Jovent 105

núm. 105

JOVENT

MAIG 2013

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

La dictadura del deute p. 4

p. 5

p. 6

p. 14

Fer front a l’exclusió social Joan Carles Gallego

Retallades i polítiques lgtb Joaquim Roqueta i Manén

Fuga de cervells o simplement lliure circulació de persones?

Delfina Rossi

ENTREVISTA A Iolanda Fresnillo (Auditoria Ciutadana del Deute) Santi Demajo Meseguer

revistajovent.cat

twitter.com/eljovent

facebook.com/revistajovent

sumari | JOVENT NÚM. 105

www.joves.cat

3

10

Editorial

Resistències

Juntes podem guanyar

Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

4 Fer front a l’exclusió social Joan Carles Gallego

WEB

revistajovent.cat TWITTER

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

5 Retallades i polítiques lgtb: les entitats més unides que mai Joaquim Roqueta i Manén

6 JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Gerard Domínguez Reig Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Joan Vallvé Navarro Santi Demajo Meseguer Alba Benedicto Pentinat Ramon Gutiérrez Illana Anna Rovira Prats Pau Planelles Oliva Montserrat Mompió Gallart Anna Ruano López

Editorial | JOVENT NÚM. 105

Fuga de cervells o simplement lliure circulació de persones?

Delfina Rossi

7 Tema central Més deute, més creixement Ferran Elias Moreno

Juntes podem guanyar

Júlia Boada Danés

11 Una finestra al món Síria, dos anys i 70.000 morts després David Meseguer Maña

12 Cultura El Tractat de Comerç d’Armes: un pas més cap a un món més just Xavi Alcalde

13 Miscel·lània

14 Entrevista

Recentment, han sortit les últimes dades d’atur: a Catalunya hi ha més de 900.000 persones en aquesta dramàtica situació i a l’Estat espanyol ja n’hi ha més de 6 milions, gairebé 2 milions de llars tenen totes les persones membres actives a l’atur i coneixem els rostres de més d’un 57% d’atur juvenil. L’atur i la pobresa continuen incrementant i, lluny de començar a sortir del pou, seguim camí de l’abisme, ja que, mentrestant, les mesures que ens imposen des de Brussel·les, Madrid i Barcelona continuen sent les mateixes o, encara pitjor, accentuades. Són les de l’austeritat mal entesa, que no només no han solucionat la greu situació de crisi, sinó que n’han empitjorat les condicions de vida de la gent perquè no hi ha accés al crèdit però sí importants deutes il·legítims.

El conjunt de la societat necessitem urgentment un canvi de rumb, necessitem frenar l’atur, posar fre a la pobresa i a l’increment de les desigualtats, recuperar la universalitat i la qualitat de l’educació i la salut públiques, garantir els drets de tothom, frenar els desnonaments i aturar les privatitzacions. Necessitem posar per davant les persones i no els mercats. Al darrer número de Jovent parlàvem de canviar-ho tot perquè sinó no canviaria res; ara és més urgent que mai. I és que si hi ha algú especialment amb moltes ganes d’escriure el present i decidir sobre el futur som les persones joves.

Iolanda Fresnillo Santi Demajo Meseguer

Fins ara, hem anat resistint les mesures injustes que se’ns imposaven, hem sortit al carrer per defensar els nostres drets contra els continus atacs, hem alçat la veu per rebutjar les retallades, els pressupostos antisocials, l’increment de taxes a les universitats, hem aturat desnonaments i hem rebutjat la reforma laboral amb les vagues generals.

Ara, però, és el moment de guanyar. És el moment de plantejar una alternativa capaç de capgirar aquestes polítiques, capaç de fer un canvi de rumb real que millori la qualitat de vida de les persones, que les prioritzi davant del pagament del deute i els interessos. La mobilització social és imprescindible, però ens cal construir una alternativa política que, en primer lloc, freni a les institucions les polítiques que combatem al carrer.

Fer caure el règim per eixamplar un procés constituent.

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat

I per aconseguir-ho ens cal sumar totes aquelles persones contràries a l’austeritat sota el mateix paraigües. No és moment d’oportunismes ni de divisions entre sensibilitats polítiques diferents; és el moment de sumar, de deixar de banda petites diferències per construir l’alternativa política en majúscules, sumar sense diluir i per guanyar. Ens cal generositat, capacitat per acceptar renúncies i voluntat unitària per realitzar un programa comú de mínims per a la majoria.

Disseny i Maquetació: NATURAL www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial.

Hem d’unir des de la socialdemocràcia d’esquerres fins a l’esquerra alternativa; i també han de formar part d’aquest bloc, a part dels partits polítics, les plataformes ciutadanes, els moviments socials i tota aquella gent que, sense estar organitzada enlloc, creu que és necessari unir-nos per fer front als mercats i als poderosos. És imprescindible tothom, perquè només junts i juntes podem guanyar.

Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores.

A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.

JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

2

3

JOVENT NÚM. 105

Fer front a l’exclusió social

JOVENT NÚM. 105

Retallades i polítiques LGTB: les entitats més unides que mai

L L

’atur, principal problema del país, creix, i les polítiques dels governs no impulsen la reactivació econòmica necessària per crear ocupació, augmentant així la pobresa i les desigualtats socials. Mentre no es crea ocupació, però, cal reclamar polítiques concretes que evitin l’exclusió social i redistribueixin de forma justa la riquesa existent.

Garantir la cohesió social és la principal responsabilitat del Govern i, en paral·lel, promoure polítiques que reactivin l’economia i creïn ocupació. Ni la reforma laboral ni les retallades van en aquesta direcció, i la manca d’una actuació fiscal integral, i la inexistència de voluntat política per fer que les entitats financeres rescatades facin de banca pública, allunyen la reactivació.

i s’eliminen eines i protecció que facilitaven la inserció laboral i social. Per això, és essencial l’actuació dels poders públics per evitar la fractura social. Cal garantir uns ingressos mínims per a les persones sense feina ni recursos

Hem de convertir la ILP per la renda garantida en una mobilització social massiva alternatius. És urgent i necessari dotar-nos d’instruments al servei de les persones en risc d’exclusió i incidir en polítiques que apostin per un model social de drets i cohesió social. Per aquest motiu, CCOO de Catalunya i altres entitats hem impulsat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Garantida de Ciutadania (RGC), com a resposta a la pobresa i l’exclusió social. La RGC és un dret previst en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per assegurar els ingressos mínims per fer front a les situacions de necessitat de qualsevol ciutadà.

Cal reclamar polítiques concretes que evitin l’exclusió social i redistribueixin la riquesa La contrareforma laboral facilita l’acomiadament i reforça la posició empresarial per inaplicar convenis o bloquejarne la renovació. Atur i contrareforma laboral s’inscriuen en l’estratègia dels poders econòmics, que fan de la devaluació competitiva dels salaris la peça clau per recuperar la seva taxa de guanys i concentrar poder i riquesa.

El Govern va voler evitar que la Mesa del Parlament acceptés la sol·licitud d’ILP adduint efectes pressupostaris per no tramitar-la. La pressió que vam exercir va forçar un dictamen dels serveis jurídics del Parlament autoritzant-la i va donar llum verda a la recollida de signatures. Caldrà recollir-ne més de les 50.000 exigides si volem canviar les polítiques d’una majoria parlamentària instal·lada en la retallada de drets i en l’austericidi com a única eina de gestió pressupostària.

Cal garantir uns ingressos mínims per a les persones sense feina ni recursos alternatius En aquesta estratègia s’incardinen les retallades pressupostàries i l’atac del sistema financer al deute públic. Retallar la provisió de béns i serveis públics i dificultar l’accés a la protecció social obren la via a la mercantilització dels serveis públics i volen culpar les persones de la seva posició. L’austericidi crea un marc on la desigualtat creix, es consolida la pobresa

Joan Carles Gallego @joancgallego // Secretari general de CCOO de Catalunya @ccoocatalunya i membre de la comissió promotora de la ILP per a una Renda Garantida Ciutadana @ILPRendaGC Més informació sobre la ILP: http://www.rendagarantidaciutadana.net

4

es entitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals del nostre país vam creure oportú a finals de 2012 organitzar-nos en una plataforma catalana d’entitats LGTB per tal de promoure una major presència social i crear sinergies entre les organitzacions que treballem en el nostre àmbit. Les retallades havien afectat les entitats LGTB i, en especial, aquelles que ens dediquem a la prevenció i l’atenció del VIH-SIDA. El Govern de l’Estat, sota l’únic argument de la crisi econòmica i la necessitat de prendre mesures d’austeritat, ha pres unilateralment una sèrie de decisions a través de les quals posa en perill els avenços aconseguits durant els últims 30 anys en la resposta enfront del VIH a Espanya.

va elaborar durant l’any 2010, durant el segon Govern de coalició del tripartit, a partir d’uns processos participatius però que no van arribar al Parlament català per la convocatòria anticipada d’eleccions, igual que la darrera legislatura.

S’acostaven eleccions al Parlament de Catalunya, el 25 de novembre de 2012, i les entitats LGTB vàrem presentar un manifest que anava adreçat als caps de llista dels principals partits polítics presents al Parlament de Catalunya, i en el qual es reivindicava el compromís per assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia i que aquesta es dugués a terme durant el primer any de legislatura. Van signar tots el partits excepte Ciutadans i PP. CiU va signar un acord diferent, en el qual es comprometia a legislar contra l’homofòbia però no amb una llei específica, sinó a partir d’una proposta per a una “llei sobre no discriminació”, però tampoc no garantia que fos durant el primer any.

Reivindiquem el compromís per assolir una llei específica contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia

Es va acordar portar la llei al Parlament recordant el compromís electoral d’ERC, PSC, ICV i CUP i que Ciutadans i PP no impediran que es produeixi el debat. Així doncs, tenim a sobre de la taula un compromís i el dubte de com es posicionarà el Govern de CiU amb la presentació de la llei.

Caldrà molta voluntat política i un gran esforç de consens per aconseguir legislar contra la LGTBfòbia.

Un cop assolit el matrimoni igualitari, les entitats LGTB segurament havíem deixat de marcar l’agenda política i social i es feia evident que calia treballar com un bloc comú, fugint així d’antics antagonismes, per tal de fer incidència política per poder negociar amb les institucions i aconseguir millors resultats.

Joaquim Roqueta i Manén @joaquim_roqueta // President de Gais Positius (@gaispositius) i secretari general de la Coordinadora LGTB de Catalunya (@cogailes)

Érem conscients que teníem un repte pendent, treballar per aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una llei contra la LGTBfòbia, i quatre entitats vàrem ser les encarregades del procés negociador: la Coordinadora de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Catalunya, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Casal Lambda i Famílies Lesbianes i Gais.

Hi havia el risc de tornar a invisibilitzar els nostres drets i llibertats La història de l’aprovació d’una llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia no començava en aquesta nova legislatura, ja que una primera proposta ja es

5

JOVENT NÚM. 105

Fuga de cervells o simplement lliure circulació de persones?

A

mb la taxa d’atur juvenil per sobre del 50% a alguns països del sud d’Europa i amb una manca d’esperança en el futur, els i les joves deixen els seus països per aconseguir una feina, estudiar o simplement sobreviure.

El Ferran és de Barcelona i actualment està treballant a Edimburg. Va reconèixer que “mai no vaig creure que em veuria obligat a emigrar a Europa per començar una vida independent”; recorda que “sempre havia somiat amb aprendre més idiomes a més del català i del castellà, però no esperava haver d’aprendre anglès tan ràpidament per aconseguir una feina”. Tal com explica el Ferran, ell se sent “part de la generació perduda, tota una generació amb estudis però sense cap tipus d’oportunitat laboral, amb somnis sobre el futur, però sense els mitjans per assolir-los”. Ell forma part del 70% dels i les joves a l’Estat espanyol que estan disposats a emigrar per treballar o estudiar, mentre que la mitjana europea és del 53% (Eurobaròmetre 2011).

nivell educatiu i coneixement d’idiomes qui són capaces d’emigrar i aconseguir feina a d’altres indrets d’Europa, a costa d’altres treballadors i treballadores o fruit d’una reducció general dels salaris. El gran problema d’atur de llarga durada i joves sense qualificació al sud d’Europa no es resol a través de la mobilitat a la Unió Europea. La UE és una Unió per a l’elit, però amb dificultats per garantir la portabilitat dels drets socials, com les pensions i les prestacions per desocupació.

Els i les joves deixen els seus països per aconseguir una feina, estudiar o simplement sobreviure

El problema de la desocupació juvenil al sud d’Europa necessita respostes europees, però aquestes respostes han d’implicar un canvi en el sistema productiu i econòmic, de manera que les persones treballadores altament qualificades puguin aconseguir una feina i els treballadors i les treballadores no qualificats tinguin la perspectiva d’unes condicions de vida decents. Europa ha d’obrir les seves fronteres, fer que sigui més fàcil moure’s sense perdre drets, aprendre idiomes, millorar les connexions de transport, augmentar la cooperació entre les universitats i les escoles, i que sigui més fàcil tornar a casa.

L’emancipació juvenil significa també la llibertat a l’hora de

L’atur juvenil a casa nostra és un fenomen de dues cares: hi ha un grup de joves desocupats que són víctimes de l’anomenat “fracàs escolar”; i hi ha un segon grup de joves aturats sobrequalificats. A la memòria de tothom hi ha les paraules de l’exconseller Mena dient “agafin el primer vol a Londres i a servir cafès”. Els polítics de la dreta ofereixen l’emigració com l’única sortida dels i les joves d’avui, tot i ser la generació millor formada.

Les reformes estructurals que vénen de la UE, avalades pel PP i CiU, impliquen una major flexibilitat per contractar i acomiadar joves i no ofereixen cap proposta per acabar amb aquest model econòmic insostenible. Pitjor encara, ells disposen de totes les armes (control dels mitjans de comunicació socials i de masses) perquè la gent se senti culpable d’estar a l’atur o impotent per haver de demanar ajuda. Com diu el Ferran, “estem davant d’una guerra d’idees cara a cara contra l’establishment”.

El problema de la desocupació juvenil ha d’implicar un canvi en el sistema productiu i econòmic

A Catalunya, com a Espanya, Portugal i Grècia, hi ha una fuga de cervells clara. Irlanda i Itàlia també estan perdent massivament el seu jovent d’alt nivell educatiu. Els i les joves amb un nivell educatiu elevat i idiomes marxen a Europa o a Llatinoamèrica.

decidir on viure. Catalunya i Espanya estan experimentant un èxode de treballadors i treballadores qualificats amb terribles efectes en les seves economies, especialment en sectors com la salut o la investigació. D’altra banda, la migració econòmica forçosa és totalment injusta: hi ha recursos al sud d’Europa, només cal redistribuir-los per tal que tothom pugui triar lliurement on viure.

La lliure circulació de persones es considera un dels trets distintius de la UE. Però només són les persones amb alt

Delfina Rossi @rossi_delfina // Llicenciada en Economia i assessora de l’eurodiputat Raül Romeva al Parlament Europeu

6

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 105

Més deute, més creixement

DEUTE D

es de fa anys se’ns diu que la manera de solucionar el problema de l’endeutament excessiu i la sortida de la crisi passa per l’austeritat.

En altres paraules, la sortida de la crisi ha de venir per retallar la despesa pública (abaixar el sou dels funcionaris, disminuir la inversió en escoles i hospitals, etc.). Tot i la preponderància mediàtica d’aquest argument, i que els partits conservadors i socialistes europeus han adoptat aquesta idea, hi ha molt bones raons per pensar que el recurs a l’austeritat no fa sinó accentuar la depressió econòmica i dificultar la recuperació. Però anem pas a pas.

Fixem-nos primer en l’origen recent i més influent de les idees proausteritat.

Després, en segon lloc, veurem com les dades no mostren que un augment de l’endeutament públic impliqui una

caiguda del creixement econòmic dels països que recorren al dèficit per sortir d’una recessió. Per últim, discutirem per què un major dèficit per finançar un augment de la despesa pública pot ser l’eina de política econòmica necessària per recuperar el creixement i l’ocupació.

L’origen més recent de les idees en defensa de l’austeritat Els economistes de Harvard, Carmen Reinhardt i Kenneth Rogoff, van publicar el 2010 un article en què utilitzaven dades de 40 països durant aproximadament 200 anys per demostrar que quan els països creuaven el llindar d’un 90% de deute públic en relació amb el seu PIB, el creixement econòmic d’aquests queia en picat.

El recurs a l’austeritat no fa sinó accentuar la depressió econòmica i dificultar la recuperació 7

Ells argumentaven que aquesta relació podia ser a causa que, en el moment en què els països creuen el límit de deute tolerable, els tipus d’interès augmenten ràpidament, el que pot conduir a impagaments o ajustos fiscals dolorosos i abruptes (augment d’impostos i/o reducció de la despesa pública) que fan que les economies entrin en recessió.

Després de la publicació dels seus resultats, l’evidència mostrada en aquell article es va utilitzar arreu del món per defensar la necessitat de la reducció de la despesa pública, ometent qualsevol crítica existent a la feina d’aquests economistes i potencials defectes en el disseny de la investigació. Per exemple, en cap cas els seus resultats no mostraven una relació causa-efecte entre superar un 90% del deute públic i un empitjorament significatiu de les perspectives econòmiques dels països, però la manera en què s’utilitzaven els seus resultats en la discussió pública feia pensar que en realitat sí que existia aquesta relació causa-efecte. Doncs, sorpresa! Res d’això no era veritat.

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 105

M’endeuto una mica més, i segueixo creixent, una mica menys, però segueixo creixent L’article de Reinhart i Rogoff segurament passarà a la història com una de les pífies més influents en política econòmica. El treball dels economistes Herdon, Ash i Pollin, publicat el passat 15 d’abril, utilitza les mateixes dades que l’article original i mostra com uns errors en la codificació de les variables, l’exclusió de certes observacions de la mostra i altres decisions preses en l’anàlisi més que qüestionables, són les que portaven a observar una relació negativa entre deute públic i creixement econòmic per a països amb nivells elevats de deute públic.

Però el resultat més rellevant és el que troba Dube utilitzant les mateixes dades i que mostro en els dos gràfics que vénen a continuació. La primera figura mostra la relació entre el % de deute públic en relació amb el PIB i el creixement d’un país durant els tres anys següents. La línia negra representa la relació entre les variables; i les línes grises, els intervals de confiança o la precisió en la mesura d’aquesta relació. Com es pot observar, la relació és molt lleugerament

negativa al voltant del 90% de deute, i es torna només una mica més negativa a mesura que els països s’endeuten més, però la precisió en l’estimació és molt més baixa, pel que no podem estar del tot segurs d’això. Un gràfic encara més important és el segon, que mostra la relació entre el % de deute i el creixement econòmic d’un país durant els 3 anys anteriors. Aquí és on la relació sí que és clarament negativa, cosa que indica que la causalitat va en la direcció contrària del que deien

En els països en què el creixement econòmic ha caigut, el deute públic creix, segurament com una conseqüència de la menor recaptació d’impostos

RELACIÓ ENTRE CREIXEMENT ECONÒMIC ELS PROPERS 3 ANYS I EL % DE DEUTE PÚBLIC EN RELACIÓ AMB EL PIB

Mitjançant el dèficit, els governs poden augmentar la despesa pública i ajudar a mantenir l’activitat econòmica que està sent asfixiada per la crisi Reinhart i Rogoff: en els països en què el creixement econòmic ha caigut, el deute públic creix, segurament com una conseqüència de la menor recaptació d’impostos.

5 0

50 100 150 200 250

1

2

3

4

6

Per tant, la principal evidència empírica que recolzava les propostes de retallades i austeritat és totalment falsa.

Aleshores, quina és l’alternativa a la falsa promesa de recuperació econòmica mitjançant l’austeritat?

Més deute, més creixement L’argument proausteritat es podria resumir de la següent manera: no pots solucionar un problema creat pel deute acumulant més deute. Quin és el problema amb aquest argument? Que assumeix que tots els deutes són els mateixos, que no importa qui demana el préstec. Per exemple, seguint el cas espanyol, moltes famílies i empreses es van endeutar molt durant els anys de la bombolla i ara tenen problemes per pagar els préstecs i no poden aconseguir més diners a través dels bancs perquè la probabilitat que no puguin pagar els nous deutes és molt alta. Quina és, doncs, la manera d’evitar que aquestes economies familiars i empresarials s’enfonsin? Més deute, però per part d’un altre actor que sí que pot tenir accés a canals de crèdit: els governs.

0

Creixement econòmic pels propers 3 anys

5

6

RELACIÓ ENTRE EL CREIXEMENT ECONÒMIC DURANT ELS TRES ANYS ANTERIORS I EL % DE DEUTE PÚBLIC EN RELACIÓ AMB EL PIB

4 3 2 1 0

Creixement econòmic pels propers 3 anys

TEMA CENTRAL | JOVENT NÚM. 105

0

Deute públic en relació amb el PIB

8

50 100 150 200 250

Mitjançant el dèficit, els governs poden augmentar la despesa pública i ajudar a mantenir l’activitat econòmica que està sent asfixiada per la crisi.

Per exemple, si el govern concedeix una línia de crèdit a les empreses amb dificultats econòmiques, les pot ajudar a seguir vives i creant ocupació; si no retalla els sous dels funcionaris, es pot mantenir el consum privat, la qual cosa ajuda que l’activitat econòmica no es deprimeixi més, augmenti l’atur i augmentin els impagaments.

D’aquesta manera, es pot aconseguir que les persones que passen per dificultats econòmiques puguin mantenir les seves fonts d’ingressos, mantenir l’ocupació i, per tant, evitar una espiral negativa amb conseqüències funestes. Quan els individus s’han sobreendeutat hi ha un agent encara, el govern, que pot ajudar que la crisi econòmica no empitjori més per mitjà de l’endeutament. I com hem vist en el gràfic 1, aquest augment del deute no té per què reduir el creixement econòmic, especialment en un país com Espanya, on les últimes dades semblen situar el deute al voltant del 84% del PIB, una zona on clarament la relació entre deute i creixement econòmic és totalment plana.

Per tant, el que necessitem per sortir de la crisi no són polítiques d’austeritat, sinó que l’estat mantin-

gui, o fins i tot augmenti, la despesa per tal de mantenir l’activitat econòmica d’aquells individus i empreses que estan més endeutats, de tal manera que puguin seguir treballant i pagar els seus deutes. No fer-ho és condemnar aquestes famílies i empreses a declarar-se insolvents i condemnar la societat a més anys d’espiral negativa de desocupació, impagaments, etc.

Ferran Elias Moreno

Necessitem que l’estat mantingui o fins i tot augmenti la despesa per tal de mantenir l’activitat econòmica i frenar l’espiral negativa de desocupació i impagaments

Es pot aconseguir que les persones que passen per dificultats econòmiques puguin mantenir les seves fonts d’ingressos i mantenir l’ocupació

BIBLIOGRAFIA Dube, A. 2013. “Reinhardt/Rogoff and Growth in a Time Before Debt”: http://www.nextnewdeal.net/rortybomb/guest-post-reinhartrogoff-and-growth-time-debt Herndon, T.; M. Ash i R. Pollin. 2013.

“Does High Public Debt Consistently Stifle Economic Growth?

A Critique of Reinhart and Rogoff,” mimeo: 1-26.

Eggertson, G. i P. Krugman. 2013.

“Debt, Deleveraging, and the Liquidity Trap: A Fisher-Minsky-Koo Approach,” Quarterly Journal of Economics, forthcoming.

Reinhadt, C. i K. Rogoff. 2010.

“Growth in a Time of Debt,” American Economic Review P&P, 100 (2): 573-578.

9

UNA FINESTRA AL MÓN | JOVENT NÚM. 105

RESISTÈNCIES | JOVENT NÚM. 105

Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Síria, DOS anys i 70.000 morts després

@auditciudadana

L

’octubre de 2011 començava un procés per realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute a l’Estat espanyol.

Aquest procés naixia a diferents ciutats de l’Estat impulsat per persones provinents del 15M, entitats, organitzacions i a títol individual. El març de 2012 es creava la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No debem, no paguem”.

DADES RELLEVANTS: El deute de l’Estat espanyol està repartit de la següent manera: un 32% del deute prové dels bancs, un 31% de les empreses, el 16% és deute públic i el 21% restant és deute provinent de les famílies.

El 55% del deute públic es deu a entitats financeres espanyoles: el 25,3% al Santander, el 23,4% al BBVA, el 12,5% a Bankia, el 10,1% a La Caixa i el 29,1% restant a d’altres. La resta de deute públic es deu a entitats estrangeres, principalment bancs francesos i alemanys.

L’objectiu de la Plataforma és realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute per tal de demostrar la il·legitimitat en la generació del deute que el Govern espanyol ( juntament amb el de la UE, els autonòmics i també els locals) utilitzen com a justificació per aplicar les polítiques d’austeritat. Tal com recull el web de la PACD, tenen com a objectius generals:

En matèria de salut i educació, l’Estat espanyol i Catalunya inverteixen (en relació amb el seu PIB) per sota de la mitjana de la UE (un 25% menys que Alemanya o França).

1. Promoure un canvi de model econòmic i social (denun-

ciant el mecanisme d’endeutament que sustenta el sistema econòmic mundial i que genera profundes injustícies).

L’Estat espanyol és dels països de la UE que menys recapta en impostos.

2. Recuperar la sobirania dels pobles a través d’espais

d’aprenentatge i metodologia de democràcia participativa lluitant per la transparència, la democràcia i la justícia social.

En l’actualitat, el deute de l’Estat espanyol és del 70% del PIB. Abans de l’inici de la crisi i de les polítiques econòmiques preses per fer-hi front, tenia un deute del 36%.

3. No pagar el deute il·legítim i denunciar-ne els culpables,

exigint responsabilitats.

La banca espanyola està en possessió de 173.000 milions d’euros en actius tòxics.

La PACD entén l’auditoria ciutadana com una eina o mecanisme per analitzar, de manera crítica i des de la ciutadania, l’endeutament efectuat pel govern d’un país i els efectes d’aquest sobre la població. Així, no només analitza dades financeres estatals, sinó també efectua auditories paral·leles sectorials (sanitat, educació, medi ambient) o de diferents nivells (autonòmic, municipal). Per tant, cal examinar i avaluar els processos que han originat el deute per determinar, en primer lloc, si aquests són fiables, legals, legítims i transparents, així com si han originat perjudici a la població en base a les normes legals, comptables, financeres, ambientals i socials establertes per l’Estat.

L’ajuda total al sector bancari ha suposat 141.000 milions d’euros provinents dels impostos pagats per part de la població.

Júlia Boada Danés @bdjulia

“L

es bombes de Boston només són un horrible exemple del que succeeix a Síria diàriament. Accepteu el nostre condol”. Amb aquest missatge, la vila siriana de Kafranbel –famosa per les pancartes de protesta– mostrava la seva solidaritat amb les 3 víctimes mortals dels atemptats a la capital de Massachusetts i tractava de cridar l’atenció de la comunitat internacional cap a un conflicte que ja supera els dos anys i les 70.000 morts, segons estimacions de les Nacions Unides.

Recentment, organismes vinculats a l’ONU com l’Unicef, la Unesco o l’OMS han fet una crida urgent a la comunitat internacional perquè utilitzi la seva influència per aturar el conflicte. Però, lluny d’apostar per una solució pacífica i

Síria s’ha convertit en el taulell d’escacs on es lliura una espècie de Tercera Guerra Mundial

morts, ni els 1,3 milions de refugiats, sinó la preocupació per la deriva radical que ha pres el conflicte.

La recent aliança entre el grup rebel Jabhat al-Nusra i Al-Qaida preocupa enormement l’OTAN. Jabhat al-Nusta és el grup rebel millor armat, a causa de les donacions de diferents clergues del Golf, i compta a les seves files amb nombrosos combatents estrangers, fet que suposa un nou episodi del jihadisme global. El que està tractant de fer Occident és armar les faccions de l’Exèrcit Sirià Lliure, sota la comandància de Salim Idris, per tractar de contrarestar el pes d’Al-Nusra a files opositores.

consensuada, la guerra s’eternitza i l’ombra d’una intervenció militar estrangera directa, com va succeir a l’Afganistan, l’Iraq o Líbia, cobra més força. A causa del xoc d’influències i interessos, Síria s’ha convertit en el taulell d’escacs on es lliura una espècie de Tercera Guerra Mundial.

A la barbàrie humana s’hi suma també el genocidi cultural

El pessimisme s’ha apoderat de gran part dels sirians i temen la iraquització del conflicte

I parlo d’intervenció directa perquè, des de l’inici, diferents països estan presents en el conflicte a diferents nivells.

Rússia està armant el règim de Baixar al-Assad, mentre que l’Iran i la guerrilla libanesa Hezbol·la han enviat homes per combatre al costat de les forces de Damasc. D’altra banda, Qatar i l’Aràbia Saudita estan armant els rebels, mentre que els Estats Units han aprovat 100 milions de dòlars en “ajuda no letal” a l’oposició armada, és a dir, ulleres de visió nocturna, armilles, etc. Però, com ja han publicat diferents mitjans, Washington està entrenant membres de l’Exèrcit Sirià Lliure en territori jordà, fet que suposa una implicació més activa en el conflicte.

A la barbàrie humana s’hi suma també el genocidi cultural.

Rica en vestigis d’èpoques mil·lenàries, Síria està veient com el seu patrimoni cultural està sent aniquilat. Després de mesos d’intensos combats al voltant de la mil·lenària Gran Mesquita Omeia d’Alep, el seu minaret va sucumbir als obusos.

El pessimisme s’ha apoderat de gran part dels sirians i temen la iraquització del conflicte. Malgrat que acabi la guerra directa, creuen que Síria serà escenari de xocs sectaris durant dècades amb atemptats i morts diàries. Una nova guerra eterna.

Israel i els EUA van denunciar fa poc que el règim sirià ha utilitzat armes químiques, cosa que, independentment que sigui certa o no, podria suposar el pretext perfecte per a la intervenció militar. El que està fent replantejar a Occident el seu rol en la guerra siriana no són les més de 70.000

Més informació: http://auditoriaciudadana.net

10

David Meseguer Maña @davidmeseguer // Periodista

11

CULTURA | JOVENT NÚM. 105

MISCEL·LÀNIA | JOVENT NÚM. 105

El Tractat de Comerç d’Armes: un pas més cap a un món més just

A

principis d’abril es va aprovar el primer tractat internacional de comerç d’armes. Es tracta d’un moment històric, del qual ens hem de felicitar tots. S’havia intentat tantes vegades... fins i tot a la Societat de Nacions, a l’època d’entreguerres, i mai no havia tingut èxit. I ara, més de 150 estats hi han votat a favor. El proper mes de juny s’obrirà a signatura i un cop s’assoleixin 50 ratificacions entrarà en vigor, procés que podria trigar encara un parell d’anys.

ESCRACHE

x67 y78.9

ORIOL PUJOL

“Amb la informació de què disposo, seria desmesurat renunciar a l’acta de diputat”

“Ada Colau y las personas que están en la PAH han manifestado su apoyo a Bildu, a Sortu y a esos grupos que a mi modo de ver tienen que ver con el entorno de ETA”

Oriol Pujol Ferrusola, secretari general de CDC i president de CiU al Parlament amb les funcions delegades, 19/03/2013

Cristina Cifuentes, delegada del Govern de l’Estat a Madrid, 24/03/2013, a RNE

scaner 00-89h tma xx

nord-americana que seran també molt conflictius a la segona legislatura d’Obama.

És veritat que no és un text perfecte, però també ho és que és millor del que ens imaginàvem. Així, tot i les febleses, ens permetrà fer moltes coses, tant en l’àmbit dels criteris (per decidir quan s’ha de denegar una autorització de venda d’armes, per exemple), com de l’abast (els tipus d’armes han acabat incloent les pesades, les lleugeres i, tot i que només parcialment, també les municions), i de les diferents transferències d’armes (no regula només les exportacions, sinó també les importacions i el trànsit de les armes).

Acabem amb una altra nota optimista. Fins i tot si els EUA o d’altres grans productors, com Rússia o la Xina (que s’han abstingut a la votació), no acabessin signant o ratificant el tractat, podria tenir-hi una repercussió molt més gran del que sembla. Un exemple: els EUA no són part del tractat antimines i, tot i així, i a causa probablement que es tracta d’una arma estigmatitzada (provoca tanta repulsió que ningú no s’atreveix a dir que en fa servir), es comporten a la pràctica com si en fossin part i ja fa anys que no en produeixen ni en venen. L’esperança és que en el cas del tractat de comerç d’armes, amb el temps, acabi passant una cosa similar.

Caldrà, però, estar alerta. Els estats podran seguir dient que han tingut en compte criteris de drets humans i, tot i així, autoritzar una exportació d’armament que després sigui destinat a cometre un genocidi, per exemple. D’altra banda, hi ha noves armes, com els avions no tripulats o drones, que no hi estan incloses. A més, les transaccions no comercials no queden recollides; per tant, caldrà estar atents a regals, cessions o lloguers d’armes que acabin tenint a la pràctica efectes no desitjats des d’un punt de vista humanitari.

En definitiva, un tractat que ajudarà a posar fre al descontrol de les armes i que ens recorda que els ciutadans conscients i organitzats podem ser molt influents. En aquest sentit, no és casualitat que recentment s’hagin presentat diverses noves campanyes de desarmament, algunes molt potents. Una d’aquestes vol prohibir les armes nuclears perquè tenen efectes inacceptables a escala humanitària, que van molt més enllà de la suposada utilitat miltar, un argument molt semblant al que es va fer servir per prohibir les mines antipersona ja fa 15 anys i les municions de dispersió uns anys després. Una altra intentarà aconseguir els propers anys un tractat internacional que prohibeixi els robots autònoms, els que no necessiten l’ésser humà per disparar i matar. Es tracta d’un tipus d’armament que encara no existeix, però sobre el qual molts estats treballen intensament i que, segons els plans de defensa d’alguns, podria ser l’arma del futur. La possibilitat d’excloure l’ésser humà de la decisió de matar ens resulta esfereïdora i, per això, es vol prevenir i evitar abans que passi. Se’ns gira feina...

La veritat és que a dia d’avui no es pot saber amb exactitud quin impacte tindrà en el terreny. Serà la pràctica que anirà conformant la interpretació dels diferents punts del text, i a les conferències dels estats part s’aniran perfilant les qüestions que han quedat més ambigües. Ara bé, es tracta sobretot d’un impacte en les consciències. A partir d’ara, el comerç d’armes ha quedat, d’alguna manera, estigmatitzat.

Els estats han de donar moltes més explicacions que abans per les seves transferències d’armament. I aquest tractat ens permet demanar-les.

Un cop més, cal reconèixer el paper clau de la superpotència mundial, els EUA. Com a principals productors i exportadors d’armes a nivell mundial, era important que hi fossin.

De fet, va ser Obama qui va permetre el 2009 iniciar la part final del procés que havia de conduir al tractat, també qui el va bloquejar l’any passat estant en campanya electoral i qui n’ha permès ara l’aprovació, tot i la forta oposició interna (republicans al Senat, l’Associació Nacional del Rifle, etc.).

Esperem que això esperoni d’altres temes de la política

Xavi Alcalde @Xavipeace // Investigador de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) @ICIPeace i participant en les negociacions Pots llegir l’article complet a: http://revistajovent.cat

12

Cospedal tilda los escraches de nazismo puro propio de antes de la guerra civil

“La decisió que prenc és als antípodes de protegir-me amb la senyera”

El País, 13/04/2013

“La decisió d’Oriol Pujol és injusta perquè respon més a una percepció que a una realitat”

Oriol Pujol

La policia espanyola dóna ordres per deixar d’utilitzar el terme ‘escrache’ i facilitar la imputació de delictes

Francesc Homs, portaveu del Govern

El Triangle, 22/04/2013 NÓOS

“¿Qué escrache ni escrache?

Acosadores, son acosadores”

Imputació infanta Cristina

Javier Arenas, vicesecretari de Política Autonòmica i Local del PP, 14/04/2013

‘No comentem decisions judicials’ Casa Reial Espanyola, 03/04/2013

El presidente del Supremo defiende los escraches como un “ejemplo de la libertad de manifestación”

“El fiscal anticorrupció recorrerà la imputació de la infanta Cristina”

Eldiario.es, 24/04/2013

El Periódico, 03/04/2013

TUITS @marcrius1 Rajoy: hago lo contario de lo que prometí.

Rubalcaba: prometo lo contario de lo que hice. #DEN2013

@mariusgandrade Per la policia nacional “escrache” és igual a coacció,assetjament,amenaces...Se’ls ha passat per alt considerar-ho com a simple manifestació

@Mas_Enfurecido RECORDEU: EN CATALÀ

CONVERGENT NO DIREM “CORTAR POR LO SANO”; DIREM “RETALLAR EN SANITAT”. EL CATALÀ CONVERGENT PASSA’L. HAHAHA! #TITELLES

@AntonioMaestre Todavía ningún miembro del PP

@buruagacope Otra ocurrencia Andalucía.los niños por decreto tres comidas al día. Y por que no una bicicleta

@gerardotc Ministro. Estamos en tu puerta haciendo un

ha comparado los escraches con el franquismo. El subconsciente

escrache. - Un escrache? - Una presión. Como los lobbies.

- Ah, Lobbies! Pasad a mi despacho.

@jhnicolau Tothom és innocent fins que La Vanguardia no decideixi el contrari. #suportoriolpujol

@elmundotoday Mariano Rajoy deberá gobernar bajo la

supervisión de un adulto

13

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 105

ENTREVISTA | JOVENT NÚM. 105

IOLANDA FRESNILLO

Parlem de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD).

Quan va néixer i amb quins objectius?

“Una auditoria del deute té sentit en el marc d’un canvi de règim, d’un procés constituent” Quin és l’origen de les lluites en relació amb el deute?

A finals dels anys 90, a Catalunya i l’Estat espanyol, ONG i moviments de solidaritat internacional es van començar a mobilitzar contra una injustícia brutal: hi havia països del sud que no tenien en absolut cobertes les necessitats bàsiques, però que gastaven milionades per pagar el deute a governs del nord i institucions com el Banc Mundial i l’FMI. Es van organitzar campanyes com una consulta per a l’abolició del deute dels països del sud. D’allà va néixer l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) amb l’objectiu de tenir un centre de recerca activista que investigués de forma rigorosa i crítica temes relacionats amb el deute.

Pagament del deute per davant de les necessitats de la gent... la situació recorda molt a la que estem vivint aquí. Creieu que el que heu après a les lluites al sud es pot aplicar al context actual?

Totalment; s’observen similituds molt grans. Per exemple, a les Filipines l’FMI va imposar una reforma constitucional idèntica a la reforma espanyola de fa dos estius. Els processos de socialització de deutes privats, convertint-los en públics, són el pa de cada dia en les crisis de deute a molts països del sud. Les mesures d’austeritat que s’han aplicat no han servit allà i no serviran aquí, i han donat lloc a més desigualtats i, alhora, a un enriquiment brutal de certes elits econòmiques.

També hem après de l’experiència dels moviments socials.

Entrevista amb Iolanda Fresnillo, activista de l’Observatori del Deute en la Globalització i de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. @ifresnillo @twitt_odg @AuditoriaBCN

Quines experiències concretes d’auditories i reestructuracions del deute tenim al món?

N’hi ha més de les que ens pensem. La més coneguda és la de l’Equador l’any 2007, quan, en el marc d’un procés constituent, el Govern de Correa va fer una auditoria oficial impulsada des del Govern i participada des de la societat civil. Van trobar indicis d’il·legalitats, van negociar amb els mercats financers i van aconseguir recomprar el seu deute per aproximadament un 30% del valor. Aquest estalvi (d’uns 7.000 milions de dòlars) va anar, per voluntat política, a inversió social. Altres exemples són els de l’Argentina, el Brasil, les Filipines, Tunísia, Noruega i Zimbabue. Per tant, l’auditoria del deute no és una bogeria ni una utopia; s’ha fet i s’està fent a països amb una situació fins i tot més complicada que la nostra.

L’auditoria del deute no és una bogeria ni una utopia; s’ha fet i s’està fent a diversos països

Autor foto Craig Wherlock >> A la trobada de la Xarxa Internacional Auditoria Ciudadana del Deute (ICAN) a Thessaloniki (Grècia)

Entrant en la crisi econòmica que ens afecta més directament... Fins a quin punt és una crisi del deute?

Originàriament, és una crisi principalment de deute privat (de les grans empreses i els bancs), provocada per una economia financera desbocada vinculada a la bombolla immobiliària. Actualment, la crisi s’està tornant una crisi del deute públic per la socialització del deute privat. És claríssim: l’endeutament públic està augmentant moltíssim com a conseqüència del rescat bancari.

14

Ens vam constituir a partir de diverses ONG i col·lectius vinculats al 15M, en un procés que va començar el 2011. Tenim dos objectius principals a llarg termini: no pagar el deute il·legítim i contribuir a la transformació social, econòmica i política.

Volem fer un procés d’empoderament de la ciutadania, denunciar els responsables de la crisi i crear una base social que suporti la demanda de no pagar el deute.

La crisi del deute públic està causada per la socialització del deute privat

“No devem! No paguem!” Per què no hem de pagar part del nostre deute? Què és el deute il·legítim?

No hi ha una definició única. És un concepte polític, ideològic, que ha de definir la ciutadania en cada context. El deute il·legítim és el deute que es contrau en contra dels interessos de la població; en contra dels nostres drets humans, econòmics, socials i culturals, i que genera deutes de gènere i ecològics. Els deutes generats pel rescat bancari o per moltes macroinfraestructures en serien exemples clars.

Què voleu dir quan parleu de deute de gènere i deute ecològic?

El deute il·legítim és el que es contrau en contra dels interessos i dels drets de la població

En el cas del deute de gènere, les retallades en prestacions socials (dependència, escoles bressol, etc.) fan que les dones s’hagin de quedar a casa fent feines de cura. Pel que fa al deute ecològic, el deute financer suposa una pressió brutal sobre el medi ambient: hi ha exemples de privatitzacions de recursos i venda de territori per pagar el deute. Ho anomenem deute per contrastar-ho: per pagar el deute financer estem augmentant el deute amb les persones, de gènere i ecològic.

En què es basa a la pràctica fer una auditoria ciutadana del deute?

Per pagar el deute financer estem augmentant el deute amb les persones, de gènere i ecològic

Per una banda, hi ha una anàlisi dels números, dels pressupostos, un intent de saber on han anat a parar els diners. Per l’altra, fem una anàlisi més política, de com afecten les retallades, per exemple. L’elaboració d’un informe sobre la quantitat de deute il·legítim podria ser només una part del procés. L’objectiu principal és denunciar la dictadura del deute en què estem.

Com veieu les iniciatives en relació amb el deute que darrerament estan proposant a les institucions partits com ICV-EUiA, IU, CUP o Compromís?

En general, analitzen una part limitada del deute il·legítim, una part molt tècnica i financera i amb uns procediments molt rígids. El procés d’auditoria ciutadana és un procés molt més ampli d’educació, d’empoderament i d’anàlisi política des de moltes perspectives. Per això, entenem que són processos diferents però que poden ajudar-se mútuament. A la PACD ens pot interessar pel que fa a tenir accés a més informació, mentre que l’auditoria ciutadana pot ajudar aquests partits polítics perquè fa pressió pública.

Algunes propostes dels partits polítics també inclouen una auditoria amb participació ciutadana... Creieu que seria positiu que es fes una auditoria del deute aquí?

Els processos d’auditoria institucional i ciutadana són diferents però poden ajudar-se mútuament

Liderat pel mateix tipus de partits (PP, PSOE, CiU...) que ens han portat a aquesta situació, no. No té cap sentit que aquests facin un procés d’auditoria on hi puguem participar però on ells decideixin. En el context polític actual, el que cal és generar un procés per tenir una ciutadania formada i fer pressió popular. Una auditoria tindria sentit en el marc d’un canvi de règim, d’un procés constituent, com va tenir lloc a l’Equador, per exemple. En el procés que està vivint Catalunya, davant de la possibilitat de constitució d’un Estat propi, això és molt interessant. Seguiríem en el sistema de deutocràcia o faríem un Estat que no depengués del mercat per finançar el desenvolupament humà, econòmic i social del país?

Santi Demajo Meseguer @santidemajo Més informació: http://auditoriaciudadana.net | http://www.odg.cat

15

Operació III República

Monarquia no és democràcia Butlleta de subscripció Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda:

Núm. 105 MAIG 2013

JOVENT

c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona

R ev i s ta j u v e n i l a lt e r nat i va

nom i cognoms adreça

municipi

CP

telèfon

correu electrònic

data de naixement estudies?

què?

treballes?

en què?

Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa

on?

Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda

què et sembla aquesta revista?

Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat

Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda