Jovent 107

JOVENT

NÚM. 107

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

NOVEMBRE 2013 12ns PREMIS DE L’ASSOCIACIONISME JOVE CATALÀ

à de al mitj s Premi mé ió icac comun ès amb comprom 2013 t jove l a gen

CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA

EL feixisme avança

a i

europa...

A

casa

nostra p. 5

p. 6

p. 12

p. 14

Violencias de género en un mundo digital Ianire Estébanez

Les pensions no són cap negoci Tània Pérez Díaz

Lluitar construint

Montse Pineda (COMITÈ 1r DE DESEMBRE) Laura Cañadas Pla

revistajovent.cat

Pere Camps Campos twitter.com/eljovent

facebook.com/revistajovent

sumari | JOVENT NÚM. 107

www.joves.cat

WEB

3

8

Editorial

Tema central

Feixisme i repressió, dues expressions que cal combatre

L’auge de la nova ultradreta

4 El procés desconstituent del PP

revistajovent.cat

Laia Ortiz Castellví

TWITTER

5

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Santi Demajo Meseguer Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Toni Peñafiel Hervás Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Anna Ruano López Joan Vallvé Navarro

Editorial | JOVENT NÚM. 107

Roger Molinas Amorós

10 Resistències Unitat contra el feixisme i el racisme

11 Una finestra al món

Violencias de género en un mundo digital

La Revolució Ciutadana equatoriana i el seu valor universal

Ianire Estébanez

Luis Juberías

6

12

Les pensions no són cap negoci

Cultura

Tània Pérez Díaz

Pere Camps Campos

7 Cinc cèntims…

El feixisme a les institucions europees Joan Vallvé Navarro

Lluitar construint

13 Miscel·lània

14 Entrevista Montse Pineda Laura Cañadas Pla

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat

sinpermiso.info

Disseny i Maquetació: NATURAL www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars

Feixisme i repressió, dues expressions que cal combatre Tot just un mes després del 12 d’octubre, encara ressonen als nostres carrers els passos d’una minoria feixista molt sorollosa perquè només sap actuar amb violència. Els grupuscles de l’extrema dreta que va atacar la Llibreria Blanquerna de Madrid durant l’acte institucional de la Generalitat l’11 de setembre d’enguany. Aquells qui se senten impunes perquè els governs els toleren la persecució d’antifeixistes, l’agressió física i l’insult verbal continuats. Energúmens amb antecedents penals que campen lliurement pels carrers de tots i totes proclamant-se com la raça superior. I, mentrestant, aquesta mateixa casta de la vella política ordena la repressió policial contra milers de persones que cada dia omplen places i carrers per causes justes.

A aquest còctel de feixisme s’hi suma la repressió també, per exemple amb l’esclat de múltiples casos de mala praxi policial en el si del Cos de Mossos d’Esquadra. Una minoria d’agents que no volen ser policies per ajudar la gent, concentrats a comissaries com la de Ciutat Vella de Barcelona, es prenen la violència desproporcionada com a única via de resolució dels conflictes. Potser perquè ningú no els ha ensenyat prou a mediar i dialogar; de ben segur perquè tenen uns comandaments polítics i policials al servei d’un corporativisme mal entès, que no talla de soca-rel les actituds violentes individuals tant als carrers com als interiors de les comissaries o a les xarxes socials; sinó que les catapulta contra els drets fonamentals de massa ciutadans i ciutadanes que n’han patit les conseqüències. Des de col·lectius de prostitutes, passant per un nen de 14 anys de Tarragona, l’ull d’Ester Quintana i d’altres persones, el periodista Bertran Cazorla o l’esfereïdor desenllaç contra Juan Andrés Benítez.

La mobilització social no només és forta contra les retallades i l’austericidi, sinó també contra les expressions violentes que se’n deriven com l’Alba Daurada grega o el Casal Tramuntana i la Llibreria Europa aquí. Les conseqüències de la crisi sistèmica són més fàcils de llegir des del populisme dels extrems que no pas des de la complexitat de les arrels socials de la pobresa i les desigualtats. La por ja ha canviat de bàndol per a molta gent, però hem d’aconseguir que canviï de bàndol per al 99%, per a la majoria social que ha resistit i que construeix alternatives des de la quotidianitat, sempre a prop de la dignitat col·lectiva i lluny del feixisme i la repressió.

Revista electrónica y en papel.

República y socialismo. también para el siglo XXI.

10 años y más de 6000 artículos.

Ahora necesitamos tu apoyo.

JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial.

Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores.

A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.

Objetivo #1: 15.400€

vkm.is/sinpermiso

JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

2

3

JOVENT NÚM. 107

El procés desconstituent del PP

N

o fa ni dos anys que el PP va aconseguir la majoria absoluta, però la gran magnitud de les contrareformes dutes a terme en pràcticament tots els sectors ja permeten veure una primera fotografia del model de país que estan imposant. L’allau normativa és enorme i s’ha fet a una gran velocitat, dificultant la percepció i el coneixement per part de la ciutadania de moltes de les mesures. Segurament el precedent més similar a Espanya és el bienni negre de govern de dretes durant la 2a República. I a Europa, la revolució conservadora dels 80. Però amb una diferència substancial: el ritme actual és molt més ràpid. Estan duent a terme en una legislatura el que Thacher i Reagan van trigar 8-10 anys a fer.

JOVENT NÚM. 107 STRIKE NEOLIBERAL

En aquests 2 anys de govern, el PP ha bombardejat tots aquests pilars de l’Estat social i democràtic de dret. En 650 dies han aprovat 72 lleis noves o reformades i 43 reials decrets llei. Ho han fet aplicant la seva majoria absoluta sense obrir la participació al Congrés ni a la societat civil.

Una contrareforma que modifica substancialment l’ordre constitucional, aplicant una regressió en l’àmbit dels drets fonamentals però també en la divisió de poders.

L’estabilitat pressupostària ha estat la coartada per canviar l’ordre constitucional. Les reformes toquen tots els àmbits, des de les retallades del reial decret de sanitat i la liquidació de les ajudes a la dependència, passant per la LOMCE o el codi penal, seguint per la reforma laboral, les pensions, la reforma elèctrica, els canvis tributaris i l’amnistia fiscal, la reforma local (de suspensió de l’autonomia local), la llei de costes o els rescats financers i el banc dolent, la privatització d’infraestructures i empreses públiques o la supressió dels organismes reguladors, la reforma de la llei del Consell General del Poder Judicial i la creació de taxes per accedir a la justícia...

Estan duent a terme en una legislatura el que Thacher i Reagan van trigar 8-10 anys a fer Per això és fonamental fer balanç i explicar la profunda dimensió de les reformes que estan fent i les conseqüències del nou ordre imposat. Estem assistint a la desconstrucció de tot el sistema de drets i benestar que van donar a Europa les seves dècades de màxima prosperitat. Es tracta de desmantellar el model social europeu com a espai polític que lidera de llarg la inversió social i la redistribució fiscal que es fa al món. Es tracta d’un atac directe per part de governs al servei dels poders econòmics que aprofiten el context de crisi per imposar un model encara més afí als interessos de l’1%.

Ens urgeix la construcció d’una alternativa política i social àmplia Un procés desconstituent en tota regla que requereix una resposta ciutadana i política. Ens urgeix la construcció d’una alternativa política i social àmplia, no només per resistir sinó per dur a terme un procés realment constituent que comenci per l’empoderament i la informació de la ciutadania. Sent conscients que res no serà igual que abans del 2008 i que avui, davant el capitalisme financer, ens cal un nou paradigma i nous instruments per defensar la igualtat, la llibertat i la sostenibilitat.

El Govern del PP no ha estat només un braç executor de les polítiques neoliberals, sinó que n’ha estat un ferm impulsor i ha aprofitat la crisi econòmica i la seva majoria absoluta per dur a terme un autèntic procés desconstituent, retallant no només serveis sinó drets i llibertats fonamentals. En coherència amb la creixent evidència que el neoliberalisme o l’austeritat salvatge són incompatibles amb la democràcia i la separació de poders.

Els dies passen i les seves lleis ens ho posen més difícil, així que cal passar de la reflexió i la teoria a la posada en pràctica de la cooperació política i la convergència social per poder dur a terme un programa de transformació.

El neoliberalisme o l’austeritat salvatge són incompatibles amb la democràcia i la separació de poders

Laia Ortiz Castellví @laiaortiz Diputada d’ICV-EUiA (@icveuia) al Congrés

Llegeix la versió completa de l’article a revistajovent.cat

4

Violencias de género en un mundo digital

L

a conexión permanente a un móvil y una aplicación como Whatsapp ha convertido la intimidad en capricho, en un mundo online en el que ya no se considera “no molestar” a alguien de madrugada, esperar una llamada para comunicarnos, o simplemente tener paciencia y aceptar que la otra persona quizá no puede, o no quiere, responder al momento. No es exagerado afirmar que vivimos la inmediatez en las redes sociales acompañando al resto de personas que se sumergen en lecturas cabeza abajo fijadas en un aparato móvil, pero también cuando estamos en compañía y subimos una foto al instante para que el resto del mundo lo sepa.

No hemos de olvidar que el amor, en una sociedad patriarcal como la que vivimos, se erige como el objetivo central a conseguir en la vida de las mujeres. La necesidad de conseguir el príncipe azul se va insertando en nuestros microchips desde que somos niñas a través de los mensajes transmitidos por los cuentos, las películas, las series de televisión, las revistas; donde se identifica el éxito de las mujeres en la belleza y la consecución del amor, y la soledad femenina con el fracaso (¿quién no conoce el mito de la solterona de los gatos?). Al mismo tiempo, la transmisión de mensajes peliculeros en los que la pasión y las relaciones conflictivas se relacionan con el amor a conseguir fomentan la edulcoración de la violencia con el amor. Todo sacrificio es poco, por amor se debería hacer cualquier cosa. Poco transmitimos sobre el buen trato.

La violencia de género en la pareja, máxima expresión de la desigualdad y el sexismo imperante en nuestra sociedad, es una de las primeras que está transformándose y adaptándose a estas conexiones permanentes. Así, la posibilidad de conocer todo lo que la pareja comparte en las redes, las amistades que tiene o los comentarios que hace a otras personas no sólo facilita el llamado cibercontrol.

También favorece la reproducción de celos que llevados al exceso son provocadores de resultados fatales.

La necesidad de conseguir el príncipe azul se va insertando en nuestros microchips desde que somos niñas Pero ahora viene la pregunta del millón. ¿Qué hacemos cuando recibimos un vídeo o una fotografía erótica de una chica enviada por su ex para humillarla? ¿La compartimos para que siga rulando… o la cortamos? La violencia de género no sólo tiene elementos sociales que la fomentan, también tenemos mucho que hacer para acabar con ella.

La reproducción de celos llevados al exceso provoca resultados fatales Por qué comentabas la foto de tu ex; no me gusta que estés añadiendo constantemente a otros chicos; no necesitas a nadie más que a mi; si no tienes nada que ocultar, dame tu contraseña… Chantajes, celos, control o humillaciones en el muro para que todas las amistades se enteren forman parte de las manifestaciones de estas formas virtuales de la violencia, junto con los conflictos que pueden generar dos elementos: la información de que se ha recibido o leído un mensaje y la última hora de conexión. En una sociedad que fomenta las relaciones afectivas de posesividad, dependencia y fusión, en ocasiones las independencias y los espacios propios de cada cual no son bien entendidos. Pero a la vez, existen diferencias de género en la apreciación de estas necesidades de espacios propios.

Ianire Estébanez @ianireestebanez Psicòloga, bloguera i ciberactivista

25 de novembre.

Dia Internacional contra la violència envers les dones

Una investigación realizada en 2009 y 2011 con más de 1.000 jóvenes demostraba una diferencia en la percepción del control por parte de las chicas y los chicos. Mientras el 73% de ellos percibían el control como una forma de violencia psicológica, tan sólo el 37,3% de ellas lo hacían así. El resto, justificaban el control de sus parejas fundamentado en el amor.

Per saber-ne més: http://minoviomecontrola.com/

5

JOVENT NÚM. 107

CINC CÈNTIMS... | JOVENT NÚM. 107

5 CÈNTIMS...

Les pensions no són cap negoci

Joan Vallvé Navarro @joanvallve SUÈCIA 5,7% (2010)

El feixisme a les institucions europees

D

es de sempre, el sistema públic de pensions ha estat un pilar fonamental de l’Estat del benestar perquè, en destinar-se gairebé íntegrament al consum, a més de garantir la protecció social i econòmica de les persones pensionistes, contribueixen a la redistribució de la riquesa, a la demanda interna, a l’activitat econòmica i a la generació d’ocupació.

millorar les condicions laborals: millors salaris i reducció de la precarietat laboral (temporalitat, parcialitat, etc.), lluita contra el frau i l’economia submergida, així com increment del Salari Mínim Interprofessional i, en conseqüència, de les respectives cotitzacions.

Els actuals cotitzants paguen les actuals pensions. És imprescindible millorar les condicions laborals

La insostenible taxa d’atur amb què ens enfrontem actualment, que arriba a fregar el 57% en el cas de les persones més joves, els alts índexs de temporalitat i els baixos salaris, principals característiques de l’obsolet model productiu de l’Estat espanyol, provoquen una insuficiència d’ingressos que posa en risc el sistema tal com el coneixem. Tot i que aquesta situació és de caràcter conjuntural, la realitat ens porta a tenir la certesa que hi ha una maniobra ideològica per part dels poders que representen els partits de govern, tant a Catalunya com a Espanya, per trencar el contracte social i aprofitar la crisi econòmica per a instaurar un nou ordre social.

Una altra manera d’incidir en els ingressos i en el caràcter redistributiu i solidari del sistema passa per augmentar les cotitzacions socials de forma conjuntural, suprimint el límit de la base de cotització màxima o incrementant-lo perquè qui més guanya aporti més al sistema.

I, per sobre de tot, en cap cas no es pot permetre que les reformes derivin en una pensió pública de quantia mínima, fruit d’una cotització obligatòria, prioritzant els plans privats de pensions, i fent que les entitats financeres i asseguradores es freguin les mans. Perquè és imprescindible garantir el caràcter públic, equitatiu, redistributiu de la riquesa i basat en la solidaritat intergeneracional que, fins ara, ha tingut el nostre sistema de pensions. Cal assegurar que les futures i els futurs pensionistes puguin tenir accés a una pensió digna. Perquè les pensions no són ni poden ser cap negoci.

Hi ha una maniobra ideològica per trencar el contracte social L’increment de la despesa en pensions no s’explica només per la disminució dels ingressos, sinó que s’ha de tenir en compte l’augment de l’esperança de vida: es paguen més pensions, durant més anys i de major quantia.

Els ajustaments que s’han introduït al sistema de pensions de forma periòdica durant els darrers anys, com per exemple l’Acord Social i Econòmic signat el 2011, han permès mantenir un sistema de pensions públic, de repartiment, solidari intergeneracionalment i territorial i equitatiu.

Tània Pérez Díaz @latanieta Secretària de Joventut de Comissions Obreres @CCOO

FINLÀNDIA 9,4% (2012)

NORUEGA 16,3% (2013)

Font: El País

ÀUSTRIA Partit de la Llibertat d’Àustria

RÚSSIA 12,5% (2011)

40 de 183 diputats / 2 de 19 eurodiputats DINAMARCA 12,0% (2011)

BÈLGICA Vlaams Belang 12 de 150 diputats / 2 de 22 eurodiputats

REGNE UNIT 1,9% (2010)

BULGÀRIA Unió Nacional Ataka (Atac) 21 de 240 diputats / 2 de 17 eurodiputats

PPBB 10,1% (2012) BÈLGICA 7,7% (2010)

DINAMARCA Partit Popular Danès 25 de 179 diputats / 1 de 13 eurodiputats

FINLÀNDIA Autèntics Finlandesos

FRANÇA 4,3% (2012)

39 de 200 diputats / 1 de 13 eurodiputats

FRANÇA Front Nacional

SUÏSSA 26,6% (2011)

ÀUSTRIA 20,5% (2013) HONGRIA 16,7% (2010)

ITÀLIA 4,8% (2013)

ROMANIA 1,5% (2012)

2 de 500 diputats / 3 de 72 eurodiputats

GRÈCIA Aurora Daurada

BULGÀRIA 9,4% (2009)

18 de 300 diputats

HONGRIA Jobbik (Mov. per una Hongria Millor)

GRÈCIA 7,0% (2012)

47 de 386 diputats / 3 de 22 eurodiputats

ITÀLIA Lliga Nord 18 de 630 diputats / 9 de 72 eurodiputats

NORUEGA Partit del Progrés 29 de 169 diputats

PAÏSOS BAIXOS Partit per la Llibertat 15 de 150 diputats / 4 de 26 eurodiputats

REGNE UNIT Partit Nacional Britànic 1 de 73 eurodiputats

ROMANIA Partit de la Gran Romania

SUÈCIA Demòcrates de Suècia

3 de 33 eurodiputats

20 de 349 diputats

RÚSSIA Partit Liberal Demòcrata de Rússia

SUÏSSA Partit Popular Suïs

56 de 450 diputats

54 de 200 diputats

Regidors i regidores de PxC als ajuntaments de Catalunya

Però la crisi econòmica no pot continuar servint d’excusa per a retallar drets socials, i no s’hi valen reformes estructurals de la Seguretat Social davant un problema, greu però conjuntural, com la recessió econòmica i l’atur. Els desajustaments entre ingressos i despeses del sistema, conseqüència de la massiva destrucció d’ocupació agreujada per la reforma laboral, no poden precipitar canvis estructurals. Aquests precisen del major consens polític i social. Les reformes de pensions, sempre que siguin necessàries, s’han de seguir fent a través dels canals democràticament reconeguts, com el Pacte de Toledo.

Font: elaboració pròpia

PENSIÓ DIGNA Descansi en Pau

La salut dels sistemes de pensions de repartiment depèn, bàsicament, del mercat de treball, ja que els actuals cotitzants paguen les actuals pensions. Així, és imprescindible

6

TARRAGONA 9 El Vendrell 5 Roquetes 2 Tortosa 1 Amposta 1

BARCELONA 47 Vic 5 Calaf 3 Manlleu 3 Mataró 3 St. Boi de Llobregat 3 Sta. Coloma de Gramenet 3 Torelló 3 L’Hospitalet de Llobregat 2 Manresa 2 Abrera 1 Badia del Vallès 1 Canovelles 1 Esparreguera 1 Les Franqueses del Vallès 1 Igualada 1

LLEIDA 4 Cervera 1 Mollerussa 1 Nalec 1 Tàrrega 1 GIRONA 7 Salt 3 Olot 2 Palafrugell 1 Ripoll 1

7

Mediona 1 Olesa de Montserrat 1 Piera 1 Polinyà 1 Roda de Ter 1 St. Adrià de Besòs 1 St. Andreu de la Barca 1 St. Joan de Vilatorrada 1 St. Vicenç de Castellet 1 Sta. Margarida de Montbui 1 Sta. Perpètua de Mogoda 1 Taradell 1 Viladecans 1 Vilanova del Camí 1

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 107

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 107

L’auge de la nova ultradreta El passat 12 d’octubre vam contemplar esparverats com l’extrema dreta es manifestava amb total impunitat als carrers de Barcelona. A la plaça de Catalunya, junt a PP, C’s i UPyD, s’hi trobaven camuflats PxC, España 2000 o Falange, mentre que a Montjuïc s’hi donava cita España en Marcha, el mateix nucli violent que va assaltar la Llibreria Blanquerna de Madrid l’Onze de Setembre passat, mentre s’hi realitzava un acte institucional de la Generalitat de Catalunya.

Aquest nou feixisme no és pas cap fenomen passatger ni de caràcter local, sinó que es troba emmarcat dins d’un context europeu on els diversos populismes identitaris estan vivint un auge electoral sense precedents històrics des de la Segona Guerra Mundial, aprofitant la crisi econòmica i democràtica per vehicular el conflicte social envers els sectors més dèbils de la societat. Podem diferenciar clarament tres estratègies diferents en l’actual extrema dreta emergent.

Les tres estratègies del feixisme En primer lloc, ens trobem amb els grups que tracten de disfressar-se de demòcrates, com el Front Nacional de Marine Le Pen a França, l’FPÖ de Heinz-Christian Strache a Àustria o la PxC d’Anglada a Catalunya. Sota aquesta falsa màscara de respectabilitat, aconsegueixen captar milers de votants aliens a l’entorn cultural clàssic de l’extrema dreta, provinents sobretot de la classe obrera que viu en conflictius barris marginals i que entra en competència amb les persones migrades per les ajudes socials cada cop més escasses. Els votants són seduïts per la seva retòrica antipolítica contra la corrupció del sistema de partits, així com pels seus metzinosos rumors virals sobre suposades ajudes

de l’Administració envers persones migrades que són franceses de 2a, 3a o 4a generació, a qui acusen de ser responsables de les retallades, oferint a tot conflicte una solució ràpida i autoritària, tal com denuncia Aitor Carr1 en la seva recent tesi doctoral.

També solen camuflar un visceral odi islamòfob rere un fals feminisme, fent creure que es preocupen pels drets de les dones musulmanes que duen burca o niqab, quan tan sols els interessa estigmatitzar-les i criminalitzar-les, i generar una injustificada alarma social davant d’un problema molt minoritari, com ja van explicar SOS Racisme i grups realment feministes com Ca la Dona recentment.

En segon lloc, com detalla el periodista Bertran Cazorla en diversos reportatges del setmanari La Directa2 , tenim l’autodefinit com a “Feixisme del Tercer Mil·lenni”, un curiós moviment social sorgit a Itàlia sota el nom de Casa Pound. Es troba estructurat en diversos casals juvenils que combinen elements de l’estètica antisistema amb el tradicionalisme ultra, socialitzant adolescents i joves en innocents activitats esportives, musicals, lúdiques o fins i tot caritatives.

Posteriorment, els polititzen en l’extremisme xenòfob, duent a terme un elevat activisme al carrer que sovint acaba degenerant en violència i vandalisme. A València ja s’ha instal·lat un d’aquests centres (Proyecto Impulso), així com al barri del Clot de Barcelona amb el Casal Tramuntana, finançat per un regidor de PxC de l’Hospitalet de Llobregat, on hi participava molt 1. HERNÁNDEZ-CARR Aitor (2013) El salto a la nueva extrema derecha: una aproximación a los votantes de Plataforma per Catalunya. Tesi doctoral inèdita. Institut de Govern i Polítiques Públiques, Universitat Autònoma de Barcelona 2. http://directa.cat/tag/casal-tramuntana

8

activament un bloguer detingut pels Mossos per fer apologia de la xenofòbia i l’odi. Guardava centenars d’armes blanques i bats de beisbol a casa seva. Un col·lectiu amb similars característiques són els sindicats d’estudiants feixistes, com Respuesta Estudiantil, que s’està infiltrant (sense gaire èxit, de moment) en mobilitzacions contra les retallades en l’educació al centre i sud de la Península.

Finalment, trobem el feixisme clàssic i sense complexos, el que no s’amaga de lluir amb orgull una estètica totalitària i obertament nazi, el que expressa obertament el seu culte a la violència amb finalitats polítiques. El màxim exponent n’és Alba Daurada a Grècia, que no ha dubtat a l’hora d’apallissar comerciants estrangers, bufetejar membres de l’esquerra en debats televisats, realitzar atacs amb explosius o confessar admiració per la dictadura hel·lena de Ioannis Metaxas. Fins i tot s’han vist implicats directament en l’assassinat del jove músic Pavlos Fyssas, fet que ha servit perquè finalment se’ls retirin la immunitat parlamentària i els fons estatals.

Tot i això, van obtenir un excel·lent resultat electoral amb 21 diputats i un 7% del vot el passat 2012, xifres que podrien gairebé doblar segons les darreres enquestes. A Espanya aquest feixisme extrem estaria representat pels diferents grupuscles que formen España en Marcha, els quals obvien la xenofòbia i ara es troben molt centrats a amenaçar i atacar agressivament qualsevol mostra d’independentisme o catalanisme, arribant a convocar trobades populars per cremar estelades, com va narrar el periodista Xavier Rius al seu blog3.

3. http://xavier-rius.blogspot.com/

Alternatives i respostes al populisme Davant d’això, què han fet la resta de partits? El cas de França és força paradigmàtic: per una banda, l’esquerra no ha estat capaç de bastir fronts unitaris antifeixistes (ni davant la mort del jove sindicalista Clèment Mèric a mans de nazis); els fa por parlar o criminalitzar l’FN tement fer-los propaganda, i aquest buit ha estat aprofitat pel populisme esbombant insídies xenòfobes sense que gairebé ningú no els faci una rèplica contundent. Per altra banda, tant la dreta democràtica de l’UMP com el ministre de l’Interior socialista, Manuel Valls, plantegen que la millor forma de barrar el pas a Le Pen és copiar-ne les polítiques, amb la mediàtica expulsió d’una nena gitana enmig d’una excursió escolar com a trist exemple. Això ha normalitzat i ha legitimitat el discurs antiimmigració, situant-lo en la centralitat política i

provocant que l’FN ja aparegui com a primera força a les enquestes per a les properes eleccions europees.

Tal com s’exposa al llibre No pasarán aunque lleven trajes4, coordinat per David Karvala, a alguns indrets d’Europa s’ha aconseguit aturar en sec el creixement de l’extrema dreta amb un antifeixisme massiu, plural i inclusiu. Un bon exemple n’és la ciutat alemanya de Dresde, on, des de 2010, cada febrer unes 15.000 persones convocades per tota l’esquerra (SPD, Die Grüne i Die Linke) fan una cadena humana impedint una tradicional desfilada neonazi de l’NPD en memòria dels bombardejos aliats a aquella ciutat. Un altre bon exemple n’és Unite Against Fascism al 4. KARVALA David (coord.) (2010).

No pasarán... aunque lleven trajes. La lucha contra la extrema derecha hoy.

Ediciones La Tempestad SL. Barcelona

9

Regne Unit, que ha mobilitzat milers de persones de totes les ideologies per aturar els hooligans de l’English Defense League als carrers i el British National Party a les urnes. Repartint milers d’octavetes casa per casa van aconseguir que el BNP passés sobtadament de 55 regidors a 28 les passades municipals britàniques.

Les properes eleccions europees, sens dubte, seran la gran oportunitat del feixisme europeu per fer un salt endavant, guanyant representació, recursos i escons al Parlament d’Estrasburg, condicionant les polítiques de migració europees cap a perilloses posicions extremes, difícilment compatibles amb els drets humans. Els deixarem passar?

Roger Molinas Amorós @arqueoleg

UNA FINESTRA AL MÓN | JOVENT NÚM. 107

RESISTÈNCIES | JOVENT NÚM. 107

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

U

nitat Contra el Feixisme i el Racisme és un moviment social assembleari, plural i ampli que treballa en xarxa amb una gran llista d’entitats i col·lectius adherits, que van des de la PAH fins als grans sindicats, a diversos esplais, ONG o diversos partits polítics units entorn d’un mínim denominador: aturar l’avenç de les formacions d’extrema dreta i el seu discurs racista.

Les nostres darreres lluites a escala general s’han centrat en: Marxes massives a Vic i al Vendrell, els municipis amb més regidors de PxC. Concentracions de rebuig davant dels assassinats a joves activistes antifeixistes per part de nazis a Grècia o França, així com les agressions a un jove pakistanès al Raval de Barcelona.

Volem un antifeixisme on tothom pugui participar, independentment de si estem d’acord o en desacord en molts altres temes. Creiem que tan sols podrem barrar el pas a l’odi bastint un front ampli que treballi colze a colze de global a local: hem participat en congressos antifeixistes a Grècia, però sobretot treballem als barris i pobles. Ja tenim gairebé una vintena de grups locals arreu de Catalunya repartint material pedagògic sobre la veritable naturalesa del feixisme, pintant murals, esborrant pintades nazis, fent cinefòrums, concerts, partits de futbol, xerrades, concentracions o tallers a escoles sobre rumors racistes. També s’està establint UCFR a Andalusia.

Demanar el tancament del Casal Tramuntana al Clot (Barcelona), on hem fet una àmplia campanya de conscienciació entre el veïnat.

El passat 12 d’octubre vam participar, junt amb l’Assemblea Bolivariana i altres grups, en l’organització d’un concert per denunciar la presència de feixistes a Barcelona.

A les xarxes socials, a part de fer difusió de les nostres activitats, fem una feina de formigueta explicant com, darrere de la falsa màscara de respectables demòcrates, els feixistes llueixen en privat símbols, salutacions o reflexions carregades de l’odi més extrem contra els més febles.

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme @UnitatvsRacisme

La Revolució Ciutadana equatoriana i el seu valor universal

E

l procés de la Revolució Ciutadana de l’Equador és una rara avis en molts aspectes: entronca amb un moviment social a finals dels 90 que va ser capaç de derrocar governs aprofitant les contradiccions entre l’Assemblea Nacional i la Presidència; un ministre dimissionari que vertebra l’alternativa política i esdevé president; i també pel fet de ser un país amb un Estat històricament deficient, triturat pel neoliberalisme i dependent de la renda petrolera (40% del pressupost governamental). Tots els processos polítics i socials són excepcionals, en tant que trajectòries úniques i contingents.

Estudiar-ne les peculiaritats i trajectòries és apassionant.

En segon lloc, a més, l’experiència equatoriana anticipa -i connecta- amb formulacions polítiques utilitzades per estrats mitjans urbans en els moviments democràtics que estan essent una resposta a la gestió de la crisi del capitalisme financer en benefici de les oligarquies financeres.

En aquest sentit, recupera el caràcter subversiu dels conceptes de ciutadania i democràcia. Per a uns, connecta amb una realitat nova i la superació de vells esquemes; per a d’altres, simplement es tracta d’una reconnexió amb la vella tradició democratico-republicana, un cop finalitzada l’anomalia històrica que va suposar la Guerra Freda.

No obstant, em permeto aquí una provocació: invocar-ne el caràcter universal, allò que ens interpel·la i ens sedueix d’una manera intensa i diferent de com ho fan altres experiències revolucionàries del Tercer Món.

Avui, l’internacionalisme pren una nova dimensió, en tant que les experiències es fan més properes. Les polítiques d’austeritat i el xantatge amb el deute públic, utilitzats al Tercer Món les darreres dècades, s’utilitzen avui a les perifèries metropolitanes (i fins i tot als propis centres). A l’Equador van treure els banquers del control de l’Estat, van fer una auditoria del deute i una gestió de la recompra d’aquest per aturar l’especulació i la sagnia del servei al deute. El missatge que arriba des de l’Equador ens interpel· la: si allà van poder, això vol dir que SÍ QUE ES POT.

En primer lloc, l’experiència revolucionària a l’Equador certament és una extensió i condensació del procés polític regional llatinoamericà de construcció d’alternatives al neoliberalisme, una experiència valuosa per al món que resisteix al capitalisme financer i que vol obrir una perspectiva postneoliberal. És extensió dels processos polítics de reacció al neoliberalisme que es van iniciar amb l’impuls d’Hugo Chávez a Veneçuela, però també dels governs del PT al Brasil.

En ser una de les darreres expressions (2006), és també condensació de moltes de les virtuts i limitacions de les altres.

Luis Juberías // Membre de la Xarxa d’Amics de la Revolució Ciutadana // Participant a l’Escuela de Verano sobre el Modelo Ecuatoriano de Buen Vivir 2013 // Publicat el 25 de setembre de 2013 al número 990 d’Avant.

Són virtuts d’aquestes experiències llatinoamericanes (a) la construcció d’amplis blocs sociopolítics en base a projectes nacionals democràtics, interclassistes, antineoliberals i antiimperialistes; (b) un nou constitucionalisme postneoliberal i la construcció de democràcies participatives, amb perspectiva ecologista, reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels drets humans; c) la concepció de procés regional llatinoamericà per resistir la intervenció imperialista nord-americana i per cercar una millor posició en la seva inserció en l’economia mundial; d) la construcció d’estats més eficaços, que intervenen en l’economia i adopten mesures socialitzants per garantir drets bàsics.

Per a més informació i adhesions: mail – info@unitatcontraelfeixisme.org web – www.unitatcontraelfeixisme.org Facebook – www.facebook.com/unitatcfr Twitter – @UnitatVsRacisme

10

Les seves limitacions passen (a) pel protagonisme de l’Estat, dirigit de manera presidencialista, com a agent i eix del canvi; (b) per la convivència amb l’oligarquia, que veu limitat i intervingut el seu poder parcialment; (c) pel desenvolupisme depredador del medi ambient i/o l’adopció del fetitxe de l’economia del coneixement, així com la inserció en l’economia global capitalista, principalment com a exportador de primeres matèries.

11

CULTURA | JOVENT NÚM. 107

Lluitar construint

MISCEL·LÀNIA | JOVENT NÚM. 107

Com?

El sistema capitalista està aprofitant la seva crisi per, primer, rebaixar i en molts casos anul·lar drets socials, sindicals i polítics aconseguits durant més de mig segle de lluita, mitjançant retallades polítiques, socials i econòmiques que afecten el nucli fonamental d’aquestes conquestes: l’educació, la sanitat i els serveis socials a les persones. I que han afectat i afecten també molt durament la cultura. Segon, debilitar les estructures públiques, incloses les de comunicació, més favorables als interessos comuns, per finalment crear les condicions que permetin, a curt i mitjà termini, convertir el resultat d’aquestes retallades en negoci del sistema.

ideològic del sistema neoliberal. Al mateix temps, no ha permès el desenvolupament d’una alternativa cultural amb capacitat d’articular un discurs crític i alternatiu a la mercantilització de la cultura i al sistema que l’empara, generant alhora creació, treball, complicitat amb la ciutadania i alternativa ideològica al sistema dominant.

L’aposta de l’oligarquia, mitjançant el patrocini, pels grans festivals d’aparador, d’oci i entreteniment, és la prova constatable de quin model defensen, un model acrític i de consum, que en cap cas no posi en qüestió l’statu quo.

Es tracta, doncs, a partir d’aquestes premisses, d’aprofitar la crisi sistèmica per articular polítiques que ens permetin crear una alternativa cultural al sistema. La construcció d’una societat diferent, on el benestar social sigui la columna vertebral que l’articuli, no es podrà portar endavant sense la participació activa de la cultura.

I no oblidem que la cultura ha estat no només una columna fonamental de l’Estat del benestar, sinó també el motor fonamental en la construcció de l’hegemonia que l’ha fet possible.

Així que si no n’hi havia prou amb les retallades, tant nacionals com estatals, que afectaven el món de la cultura, com la resta de les conquestes del segle XX, sanitat, educació i serveis socials... el Govern espanyol ha volgut aprofitar la situació per colpejar més durament la cultura en dos terrenys. Per una part, convertint l’augment de l’IVA, instrument en mans del Govern de l’Estat, en una mesura de represàlia política que destruiria i precaritzaria el teixit cultural més creatiu i crític; i, d’altra banda, dificultar, encara més, el dret a l’accés de la ciutadania a la cultura. És a dir, en última instància, debilitar al màxim la cultura com a eina de creació, de construcció i reflexió crítica, i deixar només en peu aquella part que obeeixi a la lògica del mercat pur i dur, la cultura de consum.

Es tracta, doncs, de lluitar construint. Des de baix, contribuint al desenvolupament de ciutats inclusives i sostenibles.

Es tracta, doncs, de proposar polítiques culturals que generin complicitat amb la ciutadania, capaces de generar participació i construcció, coneixement i esperit crític.

Pere Camps Campos @perecampscampos // Promotor cultural

“No es moral actuar contra la Constitución” J.A. Martínez Camino, portaveu de la Conferencia Episcopal Española (2/11/13)

Duran I el del Palace

ELS MOSSOS D’ESPADALER

“Professor jo? De què viuria?

Què menjaria?”

“Dos vídeos destapan los golpes de los Mossos al empresario del ‘Gayxample’”

Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, a Catalunya Ràdio (2/10/2013)

FESTIVAL CiU

El País, 23/10/2013

“Espadaler assegura que no hi ha proves d’abús policial en el cas de Benítez”

“Mas-Colell proclama la fi de les retallades”

CatalunyaPlural.cat, 31/10/2013

Diari ARA, 18/7/2013

“Imputats vuit mossos per la detenció de Benítez al Raval”

“Mas-Colell anuncia noves retallades d’entre 2.000 i 2.500 milions aquest 2013”

Elperiodico.cat, 4/11/2013

El Triangle, 7/8/2013

... i mentrestant

Rajoy asegura que “ya se ve algo en materia de paro” Público, 30/10/2013

I és en aquest context que ens adonem que en general, i especialment als municipis, administracions que han tingut governs marcadament progressistes durant llargs períodes de temps, els responsables de la gestió cultural, tant pública com privada, han estat incapaços, tret d’honroses excepcions, d’articular una proposta que donés una estabilitat a la programació cultural, especialment de petit format, que generés xarxa, estabilitat, creació, aprenentatge, coneixement, esperit crític i ciutadania còmplice amb la programació cultural.

“La gente ya empieza a notar la recuperación” Cristóbal Montoro a El País, 30/10/2013

Més d’1,8 milions de llars segueixen tenint a tots els seus membres a l’atur El Periódico, 24/10/2013 La crisis hace más grande a la gran banca Público, 4/9/2013

TUITS

Segueix-nos a @elJovent

@gemmagaldon Clar que sí! #TotsSomMas! Plantem

@AdaColau no he vist MAI aplicar la pressumpció

als de Pedralbes per dignitat igual que varem plantar a l’Església franquista a TarragOHWAIT...

Això ha estat així perquè a uns, la gestió pública, els interessava programar actuacions puntuals amb impacte mediàtic (criteri electoral); i a la gestió privada perquè potenciant aquest criteri els guanys eren més grans i més ràpids (criteri econòmic).

d’innocència d manera tan radical i extrema com

@Ramon_Espadaler amb mossos raval #impunitat

@Mas_Enfurecido Tots aquests de la ultradreta com més

lluny millor. I ara, si em disculpeu, vaig a escollir la roba que em posaré demà a la beatificació.

@encampanya #totsSomMas

Però aquest model ha afavorit l’hegemonia de la cultura entesa com a indústria, com a comerç, és a dir, la substitució de la cultura per l’entreteniment i, per tant, al servei

Llegeix la versió completa de l’article a revistajovent.cat

12

@MarcRius1 Si eres tesorero del PP acabarás imputado.

No es una opinión, es un dato. Llevan 4 de 4. O sea, todos. @RogerPala Embolicar-se amb la bandera i carregar

però #NingúPringaPelCasPalau

contra la policia nacional és nacionalisme 1.0, estem en una altra fase. Cal ser més responsables!

@mareagroga #NoÉsNormal ...que el Govern desmantelli

@Mas_Enfurecido cada vegada que es retalla la paga

els serveis públics i digui que vol crear estructures d’estat.

13

d’un funcionari, apareix un exemplar de franc de la vanguardia a rodalies. #Efectepapallonaconvergent

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 107

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 107

Montse Pineda “En moments de crisi l’accés a mesures de prevenció del VIH és menor” A la introducció comentem que coordines Incidència Política a Creación Positiva. Què implica aquest càrrec?

Creación Positiva és una associació que pretén abordar el VIH des de la perspectiva de gènere. Jo, com a treballadora social, en formo part de l’equip de coordinació. El que fem és atendre tant persones que viuen amb el VIH com el seu entorn afectiu, familiar o social. I ho fem tenint en compte els condicionants de les persones i la seva situació en les estructures de gènere. Els estudis parlen de com infectar-se de VIH i de pràctiques de risc, però aquestes no neixen de l’aire, les aprenem. Nosaltres intentem anar més enllà d’aquestes pràctiques.

Podries posar-nos-en algun exemple?

Entrevista a Montse Pineda, treballadora social. Coordina Incidència Política de Creación Positiva (@ CreaPositiva) i presideix el Comitè 1r de desembre (@ Comite1desembre).

Tenim un programa de presons a Can Brians, amb dones que viuen amb el VIH. També editem materials per a formar professionals en diferents temes. Un tema que per a nosaltres resulta totalment transcendental és vincular la violència masclista amb el VIH. Ens hem educat en un sistema en què sexualitat i gènere estan travessats per la violència. Conceptes com l’amor romàntic i l’heterocentrisme ens condicionen a l’hora de negociar com mantenim relacions sexuals. Si no es pot negociar, incrementa el risc de VIH i això s’observa clarament en les dones en situacions de maltractament.

Existeixen tractaments de prevenció després d’haver estat exposat al VIH. En quins casos s’ofereix aquesta teràpia?

Sempre s’ofereix la profilaxi post-exposició quan hi ha una agressió sexual, ja sigui a un home o una dona. Tot i així, des de Creación Positiva no estem contentes del seguiment que se’n realitza a escala psicològica. A les persones trans, dones i homes que exerceixen la prostitució, se’ls exclou d’aquesta possibilitat si hi accedeixen de forma repetitiva, tot i que el seu poder de negociació és encara més baix.

Hi ha molta manca d’informació sobre el tractament post-exposició. Creiem necessari que els Centres de Salut Sexual i Reproductiva de Catalunya n’informin. En el moment en què es dóna la post-coital és perquè has tingut una pràctica de risc; per tant, també hi ha hagut una possible exposició al VIH.

Com és que no s’han fet campanyes sobre la profilaxi post-exposició?

1 de desembre Dia Mundial de lluita contra la sida

Pregunta-ho a la Generalitat, no a mi. Jo crec que tenen una visió paternalista de les mesures que podem prendre a escala de prevenció. És negligència i el problema, com sempre, és la manca d’informació. Avui en dia encara les professionals dels centres no tenen prou informació.

Ho hem posat en evidència tant al Departament de Salut com a l’Institut Català de les Dones (ICD), que respecte al tema d’agressions sexuals i violència sexual deixa molt a desitjar.

14

No només la gent té menys informació, sinó que, a més, no es garanteix.

També ets presidenta en una altra associació, el Comitè 1r de desembre. Com es compaginen les dues posicions?

El Comitè 1r de desembre és la plataforma unitària d’ONGssida de Catalunya i té una funció primordial d’incidència política. Vetllem perquè les polítiques que es fan al nostre país garanteixin els drets humans, l’accessibilitat als serveis, tant de tractament com de prevenció, i lluitin contra l’estigma del VIH, garantint la qualitat de vida.

país té una visió de la prevenció i del treball que realitzen les entitats absolutament subsidiària, totalment diferent de països com França, Alemanya i d’altres europeus que estan invertint en prevenció. Conceptualment és una visió bastant esbiaixada de la realitat. Són molt pocs diners tenint en compte l’impacte d’aquesta epidèmia en la nostra societat. Hem de tenir present que d’aquest milió destinat a les ajudes a les ONGs, les entitats que tenim seu a Catalunya hem estat colpejades d’una manera bastant peculiar. Vam sol·licitar una reunió fa un mes amb la ministra de Sanitat perquè ens expliqués què ha passat.

Conceptes com l’amor romàntic i l’heterocentrisme ens condicionen a l’hora de negociar com mantenim relacions sexuals

Quina valoració feu del tractament dels mitjans de comunicació envers d’aquest tema?

En temps de crisi les infeccions de VIH augmenten. A Grècia se n’està veient un augment del 1.500%. Com es donen aquestes situacions?

Els mitjans de comunicació no s’han fet gaire ressò del Pla Nacional. A vegades sembla que no s’entén el paper de les ONGs, i això segurament deu ser que no hem sabut explicar què estem fent. Nosaltres formem part del sistema sanitari i social, som la ciutadania organitzada per donar la cobertura de prevenció on no pot arribar l’Estat ni l’Administració autonòmica, i crec que moltes vegades no es veu en aquest sentit i això està molt vinculat al fet que en molts casos els mitjans generalistes volen la immediatesa. Si es planteja que s’ha fet una reducció del 78% del pressupost i de 14 entitats a 1 subvencionada, estem parlant d’un impacte bastant greu. El que passa és que si no li dónes un titular “Madrid castiga novament a Catalunya”, no sortim. I nosaltres no volem aquest titular, el que volem és “Espanya no es responsabilitza de les polítiques de prevenció d’Espanya ni de Catalunya” i que deixa fora de poder participar en la prevenció les entitats catalanes; això no ven.

Bàsicament és perquè en moments de crisi l’accés a mesures de prevenció és menor. La gent si no té per viure no en tindrà per a preservatius. Això és el més obvi i el que primer podem pensar, però hi ha altres factors com ara la negociació; si estàs en una situació de menys reconeixement dels teus drets, ja siguin socials o econòmics, també afecta la teva pròpia concepció d’a què tens dret i a què no.

A part, que les entitats no estiguem realitzant o estiguem abaixant l’accés a població més desafavorida té unes conseqüències. L’intercanvi de xeringues, els professionals i el temps que poden dedicar a donar informació a la gent, les escoles... Tot això trontolla. No només la gent té menys informació, sinó que, a més, no es garanteix.

Com a entitat, com dueu a terme les vostres activitats? Com esteu gestionant aquesta situació?

S’espera un repunt a Espanya i a Catalunya de VIH i d’altres ITS? Sí, i t’ho dic com a Comitè. És obvi que hi haurà un repunt. El problema bàsic és que la gent que s’infecta no sabrà si ho està o no si no es realitza la prova, i no ho farà sense una política activa. Per tant, no ho sabrem fins d’aquí a uns anys. A Madrid i València, on han reduït les polítiques directes a les entitats, s’està veient que estan augmentant les ITS (infeccions de transmissió sexual).

Avui en dia, les entitats catalanes no sabem amb quins diners comptarem per poder treballar l’any. No és tan sols que no hàgim rebut res, és que paguem sous, lloguer i activitats però sense saber quant podem gastar. El que ens està sostenint a les entitats és que estem cobrant els deutes que teníem pendents de Benestar, Justícia...

Laura Cañadas Pla @lauracanyades

Els últims dos anys, el Pla Nacional contra la Sida ha passat de 4 milions a 1 aproximadament.

Les entitats, sobretot les catalanes, com esteu vivint aquesta situació?

El Comitè ja l’ha denunciat, però hi ha dues qüestions. L’any passat va passar de 4 a 1, i això òbviament significa que aquest

Llegeix l’entrevista completa a revistajovent.cat

15

€DUCAcIÓ Enduriment DELS requisits per accedir a una beca Augment d’un 55% de la matrícula a les Escoles Oficials d’Idiomes

Reducció de 209 milions d’€ (14.6%) de beques i ajudes a l’estudi del Ministeri d’Educació respecte 2011 3.000 estudiants catalans amb deutes per impagament de matrícules

Encariment dels preus dels estudis universitaris entre el 69% i el 291% els darrers 6 anys, en termes reals

elitització de l’educació no obligatòria Fonts: Observatori Universitari i SINDICATS ESTUDIANTILS

Butlleta de subscripció Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda:

NÚM. 107 OCTUBRE 2013

JOVENT

c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

nom i cognoms adreça

municipi

CP

telèfon

correu electrònic

data de naixement estudies?

què?

treballes?

en què?

Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa

on?

Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda

què et sembla aquesta revista?

Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat

Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda