L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE EN EL CONTEXT ESCOLAR
3.3.
Adequació de les estratègies als diferents blocs
Un cop descrits els blocs que agrupen la diversitat de necessitats comunicativolingüístiques i el panorama de les diferents estratègies, la pregunta és: quines són les estratègies més adequades per a cadascun dels blocs que s’han especificat anteriorment? Si ens atenim als criteris evolutius que es reflecteixen en els diferents comportaments lingüístics de cada bloc, es fa una aproxima-c ió a les estratègies que poden resultar més efectives a l’hora de plantejar la intervenció educativa. Cal recordar, una vegada més, que és el professional qui tria en cada moment els mecanismes d’influència educativa que s’ajusten millor a les necessitats de l’alumne, un cop ha valorat quina és la millor forma d’intervenir-hi. Això és el que s’entén per estratègia. Bloc 1. Alumnes que mostren dificultats importants de comunicació com a resultat de les seves dificultats de relació amb els altres Sovint, la iniciativa de la comunicació ha de partir de l’educador, ja que aquests alumnes mostren poca intenció comunicativa. Així, doncs, cal pensar en el fet de potenciar la comunicació a partir d’un entorn acollidor que ajudi l’alumne a participar en la dinàmica de les activitats educatives. Moltes actuacions del docent han d’anar dirigides a l’acolliment, ajuda i acompanyament de l’alumne perquè participi, en la mesura de les seves possibilitats, en les activitats del grup. Pel que fa a les estratègies d’intervenció lingüística, les estratègies prioritàries haurien de ser la sobreinterpretació, l’expressió valorativa d’elogi i confirmació i l’espera estructurada. La naturalesa d’aquest comportament lingüístic i comunicatiu implica la necessitat d’observar què fa l’alumne i atribuir significació i intencionalitat educativa als diferents comportaments que té, encara que siguin poc definits. L’estratègia fonamental per als alumnes que tenen aquest comportament és la sobreinterpretació d’una major competència comunicativa de la que en realitat tenen. Quan es fa una sobreinterpretació, cal anar verbalitzant el significat que s’atribueix als comportaments i fer una espera estructurada en forma de pausa o temps de latència a fi d’esperar la seva resposta. L’atribució de significat s’ha de referir a qualsevol aspecte perceptible (sons, gestos, moviments, expressions facials, mirades, etc.) en el comportament de l’infant que permeti “llançar-li un cable” comunicatiu. De manera que, si fa un so gutural, el docent pot dir: t’agrada, et diverteix, que maco, que lleig, etc. Si l’alumne mira, per exemple, la pilota, el docent diu: la pilota. Si l’alumne estira els braços, el docent interpreta: vols la pilota? D’altra banda, els indicis comunicatius de l’alumne no poden passar desapercebuts, sinó que han de ser valorats positivament per part de l’educador si es vol establir lligams comunicatius amb l’alumne. Bloc 2. Alumnes que tenen un coneixement limitat de l’entorn, ja sigui perquè han tingut molt poques experiències o perquè el seu ritme de desenvolupament és més lent Les estratègies bàsiques per als alumnes d’aquest bloc es fonamenten en la interacció verbal i la gestió de la conversa. El comportament lingüístic d’aquests alumnes està dotat d’intenció comunicativa, per bé que té lloc a través de gestos o amb enunciats d’una o dues paraules.
– 46 –
