LA JORNADA ESCOLAR I EL LLENGUATGE
3.
ORIENTACIÓ A LES FAMÍLIES
L’adquisició del llenguatge es duu a terme en un espai social compartit entre els adults i els infants. L’entorn familiar és el lloc on s’inicia aquest desenvolupament i, per tant, és important tenir-ho present en el moment de la planificació conjunta de l’ajuda en el progrés de l’alumne. Les orientacions a les famílies van en la mateixa línia que les orientacions anteriors. Tindran present, doncs, la idea que el llenguatge s’aprèn en el context natural i en interacció social. També s’ha de tenir present que en els processos d’interacció en què intervenen, es dóna un important valor a la participació en activitats socioafectives i lingüístiques que requereixen intercanvis diaris i, per tant, la participació activa i conscient dels adults que envolten el nen. Per tal de facilitar la col·laboració de la família en el desenvolupament del llenguatge, cal: 1. Ajudar-los a identificar les necessitats que manifesta l’alumne, evitant dramatitzar, però donant informació comprensible que els pugui facilitar la representació ajustada de la situació. 2. Atorgar valor al seu paper educativoformatiu i, per tant, facilitar la seva implicació en els objectius que es proposen. 3. Adaptar-se a la capacitat i a l’estil de la família per tal d’ajudar-los a analitzar i identificar els moments (sopar, bany...) i estratègies particulars que poden utilitzar. 4. Donar informació del valor educatiu i lingüístic de determinats moments: joc simbòlic, conte, compres, rutines... 3.1.
Propostes per a les orientacions
Amb relació a les actituds – Donar valor a les necessitats de comunicació de l’infant. – Potenciar l’autonomia, facilitant l’adquisició d’hàbits i comportaments adequats a l’edat: mastegar, ús de xumet i tetines, neteja del nas, etc. – Tenir interès i mostrar-lo per saber què vol explicar el seu fill. – Mostrar interès per descobrir els interessos i motivacions que manifesta el nen. – Demostrar interès pel món escolar i de relació que hi manté el seu fill. – Tenir disponibilitat per parlar i escoltar. Amb relació als procediments (comportaments i estratègies d’intervenció) – Jugar i compartir jocs amb el nen. – Organitzar-se per tenir-hi moments de conversa. – Fer servir fotografies familiars, llibres, objectes, vídeos, etc., que facilitin la conversa amb el nen amb referents viscuts i compartits. – Parlar i explicar coses concretes que els passen, que han passat, o que s’han de fer, motivantlo perquè hi participi. – Utilitzar un llenguatge contextualitzat (al moment o referit a situacions viscudes). – Parlar encara que el nen no ho faci. – Utilitzar les accions, jocs, materials, per establir-hi conversa. – Interpretar les seves accions i verbalitzacions.
– 77 –
