NÚM. 109
JOVENT
MAIG 2014
R ev i sta j u v e n i l a lt e r nat i va
25 de maig Eleccions al Parlament Europeu p. 5
p. 6
p. 11
p. 14
Una alternativa energÉtica europeÍsta Javier García Breva
El miratge de la igualtat Maria Freixanet Mateo
Els reptes d’Ucraïna Jofre Rocabert i Olga Masliak
Ernest Urtasun (Candidat d’ICV al Parlament Europeu) Delfina Rossi
revistajovent.cat
twitter.com/eljovent
facebook.com/revistajovent
SUMARI
3
8
Editorial
Tema central
25 de maig: Aixequem la veu contra la Troica
www.joves.cat
WEB
4 Drets humans vulnerats a les portes de la Unió Europea
Europa és nostra! Gerard Domínguez i Reig
10 Resistències
Politics for people: Control dels lobbies Gerard Sentís Garcés
revistajovent.cat
Alba Cuevas
11
5
Una finestra al món
Una alternativa energética europeísta
Olga Masilak i Jofre Rocabert
twitter.com/eljovent FACEBOOK
facebook.com/revistajovent
Els reptes d’Ucraïna
Javier García Breva
JOVENT és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Laia Andreu Autrand Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Santi Demajo Meseguer Eva Díaz Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Joan Vallvé Navarro Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial. Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores. A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori. JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.
2 | JOVENT NÚM. 109
6 El miratge de la igualtat
12 Cultura
El documental “Hadijatou J’accuse”, al Parlament Europeu
Maria Freixanet Mateo
13
7
Miscel·lània
Cinc cèntims...
...sobre l’atur juvenil a Europa
14 Entrevista
Ernest Urtasun Delfina Rossi
EL JOVENT D’AVUI...
Es veu que el 25 de maig els europeus podem votar...
Què hi ha, Eurovisió?
EDITORIAL
25 de maig: aixequem la veu contra la Troica Fa cinc anys que sabem que el 25 de maig de 2014 hi ha eleccions al Parlament Europeu. El que no ens imaginàvem és que fossin tan importants per a la quotidianitat de cada persona jove. La UE és un entramat institucional llunyà a la ciutadania, fins i tot per a molta gent desconegut; això, però, no vol dir que les decisions que es prenen allà, que són moltes, no tinguin una repercussió directa en les nostres vides. L’austeritat neix a la UE i, des d’allà, s’imposen les retallades en salut, educació i serveis socials i les reformes estructurals com la reforma laboral. Les “recomanacions” de la Troica per als països del sud d’Europa ens porten a devaluar les nostres vides per assegurar el pagament del deute. Un deute que, tal i com es va instaurar en la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola una nit d’agost, passa per davant dels drets de les persones. Així, els governs estatals (PP i PSOE) i regionals (CiU) de la dreta només hi diuen amén. És cert que la UE no és una estructura democràtica, ja que la Comissió Europea i la Troica (Comissió, Banc Central i Fons Monetari Internacional) no han estat escollides per eleccions, però això no implica que la ciutadania no tinguem cap poder per incidir en les polítiques que s’hi decideixen ni que els responsables d’aquestes polítiques no siguin identificables. De fet, les grans decisions econòmiques al Parlament Europeu les han pres populars, socialdemòcrates i liberals plegats. En definitiva, la UE no deixa de ser governada, també, pels Estats membres; el Govern de Rajoy no només no ha alçat la veu contra l’austeritat, sinó que n’ha fet bandera. I cal no oblidar que Mas es presentava com l’alumne avantatjat de les retallades i les reformes business friendly. La realitat compartida al sud del continent és que l’austeritat està enfonsant la vida de la majoria de la gent corrent. Hem vist com augmentaven sense fre les desigualtats; com els rics es feien més rics i els pobres més pobres; com la pobresa, i la pobresa infantil, ascendia a taxes elevadíssimes; com les aules de les escoles públiques es massificaven; com s’allargaven les llistes d’espera; com les reformes laborals precaritzaven encara més les vides de la gent jove; com incrementava l’atur i el preu de les escoles bressol i disminuïen les beques menjador; com, després de les privatitzacions, incrementava la factura de l’aigua. Tot això, i molt més, sense aconseguir l’objectiu principal de l’austeritat, la suposada reducció del deute. En aquestes eleccions és important que aixequem la veu contra la Troica i l’austeritat, és important que reclamem que sí que hi ha alternatives, que podem sortir de la crisi amb justícia social i respectant el medi ambient. La UE és una batalla fonamental en el combat contra les polítiques de Merkel, Rajoy i Mas i cal que se senti una veu potent del sud d’Europa. En cas contrari, si no podem decidir davant dels mercats, tampoc no podrem construir cap nou país.
JOVENT NÚM. 109 | 3
Drets humans vulnerats a les portes de la Unió Europea
F
a aproximadament dos mesos ens despertàvem amb la lamentable notícia de 15 persones mortes a la platja de Tarajal, a la frontera de Ceuta. Uns fets que van indignar moltíssimes persones, més enllà d’aquelles que ja coneixien la cruesa i la mortaldat de la política migratòria de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Malauradament, aquesta no és una realitat aïllada ni excepcional, sinó que es repeteix de manera regular als diferents passos fronterers i rutes migratòries, per on passen persones d’arreu que, buscant una vida millor o fugint de la situació que viuen al seu país, decideixen jugar-se la vida per trobar una alternativa. Molt sovint no només persones immigrades, com ens expliquen els mitjans, sinó refugiats i refugiades que fugen de països en conflicte. En relació a aquesta crua realitat hi ha alguns elements que considerem imprescindibles tenir en compte, i que ens ajuden a denunciar diferents nivells de responsabilitat. Per una banda, comencem per una responsabilitat global amb antecedents històrics, que és el saqueig que han patit alguns països per part d’uns altres considerats més “rics”. Aquests han basat part del creixement de la seva riquesa en la usurpació de recursos, la implantació de polítiques de dependència econòmica i la utilització dels habitants “del sud” com a mà d’obra barata.
L’obsessió per tancar les fronteres s’ha convertit en una arma letal Per altra banda, el paper que juga la Unió Europea és clau: l’obsessió per tancar les fronteres s’ha convertit en una arma letal que vulnera de manera continuada els drets humans i, en les seves pitjors conseqüències, provoca la mort. Existeix una legislació restrictiva que facilita aquestes vulneracions. La Directiva del Retorn (ben anomenada “Directiva de la Vergonya”) o les polítiques de Frontex són dos exemples representatius d’una nodrida legislació europea en matèria de fronteres i de control migratori que massa cops deriva en situacions dramàtiques a les fronteres. Per molt que les directrius en matèria migratòria es decideixen a escala europea, no podem obviar la responsabilitat de cadascun dels Estats membres, que són els que acaten i apliquen aquestes normatives. Cal situar que hi ha lleis, com la Llei d’Estrangeria en el cas de l’Estat espanyol, que es van elaborar i aprovar en
4 | JOVENT NÚM. 109
un context totalment diferent a l’actual (el percentatge de població estrangera no arribava al 3%). Un marc legal discriminatori que, des de fa gairebé 30 anys, consolida un apartheid jurídic en funció de l’origen, vulnerant un principi democràtic fonamental: la igualtat davant la llei. No podem oblidar la responsabilitat del Govern català, i cal desmentir la recorrent excusa de la manca de competència per abordar aspectes relatius a les migracions o les fronteres. No és cert. Per una banda, molts partits catalans tenen presència al Congrés dels Diputats, on s’han aprovat les diferents reformes de la Llei d’Estrangeria; i també tenen representativitat al Parlament Europeu que aprova la Directiva de la Vergonya, la qual regula l’existència dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE); i aprova la política de fronteres, entre d’altres. D’altra banda, les institucions catalanes poden fer pressió institucional, mostrant el seu desacord amb aquestes polítiques o evitant que les accions al seu nivell d’actuació no alimentin el racisme. En aquest àmbit, no hem d’oblidar l’oportunitat que crea el debat nacional que estem vivint per reflexionar sobre el model de país que volem ser i, per tant, quin seria el nostre equilibri entre gestió de fronteres i drets humans. Òbviament, també cal apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania, a vegades adormida davant situacions injustes, cruels i indignants que es viuen dins i fora del país com a conseqüència de les polítiques d’estrangeria.
És necessari mobilitzar la ciutadania i promoure la resposta popular davant aquests fets És necessari mobilitzar la ciutadania i promoure la resposta popular davant aquests fets. Entendre i manifestar que no hi haurà una societat justa, inclusiva i igualitària mentre hi hagi persones que moren al mar, o mentre que es tanquin persones en centres infrapenitenciaris perquè no tenen papers. Hem d’exigir que les 15 morts que van tenir lloc a principis de febrer a la frontera de Ceuta no quedin impunes. Morts que van ser conseqüència de l’actuació (per les bales de goma) o la no actuació (denegació d’auxili) de la Guàrdia Civil. Alba Cuevas // Directora i portaveu de SOS Racisme Catalunya (@SosRacis)
Una alternativa energética europeísta
L
a debilidad de la respuesta del Consejo Europeo para reducir la dependencia del gas y el crudo de Rusia ante la crisis de Ucrania es una demostración de las dificultades para desarrollar una política energética común. Los intereses nacionales siguen impidiendo una visión energética supranacional y convierten la seguridad de suministro y los impactos del cambio climático en una barrera para el futuro de Europa. La energía compromete el progreso de la integración europea por el elevado coste de la dependencia energética y de un mix todavía basado en los combustibles fósiles y las nucleares.
La energía compromete el progreso de la integración europea por el elevado coste de la dependencia energética El liderazgo mundial de la Unión Europea en la lucha contra el cambio climático se ha debido a los objetivos de renovables, eficiencia energética y reducción de emisiones de CO2 para 2020. Mantener ese liderazgo dependerá del cumplimiento de los objetivos para esta década y de la determinación de nuevos objetivos para 2030. Los tres objetivos han de ser vinculantes y con compromisos nacionales sobre los que girará la competitividad de la economía. El Parlamento Europeo acordó para 2030 objetivos mínimos de reducción de emisiones de CO2 del 40%, un 40% de ahorro de energía y un 30% de renovables. Los objetivos a largo plazo son necesarios para dar seguridad jurídica a las inversiones, eliminando medidas retroactivas, y para desarrollar la integración de más renovables en las redes y sistemas de almacenamiento energético. Las renovables reducen los precios en el mercado mayorista de la electricidad y reducen las importaciones energéticas. La no existencia de objetivos de renovables y eficiencia energética, como proponen las eléctricas europeas y algunos Estados miembros, repercutiría en un mayor coste de la energía porque las renovables son más baratas que los combustibles fósiles. El modelo energético convencional ahonda la pobreza energética al potenciar las energías más caras y contaminantes, que hay que importar a precios que se imponen desde el exterior y se aplican sin ninguna transparencia. La transición hacia un nuevo modelo energético descentralizado y
distribuido es una condición no solo para la reducción de los costes de la energía, sino para un sistema eléctrico más democrático, que reconozca el derecho de acceso al autoconsumo y las energías renovables como nuevos derechos de ciudadanía.
El modelo energético convencional ahonda la pobreza energética Una política prioritaria es la implantación de un marco normativo de eficiencia energética en los edificios y el transporte por su gran potencial de ahorro de energía: un 61% y un 41%, respectivamente. El cumplimiento del objetivo del 40% de ahorro de energía elevaría la reducción de emisiones de CO2 hasta el 50%, y el de renovables, al 35%. El cumplimiento del objetivo del 40% de reducción de CO2 resulta incompatible con el desarrollo del gas pizarra y con los proyectos de fracking, por su falta de transparencia con respecto a contaminación química, uso del agua, protección de la salud pública y responsabilidad civil. Se ha de avanzar en las inversiones necesarias para alcanzar el 10% de capacidad de interconexión eléctrica entre los Estados miembros y en la oferta de almacenamiento de energía para desarrollar un nuevo modelo energético, basado en la generación descentralizada a través de la microgeneración y el autoconsumo, con la participación de los consumidores en la gestión de la demanda y facilitando la creación de iniciativas ciudadanas como las cooperativas. Los objetivos para 2030 deben vincularse a la política industrial por su impacto en la economía y el empleo, aprovechando las fuentes energéticas propias como mejor alternativa para reducir los precios y la dependencia energética. El liderazgo de Europa dependerá de que supere los intereses nacionales, determinados por un mercado concentrado en un reducido oligopolio, y se abra a un modelo de generación distribuida en el que el consumidor sea el centro del sistema. Javier García Breva // Expert en polítiques energètiques Més informació a www.tendenciasenenergia.es Llegeix la versió completa de l’article a revistajovent.cat
JOVENT NÚM. 109 | 5
El miratge de la igualtat
L
a desigualtat de gènere, la subordinació de les dones o el malestar de la meitat de la població per raó del seu sexe no són fenòmens antics. Són fenòmens presents en la nostra quotidianitat. I opriments. Sobretot, però, són invisibles.
Vivim el miratge d’una igualtat que no existeix però que ens l’hem creguda Avui vivim el que s’ha anomenat el miratge de la igualtat. Una igualtat que no existeix, però que ens l’hem creguda, tot i que només cal agafar qualsevol dada, qualsevol, a l’atzar, per a observar que la desigualtat es perpetua. Que el camí cap a la igualtat és lent, i feixuc, i que estem a anys llum de la igualtat real entre homes i dones (font: iqobservatori.org, on hi trobareu 300 dades clau sobre la vida quotidiana amb perspectiva de gènere). Busquem algun exemple paradigmàtic; el número de dones poderoses, a l’elit econòmica, per exemple: segons la Llista Forbes, a Espanya hi ha 16 persones multimilionàries, entre les quals 3 dones. Un altre: el salari mitjà (brut anual) dels homes és de 29.000€, i el de les dones, de 22.000 (l’escletxa salarial entre homes i dones és d’un 24%, aproximadament). Per impossible que sembli, cobrem diferent per realitzar la mateixa feina. I, si entrem a l’espai privat, espai invisible per excel·lència, hi podríem veure, per exemple, que els homes dediquen la meitat de temps que les dones a la cura, als treballs de dins de les llars; que hi dediquen la meitat de temps i que, a més, realitzen les tasques més agraïdes, les que obtenen reconeixement. I és que les dones continuen sortint molt perjudicades del repartiment de rols que deixa el gènere. I aquests en són exemples aleatoris. Si busqueu informació, podreu veure que pràcticament qualsevol dada sobre benestar que trobeu us donarà el mateix resultat. Elles viuen pitjor, amb major sobrecàrrega de treball, pitjor salut, menys recursos econòmics i menys accés al poder. Això és el que s’anomena patriarcat. L’exponent màxim d’aquest sistema que perjudica les dones és la violència, punta d’iceberg d’aquesta construcció social. L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), a petició del Parlament Europeu, ha publicat un informe sobre la violència contra les dones a la Unió Europea. Per a fer-ho, ha enquestat 42.000 dones dels 28 països de la UE (l’enquesta més àmplia feta mai al món sobre aquest tema). L’enquesta dibuixa un escenari dantesc. Pel que fa a la violència psicològica, un 43% de les dones europees l’ha patit a mans de la seva parella. Pel que fa a agressions físiques o sexuals (han estat bufetejades, cremades, han rebut l’impacte
6 | JOVENT NÚM. 109
d’un objecte destinat a fer-los-hi mal, han consentit relacions sexuals per por, etc.), n’han estat víctimes uns 62 milions de dones (quasi 3 vegades el nombre de dones que viuen a Espanya). 2 de cada 10 han estat agredides pel seu company. I per no parlar de les violacions: més de 9 milions d’europees declaren haver estat violades. Aquestes xifres són altíssimes, estan molt per sobre del que l’imaginari col·lectiu, el miratge de la igualtat, ens permet intuir. En total, més de la meitat de les dones han viscut un o altre tipus d’agressió. Més de la meitat, per tant, gairebé podríem dir que és majoritari.
Uns 62 milions de dones han estat víctimes d’agressions físiques o sexuals a la UE Contraintuïtivament, els països nòrdics són els que més agressions apunten, quedant Espanya i bona part del sud d’Europa en millors posicions i, tot i així, dramàtiques. També és cert que existeix un fenomen d’ocultació de la resposta que probablement està més estès en les societats de tradició familiarista, com és la nostra. Amb tot, l’Agència dels Drets Fonamentals de la UE assegura que el 22% de les dones a l’Estat espanyol ha patit algun tipus de violència. Segons el Ministerio de Salud, Servicios Sociales e Igualdad, durant el 2013 van morir 54 dones a mans de les seves parelles (31) o exparelles (23), 11 de les quals havien interposat abans una denúncia. El feminisme (RAE: Movimiento que exige para las mujeres iguales derechos que para los hombres) fa ja massa temps que batalla fort i aconsegueix resultats minsos. Aquesta lluita per la igualtat entre els sexes no és una lluita superada, com molts i moltes creuen. Necessitem encara moltes dones i molts homes feministes. Necessitem molta gent que, amb la seva acció quotidiana, demostri que és veritat que tinc tanta sort. Sort d’haver nascut a aquest lloc i en aquest segle. Maria Freixanet Mateo @elquaderndaurat // Analista de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials @InstitutICPS Llegeix la versió completa de l’article a revistajovent.cat
CINC CÈNTIMS...
… sobre l’atur juvenil a europa Els contractes que tenen les persones joves CONTRACTES TEMPORALS (2012) JOVES: 42%
ADULTES: 10%
Atur juvenil a Europa DADES D’ATUR JUVENIL EN % (2014)
CONTRACTES A TEMPS PARCIAL (2012) JOVES: 32%
ADULTES: 17%
0–10% 10–20% 20–30% 30–40% 40–60%
Fonts: Comissió Europea i Eurostat
80 70 60 50 40 30 20 10 0
2007 2011
Font: Foundation Findings: Social situation of young people in Europe
COMPARATIVES ENTRE ELS ANYS 2007 I 2011 (EN %)
90
Joves que viuen amb els pares
JOVENT NÚM. 109 | 7
TEMA CENTRAL
europa és nostra! El somni de l’Europa de pau, llibertats, drets i igualtat va néixer a la fi de la Segona Guerra Mundial, però ens l’han volgut robar. La dreta i la connivència necessària de la socialdemocràcia (que accepta ara a Alemanya expulsar ciutadans i ciutadanes europees que no trobin feina) han capgirat aquest anhel col·lectiu, i ens han embarrancat en un continent de beneficis per al capital i les grans corporacions, però de precarietat i abandonament per a la ciutadania. La crisi econòmica que resulta de l’esclat financer posa en evidència aquest model mercantilista, que ha transferit els nostres drets cap als privilegis dels bancs, les elèctriques, etc. Això ha provocat un empobriment massiu de la població europea, amb els exemples més roents al sud d’Europa i, especialment, a Grècia i Espanya.
Amb l’excusa de la crisi econòmica, la Troica (nom amb què es coneix la unitat d’acció de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) imposa la pobresa i el desmantellament de l’Estat del Benestar per a milions d’europees i europeus, amb total complicitat dels governs nacionals. El PP de Rajoy i la CiU de Mas han posat la catifa vermella a la Troica.
El PP de Rajoy i la CiU de Mas han posat la catifa vermella a la Troica Davant d’això, tenim tres alternatives. La primera és passar, alienar-nos. “Això no va amb nosaltres, no hi podem fer res, no hi ha alternativa”. Això implicaria regalar la democràcia als qui imposen polítiques neoliberals en contra de qualsevol programa electoral. La segona opció és declarar l’odi a Europa i optar pel replegament nacional, amb opcions netament feixistes i d’ultradreta. Això demana oblidar que no és el país del costat qui ens ha furtat els drets, sinó les elits econòmiques, que gaudeixen d’una porta giratòria amb les grans famílies polítiques europees –conservadors, liberals i socialdemòcrates-. Hi ha una tercera opció. Podem atrevir-nos a reclamar que ens tornin Europa. La podem alliberar de les mans que l’han segrestada. Defensar una Europa diferent, basada no pas en la compravenda dels nostres drets i llibertats, sinó en el benestar de la ciutadania. L’Europa del 99%, que sigui democràtica, justa i redistributiva. Una Europa que no es resigni a la precarietat de la gent jove ni ens condemni a l’exili.
8 | JOVENT NÚM. 109
Defensem una Europa que no es resigni a la precarietat de la gent jove ni ens condemni a l’exili Volem una Europa productiva, ecològica, redistributiva i del treball, no pas una Europa dels mercats. La política econòmica dels darrers anys, basada en l’austeritat, ens ha dut a una autèntica crisi humanitària. La nostra alternativa passa per un nou model productiu i de consum, allunyat de l’esgotament dels recursos i basat en la prosperitat sense creixement i el repartiment del treball, posant al centre les necessitats de cura i les persones. Necessitem fomentar una economia cooperativa i equilibrada, on es recuperi l’ocupació pública per garantir la capacitat redistributiva dels Estats. Elements centrals n’han de ser la sobirania alimentària i un nou model energètic, centrat en el tancament de les nuclears i que impulsi la mobilitat sostenible. També l’aigua, que considerem un dret bàsic, ha de quedar en mans públiques i no estar subjugada als interessos corporatius. Davant l’orgia financera de socialització de pèrdues i privatització de beneficis, reclamem una unió fiscal i una banca pública amb funció social i en cap cas especulativa.
Reclamem una unió fiscal i una banca pública amb funció social i en cap cas especulativa
TEMA CENTRAL
Volem una Europa de la ciutadania, no una Europa neoliberal. No podem permetre’ns taxes d’atur tan elevades com les que es pateixen arreu d’Europa, però especialment a Catalunya i l’Estat espanyol. Necessitem una política europea d’ocupació juvenil que lluiti contra aquesta situació. Cal actuar amb contundència per garantir la igualtat de gènere, atès que les dones són les més afectades per aquesta situació de destrucció de la dignitat. En aquest sentit, lluitar contra la violència masclista, revertir la feminització de la pobresa i reivindicar els drets sexuals i reproductius és essencial. L’educació ha estat un dels flancs més atacats des de l’inici de la crisi, i ha estat entregada al mercadeig per part de la dreta i la socialdemocràcia. Cal exigir la dimensió pública de l’educació com a motor per a la igualtat.
Europa ha de convertir-se en un referent social per a la garantia de llibertats
Finalment, volem una Europa democràtica, dels pobles, on la sobirania resideixi en la gent, no pas una vella Europa d’Estats. Europa ha governat per als mercats i no per a la gent, i la Troica ha emprat el xantatge i l’extorsió per a imposar governs tecnocràtics als Estats: autèntics cops d’estat al bressol de la democràcia universal. Contra això, exigim més sobirania popular i un paper molt més central del Parlament Europeu –única cambra de representació política real-. Ha de ser possible fer referèndums a escala continental, i el Banc Central Europeu no ha de garantir la rendibilitat dels grans inversors, sinó el finançament de polítiques justes. Una Europa democràtica ha d’assimilar el dret a decidir dels pobles. La ciutadania no necessita demanar permís per opinar; la democràcia traspassa qualsevol límit. Hem d’avançar cap a una Europa dels pobles, federal, atès que els Estats
cada cop tenen menys marge d’acció. Ens cal una Europa forta i cohesionada que esdevingui un actor global clau en la defensa dels drets humans i les llibertats arreu, lluny de donar refugi i legitimitat a dictadures. Aquesta ha de ser l’aposta. Una Europa diferent per a una sortida diferent de la crisi. Una Europa que posi les persones al centre del procés productiu, no a sota, i que posi per davant de tot els drets i les llibertats de les seves ciutadanes i ciutadans. Una Europa del benestar, democràtica, on el poder sigui de la gent. La gent jove tenim a Europa el nostre futur. Ens han volgut manllevar el somni d’Europa, però no ho permetrem. El 25 de maig, portem la Revolució a Europa. Gerard Domínguez i Reig @dominguezireig
Davant el creixement de la ultradreta, exigim no comprar-li els arguments, com sí han fet moltes forces polítiques. Apostem per la Plena Ciutadania, on les persones migrades puguin desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions i totes i tots estiguem equiparats pel que fa a drets i llibertats. No podem permetre Directives de Retorn que tractin la població migrada com a ferralla. També els drets del col·lectiu LGTB han de ser garantits: Europa ha de convertir-se en un referent social per a la garantia de llibertats en tots els àmbits de la vida.
JOVENT NÚM. 109 | 9
RESISTÈNCIES
Politics for people: Control dels lobbies
E
ls lobbies són individus o grups que busquen tenir influència directa o indirecta en la formulació i l’aplicació de polítiques. Comprenen activitats com estar en contacte amb alt funcionariat o polítics, organitzar esdeveniments o sessions informatives, etc. Hi ha lobbies ben diversos: empreses, sindicats, grups d’experts, societat civil, etc. No tots els grups de pressió són perjudicials o dolents per a la ciutadania, però cal que aquests siguin transparents i tinguin registrada la seva activitat dient, per exemple, quants diners es gasten per aconseguir els seus objectius. Es calcula que només a Brussel·les hi ha entre 15.000 i 25.000 persones vinculades a aquests grups de pressió.
Politics for people està coordinada per Alliance for
Lobbying Transparency and Ethics Regulation (ALTER-EU), una coalició d’uns 200 grups de la societat civil, els sindicats i acadèmics que fan campanya contra la creixent influència dels grups de pressió empresarials en l’agenda política a Europa. Algunes de les campanyes d’ALTER-EU han estat sobre la transparència dels lobbies, la regulació ètica, els grups d’experts equilibrats o les portes giratòries. Politics for people reclama un registre de lobbies
Propostes de Politics for people: Registre obligatori de transparència en què hi siguin tots els grups de lobby de la Unió Europea. Mesures actives de transparència (rebutjar reunions amb lobbies no registrats i agenda pública d’aquestes reunions). La Comissió Europea ha de deixar de donar accés privilegiat a aquests grups de pressió sota l’eufemisme d’“experts” o “assessors”. Implantar el dret a saber de la ciutadania. Tota la documentació de la Unió Europea ha de ser pública per a tothom. Normativa més estricta per a evitar que els actors polítics de la UE entrin a treballar a grups de pressió quan deixin el seu càrrec. Introduir regles més estrictes sobre el conflicte d’interessos per a impedir que els actors polítics de la UE s’acostin massa als lobbies.
per tal de revelar les pressions d’aquests sobre els actors polítics, garantir la pluralitat de punts de vista, il·lustrar les diferències entre els grups de pressió (a escala de personal o recursos) o reduir la poca ètica d’alguns lobbies. De fet, ja existeix un registre de grups de pressió però encara queda lluny del que reclama Politics for people , ja que no es tracta d’un registre obligatori i molts dels grups registrats faciliten informació incorrecta o imprecisa.
Què hi pots fer tu? Reclamar als teus candidats i les teves candidates a eurodiputat o eurodiputada que es comprometin a defensar la ciutadania i la democràcia contra el poder i la influència dels bancs i les grans empreses.
Politics for people se centra en els lobbies dels bancs i les grans empreses, atès el rol que han tingut en la gestació i la gestió de la crisi econòmica. D’una banda, grans grups empresarials han tingut un paper principal en les negociacions del TTIP (Acord comercial entre els EUA i la Unió Europea), en un procés gens transparent que les beneficiarà i perjudicarà les lleis socials i mediambientals. D’altra banda, els lobbies dels bancs han aconseguit debilitar les mesures de reforma dels mercats financers, que no han anat a l’arrel del problema i que no prenen mesures d’acció preventiva.
Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces
Alliance for Lobbying Transparency and Ethics Regulation http://www.alter-eu.org/ Politics for People http://politicsforpeople.eu/
10 | JOVENT NÚM. 109
UNA FINESTRA AL MÓN
Els reptes d’Ucraïna trats per Rússia, que, tot i haver afluixat l’amenaça militar directa sobre l’est del país, continua intervenint en tots els altres fronts i de qualsevol manera possible. D’altra banda, la repressió afebliria les possibilitats de començar un procés de descentralització que, a mitjà termini, pugui acomodar aquestes minories dins d’Ucraïna, a més de posar en risc les credencials democràtiques del nou Govern.
L
a multitud que va fer història ocupant la plaça al centre de Kíev fa setmanes que ha tornat a les seves ocupacions, i la fase que ara comença demostrarà si la seva lluita ha transformat realment el país. Aquest canvi de fase és un bon moment per pensar quins són els principals fronts que la societat i el Govern ucraïnesos han de superar si volen establir definitivament la revolució de 2014 com un salt endavant en la seva breu història democràtica. El període de transició està marcat per tres grans reptes. El primer és introduir reformes polítiques que consolidin un règim democràtic. En aquest sentit, hi ha motius d’optimisme. En la campanya electoral per a les presidencials hi ha representades totes les opcions, i la diversitat de formacions dins del mateix grup prooccidental és una mostra que les alternatives són possibles. El partit que suportava el president derrocat és també present a la majoria de regions, senyal positiva de llibertat política. Per la seva banda, el Govern interí de Yatsenyuk ha fet passos en la bona direcció. Entre els més importants, haver desarmat les milícies d’ultradreta que van fer-se fortes en la fase més violenta de les protestes i haver establert relacions amb la UE.
Cal introduir reformes polítiques que consolidin un règim democràtic El segon és la gestió de les reaccions de grups russos a les ciutats de l’est del país. Aquests han començat a mobilitzarse a favor de referèndums tutelats d’integració a Rússia, com el que es va organitzar a Crimea. Això posa el Govern interí en una cruïlla delicada. D’una banda, no té ni la capacitat material ni la legitimitat suficient per intervenir amb força contra aquests moviments. Es tracta d’un Govern provisional sense l’autoritat d’haver estat ratificat en unes eleccions i amb les forces policials recentment reestructurades. Per si això fos poc, és molt probable que aquests grups estiguin orques-
El tercer és el de donar continuïtat política al moviment de base que va protagonitzar les protestes a Kíev. Després del desmantellament dels campaments al centre de la ciutat i de la fi de les manifestacions, pocs dels lideratges creats durant aquesta etapa s’han integrat a l’elit política. Tant el president interí com el principal aspirant a les eleccions del mes vinent són figures que precedeixen la revolta. A això s’hi afegeix que una part dels participants han retirat el seu suport a qui havia estat la líder ideològica de l’oposició, Yulia Tymoshenko. Molts veuen amb escepticisme la possibilitat que tornin al poder els mateixos noms que en el passat s’han associat a corrupció i antagonisme. La falta de renovació política ha estat un element desmoralitzant per a molts dels qui volien veure en aquest canvi de règim una oportunitat per a la modernització de la classe política. Queda pendent donar visibilitat al canvi integrant els líders de més consens al Parlament o en posicions del nou Govern.
Cal donar continuïtat política al moviment de base que va protagonitzar les protestes a Kíev Aquests reptes marcaran els fets a partir d’ara i haurem d’esperar per a treure’n conclusions. En canvi, podem aprendre del que ja ha succeït. Les lliçons més importants són les que ens parlen de com ens entenem a nosaltres mateixos com a europeus. En pocs mesos, hem vist com la bandera de la Unió s’identificava amb aspiracions democràtiques i com una gran potència militar amenaçava els nostres veïns. Ambdós fets són exemples perfectes de les coses per les quals la integració europea hauria de servir-nos. Primer, per ajudarnos mútuament a mantenir el pols de la democràcia; i segon, per a poder tenir veu pròpia al món. Obervar el que passa a Ucraïna com si no fos un problema europeu és no aprendre lliçons que ens poden ser útils a nosaltres en el futur. Olga Masilak i Jofre Rocabert (ETH Zurich-European Politics Research Group)
JOVENT NÚM. 109 | 11
CULTURA
El documental “Hadijatou J’accuse”, al Parlament Europeu El documental dirigit per Lala Gomà i Rosa Cornet narra la història de Hadijatou Mani, la primera esclava en denunciar el seu país, el Níger, per no protegir-la contra l’esclavatge, i aconseguir-ne una sentència favorable. El documental, que porta 5 anys en desenvolupament des que les realitzadores van conèixer la protagonista en persona després de la seva primera victòria, es va presentar al Parlament Europeu a la recerca de recolzament per reforçar el vessant de canvi social del documental. Mentre se segueixen acceptant donatius a través del web documental per fer-lo possible, part de l’equip ha acudit a Brussel·les, de la mà de l’eurodiputat verd Raül Romeva, per presentar el projecte i la seva situació actual a les diferents entitats i ONG allà presents, amb l’objectiu d’exposar la causa, aconseguir la col·laboració i el suport necessari per poder finalitzar la producció del documental i que sigui vist pel major nombre de persones possible. El documental “Hadijatou J’accuse” no és només la història de Hadijatou Mani, sinó que a través seu mostra l’estat de l’esclavatge a dia d’avui i la situació real de les dones nigerines, situada en uns cruels llimbs entre la tradició i la il·legalitat. Segons les xifres de l’Índex Global sobre l’Esclavatge del 2013, el 15,88% de la població subsahariana és víctima de l’esclavatge. Concretament, al Níger s’estimen en 130.000 les víctimes dels treballs forçats, la majoria dones, de les quals 43.000 són esclaves en situació similar a la de Hadijatou Mani. El cas de Hadijatou és comú entre les esclaves, amb l’excepció de la seva pionera valentia: fou venuda als 12 anys per poc més de 300€ i durant 9 anys d’esclavatge va patir abusos sexuals i físics diàriament. Fruit de les violacions de l’amo, El Hadj Souleymane Naroua, va tenir tres fills, dels qui només van sobreviure dos i que actualment continuen vivint amb Naroua tot i els intents de Hadijatou per recuperar-ne la custòdia. Gràcies a la seva valentia i l’ajuda de l’ONG local Timidria, va aconseguir la seva llibertat i portar el seu antic amo i el Govern als tribunals, on l’octubre de 2008 va aconseguir una fita històrica, que marca un abans i un després en la lluita contra l’esclavatge al segle XXI. El Tribunal Superior de la Comunitat Econòmica dels Estats Africans Occidentals (ECOWAS) va condemnar el Govern per no haver-la protegit contra l’esclavatge, tal i com la Constitució nigerina havia inclòs l’any 1999. Hadijatou va començar llavors una lluita paral·lela més personal, però igual d’important, per recuperar la seva llibertat com a persona, com a dona
12 | JOVENT NÚM. 109
La directora Lala Gomà i el productor Aritz Cirbián han viatjat a Brussel·les cercant més recolzaments i com a mare: aconseguir la custòdia dels seus fills i fer-los conèixer la seva versió de la història. Lala Gomà explicà a l’Europarlament les dificultats que una lluita així significa per a una camperola con Hadijatou Mani, especialment en un país tant castigat per les sequeres, les fams i la colonització com el Níger. Cal recordar que, malgrat que és el segon país més pobre del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà, les seves reserves d’urani representen una tercera part de l’explotació mundial del que és la matèria prima de les nostres centrals nuclears –un “detall” que els defensors d’aquestes “obliden” incloure en els costos de l’energia nuclear-. El documental compta amb una part rodada gràcies a la inversió dels productors i una campanya de crowdfunding, però encara en necessita rodar bona part. L’equip de Lala Gomà, multipremiada directora i Premi Nacional de Cultura 2006, i Rosa Cornet, reportera a TV3, porta junt al projecte des de 2008. Aritz Cirbián, de Compacto, es va unir al projecte com a coproductor a finals de 2012 i hi ha liderat els esforços de producció des de llavors. Més informació del projecte a http://www.hadijatou.org/
MISCEL·LÀNIA
Europe’s living a celebration! “Quien nos libró del 23-F fue su majestad el rey. Lo sé porque eso sí que lo vi” Elena Valenciano (candidata PSOE)
“El regadío hay que utilizarlo como a las mujeres, con mucho cuidado, que le pueden perder a uno”
AguirreALaFuga
Esperanza Aguirre arrolla la moto de un agente y se da a la fuga Huffington Post, 03.04.2014
BCNWorld
CiU i PSC pacten rebaixar l’impost als casinos del 55% al 10% per al BCN World EL País, 29.03.2014
Miguel Arias Cañete (candidat PP)
“I don’t know what distinguishes us” Martin Schulz (candidat socialista a presidir la Comissió Europea) a Jean Claude Junker (candidat popular a presidir la Comissió Europea)
CRISI? QUINA CRISI? “Las grandes empresas repartieron 8.000 millones entre sus accionistas tras echar a 120.000 trabajadores” Público, 09.04.2014
CORRUPPSCiU
CAS ITV
Bárcenas: “El PP llevaba una caja B para las elecciones en todas las provincias” El Diario.es 10.04.2014
“El jutge imputa Oriol Pujol per suborn en el ‘cas ITV’” “ja estava imputat en la causa per un altre delicte de tràfic d’influències” El Periódico 19.03.2014
CAS MERCURI
CAS CARULLA
“Daniel Fernández, Manuel Bustos i el seu germà aniran a judici per tràfic d’influències” 324.cat 12.04.2014
“La familia Carulla paga a Hacienda 9,4 millones y evita el juicio por fraude fiscal” EL País 04.04.2014
CAS BÁRCENAS
TUITS @gerardotc España era un problema para la zona euro, pero gracias a las medidas adoptadas España ya sólo es un problema para los españoles! @antoniitalo Falten dos mesos perquè tots els
partits diguin que estan molt preocupats per la baixa participació. Abans no farem res. Després tampoc.
@elmundotoday Greenpeace echa a un empleado que
emitía gases contaminantes.
@SiPeroNo1 Los periódicos más vendidos son también los más vendidos.
Les piulades són reproduccions exactes a les originals
@ForbesFlauta La democracia es terreno urbanizable. @encampanya Esperanza creua ara la meta del GP de Bahrein de F1 dprés d’atropellar sis comissaris, 13 espectadors i 2 antílops. @EsperanzAguirre Una Nación que se respete a sí misma no puede permitir que se ataque así a sus policías, que son los últimos garantes de nuestra libertad. (dies abans de #AguirreAlaFuga). Segueix-nos a @elJovent
JOVENT NÚM. 109 | 13
ENTREVISTA
Ernest Urtasun “Treballaré perquè el jovent pugui decidir si quedar-se a casa treballant o marxar” Tu havies estat candidat jove a les eleccions europees del 2004. Han passat deu anys, i quina és la diferència més gran que trobes entre aquesta campanya i aquella?
Estem recorrent el territori, parlant amb la gent, i la sensació al carrer és molt diferent de fa 10 anys i 5, quan vaig anar també de candidat a les eleccions europees. Avui tothom pensem en Europa com un projecte neoliberal que atempta contra els nostres drets socials. Hem perdut la idea de l’Europa de les llibertats personals i la democràcia. Veiem els homes de negre i la Troica arribant a Madrid o parlant des de Brussel·les i Frankfurt, imposant reformes estructurals al sistema de pensions, pujades de l’IVA, reformes laborals injustes, retallades i privatitzacions de serveis bàsics. Per tant, estem en un escenari totalment diferent, alarmant i preocupant, però on podem explicar molt més fàcil que a Europa ens hi juguem molt. Per això, en aquestes eleccions, des de l’europeisme crític, hem de recuperar Europa.
Hem perdut la idea de l’Europa de les llibertats personals i la democràcia Ernest Urtasun (@ernesturtasun) és el cap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions al Parlament Europeu. És llicenciat en Economia, postgraduat en Relacions Internacionals i diplomàtic. Durant els seus anys a Joves d’Esquerra Verda, on va tenir diverses responsabilitats, va ser portaveu de la Federació de Joves Verds Europeus (@FYEG).
Exactament què vol dir recuperar Europa essent crítics?
El projecte europeu va néixer com un projecte de pau i democràcia, i aquestes dues no es poden entendre en una societat que crea un 50% d’atur juvenil a casa nostra, o minijobs i precarietat al centre d’Europa, que obliga les dones a tornar a casa i que, a més, busca el creixement econòmic destruint el nostre territori, amb projectes insostenibles com el Castor. Nosaltres partim de l’europeisme crític i això vol dir que pensem que entre tots i totes podem i necessitem crear l’alternativa a Europa; una alternativa que trenqui amb el paradigma neoliberal actual i construeixi una Europa social i de les persones. No som euroescèptics perquè ens creiem un projecte d’europeisme diferent i treballem per canviar-lo.
Però creus que la gent pensa que és impossible canviar Europa i, per tant, està més desil· lusionada que mai i no anirà a votar?
Jo crec que aquestes eleccions són molt més properes a la gent del que sembla. Cada vegada parlem més d’Europa, però és veritat que històricament la participació a l’Estat espanyol ha estat al voltant del 45%. Per això, des d’ICVEUiA treballarem per mobilitzar el vot, el vot d’esquerres, crític, de les persones enfadades amb la UE i d’aquelles desil· lusionades. A aquestes persones els volem dir clarament que si no voten el proper 25 de maig, la representació al
14 | JOVENT NÚM. 109
ENTREVISTA
Parlament Europeu se la quedarà la dreta i no ens ho podem permetre. Necessitem tenir persones a les institucions que donin suport i retroalimentin els moviments socials, sindicals, juvenils i les nostres lluites quotidianes. Cal anar a votar també perquè no ens passi com a França, on els feixistes guanyen representació gràcies a la por i al racisme. Cal anar a votar i fer un vot d’esquerres. Mireu, els liberals (aquí CiU), socialdemòcrates (PSC) i populars (PP) ja ens han avisat que es posaran d’acord a Brussel·les per mantenir l’status quo: l’austericidi europeu. Davant d’aquest descarat i obert reconeixement de la gran coalició, només podem respondre amb un projecte alternatiu: sumant a les llistes progressistes.
Cal anar a votar també perquè no ens passi com a França, on els feixistes guanyen representació gràcies a la por i al racisme El problema és que la gent no vol votar perquè pensa que Europa no és democràtica, no?
La Troica és el símbol més fort de com de profundament antidemocràtica és aquesta UE. Però no ens podem quedar aquí: nosaltres proposem iniciar canvis substantius al Parlament Europeu per garantir la democràcia. El disseny institucional de la UE ha de fer un gir de 180 graus i passar de servir els mercats a servir les persones: això és democràcia. Treballarem pel desmantellament de la Troica, de les polítiques regressives i d’austeritat actuals, però també per un canvi dels tractats de la UE que doni més pes al Parlament Europeu, que permeti a la UE dotar-se d’un pressupost propi per fer polítiques públiques, que canviï els estatuts del Banc Central Europeu i que limiti les actuacions intergovernamentals dels Estats.
El jovent està fent les maletes per marxar; com diem nosaltres, l’únic èxit és l’exili. És la mobilitat europea un avantatge en aquests moments de crisi?
La mobilitat de persones dins de la UE havia estat una gran victòria. Ens pensàvem que podíem anar i tornar sense cap problema. Ara, amb la crisi, ens adonem que no, que la lliure circulació de persones és un luxe per a qui pugui pagar-se’l. La UE, en realitat, no protegeix els i les joves que es queden a un país de la UE més de tres mesos buscant feina. De fet, Merkel està expulsant comunitaris que viuen a Alemanya, com passa amb molts espanyols i catalans a Bèlgica, ja que
considera que les persones que busquen feina són ‘una càrrega excessiva pel seu sistema’. Davant d’aquesta veritable insolidaritat, cal dir-ho clar: són les seves polítiques d’austeritat i retallades una càrrega excessiva per al sistema de qualsevol persona. Nosaltres pensem que la mobilitat és un dret, però principalment el jovent ha de tenir el dret de trobar feina a casa nostra i no veure’s obligat a marxar i, a més, hem de ser clars. Són els més privilegiats els qui aconsegueixen marxar. Les classes populars més desfavorides ni tan sols s’ho poden plantejar.
La mobilitat és un dret, però principalment el jovent ha de tenir el dret de trobar feina a casa nostra El jovent marxa i les dones tornen a casa? Què està passant amb els drets de les dones? Europa viu una autèntica contrareforma dels drets de les dones i la igualtat de gènere. L’ajust econòmic neoliberal i l’augment de les desigualtats inclou l’augment del treball de cura i la doble càrrega familiar per a les dones, amb un retrocés dels seus drets i un augment de la violència. I aquest retrocés és profundament classista, perquè són les dones de menys recursos les més vulnerables.
Per últim, quines seran les teves prioritats al Parlament Europeu? Treballaré pels drets laborals i socials de les persones al sud d’Europa, perquè el jovent pugui decidir si quedar-se a casa treballant o marxar i perquè les dones siguin lliures i decideixen sobre el seu propi cos. Donaré continuïtat a la feina feta pel Raül Romeva i ICV serà una veu forta i clara a favor del dret a decidir de Catalunya a Europa.
Treballaré perquè el jovent pugui decidir si quedar-se a casa treballant o marxar Delfina Rossi @rossi_delfina // Economista i candidata de JEV a les eleccions europees
Llegeix l’entrevista completa a revistajovent.cat
JOVENT NÚM. 109 | 15
Butlleta de subscripció Envia aquesta butlleta a Joves d’Esquerra Verda:
NÚM. 109 MAIG 2014
JOVENT
c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona
R ev i sta j u v e n i l a lt e r nat i va
nom i cognoms adreça
municipi
CP
telèfon
correu electrònic
data de naixement estudies?
què?
treballes?
en què?
Desitjo rebre gratuïtament el JOVENT a casa
on? Vull adherir-me a Joves d’Esquerra Verda
què et sembla aquesta revista? Si ho prefereixes, pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat
Vull més informació de Joves d’Esquerra Verda