PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC DINS L’AULA I/O EN PETIT GRUP
b) Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats: activitats de llenguatge musical, racons: racó de llenguatge, conte, cançó i joc dramàtic o de representació Són situacions molt relacionades amb la pràctica educativa, amb uns objectius específics que permeten, a la vegada, incidir en aspectes més concrets relacionats amb els petits problemes dels nens als quals s’adreça aquest programa: – Activitats de llenguatge musical: els objectius i continguts de música són, de manera intrínseca, molt adequats per afavorir l’alerta i la discriminació auditiva a partir de la descoberta del món sonor. Amb nens amb dificultats per escoltar, ja sigui per una causa física o no, assolir els objectius de l’àrea de Llenguatge musical és una fita important, per la qual cosa cal garantir el treball en aquest camp. En la proposta es destaquen alguns dels objectius, si bé tots els que acostumen a treballar els especialistes de música són importants a l’hora d’ajudar en l’educació auditiva dels nens amb dificultats en la parla. El fet d’incloure-hi aquesta situació és per incidir en la necessitat de fer un seguiment proper sobre si aquests nens aconsegueixen o no els objectius proposat per a tots. – Racons: el fet que els racons permetin treballar en grups petits els objectius més diversos fa que aquesta situació sigui un recurs adequat per treballar els diferents continguts del programa en petit grup. Per ajudar aquests nens, és important plantejar-se el racó com un lloc de joc i de reflexió sobre com es parla i com són les coses que es diuen, com costen de dir o de sentir... – Conte: els contes tenen un gran potencial a l’hora d’incidir en el desenvolupament del llenguatge (vegeu les descripcions per a altres programes). Pel que fa als nens amb dificultats de parla i de llenguatge, es poden aprofitar les diferents realitzacions lingüístiques dels contes (onomatopeies —ex.: El conte de la rateta—, jocs de paraules, frases fetes, petites dites, cançonetes...) per facilitar-los la realització lingüística. – Cançó: la cançó, des del punt de vista de l’adquisició del llenguatge, fa possible el desenvolupament de capacitats bàsiques com l’atenció, l’audició, la memòria, l’enriquiment lèxic i els coneixements de costums i tradicions. Les cançons són estructures repetitives i senzilles que ajuden a interioritzar estructures bàsiques del llenguatge i aspectes lèxics. Algunes cançons, a més, permeten de manera concreta incidir en aquelles paraules o frases que costen més de dir i ho fan buscant arribar a l’automatisme a partir de la melodia i l’entonació. – Joc dramàtic o de representació: jocs de psicomotrocitat: aquest és un tipus de treball que s’acostuma a fer en gran grup, però que, per assolir objectius molt concrets, també es pot utilitzar el treball en petit grup, ja sigui com un racó o bé a l’aula d’educació especial. El treball que s’hi fa depèn dels objectius a assolir. Pensant en els nens poc hàbils a nivell bucofonatori, es poden establir uns objectius que permetin un cert “entrenament” més sistemàtic referents a millorar l’habilitat motora d’aquesta àrea. Les situacions que es proposen són: Situacions habituals relacionades amb la vida de l’aula (rutines) • Esmorzar i esbarjo. Situacions relacionades amb el desenvolupament de les activitats • Activitats de llenguatge musical. • Racons: – Racó de llenguatge: les paraules que costen de dir i de sentir. • Conte. • Cançó. • Joc dramàtic o de representació: – Jocs de psicomotricitat.
– 159 –
