L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN EL CONTEXT ESCOLAR
Situació d’aula ordinària En general, aquestes estratègies van adreçades a l’ajuda que cal donar a l’alumne que té més dificultats i a obrir els espais necessaris dins el grup perquè l’alumne hi pugui participar. Aleshores, sovint caldrà regular el comportament del grup de companys perquè donin temps, escoltin i no envaeixin la resposta del seu company. Amb aquesta finalitat es proposen les estratègies següents: – Ajudar a intervenir a tots els alumnes en la conversa, donant cobertura i suport als alumnes que presenten més dificultats per participar en aquestes activitats, com poden ser els que presenten retard en l’adquisició de llenguatge. – Donar ajuts per regular i mantenir el tema de la conversa i, si cal, evitar interferències dels altres companys. – Facilitar la participació dels alumnes amb diferents estratègies, segons les seves característiques: obtenint informació per part de la família sobre l’experiència d’aquest alumne en el tema de conversa, anticipant a l’alumne el tema de què es parlarà perquè prepari un contingut mínim de la seva intervenció, etc. – Coordinar amb el professor de suport la preparació i/o anticipació dels temes que s’exposaran a la classe, sobre els quals després se li podrà demanar que intervingui. – No oblidar el treball d’actituds, valors i normes, ja que aquesta pot ser una bona ocasió per contextualitzar allò que vol dir respecte a les persones que presenten diferències. 2.4.
Estratègies educatives d’interacció verbal
Són estratègies d’intervenció lingüística pròpiament dites i fan referència a la informació de retorn (feedback) que els docents utilitzen en les interaccions verbals amb els alumnes. ESTRATÈGIES EDUCATIVES D’INTERACCIÓ VERBAL – Sobreinterpretació. – Expressions valoratives. • Elogi i confirmació. • Valoracions negatives. – Imitacions idèntiques. – Expansions. – Reformulació. – Correccions. • Implícites. • Explícites. – Substitucions instructives. – Encadenaments. • Iniciats pel mestre. • Iniciats per l’alumne.
Sobreinterpretació És de les estratègies més generals i consisteix a atribuir significat a les actuacions verbals i no verbals de l’infant. Això passa perquè l’adult interpreta els gestos, mirades, moviments, sons guturals i balbuceigs com a actuacions, paraules, frases i xerrameques amb una intencionalitat comunicativa que, potser, encara no tenen. És a dir, l’adult actua “com si”..., l’infant hagués dit, fet o expressat quelcom més del que en realitat té capacitat de fer o expressar. La importàn-
– 28 –
