Llibret A.C. Falla Doctor Palos i Adjts 2023

EQUIP DE TREBALL

EDITA

A.C. Falla Doctor Palos i Adjts

COORDINACIÓ

Merche Aleixandre Vila i Chelo Tarazona Antonino

EQUIP DE TREBALL

Ángel Carrascosa Hernández, Chelo Tarazona Antonino, Lidia Villalba Gomez i Merche Aleixandre Vila

FOTOGRAFÍES

La Comissiò i David Gimeno Ferrandis

COL.LABORADORS

Jaume Lita Albert, Gustavo Clemente Diego, Mónica Arribas Alpuente, Vicente Soro Guillem, Aitor Sánchez Collado, Teresa Aparacio i Matallín i Carlos Segundo Rajadell

PUBLICITAT

Ángel Carrascosa Hernández

PORTADA I MAQUETACIÓ

Yogur de Fresa

DEPÒSIT LEGAL

V-3365-2017

Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció del Valencia de l’Ajuntament de Sagunt.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Este llibret participa en els premis de lletres falleres. (www.lletresfalleres.org).

PRÒLEG

DE LA PREMSA EN PAPER A LA PREMSA DIGITAL

Chelo Tarazona Antonino

Fallera AC Falla Doctor Palos i Adjacents

L’IMPACTE DE LES FALLES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA NOVA ERA: PREMSA GENERALISTA, ESPECIALITZADA I XARXES

SOCIALS

Aitor Sánchez Collado

Docent i periodista

EL PERIODISME FALLER: MODA O TENDÈNCIA?

Jaume Lita Albert

Periodista

CRONISTES FALLERS: DE LA PROMOCIÓ

DE LA FALLA A LA PREMSA DEL COR

Gustavo Clemente Diego

Periodista. Autor del llibre Ramón Espinosa, artista faller

EL PERIODISME, UN TREBALL APASSIONANT I SERIÓS ALHORA

Mónica Arribas Alpuente

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat CEU Cardenal Herrera

FALLES I PREMSA

Vicente Soro Guillem

COM DONAR UNA NOTÍCIA A UN XIQUET

PRÒLEG DE LA PREMSA EN PAPER A LA PREMSA DIGITAL

Chelo Tarazona Antonino

AVUI EN DIA, QUASI TOT ES POT VEURE O LLEGIR EN LES XARXES

SOCIALS, EIXA VARIETAT DE PLATAFORMES, APLICACIONS I TECNOLOGIES

QUE PERMETEN A LES PERSONES INTERACTUAR SOCIALMENT AMB ALTRES A TRAVÉS DE LA WEB.

Els mitjans socials s’han convertit en una part integral de la vida en línia, segons els llocs web i les aplicacions socials han anat proliferant. La majoria dels mitjans de comunicació tradicionals en línia inclouen components socials.

Ací és on ens preguntem: han superat els mitjans digitals els mitjans tradicionals? Amb mitjans tradicionals ens referim a la ràdio, televisió i mitjans impresos. Recordem que els mitjans digitals van enfocats a totes aquelles eines que fan ús de les noves tecnologies per a realitzar la labor informativa.

En la nostra comissió, Doctor Palos, era l’any 2000 quan per primera vegada dedicàvem la setmana cultural a l’evolució dels mitjans de comunicació, escrits, a la comarca.

Vint-i-dos anys després, hem tornat a exposar una xicoteta mostra, però aquesta vegada per preguntar: continuarà més temps la premsa escrita o sols tindrem premsa digital?

Ara amb les xarxes socials, qualsevol cosa que volem mostrar, anunciar o fins i tot criticar o satiritzar, ho podem fer des d’aquestes xarxes socials, és igual el color de la notícia, groc, rosa, blanc o negra.

És així com, sense eixir de casa, ni comprar la premsa, ens podem assabentar de les coses i interactuar.

Les falles continuarem sent notícia en eixa premsa escrita?

Chelo Tarazona Antonino

L’IMPACTE DE LES FALLES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN LA NOVA ERA: PREMSA

GENERALISTA, ESPECIALITZADA I XARXES SOCIALS

LA INFORMACIÓ

FALLERA HA TRANSITAT DES DELS SEUS INICIS

ENTRE LA PRO-

FESSIONALITAT I PERÒL’AMATEURISME, SEMPRE FIDEL A PROPOR-

CIONAR AL PÚBLIC INTERN (FALLER) I EXTERN (LA RESTA DE LA SOCIETAT)

LA REALITAT D’UNA FESTA

QUE GENERA

MILERS D’IMPUTS

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

INFORMATIUS A L’ANY, QUE MARCA LA SEUA

PRÒPIA AGENDA

INFORMATIVA, DESENVOLUPA ELS SEUS

GATEKEEPERS (TRIEN QUIN

TEMA ÉS SUSCEP-

TIBLE DE SER NOTÍCIA I QUIN NO)

I CREA ELS SEUS LÍDERS D’OPINIÓ.

Després de la pandèmia de la Covid-19 la festa es troba en un punt d’inflexió delicat: crisi d’identitat, massificació de la setmana fallera, pèrdua d’interés per la joventut en un context de societat de consum i d’oci amb infinitat d’oferta i quotes baixes de responsabilitat i compromís altruista per treballar al casal. Aquests problemes se sumen als tradicionals com ara:

crisi de convivència veïnal, burocratització de la festa, externalització dels serveis que abans feien els fallers i crisi dels sectors tradicionals: artista fallers i pirotècnica, etc. En paral·lel, els mitjans de comunicació es troben en crisi permanent per la precarietat laboral, la inestabilitat dels contractes de treball i la difícil adaptació a l’era digital en un context multiplataforma de canvis constants.

Aquest brou de cultiu serà la tempesta perfecta on es desenvolupe la premsa fallera, dividida entre periodisme especialitzat (publicacions, webs o programes dedicats exclusivament a l’àmbit faller) i periodisme generalista local (grans mitjans) i comunicadors interns (gabinets, webs i, sobretot, xarxes socials de les falles i juntes locals).

NAIXEMENT DE LA PREMSA FALLERA

Parlar de la història de la premsa fallera és parlar de la història del naixement i evolució de la festa, ja que pràcticament des dels seus inicis les falles han interessat les empreses periodístiques com a reclam per a atraure lectors, fins al punt de crear-se una explosió de capçaleres especialitzades al primer quart del segle XX on es recomanaven rutes per visitar falles, les explicacions i algunes auques, tires còmiques i breus articles d’opinió sobre la festa i el veïnat.

Així trobem en els diaris generalistes de finals del XIX breus i notícies relacionades amb la preparació de la festa, la part burocràtica de permisos i taxes, fins la part còmica i crítica d’allò que el veïnat ficava en la palestra. Aquesta premsa del cap i casal es va convertir en altres “premses falleres” allà on es plantaven cadafals arreu del territori: Xàtiva, Sueca, Alzira, Gandia, Torrent, etc. La premsa fallera especialitzada naix a València ciutat fa més de 130 anys. Les primeres publicacions que van veure el filó comercial de la incipient festa

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

van ser “L’Aranya Negra” entre 1888 i 1890, “Les Falles de San Chusep” entre 1906 i 1913, i “Les Falles” en 1907. El 1912 va veure la llum el “Pensat y Fet”. No va ser la primera, però sí la que va tenir major continuïtat –de 1912 a 1972–amb l’excepció dels tres anys de la Guerra Civil i l’especial de l’any 1946 per pressions polítiques tendents a la incorporació del castellà en les seues pàgines. En total, 57 números explicant en valencià, plenes d’enginy i gràcia amb moltes col·laboracions d’escriptors i intel·lectuals, i sempre vorejant la censura. Revista fallera i també literària, que a partir de 1945 va optar per publicar només en vers per a obviar les prohibicions lingüístiques i amagar millor les seues satíriques denúncies sobre la despersonalització valenciana. La Federació de Falles Benicalap-Campanar va celebrar una exposició sobre dit centenari.

Posteriorment van aparéixer revistes falleres com “El Cohet”, “El Faller Major”, “Carcassa Fallera”, “Concurs Faller”, “La Despertà”, “El fallero”. Totes elles van seguir el seu estel fins caure en l’oblit per l’avanç d’altres publicacions com “El Turista Fallero” (anual). Les últimes a incorporar-se al quiosc van ser “Festivitat fallera”, “Mundo fallas” (mensual) i la seua germana “Actualidad Fallera” (mensual), que segueix en actiu. Un altre estil de publicacions van ser la revista d’investigació “ArtFa” (primer número a la tardor de 1991), centrada en els artistes fallers, amb clara voluntat d’aprofundir en la part històrica de la festa i la reflexió per millorar. En el seu tercer any (1996) es presentava com a “ASSOCIACIÓ CULTURAL

D’ART INVESTIGACIÓ SOBRE LA FESTA EN COL·LABORACIÓ AMB EL GREMI D’ARTISTES FALLERS”. Sanchis i Mir al capdavant van donar a llum la seua filla “Cendra” (trimestralment, aprox. i encara en actiu) amb una voluntat millorada i expansiva que compta amb una gran nòmina de col·laboradors de tota la Comunitat Valenciana. Per últim, la “Revista d’Estudis Fallers. Quaderns d’Investigació Social de la Festa” (de l’ADEF), nascuda al setem-

bre de 1994, també és de caràcter anual i amb voluntat científica per dur a terme els objectius de promoció i difusió de la investigació, amb treballs originals relacionats amb les Falles i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. Caldria prestar atenció a les publicacions falleres anuals de cada població.

En paral·lel hem de diferenciar la premsa generalista que dedica seccions dedicades a falles o bé els grans suplements monogràfics com Levante-EMV, coordinat per Moisés Domínguez, o Las Provincias, coordinat per Ada Dasí, amb el resum d’allò destacat de l’any, els esbossos i l’agenda i armari de les falleres majors i corts. Ací també cal destacar els suplements de les comarques en matèria fallera, així com les edicions especials dels diaris locals de cada població fallera. Per exemple a Torrent la primera notícia de falles es publica al diari local “El Torrentino” (març de 1900), però després es publicaria al setmanari “Torre”, al “BIM”, al diari gratuït “La Opinión de Torrent”, “Nou Horta”, “El Meridiano”, així com els 51 números de la revista oficial de les falles de la capital de l’Horta Sud, “El Granerer”.

PUNT D’INFLEXIÓ: LA PANDÈMIA I LA CRISI DE LA PREMSA

En març de 2020 la crisi sanitària de la Covid-19 va paralitzar el món. La festa també, a cinc dies del començament. La premsa havia d’informar (Sánchez, 2021)1. El 78,6% dels periodistes i informadors enquestats va dir que no havia parat la tasca comunicativa, ni tan sols durant el confinament, enfront del 21,4%

1. Sánchez Collado, Aitor (2021): En moviment: informació fallera en temps de pandèmia. Llibret falla Luis Cendoya. Port de Sagunt.

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

que només van parar durant el temps de confinament i després van continuar el treball informatiu. En aquest sentit, el programa de ràdio «Gente de Fallas», d’Onda Cero, conduït per Boro Peiró, no va fallar a la seua cita setmanal a les vesprades (dilluns i dimecres a les 20 hores i inserit com a secció en el magazín de matins) i ha sigut el que ha mantingut la seua audiència fidel en les seues retransmissions, en menor mesura, la revista especialitzada Actualidad Fallera també va mantindre el tipus i ha tret números al carrer i la seua web online, o el programa de ràdio «Ser falleros» (en la Cadena Ser) on cada divendres dedicaven el programa a palpar els sectors afectats, així com “Tot és festa”, amb Jaume Bronchud, de Levante TV. Ell ho té clar en afirmar que “En el cas de Levante TV, la importància dels caps de secció cap a les falles era absoluta. Arribàrem a fer una programació de setmana sencera durant març tot i que no hi havia falles.” Laura Sena, periodista de la secció de l’Horta, de Levante-EMV comentava que “En el cas del diari Levante-EMV, sí, absolutament. Ha estat una prioritat.” Per la seua banda, Julio Tormo, un clàssic en la informació fallera al capdavant de Tele 8 (Mediterrani) ha considerat que la informació fallera “Ha estat molt condicionada per la situació sanitària.” Roberto, del mitjà especialitzat “Hablemos de Fallas” considera que “Sí, donada la incertesa sobretot de dates possibles per a celebrar la festa i les contínues reunions de la Mesa de Seguiment es donava la necessitat d’informar sobre tot això.”

D’igual manera Antonio J. Fresno destacava el punt contraproduent de tanta informació fallera: “Massa, en ocasions provocaven una major inseguretat al sector faller amb molta informació que, en ocasions, eren elucubracions”. És el que en termes periodístics es coneix com “infoxicació”, és a dir, la impossibilitat de la societat a processar una gran quantitat d’informació. Manuel Andrés Zarapico, responsable de la revista Actualidad

Fallera, aportava el punt més crític, en considerar que els cap de premsa no els ha interessat tant la informació per fer de servei públic, sinó que “de fet l’han utilitzada com a element de clickbait”. En aquesta línia, Quique Collado, periodista al front del portal especialitzat «Som Patrimoni» considerava que “No. La cultura popular ha sigut una de les grans perjudicades. Molta gent oblida que la cultura és part de la salut”. En eixa línia negativa estava Amadeo Sanchez, de la plataforma online Univers Faller, i Andreu Fernández, del portal veterà en informació fallera Distrito Fallas.

Sánchez, d’Univers Faller, també opinava que “La “informació fallera” s’havia bolcat, en molts casos, per a ajudar els sectors productius de la festa. La premsa general, com és costum, a part d’algun titular sensacionalista poca informació i bastant desinformada.” Roberto, de Hablemos de Fallas, comentava que la impressió era “Totalment positiva. Existia una gran preocupació per aquests sectors greument afectats i es donava veu a aquests perquè tots conegueren les seues necessitats i inquietuds.” Mentre que Fernando Manjón donava un gir més en afirmar que “ha sigut més que correcte, moltes vegades per damunt del propi sector de falles i fallers”.

El periodisme es troba en crisi cíclica i ara amb el nou panorama multiplatorma més encara. Les empreses de comunicació veuen disminuïda la partida de publicitat per la crisi mundial i la inestabilitat laboral continua sent una constant. A la comunicació fallera molts programes de ràdio i perfils i pàgines estan desenvolupades per gent aficionada i altruista.

Manuel Andrés Zarapico era clar i apostava per un exercici de renovació: “Aprenguem d’aquesta situació i mirem al futur. No tornem a les zones de confort ni al “de tota la vida”. Vegem en aquesta situació tan inusitada, atípica i tremenda una oportunitat

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

d’evolució.” Com a la resta d’esferes socials, la humanitat ha tornat a la rutina, sense posar en pràctica allò reflexionat en pandèmia.

XARXES SOCIALS: IMPACTE A TEMPS REAL, TENDÈNCIES, STREAMING… SABEM COMUNICAR?

Aquesta nova etapa de les falles ha arrencant com abans de març de 2020, sense grans aportacions d’allò aprés en pandèmia. Les reflexions teòriques que feien fallers de com havia de ser la festa ha quedat desdibuixada per la marabunta de la rutina… i en aquest punt com comuniquem la festa?

En desembre de 2022 es van celebrar els col·loquis de les XVIII Converses “Els Falles al Peset”, organitzat per l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) per reflexionar sobre aquests temes. María José Aledón moderà els ponents: Maria Tomás (vicepresidenta de Mitjans de Comunicació de la Junta Central Fallera), Sandra Ferrandis (màrqueting digital de Les Naus), Paloma Mas (responsable d’esdeveniments i cultura en Plug and Play), Iván Esbrí (gestor de comunitats virtuals del Gremi d’Artistes Fallers) i José Olmos (coordinador de projectes de Granissat Estudi Creatiu).

Com arreplega Carles Andreu al portal especialitzat Distrito Fallas: La influència de la pandèmia en la virtualitat de les Falles va ser un dels primers punts que es van tocar. Es va admetre que entre els fallers i falleres va haver-hi moltes iniciatives per a celebrar actes virtuals, dels quals poc queda actualment en poder celebrar-se en persona. Va ser una època en què les xarxes socials es van convertir en mitjans de comunicació i el casal es va traslladar al món virtual amb reunions a través de programes com Meet o Zoom. Tanmateix, una ve-

gada passat el confinament, tot això va descendir considerablement, encara que hi ha comissions falleres que continuen informant a través de les xarxes socials, cosa que la taula va considerar que és necessari. De tota manera es va alertar que no és bo el seu abús, perquè pot arribar al punt que les xarxes socials ens incomuniquen i ens separen del món real, que és l’important.2

En la nova era del streaming, on les falles són consumidores i a la vegada generadores d’informació és vital guardar una bona imatge de la comissió, ja que moltes de les publicacions o directes que es fan reforcen eixa idea negativa que la societat té de la festa: sorollosa, talls de carrer, etc.

María Tomás aposta per focalitzar la notícia, adaptant el missatge a la xarxa social corresponent i intentant enganxar les persones que no són consumidores habituals de notícies falleres, cuidant el llenguatge i la imatge corporativa, publicant notícies sobre tots els temes encara que molta gent busca el “peineteo”. L’agenda de les falleres majors de les comissions i representants arrossega l’agenda informativa i de vegades es deixa de comunicar aspectes importants de la festa i el seu impacte cultural, que queda eclipsada per la part més social.

Els ponents van valorar el treball que fan els community manager de les comissions, encara que van reconéixer que molts necessiten formació i destacar els punts forts de cada comissió (la falla, el teatre, els playbacks, etc.) per diferenciar-se i ser conscient d’allò important, ja que algunes comissions no publiquen cap

2. https://www.distritofallas.com/2022/12/22/la-imagende-las-fallas-en-internet-es-la-adecuada/

L’impacte de les falles als mitjans de comunicació en la nova era

foto de la falla plantada, ni l’enllaç digital del llibret, ni tan sols de la cremà. Per revertir aquesta imatge negativa de la festa alguns proposen actualitzar les xarxes amb fotos de fallers reciclant o netejant els carrers, o donant una visió més solidària.

El futur de la festa i la manera amb la qual la comuniquem seran vitals per garantir la viabilitat de la festa en un context de competència extrema en una societat d’oci i individualista on la falta de temps, la dificultat de conciliar vida laboral i familiar i l’estrès condicionen el poc temps dels valencians. La majoria prefereixen dedicar el seu temps lliure a viatjar, a fer escapades de cap de setmana, o practicar esport o turisme gastronòmic i no invertir-lo en falla. Les noves generacions, que seran el futur de la festa, tenen cada vegada menys interés en la part cultural de la festa i perdem atractiu a marxes forçades que hem de recuperar encara que siga convencent-los a les xarxes socials.

EL PERIODISME FALLER: MODA O TENDÈNCIA?

Jaume Lita Albert Periodista

DES DE FA ANYS SORGEIXEN PROJECTES PERSO-

NALISTES AMB VOCACIÓ DE CONTAR EL QUE PASSA PERÒ SENSE FORMACIÓ

PROFESSIONAL, IMITANT MODELS DE FIGURES HISTÒRIQUES EN COMUNICACIÓLA DE LA FESTA.

Una part essencial del que són les Falles hui dia li ho deuen al periodisme, a aqueixa informació que busquem en les hemeroteques per a veure des de quan hi ha informació fallera i que ens serveix actualment per a recuperar actes, fer estadístiques o recordar algun moment històric. La relació entre les Falles i el Periodisme van lligades quasi des de l’inici. O més

El periodisme faller: moda o tendència?

ben dit: les Falles i la Comunicació. El que feien aquells joves per a “l’estoreta” era comunicar-se amb el seu entorn, anunciar que buscaven “trastos” per a fer la falla de Sant Josep. Aqueixa comunicació directa, parlada, xisclada en ple carrer, només la podien rebre aquells que la presenciaren, per la qual cosa algú imagina desenes de missatgers fent-la arribar a la resta de la població. D’aquelles persones, aquests periodistes.Durant anys l’única informació fallera era la premsa. Ací tenim l’exemple de Las Provincias. Un periòdic que durant quasi 160 anys ha relatat, quasi des dels inicis, les aventures falleres per València i municipis pròxims. Fa uns quants anys vaig tindre l’oportunitat de bussejar en l’hemeroteca fallera del periòdic i és un luxe. M’imagine els valencians de fa 90 anys comprant el periòdic per a consultar qui havia guanyat, perquè fins i tot llegir-lo alguns ho sabien, però uns altres no. En cròniques de tota mena trobem detalls, anècdotes i informació important, però no amb el repòs al qual estem acostumats actualment. La informació fallera de llavors era molt simple, però més extensa del que podem imaginar. En un paràgraf ens trobem diferents i diversos fets ocorreguts en diverses falles. Això ara no passa.

Tal vegada la major novetat que trobem en la informació fallera des de fa mig segle és veure com s’ha guanyat amplitud informativa, espai durant tot l’any. Antigament només s’informava de forma molt puntual. De la Gran Setmana Fallera dels anys 40, informar des de principis de març o finals de febrer només un any després, a deixar-nos unes dècades després amb notícies durant tot l’exercici. Així s’ha anat guanyant un calendari que no té inici ni fi, que enganxa un exercici amb un altre. Es manté durant tot el curs.

Per a cobrir aqueixa informació anual van anar apareixent fa dècades una sèrie de figures que són el germen de l’actual situació periodística. Cert és que aquest moviment es va implantar amb major velocitat

Jaume Lita Albert

que les facultats periodístiques, per la qual cosa inicialment estàvem davant d’aprenents o persones amb vocació informativa. D’aquells anys sorgeixen noms il·lustres dins de la informació fallera com Manuel Andrés Ferreira, referent a Las Provincias, entre altres.

A poc a poc es van anar sumant altres noms, però sempre des de capçaleres periodístiques de prestigi a València, eixint de la premsa escrita i arribant a la ràdio i també arribant anys després a la televisió. El desembarcament tecnològic ha provocat un autèntic terratrémol i el que s’ensenya en la carrera de Periodisme com a “periodisme de carrer” ha suposat un boom dins de la pròpia manera d’informar sobre les Falles.

Tenint en compte la particularitats del periodisme faller, que no es caracteritza per aprofundir en la crítica i l’anàlisi puntual, sinó per promocionar de manera positiva tots els col·lectius de la festa, les comissions falleres han sabut guanyar-se el col·lectiu periodístic. Durant tot l’exercici es repeteixen les invitacions a esdeveniments i actes especials. Això abans no passava. Ara des de les falles es busca aqueix efecte crida per a ser notícia, sense que en determinats casos hi haja una excusa o “perxa d’actualitat” que permeta al periodista o comunicador saber diferenciar entre notícia i esdeveniment.

Vivim una època de multitud periodística en la festa fallera. Està de moda. Des de fa anys sorgeixen projectes personalistes, que busquen repetir èxits d’aquelles figures de fa dècades, amb vocació de contar el que passa però sense formació professional. O molt amateur. El Periodisme de hui dia no és únicament replicar el que passa, fer arribar a la gent el missatge com si fora una simple nota. En el Periodisme entra l’anàlisi, l’ordre de la informació i la depuració de dades que deixen una comunicació el més directa possible amb l’audiència. A tot això faltaria per afegir l’efecte de les xarxes socials. Ara les pròpies comissions són

El periodisme faller: moda o tendència?

les que anuncien els seus actes per a dirigir-se a la seua particular audiència, deixant oberta la porta al fet que la informació siga completament replicada pels comunicadors. Ací hauria de sorgir el paper del periodista faller, intentant ampliar o concretar l’apunt indicat per la comissió, sumant valor personal. Sense oblidar que hi ha grups que exerceixen una tasca comunicativa únicament a través de xarxes socials: pàgines de Facebook o Instagram que busquen ser un contenidor d’informació fallera.

Agrupant tot l’anteriorment descrit ens trobem amb la part més positiva de la revolució tecnològica, que és la quantitat de suports en els quals trobem hui dia la informació fallera. Òbviament parlar de Falles ha canviat molt des de fa quasi un segle. Tot ha canviat, tot s’ha anat adaptant a les possibilitats del moment i als avanços de cada societat. Es manté aqueix personalisme en uns certs projectes però el gran beneficiat és el col·lectiu, el que veu la possibilitat d’assabentar-se de tot el que passa en cada comissió fallera. El periodisme faller ja no serà el que era, però tinguem clar que tampoc és ara el que serà en un futur. Tot ha de canviar i ha d’anar adaptant-se, però sempre parlant de Falles.

Jaume Lita Albert

CRONISTES

FALLERS: DE LA PROMOCIÓ DE LA FALLA A LA PREMSA DEL COR

Gustavo Clemente Diego Periodista. Autor del llibre Ramón Espinosa, artista faller

L’OFICI DE PERIO-

DISTA I EL D’AR-

TISTA FALLER TE-

NEN MOLTS VINCLES CO-

MUNS. EN TOTS

DOS CASOS, ES FA UNA CRÒNICA

SOCIAL, DES DEL PUNT DE VISTA

CRÍTIC, AMB UNA VOCACIÓ ESTÈTI-

CA, I AMB UN FINAL COMIRREMEIABLE, SERÀ LA VIDA EFÍMERA

DEL FRUIT DEL TREBALL, QUE

ACABARÀ CREMANT-SE. AIXÒ SÍ, QUAN LA TASCA

S’HA FET AMB

TOTA L’ÀNIMA, A VOLTES QUEDA EN L’ESPECTADOR UN RECORD INESBORRABLE.

Va haver-hi una època on els cronistes eren discrets difusors del treball dels artistes fallers, orfebres de la paraula, manobres dels futurs historiadors fallers i, en definitiva, amants de la falla, sense més additius, la qual idolatraven com si es tractara d’una deïtat hinduista, d’eixes que no ens deixen cremar. Justament per tot això, en una època com l’actual, en què la vida de les falleres i la seua cort semblen l’epicentre de la informació, si s’ha de jutjar pels clics d’Internet i la venda d’exemplars sobre la matèria, els cronistes que entenen que sense la falla, esta festa seria equiparable a qualsevol altra del món, resulten una espècie en perill d’extinció.

Ja no abunden els professionals que destaquen per la promoció de la falla, que ocuparien, com a molt, un tercer lloc en un podi encapçalat per aquells

que, bàsicament, fan servir la figura de les falleres majors per a guanyar audiència, seguits d’aquells que, fonamentalment, es promocionen a si mateixos. Repassem cronològicament com s’ha viscut esta involució durant l’últim segle. Abans, però, que servisquen estes línies per a retre tribut a un historiador de referència a Sagunt, com va ser Emili Llueca, mort en 2008. Cronista de festes, Falles i cultura popular. Va escriure Història de les Falles a Sagunt. El seu fill Albert Llueca en custodia el llegat.

Durant els anys 30 del segle passat, destaca la figura del periodista Manuel García Dasí, conegut amb el malnom de Tristezas. Treballava en Levante-EMV. Els artistes li tenien molt d’afecte, com està demostrat gràficament en una foto on està posant amb Regino Mas, Modesto González, Rafael Raga, Carmelo Roda i Ballester Pérez, entre d’altres artistes de la primera fornada dels anys 30. Uns artistes que, durant la transició del segle XIX al XX, deixen de ser jogueters, cartoners o sabaters, per a centrar-se en els seus nous tallers de fer falla. En termes del professor Antoni Ariño, comencem a parlar de “festa unànime”. Van ser els pioners que constituïren l’Associació d’Artistes Fallers. Al mateix temps, la festa començà a tindre una projecció internacional, amb els cartells, el tren faller, etc. En tot cas, la falla pròpiament dita era l’epicentre de la festa per a cronistes com Tristezas.

Per la seua part, Juan Pérez del Muro va ser el creador del personatge d’historieta “Colilla y su pato banderilla”, dins del setmanari Los chicos. Un personatge que tenia un amiguet i, junts, vivien aventures. A partir de la Segona República, és a dir, a partir de les falles de 1932, es va començar a convocar el premi de les falletes infantils. El premi consistia en una silueta de Colilla feta en fusta i retallada. A més de dibuixant, Juan Pérez del Muro era cronista. El seu personatge va ser un estímul per

Cronistes fallers: de la promoció de la falla a la premsa del cor

a les falles infantils i això el va convertir en un dels periodistes més estimats pels artistes. De nou, la falla continuava en el centre de la informació.

Ja en els anys 40, Vicent Ros Belda, periodista de Ràdio València, reprengué el concurs de les falles infantils. Ros Belda dirigia el programa infantil “La hora del señor Pérez, el amigo de los niños”. Quan arribaven Falles, feia crònica de les falletes infantils de l’any i donava premis. Ros Belda també va ser molt volgut pels artistes. La Junta Central Fallera el va fitxar per a una delegació de falles infantils, creada ad hoc per a ell. Tot i que no va percebre salari per eixa tasca, estigué al servei de la festa des de 1943 fins la retirada, l’any 75. I, així, la falla continuava estant en el centre del focus mediàtic.

Continuem cronològicament, fins arribar a Francisco Pérez Puche, autor del llibre Fallas en su tinta, un mena de dietari-anuari que comprén els anys entre 1939 i 1975 i tot el que va esdevindre entre el franquisme. Sempre vinculat a Las Provincias i a Diario de València, Pérez Puche firma el llibre amb Vicente Lladró Carbonell. Quan arriben Falles, el periodista sempre recorda son tio Julián Puche en algun article.

També destaquem Enric Soler i Godes, qui dona nom al premi d’articles de l’Associació d’Estudis Fallers. Va ser professor, amb una vessant periodística que va dur a terme entre els anys 50, 60 i 70.

A nivell gràfic, cal esmentar el llibre Historia gráfica de las Fallas, amb textos de Vicent Vidal Corella, i fotografies del seu fill, Luis Vidal, així com de José Penalba, i alguns freelance com Finezas i Desfilis, que també hi col·laboraren.

Durant els anys 80, trobem la figura de Manuel Andrés Ferreira, a Las Provincias. Seua era l’única crònica de l’Exposició del Ninot que es podia llegir aleshores, per exemple. Levante-EMV no va tocar eixos assumptes fins que no va entrar Moisés Domínguez.

En televisió, durant els 90, cal destacar l’aportació de Paco Nadal a Canal 9, qui venia de narrar el futbol i adaptà eixe estil fresc a les transmissions de mascletaes, amb termes que popularitzà com ara “mamprén la disparà…”.

Moisés Domínguez és la gran referència en premsa escrita durant les últimes dècades. Idolatra els artistes que són fusters i és autor d’un “extra”, el de Levante-EMV, molt reputat i complet. Això sí, en ell, la majoria de les càmeres miren cap a les fallers majors. I, probablement, este fet ha servit perquè la resta de publicacions també ho facen, seguint l’exemple d’èxit de Levante-EMV. Domínguez començà a posar les falleres a les portades, a partir de mitjan anys noranta. Val a dir que, al marge d’esta tendència, Domínguez també tracta d’aportar informació rigorosa i respectuosa amb el treball dels artistes. De fet, és autor d’un llibre sobre la Història de les falles de Primera A. La revista Actualidad Fallera, per exemple, és un clar exponent d’eixa tendència a donar tot el protagonisme al “peineterisme”. Fins a esta època, els cronistes de les dècades anteriors miraven la falla com a epicentre i tot el que es generava al voltant es descrivia sense noms ni additius. Sense centrar-se en una figura. A partir d’aleshores, tot pivota sobre una única persona: la fallera major i la seua vida, com si de premsa del cor es tractara.

I així arribem als nostres dies, on les falleres majors vigents i seua la cort d’honor passen a ser carn de falsa fama. Qui s’ha casat, qui ha tingut un fill?

A què es dediquen ara? Si una revista no posa la fallera major en portada, la publicació no es ven. Si no apareix en la web, esta no té visites. Els pics d’entrades pugen amb falleres donant eixida al Rally de l’Antigor. En canvi, si es publica que un taller d’artista faller tanca, baixen les visites. Per què s’idolatra tant la figura de les falleres, des del prisma mediàtic? Hi ha una desmesura? Potser només ho expliquen aspectes psicològics i sociològics. L’eclosió de

Cronistes fallers: de la promoció de la falla a la premsa del cor

xarxes socials ha fet augmentar la sensació de falsa fama, amb la proliferació de pseudopàgines de divulgació fallera. Qualsevol que va amb una càmera i entra a la falla més random de València provoca que la seua gravació es viralitze i per a una comissió això és la bomba. Amb una simple entrevista al quadre d’honor, es generen uns pics d’audiència extraordinaris en Facebook i Youtube. Amb seccions d’exfalleres en programes de ràdio, 40.000 persones es connecten quan estes comencen a xiuxiuejar.

Com a contrast, durant el temps actual, voldria destacar la tasca generosa i formidable de l’historiador Iván Esbrí, responsable del Centre de Documentació de la Festa de les Falles, així com la figura del periodista Quique Collado, amb una vessant divulgadora autèntica i demostrada amb la seua excel·lent tesi doctoral sobre la comunicació fallera, a més de la seua capacitat per a repartir la seua presència, càmera en mà, per qualsevol tradició històrica. Un dels pocs llicenciats en Periodisme, a banda de doctor en la matèria, que trobem en la informació diària de Falles i tradicions valencianes. En la televisió actual, també destacaria la tasca digna i sensible de la també periodista, llicenciada en Comunicació Audiovisual, Montse Català, al front del Departament de Cultura de la redacció de la nostra radiotelevisió pública, À Punt.

És a dir, malgrat l’intrusisme, la precarietat i la involució de la qualitat de la informació que se’ns dona, sempre trobem excepcions i motius d’orgull per a tots nosaltres. Llarga vida al bon periodisme, als artistes fallers i a les falleres, però respectant el merescut espai de cadascú.

EL PERIODISME, UN TREBALL APASSIONANT I SERIÓS ALHORA

Mónica Arribas Alpuente Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat

CEU Cardenal Herrera

SER PERIODISTA

SUPOSA DECIDIR

TOTS EL DIES QUÈ

ÉS NOTÍCIA I QUI-

NA IMPORTÀNCIA

TÉ AQUESTA A NI-

VELL SOCIOPOLÍ-

TIC, ECONÒMIC

I CULTURAL. PER AIXÒ, ÉS UN TREBALL QUE PLAN-

TEJA REPTES

CONSTANTS, ESPECIALMENT,

QUAN APOSTAR PER DESENVOLU-

PAR A FONS UNA

D’ELLES IMPLICA

NO TINDRE TEMPS O ESPAI PER A DEDICAR-LO A UN ALTRA.

Ara, des de la Falla Dr. Palos se’ns convida a explicar quan, com i per què s’escriu una notícia. I, la veritat, sent honestos, és que tot depén.

Per a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), una notícia és una “informació sobre una cosa que es considera interessant divulgar”.

A diari, a les redaccions periodístiques ens arriben moltes informacions que encaixen amb eixa definició. Però som els professionals qui hem de decidir, prioritzar i jerarquitzar tenint en compte no sols l’interés dels nostres lectors, sinó també la càrrega de treball que podem assumir al llarg del dia per a no perdre en qualitat i sempre tenint en compte que una redacció periodística del segle XXI sol tindre uns recursos limitats quant al nombre de professionals.

No obstant això, és evident que tots els periodistes volem ser els primers a difondre les notícies que tenen una gran repercussió dins de l’àmbit on treballem, com un incendi forestal de grans dimensions, una dimissió a nivell polític o la implantació d’una gran empresa que crearà molts llocs de treball.

Per això, sovint la notícia s’escriu quan es produeix i això vol dir que la redactes i la difons, encara que la informació t’arribe a les 11 de la nit, quan acabes d’arribar a casa rebentat després de treballar o siga un dia festiu. Via telèfon mòbil o bé amb l’ordinador, fas tot el que estiga al teu abast per tal que els teus lectors

siguen els primers a estar informats, però no de qualsevol manera, sinó amb dades contrastades que acrediten la seua veracitat.

És un treball apassionant, seriós i molt compromés que, de vegades, no entén d’horaris; un treball que sempre es diferencia de la mera difusió en xarxes socials en l’esforç realitzat pels periodistes per tal de difondre una versió exacta dels fets, acudint a les fonts millor informades, contextualitzant les dades i afegint tota la documentació addicional que puguen trobar. Una feina que molts ciutadans només arriben a apreciar quan es queden sense mitjans de comunicació propers, conscients del seu paper divulgador i que creuen amb la importància de la seua tasca per tal de contribuir a un entorn més informat, més conscient de les diverses problemàtiques socioeconòmiques i culturals i, en definitiva, amb més oportunitats de futur.

FALLES I PREMSA

Vicente Soro Guillem

Sybille

PER SORT O PER DESGRÀCIA, ELS MITJANS

DE CO-

MUNICACIÓ HAN

ESTAT QUASI SEMPRE PRE-

SENTS EN LA HISTÒRIA DE LES FA-

LLES. I SAGUNT, COM A CIUTAT GRAN QUE ÉS, NO PODIA SER

MENYS. TOT I QUE LA PROLIFERACIÓ

DE MITJANS A LA NOSTRA CIUTAT

NO HA SIGUT TAN IMPORTANT COM

DEURIA, LES FA-

LLES SEMPRE HAN TINGUT EL SEU MERESCUT ESPAI EN ELS DIARIS I REVISTES

QUE HAN EXISTIT A LA CIUTAT, COM NO PODIA SER D’ALTRA MANERA.

D’un temps ençà, les Falles han adoptat una importància major en la cultura valenciana. Almenys pel que fa a la repercussió mediàtica. L’impacte de la pandèmia sobre aquesta indústria la posà en el centre d’atenció. Problemes econòmics, estructurals i organitzatius que van convertir les Falles en un dels temes més recurrents a les ràdios i diaris valencians. Quan se celebraran les Falles de 2020? Eixa era la gran pregunta.

Però, tot i això, una vegada s’ha tornat, afortunadament, a la normalitat prèvia COVID-19, les Falles han tornat també al seu lloc als mitjans de comunicació. A Sagunt, les Falles suposen el major acte cultural del calendari, sense dubte. Per això, és normal que els diaris dediquen temps i espai a parlar d’un dels esdeveniments més esperats per tots els saguntins i saguntines.

Les Falles són més que la setmana fallera. Molt més. Les Falles treballen durant tot l’any. Sense descans. Pensar les disfresses, preparar els playbacks, planificar la setmana cultural..., molta feina que, desafortunadament, no es veu com deuria als mitjans locals. Pocs són els que donen veu al món faller per a parlar de tots aquests assumptes. És preciós entrevistar falleres majors i presidents en època de Falles. Però, i què passa durant la resta de l’any?

Sagunt com a ciutat gran i important que és, com he dit, hauria de ser un dels centres fallers per excel·lència després de València. Però, per a aconseguir-ho, cal que els mitjans donen veu al món faller, independentment de l’època del any. El motiu? El que s’ha comentat anteriorment: que les falles treballen molt més del que es pensa.

Levante Morvedre, El Periódico de Aquí, La Voz de tu Comarca o Onda Cero Sagunto són alguns dels principals mitjans d’informació de la nostra ciutat. Però, quants parlen assíduament de les nostres Falles? Tristament, pocs. Per què? Perquè a Sagunt mai s’ha aconseguit establir una premsa forta. I, per a parlar d’una ciutat, el millor són mitjans locals especialitzats. Les corresponsalies no són suficients.

Una televisió a Sagunt o una ràdio pròpia de Sagunt serien oportunitats d’or, no solament per a les Falles, sinó per a donar-se veu davant de la resta de la població local. Setmana Santa, festes patronals, artistes locals, esportistes..., tots i totes es veurien beneficiats per una premsa local que cuidara i es preocupara pels esdeveniments importants que a la ciutat ocorren, per sort, més a sovint del que es veu als mitjans de comunicació.

Ah..., però no pareix que prompte Sagunt vaja a poder gaudir del que en aquestes humils línies es comenta. Per tant, les Falles, tema principal d’aquest

text, hauran d’esperar per tal de comptar amb una major visibilitat a la ciutat. Perquè com s’ha comentat, durant la setmana fallera tots els conveïns i conveïnes de Sagunt poden saber a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials quan és la Cremà, quan és el lliurament de premis, quan és la cercavila de disfresses. Però, i durant la resta de l’any? Eixa és la qüestió que Sagunt com a ciutat s’ha de plantejar. Som una ciutat gran i important que no es dona a conéixer suficientment. Que la solució siga o no la que ací es planteja és una cosa que solament el futur podrà decidir.

COM DONAR UNA NOTÍCIA A UN XIQUET O A UNA

Teresa Aparicio i Matallín Professora d’Educació Secundària i Batxillerat Fallera

EN L’ACTUALITAT, LA PREMSA ESCRITA ESTÀ QUE-

DANT EN DESÚS I S’ADVOCA PRINCIPALMENT PER LES PUBLICACIONS DIGITALS.

ELS XIQUETS I LES XIQUETES CADA VEGADA MÉS MENUTS DEMANEN ALS SEUS PARES COM EL DESIG

MÉS PREUAT TINDRE UN TELÈFON MÒBIL PROPI.

AIXÒ FA QUE TIN-

GUEN ACCÉS A

TOT TIPUS D’INFORMACIÓ, JA

QUE NO TOTS ELS PROGENITORS CONTROLEN QUINES COSES BUSQUEN O VEUEN ELS SEUS FILLS I FILLES EN INTERNET O LES XARXES SOCIALS.

La llei no permet que els menors de setze anys tinguen un perfil en xarxes socials, però feta la llei, feta la trampa. Una “errada” en l’any de naixement i problema resolt.

Però és esta la millor manera que els xiquets i les xiquetes s’assabenten d’allò que passa en el món? Són adequats els continguts que els arriben? Com s’hauria de donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta? Quina és la millor manera de fer-ho?

COM DONAR UNA NOTÍCIA A UN XIQUET O A UNA XIQUETA

Quan donem una notícia a un xiquet o a una xiqueta és molt important que els contem les coses adaptades a la seua edat, per tal que les puguen comprendre, i a les seues capacitats, però també és molt important la sinceritat.

Si parlem de com donar-los una notícia és inevitable pensar en notícies roïnes, ja que, per a donar una bona notícia, encara que també seria convenient estudiar la manera, no caldria tanta preparació.

Contar-li a un xiquet o a una xiqueta que un ésser estimat està malalt o ha mort mai serà una tasca senzilla.

Relatar estos fets d’una manera adequada no canviarà la realitat però pot ajudar que afronte d’una millor manera les situacions d’ansietat, pèrdua i dolor.

Cal parlar amb ells com a iguals. D’esta manera se sentiran respectats i en confiança. Pot ser que en una situació problemàtica responguen amb més maduresa de l’esperada.

Per mitjà d’un diàleg constructiu els ajudarem a sanar les ferides emocionals. Emprant una escolta activa donarem espai perquè verbalitzen els seus pensaments i sentiments per a sentir-se millor.

Mai hem d’oblidar que els nostres comentaris són percebuts per persones que encara no han madurat psicològicament, pel qual poden interpretar-los de manera literal amb les confusions que això pot generar, ja que encara no disposen dels recursos cognitius desenvolupats per a entendre i manejar els esdeveniments com els adults.

UNICEF dona les següents pautes que podem tindre en compte a l’hora de tractar un assumpte greu amb els infants:

1) Romandre en un lloc tranquil, on el xiquet se senta còmode, durant almenys 30 minuts. Potser el xiquet no parle, però es quede meditant o pensant en algunes preguntes.

2) Cada xiquet és diferent i les notícies roïnes poden desencadenar diverses reaccions, tenint en compte factors com l’edat, la cultura, com reaccionen els adults propers a les notícies roïnes, la seua pròpia experiència de vida, el maneig de les seues pròpies emocions i la proximitat amb la persona que està malalta o va morir.

3) Procurar mantindre la calma en tot moment i parlar amb veu tranquil·la. Parlar-li amb paraules senzilles i un llenguatge adequat a la seua edat. És important evitar dir coses que el puguen confondre o li puguen donar falses esperances.

4) Durant la conversa, poden sorgir preguntes per part del xiquet o la xiqueta. Amb anterioritat, podem preparar una llista de possibles preguntes i les seues respostes. Ser honest al respondre-li és fonamental i, en cas de no conéixer la resposta, no mentir. És preferible contestar amb sinceritat i reconéixer que no se sap la resposta si és el cas. En el cas dels adolescents, és important no ocultar informació, ho poden percebre com deshonestitat. Si el xiquet o l’adolescent senten que se’ls oculta informació poden reaccionar de manera negativa.

QUINES COSES NO S’HAN DE FER

 Esperar molt de temps per a contar-li la notícia, perquè podria assabentar-se per una altra persona o un altre canal.

 Estendre’s massa en l’explicació. Millor preguntar-li com se sent i si té alguna pregunta.

 Donar-li una mala notícia abans que per estudis o treball s’hagen de separar unes hores. Podria causar-li estrés o ansietat.

 Dir coses que no siguen certes.

 Jutjar-lo per la seua reacció. Potser no reaccione de manera immediata. Tampoc assumisca que no l’ha escoltat.

 No invente històries per por a fer-li mal; podria causar-li confusió.

QUÈ FER SI EL XIQUET O LA XIQUETA REACCIONA

AMB ENUIG O PLOR

És inevitable que hi haja una reacció davant d’una notícia d’esta categoria. És molt important fer-li sentir que està bé mostrar les seues emocions i que és part del procés. Genere empatia i faça-li sentir que també vosté està preocupat, trist o angoixat per la situació.

QUÈ FER DESPRÉS DE DONAR UNA MALA NOTÍCIA

A UN XIQUET

Principalment, no deixar-lo a soles. És convenient que una persona propera l’acompanye i parle afectuosament amb ell quan estiga preparat per a parlar i preguntar dubtes.

COM HAN DE CUIDAR-SE LES PERSONES QUE HAN DE DONAR LES MALES NOTÍCIES

Donar una mala notícia a un xiquet o una xiqueta desgasta molt i és exigent. Per a poder sentir-se millor és important cuidar la pròpia salut i desfogar-se i plorar si és necessari. Expressar els sentiments és fonamental per començar a sanar.

COM PARLAR A UN XIQUET O A UNA XIQUETA SOBRE UNA TRAGÈDIA

L’American Academy of Pediatrics (AAP) exhorta els progenitors, professors i totes les persones que treballen amb xiquets a filtrar la informació i la

Com donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta

presenten de manera que puguen assimilar-la, adaptar-se i suportar la situació.

Independentment de l’edat o l’etapa de desenvolupament del xiquet, els pares poden començar preguntant-li què ha escoltat al respecte. La majoria de xiquets ja hauran sentit alguna cosa sense importar l’edat que tinguen.

Els xiquets més majors i els joves poden fer preguntes per rebre informació addicional. El millor serà sempre mantindre un diàleg simple i directe.

És millor comunicar solament la informació bàsica als xiquets i evitar la informació gràfica o els detalls que no siguen necessaris, especialment de les circumstàncies tràgiques.

La majoria dels xiquets més majors tenen accés a les notícies i a les imatges gràfiques mitjançant les xarxes socials i altres aplicacions directament al seu telèfon mòbil. S’ha de ser conscient d’allò que disposen i anticipar-se per parlar amb ells d’allò que poden veure o escoltar.

SENYALS QUE UN XIQUET O UNA XIQUETA ESTÀ TENINT PROBLEMES PER A SUPORTAR LA SITUACIÓ

 Problemes per a dormir: aconseguir dormir-se o romandre adormit, dificultats per a despertar-se, malsons i altres disturbis del son.

 Queixes de tipus físic: sentir-se cansats, tindre mal de cap o generalment sentir-se malament.

 Canvis en el comportament: menjar més o menys de l’habitual, signes de comportament regressiu (incloent regressió social), comportament més immadur o menys pacient i més exigent. Un xiquet que no tenia problemes en separar-se dels seus pares pot tornar-se més dependent. Els adolescents poden començar o canviar els seus hàbits d’ús del tabac, l’alcohol o altres substàncies.

 Problemes emocionals: tristesa excessiva, depressió, ansietat o pors.

De vegades, és difícil saber si un xiquet està reaccionant de manera atípica a un esdeveniment inusual o si està tenint problemes per a superar-lo i pot ser que necessite suport emocional. En cas de preocupació, és convenient parlar amb el seu pediatra o buscar ajuda d’un professional o un assessor de la salut mental en l’escola o en la comunitat. No cal esperar a veure els senyals d’advertència. Cal iniciar prompte la conversa i mantindre viu el diàleg.

COM PARLAR AMB UN XIQUET EN FUNCIÓ DE LA SEUA EDAT

El sistema cognitiu dels xiquets passa per diferents etapes segons la seua edat cronològica, el que significa que van adquirint habilitats per entendre la informació del món. Per tant, no estan igualment preparats per entendre i assimilar certes notícies a diferents edats.

Per això, haurem d’adaptar-nos a l’edat del xiquet o la xiqueta quan vulguem explicar-li algun esdeveniment que afecte la seua vida d’una manera important. Li facilitarem la informació emocionalment impactant de manera que puga entendre-la i gestionar-la adequadament.

A continuació, s’exposen unes pautes generals per explicar i respondre les preguntes dels xiquets enfront d’un esdeveniment traumàtic com pot ser la mort d’un progenitor, un divorci, un atemptat o un desastre natural segons la seua edat.

COM PARLAR AMB ELS XIQUETS MENORS DE 2 ANYS

En esta etapa la clau és el contacte físic i ocular amb el xiquet perquè encara no utilitza el llenguatge amb precisió, pel qual s’evitarà donar explicacions d’allò que ha succeït. Se l’ha de protegir de les males notícies amb el contacte i les carícies de les persones d’afecció.

Com donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta

S’ha d’evitar cridar i plorar davant d’ell perquè és molt sensible als estímuls i li poden provocar por.

Piaget va anomenar esta etapa que va del naixement fins als dos anys etapa sensori-motora. El xiquet aprén a manipular objectes, però no pot entendre que continuen existint quan desapareixen de la seua vista, perquè encara no han aprés l’habilitat de mantindre una visió mental de l’objecte o la persona al percebre’l. No té cap concepte de mort i allò fonamental és assegurar la comoditat física. Si la persona d’afecció ha mort, ha de prendre contacte físic amb ells una altra persona propera perquè torne a establir un vincle afectiu amb el qual se senta segur.

COM PARLAR AMB ELS XIQUETS DE 2 FINS ALS 7 ANYS

Dels 2 als 7 anys caldrà explicar-li les coses utilitzant el món dels símbols perquè a eixa edat els xiquets s’expressen per mitjà del joc simbòlic per a resoldre els conflictes que se’ls plantegen. És a dir, els xiquets combinen el real amb l’imaginari, evocant situacions fictícies com si foren reals. Pensen que tot és real, per exemple, els malsons, i donen vida a éssers inanimats que es converteixen en herois o princeses.

Per exemple, és freqüent veure un xiquet curant el seu ós i dient-li que tot anirà bé, o un nino que es converteix en un bomber valent salvant del foc la seua família representada per nines. A més, estos jocs simbòlics estimulen el llenguatge.

Als 4 anys normalment ja està assentat el llenguatge i el xiquet mostra curiositat mitjançant preguntes. Es troba en l’edat del “per què”, que implica una major necessitat de contacte i comunicació.

Un fet traumàtic a esta edat ha de ser explicat de manera senzilla si el xiquet pregunta, utilitzant el seu llenguatge, els seus símbols, els seus personatges favorits, és a dir, mitjançant la fantasia i els contes que li agraden per a transmetre-li el desenllaç.

Els pares poden jugar amb els xiquets a donar de menjar a les nines, per exemple, mentre parlen amb ells sobre el fet traumàtic en particular perquè el xiquet l’assimile a poc a poc.

Segons Piaget, entre els 2 i els 7 anys es correspon amb l’etapa preoperacional, on els xiquets aprenen com interactuar amb el seu ambient mitjançant paraules i imatges mentals. Esta etapa està marcada per la creença que totes les persones veuen el món de la mateixa manera i pensen que els objectes inanimats tenen les mateixes percepcions que ells i poden veure, sentir, escoltar...

Conceben la mort com un procés reversible. És important reduir al mínim l’ansietat de separació i tractar els sentiments de culpa.

Per tant, hem d’evitar desfogar-nos amb el xiquet. A esta edat no hem de parlar-li com si fora un adult, ni explicar-li tots els detalls de l’ocorregut perquè podríem confondre’l i generar-li més angoixa del que pretenem.

COM PARLAR AMB XIQUETS DE 7 ALS 12 ANYS APROXIMADAMENT

A partir dels 7 anys els xiquets van abandonant el món del joc simbòlic pel de les coses més concretes. Ja poden entendre i es pot raonar amb ells sobre les coses que han vist i experimentat.

Els podem explicar les coses que ocorren amb més arguments que als xiquets més menuts, sense mentir, però suavitzant els fets i tractant que senten que les coses poden millorar.

Quan el xiquet ens parle de les seues pors, li hem de transmetre que l’escoltem, que se li passarà, però no hem d’entrar a donar-li tot tipus d’explicacions de per què no ha de tindre por. Els comentaris i les preguntes del xiquet sobre temes de salut, malaltia, mort, han de ser respostes, però massa explicacions alimenten les seues pors.

Com donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta

Dels 7 als 12 anys aproximadament és l’etapa cognitiva anomenada per Piaget etapa de les operacions concretes i es caracteritza perquè el xiquet comença a entendre que existeixen més punts de vista que el seu propi i pot raonar sobre coses concretes que són reals. En canvi, els objectes imaginats o que no han vist, escoltat, tocat, continuen sent una cosa mística per a ells.

El tema de la mort és desconegut per a ells, no troben el seu sentit, però entenen la seua permanència. Ells sols saben que el seu pare o la seua mare no està i que volen tornar a estar amb ella. En este punt ajuden molt les creences religioses. Per exemple, no se li ha de dir a un xiquet que ha perdut sa mare que està de viatge. Se li ha de donar la notícia explicant-li que no tornarà, però que està en el cel veient el que fa, per exemple.

COM PARLAR AMB ELS XIQUETS A PARTIR DE 12 ANYS APROXIMADAMENT

En esta etapa entrem en la preadolescència o l’adolescència, una etapa que s’inicia amb la pubertat i que suposa un remolí d’emocions, un període de canvis en la manera de pensar i d’apropar-se al món.

Els temes difícils han de ser abordats amb ells amb sinceritat, explicant els fets i no ocultant informació. És important deixar que reflectisquen i pensen per fomentar l’evolució dels seus pensaments, acompanyant-los en el seu malestar i fent-los de guia contestant les seues preguntes i donant-los la teua opinió si te la demanen.

Segons Piaget, al voltant dels 12 anys comença l’etapa de les operacions formals, on es comença a usar el raonament lògic inductiu i deductiu i a desenvolupar el pensament abstracte. Ja es formulen hipòtesis i es posen a prova per a trobar la solució a un problema, es raona en contra dels fets i s’anticipa allò que succeirà.

En definitiva, es comprén millor el món, la idea de causa i efecte i es té una visió més abstracta de les coses reals i les imaginàries.

COM PARLAR AMB ELS XIQUETS AMB DISCAPACITATS O RETARDS DEL DESENVOLUPAMENT

Els pares i les mares dels xiquets amb discapacitats o retards del desenvolupament han de donar-li respostes d’acord amb el seu nivell de desenvolupament i no amb la seua edat cronològica. És adient començar donant poca informació de la manera més clara i adequada possible.

Com parlar amb els xiquets que pateixen del trastorn de l’espectre autista (TEA)

Allò que pot ajudar a un xiquet amb TEA pot ser diferent. Per exemple, és possible que les abraçades no li donen el mateix consol que a altres xiquets. Els progenitors hauran d’intentar alguna cosa que els haja funcionat per a calmar-los i consolar-los en altres ocasions.

EL DOL EN LA INFÀNCIA

La mort d’un ésser volgut es considerat com l’esdeveniment vital més estressant que pot afrontar una persona. El dol és, en principi, un procés normal que compleix una funció adaptativa. Els xiquets poden manifestar-lo de la mateixa manera que els adults, fins i tot des dels sis mesos poden observar-se reaccions de dol.

El dol és una reacció natural i esperable després d’una pèrdua. No és una malaltia ni és un sinònim de patir una depressió, encara que les reaccions puguen ser similars (pèrdua d’apetit, falta de son, tristesa...). El dol és un procés d’adaptació psicològica i en la majoria dels casos no requereix d’intervencions específiques, sempre que qui el pateix dispose des recursos adequats, tant interns com externs, per a afrontar la pèrdua.

Com donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta

Els xiquets poden manifestar el dol, encara que la seua tendència siga viure en el present, el que fa que el seu estat d’ànim esdevinga canviant, doncs utilitzen la negació com a mecanisme i solen mantindre la capacitat de gaudir de les situacions agradables.

En xiquets més xicotets, les respostes de dol solen ser més corporals, com dificultats en l’alimentació i el son, i en xiquets més majors ansietat, problemes de conducta, problemes d’aprenentatge i encara que els desitjos de reunir-se amb els éssers volguts poden ser freqüents, no solen estar acompanyats d’intents de suïcidi.

Les manifestacions més normals del dol en xiquets poden ser, segons la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL, 2007): commoció i confusió, retraïment social, ira i irritabilitat, alteracions del son i/o alimentació, rebuig, tristesa i plor, apatia, ansietat, hiperactivitat, culpa, problemes de conducta, falta de concentració, por escolar, por a la possible pèrdua del progenitor no difunt, por a la pròpia mort, regressió a etapes anteriors del desenrotllament, protecció als seus éssers volguts, enuresi, dolor abdominal, caigudes per accident.

Les manifestacions del dol en adolescents són més paregudes a les dels adults, encara que en els més joves predomina el malestar fisiològic i en els més majors, el psicològic.

EN QUINS CASOS S’HA DE TRACTAR EL DOL

S’ha de buscar ajuda professional quan l’entorn no afavoreix l’expressió emocional o es troba aïllat dels éssers volguts (accidents, catàstrofes...). També si els símptomes no milloren a partir de dos mesos des de la defunció o si es presenta negació prolongada de la pèrdua. Si es reviu intensament el fet traumàtic, mostra hipocondria, alteracions psicosomàtiques, desitjos de venjança o símptomes depressius intensos, també cal buscar ajuda professional.

Com donar una notícia a un xiquet o a una xiqueta

En principi, el dol no requereix tractament psicofarmacològic, encara que pot ser útil com a adjuvant del procés d’adaptació a la pèrdua i està especialment indicat l’ajust de la medicació si existeixen antecedents psicopatològics. És convenient demanar ajuda professional si es dona una presència prolongada d’algú o alguns dels següents problemes o senyals d’alerta:

 Símptomes de depressió, dificultats per a dormir, malsons, baixa autoestima, aïllament social, rabinades freqüents i/o prolongades, apatia, insensibilitat.

 Fracàs escolar o indiferència enfront d’activitats escolars durant un període prolongat o no voler anar a escola.

 Deteriorament de les relacions familiars o amb els amics. Por a estar sol.

 Conductes de risc: abús de l’alcohol i altres drogues, baralles.

 Negació del dolor i ostentacions de maduresa i fortalesa.

 Comportament infantil durant un temps prolongat.

 Freqüents mals de cap, sols o acompanyats d’altres dolences físiques.

 Imitació excessiva de la persona difunta i expressions repetides del desig de retrobar-se amb ella.

PAUTES DELS PEDIATRES PER A COMUNICAR NOTÍCIES ROÏNES ALS XIQUETS

La informació ha de ser clara i comprensible, però amb un llenguatge delicat i afectuós. Quan un professional sanitari ha de comunicar una mala notícia a un xiquet, la recomanació és que ho faça en un lloc agradable i amb una certa intimidat, no en un corredor, millor asseguts i escoltant els seus dubtes i temors, explicà la pediatra Ana Cuevas en una taula redona sobre el dol i el xiquet celebrada durant el

XXXI Congrés de la Societat Espanyola de Pediatria Hospitalària i Atenció Primària (SEPEAP).

Quant a si han de participar o no en cerimònies de dol, segons la pediatra Manuela Contreras, no hi ha regles, però recomana preguntar-los-ho: “Encara que un xiquet ens parega menut per a anar a un funeral, si desitja anar-hi, el podem deixar i també al contrari, ens pot paréixer molt major per a no anar, però si no vol, hem de respectar-ho.

A partir dels dotze anys, és bo donar-los el protagonisme que desitgen en les cerimònies i és una edat en què les amistats adquireixen molta importància. “El dolor no es resol passant ràpidament per l’experiència, com es pensa sovint, sinó que succeeix tot el contrari, l’agreuja”, conclou la pediatra.

En definitiva, allò que hem de tindre sempre present quan parlem i/o tractem amb un xiquet o una xiqueta és que, malgrat la seua edat, estem parlant amb una persona i hem de tractar-lo com a tal adaptant-nos sempre a les seues característiques particulars.

No oblidem que com va dir l’escriptor, filòsof i pedagog, entre altres, Jean-Jacques Rousseau (1712-1778):

“La infància té les seues pròpies maneres de veure, pensar i sentir; res més insensat que pretendre substituir-les per les nostres”.

BIBLIOGRAFIA:

 Worden, W. El tratamiento del duelo. Asesoramiento psicológico y terapia. Barcelona: Paidós; 1991.

 Bowlby J. Attachment and loss. London: The Hogar Press; 1980. [Traducido al castellano: La pérdida afectiva. Tristeza y depresión. Barcelona: Paidós; 1993].

 Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL). Guía de duelo para familiares.

 Prigerson HG, Jacobs S. Traumatic grief as a distinct disorder: a rationale, consensus criteria, and a preliminary empirical test. Washington: American Psychological Association; 2001. p. 613-45.

 Kroen WC. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Barcelona: Oniro; 2002.

 The Pediatrician and Childhood Bereavement. Committee on Psychosocial Aspects of Child and Family Health. Pediatrics. 2000; 105(2): 445-7.

 Hsiao JL, Evan EE, Zeltzer LK. Parent and child perspectives on physician communication in pediatric palliative care. Palliat Support Care. 2007; 5(4): 355-65.

 Arranz A, Barbero J, Barreto P, Bayés R. Intervención emocional en cuidados paliativos. Modelo y protocolos. Barcelona: Editorial Ariel; 2005.

 Buckman R. How to break bad news. 1992. Traducción catalana: Com donar les males noticies. Barcelona: EUMO; 1998.

 https://www.unicef.org

 https://www.healthychildren.org

 https://elbosquepsicologos.com

 https://kidshealth.org

 https://www.pediatriaintegral.es

 https://www.redaccionmedica.com

MIGUEL GARCÍA MORENO

Un any més, des d’aquesta pàgina, em dirigisc a la comissió AC Falla Doctor Palos i Adjacents, al món faller i a totes aquelles persones que d’una manera o altra participen de la màgia i l’encís de la festa fallera.

L’honrós càrrec de president comporta, entre altres aspectes, escriure aquestes línies que ara llegiu. Moltes vegades, a l’hora de començar a escriure, es percep la sensació que poca cosa has de dir que no hages dit en anteriors ocasions, intentes evitar la repetició de les mateixes expressions, desitjos i els mateixos compliments. És aleshores quan escorcolles en les teues vivències per tal d’introduir alguna frase que trenque la monotonia del discurs quotidià i repetitiu.

Per sort per a mi, aquest any no necessite capgirar discursos ni reiterar fragments que lloen la plena dedicació i compromís del president. No, aquest any és especial. Enguany no seré jo qui escriga, sinó el meu cor i potser alguna llàgrima.

Serà un exercici diferent: la falla serà més falla, els tronadors sonaran diferent, i la música serà més harmoniosa i el foc cremarà, a més de cartó i fusta, tot un any de dedicació plena i esforç, però no cremarà el record d’uns dies viscuts intensament que mai oblidaré.

Hi ha coses que van mes enllà del protocol i els formalismes són aquelles senzilles coses que arriben al cor perquè s’escriuen des del cor.

La família és l’estament més gran que existeix, no hi ha res que no puga superar, la família és la unió tant en els bons moments com en els que no ho són tant, la família ens uneix i ens fa forts. Jo, afortunadament, en tinc dos: la meua família parental, que tant estime, i la família que formeu tots els integrants d’aquesta FALLA que tant significa per a mi i que, gràcies a vosaltres, tinc l’honor de presidir.

No voldria acabar aquest humil escrit sense agrair a totes les persones i entitats l’esforç i la collaboració aportats, que fan possible que la Falla Doctor Palos i Adjacents puga plantar-se cada any des de l’austeritat, des de la il·lusió, des de l’estima, la concòrdia i des del més pur esperit faller.

A totes les falleres i fallers, als familiars, diverses col·laboracions, al veïnat i a totes aquelles persones que participen en aquesta entranyable festa, els desitge, de tot cor, unes esplèndides i joioses Falles.

COMISSIÓ MASCULINA

J. Luis Gonzalez Perez

Antonio Carruana Gomez

Manel Saiz Castello

José Gonzalez Egea

J. Vicente Pérez Arjona

Alfredo Ferrer Garcia

Raul Llop Caro

David Cutillas Madrona

Carlos Trancon Saez

Francisco J. Torrente Aguilar

Fernando Simon Casquel

Sergio Laguarda Julian

Rafa Perez Blasco

F. Javier Costa Garcia

Francisco M.torrente Marti

Angel Carrascosa Hernandez

Jose Juan Caballero Fernández

Luardo Puig Ortega

Sergio Sanchez Pérez

Raul Bautista López

José Boix Casanova

Enrique Villalba Martinez

German Esteller Llacer

Miguel Garcia Moreno Comissió

COMISSIÓ FEMENINA

Claudia Olivares Aguilar

Mari Tere Ferruses Clemente

Concha Pérez Garces

Sonia Martínez Clemente

Tamara Igual Fuertes

Ana López Fernandez

Esther Escamilla Fraga

Esther Talavera Martinez

Cristina Sanchez Gonzalez

Laura Peris Boix

Neus Torres Esquer

Maika Bellver Soriano

Sandra Garcia Roman

Rosa Canós Erruz

Rosa Aguilar Tortajada

Maria Torrente Aguilar

Maria López Civera

Melania Calatayud Crespo

Andrea Olivares Gurrea

Vicenta Canós Erruz

Nerea García Canós

Tania Fernández Chiva

Lidia Villalba Gomez

Belinda Merlos Cortes

Consuelo Tarazona Antonino

Merche Aleixandre Vila

Vanesa Bosch Valero

Úrsula Sarió Peruga

Rebeca Muñoz Oliver

Laura Gonzalez Pérez

Sonia Peruga Ayete

Mª José Gomez Garcia

Belen Gonzalez Pérez

Tamara García Canós

Sheila Pérez Canós

Asun Borrás Montañana

ASUN BORRÁS MONTAÑANA

Per primera vegada, i ben orgullosa, tinc l’oportunitat de poder representar aquesta gran comissió, poder viure moments inoblidables, plens de germanor, ganes i harmonia familiar.

Agrair en primer lloc a la meua família per estar sempre al meu costat amb les meues bogeries. Mamà, papà, teta, Mariajo, moltíssimes gràcies.

Andrés, el meu futur home, Rosa i Yolanda, gràcies per aguantar-me i deixar-me perfecta per a cada acte! No m’haguera pogut tocar millor família.

Miguel, no podria haver elegit mai millor president per a poder viure aquesta aventura, encara que ja tens el títol d’especialista en el càrrec, espere que puguem viure moments inoblidables. I que quan escoltem el 2023 ens vinguen al cap records meravellosos. Gràcies!

Agrair també a tota la comissió per l’esforç que realitzen, ells són el pilar fonamental d’aquesta gran família, els que treballen durant tot l’any per a fer una gran setmana fallera de la qual tots volem gaudir.

I a tots els meus amics i amigues que d’alguna manera o altra han estat al meu costat. Gràcies! Espere que tots ells gaudisquen amb mi la que serà la millor setmana fallera de la meua vida.

ASUN BORRÁS MONTAÑANA

Molts coneixeu Asun, alguns molt bé, porta ja alguns anys formant part de la vostra vida a través de la falla Doctor Palos.

Per a nosaltres, la seua família, no és estrany que hui ens trobem ací tots junts per a celebrar la seua proclamació com a fallera major de la vostra Falla.

Us preguntàreu per què? Doncs us conte: Asun sempre va ser una xiqueta molt moguda, de fet arribàrem a pensar que una mica hiperactiva, ens passàvem el temps buscant-la perquè quan era en un lloc, de sobte, ZAS! Ja no hi era.

Ja tenia ben marcat el seu caràcter extravertit i alegre. També era decidida i sempre estava disposada a ajudar a tots. Tant, que des de xicoteta ja era empresària, perquè juntament amb un amic muntaven una parada en el mercat ambulant del poble per a vendre coses de segona mà.

Es va anar fent major i es va anar implicant en més temes, des de ser delegada de classe, pertànyer a l’associació cultural del poble, etc. I va arribar el moment de ser fallera i ella va decidir que volia ser de la Falla Doctor Palos. I així, i amb la vostra companyia, porta 15 anys com a fallera vivint i gaudint aquesta bonica festa tan integrada en les vostres vides.

Enguany ha volgut anar una mica més enllà, i ser la vostra representant en l’exercici 2022/2023, per part nostra, de part de tota la seua família i dels seus amics desitgem que siga un any ple d’alegria i bons moments per a ella i tots vosaltres com a fallers d’aquesta Falla que porteu en el cor.

EMBRUIXATS

ARTISTA: ISIDRO VENTISCAS

EXPLICACIÓ: CARLOS SEGUNDO RAJADELL

BRUIXOT I MUSSOL

Els mitjans de comunicació són els bruixots de hui en dia: amb beuratges d’informació ens porten per la seua via.

Embruixos d’imatge i lletres que fan que la realitat, depenent de qui ens informe, siga o no la veritat.

Tenen mussols que vigilen amb càmeres i objectius, el famós, friqui o polític perquè tu sàpies com viu.

Veuràs notícies i fotos, pels ulls te’l faran entrar perquè hui tingues quimera i demà et vulgues casar.

DIARI OBERT ELS COLORS DE LA COMUNICACIÓ

Groga, negra, blanca o rosa: innumerables colors segons de com ens informen i utilitzen els “valors”.

La groga ja fa pudor i pareix que és més marró, puix tots hui busquen remoure, com la séquia, el cagalló.

La negra està transformant-se en un preocupant morat encara que oculte dates la ministra “d’Igualtat?”.

La blanca ja no és tan blanca, és una premsa més gris, puix van minvant les persones “normals” al nostre país.

I la rosa, la més dolça, tant que inclús a molts embafa..., que pot transformar-se en groga si l’exclusiva no es xafa.

LLETRES D’IMPREMTA ELS TIPUS DE COMUNICACIÓ

Han sigut molts els mitjans utilitzats en el temps perquè el món s’assabentara dels grans esdeveniments.

Amb els tipus i les planxes Gutenberg canvià la història, creant-se la premsa escrita, més potent que la memòria.

Orson Welles ens demostrà en la gran “Guerra dels Mons” que la ràdio del gran Tesla podia canviar el món.

Mes com bé diu la cançó, “Video Killed the Radio Star”, i la imatge de la tele a la ràdio va enfonsar.

I aparegué el gran gegant: les noves xarxes socials que, sense ser molt fiables, ens mantenen informats.

PUTIN I PERIODISTA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

S’ompli la boca parlant de la llibertat de premsa, mes tots sabem el que passa si algú li diu el que pensa.

I els mitjans, uns per diners i altres per seguretat, fan que pareguen els bons qui hauria d’estar vetat.

PORC RATLLANT LA NOTÍCIA LA MANIPULACIÓ DELS MITJANS

I ací trobem els pitjors, porcs del món informatiu que per mantindre prebendes canvien els informatius.

Generen notícies “rares” per desviar l’atenció de les grans calamitats que pateix la nostra nació.

BRUIXOT AMB BOLA DE VIDRE FILTRACIONS AL MÓN FALLER

Com els bruixots amb la bola, de vegades ha passat que s’han avançat els premis i la sorpresa han cagat.

Però això no ha sigut màgia, ha sigut “clarividència” d’algú que, després de veure-ho, ha tingut poca paciència.

XAVI VILLENA ESCAMILLA

Hola, soc Xavi, president infantil de la falla Dr. Palos. Duc sent faller des que vaig nàixer i mai em pensava que arribaria a aquest lloc com a president infantil.

Fa tres anys m’anava a presentar com a president infantil, però em van dir que hi havia un xiquet que era el seu últim any per a passar a comissió adulta. Aleshores no em vaig presentar, sense saber que anaven a passar tres anys. I aquest any és el meu últim any de comissió infantil i em vaig decidir a presentar-me.

Tinc esperança que enguany serà un any magnífic i estic segur que el gaudiré molt.

Gràcies a la meua família, sobretot a la meua germana, que sempre ha sigut més fallera que jo i que també m’acompanya a tots els actes, i li fa molta illusió. Sense ells no haguera pogut ser president infantil, perquè m’ajuden molt.

Per a acomiadar-me, també agrairé a la comissió, per sempre estar al meu costat i fer que aquest any siga tan especial, i, com no, a Miguel, Asun i Carla, que fan que cada acte siga tan especial.

Moltes gràcies!

CARLA BOIX SARIÓ

Si esteu llegint aquest llibret, és perquè vos agraden les falles, i això em fa molt feliç, el fet de poder compartir una mateixa il·lusió.

Enguany, una altra xiqueta té l’honor de fer el saluda del llibret de la nostra falla, el 2023 és el meu any...

Em dic Carla Boix Sarió, tinc deu anys i soc fallera des que vaig nàixer. M’encanten les falles, gaudisc d’elles pràcticament tot l’any, el meu casal és com la meua segona casa, estic molt a gust amb els amics i amigues que ací tinc, pràcticament són la meua família.

Aquestes falles seran les més especials per a mi, ja que soc la fallera major infantil. Estic molt contenta, no imaginava quan arribaria aquest moment, però ja està ací! I vos puc dir que està sent increïble, he fet moltes amistats, he anat a molts actes, i he creat un vincle especial amb els meus companys de regnat, Miguel, Asun i Xavi, l’equip perfecte amb mil anècdotes a contar...

Des d’aquest magnífic llibret, vull convidar tots els menuts, i els no tan menuts a participar de la nostra festa, a vindre al nostre casal, a eixir a veure els passacarrers, a escoltar la nostra música i olorar la nostra pólvora, olor que ens fa únics al món sencer!

Que visquen les falles, que visca la festa i que visca la Falla Doctor Palos!

Salutació de la Fallera Major Infantil

XAVI VILLENA ESCAMILLA

Bé, no sé si t’esperaves que fora jo qui et parlara avui, però, com a bona germana, ací estic, per donar-te una xarradeta.

Estic molt il·lusionada, perquè hi has arribat on els dos somiaven.

Estem a la falla des que vam nàixer, excepte dos anys, tots van ser increïbles, a pesar de ser menuts, però saps què?, aquest serà únic i inoblidable, al costat de la nostra família, de la nostra comissió i al costat de tots els amics que has fet enguany.

Recorde el dia que s’obrien les candidatures i tu et vares alçar per a presentar-te al càrrec de presi infantil, vaig sentir molt d’orgull per tu, i el sentiré sempre.

Sé que et vaig dir que t’acompanyaria a tots els actes, i per ara he anat a uns quants comptats, però vull que sàpigues que sempre em tindràs al teu costat, per a contar-me coses, per ajudar-te, per a tot el que vulgues.

No t’ho solc dir, però et vull com a ningú en aquest món i que, sense tu, sense les nostres baralles i les nostres ximpleries, res seria el mateix.

Sols em queda per dir-te una cosa: que gaudisques molt d’aquest any amb Carla, Asun i Miguel, que el temps passa molt ràpid, i que la falla no pot tindre millor representant que tu.

T’estime Xavi.

CARLA BOIX SARIÓ

Carla, quan m’he assegut a escriure aquestes paraules… (una de totes les vegades, que n’han sigut moltes…) no sabia per on començar-les.

Tot el que eixia del meu cap i intentava plasmar al paper, eren pensaments desordenats, eren idees sense sentit, eren fins i tot coses que no sabia com escriure…, fins que, una vegada calmada, m’adoní del que eren realment: eren sentiments, filla.

I aleshores tot es va ordenar, perquè per poder escriure aquest text, havia de deixar de costat el meu cap i havia de deixar que el meu cor parlara…

Perquè de sentiments va aquesta festa, carinyo.

El sentiment que sentim tots quan escoltem una xaranga, olorem la pólvora o obrim l’armari per a vestir-nos de valencianes…

Sentiments.

Quan entrem al casal, quan ens ajuntem amb la gent, quan riem.

I el més fort de tots, sentiments, del 19 de març a la nit… quan tots els fallers i falleres deixem eixir tot el que tenim dins, riem, plorem, i deixem el baül buit… per tal de poder omplir-lo de tots els sentiments de l’any que tenim endavant, fins a la propera cremà, així som els fallers, Carla.

Avui no podia faltar per exaltar-te…

Avui, de tots els dies que has passat a la teua vida, potser siga un dels més importants, i ton pare i ta mare no podien faltar al teu costat.

Encara que…, ja coneixes el papà…, i segurament estiga plorant per algun racó, al veure’t tan guapa al tro de fallera major.

Has sigut presentada com a fallera major de la teua volguda falla.

Vas a encapçalar tota la xicalla durant tot un any, i sé que saps que es una responsabilitat gran, però també sé que estàs preparada, que ho has volgut sempre i que ho faràs genial!

Com he dit abans, no et pots imaginar el que m’ha costat escriure aquestes paraules…

Perquè no sé si saps, filla meua, però ta mare també ha presentat i ha fet de mantenidora de la nostra presentació…

Ara estic una mica desentrenada, però gràcies a tu, després de molts anys, ací torne a estar, l’ocasió ho mereixia, tu ho mereixies.

Com bé tu saps, perquè m’has preguntat unes quantes vegades.

Vaig arribar a la falla sent una xiqueta… Ja fa…, deixem-ho en uns quants anys…

He tingut vivències meravelloses, he fet amistats que duraran per sempre, i de l’amor de les flames, ton pare i jo hem creat la nostra família, família que va nàixer allà pel 2003, quan un jove xiquet i jo s’agafàrem de la mà, i mai més la vam amollar.

Carla! Veure’t vestida de valenciana m’ompli els ulls de goig!

Veure’t tan guapa, tan il·lusionada, tan feliç…, et mire, i no puc contindre l’alegria i l’orgull de mare que em desborda.

Carla! Eres l’alegria de la nostra casa, la terratrèmol que mai para, la xiqueta més dolça que conec i la millor germana major que Júlia podria tindre.

Confessaré que, quan estava embarassada de tu, volia que fores una xiqueta, per poder compartir aquesta festa que tant vull, amb la meua princesa, i ací estàs!

M’encanta veure’t vestida de valenciana, i m’encanta veure’t desfilar, elegant, la més elegant que he vist mai…

Avui et parle com a mare, amb el cor a la mà, però, també, et parle com a fallera, de fallera a fallera, amb tot el sentiment que requereix aquest moment, per dir-te que estic, que tots estem contents i molts feliços de veure’t lluir com ho fas hui ací, de veure’t la cara de felicitat, de veure’t l’emoció i el somriure.

Podria seguir dient mil coses més, però n’hi ha algunes que me les guarde per als nostres moments…, moments de confessions, d’alegries o de plors…

No vull perdre-me’n cap…, si et sembla bé…, per molt major que et faces, deixa’m ser part d’ells. I crec que ara deixaré continuar el nostre acte. Perquè si em volguera esplaiar… No hi ha hores per acabar aquestes paraules d’afecte.

Perquè, vida meua, a la fi ací estàs regnant i ben orgullosa puc dir que Carla Boix i Sarió és de Dr. Palos, dels infantils, la major.

L’OFRENA DELS GATETS

ARTISTA: ISIDRO VENTISCAS

EXPLICACIÓ: CARLOS SEGUNDO RAJADELL

GATS GRANS

Estan intentant els majors fer-se a les tecnologies, mes de les seues tradicions gaudeixen ells tots els dies.

Encara que com als xiquets l’ús de les tecnologies pot suposar un perill. Per això: “IAIO, NO ET REFIES”.

RATOLÍ PIROTÈCNIC

El ratolí pirotècnic, les mans cremades pel foc, es tira les mans al cap quan disparen en botons.

Pensa: “Tot tan tecnològic... amb tan bé que ens ho passàvem quan disparàvem a mà i en tot el mig tremolàvem”.

TRES GATETS JUGANT

Sent ell un gatet normal tots pensen que és el “raret”: juga amb el tradicional sense fer cas d’internet.

S’ha quedat jugant a soles encara que està feliç, amb el seu volgut cadell, per fer-se un gat de profit.

Els seus amics ja no volen amb altres gatets jugar: només volen tindre el mòbil fins i tot per a parlar.

I açò és un fidel reflex de la nostra societat: més abocats als conflictes perquè no sabem parlar.

CADELLS

Ara els cadells proliferen puix els gatets no els desfan, mes ells també s’avorreixen per no rodar i rodar.

Per això cada vegada s’apropen més als gatets, per veure si a la fi els tempten i els mòbils tiren al fem.

GATETS EN LA CISTELLA

Les noves tecnologies per a la nostra infantesa poden ser molt perilloses, trencant la seua tendresa.

Si no, mireu els gatets en la cistella amuntegats: “Què farem per eixir?”, diuen, perquè estan apardalats.

VERGE DE L’OFRENA

La nostra Maredeueta, estendard de devoció, ha passat a ser objecte de comercialització.

Gran culpa d’això la tenen les noves tecnologies: la pots personalitzar i canviar-la tots els dies.

LA LLUNA DE VALÈNCIA

“A la lluna de València” era gaudir com un Déu fins que en la NASA digueren que havien posat el peu.

Des d’aleshores tenim imatges de telescopis que ens han fet que valorem alguns paratges més propis.

Això ens devia servir per a adonar-nos per fi que tot cal utilitzar-lo sempre buscant un bon fi.

Que no, perquè siga la moda això tots ho hem d’usar, puix a la llarga empitjora de la vida el benestar.

COMISSIÓ INFANTIL

Raquel Carruana Olivares

Valeria Laguarda Gonzalez

Julia Boix Sarió

Ainhara Villena Escamilla

Adriana Alcaide Talavera

Laura Alejos Ferruses

Ainhoa Serrano Sanchez

Mei Bautista Muñoz

Vega Perez Peris

Ainhoa Costa Bellver

Sara Perez Martinez

Mar Aleixandre Ibañez

Zoe Bautista Muñoz

Noa Bautista Muñoz

Daniela Caballero Bosch

Blanca Sanchez Merlos

Nerea Gonzales Bellver

Paula Perez Martinez

Erika Costa Bellver

Carla Boix Sarió

Fernando Carrascosa Garcia

Izan Gonzales Bellver

Paul Sánchez Merlos

Fernando Caballero Bosch

Imanol Pascual Garcia

Vicent Aleixadre Ibañez

Xavi Villena Escamilla

UN ANY EN IMATGES

Un any en imatges / Mostra de Llibrets de Gandia i Premis de les Lletres Falleres

GRÀCIES A TOTS ELS ANUNCIANTS PER LA SEUA

COL·LABORACIÓ