Jovent 110

JOVENT

NÚM. 110

OCTUBRE 2014

R ev i sta j u v e n i l a lt e r nat i va

CONSULTA 9N

Ciutats i pobles per canviar-ho tot A PER TOTES!

p. 4

p. 6

p. 11

p. 12

Fer país o “fer família”

Dependence

El cine secreto

Enric Oltra Querol

Johanes Butscher

Gaza: esperança després de la massacre Samira Shaban Pina

revistajovent.cat

twitter.com/eljovent

Mary Jo Alberdi facebook.com/revistajovent

SUMARI

EDITORIAL

3

10

Editorial

Resistències

4

Gerard Sentís Garcés

La utilitat de sortir al carrer

www.joves.cat

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya @confavc

Fer país o “fer família”

11

Enric Oltra Querol

Una finestra al món

revistajovent.cat

5

TWITTER

Top 5 - La Casa Nostra

Samira Shaban Pina

WEB

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

Montserrat Mompió Gallart

6

és la Revista Juvenil Alternativa de Joves d'Esquerra Verda Fundada per la JCC l'any 1977 Edició: Joves d'Esquerra Verda Consell de Redacció: Laia Andreu Autrand Júlia Boada Danés Aritz Cirbián Casado Santi Demajo Meseguer Lourenço Viana Gerard Domínguez Reig Ramon Gutiérrez Illana Montserrat Mompió Gallart Pau Planelles Oliva Anna Rovira Prats Joan Vallvé Navarro

12 Cultura

Dependence JOVENT

Gaza: esperança després de la massacre

Johannes Butscher

7 Cinc cèntims...

El cine secreto Mary Jo Alberdi

13 Las gafas del serca

...sobre les confluències

14

Laia Andreu Autrand

Entrevista

8

Pau Planelles Oliva

Rita Marzoa i Font

Tema central

Ciutats i pobles per canviar-ho tot Arnau Martí Carretero

EL JOVENT D’AVUI...

Director: Gerard Sentís Garcés Adreça: c/Armengol 2-8, 08003 Barcelona Web: www.revistajovent.cat c/e: jovent@joves.cat Disseny i Maquetació: www.designisnatural.com Impressió: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal b-38.281-81 Tirada 15.000 exemplars JOVENT expressa la seva opinió a través de l’Editorial.

Els articles signats són responsabilitat dels seus autors i autores.

A JOVENT intentem escriure en un llenguatge no sexista ni discriminatori.

JOVENT s'imprimeix en paper ecològic en defensa del medi ambient.

Doncs no veig el 3% enlloc...

Està allà, als fonaments

La utilitat de sortir al carrer El 23 de setembre, per sorpresa, va dimitir el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, després que Mariano Rajoy anunciés la retirada de la seva proposta de contrareforma de la Llei de l’avortament. No podem dir que hàgim guanyat la batalla, ja que la lluita per un avortament segur, lliure i gratuït continua. La seva dimissió, però, és forçada per una victòria de la mobilització ciutadana. Sense la pressió al carrer no hi hauria hagut la pressió a les institucions, fins i tot a dins del PP. Sortir al carrer serveix, i encara més si es fa d’una manera unitària que representi i aglutini el sentir de molta gent.

L’Onze de Setembre també vam sortir al carrer per reclamar el dret a decidir el futur polític de Catalunya. Centenars de milers de persones vam participar d’una mobilització àmplia durant la Diada que reclamava que l’única sortida al conflicte polític que vivim és una consulta que venci l’al·lèrgia a la democràcia del PP. Volem votar, i volem votar amb totes les garanties. Amb la consulta res no s’acaba, però sí que comença tot quan ens replantegem les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya; quan ens plantegem ni més ni menys que un procés constituent. Per tant, no ens pot servir una consulta que no tingui legitimitat i a la qual no tothom, qui hagi sortit al carrer i qui no també, se senti cridat a participar.

En aquest context, cal posar en valor la Llei de consultes com a instrument que obre les portes a una major participació ciutadana en la presa de decisions. Ens caldrà utilitzar-lo molt més, és necessari consultar la ciutadania no només sobre el model d’Estat, sinó també sobre tots aquells aspectes econòmics, socials i ambientals que afecten la vida de les persones.

Encara que falti el reconeixement de vot a les persones migrades, un dèficit molt greu al nostre entendre, des del punt de vista juvenil és important que tinguem present que la Llei de consultes reconeix el dret a vot als 16 anys. Aquesta és una reivindicació històrica del moviment associatiu juvenil que, malgrat que queda camí per recórrer, per primer cop es reconeix en un espai institucional com el Parlament. Una part de la dreta, doncs, accepta un dret polític del qual no volia ni sentir a parlar, i s’obre la porta a configurar unes noves regles del joc. Si al carrer hi ha gent de 16 anys mobilitzant-se, com pot ser que no hi pugui haver a les urnes vots de ciutadans i ciutadanes de 16 anys que poden treballar legalment?

El curs que comencem promet seguir sent un curs políticament i socialment intens. Per primer cop des de l’inici de la crisi i la imposició de les polítiques d’austeritat, tindrem l’oportunitat de començar a guanyar espais de govern als nostres pobles i ciutats per la via de les eleccions municipals.

Caldrà confluència de forces d’esquerres per poder començar a revertir les polítiques neoliberals. Caldrà generositat i compromís durant el procés.

Seguirà fent falta que l’expressió útil del carrer es tradueixi en el govern quotidià de les institucions.

Totes les imatges utilitzades en aquest número estan lliures de drets.

2 | JOVENT NÚM. 110

JOVENT NÚM. 110 | 3

Fer país o “fer família”

1. CAS ADIGSA. N’és l’origen la famosa frase pronunciada pel president Pasqual Maragall l’any 2005 al Parlament de Catalunya: “Vostès tenen un problema, i es diu 3%” (fent referència a comissions que CiU cobrava en l’etapa Pujol per l’obra pública). Un petit constructor va denunciar en el seu moment que l’empresa pública Adigsa, dedicada als habitatges socials, demanava als seus proveïdors que inflessin les factures fins a un 20% per a justificar unes sortides de diners que es destinaven, en realitat, a altres finalitats. En un inici hi va haver 8 imputats, entre els quals el diputat de CiU Ferran Falcó, que van ser acusats de malversació de cabals públics, frau, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat en document oficial. El setembre del 2013 el TSJC va arxivar la causa contra Falcó, i la causa contra la resta d’imputats va tornar al jutjat d’instrucció núm. 3 de Barcelona.

Finalment, el febrer de 2014 la instrucció va quedar tancada, i el jutge veu indicis perquè les set persones imputades vagin a judici. Entre els imputats hi ha 3 excàrrecs d’Adigsa durant l’últim Govern de Jordi Pujol: Josep Antoni Fondevilla (conseller delegat), Xavier Sala (responsable econòmic) i Jordi Huguet (director tècnic). La fiscalia ha demanat per a ells penes de presó d’entre 9 i 10 anys.

J

ordi Pujol, president de la Generalitat durant 23 anys, s’ha convertit en l’home de l’any per uns motius que apareixen en els mitjans sota els epígrafs de “No ho sabíem”, “Ningú no ho sabia”, “Quina sorpresa”, “Com podíem haver pensat en una cosa com aquesta”, etc.

Juntament amb els mitjans de comunicació, una part del món de la política segueix el mateix plantejament hipòcrita: expressa sorpresa, desconeixement, decepció.

Una part del món de la política segueix el mateix plantejament hipòcrita: expressa sorpresa Aquesta forma d’enfocar l’aparició en primera plana dels assumptes de la famiglia Pujol està fent forat, i la gent es pregunta com era possible que ningú no se n’assabentés o fes alguna cosa. La veritat, però, és que tot o quasi tot es coneixia, que tot o quasi tot havia aparegut als mitjans d’una manera o una altra, que tot o quasi bé tot va provocar accions parlamentàries, manifestacions polítiques i fins i tot denúncies a la fiscalia. Al llarg dels 23 anys pujolistes, el Govern de la Generalitat va mantenir un pols permanent per ocultar els “negocis” no només de la família Pujol, sinó de molts més personatges de CiU i del món de l’empresa vinculada a l’activitat pública i d’intensa amistat amb els personatges decisoris.

Els casos més destacats són els vinculats als set fills del president Pujol Com a curiositat malsana, he consultat la documentació parlamentària i els mitjans d’internet i he aconseguit fer una llista limitada de 50 casos de presumpta corrupció vinculada a Convergència Democràtica, Unió Democràtica, consellers del Govern, alts càrrecs i familiars. Els més destacats són els vinculats als set fills del president Pujol.

La llista, ja dic, és limitada i en molts casos engloba sota un “titular” diversos “negocis” o, fins i tot, una pràctica quasi permanent. Tot està a Google al vostre abast, per poc temps que hi dediqueu.

La barreja de política, presumptament nacional, i l’amalgama de negocis vinculats a les adjudicacions d’obres, als assessoraments reals o figurats, als treballs pagats i inexistents o a una forma més fosca de corrupció, els possibles pagaments per influenciar decisions administratives o de govern, han creat un vertader “sistema” dins de la societat catalana.

Aquesta darrera forma d’actuar ha estat la preferida de la família Pujol; de fet, és la que dóna més diners i resulta molt

4 | JOVENT NÚM. 110

incloent-hi el finançament irregular de CDC. El cas va acabar dividint-se en tres peces separades. Només la primera, que feia referència a la construcció d’un hotel de luxe, ja va portar Millet i el seu col·laborador Montull a judici. L’Audiència de Barcelona va reobrir el cas el juny de 2014, allargant-ne la instrucció.

5. SANITAT CATALANA. Antifrau denuncia que “el model sanitari català facilita la corrupció”. I en tenim alguns exemples...

A. CAS INNOVA. És un cas de presumpta corrupció política sorgit el 2012 i amb epicentre a la capital del Baix Camp, Reus. Els dos principals responsables són Josep Prat i Carles

top 5 difícil de comprovar, fora dels aspectes fiscals derivats, que és on la justícia pot incidir amb certa eficàcia.

El que succeeix ara és que “el sistema” ha rebentat per la “confessió” del president Pujol respecte d’una presumpta herència andorrana que ha coincidit amb una nul·la capacitat d’entesa amb l’aparell de l’Estat central, tolerant majúscul del “sistema” mentre CiU li tornava els favors.

Els “negocis foscos” disposen de mil maneres d’amagar el nucli de l’assumpte Molt probablement al final tindrem uns resultats relativament minsos respecte de la gran dimensió dels assumptes; qui col·labora o es beneficia de la corrupció i de l’amiguisme no es converteix en testimoni fiable. Les estratègies jurídiques allarguen infinitament els procediments judicials. Els “negocis foscos” són evidentment foscos i disposen de mil maneres d’amagar el nucli de l’assumpte.

Malgrat tot, si aconseguim que els ciutadans i les ciutadanes entenguin que no es tracta d’uns afers ocults, sinó que hi havia denúncia pública, acció judicial i política i que només van poder mantenir-se gràcies a les majories absolutes i la poca atenció dels votants, tal vegada aquesta batalla es pugui guanyar, ni que sigui per ben poc.

Enric Oltra Querol // Membre de l’àmbit d’Economia d’ICV

2. CAS PALLEROLS. Va ser un cas de corrupció lligat al finançament il·legal del partit polític UDC, una trama de malversació de fons de la Generalitat de Catalunya que havien de ser dedicats a la formació de persones aturades. Les subvencions dels cursos provenien de fons de la UE. A canvi de rebre aquesta subvenció, el 10% del seu valor es destinava al partit (595.972€).

La sentència del cas va arribar el 2013, per part del TSJC, i va ser resolta amb un acord entre la fiscalia i Unió per evitar les penes d’entre 7 i 11 anys que demanava la fiscalia (els acusats acceptaven els fets i les penes de presó quedaven reduïdes a menys de dos anys). Però finalment, el 2014, l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas i va sentenciar que dos dels condemnats havien d’entrar a presó (Fidel Pallerols i Vicenç Gavaldà). UDC va ser declarada responsable civil subsidiària.

3. CAS ITV. El cas de les ITV amanyava concursos públics per adjudicar-se estacions d’ITV, aconseguir subvencions i forçar canvis legislatius per fer caixa en el sector de l’energia. Oriol Pujol Ferrusola era l’encarregat d’aportar la influència política necessària. El 2013 el TSJC va assumir la instrucció de la causa de les ITV en la peça vinculada a Oriol Pujol, però el juliol de 2014 el cas va retornar al jutjat d’instrucció núm. 9 de Barcelona, ja que Oriol Pujol va renunciar a la seva condició de diputat. Pujol Ferrusola va ser imputat pel propi TSJC el març de 2013 per tràfic d’influències, acusació que posteriorment va ser ampliada a un delicte de suborn. El cas segueix en fase d’instrucció.

4. CAS PALAU DE LA MÚSICA. També conegut com a cas Millet, és un desfalc realitzat per Fèlix Millet i Tusell mentre és president del patronat de l’Associació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la implicació d’alguns dels seus col·laboradors,

Manté, dos alts càrrecs de la salut pública catalana, imputats des del 2012. A Josep Prat, que va dimitir com a president de l’Institut Català de la Salut, se l’investiga per diverses irregularitats, com lucrar-se a través de un centre de menors i realitzar pagaments injustificats de 720.000 a Carles Manté (CiU) a través d’una empresa municipal de Reus.

B. CAS RAMON BAGÓ. Va ser president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, així com líder i fundador del Grup Serhs i també alcalde de Calella per CiU. El seu cas ha demostrat com es pot fer servir el consorci públic per contractar serveis del seu holding. Una mala pràctica que un extens informe de l’OAC va denunciar, considerant un delicte el cúmul d’adjudicacions que van beneficiar els negocis de Bagó. Va adjudicar serveis de la Corporació a la Serhs per valor de 12 milions d’€. El març del 2014, però, la fiscalia va arxivar la investigació.

Però, ep! Que n’hi ha encara més... Com el cas Maison de la Catalogne, el cas Consorci de Turisme, el cas de l’empresa de jardineria Hidroplant (que implicava Marta Ferrusola), el cas Clotilde, el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat, el cas Eurobank...

Montserrat Mompió Gallart @munsamompio

Consulta’n la llista completa a:

revistajovent.cat

JOVENT NÚM. 110 | 5

5 cèntims...

Dependence

S

cotland voted No on September the 18th 2014. With a majority of 55 % or 2,001,926 votes against and 45 % or 1,617,989 people who voted Yes. The result is clear.

Record number of voter registration of 97 % and a turnout of 86 % on election day However, the enthusiasm, energy and power of the Yes campaign has exceeded any political campaign I have ever experienced in my life. It was phenomenal to see so many people engaged in politics, with a record number of voter registration of 97 % and a turnout of 86 % on election day.

When campaigning for any regular election, participation is relatively low and people do not really engage with the issues of the campaign. However, in this case, it was almost impossible to walk along though a street and not see a sign of solidarity with either campaign. The YES campaign was much move visible in all aspects but visibility does not guarantee success!

We, Scotish Young Greens, were actively involved in campaigning for independence and we had support from across Europe for this campaign. Some commentators but also people in Scotland have warned about Nationalism. The support from Greens across Europe was important as we, as part of the wider Green movement in Scotland, did not consider this vote to be about nationalism, but about selfdetermination, regionalism and local decision making.

“What will happen to...?” Was one of the most common questions by Better Together, the official name of the organisation campaigning for a No vote. The uncertainty and the fear of an unstable, unpredictable future was the key argument of Better Together. The currency question, EU membership, economic stability and job security portrayed voting YES as something risky and unsafe to choose. The BBC, and other media outlets have been accused by many, including the first minister Alex Salmond, to have been biased during the campaign and favour the No side.

Even though, Scotland could do so much better! The YES side inspired. It made people dream of what is possible, highlighting current inequalities across Britain and asking really hard question of why nothing has happened to improve this situation for so many people for decades.

Britain has the highest infant mortality rate in Western Europe, one of the worst child poverty rates in the indus-

6 | JOVENT NÚM. 110

trialised world - we can do better than that! In addition questioning the Status quo and highlighting what independence could do for Scotland was truly visionary and very realistic; free eduction enshrined in a written constitution; getting rid of nuclear weapons which are located in Scotland and people in Scotland would get the government they actually have voted for were key arguments. Besides those arguments, it would also address the so called democratic deficit in the UK, which can be summarized as the House of Lords, a disproportionate voting system and the West Lothian Question.

The YES campaign was truly uniting, engaging and reached voters who have been disengaged for years. The reality of a No vote is a win for the establishment and London-centred,

The YES campaign was truly uniting, engaging and reached voters who have been disengaged for years elitist, outdated and selfish style of politics. Since the referendum thousands of people have joined the Scottish Greens and the Young Greens because of that very feeling, and the urge and realisation that we need to to take action! The task ahead will be to engage those newcomers, continue to campaign for change and keep up the incredible positive mass engagement we experienced over the last months. We can’t wait to get started.

Johannes Butscher @MrJoBu // International Officer Scottish Young Greens @scotyounggreens

… sobre les confluències

Front Popular • PSOE (Partido Socialista Obrero Español) • IR (Izquierda Republicana) • UR (Unión Republicana) • POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) • PCE (Partit Comunista d’Espanya) • ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) • ORGA (Partido Galleguista) • Acció Catalana • Unió Socialista de Catalunya • PNRE (Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra) • Unió de Rabassaires • Partido Republicano Democrático Federal • Republicanos Independientes de Izquierdas • Partit Català Proletari • Esquerra Valenciana • Partido Sindicalista • + suport dels sindicats CNT, UGT

Eleccions generals a Espanya - Febrer de 1936 1r lloc 47,1% vots

Font: Programa del Front Popular (15/01/1936) Tuñón de Lara, M. “La Segunda República”.

A Historia 16, Vol. 22

Frentre Amplio • Artiguismo y Unidad • Corriente Popular • Corriente de Unidad Frenteamplista • Frente Izquierda de Liberación • Izquierda Democrática Independiente • Movimiento de Liberación Nacional • Movimiento Popular Frenteamplista • Movimiento Pregón • Movimiento 20 de Mayo • Movimiento 26 de Marzo • Partido Comunista • Partido Socialista • Partido Socialista – Movimiento Socialista • Partido por la Victoria del Pueblo • Unión Popular

Eleccions nacionals a l’Uruguai - Novembre de 2009 1r lloc 54,6% vots

Font: www.fcs.edu.uy Noves eleccions al Parlament uruguaià el 26 d’octubre de 2014

Front Social Unificat Syriza • AKOA (Esquerra Innovadora Comunista Ecologista) • DIKKI (Moviment Socialdemòcrata) • DEA (Esquerra dels Treballadors Internacionalista) • Ciutadans Actius • KEDA (Moviment per la Unitat d’Acció de l’Esquerra) • Kokkino (Roig, Organització Socialista Anticapitalista) • KOE (Organització Comunista de Grècia) • Xekinima (Organització Socialista Internacionalista) • Ecosocialistes de Grècia • Synaspismós (SYN)

Laia Andreu Autrand

Eleccions parlementàries a Grècia - Juny de 2012 2n lloc 26,89% vots

Font: www.syriza.gr, www.mst.org.ar

JOVENT NÚM. 110 | 7

TEMA CENTRAL

TEMA CENTRAL

Ciutats i pobles per canviar-ho tot Espanya, com la resta d’Europa, viu des del 2008 una crisi econòmica profunda. L’any 2010, amb l’entrada a la Generalitat de Convergència i Unió, es va donar el tret de sortida a Catalunya a una cursa cap a la destrucció de l’Estat del benestar. Les retallades en educació i salut, així com la reducció de sous del funcionariat públic, suposaven tota una declara-

L’any 2010, amb l’entrada a la Generalitat de Convergència i Unió, es va donar el tret de sortida a Catalunya a una cursa cap a la destrucció de l’Estat del benestar. ció d’intencions del Govern, ja que, mentre se suprimien drets socials, es reduïen impostos i es concedien subvencions a col·legis que separen per raó de sexe. Aquestes retallades, que a escala estatal varen començar amb el Govern socialista el 2010, quan el llavors president José Luis Rodríguez Zapatero va reduir dràsticament el salari dels funcionaris, va retallar en pensions i va frenar l’aplicació de la Llei de dependència i les ajudes a la maternitat, s’agreugen el 2011 amb l’entrada al Govern central del PP. L’austeritat pren una dimensió estatal i les mesures de reducció de despesa pública es generalitzen. El Govern no només retalla les inversions fins a la irrellevància, sinó que va un pas més enllà: implanta una nova reforma laboral que precaritza els drets laborals; s’aprova l’infame llei Wert,

8 | JOVENT NÚM. 110

que carrega contra la competència educativa de les comunitats autònomes que utilitzen la seva llengua com a eix vehicular en el territori, que retorna l’educació espanyola a l’època del franquisme amb la introducció de la religió curricular i que duu a terme una política lingüística aliena a la complexitat nacional; i encamina un rumb polític de supressió de drets socials. Aquestes polítiques, recolzades i promogudes des d’Europa a través de la Troika, també han tingut traducció en la depauperació del benestar local, amb el PP i tota la dreta segrestant les competències dels municipis amb retallades de tipus competencial i econòmic.

és l’Administració més propera a la ciutadania, l’ens que pren les decisions que ens afecten de forma més directa. I ha estat aquesta Administració local la que ha hagut de fer front a les noves realitats, donant resposta a les necessitats d’un veïnat que han incrementat com a conseqüència de les retallades.

Aquestes polítiques austericides han empitjorat la situació social del país i responen a una voluntat política de desmantellar l’Estat de benestar: les seves iniciatives han generat pobresa i desigualtat. A escala local, el Govern central ha aprovat la LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local) amb l’objectiu de “racionalitzar” l’Administració local i aconseguir un suposat estalvi econòmic. La llei es basa en la “Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera” (aprovada l’abril de 2012 pel PP, CiU i UPyD) sense tenir en compte els principis d’autonomia i de subsidiarietat, ignorant les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que presten avui els governs locals.

La nova llei local, juntament amb totes les polítiques generals i autonòmiques que afecten la ciutadania, no és neutral ideològicament; empeny cap a la privatització

En aquest augment de la desigualtat i en la pèrdua de drets socials i laborals és on es troben també els ajuntaments. I és que els ens municipals són òrgans administratius als quals constitucionalment es reconeix la funció de gestionar els diferents aspectes que puguin afectar directament els seus conciutadans i les seves conciutadanes. L’Administració local

La nova llei local, juntament amb totes les polítiques generals i autonòmiques que afecten la ciutadania, no és neutral ideològicament; empeny cap a la privatització de molts serveis públics municipals, en una clara estratègia d’anar laminant l’Estat del benestar que avui també, o sobretot, represen-

ten els ajuntaments (retallades en l’àmbit de dependència, en els serveis socials educatius, etc.). Davant aquesta envestida, cal la unitat d’acció del municipalisme català per defensar la democràcia local i les polítiques socials fetes a peu de carrer, a l’Administració més propera i on l’activitat política és més accessible a tothom.

Una unió que és, a la vegada, una obligació i una necessitat, ja que tant és cert que és un deure moral per a les forces progressistes combatre

juntes per fer fora els governs de dretes, com també és cert que només juntes podran les forces d’esquerres donar un gir de 180 graus a la situació actual arreu. Cal, per tant, articular un escenari de confluència electoral de les forces d’esquerres per superar l’status quo actual, aturar el desmantellament dels nostres drets i transformar la societat.

En definitiva, concebre el municipi com a àmbit d’actuació on iniciar el procés de transformació de la societat per tal de generar corrents alternatives al capitalisme. Els municipis, com a òrgans democràtics primaris, han de ser el punt inicial en què la ciutadania recuperi l’economia comuna, a partir d’una gestió directa i horitzontal de la riquesa col·lectiva. Una revolució que porti a àmbits d’autonomia la comunitat municipal, essent el món local un espai de lluita i d’alternativa a la política general. Un espai de lluita democràtica que es troba en greu perill per la proposició de llei que vol fer el Govern espanyol sobre les eleccions municipals. I és que l’Executiu de Mariano Rajoy té plantejat promoure una nova llei electoral que estableixi que la llista més votada sigui la que aconsegueixi l’alcaldia a aquell municipi. Una reforma que, si arribés a ser aprovada, podria significar l’obtenció de l’alcaldia de 40 capitals de província per part del Partit Popular. Una alteració del sistema que, en qualsevol cas, suposa un cop d’estat democràtic amb què es pretén desprestigiar el parlamentarisme, tornar al bipartidisme i deslegitimar el pluralisme polític. coNFLUIR PER GUANYAR-HO TOT Cal apostar, llavors, per una confluència d’esquerres que s’erigeixi com a canal alternatiu de la política convencional: una entesa que inclogui també els moviments socials i que permeti superar les coalicions tradicionals per, així, guanyar les eleccions i governar els municipis. En conseqüència, impera la necessitat de crear una unió de forces a través de la qual es pugui crear una oposició ferma a les polítiques d’austeritat. Una unitat municipal, a més, que sigui l’inici d’unió general de les esquerres al nostre país. La confluència de forces d’esquerres a escala local ha de ser el primer

La creació de col·lectius de lluita veïnals criden a l’optimisme pas cap a una revolució democràtica que trenqui amb el sistema actual, perquè només creant oposició i alterant l’ordre establert des de l’Administració més propera a la ciutadania s’aconseguirà iniciar un procés que ha d’acabar amb el canvi del rumb polític català, espanyol i europeu.

L’aparició de diverses forces d’esquerres, com ara Podemos en els últims comicis europeus, així com l’aparició de noves forces en clau municipal, com Guanyem a Barcelona, o la creació de col·lectius de lluita veïnals criden a l’optimisme.

Signifiquen l’entrada en la política convencional d’institu-

cions de política activa veïnal, d’organitzacions de nova política que porten amb si noves fórmules d’actuació ciutadana que han de ser escoltades. Partits que, si sumen forces amb organitzacions amb experiència institucional, podran materialitzar el canvi polític que tant es demana. En tot cas, però, cal tenir en compte que la confluència és un procés llarg. Cal que tots els actors valorin la seva participació en el projecte per, posteriorment, materialitzar la voluntat política de fer el camí de forma conjunta.

Arnau Martí Carretero @arnaumarti92

LA LRSAL L’any 2013, el Govern del PP va aprovar l’estacada final al món local espanyol, la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL). Aquesta llei, sota les premisses de racionalització i sostenibilitat, lluny de configurar-se com una ajuda als ajuntaments per a resoldre els problemes de la ciutadania, és un impediment per als i les representants democràtics a adoptar mesures d’interès general.

La nova llei introdueix de forma general l’existència i, per tant, la subjecció de tot el sistema local als principis d’eficàcia, eficiència i estricta subjecció a la normativa d’estabilitat pressupostària. En altres paraules, tenint en compte la mancança de suficiència econòmica dels ens locals, en comptes de garantir uns mitjans suficients per al desenvolupament de les funcions que la llei atribueix a les corporacions locals, s’opta per una mesura inversa: reduir el nombre de competències per, així, adequar-les als diners que tenen o poden tenir els ajuntaments.

A més, la llei retalla les competències municipals en benefici de les diputacions. La falta de definició concreta del municipi fa que únicament se’ls hagi de garantir un mínim que els faci reconeixibles en cada moment social. Tot i així, aquests mínims, no definits, semblen trencar-se davant la possibilitat que competències com la recollida d’escombraries, la neteja viària o els serveis socials i l’educació no siguin competència pròpia, sinó supramunicipal. Aquest fet, a més, porta implícits conflictes de legitimitat democràtica, ja que deixa de tenir sentit per a un ciutadà o una ciutadana anar a votar en unes eleccions locals quan sap que el gestor dels serveis que l’afecten serà una Administració a la qual no pot demanar responsabilitat política.

En conclusió, la LRSAL és una llei que reforma l’Administració Local, més pendent de l’opinió de la Unió Europea i dels agents econòmics que no pas dels propis actors del mapa municipal. És, en definitiva, una norma jurídica amb què es vol adequar la realitat local a l’interès del Govern central, però que difícilment respecta els principis d’autonomia local, subsidiarietat i legitimitat democràtica.

JOVENT NÚM. 110 | 9

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya

Resistències

Gaza: esperança després de la massacre

Una finestra al món

Va ser des de Llatinoamèrica, però, des d’on va arribar una oposició política i diplomàtica més forta front la carnisseria israeliana a Gaza. Xile, l’Equador, el Brasil, el Perú i el Salvador van cridar a consultes els seus respectius ambaixadors a Israel pels “bombardejos indiscriminats”, com va dir el Govern salvadoreny, i per l’“ús desproporcionat” de la força, com va denunciar el Govern brasiler.

L L

a Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) és una organització sense ànim de lucre que va néixer el 1988 i que agrupa 541 associacions de veïnat i 22 federacions. El seu principal objectiu és millorar les condicions de vida dels veïns i les veïnes, des dels barris de Catalunya, a través de la defensa de la universalitat en l’accés als serveis bàsics (educació, salut, cultura, mobilitat, etc.) i abanderant la lluita contra la degradació de l’espai públic, l’exclusió social i l’especulació urbanística.

Les associacions de veïns i veïnes van tenir un paper cabdal durant el final del Franquisme i la restauració democràtica, liderant les reivindicacions populars arreu de Catalunya.

Segons el periodista i historiador Marc Andreu, autor de la tesi doctoral Moviment veïnal i transició a Barcelona: la FAVB 1972-1986, “la lluita del moviment veïnal de Barcelona va ser clau en la construcció de la ciutat democràtica, amb el benentès que va aconseguir forjar una hegemonia cultural i política durant els anys setanta que va fer que la ciutat es plantegés amb unes claus força d’esquerres“.

Malgrat tenir una Junta Directiva que marca les línies a treballar diàriament a través d’una gerència, les entitats membres de la CONFAVC participen de la Confederació a través de la seva assemblea anual. En aquesta s’hi reuneixen les federacions i associacions de veïns i veïnes membres per tal d’aprovar el full de ruta del moviment.

Les assemblees serveixen per discutir i aprovar la memòria d’activitats i el pressupost de la Confederació per al següent curs.

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya ofereix, a més, un catàleg de serveis que va des de l’ajuda mútua entre les persones associades a l’hora de finançar un enterrament (Sinera) fins a la gestió de comunitats de propietaris d’habitatges. A més, la CONFAVC també

10 | JOVENT NÚM. 110

impulsa promocions d’habitatges protegits amb l’ajuda de les federacions veïnals.

Finalment, també cal destacar que el 2007 es va constituir la “Fundació CONFAVC: Estudis i recursos veïnals”, que ofereix formació i projectes per tal de reforçar els coneixements a les persones vinculades a les associacions. A més, també s’encarrega d’elaborar projectes, publicar documentació i assessorar en qüestions comunicatives per a enfortir les associacions i la seva projecció veïnal.

“Ni set, ni fred ni foscor.

Aliança contra la pobresa energètica” Amb aquest lema tan contundent, la CONFAVC titulava la seva campanya contra la pobresa energètica iniciada el passat mes de febrer. Juntament amb altres entitats, el moviment veïnal català posava sobre la taula que, a data de febrer de 2014, 1 de cada 3 persones a Catalunya vivia sota el llindar de la pobresa. A banda de bastir una xarxa potent de persones i entitats per combatre aquesta crua realitat, la CONFAVC aconsegueix fer de contrapoder al Parlament català reivindicant una vegada més una vida digna per a la ciutadania del nostre país.

Gerard Sentís Garcés @gsentisgarces

Per saber-ne més: http://www.confavc.cat/ http://www.fundacioconfavc.cat/ www.facebook.com/confavc

a darrera brutal operació militar de l’Exèrcit israelià a Gaza va matar 1.473 civils palestins, segons l’Oficina per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, dels quals 501 eren nens i 257 dones. L’OCHA estima que un total de 142 famílies palestines van perdre com a mínim tres membres i que Israel destruí 44.300 cases.

Durant els 50 dies que Israel va atacar la petita Franja de Gaza pràcticament de forma ininterrompuda, s’anaven sumant ferits, morts i desplaçats palestins. El que també s’anaven sumant eren les crítiques a Israel. Per tot Europa es van convocar manifestacions i concentracions demanant la fi de la massacre a Gaza, sent la manifestació a Londres una de les més nombroses, amb 150.000 assistents, on es podien sentir entre els eslògans des de crítiques a la política israeliana d’ocupació il·legal (1, 2, 3, 4, Occupation No More) fins a crítiques al propi Estat d’Israel (5, 6, 7, 8, Israel is a Terror State) i a la impunitat de què gaudeix.

Si bé la resposta ciutadana a Europa va ser contundent i inequívoca, la resposta de la majoria de governs europeus va ser equidistant, anant en la línia del que han fet sempre: equiparar ocupat amb ocupant, víctima amb botxí, argüint que Israel té dret a la pròpia defensa, fins i tot si es tracta de la població civil a la qual sotmet a bloqueig per terra, mar i aire. No obstant això, es van erigir algunes veus importants en el món de la política que qüestionaven la connivència dels seus propis governs amb els crims d’Israel. Aquest va ser el cas de la secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Exteriors britànic, Sayeeda Warsi, qui va presentar la seva dimissió del càrrec per no poder continuar donant suport la política que tenia l’Executiu del seu país amb la Franja de Gaza. La baronessa Warsi va escriure diversos tweets justificant la seva decisió i, en la seva carta de renúncia, es podia llegir que “les nostres polítiques en relació a l’Orient Mitjà i en concret la nostra postura front l’actual crisi de Gaza és moralment indefensable, no afavoreix els interessos del Regne Unit i tindrà conseqüències negatives a llarg termini tant en la nostra reputació internacional com domèstica”.

Els Estats Units, per la seva banda, continuen sent el millor amic i aliat d’Israel. Tanmateix, si bé la majoria de nordamericans simpatitzen amb els israelians front els palestins, comencen a créixer veus, especialment entre la gent jove, que qüestionen les decisions polítiques i militars d’Israel.

Una recent enquesta mostrava que d’entre els més joves de 30 anys hi havia una majoria que trobaven l’atac a Gaza injustificat. Una altra escletxa s’està obrint des dels jueus americans d’ideologia liberal. La majoria dóna suport a la creació de dos estats, s’oposa als assentaments jueus en sòl palestí i sent rebuig pel creixent nacionalisme religiós israelià. Destaca el grup Jewish Voice for Peace (Veu Jueva per la Pau), on gran part dels seus integrants tenen una ideologia d’esquerres. Aquest grup és un dels pocs grups jueus als Estats Units que ha donat suport al moviment de BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). El BDS és una iniciativa de la societat civil palestina inspirada en la Sudàfrica de l’apartheid, a la qual diverses organitzacions i personatges públics d’arreu del món s’hi han adherit des de 2005.

Mereixen una especial atenció les xarxes socials i la batalla que es lliura a internet. Durant les set setmanes que va durar l’atac militar contra Gaza, l’enfrontament va saltar a la xarxa i es podien seguir a través de Twitter, Facebook i altres pàgines web no només fotografies de la massacre o les darreres actualitzacions, sinó també opinions, notícies i informacions de les quals els mitjans de comunicació mainstream no se’n feien ressò. És a internet on els palestins estaven guanyant la batalla argumentativa.

Els actes d’Israel parlen per si sols, però si, a més, té la necessitat de defensar les seves accions davant de l’opinió pública és perquè el moviment de solidaritat amb Palestina i els palestins, units per les campanyes del BDS, estan guanyant la batalla de l’opinió pública. El següent pas, els governs.

Samira Shaban Pina @palestina_cat // Portaveu de la Comunitat Palestina de Catalunya

No et perdis aquestes campanyes! bdscatalunya.org i nomescomplicitat.cat

article complet a:

revistajovent.cat

JOVENT NÚM. 110 | 11

Cultura

El Cine Secreto una associació cultural on el cinema i la cultura són un mitjà d’integració social

A

ra fa onze anys, el 2003, es va fundar l’associació El Cine Secreto amb l’objectiu de difondre la cultura a través del cinema. El nostre motor principal era la passió pel cinema i les ganes de compartir aquesta passió. Volíem arribar a aquelles persones amb pocs recursos econòmics, amb risc d’exclusió social o a qualsevol col·lectiu que fos minoritari i que, d’alguna manera, no tingués veu dins d’aquesta societat. Per això vam anomenarla “El Cine Secreto”, perquè representava aquesta part invisible, “secreta”, de la societat.

El resultat no és només realitzar la pel·lícula, sinó més aviat el procés d’aprenentatge El camí fins ara ha estat ple d’experiències increïbles i, malgrat les dificultats que ens hem anat trobant, sempre acabem dient “ha valgut la pena!”.

Per altra banda, hem recolzat festivals alternatius com ara el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic o el festival de curtmetratges Filmets.

Tanmateix, el que més ens agrada és treballar amb la infància, l’adolescència i la joventut a través de curtmetratges de ficció, documentals o videoclips, on els nois i les noies expressen la seva creativitat.

Aquests col·lectius tenen molt a dir i la nostra metodologia, basada en la vida quotidiana de César Muñoz, escolta el que diuen i els dóna suport amb qualsevol idea. És la metodologia “DES DE – AMB”, DES DE la infància, l’adolescència, la joventut AMB el suport dels adults, en aquest cas els d’El Cine Secreto. El resultat no és només realitzar la pel·lícula, sinó més aviat el procés d’aprenentatge.

Estem tan acostumats a una societat “paternalista” que ens sorprèn que els xavals tinguin una idea pròpia

Las gafas del Bye bye, hasta otro ratito!

que els xavals tinguin una idea pròpia. El més fàcil és no escoltar el que volen dir.

Normalment, els tallers subvencionats ja estan predeterminats i forcen d’alguna manera que els nois i les noies facin el projecte pel qual s’ha donat la subvenció.

La subvenció està destinada, possiblement, a un projecte interessant per “quedar bé” davant dels inversors.

Realment, però, s’ha pensat el que volen els nois i les noies?

Molts educadors i educadores d’aquests casals són conscients d’aquesta falta de suport a les idees del jovent i, afortunadament, ens truquen per trobar aquesta ajuda fora del seu propi casal. Nosaltres valorem aquests propòsits i determinem si és possible dur-los a terme.

A partir d’aquí, iniciem un procés participatiu que s’inicia amb un taller de guió on els nois i les noies parlen de la seva idea i la desenvolupen. El Cine Secreto no intervé en el guió; només supervisa i dóna suport quan s’estanquen les idees. Els nois i les noies són els que decideixen qui dirigirà el curt, qui farà d’actor o actriu o qui compondrà la música.

Nosaltres ens limitem a fer de moderadors. No obstant això, en el moment del rodatge no podem evitar ser més actius en la producció per compensar l’esforç que fan.

El més interessant és com aprenen a discutir i solucionar els problemes Aquest procés pot durar anys, i sovint no es realitza la pel·lícula, però el més interessant és com aprenen a discutir i solucionar els problemes que sorgeixen dins la preproducció i el rodatge. També aprenen a relacionar-se dins l’entorn social on viuen i a comunicar-se amb les entitats a qui han de demanar permisos per poder rodar.

Possiblement no aconseguirem canviar el món, però si més no tenim el consol d’estar-ho intentant amb aquestes petites pel·lícules.

#gallardoN off ”El legislador no debe ser indiferente a la situación de muchas mujeres que ven violentado su derecho a ser madres por la presión que ejercen a su alrededor determinadas estructuras” 07.03.2012

12 | JOVENT NÚM. 110

Premi Neandertal de l’Any “Me da “reparo” entrar en un ascensor con una mujer por si ésta “se arranca el sujetador”

“La maternidad es la que hace a las mujeres “auténticamente mujeres” 27.03.2012

Fco. Javier León de la Riva (alcalde de valladolid), El Periódico, 21.08.2014

La vida del no nacido es un proyecto de vida humana y eso es un bien jurídico” 20.12.2013

“Si no fos perquè a Euskadi ens mataven, això de Catalunya seria pitjor’

“El aborto es un fracaso” La que faltava!

Soraya Sáenz de Santamaria a Público, 10.05.2013 “Vengo a anunciar mi dimisión. Creo que es mi obligación, puesto que vno he tenido capacidad de convertir en proyecto el anteproyecto de ley del aborto” 23.9.2014

Rosa Díez. Vilaweb, 22.09.2014

“No utilitzaré la família contra els homosexuals, ja que es van utilitzar els homosexuals contra la família” Nicolas Sarkozy Libération, 21.09.2014

Esports i masclisme “ Lo lógico es que el capitán hubiese sido un hombre”

“No es por ir contra ella, pero siempre que se pueda debe ser un hombre”

Toni Nadal, sobre Gala León (futura capitana de l’equip espanyol de Copa Davis), El Mundo, 22.09.2014

Fernando Verdasco a El País, 22.09.2014

“El fútbol no es un juego para señoritas” Carlo Ancelotti, entrenador del Reial Madrid. ABC, 13.09.2014

Mary Jo Alberdi // Presidenta d’El Cine Secreto

TUITS

Les piulades són reproduccions exactes a les originals

@EsperanzaAguirre La economía de mercado es la

@jordievole El Parlament convertido en el Cirque du

@cot_julia Toni Nadal obligará a Rafa a devolver todas

@valerosanmarti L’oasi català. Us en recordeu, de l’oasi català? Quin riure, eh. #oasi #catala

única que ha conseguido que los países con verdaderos problemas pasen de la miseria a la prosperidad. las ensaladeras porque es un premio muy maricón.

Els nois i les noies que van als casals de barris marginals sovint expressen la seva inquietud per fer un curtmetratge amb una idea que tenen. Ningú no els escolta. Estem tan acostumats a una societat “paternalista” que ens sorprèn

cerca

@carlesagusti “Fin de las ideologías, superioridad moral,

en las instituciones hay delincuentes y es necesario tomar el poder. ¿Partido neofascista? No, es @guanyem”.

Soley... du Jordi Pujol i Soley.

@elmundotoday Los fetos españoles lloran la marcha

de Gallardón y protestan con enérgicas patadas

Segueix-nos a @elJovent

JOVENT NÚM. 110 | 13

ENTREVISTA

ENTREVISTA

Rita Marzoa i Font “El que patim realment és un dèficit democràtic” Ets un bon perfil per demostrar que els drets socials i nacionals de la ciutadania catalana són indestriables. Què hi dius?

Que no només et dono la raó, sinó que els qui pensen que això és una condició o una altra, al contrari. Catalunya només serà social si disposa de les eines d’un Estat per poder decidir les seves polítiques socials. Som un país d’esquerres, ho demostrem cada cop que anem a votar encara que després les majories que es formen siguin les que siguin, i al llarg de la història la societat civil no ha estat en absolut conservadora, sinó progressista. A banda de patir el dèficit fiscal de qui tanta gent es lamenta i que evidentment existeix, jo crec que el que patim realment és un dèficit democràtic.

Rita Marzoa i Font (@marzoar) periodista de Catalunya Ràdio @Solidaris_CR i vocal de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural @omnium Nascuda el 1961, l’entitat ÒMNIUM, amb prop de 35.000 persones sòcies, treballa en els àmbits de foment de la cultura, la llengua, l’educació i la cohesió social.

El 9-N també vull decidir quina relació hem de tenir amb els països del sud, amb Europa, si vull estar sotmesa a la Troika El 9-N ens cal votar només per canviar la relació política de Catalunya amb Espanya, o bé hi ha elements que reclamen capgirar les polítiques socials, d’ocupació, ambientals, de gènere?

Jo el 9 de novembre no només vull votar per canviar les relacions polítiques amb Espanya, sinó per canviar-les amb el món.

Vull decidir quina relació hem de tenir amb els països del sud, amb Europa, si vull estar sotmesa a la Troika, en què inverteixo els recursos, quines polítiques de cooperació i d’exteriors fem. El 9 de novembre vull votar per decidir-ho tot.

L’ANC és un tibant que ens ha empès i Òmnium un cotxe escombra perquè ningú no quedi fora del procés Ets vocal de la Junta d’Òmnium. Us sentiu arrossegats per l’Assemblea Nacional Catalana (nascuda el 2011) a una dinàmica del “tenim pressa” més buida de continguts socials?

He de fer un matís. Dir que l’Assemblea està buida de continguts socials no és veritat. L’ANC és una eina, que va néixer quan va néixer, que segurament ha estat punta de llança, que ens ha arrossegat a tots. Diria que ens ha empès. Dins de l’ANC hi ha moltes sectorials amb molta consciència social.

Dit això, també diré que segurament el que l’ANC i Òmnium

14 | JOVENT NÚM. 110

som des de la societat civil és un tibant i un cotxe escombra de les curses de ciclistes, respectivament. Fa molt anys que porto l’àmbit de cohesió social a Òmnium, i no tindríem sentit si no responem a les necessitats de tot un país. Quan parlem de llengua, cultura i país ho fem en clau d’eines per a la inclusió i la cohesió de la nació. No podem permetre que en el procés quedi gent fora, tothom se l’ha de sentir com cosa seva. Per això és trist que la Llei de consultes hagi desaprofitat l’oportunitat de visibilitzar que som un sol poble, que la immigració dels anys 50 i 60 que va fer Catalunya gran, vinguda d’Extremadura, Andalusia o Galícia com mon pare, ara arriba d’altres llocs del planeta i ha de tenir dret a vot.

Hem perdut una oportunitat.

També n’hi ha, eh, d’extrema dreta. Si tu a un alemany li dius “els nacionalistes catalans”, se li posen els pèls de punta. Per això s’ha de desvestir una mica no diré d’identitat, ja que sóc filla de gallec i catalana, sóc sitgetana i també tinc identitat... però sí s’ha de parlar clar. Des del meu amor i respecte profund a la catalanitat, tinc arrels i branques que han abraçat un argentí, i tinc un fill amb ell. Quan aconseguim que l’arbre creixi sa, tenim molta feina feta.

Defensar el dret a decidir en clau de radicalitat democràtica és una bona manera de trobar aliats a l’Estat, a Europa i al món que ens ajudin a internacionalitzar el conflicte en tots els vessants?

Segur. No només aquí. Ho és al món mundial. Hem de fer foc nou, ens cal reconsiderar el moment i les polítiques que tenim.

És l’única manera, i és trist per a qui no ho vegi. A Escòcia, on hem tingut la sort de ser fa pocs dies, el procés ha estat integrador perquè era rotundament i radicalment d’esquerres, inclusiu, liderat des del Partit Nacionalista però integrant-hi feministes, radicals, verds, per canviar les relacions amb la Gran Bretanya que els han empobrit i no els han respectat la identitat. Aquí tenim l’oportunitat de seguir el procés volent un país socialment just.

Per tant, encara som de dretes i d’esquerres?

Sí, clar que sí. I tant. Jo sóc d’esquerres (riu).

Cal parlar de la Catalunya d’avui per dibuixar un nou país? Un exemple: la Catalunya d’avui necessita un sistema públic i universal de salut lliure de les retallades assistencials que se’ns imposen?

Evidentment que sí. No només lluny de les retallades, sinó redimensionant en què invertim. Dir avui que tenim recursos per a tot segurament és mentir a la gent. Ara, dir que tenim recursos per mantenir un benestar no és mentir, és dir la veritat. No em serveix que retallin a l’escola quan sé que aquest any s’ha renovat un conveni amb les escoles de l’Opus Dei per mantenir certs privilegis. Els diners hi són.

Això també és ser d’esquerres i de dretes.

La sobirania està al centre del debat.

Alhora que es reclama la unió fiscal europea, hi ha tot un seguit de processos de replegament nacional amb expressions d’extrema dreta a bona part d’Europa. Aquí no tant.

Com s’explica el procés català?

El ‘cas Pujol’ enfonsa un referent per a bona part de la ciutadania catalana, però no qualla la tesi de fer tremolar el procés sobiranista. La corrupció ha estat marca silenciada de la casa durant quatre dècades?

Ets periodista. Una secció sindical dels Serveis Informatius de TV3 denuncia propaganda en lloc d’informació al voltant de les mobilitzacions de la Diada. El problema és la crida a la mobilització, o bé no fer prou d’altaveu, per exemple, d’una convocatòria de vaga general?

Uf. (Fa una pausa). Els mitjans públics catalans evidentment tenen pecats com qualsevol. Des de TV3 i Catalunya Ràdio es poden haver comès errors de percepció pensant que es responia, i això també ho tinc clar, a un sentiment majoritari de la societat, del país. La debilitat dels mitjans no és pas a la pública; hi tenim grans professionals i eines de control excessivament polititzades, però són les nostres eines. La gran targeta vermella és per a la manca de mitjans privats lliures i independents que puguin fer de contrapoder al mitjà públic. Els públics m’ofereixen més garanties que allò que se m’explica és, com a mínim, al màxim de transversal. Vull trencar una llança a favor seu.

Què passarà el 10 de novembre?

Tindrem una feinada de por. Haurem de començar a construir tot allò amb què somiem.

Tant si votem com si no votem?

Votarem. Votarem. Com no hem de votar? Votarem.

Pau Planelles Oliva @pplanellesoliva

entrevista completa a:

revistajovent.cat

JOVENT NÚM. 110 | 15

O

D

A R

U S

N E

C

ENS ROBEN LA DEMOCRÀCIA

NÚM. 110 OCTUBRE 2014

JOVENT Revista Juvenil Alternativa

Participa a Joves d’Esquerra Verda!

Pots omplir aquesta butlleta i enviar-la a:

Vols rebre la revista Jovent?

Vols participar al consell de redacció?

Contacta amb nosaltres!

c/ Armengol 2-8, 08003 Barcelona nom i cognoms

WEB

adreça

municipi

telèfon

correu electrònic

treballes?

revistajovent.cat TWITTER

twitter.com/eljovent FACEBOOK

facebook.com/revistajovent

data de naixement estudies?

CP

on?

També pots contactar amb nosaltres a jev@joves.cat www.joves.cat