L’ÚS DEL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Guia de lectura El material que es presenta està dividit en tres parts ben diferenciades, cadascuna de les quals té sentit en si mateixa i, alhora, té relació amb les altres dues. La seva descripció va precedida d’un glossari de consulta en el qual es defineixen aquells conceptes més bàsics i d’ús reiterat en la lectura. També hi hem inclòs una bibliografia amb les referències d’aquells articles i llibres que poden ser més útils per aprofundir en el tema del llenguatge. El primer capítol, “L’adquisició del llenguatge en el context escolar”, és una introducció teòrica a una determinada manera d’entendre l’adquisició del llenguatge que impregna la presa de decisions per a les propostes concretes que es fan en els altres dos capítols. S’hi presenten els fonaments teòrics que els autors fan servir i que són útils per ajudar l’alumnat amb dificultats en l’adquisició del llenguatge. En aquest capítol s’expliquen i es descriuen les estratègies que es poden utilitzar entre els alumnes i els docents, l’atenció a les necessitats de comunicació, de llenguatge i de parla i els aspectes lingüístics i funcions del llenguatge. Aquesta part, com a document de consulta, és de lectura recomanada per a tothom qui vulgui reflexionar amb relació als elements que s’han de tenir presents en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge. El segon capítol, “La jornada escolar i el llenguatge”, té com a objectiu descriure, des del punt de vista de la comunicació i dels aspectes del llenguatge, diverses situacions educatives comunes i freqüents en molts centres educatius. Aquesta descripció presenta orientacions i estratègies generals que hem de tenir presents per ajudar els alumnes amb més dificultats. El tercer capítol, “Propostes didàctiques per als programes d’intervenció en el llenguatge”, dóna orientacions un cop hem identificat les dificultats d’un alumne i les hem assimilat a un bloc de propostes didàctiques d’intervenció. En la proposta didàctica de cada programa d’intervenció s’hi inclou l’índex, per tal de facilitarne la lectura. Tots tres capítols tenen entitat pròpia, la qual cosa permet fer-ne un ús independent. Així, es pot usar el primer capítol com a base teòrica en un centre que tingui interès a fer una reflexió sobre com aprenen a parlar els infants; el segon capítol pot resultar útil en un parvulari que es plantegi com identificar els moments en què treballen el llenguatge amb els seus alumnes, i, finalment, el tercer capítol dóna orientacions als docents per treballar amb els alumnes que te-nen necessitats educatives relacionades amb dificultats en la comunicació, el llenguatge o la parla. Globalment, és un material de consulta i, per tant, la lectura es pot iniciar per qualsevol de les tres parts. La seva estructura comporta que alguns aspectes bàsics i fonamentals apareguin repetits en més d’una part. Els autors consideren que aquesta reiteració és necessària per tal de mantenir la coherència de cadascun dels tres capítols si són utilitzats de manera independent.
–7–
