, una majoria sorollosa que s’oposa radicalment a les retallades. Paral·lelament, hi ha també alternatives que ja són realitat als barris de pobles i ciutats de Catalunya, cooperatives de consum, projectes d’economia social, banca ètica i cooperatives energètiques, etc.

La mobilització social és imprescindible per construir l’alternativa, però també és necessari construir-la des de les institucions. En aquests dos sentits, aquest mes de novembre tenim dues cites importants.

En primer lloc, el dia 14 de novembre els sindicats han convocat una vaga general que també tindrà lloc, per primer cop, a Grècia i Portugal. Una aturada del sud d’Europa que serveix per oposar-se frontalment a les polítiques d’austeritat imposades des de la Unió Europea i aplicades pels governs d’aquests tres estats sense plantejar cap tipus de desacord. La vaga general que ha de ser un èxit perquè hem de demostrar que hi ha una majoria de la població, la que pateix els ajustos, que diu que no perquè no volem pagar els plats trencats de banquers corruptes i polítics mentiders.

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.joves.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: Luna Disseny www.lunadisseny.com

En segon lloc, el dia 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya i hem d’anar a votar tant per frenar les retallades des de les institucions com per impulsar una alternativa des del Parlament. La derrota de l’hegemonia convergent de menys salut i educació i del no passa res amb la corrupció és el primer pas en la construcció d’una alternativa compartida àmpliament amb valors d’esquerres, ecologistes, feministes.

Impressió: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial.

Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores.

Tant el 14 com el 25 de novembre ens juguem quina Catalunya volem.

Decidim entre drets socials o privilegis, entre corrupció o transparència, entre increment de les desigualtats o cohesió social, entre sostenibilitat ambiental o polítiques depredadores, entre democràcia o mercats. Només així, decidint sobre tot, podrem viure en un país lliure.

A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.

JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

2

3

JOVENT NÚM. 103

Quan l’austeritat posa en risc la democràcia

E

stem vivint una època fosca. Una època de retrocessos en diferents fronts: retrocés en els nivells de benestar material de la població causat per la caiguda dels ingressos personals i l’explosió de l’atur, retrocés en l’Estat del benestar i en els drets socials adquirits després de dècades de lluites i retrocés en les llibertats democràtiques assolides amb no menys esforç. Aquesta és la més temible de les troikes: crisi, austeritat i gir autoritari. La simultaneïtat dels tres elements, ben lluny de ser una simple coincidència, és una realitat sistèmica conseqüència de l’arquitectura institucional de la Unió Econòmica i Monetària.

tat del sistema tal com està dissenyat ara mateix depèn del fet que no es pot infligir indefinidament una depressió a una democràcia i esperar que la població no reaccioni, i els mercats ho saben i ho descompten. L’única manera de seguir implementant l’austeritat dintre de l’euro amb sobirania fiscal dels estats és limitar la sobirania popular.

L‘austeritat, en absència d’una mutació radical de l’estructura de la UEM, només és compatible a llarg termini amb la suspensió dels règims democràtics tal com els coneixem avui en dia a Europa. Les polítiques d’austeritat, presentades com a

Els estats centrals de la Unió no volen donar incentius perversos als de la perifèria, garantint-ne el deute o amb crèdit incondicional, si no en controlen la capacitat de gastar Tècnicament, només hi ha tres sortides a aquesta crisi. La primera és mantenir la sobirania fiscal dels estats i recuperar la sobirania monetària, desintegrant l’Euro (i, alhora, la UE). Tot i les conseqüències, l’existència mateixa d’aquesta possibilitat i el fet que l’agreujament de les depressions a la perifèria de l’euro en disminueixi el cost relatiu confereixen una inestabilitat explosiva al sistema. Si les polítiques d’austeritat se segueixen implementant, creixeran les ganes de morir matant: acabar suspenent pagaments, contagiant el centre. La segona opció és transformar la UEM en un país federal: sobirania fiscal i monetària a escala federal.

Ara mateix, els estats perifèrics no poden fer polítiques expansives perquè els dubtes sobre la capacitat d’aquests de retornar els crèdits en neutralitzen l’efecte via increment dels tipus d’interès. Només amb un estímul fiscal extern (únic instrument disponible en absència de sobirania monetària) es podrà trencar l’espiral depressiva a la perifèria. Els estats centrals de la Unió no volen donar incentius perversos als de la perifèria, garantint-ne el deute o amb crèdit incondicional, si no en controlen la capacitat de gastar. Si no volem trencar la UE(M), l’únic tracte just i democràtic és cedir la política fiscal al mateix nivell del de la monetària i decidir-ne l’orientació entre tots, triant un parlament federal que controli una veritable hisenda federal que reactivi les economies perifèriques eliminant el risc moral. Malauradament, també hi ha una altra, més tenebrosa, opció: quedar-nos com estem i cedir en democràcia. La inestabili-

inevitables, són en realitat funcionals als interessos de classe de les elits d’ambdós costats de l’Ebre i d’ambdós vessants dels Pirineus: redueixen despesa social, progressivitat dels sistemes impositius, drets laborals i salaris. Mentrestant, L’única manera de seguir implementant l’austeritat dintre de l’euro amb sobirania fiscal dels estats és limitar la sobirania popular L‘austeritat només és compatible a llarg termini amb la suspensió dels règims democràtics tal com els coneixem avui en dia a Europa Combatre l’austeritat és combatre pel manteniment dels drets i les llibertats de totes i tots la majoria pateix. Es presenten unes mesures com a bones quan no ho són (accentuen la depressió), com a inevitables quan no ho són (hi ha com a mínim una alternativa preferible per a la majoria) i com a indiscutibles quan no ho són (de moment, encara tenim la possibilitat de triar). I de parar-los.

Potser, si no ho fem ara, després ja serà massa tard. Combatre l’austeritat no és només combatre per defensar els interessos de les classes treballadores, és combatre pel manteniment dels drets i les llibertats de totes i tots.

Pablo Martinelli Lasheras // Doctor en història econòmica

JOVENT NÚM. 103

Temps de lluita a la universitat pública

A

quest any, l’inici de curs ha estat marcat per les mobilitzacions en defensa de l’educació pública i de qualitat, que està sent atacada per les retallades de la dreta espanyola i catalana. Els i les estudiants de les universitats també ens hem sumat a aquesta onada de protestes contra el que la dreta anomena cínicament “ajustos”, amb la convocatòria de vaga de l’11 d’octubre, quan feia poc més d’un mes que havia començat el curs.

Aquests “ajustos” suposen la disminució d’un total de 3.000 milions d’euros de la partida pressupostària de l’Estat espanyol que abans es destinaven a l’educació pública. Pel que fa a la Universitat, això comporta la flexibilització en

Catalunya s’ha convertit en la comunitat autònoma de l’Estat on és més car cursar estudis universitaris, i l’Estat espanyol és el sisè amb els preus més alts d’Europa. Per cul-

Catalunya s’ha convertit en la comunitat autònoma de l’Estat on és més car cursar estudis universitaris, i l’Estat espanyol és el sisè amb els preus més alts d’Europa l’augment del preu de titulacions de grau, de manera que les comunitats autònomes han de decidir quin percentatge del preu total de l’assignatura han d’assumir els i les estudiants, que poden arribar fins a un augment del 66% dels preus, com és el cas de Catalunya.

pa de l’augment dels preus ha disminuït un 5% el nombre d’alumnes a la Universitat. No estem disposades a pagar aquesta crisi sacrificant els nostres estudis universitaris, la formació amb què ens hem de forjar el futur. No deixarem que la Universitat sigui un negoci per al sector privat. La Universitat no es pot convertir en un luxe per a aquells que s’ho puguin permetre i que exclou les classes populars i ens condemna a treballs precaris. Volem ser gent formada, crítica i amb les habilitats necessàries per transformar la societat.

S’està duent a terme una estratègia per elititzar l’educació superior universitària, tot incrementant el cost dels estudis públics mitjançant un canvi en els criteris per establirne els preus, i a sobre s’haurà de pagar més pels crèdits d’aquelles assignatures que s’hagin de repetir, amb la possibilitat que l’estudiant hagi d’assumir fins al 100% del cost la tercera vegada que repeteixi una assignatura.

La Universitat és una eina per convertir-nos en individus lliures i crítics i, per molt que la dreta intenti evitarho fent que només puguin formar-se aquells que més tenen, continuarem defensant la gratuïtat de la Universitat pública i el dret a l’ensenyament universitari, com vam fer a la jornada de lluita de l’11 d’octubre.

S’està duent a terme una estratègia per elititzar l’educació superior universitària Augmentar la col·laboració entre el sector privat i la universitat pot suposar sotmetre-la a un procés de mercantilització

Federació de l’Associació Estudiants Progressistes a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona @AEP_nacional

La dreta està usant la crisi com a excusa per desmantellar el sector públic i substituir-lo per serveis privats. Aquest fet es fa palès en una de les propostes que s’inclou en la reforma, que consisteix a augmentar la col·laboració entre el sector privat i la Universitat per a finançar-la, de manera que aquesta es veuria sotmesa a un procés de mercantilització.

4

Blog de la Plataforma Unitària de Defensa de la Universitat Pública (PUDUP): http://reconstruimlapublica.wordpress.com/ Pàgina web de l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP): www.aep.cat

5

JOVENT NÚM. 103

14N VAGA GENERAL!

JOVENT NÚM. 103

14N VAGA GENERAL DEL SUD D’EUROPA

Ens ho volen prendre tot i no ho permetrem!

ATUREM-HO TOT PERQUÈ NO ENS ATURI RES

D

estrucció de l’educació i la salut públiques, reducció i eliminació de prestacions, augment de taxes universitàries i de la FP, augment del preu del transport públic, reducció dels treballadors i treballadores públics, reformes laborals regressives, baixades de salari generalitzades, augment de l’IVA, enduriment de les condicions per accedir a la jubilació... i un llarguíssim etcètera de mesures derivades d’una austeritat mal entesa i estesa per tot Europa que està ofegant països sencers pel benefici d’uns pocs.

joves.cat

A Catalunya, entre les persones menors de 25 anys, l’atur supera el 50% (més del doble que la general). De cada dos joves, un no té feina, i quina ha estat la resposta per part de la Generalitat? Eliminar el 58% de les polítiques actives d’ocupació.

Com pots participar?

NO vagis a classe

Els últims temps hem vist com reforma rere reforma empitjoraven les condicions laborals i socials, i l’atur juvenil i la pobresa no han parat de créixer. Les seves mesures d’austeritat dogmàtica han fracassat. Són una estafa que ens està portant, a la immensa majoria, al desastre.

NO vagis a la feina NO compris res. Les botigues, els supermercats i centres comercials estaran tancats. I els que no ho estiguin, ho haurien d’estar.

Per aquest motiu, la Confederació Europea de Sindicats (CES) convoca una jornada d’acció i de solidaritat per un pacte social a Europa el proper 14 de novembre que, en el cas de Catalunya, es traduirà en una Nova Vaga General.

Una vaga, la segona en un any, que tindrà per primera vegada a la història dimensió europea. El sud d’Europa s’uneix i convoca vaga general; la resta de països de la Unió Europea convocaran mobilitzacions paral·leles en solidaritat.

NO consumeixis res. Els bars i restaurants estaran tancats. I els que no ho estiguin, ho haurien d’estar.

NO facis ús del transport públic.

Si tens cita mèdica, canvia la data! El personal sanitari també té dret a fer vaga i el servei es veurà afectat. Ajuda’ls a exercir el seu dret.

Hem d’aconseguir paralitzar el país una vegada més.

Hem de demostrar que no estem disposats ni disposades a deixar-nos prendre el nostre futur. Les polítiques que ja han aplicat han fracassat i les reformes que pretenen aprovar van en la mateixa direcció. Hem de barrar-los el pas.

NO facis servir els caixers automàtics, tampoc no podràs comprar res...

Explica a tothom per què faràs vaga. A la família, a amics i amigues, a la TV, a la ràdio, per twitter, facebook...

Aina Vidal Sáez @ainavs // Coordinadora nacional d’Acció JoveJoves de CCOO > @joves_ccoo

Solidaritza’t! Si tens un negoci, tanca’l. A tu també t’afecta!

No et quedis a casa: participa dels piquets informatius i VINE A LA MANI!!!

6

LA POLÍTICA: ENTRE LA GRANDESA I LA TRAGÈDIA La situació actual està ens està mostrant el perill d’haver construït una societat exclusivament a base de somnis individuals

L

a política que, durant els darrers temps, havia deixat pas a una mena d’obsessió privada per la prosperitat individual, ha retornat. S’ha produït el previsible col·lapse d’un model de creixement insostenible i, consegüentment, s’ha generat una onada de frustració i descontentament. L’aparició de noves formes de mobilització social, com també el creixent descrèdit dels actors polítics més tradicionals, són manifestacions d’aquesta situació de desconcert. Es considera que la política clàssica ha estat desbordada per la realitat i que, inevitablement, noves formes de radicalitat democràtica en prendran el relleu. En aquest context, l’activisme a les places, les mobilitzacions als carrers i l’explosió de les xarxes socials apareixen com les mostres d’una nova política en ebullició.

ciatives –transparència, rendició de comptes, processos de participació, consultes populars- que pretenen recuperar el vincle entre els governants i els governats. Les distàncies i les opacitats que caracteritzen la política actual ja no són acceptables per la ciutadania i, per tant, cal obrir espais de relació que permetin el diàleg i la trobada amb aquells a qui hem delegat l’exercici del poder polític. Aquest aprofundiment democràtic, però, no el podem confondre amb la Quim Brugué Torruella Editorial Accent difuminació de la política. Per alguns, els nous moviments socials i les noves xarxes socials faran irrellevant la política tradicional i deixaran sense sentit l’exercici d’autoritat que l’acompanya.

No comparteixo aquesta idea, ja que –des del meu punt de vista- seguirem necessitant de lideratges i de polítics a qui delegar la presa de decisions.

Ens hem adonat que no podem ni conviure ni progressar sense un projecte col·lectiu Necessitem recuperar la política, però també necessitem regenerar-la La política ha de ser prou valenta per reconèixer els seus límits i les seves contradiccions; però tot i així continuar prenent decisions

L’aprofundiment democràtic significa que els responsables polítics hauran de prendre decisions d’una altra manera, no que deixaran de prendre-les. Si no, qui prendrà les decisions?

Una possible resposta és la ciutadania reunida en una mena d’impensable assemblea permanent. Hi ha qui considera que les noves tecnologies ho propiciaran, però jo soc més aviat escèptic al respecte. Una altra resposta la trobem en l’aparició de populismes que, emparats en la retòrica antipolítica, s’autoproclamin com la veu del poble quan, de fet, el poble s’expressa amb múltiples veus i amb una gran diversitat d’accents.

La situació actual està fent patir a moltes persones, però també ens està mostrant el perill d’haver construït una societat exclusivament a base de somnis individuals que, finalment, s’han convertit en un malson col·lectiu. Ens deien que la política era poc més que una nosa per a les iniciatives privades, sense explicar-nos que aquestes iniciatives només podien tirar en davant en un determinat context col·lectiu. Ens havien convençut de la superioritat de la racionalitat econòmica, per després constatar on ens ha conduit el comportament irresponsable dels mercats. Hem desacreditat a la política sense contemplacions, i ara resulta que ens adonem que el tren del progrés s’ha estavellat contra una paret perquè, de fet, ningú el conduïa, perquè no hi havia política. Les dificultats dels darrers anys, en definitiva, ens han portat a tornar a parlar de política, a recuperar l’espai públic, a manifestar-nos i a organitzar-nos per reclamar un món que se’ns escapa de les mans. Ens hem adonat que no podem ni conviure ni progressar sense un projecte col·lectiu.

Mentre no tinguem una resposta convincent al interrogant sobre com prendre les decisions col·lectives, el conegut eslògan del “no ens representen” ha de conduir-nos a millorar la representació, però no a suprimir-la. Sense aquesta representació, la política seria incapaç de fer la tasca d’intermediació que li reclama la complexitat i la diversitat de les nostres societats. La política comporta situar-se en els grisos i fer equilibris entre interessos contraposats; i això no es pot fer sense una representació dotada d’autoritat.

Aquesta és la grandesa, i també la tragèdia, de la política. La política ha de ser prou valenta per reconèixer els seus límits i les seves contradiccions; però tot i així continuar prenent decisions; una tasca tant necessària com poc agraïda.

Necessitem recuperar la política, però també necessitem regenerar-la. Un procés complex i del que jo destacaria dos aspectes: l’aprofundiment democràtic i un lideratge equilibrat i, per tant, no populista. Al parlar d’aprofundiment democràtic, en primer lloc, ens estem referint a totes aquelles ini-

Quim Brugué Torruella @quimbrugue

7

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 103

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 103

Dia a dia construint l’alternativa

Vota contra les retallades

Vota contra la corrupció Vota l’alternativa

Vota per la democràcia

Vota contra les retallades L’austeritat a ultrança ha estat la doctrina que ha guiat el Govern d’Artur Mas, amb total complicitat i acceptació de les directrius de Madrid i Alemanya. Per aquesta raó, hem assistit a una legislatura de decapitació de drets, prestacions i de regressió espectacular en igualtat i cohesió social. Votar Convergència i Unió implica donar carta blanca a nous increments irracionals de taxes per a l’estudiantat, que tornaran a deixar milers d’estudiants fora del sistema educatiu, alhora que ofegaran els centres amb reduccions de recursos i personal docent. La sanitat, escapçada pel tancament arbitrari de CAP i l’impost sobre la malaltia (conegut com a Euro per Recepta), seguirà per la via de la privatització iniciada en el moment en què Artur Mas va col·locar a un empresari del món de la salut, Boi Ruiz, al capdavant del Departament. La cultura, víctima preferent en moment de vaques magres, tendirà a la irrellevància com ho ha vingut fent els dos darrers anys, amb la complicitat d’un conseller de files socialistes que és l’exemple de la manca de voluntat de lluita del PSC. La televisió pública, que ja ha patit un partidisme sense precedents i un transvasament de recursos cap als mitjans del Grup Godó (8TV i La Vanguardia), seguirà en vies de desaparició. La po-

judicials gravíssimes. En definitiva, CiU i PP aprofiten al crisi per privatitzar els serveis públics no només contra la majoria, sinó d’esquenes a la majoria i contribuint al deteriorament del poder judicial amb indults de banquers corruptes.

bresa s’ha criminalitzat, i mentre a Madrid CiU oferia l’amnistia als evasors d’impostos, a Catalunya ha clavat la destral a les Rendes Mínimes d’Inserció. I el mateix ha estat passant i passarà amb les polítiques d’ocupació, que tenen totes les esperances en el projecte especulatiu, ecològicament insostenible i laboralment precari que representa Barcelona World.

Vota l’alternativa Cal apostar per l’alternativa justa, equitativa, sostenible i democràtica per sortir de la crisi. Cal redistribuir els esforços i, per tant, no són les persones qui han de pagar la festa dels poderosos amb retallades, sinó que cal que aquells que han provocat la crisi n’assumeixin les conseqüències. Proposem impostos als dipòsits bancaris, a la producció d’energia nuclear, a la

8

contaminació, recuperar l’impost de patrimoni i de successions, eliminar els concerts a les escoles d’elit, reduir la despesa farmacèutica i lluitar contra el frau fiscal. D’aquesta manera, podem construir el model de país que volem, un model progressista amb una educació de qualitat, universal, democràtica i en català en totes les etapes formatives. Un model basat en l’ocupació de qualitat i estable, que respongui a la formació de les persones de Catalunya i que trobi la base en l’economia lligada a l’Estat del benestar, l’economia verda i l’economia amb perspectiva de gènere. Un model en què la cultura no sigui un negoci i una mercaderia, sinó una manera d’expressió personal, social i nacional. Un model en què la televisió sigui transparent, democràtica i no es posi al servei d’un govern que ha intentat donar una imatge hegemònica

de la seva posició al país. Un model en què les persones malaltes no siguin estigmatitzades i tinguin les prestacions necessàries i un accés garantit al servei públic de salut i als medicaments. Un model en què la pobresa sigui vista com una problemàtica social, de país, de tots i totes, i que, per tant, existeixi una responsabilitat col·lectiva i pública per eradicar-ne les causes i garantir una ciutadania lliure i igual en drets i oportunitats. Un model, en definitiva, social, d’esquerres, democràtic, inclusiu, igualitari i eminentment català.

Vota contra la corrupció La transparència i el rendiment de comptes han brillat per la seva absència en aquesta legislatura. CiU i PP, a banda de retallar a tort i a dret els drets socials de la majoria de la ciutadania tant des de Madrid com des de Cata-

launya, també han aprovat moltes d’aquestes mesures sota l’ocultació més severa. La vella política, doncs, és més present que mai en la disminució del 30% d’ajuts al lloguer per a joves, el desmantellament del PIRMI, la reducció de salaris del personal públic, la discriminació de productes de primera necessitat augmentant-ne l’IVA fins al 17% o el Pla Prepara de 426 euros. Aquestes polítiques basades en l’engany i l’incompliment electoral, però, no passen tan sols per decisions puntuals, sinó que la dreta les ha introduït en les estructures d’Estat. Els casos de corrupció del ‘cas Palau’ o la salut pública a Catalunya (‘cas Crespo’, diputat de CiU) són el paradigma de la il·legalitat flagrant, de preguntar amb qui s’ha de parlar per fer negoci, de la promoció pública d’aquelles persones sobre les quals existeixen acusacions

9

Vota per la democràcia Tenim dret a decidir en tot enfront de l’antipolítica, una aliada de l’austeritat malaltissa que deixa en mans privades la gestió de les coses que ens afecten a tots i totes i que pretén eliminar tant la representació a les institucions com la reivindicació al carrer. La transformació social es veu amenaçada pel poder d’uns pocs que imposen les seves decisions des de dalt als de baix.

L’1% imposa al 99% polítiques neoliberals globals i tot el seguit de reformes dictades pel capitalisme salvatge, amb elements antijoves de màxima rellevància: prohibit estudiar, prohibit treballar i prohibit protestar. Tant el model d’Estat com el de societat han de comptar amb l’aprovació democràtica i el seguiment permanent del poble. La radicalitat democràtica ens diu que no s’hi val a limitar el dret a decidir a la relació Catalunya-Espanya i a negar-lo davant de les retallades o la instal·lació d’Eurovegas, sinó que cal un aprofundiment democràtic sense excepcions.

JOVENT NÚM. 103

RESISTÈNCIES | JOVENT NÚM. 103

BANCA ÈTICA

L

a Banca Ètica gestiona els estalvis (de famílies, dones, homes, organitzacions, societats col·lectives) de tal manera que aquestes financin projectes d’economia social, ambiental i solidària i, per tant, que fomentin i permetin la transformació d’una societat més justa.

A Catalunya, les principals entitats financeres ètiques són: Fiare: xarxa de persones i organitzacions amb vocació de crear alternatives i construir una societat més justa, alhora que és una empresa que opera a l’Estat espanyol com a agent de Banca Popolare Etica, S. Coop. Té presència a quasi tot l’Estat i compta amb 2.314 persones físiques, 304 persones jurídiques i un volum de 2.766.678 euros. Els principals sectors d’inversió són, per ordre, la inserció social i l’economia solidària, els valors socials, la cooperació internacional i l’agroecologia1.

Les diferents iniciatives de finances ètiques tenen matisos entre si, però totes es regeixen per una sèrie de principis bàsics, els principals dels quals són:

Principi d’ètica aplicada: els processos de decisió i d’inversió de les entitats es prenen tenint en compte aquesta ètica financera;

Coop57: cooperativa de serveis creada el 1996 a Catalunya que destina els seus recursos a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació i que fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general. Els recursos de Coop57 provenen de dues fonts principals: les aportacions de les entitats sòcies (cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats de l’economia social) i aportacions de socis i sòcies col·laboradores (persones físiques).

Principi de coherència: els diners de les persones o entitats treballen en el mateix sentit que els valors ètics i socials que aquestes tenen; Principi de participació: per tal de democratitzar l’economia, la participació de les entitats i les persones és bàsica per tal de responsabilitzar els inversors, com a ciutadans i ciutadanes, en les seves operacions financeres, així com per fomentar l’autogestió financera;

Triodos Bank: banc europeu independent amb més de 30 anys d’experiència en la banca ètica i sostenible, el qual gestiona un balanç total de 7.400 milions d’euros que es tradueixen en 24.000 inversions de valor afegit en el camp de la cultura (12%), el sector social (28%) i el medi ambient (49%). L’11% restant es destina a préstecs personals i municipals.

Principi de transparència: les entitats de finances ètiques apliquen una total transparència en la gestió de l’entitat (tant en la concessió de préstecs com en les inversions);

Caixa d’Enginyers: grup cooperatiu de serveis amb la missió d’aportar als socis i les sòcies valor sostenible en els àmbits financer, professional i personal. Després de 40 anys, han signat més de 150 acords de col·laboració amb universitats, col·legis i associacions professionals que promouen l’enginyeria en l’entorn social i que fomenten la cultura i l’educació en el conjunt de la societat.

Principi d’implicació: les finances ètiques exclouen la inversió en aquells sectors negatius i èticament controvertits i inclouen sectors positius que generen un valor afegit per a la societat.

Aquesta breu explicació de què és la banca ètica ens ha de servir per convèncer-nos que hi ha alternatives. Enfront d’entitats bancàries que tramiten execucions bancàries deixant famílies senceres al carrer, que enganyen les persones amb les anomenades participacions preferents, que subvencionen empreses armamentístiques, que van posar al mercat les hipoteques escombraria, que van participar en la creació de la bombolla immobiliària i se’n van beneficiar especulant... Enfront d’aquest sistema bancari al servei d’uns pocs, hi ha la banca ètica que es presenta com una alternativa real, solidària, socialment justa i ambientalment sostenible.

1

Dades memòria desembre 2011

Més pobres i més desiguals a Catalunya

F

a temps que surten a la premsa comentaris sobre l’increment de la pobresa, i sembla que ens hem habituat a aquesta notícia i ja no ens causa gaire impacte, malgrat que les dades són més greus i evidencien majors desigualtats.

molt per un Estat del benestar amb què es va aconseguir el reconeixement dels drets socials i la garantia per part dels poders públics de la cobertura de les necessitats bàsiques a tota la ciutadania. I no podem acceptar que l’actual procés provocat per aquesta crisi ens porti a la desaparició d’aquest compromís social, tot i que entenem que han minvat els recursos públics i és necessari repensar algunes mesures de protecció. Malgrat tot, considerem que els nous condicionaments econòmics no poden generar una societat més dual, ni poden ser l’excusa per afeblir els drets de la ciutadania, ni destruir el que ha costat 30 anys d’esforços.

Fa uns dies es van publicar els resultats de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la societat (2011), en la qual es diu que 1.651.000 catalans estan per sota del llindar de la pobresa (21,9%, quan el 2006 representava el 17,2% de la població). Juntament amb aquesta dada força cridanera, altres indicadors ens diuen que cada cop hi ha més famílies on no entra cap ingrés a casa seva, o que tots els membres n’estan a l’atur, o que la taxa de risc de pobresa entre els menors de 16 anys és del 28%, o que la taxa d’atur entre el jovent arriba a superar el 50%, o que el 57% de la població té dificultats per arribar a fi de mes i cobrir les necessitats bàsiques com l’alimentació o la calefacció. I la darrera gota per fer vessar el got ha estat la notícia sobre l’aportació de l’Estat a Catalunya per a la Llei de l’autonomia personal i la dependència, que

En conseqüència, és més urgent que mai fixar prioritats per a no reduir els recursos ja minvats que permeten respondre a les necessitats de les persones vulnerables. És de justícia orientar de manera diferent la despesa i la inversió social, però sobretot cal buscar noves fonts per incrementar els ingressos públics per la via impositiva, augmentant la càrrega fiscal dels qui més tenen o controlant rigorosament l’economia informal. O per la via de la reducció de la

Ens hem de qüestionar si el problema més greu que tenim és la pobresa o, al contrari, és la desigual distribució de la riquesa s’ha vist reduïda en 54 milions d’euros, deixant molta gent gran sense cap tipus d’ajut o de prestació.

despesa, evitant la despesa innecessària de l’Administració i disminuint els òrgans de l’Estat. O per un altra alternativa com és la millora de la gestió pública, incrementant-ne la racionalització i evitant duplicitats. Queda molt clar que s’han de modificar les prioritats que darrerament s’han aplicat, i és obligat trobar aquestes noves vies que permetin la construcció d’una societat més justa i igualitària.

El més greu de totes les dades a què hem fet referència, però, és l’abisme creixent que s’està obrint a la nostra societat, quan les desigualtats, la discriminació i les diferències entre els més rics i els més pobres són cada dia més grans i injustes. El coeficient de Gini, que mesura les desigualtats, ens diu que a Espanya aquest índex ha augmentat el 2,7% en relació

Teresa Crespo @teresa_crespo // Presidenta d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) > @ecasacciosocial

Cada cop hi ha més famílies on no entra cap ingrés a casa seva, o que tots els membres n’estan a l’atur Els nous condicionaments econòmics no poden generar una societat més dual, ni poden ser l’excusa per afeblir els drets de la ciutadania al 2008, essent el país d’Europa on ha crescut més. Dita constatació ens obliga a qüestionar-nos si el problema més greu que tenim és la pobresa o, al contrari, és la desigual distribució de la riquesa, fruit d’un sistema socioeconòmic dominant en què l’economia està al servei del benefici particular d’una minoria, i no al servei de las persones i del bé comú.

Per conèixer més detalls de la banca ètica, aquí teniu l’enllaç de la conferència “Economia i consciència” de Joan Melé, subdirector de Triodos Bank: http://www.youtube.com/watch?v=SJcQA3dOz7U

Júlia Boada Danés @bdjulia

10

És evident que estem vivint una crisi gravíssima d’unes conseqüències impensables, on res no restarà com abans, però, malgrat aquest nou escenari, cal no oblidar que hem lluitat

11

CULTURA | JOVENT NÚM. 103

MISCEL·LÀNIA | JOVENT NÚM. 103

I per què hauria de tenir la cultura un IVA reduït?

ESPANYA IVA CULTURAL 21% PIB PER CÀPITA 24.899€ Cal recordar que a Espanya, malgrat la mitjana, 1/4 de la població està a l’atur i més del 60% viu amb menys de 1.000€ al mes.

U

n dels tipus de productes i serveis que més va notar la pujada de l’IVA aquest passat setembre va ser el cultural, que va passar de l’IVA reduït del 8% (ara del 10%) a l’IVA normal del 21%.

Aquesta pujada no només afecta als sectors professionals de la cultura, que ja han avisat que es perdran entre 20.000 i 40.000 llocs de treball i que tancaran entre el 50% i el 70% de les sales de cinema, teatre i espectacles musicals, sinó que afecta també a totes aquelles persones i col·lectius que, sense ànim de lucre, tenen una mínima activitat econòmica.

Aquesta pujada afecta també a totes aquelles persones i col·lectius que, sense ànim de lucre, tenen una mínima activitat econòmica A Espanya, la manera de seleccionar els projectes recolzats sovint comporta amiguismes diversos i un dirigisme retrògrada esperpèntic

Als Estats Units, cas gairebé únic al món, les ajudes són majoritàriament indirectes: no és l’Estat qui gasta uns certs calés en determinats projectes, sinó que ofereix rebaixes fiscals altíssimes (un 70% de la despesa feta, aproximadament) per a pràcticament tota mena de despeses i inversions relatives a la creació intel·lectual tant cultural com científica, tant a individus com a societats de tota mena. Això comporta que la quantitat de diners que l’Administració federal deixa de recaptar per aquestes rebaixes multiplica per 10 el pressupost per habitant que l’Estat espanyol dedica a ajudes culturals.

La cultura no és només un entreteniment, sinó que és una força alliberadora de ments; per tant, creadora de persones lliures i, a la fi, necessària per garantir una democràcia plena L’ajuda indirecta europea més estesa, doncs, és l’IVA reduït: a la majoria d’estats europeus s’incentiva el consum cultural amb importants exempcions de l’IVA (sovint a museus) i la rebaixa per sota del normal, disminuint-ne algunes barreres econòmiques.

A Europa, les ajudes són majoritàriament directes: l’Estat reserva una part dels seus pressupostos per cofinançar en part o totalment l’activitat cultural, tant la feta amb ànim de lucre com sense; és el que tothom coneix com a subvencions. Això optimitza molt més la despesa, ja que se suposa que així es focalitza en allò que la societat creu més productiu, més cultivador. A Espanya, no ens podem sorprendre en dir que la manera de seleccionar els projectes recolzats sovint comporta amiguismes diversos i un dirigisme retrògrada esperpèntic per la falta d’independència, democràcia i transparència dels processos. Els Estats Units tampoc no se salven en comparació, i la falta de control democràtic de les ajudes també és palesa: la majoria de produccions culturals són tremendament retrògrades i les investigacions científiques més nombroses, les basades en les pròtesis estètiques de pit de silicona i la lluita contra... la impotència sexual masculina.

ITÀLIA IVA CULTURAL 10% PIB PER CÀPITA 27.888€

IRLANDA IVA CULTURAL 9% PIB PER CÀPITA 37.392€

ALEMANYA IVA CULTURAL 7% PIB PER CÀPITA 33.737€

Per què, però, aquesta rebaixa en l’IVA? La raó última que no hem d’oblidar és que la cultura no és només un entreteniment, sinó que és una força alliberadora de ments; per tant, creadora de persones lliures i, a la fi, necessària per garantir una democràcia plena.

La pujada de l’IVA sembla que no només respon a una possible revenja pel suposat posicionament progressista de la majoria de professionals de la cultura, sinó a un menyspreu total pels valors alliberadors que la cultura porta implícits. La punteta folklòrica que Wert no podia evitar per provocar-nos era, és clar, deixar les curses de braus amb l’IVA reduït del 10%. Almenys reconeix que els toros no són cultura.

Aritz Cirbián Casado @aritzcirbian

SUÈCIA IVA CULTURAL 6% PIB PER CÀPITA 3.960€

12

FRANÇA IVA CULTURAL 5,5% PIB PER CÀPITA 32.724€

Regne Unit IVA CULTURAL 20% PIB PER CÀPITA 29.975€

#wertgonya “Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”

piròman de l’any

10/10/2012 El Mundo

“El hecho de que haya jóvenes con capacidad y voluntad de movilidad, que dominen idiomas extranjeros, que tengan la voluntad de salir fuera, que quieran ensanchar sus horizontes profesionales, nunca puede considerarse un fenómeno negativo”

“Poncio Pilato se llevó de Cataluña -también por orden del Imperio romano- su guardia pretoriana (de catalanes) y un par de legiones de leva obligatoria. Al recalar en Jerusalén, se encontró con aquel ser superior, Jesús, hijo de José, que decía ser Hijo de Dios y con el Sanedrín judío.

Saquen conclusiones de quién o quiénes mató o mataron a Cristo” Juancho Armas Marcelo.

6/10/2012 El Mundo

12/07/2012 ABC

“No estamos para gastar 4.000 millones de euros en estudiantes que dejan la carrera a medias”

el confeSsionari “Les retallades seguiran després de les eleccions i el contrari és ´enganyar´”

28/02/2012 El Economista

“Oriol, ¿cómo te ves de fuerzas para poner en la ley ómnibus un límite de 40% de dominio en el mercado de las ITV?”, escribía en un SMS al dirigente de Convergència el 26 de octubre del 2011. Horas después, Oriol Pujol le contestaba: “Hombre... complicadillo.

Recuerda que no hace falta una ley. Con el actual el límite del 50% es un máximo. Se puede hacer menos vía decreto. Oriol”.

artur mas, president de la generalitat.

25/09/2012 Diari de Girona

com?

“Hay que enfrentarse al independentismo como a ETA”

Conversa entre tous i Oriol Pujol (el confidencial 18/10)

Jaime Mayor Oreja. 15/10/2012 EL PAÍS

TUITS @joanvallve Repassant.. Hi ha els unionistes,els

@Oriolpujolferro @_cafeambllet xerres un xic massa, però

@subirats9: La Consellera d’Ensenyament fa honor al seu nom: parla més d’”ensenyament avui” que d’#educacioavui

@LaMasguardia La millor política social possible és que La Generalitat pagui una subscripció a #laMasGuardia a tots els Habitants de Catalunya #Amen

autonomistes,els federalistes i els independentistes. Ah,sí i els putairamonetistes! #MasStyle Portugal IVA CULTURAL 13% PIB PER CÀPITA 17.243€

BOQUES

no importa. A Finlàndia no ens voten i aquí tenim 8tv.

@juanludepaolis Os acordáis cuando en Catalunya

@aramateix Avui està bé recordar q a nivell mundial dediquen 1.748 bilions $ a despesa militar i 1 bilió a eradicar la fam. La prioritat és clara,oi?

hablábamos de las “retallades” de Artur Mas? Que tiempos aquellos!!

13

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 103

ALBANO DANTE-FACHIN “No es pot votar a cap partit que inclogui en les llistes persones implicades en escàndols sanitaris”

ocm FotoMovimiento. http://fotomovimiento.org

Entrevista amb Albano-Dante Fachin, director de la revista Cafèambllet @_cafeambllet

Breument i per contextualitzar el tema: què passa a la sanitat pública catalana?

La sanitat catalana està malalta d’opacitat i de manca de transparència. Una opacitat que no és casual, sinó premeditada i impulsada per CiU i el PSC. En quin moment vau decidir començar a estirar del fil? Pensàveu que arribaríeu a treure tota la informació que heu publicat?

El Cafèambllet és una revista gratuïta que es distribueix a les comarques de la Selva i l’Alt Maresme amb 30.000 exemplars mensuals, finançada exclusivament gràcies a la publicitat que hi insereixen empreses de la zona. Des de fa dos anys i gràcies a Internet, ha pogut adreçar-se a tot el país per explicar el que han descobert sobre el nostre sistema sanitari.

Aquesta entrevista va ser feta abans de conèixer la condemna de 10.000€ a Cafèambllet per “vulnerar l’honor” d’un assessor d’Artur Mas. Tot el nostre suport a la lluita contra la corrupció!

Vam decidir estirar del fil en el mateix moment que vam veure que les persones que gestionaven els diners del hospitals de Blanes i Calella amagaven de forma sistemàtica la informació sobre el destí dels diners públics dels ciutadans. I la cosa es va anar fent cada cop més gran quan ens vam adonar que el problema no estava limitat a dos hospitals, sinó que era un problema de tot el sistema, de tot el país.

Cafèambllet ha posat sobre la taula qüestions molt greus de desviació de fons públics i absència de control democràtic en les despeses de la sanitat pública catalana. Què és el que més us ha indignat de tot plegat?

A banda dels casos concrets (cas Crespo, cas Innova, cas Bagó, etc.), el més indignant de tot és veure que aquestes pràctiques estan emparades pel poder. Un exemple: Xavier Crespo, diputat de CiU, va beneficiar-se amb desenes de milers d’euros de la sanitat pública –segons expliquen els auditors de la Sindicatura de Comptes- i no només no ha rebut cap càstig en el si del seu partit, sinó al contrari, l’han posat de número 4 a les seves llistes! El cas de Bagó (guanyador de contractes irregulars per 12 milions d’euros) i la seva Creu de Sant Jordi és un altre exemple indignant de com el poder protegeix activitats que a qualsevol país seriós serien impensables.

Quin ha estat el paper de la Generalitat i especialment el del conseller Boi Ruiz?

Boi Ruiz és una peça més en un joc que fa anys que s’està jugant... Potser la seva contribució més personal sigui el seu menyspreu obert i indissimulat pels ciutadans i per la veritat.

Malgrat les proves evidents que heu presentat, no hi ha hagut cap cessament ni dimissió i fins i tot Xavier Crespo, com s’ha dit, torna a anar a les llistes de CiU a les eleccions del dia 25 de novembre. Com podem fer net en tot plegat?

Cal seguir pressionant. Cal pressionar amb dades, amb proves, amb rigorositat i amb persistència. Sembla que no els afecta, però personalment crec que el mur de mentides i d’enganys que s’ha construït al voltant de la sanitat catalana comença a cedir. S’apropa el dia en què caurà. Cap mentida no s’aguanta indefinidament.

La sanitat catalana està malalta d’opacitat i de manca de transparència impulsada per CIU i PSC

14

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 103

El problema no estava limitat a dos hospitals sinó que era un problema de tot el sistema, de tot el país

I ara resulta que els demandats sou vosaltres.

Després de ser citats a declarar a finals de setembre arran de la denúncia d’un assessor del mateix president Mas, de què us acusa? A què us enfronteu?

Ens enfrontem a una pena que pot arribar als 20.000 euros.

Un problema molt seriós si finalment es confirma. Aquest assessor, el senyor Josep Maria Via, ens acusa d’haver “atemptat contra el seu honor”. Qui vulgui conèixer la història completa pot consultar el web www.lademandadevia.org. Però hi ha una cosa que ha de quedar molt clara: ningú no ha pogut provar que cap ni una de les informacions que publiquem no s’ajustés totalment a la veritat.

Des de Cafèambllet heu denunciat en diverses ocasions censura i persecució de la vostra publicació. De fet, a la vostra pàgina web hi ha alguns vídeos que ho demostren clarament. Com es planteja el futur de la revista? Amb quins suports compteu?

Sincerament, no sabem què acabarà passant, però això no ens preocupa gaire. El que sí sabem és que d’una manera o altra continuarem denunciant la vergonyosa opacitat i la manca de transparència del nostre sistema sanitari. El que de veritat és molt i molt preocupant és que cada cop sigui més freqüent veure partits que es fan dir democràtics, com CiU i el PSC, exercint una censura que no té res a envejar a la del franquisme.

La setmana passada el principal canal públic de Finlàndia va enviar un equip per preguntar sobre el tema i a TV3 encara callen

Les eleccions anticipades han provocat que la comissió d’investigació sobre aquesta qüestió (com la resta que estaven en marxa) quedi suspesa. No sentiu impotència? Quins han de ser els propers passos?

El proper pas ha de ser a les urnes: no es pot votar a cap partit que no asseguri la reobertura d’aquesta comissió d’investigació. Ni a cap partit que inclogui en les seves llistes persones implicades en escàndols sanitaris.

Quina valoració feu del tractament que n’han fet els mitjans de comunicació convencionals, tant públics com privats?

El paper dels mitjans grans -amb l’excepció d’El País, que ha eixamplat la investigació i ha descobert casos com el de Badalona- en tot aquest afer ha estat tristíssim... Però el més greu es el paper dels públics... TV3 silencia sistemàticament els escàndols sanitaris d’una manera vergonyosa...

La setmana passada el principal canal públic de Finlàndia envia un equip per preguntar sobre el tema... A TV3 encara callen.

Ningú no ha pogut provar que cap ni una de les informacions que publiquem no s’ajustés totalment a la veritat

Us heu sentit recolzats per la professió? En destaqueu alguna cobertura?

A mesura que s’intensifiquen els atacs contra el Cafèambllet, les mostres de suport són cada cop més grans. Destacar alguna cobertura seria complicat, però he de dir que la cobertura, l’atenció i l’interès en aquesta història dels mitjans independents ha estat fonamental.

Hi havia molta diferència entre la llei anterior i el model BBC del qual tant es parla?

La llei anterior s’acostava al model BBC. El problema no és tan de lleis, és un problema de filosofia política. Tenim un sistema polític molt jove, molt immadur, molt insegur i davant dels mitjans de comunicació té una actitud absolutament de desconfiança.

Informació escombraria, successos... És com alguns diuen “el que vol la gent”?

No. Tenim l’exemple de TV3. L’audiència catalana és molt més crítica amb la televisió escombraria que a la resta de l’Estat perquè té un referent, la prova és que és líder. Catalunya demostra que si hi ha un referent comunicatiu de qualitat, guanya a la televisió escombraria.

Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces

15

25N

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

que decideixin ells també és violència masclista!

NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM!

Butlleta de subscripció Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda:

Núm. 103 OCTUBRE 2012

JOVENT

c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

nom i cognoms adreça

municipi

CP

telèfon

correu electrònic

data de naixement estudies?

què?

treballes?

en què?

Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa

on?

Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda

què et sembla aquesta revista?

Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat

Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda