Ivan Belilles, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació
Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
Publicació associada a
Amb el suport de
El comte Arnau és un personatge de la mitologia medieval de Catalunya indissociablement unit a Sant Joan de les Abadesses i a la comarca del Ripollès. Segons explica la llegenda, Arnau va ser condemnat a cavalcar eternament com una ànima en pena sobre un cavall negre que desprenia flames per boca i ulls a causa dels seus pecats. Entre aquests, no fer bé els pagaments promesos com a senyor feudal i relacionar-se amb una abadessa. La narració popular també explica que al cavaller l’acompanya una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.
Però, què hi ha de cert en la llegenda del comte Arnau? Si voleu descobrir-ho, us proposem atansarvos a Sant Joan de les Abadesses, on hi ha un centre d’interpretació sobre el comte Arnau que us donarà les claus per entendre l’origen i l’evolució d’aquesta mítica figura i la seva repercussió cultural. De fet, aquesta vila organitza un festival cultural i multidisciplinari al voltant de la figura del comte Arnau des del 1995 amb l’objectiu de mantenir present la llegenda.
Aquest centre es troba al Palau de l’Abadia i, si visiteu aquesta baronial vila, podeu aprofitar per descobrir el seu patrimoni, començant pel mateix monestir, una de les joies del romànic, i continuant per les muralles, el pont vell o la Vila Vella.
I, del comte Arnau, a Sant Jordi, un altre cavaller llegendari de la tradició catalana, que aquest mes torna a la primera plana de l’actualitat catalana, com cada 23 d’abril, data en què es recupera la seva llegenda.
On també succeïen moltes llegendes era dins dels castells. I casa nostra sempre ha estat terra de castells.
Sabíeu que a Catalunya hi ha més de 600 fortaleses de l’edat mitjana? Pràcticament, cada poble té un castell o, si més no, l’ha tingut al llarg de la seva història. Moltes d’aquestes construccions que decoren els turons catalans s’han conservat i han arribat als nostres dies transformats en museus i centres d’interpretació que podem visitar per conèixer com vivien els nostres avantpassats. N’hi ha de diferents tipologies, perquè no existeixen dos castells iguals. N’hem triat quatre que creiem que val la pena visitar: Montsonís, a la Noguera; Santa Florentina, al Maresme; Requesens, a l’Alt Empordà; i Miravet, a la Ribera d’Ebre.
En aquesta revista, la número 100 de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas, també trobareu altres propostes viatgeres de proximitat. Així, de les comarques gironines, a part de Sant Joan de les Abadesses, us recomanem una visita en família a Puigcerdà, o a Santa Coloma de Farners, vila termal.
De la Catalunya Central us suggerim atansar-vos la vila medieval de Cardona. Als amants del senderisme o del turisme del vi, els recomanem Artés, al Bages. Pels més aventurers, la primavera és molt bona època per pujar al Pedraforca per alguna de les seves set cares.
De terres tarragonines trobareu un reportatge de Prades i de les seves muntanyes amb propostes i rutes d’excursionisme. I, si sou més de platja, us recomanem Calafell i Creixell.
Si opteu per les comarques de Ponent, aquest mes hem triat Tiurana, Alcoletge i Miralcamp; mentre que del Pirineu us parlem de Sort, municipi turístic amb propostes per oferir en qualsevol època de l’any.
Esperem que aprofiteu la primavera per continuar descobrint Catalunya, pas a pas, i tornem el pròxim mes amb noves destinacions turístiques.
Província de
Província de LLEIDA
Província de BARCELONA
Província de GIRONA
Ba B ix x Ca C mp
Connca c d Ba Barb r erà Ca
Ta T rr rragonès
Pallllaar r Soobibirà
arrs rà à
Ando d rra
rdannya ya Ce C r
Segarra
So Solssonnès
Al A t Ur Urge g ll de Al A t Caamp
An A oi o a
Ri Ripoollllèès Bages
Garrot o xa
Beerguedà
Al Alt Empoorddà
Os O ona
Mo M ia i nès
Baaix i ès Pe P ne nedè d nedès Al A t
agon o ès s rragonès
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Vallès è Orientaal
Vall l ès s Occi c denttal a B Barc
Pene n dès Ba B ix
Ga G rraf a
Ll L ob o reggat
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Pl P a de l’’Es E taany y
G Gironnès
Se S lvva
Baix x Emmpoord r à
Mare r sm s esm
Barcelonès
Alta Ribargorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
portes al públic per poder-lo visitar.
La fortalesa formava part d’un recinte emmurallat que s’estenia per tot el turó on ara es troba situat el poble, d’acord amb els historiadors, es tractava d’una sola torre circular de dues plantes, la primera conformada per l’estable i la de dalt, la configurava l’habitatge.
El comte Ermengol II va fer construir aquesta fortalesa per tal de protegir, vigilar i repoblar les terres després d’haver sigut reconquistades als sarraïns. Com a curiositat: aquest castell va defensar la frontera entre la Catalunya Vella i la Nova durant 125 anys fins a la conquesta de Lleida el 1149. Tot i que al llarg dels anys s’hi han fet moltes modificacions, els actuals propietaris n’han anat recuperant l’aspecte original i, com a bona fortalesa, disposa d’elements molt característics. L’actual cas tell sembla un edifici dels segles XV o XVI i va ser reformat al segle XX. Actualment, pertany als barons d’Albi i Rocabruna
Castells espectaculars de SantaFlo rentina
Catalunya sempre s’ha considerat terra de castells. De castells i cavallers, com Sant Jordi. La història ens ha deixat tot un llegat de fortificacions medievals que us transportaran a èpoques de cavallers, batalles, contes i llegendes. Com la de Sant Jordi, que té lloc davant d’una fortalesa, la de Montblanc, de la que, malauradament, només en queden runes. Però, casa nostra compta amb centenars de castells en excel·lent estat de conservació.
Aquí, us hem fet una tria dels més espectaculars i representatius del llegat històric medieval de Catalunya perquè feu turisme de castells.
El castell de Santa Florentina és un antic edifici medieval del segle XI situat a Canet de Mar (Maresme). El conjunt va ser molt modificat i ampliat a inicis del segle XX per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, quan va adquirir l’aspecte actual. El castell de Santa Florentina està construït sobre una antiga vila de l’època romana anomenada “Domus”, que va ser un nucli urbà i zona de producció vinícola. Al segle XI l’edifici es va convertir en una masia fortificada per combatre les incursions pirates de l’època. Serà al segle XIV sota el patrocini de Ferrer de Canet, cavaller noble, conseller del rei Alfons el Magnànim i ambaixador de Pere el Cerimoniós, quan la “Domus” aconseguirà la seva màxima esplendor.
El 2015 el castell va guanyar popularitat en convertir-se en un dels escenaris de la popular sèrie de televisió “Joc de Trons”. A l’estiu, durant els mesos de juliol i agost, el castell acull un festival de música clàssica. De titularitat privada, també es lloga per celebrar-hi actes socials i celebracions. De tot el conjunt cal destacar el claustre, que va ser traslladat des del monestir del Tallat, a la Conca de Barberà. S’hi conserva també una notable col·lecció d’obres d’artistes catalans de principis del segle XX
Al’est del poble de Cantallops, a prop del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), trobem el castell de Requesens. La construcció d’aquesta edificació d’origen feudal es remunta al segle XI, època en què s’assenta definitivament el feudalisme. Envoltat d’un paratge natural espectacular, castell està dalt d’un turó que domina la plana de l’Albera, on transcorria el límit entre les províncies romanes de la Gàl·lia i Hispània. Durant l’època visigòtica la zona quedà oblidada, però reprèn importància amb els comtats d’Empúries i Rosse lló al segle XII.
El primer castell s’aixeca per ordre del comte del Rosselló al segle XI. S’hi documenten diversos fets d’armes als segles XII i XIII. principis del segle XIII, el comte d’Empúries envoltà el castell antic amb un gran recinte exterior, i l’any 1418 el vescomte de Peralada convertí el castell en una gran força, amb tres recintes emmurallats i amb activitat, fins que al segle XVI s’abandonà. L’any 1893 el comte de Peralada decidí reconstruir-lo i es va crear una gran obra pròpia del romanticisme i amb clares influències modernistes. L’efecte de la Guerra Civil Espanyola, l’ús com a hospital i caserna per part de l’exèrcit i el seu abandonament a partir dels anys seixanta el perjudicaren. Tanmateix, en els dar rers anys, la propietat ha endegat un projecte de recuperació i valorització del castell i del conjunt de la vall de Requesens
Requ e sens
Miravet
El castell de Miravet fou construït al segle XII, dalt d’un turó d’aquest poble de la Ribera d’Ebre, als peus del riu.
Una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant. Aquesta posició estratègica ha fet que s’hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper important en diferents conflictes.
Els àrabs edificaren un castell posteriorment convertit en fortalesa-monestir per l’orde dels Templers després de la seva conquesta el 1153. La uniformitat de la construcció mostra que els Templers van aixecar l’edifici en poc temps. Les restes de l’antiga fortalesa andalusina són presents en alguns trams de la muralla i en part de les construccions del recinte superior. És considerat un dels millors exemples d’arquitectura romànica de transició, religiosa i militar de l’orde del Temple, de la qual va ser també seu principal a la Corona d’Aragó. L’edificació es troba en molt bones condicions, malgrat les guerres que ha viscut com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès, o la batalla de l’Ebre
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ocupa el centre d’una vall prepirinenca, coberta de pastures, travessada pel riu Ter i encerclada de muntanyes i boscos. És un excel·lent mirador a la serra Cavallera i al seu cim més emblemàtic: el Taga. Dins el nucli de la vila hi trobem edificacions, carrers i restes de les muralles, testimoni del seu passat medieval
La vila de Sant Joan de les Abadesses és plena de cultura i té una història molt lligada al monestir de Sant Joan Endinsa-t’hi i viu en primera persona la història d’un territori de la màxima rellevància en el període de configuració de la nació catalana.
Malgrat que s’han trobat indicis que la zona de Sant Joan de les Abadesses fou habitada des del Paleolític inferior, el nucli de població es començà a formar amb la fundació del monestir l’any 887 a càrrec de Guifré el Pelós, amb l’objectiu de repoblar les comarques que havien quedat deshabitades després de l’ocupació sarraïna.
Monest ir
El monestir de Sant Joan de les Abadesses, el primer cenobi femení de Catalunya, va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, la seva filla. És un dels monuments més importants del romànic català. Hi destaca el conjunt escultòric del Davallament, conegut com a Santíssim Misteri (1251), el claustre d’estil gòtic, així com el retaule gòtic de Santa Maria la Blanca, el sepulcre del Beat Miró o la capella dels Dolors, d’estil barroc.
Palau de l 'Abadia
Va ser construït al segle XIV i està declarat bé cultural d’interès nacional. Comprèn l’Oficina de Turisme, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau —que endinsa el visitant en tota la màgia que envolta la figura del comte Arnau—, l’Espai Art l’Abadia —que ens ofereix una programació regular d’exposicions de creadors contemporanis— i les exposicions permanents «Romànic, una volta pel Ripollès» i «Ramon Oliveras. Lutier. Passió per un ofici».
Creada de nou a principis del segle XIII, l’organització de la Vila Vella de Sant Joan segueix l’esquema de les antigues ciutats romanes, amb carrers paral·lels i perpendiculars i una plaça central que ho vertebra tot. La Plaça Major encara conserva alguns comerços i és on actualment hi ha la casa de la vila. El mercat setmanal que s’hi feia des del segle XIII per concessió de Jaume I, va traslladar-se al passeig Comte Guifré a finals del segle XX.
VilaVella
Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de torres i 6 portals d’accés. En l’actualitat, es poden observar algunes restes de l’antiga muralla al passeig Comte Guifré, a la plaça de l’Arquitecte Duran i Reynals, al mirador de la plaça de l’Abadessa Emma i, especialment, al Parc de la Muralla, on s’obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d’una de les torres.
Pont Vell
El primer pont de la vila sobre el riu
Ter data del 1138, era d’estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil Espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.
lesia d e SantPol
Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat el Raval. Des dels seus orígens l’església era la parròquia dels vilatans. L’església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir). Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors. Durant l’època barroca fou àmpliament reformada. L’actual estat sense les parets laterals i l’edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època.
Patrimoni naturalisend e r s
La vila també compta amb un itinerari natural, que, entre altres indrets, recorre la riera d’Arçamala fins a la seva trobada amb el Ter, passant pel Molí Petit, l’antic safareig o la Font i els Jardins de la Puda, entre d’altres. Els amants del senderisme poden gaudir d’un ampli ventall de rutes als voltants de la vila, com ara els diversos trams de Vies Verdes: la Ruta del Ferro i el Carbó, que uneix el municipi amb Ripoll i Ogassa; la Via Verda del Ter, que continua fins a Sant Pau de Segúries o el tram d’enllaç amb la Vall de Bianya, que aviat estarà operatiu. Podeu trobar totes les rutes a l’aplicació mòbil Natura Local o bé al web www.santjoandelesabadesses.cat.
Zona urbana
Zona urbana
Zona industrial
Zona industrial
Vila Vella
Centro histórico
Via Verda / carril bici
Vía Verde / carril bici
Itinerari natural
Itinerario natural
Equipaments
Equipamientos
Parcs i jardins
Parques y jardines
Rius Ríos
RUTA DEL PATRIMONI MONUMENTAL
Monestir i Museu del Monestir
Palau de l’Abadia / Oficina de Turisme
· Centre d’Interpretació del mite del Comte Arnau
· Espai Art l’Abadia
· Romànic: Una volta pel Ripollès
· Exposició Ramon Oliveras, luthier.
· Centre d’Interpretació del País d’Art i d’Història. CIAP
Plaça Abadessa Emma
· Font dels Mexicans
Sant Miquel de la Infermeria
· Monument a les Abadesses
Plaça Major
El Palmàs
· Casal Jaume Nunó
· Exposició permanent Jaume Nunó
Era d’en Serralta
Parc de la Muralla
· Font d’en Roca
Casa natal Jaume Nunó
Casa Joan Maragall
Portal Major
Vila Vella
Pont Vell
Sant Pol
Escultura del Comte Arnau
Edifici Duran i Reynals
Ermita de la Mare de Déu del Prat
Colònia Espona
Ermita de Sant Antoni
RUTA DEL PATRIMONI NATURAL
Arbrat urbà
Riera d’Arçamala
La dinàmica dels rius
Ecomuseu el Molí Petit
· Centre d’Interpretació del molins hidràulics i l’ecosistema fluvial
Els fossats de les muralles
El pont de la Plana
El bosc del riu
L’aigua font de vida
El riu viu
El riu i els sediments
Puig de les Forques
Font de la Puda
Jardins d’en Mirambell
Assentament del Paleolític
Paisatge humanitzat
Parc de l’Estació
Gorg de Malatosca
Pantà de Cal Gat
· Observatori d’ocells
VIES VERDES
Ruta del Ferro i del Carbó
Via Verda del Ter
Enllaç Vall de Bianya-Olot
Traçat urbà de la Via Verda
Carril bici
Podeu seguir aquestes rutes i moltes d’altres a l’aplicació mòbil Natura Local: www.naturalocal.net
la recuperació i la pervivència de la llegenda del Comte Arnau, personatge mític molt arrelat a la vila, el qual n’és un element identificador i promocional.
Han estat molts els artistes del panorama cultural català que han passat pel festival durant tots aquests anys, atrets per la singularitat de la proposta. I és que a part de l’entorn, el claustre del Monestir, que fa que sigui un escena ri únic, un dels requisits del festival és que es demana als artistes participants que creïn una peça única inspirada en el mite del Comte Arnau, o bé en facin una adaptació de la “Cançó del Comte Arnau”. D’aquesta manera, el 1999 del Mar Bonet va publicar el disc “Cavall de Foc” amb el tema “El comte Arnau” i el músic Joan Figueres va com pondre una banda sonora del poema de Joan Maragall, re citat pels actors Joan Massotkleiner i Mont Plans. Ja en els darrers anys, el compositor Albert Guinovart, acompanyat de l’Alart Quartet, va crear una obra inèdita: una banda sonora que narrava amb música les peripècies d’aquest lle gendari personatge. També hem comptat amb la participa
del municipi. Amb els pas dels anys, ha anat esdevenint un festival de referència a la comarca, millorant la qualitat, fet que s’ha traduït amb l’augment de públic de municipis de la resta del Ripollès, així com de les comarques veïnes. En les darreres edicions s’ha comptat amb públic d’arreu de Catalunya. Un públic no només atret per l’oferta cultural notable, sinó també per la ubicació on se celebra el festival, d’alt valor patrimonial, com és el Monestir de Sant Joan de
Els artistes participants han de crear una peça única inspirada en el mite del
Programació 28è FESTIVAL
DEL COMTE ARNAU
Enguany se celebrarà la 28a edició, que es presentarà l’1 de juliol, al Palau de l’Abadia, amb una conferència a càrrec de la Dra. Caterina Valriu titulada “El comte Arnau català, el comte Mal mallorquí: un joc de miralls”. El festival comptarà amb quatre concerts que tindran lloc els dissabtes 8, 15, 22 i 29 de juliol, dels grups Els Amics de les Arts, Northern Cellos, Akpé Motion, espectacle en col·laboració amb el Festival Jazz en Tech, i Manu Guix.
Durant el mes d’agost, concretament els dies 9, 10, 16, 17, 23 i 24, tindran lloc les visites dramatitzades “Els desitjos del Comte Arnau”, així com la caminada nocturna “Cercant les petjades del Comte Arnau”, prevista pel dissabte 19 d’agost.
Així mateix, durant aquests dos mesos es podrà degustar el “dolç del Comte Arnau”, unes postres inspirades en els receptaris de la cuina medieval, a les fleques i a les pastisseries de la vila.
L’Puigcerdà presenta un nou producte turístic, una gimcana per conèixer la vila destinada al turisme familiar!
“el i la ”
àrea de Turisme i Promoció econòmica de l’Ajuntament de Puigcerdà ha creat un nou producte turístic destinat a potenciar el turisme familiar: “ELS BRETONS DE LA VILA”.
Es tracta d’una gimcana representada pel Bretó i la Bretona de la Vila, cavalls Pirinencs Catalans, tradicionalment anomenats Hispanobretons, elements característics de Puigcerdà i la Cerdanya. Aquests, són uns personatges que signifiquen molt per la vila; en Bretó i la Bretona simbolitzen una de les fires més importants i emblemàtiques de Puigcerdà.
El nou joc es diu “Els Bretons de Puigcerdà: El Bretó i la Bretona” i proposa un recorregut amb descobertes i proves pels entorns més emblemàtics de la capital cerdana com ara les principals places del nucli històric, l’estany i el parc
Schierbeck, l’estació de Renfe on arriba el Transpirinenc, o la pista de gel, on juga l’equip d’hoquei, una de les insígnies de la vila.
“On és el Bretó i la Bretona”?, és una gimcana per a totes les edats, protagonitzada per les mascotes de turisme familiar del municipi, i que es pot fer de manera autònoma i per etapes.
El mecanisme és senzill: en un plànol hi ha descrites unes enigmàtiques pistes (en quatre idiomes) per tal de localitzar 14 petites plaques amb la imatge dels personatges que estan repartides per diversos espais emblemàtics de la ciutat. El plànol amb les pistes està disponible a l’Oficina de Turisme i en els establiments turístics col·laboradors. En cadascuna hi ha un codi numèric que cal anotar a les caselles que incorpora el planell. Un cop completades totes,
cal retornar-lo a l’Oficina de Turisme on es rebrà un obsequi dels protagonistes d’en Bretó i la Bretona, una bossa, uns jocs de memòria, un llibret per pintar i diferents premis per haver fet tota la gimcana amb èxit
L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners va aprovar, en Ple ordinari, l’adhesió a l’Associació de Viles Termals de Catalunya. La ciutat colomenca forma part d’un projecte que posa en comú i col·labora per un desenvolupament sostenible del termalisme des de l’àmbit turístic, sanitari, social, cultural i mediambiental. Santa Coloma hi forma part en comptar, a la ciutat, amb el Balneari Termes Orion, referent en l’àmbit català. A l’Associació de Viles Termals de Catalunya ja s’hi han afegit altres municipis de les comarques gironines i de la resta del país. També recentment i un cop superada la valoració del comitè científic, l’Associació de Viles Termals de Catalunya formarà part de l’EHTTA, el Catalan Thermal Towns Association amb seu a SPA Bèlgica. Anteriorment, la ciutat colomenca havia estat integrada al Consorci de Viles Termals, actualment dissolt.
Formar part de l’Associació de Viles Termals de Catalunya significa coordinar els recursos existents al voltant de les aigües minerals i termals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva promoció turística, planificació, gestió i explotació sostenible d’acord amb la normativa vigent. S’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el món termal.
Un dels objectius és dur a terme actuacions
d’investigació i innovació entorn dels recursos termals
Amb aquesta adhesió es crea un espai per posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir un desenvolupament sostenible del termalisme a Catalunya, des d’una perspectiva turística, sanitària, social, cultural i mediambiental. Un dels altres objectius és dur a terme actuacions d’investigació, desenvolupament i innovació entorn dels recursos termals, i implantar actuacions de protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals, com els recents resultats de l’estudi “Efectes de la balneoteràpia en pacients amb COVID-19 persistent”, una investigació impulsada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui i realitzada pel Grup de recerca múscul-esquelètica de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), amb la biòloga Natàlia Garcia Giralt com a investigadora principal, a partir de la valoració de les sessions de balneoteràpia realitzades al balneari Termes Victòria per les persones participants en l’estudi
Per a més informació:
Formar part de l’Associació de Viles Termals de Catalunya significa impulsar
les actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el món termal
Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Tel. 972 840 808 ajuntament@scf.cat
es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de primavera conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conserva encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerat bé cultural d’interès nacional. Destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar, obra de l’arquitecte Jujol, restaurat
fa quatre anys. El Castell és de propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que accepten visites.
Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 metres d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.
A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, conviuen amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques. Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat.
Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja va ser guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors Església parroquial de Sant Jaume
botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.
Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels
rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.
Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.
Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.
També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines. Una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà
Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar-te de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us en penedireu
Il·lusió: Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable.
Calafell: Acollidor indret on fer possible les teves il·lusions. A un pas de Barcelona, al cor de la Costa Daurada, podràs submergir-te al llarg dels 5 km de platges amb cristal·lines aigües que atrapen l’esperit i omplen de goig els sentits.
bers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història de Calafell. Viatjar 2.500 anys enrere de la mà d’un ric llegat històric: la Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, la Confraria de Pescadors de Calafell, el Bot S alvavides, l’Església de Sant Miquel o el Castell de la Santa Creu, són alguns dels testimonis de la història que ens fan de guia a través del temps fins avui.
Porta oberta al Mediterrani, Calafell barreja la riquesa del seu patrimoni històric amb el poderós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001:2004 i el recent certificat EMAS atorgat per la Unió Europea. Practicar el teu esport favorit; tastar alguns dels exquisits se-
crets cuinats amb passió als fogons dels seus restaurants; gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc al llarg de tot l’any, i un sense fi d’experiències que transformaran tots els teus moments en oportunitats. No podem oblidar que Calafell gaudeix del segell Turisme en família atorgada per la Generalitat de Catalunya, fet que significa que disposa d'una oferta d'allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d'una gran varietat de propostes d'oci i entreteniment.
A què esperes per venir? Il.lusiona’t a Calafell. En família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis...
OFICINA DE TURISME: C/ Sant Pere, 29-33 43820 CALAFELL (Tarragona) Tel. 977 699 141
La plaça, l’església, el castell i les muralles són els principals elements que determinaren, des de l’època medieval, la configuració i organització interna de la vila
La font, dels segles XV i XVI, és d’estil renaixentista i té una morfologia que fa recordar el globus terraqüi i té quatre sortidors de bronze
El primer document conservat que parla de l’església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del Papa Celestí III de l’any 1194 fotografia de @latevaruta_culturatours
Destinació Turisme Familiar
1.- El portal de la plaça i la creu de terme
No hi ha cap espai més adient per iniciar el nostre recorregut que aquesta creu de terme que des del segle XIII ha donat la benvinguda als visitants que arribaven a la nostra població.
2.- “Porta falsa”
Portalada romànica situada al lateral esquerre de l’església.
3.- La Plaça Major, la font renaixentista i l’església
La plaça, l’església, el castell i les muralles són els principals elements que van determinar, des de l’època medieval, la configuració i organització interna de la vila. La font, la més característica de l’estil renaixentista català, té una morfologia que fa recordar el globus terraqüi i té quatre sortidors de bronze que indiquen els punts cardinals. El primer document conservat que parla de l’església de Prades, dedicada a Santa Maria la Major, és una butlla del Papa Celestí III de l’any 1194.
4.- Carrer Major
Especialment interessants els portals d’alguns habitatges.
5.- Plaça de la Pau
També anomenada “plaça dels alls”, ja que és on hi havia l’antic mercat o “plaça de l’ou” per la seva forma. Hi podem trobar una font amb un polsador com a brollador, que surt del mig d’una gran roca de dos metres d’alt.
6.- Arc de Ponos
Es tracta d’un portalet gòtic que s’obrí quan es pretenien millorar els accessos a la vila.
7.- Carrer Costa del Castell
La costa del Castell és el carrer amb més pedra vermella per metre quadrat de tot Prades.
8.- Restes del castell i l’església
castral de Sant Miquel
Fou la seu dels comtes de Prades fins que la cancelleria es traslladà al castell de Falset. La Reina Margarida de Prades, del llinatge dels comtes de Prades, va ser esposa de Martí l’Humà.
9.- Plaça dels Infants
Plaça pintoresca on es troba l’antic Ajuntament i una font. Va ser la zona d’esbarjo de l’antiga escola.
10.- Carrer Nou del Pont
El seu desnivell proporciona una interessant fusió d’urbanisme i natura.
11.- Planet del Pont
Ens trobem davant d’un altre interessant accés a Prades. La casa a la dreta del pont és la més antiga de la vila, una construcció datada pels volts del segle XIII que ha aprofitat els carreus ben escairats de les muralles com a fonaments i parets.
12.- Casa del Carme
Antic sanatori pel tractament de la tuberculosi. Prades és un lloc idoni pel tractament de malalties respiratòries gràcies a l’alçada i clima.
13.- Parc de la font d’en Grau
Zona d’esbarjo infantil amb una font ornamental en forma de menhir. El parc també compta amb una font natural, la font d’en Grau, que sempre ha estat molt apreciada, tant que se li atribueixen propietats medicinals.
14.- Torre de defensa i muralla
Del conjunt fortificat resten diversos fragments d’interès i encara és possible resseguir pràcticament tot el seu perímetre.
15.- Plaça Mossèn Josep Benet Vestigis de l’antic cementiri de la vila al mur de l’església, i amb una excellent vista del campanar.
16.- ERMITA DE L’ABELLERA
L’ermita, a 2 km del poble, s’assenta en una cinglera que assoleix els 1.020 m d’altitud amb unes vistes increïbles.
Com arribar:
Per arribar-hi a peu, sortint des de l’Oficina de Turisme a mà dreta agafarem el carrer de la Caballa i seguirem per un camí ple de moreres. Seguiu recte i en uns 200 m arribareu a l’ermita de Sant Antoni, a la vostra dreta. Continueu el carrer que fa un gir a la dreta i més endavant a l’esquerra passant prop d’una bassa. Continueu fins que comença un tram asfaltat, d’on surt a mà dreta un camí amb uns indicadors cap a “Ermita de Sant Roc” i “Capafonts per l’Abellera”. Agafeu aquest camí, fa un gir a mà dreta i després a mà esquerra i tindreu un camp d’avellaners a la vostra esquerra. Cal ignorar el camí de l’esquerra que condueix a uns camps. S’ha de seguir per un sender que discorre per roques vermelles i que està senyalitzat amb algunes marques blanques i grogues. Enfileu el camí amunt fins que se surt a un camí asfaltat, que s’agafa cap a l’esquerra fins a arribar a mà dreta a l’ermita de Sant Roc. Seguint pel camí i havent girat a l’esquerra després d’una esplanada condicionada per aparcar, s’arriba a l’ermita. Per arribar en cotxe sortint de Prades direcció Capafonts i la Febró, a uns 500 m veureu a mà esquerra l’indicador a l’Ermita
de l’Abellera. Seguiu pel camí asfaltat i arribareu a l’esplanada on trobareu l’ermita de Sant Roc a mà dreta. Sense deixar el camí asfaltat arribareu al pàrquing a pocs metres de l’ermita de l’Abellera.
17.- ROCA FORADADA
La Roca Foradada, de grans dimensions, forma un arc a causa de l’erosió de la roca de tonalitats vermelles. La ruta és apta per a famílies al ser curta (a 1,5 km del poble) i amb poc desnivell.
Com arribar:
Per arribar-hi a peu sortint des de l’Oficina de Turisme a mà dreta agafarem el carrer de la Caballa i seguirem per un camí ple de moreres.
Seguiu recte i en uns 200 m arribareu a l’ermita de Sant Antoni, a la vostra dreta.
Continueu el carrer que fa un gir a la dreta i més endavant a l’esquerra passant prop d’una bassa, continueu fins que comença un tram asfaltat.
Trobareu una bifurcació, seguiu per l’esquerra pujant pel camí asfaltat.
Continueu pujant fins a agafar un camí de terra a mà dreta amb indicador per anar a la roca foradada i un cadenat per impedir el pas de vehicles.
Seguint pel camí pel bosc arribareu a una zona de pícnic i un llac i a mà esquerra trobareu la roca foradada.
NUCLI URBÀ
L’entorn de Prades ofereix una infinitat de paisatges secrets i racons per perdre-s’hi. Les seves rutes de muntanya permeten explorar un meravellós entorn situat entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat. A l’interior de les muntanyes, incloses dins de la Xarxa Natura 2000 i PEIN, hi trobem les reserves naturals parcials del Titllar i de la Trinitat i el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet. També rouredes de roure reboll, úniques a Catalunya, i jaciments paleontològics de gran valor científic, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO, a més del monestir de Poblet i de les viles medievals de Siurana i Prades. Descobreix els camins de les muntanyes de Prades i experimenta tota mena de sensacions: desconnexió, llibertat, puresa, adrenalina...
CAMÍ PRINCIPAL (verd)
• Tram Ermites:
En aquest tram inicial del Camí Natural ens trobem amb les tres ermites: la de Sant Antoni, la de Sant Roc i l’ermita de l’Abellera.
• Tram Pous de Gel:
A dalt d’Els Plans, un dels paisatges més freds de la comarca, trobem tres dels cinc pous de gel de Prades.
• Tram Tossal de la Baltasana i del roure reboll:
Des del cim es gaudeix d’un extens panorama, que arriba del Pirineu a la Mediterrània, i de les muntanyes barcelonines fins als Ports, Maestrat i terres aragoneses. És un lloc habitual d’excursionistes amants de la natura i de pas de nombroses rutes.
• Tram Castanyers:
Recorregut que discorre per una zona boscosa de gran bellesa amb predominança del castanyer. Aquest tram discorre per la zona dels Molinets i travessa el riu de Prades, mitjançant un punt construït expressament per donar continuïtat al Camí Natural
• Tram Pla de la Guàrdia:
El pla de la Guàrdia és un lloc singular i pedregós on les espècies vegetals s’han d’adaptar a la manca de terra i condicions climàtiques adverses, on el vent és un agent destacat. És un bon mirador sobre Prades i la veïna serra del Montsant.
CAMÍ DE LA SERRA DEL BOSC (vermell)
• Tram Quatre Termes:
També conegut com el Mola d’Estat (1.135 m), és un dels punts més allunyats del terme de Prades, i on convergeix amb els temes de Vimbodí, Montblanc i Mont-ral. És un indret captivador cobert d’una catifa d’herba, amb cingles de roca roja i unes vistes superbes sobre la vall del riu Brugent i els Motllats al Sud, i la plana de Lleida i els Pirineus al Nord.
CAMÍ VELL DE MONTBLANC (blau)
Segueix l’antic camí, surt de la Creu de Montblanc i enllaça amb el Camí dels Pics per arribar al camí principal.
CAMÍ DELS PICS (lila)
Enllaça el Coll de Sant Roc amb el Pla del Gendral.
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME / CENTRE D’ INTERPRETACIÓ DE LES MUNTANYES DE PRADES C/Muralla, 3 • Tel. 977 868 302 • turisme@prades.cat • www.prades.cat
Horari d’atenció al públic:
Temporada Alta: Setmana Santa i de l’1/06 al 30/09 De dilluns a dissabte de 9h a 14h i de 15h a 18h - Diumenges i festius de 8h a 14h
Temporada Mitja: Del 1/03 al 30/05 i del 1/10 al 1/11 De dimecres a dissabte de 9h a 16h. Diumenges i festius de 8h a 14h - Dilluns i dimarts tancat.
Temporada Baixa: Del 2/11 al 28/02 de dimecres a dissabte de 9h a 14h. Diumenges de 8h a 14h. Dilluns i dimarts tancat.
Altafulla acollirà dos esdeveniments de la programació d’aquest certamen musical
LA VIOLETA,
nova seu de la 10a edició del Festival Accents
Altafulla serà l’escenari de dos concerts en el marc del ‘Festival Accents’, el festival de pop, rock i folk dels Països Catalans (www.festivalaccents.cat), que se celebrarà entre els mesos d’octubre i novembre, un d’ells a la Violeta. El principal objectiu, compartit entre els promotors del projecte, l’associació Empenta Cultura de Reus i el Camp de Tarragona, la direcció artística de la Violeta i el govern local, és apropar la cultura al territori a la vegada que es creen sinergies entre els diversos agents culturals de la demarcació de Tarragona.
En aquest sentit, des del ‘Festival Accents’, que va néixer a Reus el 2014 i que en anys posteriors que s’ha anat estenent per diferents poblacions del Baix Camp (Cambrils, la Selva del Camp, Riudoms, Botarell i Mont-roig del Camp) i que també ha crescut al Tarragonès (el Morell), volen ampliar el seu radi d’acció amb noves localitats. Així, amb l’èxit que ha tingut fins ara la Violeta, han trobat en el casal auditori altafullenc i en el mateix municipi una opció que s’emmarca perfectament dins del tipus poblacions i equipaments adients per ser seu d’alguns dels nombrosos esdeveniments que s’inclouen en la seva programació.
Per això, Altafulla acollirà un parell d’esdeveniments de la programació del ‘Festival Accents’ apostant per la contrastada qualitat de les propostes, coincidint amb el seu desè aniversari. En les nou edicions anteriors han passat pels escenaris del festival un centenar d’artistes de renom com *Maria Arnal i Marcel Bagés, Sopa de Cabra, Els Pets, Joan Dausà, Xavi Sarrià, Roger Mas, Cris Juanico, Joan Isaac, Mishima, La Habitación Roja, Feliu Ventura, Quico Pi de la Serra, Judit Nedderman, Xarim Aresté, Josele Sanitago, Pau Alabajos, Las Migas, Queralt Lahoz, Pau Vallvé, Xavier Baró, Sanjosex, Pau Riba, Los Aurora, Ginestà i Joana Serrat, entre altres.
Gaspatxo, el
plat estrella de l’estiu
El gaspatxo
és d’aquests plats combatre la calor i que aporta a l’organisme. Hidrata, refresca, no engreixa i és ric en fibra, vitamines i minerals, característiques que el fan nutricionalment acceptable. baix en calories perquè està fet a base de vegetals i, si no compta amb grans un plat totalment saludable. L’aigua és un element clau en la preparació del gaspatxo i, per tant, com més aigua, menys calories. Com és un plat aliments crus i naturals, el gaspatxo antioxidants, en especial el licopè. Un compost que es troba al tomàquet i que ajuda al i també en la seva hidratació, juntament amb la vitamina C que li aporta el pebrot. minerals, el ferro, el fòsfor, el
El gaspatxo compta amb grans avantatges nutricionals que milloren el benestar del nostre organisme. Tant és així que, nombrosos experts de l’àmbit de la nutrició i dietètica consideren el gaspatxo una beguda isotònica alt contingut en aigua i sals minerals, ajudant a mantenir un nivell d’hidratació òptim durant els mesos més calorosos de l’any. A més, aquest plat, ajuda a depurar l’organisme i eliminar residus que
Aquesta sopa freda, elaborada a partir d’hortalisses fresques, és una molt bona opció per als àpats d’estiu
Ingredients per 2 persones
6 tomàquets madurs
½ cogombre petit
½ pebrot verd
1 gra d’all
2 llesques de pa de pagès
3 cullerades d’oli
500 ml d’aigua
1 culleradeta de vinagre sal al gust
Elaboració
Primerament, neteja de manera acurada tots els vegetals. Utilitza la molla de les llesques de pa, talla-les primer a tires i després a daus i ho introdueixes al recipient de la batedora. A continuació, amb els tomàquets ben nets, amb un ganivet talles la tija, els trosseges i els els col·loques a la batedora. Pela el cogombre (guarda’n un tros per al final), el gra d’all i el pebrot, pica-ho al teu gust i barrejaho tot amb la resta d’ingredients a la batedora. Afegeix l’aigua, l’oli i el vinagre i el polsim de sal. A continuació ho tritures tot. Una vegada estigui tot ben barrejat, ho passes per un colador i ho fiques a la nevera durant una hora perquè estigui ben fresquet. En el moment de servir-ho, pica el cogombre, el pebrot i els empolses per la superfície.
·
·
exp o BAGE S
exp o BAGE S
innovació i tecnologia a l’EXPOBAGES
innovació i tecnologia a l’EXPOBAGES
El gran punt de trobada de la Catalunya
Central. Això és l’ExpoBages. Una fira multisectorial de referència al territori, però també un gran esdeveniment popular que omple els carrers de Manresa d’activitat durant tot un cap de setmana del mes de maig.
Del 19 al 21 de maig de 2023, la fira s’estendrà pels principals carrers del centre de Manresa i mostrarà l’oferta pròpia d’una fira multisectorial amb parades d’artesans durant tot el cap de setmana. Destaquen els sectors de l’automòbil, la salut i l’esport, el turisme, els serveis a les persones, l’alimentació i la tecnologia, entre altres. Un gran aparador de pro postes que permet al públic tocar, tastar i conèixer en primera persona una infinitat de productes i serveis.
Però l’ExpoBages és molt més! d’entitats de la ciutat amb tota mena d’activitats culturals i d’oci tats a l’aire lliure, tallers i jocs infantils, mostres de cultura popular, gastronomia... La part més lúdica de l’ExpoBages té propostes per a tots els públics, convertint la fira en una vera a Manresa.
Per a aquesta edició, convidat, el qual disposarà d’un espai propi per promocionar-se turísticament i fer arribar algunes de les principals propostes econòmiques acotant el seu teixit empresarial i cultural al públic general amb activitats pròpies.
Després de la bona rebuda que va tenir l’any passat, la comissió organitzadora ha tornat a apostar per impulsar el TecnoBages completament dedicat a la i l’aplicació de la tecnologia. Situat a la Domènec, comptarà amb diferents activitats dirigides a un públic professional i formatiu dijous 13 fins al divendres 19 pensades per a tots els públics des de divendres 19 a la tarda i durant tot el cap de setmana del 20 i 21 de maig. Així la fira reestrenarà un espai cridat a ser l’aparador tecnològic de la comarca
Així doncs, t’esperem del 13 al 21 de maig a Manresa, on podràs gaudir d’una fira i una ciutat que no et deixarà indiferent!
Trobaràs el programa d’activitats i més informació a www.firamanresa.cat/expobages
Viu les
es Enramades de Sallent és una festa d'arrels medievals que se celebra per les festes de Corpus, amb un clar origen religiós, prové de la tradició d'engalanar els carrers pel pas de la processó de Corpus. És una de les festes més representatives del patrimoni cultural de Sallent, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional
Durant la festa, els principals carrers del centre de la vila i d'altres barris més allunyats, s'engalanen gràcies a l'esforç i imaginació de veïns i veïnes i associacions. El boix i els serrells de paper tradicionals han deixat pas a tota mena de materials que es combinen per transformar els carrers en un món de colors i sensacions on qualsevol classe de material és susceptible de convertir-se en una obra d'art gràcies a l'esforç i imaginació dels veïns i veïnes i dels Amics de les Enramades, entitat que manté viva la festa. En destaca la ‘tradició dels embotits’, recreació dels personatges farcits de palla, defensors llegendaris de l'antiga vila emmurallada.
Des del dijous de Corpus 8 de juny i fins al dilluns 12 de juny, els carrers enramats estaran acompanyats d'activitats culturals i d'oci per a tots els gustos: concerts, espectacles infantils, concurs de pintura ràpida, tornejos esportius, espectacles teatrals, cultura popular, visites guiades i un llarg etcètera.
Es pot consultar tot el programa d'activitats a www.sallentturisme.cat
Gaudeix del patrimoni
Durant els dies d'Enramades, també podeu aprofitar per visitar els punts patrimonials més característics de Sallent. És el cas del centre d'interpretació i la casa Torres Amat, conjunt arquitectònic amb la "casa noble" burgesa on residia la família Torres i Amat, on es conserven objectes personals de sis generacions, com ara quadres, mobles i la magnífica biblioteca amb llibres d'alguns dels seus membres més destacats, com el bisbe Fèlix Torres i Amat. En aquest mateix edifici, situat a la riba del Llobregat, a la fàbrica de cal Tor-
Des del dijous de Corpus fins el dilluns 12 de juny els carrers de la vila s’engalanen oferint un món de colors i sensacions únic
res, tingué lloc un dels primers episodis de la revolució industrial a Catalunya, amb la instal·lació del primer teler mecànic de tot l'estat. Actualment, hi ha el centre d'interpretació, on es pot visitar la zona de la turbina, la sala dels tallers i l'audiovisual que narra com va arribar des d'Anglaterra el primer teler mecànic del país.
Altres espais que es podran visitar durant les Enramades és el poblat ibèric el Cogulló, un recinte fortificat de 5000 m2 situat dalt d'un turó a 476 m. Declarat bé cultural d'interès nacional, és un dels jaciments ibèrics més importants de la Catalunya Central,
datat del s.V aC i que s'abandona definitivament al s. I aC després d'una llarga ocupació de més de 400 anys. Va ser la capital de la tribu dels lacetans Anualment es fan excavacions per descobrir i consolidar l'urbanisme intern i també el seu sistema defensiu del qual en destaquen quatre torres i un fossat. El castell i l'església de Sant Esteve i Sant Sebastià, amb origen al s. X i situat a l'altra banda del riu Llobregat, davant del poblat ibèric, és un recinte amb una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya que destaca per les seves grans dimensions.
El recinte, declarat bé cultural d’interès nacional, emmarca les nits dels dissabtes de juliol el cicle de ‘Concerts al Castell’, en un espai amb unes vistes excepcionals al pla del Bages i a la vila de Sallent Tornant als carrers de Sallent, trobem la ‘casa natal’ i el museu de Sant Antoni Maria Claret i Clarà, congregació dels missioners claretians que també podrem visitar. Gaudirem d'un modern centre d'interpretació que permet conèixer la vida i la influència del sant sallentí arreu del món, així com la cultura catalana del s. XIX.
Sallent també és coneguda per la ruta del romànic, pels edificis modernistes com Ca l'Arau, el bosc de ribera i els aiguamolls de la Corbatera o el canal medieval de la Síquia, així com per la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes on es pot visitar el motor de vaixell (propietat del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) que feia funcionar els telers quan no hi havia prou cabal d'aigua al riu per fer funcionar la Turbina. I, finalment, el barri miner de la Botjosa, on la memòria històrica de l'obrerisme, l'anarquisme i la immigració hi juguen el paper principal. Aquest barri també alberga el centre de visitants del Geoparc de la Catalunya Central, per conèixer la singularitat dels orígens geològics, patrimonials i culturals del nostre territori.
A més a més, tots aquests espais es poden visitar de forma regular i guiada cada mes. Podeu obtenir tota la informació a
SALLENT TURISME
Telèfon 671 405 483
www.sallentturisme.cat
l voltant de la riquesa de la sal i de l’estratègica cruïlla de camins, va créixer una vila medieval regida per mercaders i traginers que van construir el centre històric de Cardona, declarat bé cultural d’interès nacional. Avui, Cardona, ubicada en un entorn natural privilegiat, camina per convertir-se en no només un referent patrimonial, sinó també en una vila saludable on residents i visitants poden gaudir d’un ampli ventall d’activitats de natura. Vall Salina, Castell i centre històric conformen el patrimoni d’aquesta vila medieval, que és gestionat per la Fundació Cardona Històrica.
L‘explotació de la sal i la Vall Salina constitueixen la raó de ser de Cardona i la causa de l’esplendor del seu passat. La seva carta de poblament, una de les més antigues d’Europa, recollia el dret dels vilatans a obtenir sal per sempre més. El castell, la fortalesa mai vençuda, últim baluard de les llibertats catalanes, va ser la seu de la poderosa nissaga dels comtes-ducs de Cardona, rics senyors de la sal emparentats amb les principals famílies europees.
Si fem cas de la història, podem dir que Cardona va ser una de les poblacions més importants i amb més valor del país durant l’edat mitjana. El seu majestuós castell i les seves mines de sal van convertir Cardona en una zona clau pel creixement de la població.
Cardona té una data de naixement per la història documentada: el 23 d’abril de l’any 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament a la vila, una de les més antigues d’Europa. Però Cardona ja existia des de molt abans, com
ho testimonien les restes ibèriques que s’han trobat, i sempre vinculada a la riquesa de la Vall Salina que, amb el temps, va donar poder i influència als seus senyors, la nissaga dels Cardona: primer vescomtes, després comtes i, finalment, ducs, amb jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya
la conca central del Cardener, i durant l’edat mitjana va ser la residència dels senyors de Cardona.
La vila de Cardona neix sota el castell formant un raval o burg, cap a les darreries del segle X El castell fou construït sobre una muntanya des d’on es domina
La situació geogràfica del castell respon a la necessitat feudal de poder exercir un control absolut del territori. El recinte està dividit entre els pavellons senyorials i el recinte de la canònica de Sant Vicenç. En destaquen la Torre de la Minyona, des d’on gaudireu d’una vista privilegiada de Cardona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa o les seves vistes sobre la Vall Salina, un marc físic i natural on es localitzen els afloraments de sal en superfície.
ritats catalanes, l’han convertit en símbol i darrer baluard de les llibertats de Catalunya.
Avui, el castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.
Segles i segles d’història s’amaguen dins d’aquesta fortalesa inexpugnable en què hi ha també l’excepcional col·legiata de Sant Vicenç, una joia del romànic llombard català. Documentada des de l’any 980, l’obra es va iniciar l’any 1019 amb la reforma de la comunitat de clergues que residien a l’antiga església amb l’aplicació de l’ordre canonical. L’any 1040 l’edifici ja era consagrat. La posterior conversió del castell en caserna militar va obligar els canonges a l’abandó progressiu del recinte conventual. Es tracta d’una gran
matades a llevant per un creuer poc desenvolupat, coronat per una cúpula, en la qual s’obren tres absis, el central precedit per un ampli presbiteri. La seva estructura és resultat de la influència arquitectònica nord-europea de tradició carolíngia conjugada amb l’experimentació del primer romànic meridional. El resultat final fou un edifici considerat el prototípic del primer romànic català
La col·legiata del castell de Cardona forma part des del 2016 del mapa de tresors de la cultura cinematogràfica europea, el primer a Catalunya i l’Estat espanyol.
La col·legiata de Sant Vicenç, està considerada una joia del romànic llombard català
més celebrades d’Orson Welles, “Campanades a mitjanit”, rodada l’any 1964 a Cardona.
Reviviu setges i batalles i descobriu per què els senyors de Cardona eren anomenats “Reis sense corona”.
La Fundació Cardona Històrica realitza el servei de visites guiades al conjunt monumental del castell de Cardona, on actualment també s’ubica el Parador de Turisme. El guiatge i la interpretació del conjunt monumental del Castell de Cardona es pot dur a terme a través de dues propostes diferents de visites: visi-
Al bell mig del Bages hi ha un petit indret anomenat Artés, un poble industrial però també molt vinculat a la vinya, essent un gran productor de vins i caves. Artés és l’únic municipi bagenc que gaudeix de dues denominacions d’origen: la D.O. Pla de Bages per als vins i la D.O. cava (la mateixa que Sant Sadurní d’Anoia), a més és el poble amb més cellers vinícoles de la comarca. A banda de la producció de vins, també comparteix una bona gastronomia, la qual es fon en un passeig enogastronòmic on conèixer cellers i restaurants del municipi. Tindràs l’oportunitat de descobrir un món d’olors i sensacions que et transportaran a la tradició més arrelada.
Amb els anys ha anat augmentant de població de tot aquell que ha volgut guanyar en qualitat de vida i gaudir d’un entorn màgic caracteritzat per una natura molt particular. El perímetre d’Artés està replet de senders i camins que permeten recórrer, tot caminant, diversos itineraris amb l’objectiu de destapar les petjades de la història, quatre punts que marquen el pas del temps són l’alzina del Mas Pujol, la Font del Colomer i les rutes Montcogul – La Gavarresa o de la Ruta d’Artés.
I és que el terme municipal d’Artés disposa d’una xarxa de camins senyalitzats molt variada que permet la tria d’excursions de diversos nivells. Com per exemple, seguir els sis corriols d’Artés o optar per altres recorreguts més exigents, com el Camí de Sant Jaume, el camí Ramader Central o els dos PR del municipi. També podeu gaudir d’itineraris geològics: els paleocanals d’Artés i els tres recorreguts realitzats pel Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. Entreu al centre històric i passegeu entre carrers i places, aquestes us parlaran fluixet de tot allò que han viscut. Trobareu pedres llegendàries, us endinsareu en una història amagada d’un món pretèrit, per un nucli antic farcit de records que us captivaran, un conjunt arquitectònic que amaga llindes de portals i finestres medievals. El barri vell us convida a passejar per gaudir de petites joies: el forat de la pudor, l’últim arc de la muralla, anomenat arc de Sant Marc, la plaça dels Escacs, l’emblemàtic Padró ... i la plaça Vella, que és escenari de l’ancestral Festa de Sant Joan, hi ha també el Museu de la Història d’Artés – Fons
Pare Faura. La seva exposició us farà viatjar per la història del nostre municipi des dels seus inicis fins a l’actualitat: la vida econòmica i social, els artesencs il·lustres ... i fins i tot podreu pujar al campanar vell!
Durant l’any organitzen diferents fires i festes que evoquen tradició, com per exemple, la Festa Major, la revetlla de Sant Joan on es balla el seu propi ball de bastons, caracteritzat pel foc, on els balladors porten uns petards com si fossin banyes, essent tot un espectacle digne de veure. La Festa de la Verema i concerts varis, entre altres. Entre el 15 i 16 d’abril se celebra l’emblemàtica Fira d’Artés, que aquest any arribarà a la 62a edició, on es combinaran els actes presencials amb els online, un esdeveniment multisectorial on es dona lloc a un ampli i variat programa d’activitats per a tota mena de públic, on s’uneixen artesania, expositors i firaires, i pretén donar valor i fomentar els productes artesans de proximitat, identificats amb la terra i el patrimoni d’Artés i
És imprescindible fer un tast de vins i caves, passejar per alguns dels racons rurals i gaudir de les tradicions més arrelades al municipi
Per a més informació:
AJUNTAMENT D’ARTÉS
Telèfon 938 20 20 49 artes@artes.cat
RACONS DE CATALUNYA
Tracició i vi a Artés
A la comarca del Berguedà riqueses naturals en un entorn idíl·lic entre una fauna i flora inconfusibles. Una d’elles és el Pedraforca i els pobles de les seves valls, que amb el principal objectiu de crear una xarxa per donar a conèixer els seus petits grans tesors, neix l’Associació sense ànim de lucre Valls del Pedraforca, l’any 2017. De la mà de diversos hostalers, guies, productors i artesans dels pobles de Vallcebre, Gisclareny, Saldes, Gósol, Tuixent i la Vansa, es crea “Les set cares del Pedraforca”, set itineraris per gaudir de l’entorn de la muntanya més emblemàtica. A més, us permetran aprendre i comprendre què feien, com vivien i de què vivien la gent d’aquestes contrades. Cada temàtica s’estructura a partir d’un recurs turístic principal que suggereix altres visites complementàries i rutes per explorar-les a peu, en bicicleta de muntanya o practicant alguna modalitat de turisme actiu en aquest escenari tan espectacular. A través d’aquestes d’activitats i visites als llocs i recursos més enigmàtics, gaudiràs de la natura, el paisatge i la gastronomia del Berguedà. Acompanya’ns en aquesta lectura per conèixer aquests itineraris i descobreix quin fa més per a tu!
1.- GISCLARENY
El poble més petit de Catalunya
Si existeix el paradís, Gisclareny s’hi assembla bastant. L’any 948, es parla d’un llogaret del poble conegut com “el Paradís” i de fet, avui en dia Gisclareny encara compta amb una casa anomenada el Paradís. Gisclareny és natura en estat pur! I és que és l’únic dels 17 municipis que integren el parc natural del Cadí Moixeró que hi té inclosa tota la seva superfície dins d’aquest espai protegit. Un lloc únic que permet al visitant gaudir de meravelloses vistes del massís del Pedraforca, del Puig-llançada, del Penyes Altes o l’Ensija des dels miradors de Gargallosa o d’Albert Arilla.
2.- VALLCEBRE
Terra de carbó i dinosaures
És el lloc ideal per a la realització d’activitats d’aventura com ara barranquisme, escalada, vies ferrades o senderisme. Destacant-ne la Ruta dels Cingles, un recorregut al llarg de la qual es poden descobrir els cingles que l’envolten tot gaudint de vistes privilegiades com la Serra del Cadí, el pantà de la Baells, la Serra d’Ensija i el Pedraforca. El poble també compta amb un important patrimoni paleontològic i miner. Us animeu a descobrir-lo?
3.-SALDES
Als peus del Pedraforca
Josep Ma Ballarin descriu Saldes com el
mateix Pedraforca, un poble de pagesos de feixa menuda i ramaderia de pastures amples, a l’aixopluc de les muntanyes. Aquesta muntanya màgica guarda un munt d’històries, paisatges i racons per descobrir i el municipi de Saldes compta amb el segell d’Espai amb Cel Nocturn de Qualitat. Al Centre Astronòmic del Pedraforca, un espai pensat per a tota la família on aprendre, divertir-se i experimentar.
4.- GÓSOL
Picasso i el Pedraforca
Tenim la gran sort de poder gaudir de paisatges i racons que enamoren, llocs on poder impregnar-nos de pau i tranquil·litat que ens brinda la natura per a poder inspirar-nos i crear. Si us acosteu al castell de Gósol, podreu gaudir d’una de les vistes més boniques del poble i de la vall. Aquest petit poble de muntanya ha acollit a artistes i escriptors de renom com en Pablo Picasso, que va arribar al poble per a fer-hi una estada d’uns mesos, època que va resultar ser una de les més profitoses i importants de la carrera artística del pintor malagueny.
5.- JOSA DE CADÍ
Terra de càtars
La seva peculiar silueta ens ensenya un poble esculpit sobre la muntanya, les cases de Josa s’enfilen sinuosament a un turó coronat per l’església de Santa Maria i Sant Bernabé de Josa, construïda l’any 1846 damunt les restes del castell de Josa. Un dels nuclis més importants del catarisme en l’àmbit català.
6.- TUIXENT
Trementinaires i herbes remeieres
Conegut per la seva estació d’esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa és el lloc idoni per a fer una escapada en família per gaudir-ne tot l’any. Si visiteu el poble, no us podeu perdre el Museu de les Trementinaires, dones que van decidir aprofitar els seus coneixements ancestrals sobre les plantes i les seves aptituds medicinals per a poder guanyar-se la vida.
7.- LA VANSA I FÒRNOLS
Casa d’artesans i artistes
El municipi de la Vansa i Fórnols comprèn, a més del poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, els pobles de Fórnols, Adraén, Cornellana i Ossera, i les caseries, veïnats o llogarets, com els Garrics, Montargull, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Padrinàs i alguns ja despoblats, com ara els llogarets de Banyeres i Colldarnat. Ossera és un poble artesà on poder recórrer els seus carrers i anar descobrint els obradors i tallers dels productors i artesans que hi elaboren els seus productes. Tastar melmelades a l’era de Cal Casal o prendre una tisana al jardí botànic de Cal Nogué. T’animes?
Itineraris de Les set cares del Pedraforca:
Herbes i remeis, l’aprofitament dels recursos per guarir-se
A mitjan segle XIX a la Vall de Tuixent i de la Vansa, on el Pedraforca s’obre del tot per deixar pas a una canal de poblets aïllats i perduts, les trementinaires van convertir tots els seus coneixements en un ofici únic. El descens demogràfic de la zona va obligar la gent a reinventar-se i, per això, les Trementinaires varen aprofitar els coneixements ancestrals sobre les plantes per a recórrer tot Catalunya carregades d’herbes, olis i remeis que elaboraven elles mateixes destinats a “guarir i curar tots els mals”. Es proposa diferents recursos i punts d’interès com el Museu de les Trementinaires a Tuixent, el poble artesà d’Ossera, el parc dels Moixons, la Vansa o el Centre de la Flora del parc natural Cadí, així com la Ruta de les Plantes Medicinals a la vall de Mola.
Dinosaures i mines, del cretaci a la industrialització
La riquesa del Berguedà permet passar, en pocs minuts, de veure milers de petjades de dinosaure de més de 65 milions d’anys a viure des de dins el dia a dia d’una mina de carbó. I és que just després de l’extinció dels dinosaures, els moviments geològics van propiciar dos fenòmens: la formació dels Pirineus i la formació del lignit (carbó). Passats milions d’anys, a mitjan segle XX, la mineria es convertí en el motor econòmic de la zona, i mentre es duia a terme
l’explotació de la mina del Cel Obert de Fumanya, es van descobrir les restes de dinosaures o paleontològiques de Fumanya Sud. Aquest recorregut ens permetrà descobrir l’estreta relació entre paleontologia, mineria i geologia, trepitjant Fígols, Cercs, Saldes o Vallcebre i els seus entorns.
Picasso i l’art al Pedraforca
L’any 1906 l’artista malagueny Pablo Picasso va quedar-se enamorat de Gósol fent-hi una estada d’uns mesos que va permetre-li retrobar-se amb si mateix i consolidar-se com a artista. Una estada que no només marcà a Picasso sinó que també va ser decisiva per l’art del segle XX. Es proposa visitar diferents indrets dels quals l’artista admirava de Gósol, així com una parada al Centre Picasso entre d’altres.
Activa’t i gaudeix de les Valls
La zona ens permet gaudir de tota mena d’activitats a la natura La Serra d’Ensija i el Massís del Pedraforca són espais únics on viure la naturalesa en estat pur tot gaudint d’espectaculars vistes al parc natural Cadí – Moixeró, Serra del Verd, Vall de Josa i Port del Compte. Un espai únic on poder practicar des de rutes de senderisme aptes per a tots els públics, a travesses de diversos dies o fer un ampli ventall de rutes en bici de carretera i BTT. També podem gaudir del Parc d’Aventura de Palomera, fer barranquisme, vies ferrades, escalada o fins i tot, salt de pont.
Dels senyors feudals als bons homes i les bones dones
Entre els segles XII i XIV, els càtars occitans promovien un cristianisme pur, senzill i basat en l’espiritualitat, però aquesta actitud els va convertir, alhora, en enemics d’una Església catòlica que era autoritària, corrupta i ostentosa. És per això que van ser perseguits i van haver de prendre el camí de l’exili. Anomenats també Bons Homes i Bones Dones, la seva fugida ha quedat plasmada en el Camí dels Bons Homes, un itinerari transpirinenc d’uns 200 quilòmetres que uneix el Santuari de Queralt, a Berga, i el Castell de Montsegur, a l’Arieja. Aquest recorregut és el GR-107 i es pot completar a peu, a cavall i, en gran part, en BTT. D’entre els diferents punts d’interès de la ruta, hi ha Bagà, que recull els misteris i llegendes de l’època medieval gràcies al seu nucli antic, la plaça porxada i el Palau dels Pinós, on hi ha una exposició permanent sobre el catarisme.
El Pedraforca, la muntanya emblemàtica
La seva silueta singular i la gran vinculació amb l’activitat excursionista i l’escalada l’han convertit en una de les muntanyes més emblemàtiques i singulars de Catalunya. Ha inspirat múltiples llegendes que parlen del seu poder i misticisme. I és que, amb bruixes o sense, la qualitat del cel de Saldes permet una foscor 30 vegades superior a l’àrea metropolitana i se’n pot gaudir a pèl o des del recentment estrenat Centre Astronòmic del Pedraforca. Aquest itinerari et proposa un gran nombre de miradors perquè puguis observar la bellesa del Berguedà des dels punts més emblemàtics de la muntanya
Les aigües del Pedraforca
L’aigua és vida i naturalesa en estat pur. I en un context on el parc natural del Cadí Moixeró domina l’escenari, la formació de rius, rieres i torrents és constant. Les aigües del Pedraforca són diferents naixements o cursos d’aigua que tenen un significat i història estretament lligats amb la història i el desenvolupament de la zona. D’entre l’imaginari col·lectiu dels veïns de la zona, els rius Llobregat i Bastareny i els infinits racons amb tolls i gorgs on poder-se banyar, són protagonistes d’històries familiars i de records amb els amics. Perquè molts d’ells són un recurs constant on fer una caminada, anar-hi a passar el dia o per descobrir-los als més joves
El romànic i barroc
de l’Ermita de Solés de Tiurana
L’ermita romànica de la Mare de Déu de Solés és un santuari marià amb la primera referència documental datada l’any 1088. En segles posteriors es van fer remodelacions convertint-la en un edifici barroc. Exteriorment, les restes romàniques més ben definides són el contrafort atalussat a la façana nord amb algunes peces de la part superior que configuraven l’antiga cornisa de sota el ràfec de la coberta romànica. També les restes dels dos ulls, ara paredats, de l’antiga espadanya romànica que coronava la façana oest.
La tradicional porta romànica orientada al sud va canviar d’usos amb la construcció adossada de la casa de l’ermità, fent-la servir per accedir-hi.
D’aquesta manera, s’obrí a la façana oest l’actual porta d’accés, una porta dovellada d’arc de mig punt, construïda molt probablement al segle XVIII
si fem cas a la data de 1794 que hi ha inscrita en el coronament de l’actual es padanya, envoltant un relleu que representa un sol figurat amb rostre. Es tracta d’una arma parlant que al·ludeix al topònim Solés. És un element heràldic que també el trobem pintat a l’interior a la volta de la nau.
A l’interior no hi trobareu l’habitual absis semicircular romànic, sinó una de les altres remodelacions en les quals es va fer un presbiteri i una sagristia amb un cambril a sobre. Té una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada, que substitueix l’original volta romànica, i reformada tal com la veiem amb datació al voltant de l’any 1567, data que apareix sobre les espectaculars pintures barroques que cobreixen tota la volta de canó. Aquestes pintures barroques són les més antigues i les de més vàlua artística de l’ermita. La volta apareix segmentada pictòricament per uns ficticis arcs torals, on entre
tipus de decoració heretada de l’antiguitat clàssica i que el renaixement va posar en voga. Consisteix a entrellaçar i combinar en una unitat a éssers fantàstics, vegetals i animals, essent un compendi de formes vegetals fantasioses combinades amb figures de putti, querubins, ocells, sirenes, grius, centaures i mascarons. La composició d’aquest programa decoratiu es caracteritza per la simetria, oferint el mateix programa decoratiu a banda i banda de la volta. També hi apareix l’anagrama de Maria i l’heràldica de Solés caracteritzada per la figura d’un sol animat, sustentat per dos grius, elements que ens recorden que estem dins un santuari marià. Incorpora episodis sacres i representacions de sants característics de l’hagiografia popular del moment en una fictícia línia d’imposta, entre els quals hi trobem Sant Jaume
El santuari marià va servir per refugiar-hi
Al sostre hi apareix l'anagrama de Maria i l'heràldica de Solés, caracteritzada per la figura d'un sol animat sustentat per dos grius
Per l’antic camí ral de Tiurana hi passava el camí de Sant Jaume en el seu tram del Mig Segre. L’ermita compta amb més de trenta petxines decoratives a diverses cantonades i a la cúpula del presbiteri, essent la més imponent la gran petxina motllada i policromada que presideix la cara est del presbiteri. A més a més, l’ermita compta amb clares referències de la presència de templers
Al presbiteri, gràcies a una recent intervenció de restauració i conservació, hi trobem a les cornises de cada cantonada la representació dels quatre evangelistes, representant un tetramorf. La cúpula conté un blasó plantejant la seva adscripció al baró de Tiurana de l’època. A les parets sud i nord del presbiteri s’hi conserven quatre murals dedicats a la mare de Déu
AJUNTAMENT
Al cambril, accedint-hi per unes escales des de la sagristia, hi trobem la imatge de la mare de Déu de Solés. Antigament, era una talla de fusta policromada del segle XVI. Es va cremar l’any 1936 i, actualment, la trobem de guix policromat amb el nen Jesús sobre els genolls. S’hi troben pintures murals d’estil barroc amb certes aportacions decoratives pròpies del rococó. A les parets laterals hi ha pintades dues escenes de la vida de Maria: la seva presentació al temple i la de l’anunciació. Al sostre hi ha la representació de l’Esperit Sant en la figura d’un colom aureolat, flanquejat per àngels que duen garlandes de flors.
L’ermita també va servir per refugiar-hi altres béns religiosos del desaparegut poble negat per la construcció de l’embassament de Rialb, inaugurat l’any 2000, com un sepulcre de pedra medieval, la pedra fundacional de l’església de Sant Pere, la pica baptismal o la creu processional, entre altres.
Podeu ampliar informació turística al web www.tiurana.cat, a les nostres xarxes socials d’Instagram @tiurana_turisme i Facebook ‘Tiurana Paratge d’emocions’ Correu electrònic: turisme@tiurana.cat
Telèfons: 682 20 30 33 · 973 056 046
De fet, gràcies a la seva ubicació i la fe del veïnatge envers la mare de Déu de Solés, és allà on els tiuranencs i tiuranenques van decidir construir-hi el nou poble, inaugurat l’any 2007. Actualment, té les funcions de parròquia del poble.
L’ermita acull cada any el Festival de Música Antiga dels Pirineus i el concert de Nadal, realitzant-s’hi misses en les dates religioses més assenyalades. També és la protagonista de les especials visites guiades que es duen a terme durant el festival astronòmic Starlight Tiurana on consten una vintena de referències sobre aquesta temàtica.
A més a més, és visitable durant tot l’any amb les visites guiades ‘Tiurana Monumental’ que es fan des de l’oficina de turisme de l’Ajuntament, sent una de les joies que alberga Tiurana. Per tot això, l’ermita de la Mare de Déu de Solés de Tiurana va ser declarada bé cultural d’interès local per acord del ple del Consell Comarcal de la Noguera el 2 de juny de 2022, estant inscrita al catàleg del Patrimoni Cultural Català
A l'estiu
Activitats d'estiu a TIURANA
Des de la revetlla de Sant Joan i fins a la Festa Major de Tiurana, l’últim cap de setmana d’agost, l’Ajuntament programa l’agenda ‘Estiurana’: tot un seguit d’activitats culturals, d’oci i esportives per fer l’estiu més entretingut i educatiu.
Les activitats es programen tenint en compte els objectius de desenvolupament sostenible. Així doncs, es té en compte principalment la salut i benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere i la cura del medi ambient del nostre paisatge ple de fauna i flora. Alhora, les activitats van encaminades a integrar el veïnatge i els turistes que ens visiten i gairebé totes són gratuïtes, encara que en algunes cal inscripció prèvia per la correcta organització. El principal perfil és el turisme familiar
El plat fort de l’agenda "Estiurana" són els festivals. Durant l’estiu se’n celebren quatre. El primer a celebrar-se serà el "Festival Itinera", organitzat per l’associació de micropobles de Catalunya. Les nits del 24 de juny i del 15 de juliol gaudirem de dos concerts, un de música brasilera i un altre de gòspel. De l’1 al 6 d’agost organitzem l’Starlight Tiurana, un festival astronòmic que enguany arribarà a la tercera edició. El municipi és destinació turística Starlight i un lloc ideal per a l’observació del cel nocturn. D’aquesta manera, durant els dies de festival es realitzen activitats com ioga nocturn, cursa d’orientació, xerrades i tallers, caminades, cinema a la fresca, observacions solars i del cel nocturn, entre altres esdeveniments.
El 13 d’agost, i també per tercera vegada, ens visitarà el Festival de Música Antiga dels Pirineus, amb un concert amb gust. Es tracta d’un concert de música antiga dins l’ermita romànica amb pintures barroques de la Mare de Déu de Solés i un posterior tast de formatges i vins. Finalment, el 14è Festival de Contes, se celebrarà del 18 al 20 d’agost, amb actuacions teatrals per les places i carrers del municipi i parades de contes com a activitats principals, amb els més menuts com a protagonistes.
A més a més, per acabar de complementar l’agenda "Estiurana"es faran altres activitats com diversos dies de ioga i aiguagim a les piscines, tallers, cinema a la fresca o exposicions
AJUNTAMENT DE TIURANA
Podeu ampliar informació turística al web www.tiurana.cat, a les nostres xarxes socials d’Instagram @tiurana_turisme i Facebook ‘Tiurana Paratge d’emocions’
Correu electrònic: turisme@tiurana.cat
Telèfons: 682 20 30 33 · 973 056 046
Turisme actiu i de natura
amb
Tot allò relacionat amb la natura i l’esplèndid paisatge de Tiurana ho trobareu amb el projecte ‘Tiuranatura’: rutes a peu, rutes amb bicicleta, activitats de lleure a la natura, serveis als animals i jardí botànic.
Les rutes a peu les hem dividit en quatre tipologies: rutes de senderisme (recorreguts per camins i senders); rutes familiars (de poca distància i per fer amb els més menuts sense allunyar-se massa del poble i per introduir-los la passió per la natura i l’esport); rutes turístiques (per visitar el nostre patrimoni de forma més accessible que les rutes de senderisme fent trams del camí de Sant Jaume o visitant l’ermita de Sant Ermengol o gaudir de les meravelloses postes de Sol amb el reflex dels raigs sobre l’embassament); i les caminades saludables (rutes per fer activitat física per camins i asfalt sense les dificultats dels senders).
Les rutes amb bicicleta les podeu realitzar en BTT, pels camins i senders de l’entorn del municipi, o bé amb bicicleta
de carretera, amb més distàncies i fent esport o cicloturisme pels municipis veïns.
Les activitats de lleure a la natura, organitzades durant tot l’any, fomenten la realització d’activitat física per millorar la salut i el benestar i compten amb un component educatiu de conscienciació pel medi ambient. Així doncs, realitzem tallers i xerrades, recollida de residus, observacions de fauna i flora, observacions del cel nocturn, curses d’orientació i sortides de senderisme, entre altres. Al desembre, fem el tradicional caçatió pels boscos de Tiurana. Algunes de les activitats estan incloses dins d’algun dels festivals que organitzem o adherits a campanyes d’accions mediambientals i culturals d’altres entitats. Aquestes activitats són obertes a tothom.
Els serveis als animals són un seguit de jornades que normalment s’organitzen fent primer una xerrada i després un taller per a realitzar accions que afavoreixen la fauna salvatge.
Per exemple, una xerrada sobre els esquirols i posterior taller construint menjadores, o bé una xerrada sobre ratpenats i un posterior taller de caixesrefugi. Alhora fem un seguiment de la flora silvestre i la fauna per tal de tenir-la censada i per actuar per tal de conservar, millorar i augmentar la biodiversitat que ens envolta.
Finalment, tenim el jardí botànic, una zona enjardinada on hi trobareu més de 90 espècies de plantes de cinc continents amb propietats ornamentals, fragants, medicinals o culinàries i que també ens serveix per observar la interacció dels animals amb elles.
Amb ‘Tiuranatura’ us apropem la fauna i la flora perquè la pugueu sentir de prop: observant animals, olorant plantes, passejant pels boscos, anant amb bicicleta i gaudint del nostre paisatge
Podeu ampliar informació turística al web www.tiurana.cat, a les nostres xarxes socials d’Instagram @tiurana_ turisme i Facebook ‘Tiurana Paratge d’emocions’
El municipi ofereix rutes a peu i en bicicleta, activitats de lleure i serveis als animals i a les plantes
El Forn de Dalt d'Alcoletge Conservació i
difusió del patrimoni històric rural
El Forn de Dalt d’Alcoletge actualment ocupa la planta baixa del Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil i gràcies als veïns i veïnes, i a l’Ajuntament d’Alcoletge, s’ha pogut preservar. La seva museïtzació el converteix en un dels elements més remarcables del patrimoni arquitectònic rural del municipi.
La història coneguda del Forn de Dalt comença amb l’acte de l’escriptura el 1909, per part d'una vuitantena de veïns i socis del municipi. Els socis portaven la massa perquè el forner fes el pa, les accions s’heretaven de pares a fills i va estar en funcionament fins a la dècada dels setanta. L’any 2003 els titulars actuals, hereus dels primers socis del forn van signar una escriptura de donació de la finca “Forn de Dalt” a l’Ajuntament d’Alcoletge amb la premissa que el terreny fos destinat a fins d’interès general i social al servei del poble.
Des de l'Ajuntament d'Alcoletge fem l'esforç per recuperar, preservar i difondre el patrimoni històric i cultural del municipi, amb el convenciment que és la nostra obligació com a responsables d'una institució que ha de tenir aquesta sensibilitat.
Tipològicament, el Forn de Dalt és un forn de llenya amb una gran cambra circular de combustió . L'estat actual del forn és deficient a causa de les alteracions que ha sofert al llarg dels anys per diversos factors. La causa principal d'alteració és l'aparició de sals tant en la superfície, com a l'interior de les pedres i morter que constitueixen el forn. L’aparició de les sals es deu a la filtració per capil·laritat d'aigua o humitat del subsòl, que conté sals dissoltes, que posteriorment, cristal·litza a l'interior de les pedres . Les alteracions més destacables són, la fracturació de les pedres, així com la seva disgregació. Per tant, la intervenció d’aquest bé patrimonial, era primordial. La restauració constarà de diverses fases , en les quals s'inclouen la neteja de brutícia superficial, la consolidació de les pedres, l'extracció i neteja de sals i els reforços estructurals. El projecte està a càrrec de María Martínez, Llicenciada en Restauració i Belles Arts , amb una àmplia experiència en l’àmbit de la conservació del patrimoni històric i cultural.
També són de gran rellevància els elements patrimonials del municipi de vestigis d'arquitectura bèl·lica , com les Trinxeres del Tossal de la Nora, i l'Observatori del Tossal dels Morts. Des de l’Ajuntament d’Alcoletge ja s’està treballant en futurs projectes de restauració i adequació d’aquests elements.
Aquesta aposta per la conservació del patrimoni també pretén promocionar el nostre municipi d'un vessant turístic per tal que esdevingui un referent en les rutes del Segrià i de Ponent
Desitgem que la població actual i les futures generacions continuïn valorant i podent gaudir d'aquests elements patrimonials, que reflecteixen els esdeveniments històrics, culturals i socials d’Alcoletge
Per conèixer més de la història del Forn de Dalt i dels elements patrimonials del municipi: https://visitalcoletge.cat/
Jezabel Pizarro Barberà Tècnica de Cultura i Turisme. Ajuntament d'Alcoletge
María Martínez Hernández Restauradora
L'Ajuntament d'Alcoletge es caracteritza pel seu dinamisme de promoure l'àmbit cultural i patrimonial del municipi, sempre amb diversos projectes engegats
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població
Miralcamp està situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot albirar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramon Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, ben segur, et deixarà bocabadat.
Comencem al nucli antic, a l’església de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església és d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i
monumental de la comarca. Presenta una planta de creu llatina i un interi or que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts. A la plaça Major poble, just al davant de l’església, po dem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restau ració, construïda sobre les antigues de la vila.
Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli.
Visita el Molí d’Oli centenari
i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca
a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tota mena de productes autòctons de les comarques
lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...
L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natural de Miralcamp, ens conduirà a descobrir
l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrerada “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, el 1800, sota l’ombra de l’alzinera, va descansar-hi l’heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat, serà tota una aventura
Vine a Miralcamp!
L’alzinera del Quelàs, l'ésser més vell de tota la comarca
a capital del Pallars Sobirà i de l’Alt Pirineu de Lleida obre les portes a tothom que vulgui gaudir d’un municipi actiu, natural, històric i gastronòmic que presumeix dels seus segells de Destinació Turística Esportiva i Familiar gràcies al gran nombre de serveis en l’àmbit d’hostaleria, restauració i comerços, així com d’instal·lacions adaptades per practicar esports d’aventura i de riu, com el caiac, el ràfting o la pesca esportiva.
Per als amants de la natura, Sort dona la possibilitat de realitzar nombroses rutes i excursions, sigui a peu, en bicicleta o a cavall. El municipi, format per 15 pobles, és una bona entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc
Natural de l’Alt Pirineu, indrets que permet practicar diverses activitats a l’aire lliure i viure la natura d’una forma privilegiada. Un altre dels indrets reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, una petita i desconeguda vall pirinenca que amb més o menys presència, s’ha colat entre les lletres de diverses novel·les d’èxit. Des d’aquí es poden visitar diferents pobles que encara conserven un esperit rural pirinenc singular, així com arribar a pics com el Montsent de Pallars, de més de 2.800 m. En tots aquests racons hi podràs descobrir un ric patrimoni pallarès arquitectònic. L’ecomuseu “Els Pas
tors de la Vall d’Àssua”, a Llessui, és un lloc imprescindible per a conèixer les activitats tradicionals ramaderes de muntanya més importants de Catalunya i les quals es descobreixen mitjançant diferents rutes per la vall. Tots els paisatges de novel·la presents en aquesta activitat han estat inspiració literària de nombrosos llibres. No podem oblidar que la Noguera Pallaresa té fama mundial com a riu d’aigües braves on practicar el piragüisme i altres activitats aquàtiques. Per aquesta raó, Sort acull durant l’any diverses competicions d’aquest caire, com el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que ja porta 58 edicions i on es combinen activitats competitives de riu amb altres propostes turístiques.
Tot aquest territori està impregnat de cultura pirinenca en el que encara perduren trets culturals ancestrals, com el pasturatge, els comunals, les creences populars, l’artesania, la toponímia, danses, cançons i el dialecte pallarès, representats en un ric patrimoni material i immaterial, com les seves festes. Sort té un animat calendari vinculat a festes i fires, un exemple és el Carnaval de Sort, una festa en la qual el poble es transforma amb l’arribada del Requinquà, el ball de disfresses i el tradicional ball de “La passa”. Durant aquest dia s’organitza un dinar popular anomenat “la Calderada”, on es pot tastar el tradicional Farcit de Carnaval, un embotit típic d’aquestes dates.
Altres festes típiques del municipi són la Mostra de Formatges artesans a l’abril, la Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles al juny i la Fira de tardor al novembre.
Sort, a més del seu passat històric vinculat al comtat del Pallars, també guarda un record de la història del S. XX vinculada als moviments migratoris de gent a causa de la Guerra Mundial i a la Guerra Civil. A conseqüència de la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa i a la frontera, Sort ha tingut empremta de tots aquests esdeveniments històrics, els quals estan registrats i són visibles a la Presó-museu de Sort. Actualment, es pot visitar i és un bon espai de referència d’altres indrets de la Guerra Civil al Pallars.
Per a més informació, podeu visitar www.camidelallibertat.cat i www.perseguitsisalvats.cat.
Un altre indret que cal visitar és l’església de Sant Víctor de Seurí, un exponent de la sensibilitat artística a través dels segles. L’artista Santi Moix, gràcies a les seves pintures, ha fet possible que una petita església de muntanya, es converteixi en un bell temple referent pels seus habitants, i guarda alguns dels millors records i vivències de la comunitat.
Per acabar, el municipi et convida a tastar la millor gastronomia pallaresa gràcies a la seva varietat de restaurants, algun d’ells amb estrella Michelin. Descobreix tots els seus productes locals com els formatges artesans, els embotits, els vins del Batlliu considerats vins de muntanya, o la carn del país: corder, vedella o poltre
www.sortturisme.com
Museu Presó de Sort <<<
Hostal Vall d’Àneu
Restaurant Vall d’Àneu
Cuina tradicional pallaresa
És un hostal tradicional edificat en una casa Pairal de finals del segle XIX. No hi ha ascensor, només hi ha dues plantes unides per una escala principal. És un hostal familiar on podreu gaudir d'una experiència única i satisfactòria amb tots els membres de la família, a un preu a l'abast de tothom.
Restaurant Esterri d’Àneu
Cuina d'autor amb un toc casolà
L’hotel, d’estil més contemporani, consta de 24 habitacions i unes vistes espectaculars de la muntanya i del poble. Podràs escollir entre habitació estàndard, superior o suite, totes elles ideals per desconnectar i descansar.
Pizzeria
LA CUINA DE L’URGELL
L’Urgell és una comarca amb paisatges impressionants, un patrimoni ar quitectònic de primera catego ria i una gastronomia que ens convida a assaborir el bo i millor de la nostra terra. Els plats amb porc hi han estat ha bituals des de sempre i d’aquest animal se’n fan embotits de qualitat, com la botifarra i la llonganissa, a més de guisats tradicionals, com la tupina i les cassoles (de peus de porc amb caragols, per exemple). També són típiques les olles barrejades, com la de congre sec amb arròs.
UNA COMARCA ON LA TRADICIÓ APORTA
RECEPTES AMB PRODUCTES DE TEMPORADA
I DE PROXIMITAT SENSE RENUNCIAR
A LA INNOVACIÓ
UNA RUTA GASTRONÒMICA
Les conques dels tres rius que travessen l’Urgell ajuden a dividir el territori. Són tres zones plenes d’atractius turístics i amb bona gastronomia, a més de productors de dues DOP (les Garrigues i Pera de Lleida), de la DO Costers del Segre i dues IGP (Torró d’Agramunt i Pa de Pagès Català).
Recorrent la comarca podeu tastar els torrons d’Agramunt, al nord; la producció de fruita de la zona centre de la comarca, i les produccions d’oli i de vi de la zona sud.
Els caragols, a la llauna o la cassola, també són un ingredient habitual de les taules urgellenques, on tampoc falten la carn de caça (sobretot conill i perdiu), els bolets i l’aviram, juntament amb herbes aromàtiques, com el romaní i la farigola.
Pel que fa a les postres, destaquen les orelletes, els arrugats, la fruita fresca, la fruita seca sense oblidar, és clar, la xocolata a la pedra i el torró d’Agramunt, un torró dur fet amb mel, avellanes o ametlles i clara d’ou. Tot un món de gustos i sabors que val la pena descobrir
Tot plegat ofereix la possibilitat de crear itineraris variats que es poden adaptar al gust de cadascú, a l’entorn dels rius i dels productes gastronòmics.
Trobareu tota la informació i rutes per fer al web www.turismeurgell.cat
Cicloturisme a l’ Urgell
LA PASSIÓ
Fins al 29 d’abril a Cervera (Segarra)
18è FESTIMATGE. FESTIVAL DE LA IMATGE
De l’1 d’abril a l’1 de maig a Calella (Maresme)
28a FIRA DEL VI DE FALSET
Del 28 d’abril a l’1 de maig a Falset (Priorat)
3r CICLE MUSICAL ‘SECRETS’
Del 24 de març al 20 de maig a Ulldecona (Montsià)
ROMIATGE A LA MARE DE DÉU DE SALGAR
El 25 d’abril a Cubells (Noguera)
36a SETMANA MEDIEVAL Del 21 d’abril a l’1 de maig a Montblanc (Conca de Barberà)
CALAFELL ‘FAMILY WEEKEND’
Del 29 d’abril a l’1 de maig a Calafell (Baix Penedès)
FIRA DE PRIMAVERA DE PUIGCERDÀ
El 29 d’abril a Puigcerdà (Cerdanya)
TROBADA DE GRUPS DE RECREACIÓ MEDIEVAL
El 29 d’abril a Ciutadilla (Urgell)
MOSTRA DEL VI A ROSES
El 30 d’abril a Roses (Alt Empordà)
DIADA DE LA TONYINA ROJA
Del 29 al 30 d’abril a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Abril - Maig
TROBADA DE CAMPANERS
Del 29 al 30 d’abril a Os de Balaguer (Noguera)
RUTA DE TAPES Del 21 d’abril a l’1 de maig a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
MOSTRA NACIONAL DE TEATRE AMATEUR
Del 28 d’abril a l’1 de maig a Pineda de Mar (Maresme)
FIRA Q DE LA QUALITAT, PRODUCTE DE PROXIMITAT, RESTAURACIÓ I OCI
Del 29 d’abril a l’1 de maig a Balaguer (Noguera)
FESTIVAL FLORS I VIOLES A PALAFRUGELL
Del 28 d’abril a l’1 de maig a Palafrugell (Baix Empordà)
FESTA DE LA CREU LA TORRETA
Del 29 a l’1 de maig a la Roca del Vallès (Vallès Oriental)
JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L’ARRÒS
Del 17 d’abril al 7 de maig a Salou (Tarragonès)
CONCERT D’ALBERT PLA AL BARNASANTS
El 6 de maig a Altafulla (Tarragonès)
FESTIVAL DE TEATRE “TOCA RIURE”
Del 23 d’abril al 3 de juny a Caldes de Malavella (Selva)
Segueix a la pàg.70
INSCRIPCIONS OBERTES
Gran Fondo Encamp El Pas de la Casa 26, 27 i 28 de maig
40a OTSO Travessa d’Encamp
2, 3 i 4 de juny
Campionat d’Europa Spartan Race 10 i 11 de juny
Travessa del Pas de la Casa 12 i 13 d’agost
LA PRIMAVERA DEL CAVA 2023 Del 6 al 28 de maig a cellers de l’Alt Penedès, l’Alt Camp, Alella i la Conca de Barberà.
FIRA MARÍTIMA DE LA COSTA DAURADA
Del 5 al 7 de maig a Cambrils (Baix Camp)
FIM, FIRA DE MÚSICA EMERGENT I FAMILIAR
Del 4 al 7 de maig a Vila-seca (Tarragonès)
FESTIVAL ‘GARGAR’ A PENELLES
Del 5 al 7 de maig a Penelles (Noguera)
34a FIRA DE TITELLES DE LLEIDA
Del 5 al 7 de maig a Lleida (Segrià)
FIRA DEL CONTE DE MEDINYÀ
El 21 de maig a Sant Julià de Ramis (Gironès)
TEMPS DE FLORS
Del 13 al 21 de maig a Girona (Gironès)
FESTA DEL MERCAT D’AMPOSTA
Del 18 al 21 de maig a Amposta (Montsià)
FIRA DEL PA I EL CEREAL
Del 20 al 21 de maig a Cervera (Segarra)
RUN FESTIVAL
El 21 de maig a Tossa de Mar (Selva)
FIRA DE LA TERRISSA I L’ARGILA
Del 28 d’abril a l’1 de maig a la Galera (Montsià)
FIRA RAMADERA I D’ARTESANIA
Els dies 6 i 7 de maig a Rasquera (Ribera d’Ebre)
FIRA DE PAGÈS I ARTESANIA
Els dies 6 i 7 de maig a Maçanet de la Selva (Selva)
PRIMAVERAVAN, FESTIVAL DE FURGONETES CAMPER I AUTOCARAVANES
Del 5 al 7 de maig a Mont-roig del Camp (Baix Camp)
TRETS FESTIVAL DE CINEMA I CULTURES
Del 4 al 7 de maig a la Ràpita (Montsià)
FESTIVAL DE PIANO ‘TOCA’M’
Del 5 al 7 de maig a Tortosa (Baix Ebre)
FESTA MAJOR DE LLEIDA
Del 9 al 14 de maig a Lleida (Segrià)
FIRA MULTISECTORIAL EXPOBAGES
Del 19 al 21 de maig a Manresa (Bages)
FIRA TECNOBAGES
Del 13 al 21 de maig a Manresa (Bages)
FESTA DE LES CASSOLES
El 14 de maig a Castelldans (Garrigues)
LA FUSTERIA DEL CASAT
el Pallars Jussà
Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!
C / Sant Miquel, 5 · 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com
CIRCUIT 55-84 la Noguera
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.
C / Únic s/n
25526 CARDET ( Lleida )
Reserves: 629 792 476
CASA MACIÀ el Pallars Jussà
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n · 25594 RONÍ ( Lleida )
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
EL MOLÍ DE LA LLAVINA
Osona
El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.
Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )
Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com
CAL GABARRA el Berguedà
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
MAS EL GÜELL Osona
Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com
