Loni Geest i Tone Hoverstad Una proposta alemanya. Josep Verde i Aldea

Programa del SPD sobre pau i seguretat

PRINCIPIS BÀSICS DE LA POLÍTICA DE SEGURETAT SOCIAL-DEMOCRÀTICA

La política de seguretat socialdemocràtica està al servei de la causa de la pau i manté el camí obert als esforços polítics per configurar un futur que beneficiï la humanitat. Assegurar la supervivència de la humanitat, protegir la llibertat de les nacions per prendre les seves pròpies decisions polítiques i desenvolupar un ordre social equitatiu són elements fonamentals del programa socialdemocratic.

Un ordre social equitatiu presuposa la inviolabilitat de la llibertat personal i l'exercici del dret democràtic a l'autodeterminació. Un ordre pacífic que abasti totes les nacions només es pot assolir per una renúncia universal a la força i no per una renúncia unilateral a la llibertat.

En un estat democràtic modern les persones es protegeixen del totalitarisme per mitjà de la constitució i d'una prohibició tocant a l'ús de la força. Per tal d'assegurar que aquesta prohibició es compleix, l'estat té el monopoli de les armes. Els socialistes democràtics aspiren a un ordre internacional en el qual la salvaguarda de la pau pública de l'estat democràtic es transferiria a la comunitat de nacions. En el seu programa de Goldesberg l'SPD va fer una crida pel desarmament general controlat i a favor d'un ordre internacional que reemplaçaria els sistemes de defensa nacionals i tindria els mitjans per fer valer la seva autoritat.

L'objectiu de la política de l'SPD és un ordre polític universal basat en la negociació per a la resolució pacífica dels conflictes i en l'exclusió de la guerra com a mitjà d'assolir objectius polítics. La finalitat de la seva política de seguretat, és evitar l'ús de les armes fins que puguin ser suprimides.

Fins que s'hagi establert un ordre pacífic tal, la República Federal d'Alemanya ha de seguir una política de seguretat basada en la col·laboració amb les democràcies occidentals i en el suport militar a aquestes.

Les nacions d'Europa han de continuar resoludament el procés de distensió iniciat als setanta per tal que sigui possible eliminar la tensió del conflicte EstOest i que aquest assumeixi la forma d'una competència pacífica entre sistemes polítics diferents.

Per raó de la seva història i de la seva posició al centre del conflicte EstOest, és als europeus a qui toca excloure la guerra com a mitjà d'assolir fites polítiques i concretament en aquelles zones que han estat la font de les guerres més terribles i dels conflictes més greus dels temps moderns.

Acabar el segle de les guerres mundials amb l'establiment d'un ordre pacífic a Europa que s'estengui d'una banda a l'altra i que a la llarga dissolgui els blocs ha de ser la contribució històrica europea a la pau. La política de seguretat de

l'SPD va dirigida a encoratjar un ara possible i necessari canvi d'actituds en el conflicte Est-Oest.

Nosaltres en tant que socialistes democràtics, alemanys i europeus volem contribuir a fer d'Europa, en aquest final de segle, una zona de pau que no pugui tornar a ser font de guerres i a la qual la guerra no es pugui escampar.

COL·LABORACIÓ EN L'ALIANÇA OCCIDENTAL

Els socialdemòcrates alemanys s'han declarat partidaris de les llibertats fonamentals, de l'imperi de la llei i de les conviccions comunes a les democràcies occidentals. Repetidament en el passat l'SPD s'ha oposat a la injustícia alemanya i n'ha estat víctima. Després de 1945 va aprofitar sense pensar-s'hi l'oportunitat de participar en la formació i en el desenvolupament d'un estat democràtic basat en la justícia social i en l'imperi de la llei. I es va oposar a una política que consolidava la divisió d'Alemanya. Quan, com a resultat d'aquesta política, la divisió es va consolidar indefinidament va tenir un paper principal en fer de la República Federal un membre respectat i de confiança de la comunitat occidental.

La República Federal d'Alemanya està integrada políticament i militarment en la Comunitat Europea i en l'OTAN. Perquè mentre la Unió Soviètica continui sent una superpotência exageradament armada a Europa, els europeus occidentals necessitaran tenir lligams amb el contrapès militar dels Estats Units. La República Federal pot assolir un grau de seguretat acceptable només en cooperació amb els seus socis i només si és capaç de definir i de guanyar l'acceptació pels seus propis interessos dins de l'aliança.

L'objectiu de l'aliança queda exposat inequívocament al tractat com la resolució pacífica dels conflictes en el marc de la Carta de les Nacions Unides i com una defensa col·lectiva en el cas d'un atac armat.

La política i les decisions de l'aliança han de reflectir les relacions entre associats sobirans i han de tenir en compte els interessos vitals de seguretat dels seus membres. Les decisions fonamentals, com ara les relacionades amb l'estratègia de l'aliança, obliguen, tots i només poden ser reemplaçades per nous acords.

L'estabilitat del pont transatlàntic resulta de la fortalesa política dels seus dos pilars, els Estats Units i l'Europa occidental. Serà en benefici de l'aliança si la República Federal d'Alemanya articula clarament els seus interessos en el terreny de la seguretat i si els europeus occidentals assumeixen un paper propi dins de l'aliança a fi de subratllar els seus interessos pel que fa a la defensa i a la distensió. Geogràficament l'aliança està limitada a la regió de l'Atlàntic nord. Dins del camp d'acció de la seva comesa estrictament defensiva ha d'ajudar a evitar la guerra en aquesta regió i que s'hi escampi a partir d'altres fonts de tensió. L'àrea de l'OTAN no s'ha de convertir en un objecte de «escalada ho-

ritzontal». Així doncs, els membres individuals no poden fer servir les installacions de l'OTAN per operacions militars contra tercers països en contra de la voluntat del país en què estan situades. Els acords existents hauran de ser revisats.

Un dels principis bàsics de l'aliança és edificar la seguretat no només sobre la capacitat defensiva, sinó també sobre la voluntat de distensió. Els socialdemòcrates inviten l'OTAN a complir aquest compromís fonamental. «Assolir un ordre pacífic just i durador a Europa amb garanties de seguretat adients» ha de romandre l'objectiu permanent de l'aliança.

A partir d'aquesta base, l'OTAN ha d'ajudar a desmilitaritzar el conflicte Est-Oest en què estan implicades les nacions opulentes de l'hemisferi nord. La millor manera com aquestes nacions poden contribuir a vèncer la pobresa, la fam i el subdesenvolupament a l'hemisferi sud és substituint l'amenaça constant de la guerra per un ordre pacífic durador. Les energies polítiques i militars immobilitzades en la cursa d'armaments haurien de ser recanalitzades per permetre a la comunitat de nacions abordar els problemes reals de la humanitat.

Una política de seguretat orientada exclusivament a Europa duria aparellats incalculables riscs. Com a resultat de la interdependència de les nacions, les crisis als països del tercer món poden traslladar-se a Europa. Per tant, la seguretat a la nostra part del món no es pot deslligar de la recerca de solucions justes als problemes del tercer món.

Les convulsions socials i econòmiques dels països en procés de desenvolupament porten a conflictes locals i internacionals. Com més injustes són les estructures socials i econòmiques, més greus són les tensions i les guerres que sacsegen el tercer món. Les polítiques seguides per les superpotències no contribueixen a alleujar la tensió, tot al contrari. Des de començaments dels vuitanta els conflictes en països del tercer món derivats de condicions socials i econòmiques catastròfiques han tornat a ser més ideologitzats i reinterpretats en termes de la confrontació Est-Oest. En lloc de contribuir a eliminar-ne les causes verdaderes, les superpotències exploten aquests conflictes per promoure els seus propis interessos polítics i per justificar els seus programes armamentistes.

COL·LABORACIÓ EST-OEST EN LA RECERCA DE LA SEGURETAT

Les nacions implicades en el conflicte Est-Oest sobreviuran juntes o moriran juntes. Els europeus, al cor d'aquest conflicte, viuen en una regió amb la concentració d'armes més gran de la terra. Una guerra destruiria les bases de l'existència de tothom. Els europeus de l'Est i de l'Oest s'enfronten a un perill comú, per tant només poden preservar la seva seguretat a través d'esforços comuns.

La cursa d'armaments de dècades recents ens ha ensenyat que cap país no pot eliminar la seva vulnerabilitat o fer-se segur per l'augment de la seva potència militar. La seguretat de l'altre bàndol sempre és el prerequisit per la pròpia seguretat. Malgrat els seus sistemes polítics oposats, les nacions implicades en el conflicte Est-Oest han d'acceptar les necessitats bàsiques de seguretat de l'altre. La pau no pot ser condicional a una resolució del conflicte. La rivalitat entre els dos sistemes polítics ha de prendre la forma de competència pacífica, no de guerra.

Des del moment que els adversaris d'aquesta confrontació de sistemes s'enfronten al mateix perill no tenen altra elecció que no sigui desenvolupar procediments conjunts per superar els conflictes. Les ideologies oposades no els haurien d'impedir solucionar el problema comú de la prevenció de la guerra. Els europeus de l'Est i de l'Oest només poden sobreviure en una associació basada en la seguretat mútua.

Els conceptes de seguretat continuen estant dominats per la por i l'amenaça i la contra-amenaça de força. Aquesta por només pot ser desterrada si tots dos bàndols plegats busquen un acostament realista. Mentre els programes armamentístics i els plans estratègics es basin en l'assumpció del pitjor dels casos, no es solucionarà cap dels problemes de la seguretat, més aviat se'n crearan de nous. El sentiment general d'estar sota una amenaça, que és alhora causa i conseqüència de la cursa d'armaments, només es pot superar a través de la seguretat negociada entre els blocs.

El respecte per la integritat i la sobirania de totes les nacions dins de les seves fronteres actuals és essencial per a l'estabilitat d'Europa. L'ostpolitik seguida per l'SPD quan era al poder tenia per objectiu l'apropament a les nacions de l'Europa de l'est basat en el respecte per les necessitats de seguretat de l'altre. El govern conservador actual també ha hagut de mantenir aquesta política. La coalició CDU/ CSU, a causa de la resistència de les faccions de l'ala dreta, està profundament dividida, amb el resultat que el govern actual no defensa amb prou convicció els interessos alemanys dins de l'aliança. L'imperatiu del moment present és iniciar una segona fase de distensió amb vistes a establir, a través del desarmament, una col·laboració en la seguretat comuna incrementada i fer d'Europa una zona de pau.

Els dos estats alemanys tenen la responsabilitat comuna d'assegurar l'harmonia i la seguretat entre les nacions europees pertanyents a sistemes socials diferents. Per aquesta raó, les relacions intergermàniques en particular cal que reflecteixin la determinació d'establir un ordre pacífic que abasti tota Europa, un ordre que, tot i respectant les fronteres existents, els tregui el seu caràcter divisor. Mostrant el camí cap a la col·laboració basada en la seguretat comuna, els dos estats alemanys no segueixen un rumb alemany separat, sinó que busquen suport en les seves respectives aliances per a objectius que no poden assolir sols. Quan l'ordre pacífic a Europa advocat pels socialdemòcrates s'hagi convertit en una realitat, les aliances hauran perdut el seu significat i

hauran servit per al seu propòsit. Avui cal que iniciïn la re-orientació de la política dins de cada bloc per posar així les bases per a una estabilitat duradora.

ESTRATÈGIA DE PREVENCIÓ DE LA GUERRA

El conflicte Est-Oest no es pot solucionar per mitjans militars. La dissuasió de l'arma nuclear no pot evitar la guerra per sempre més. Nous avanços en la tecnologia armamentista posen en perill la seguretat i l'estabilitat i malbaraten recursos vitals. La imminent pròxima fase de la cursa d'armaments a l'espai exterior és una amenaça per a l'estabilitat global. Encara que els governs de l'Est i de l'Oest afirmen que el seu objectiu és la pau i que les seves armes tenen com a finalitat evitar la guerra, continuen afegint sistemes d'armes cada cop més nous i més letals als seus arsenals en una escala que fa pensar que compten amb la possibilitat de l'esclat de la guerra en qualsevol moment. Cal posar fi a aquesta contradicció.

L'SPD considera que s'hauria de revisar l'estratègia de l'OTAN de prevenció de la guerra a la llum dels següents criteris:

1. L'estratègia militar del conjunt de l'aliança hauria de reflectir l'objectiu d'aquesta de manteniment de la capacitat defensiva i de voluntat de distensió. 2. Tant en l'estructura com en l'armament, les forces de l'OTAN han de servir propòsits defensius i no bloquejar el camí cap a un ordre pacífic a Europa. 3. Cal portar l'estratègia de l'aliança i l'estratègia de les seves forces a una reducció substancial del nombre d'homes i de les armes a Europa. S'ha d'aplicar el mateix als acords tocant a opcions militars i al desenvolupament de la tecnologia armamentística. 4. L'estructura de les forces i el seu equipament han de ser tais que facin creïble que són susceptibles de fer una defensa eficaç. En altres paraules, cal que qualsevol agressor potencial s'adoni que el risc seria massa gran.

En cap cas no haurien de ser susceptibles d'utiiitzar-se en operacions a gran escala més enllà de la frontera. La limitació de les estructures i de l'armament a finalitats de defensa efectiva no és una concessió al Pacte de

Varsòvia, sinó un mitjà de protegir el nostre país. Inicialment, per tant, aquest acostament no ha de dependre de si els europeus de l'Est segueixen aquesta mateixa línia de conducta. 5. Caldria basar la potència militar de l'aliança en el principi del mínim necessari i no provocar una cursa d'armaments. 6. Les despeses de defensa necessàries per finançar el concepte estratègic no haurien de gravar en excés els recursos socials i econòmics dels membres de l'aliança. No haurien de soscavar la seva estabilitat social i econòmica.

7. L'aliança ha de ser capaç de fer front a les situacions de crisi per mitjans polítics i no sentir-se obligada a continuar l'escalada d'armaments. Hauria de comprometre's a no ser la primera a usar armes convencionals o nuclears. Un acord de no-ús de la força entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia sembla possible i s'hi hauria d'arribar sense retard. 8. L'estructura defensiva de l'aliança hauria de reflectir la seva composició multinacional de manera que un agressor es veiés enfrontat a les forces armades dels països membres de l'OTAN. 9. L'aliança ha de tenir en compte els interessos polítics i militars dels nostres veïns de l'est. Ha d'articular clarament, per tant, el caràcter defensiu de la seva estratègia posant l'èmfasi en la defensa de la zona fronterera. 10. Reafirmen l'objectiu adoptat a la conferència del partit d'Essen de crear un ordre pacífic a Europa sobre la base de la col·laboració entre les aliances orientada a promoure la seguretat comuna i així suprimir la necessitat dels blocs militars.

Un govern federal dirigit per l'SPD pressionará perquè es facin modificacions en l'estratègia de l'aliança en la línia d'aquests criteris. L'SPD rebutjà per tant conceptes tais com «Batalla terra-aire», «Batalla terra-aire 2000» i «cop profund».

El Pacte de Varsòvia ha de contribuir a la seguretat comuna. Per fer això cal que abandoni sobretot la seva estratègia de defensa per penetració. El desplegament dels SRINF soviètics a la República Democràtica Alemanya i a Txecoslovàquia ha augmentat l'amenaça i la seva implicació militar contradiu la renúncia soviètica a ser els primers a fer servir armes nuclears.

Els països del Pacte de Varsòvia s'han de limitar també a la defensa eficaç del seu territori. Les seves forces no haurien de conservar la capacitat d'organitzar una ofensiva a gran escala i haurien de modificar la seva doctrina que les operacions defensives s'haurien de desenvolupar en territori de l'Alemanya de l'oest i de l'Europa Occidental.

No n'hi ha prou que les forces de tots dos bàndols siguin tais que els resulti impossible en termes d'estratègia, ensinistrament, estructura, efectius i armament organitzar un atac, hi ha d'haver també un clima polític i unes polítiques que estiguin lliures d'imatges de l'enemic, pors irracionals o amenaces, i de la tendència a resoldre els conflictes per la força.

Les finalitats polítiques de les dues aliances i els seus mitjans militars no haurien de ser contradictoris. Els procediments per incrementar la consciència de seguretat comuna haurien d'incloure consultes regulars entre l'Est i l'Oest en qüestions d'estratègia i d'estructura de les forces.

La construcció de l'edifici de la confiança i de la seguretat ha d'anar acompanyada per reduccions de les armes. El camí cap al desarmament passa per la limitació dels arsenals existents. Les negociacions i els acords tocant al control, la limitació i la reducció dels armaments són instruments que ajudaran a mantenir la seguretat comuna. En una situació estratègica que es considera que és generalment estable, la superioritat o la inferioritat parcials serien tolerables. Els passos independents limitats cap a la limitació d'armes i el desarmament, que no perjudiquin la pròpia capacitat defensiva, poden, no obstant això, conduir a facilitar negociacions i ajudar a sortir de punts morts. Si l'altre bàndol fa aquests passos hi hauria d'haver una corresponent resposta constructiva. Una reducció d'armaments hauria d'anar paral·lela a una cooperació més estreta.

Les negociacions de cara a edificar la confiança i a limitar els armaments serveixen els interessos de seguretat de tots els socis i fomenten la comprensió per l'actitud de l'altre bàndol. Tals instruments de la seguretat comuna no s'haurien de fer servir per exercir pressions.

V-ostpolitik de la República Federal ha tingut un important paper en l'establiment d'una xarxa de relacions europees. Aquesta xarxa ja ha tingut una influència moderada en temps de renovades tensions entre l'Est i l'Oest. Cal no posar-la en perill per un ressorgiment de demandes nacionalistes o revisionistes.

Els socialdemòcrates volen lligar ben estrets la construcció de la confiança i la xarxa de control d'armaments per tal de tenir al capdavall una base estable per a acords de desarmament efectius. Cal reemplaçar l'autopropulsió de la cursa d'armaments per l'autopropulsió de la distensió. Els acords tocant a la construcció de la confiança i al control d'armaments haurien d'obrir el camí al desarmament perseguint l'objectiu de la seguretat comuna. El propòsit de l'establiment gradual del principi de la seguretat comuna és col·locar la pau a Europa sobre una base estable. Els acords negociats per assegurar la seguretat comuna seran un pas crucial cap a l'objectiu a llarg termini de desmilitaritzar la rivalitat entre els dos sistemes a l'Est i a l'Oest.

Un cop vist que no hi ha cap via absolutament segura per fer durar la pau, l'SPD prefereix el risc de la pau al risc de la guerra i en conseqüència:

1. Reafirma la renúncia a l'amenaça de l'ús de la força, tant nuclear com convencional. Cal limitar realment els instruments de poder militar, reduir-los pas a pas i en darrer terme eliminar-los. Aquesta és l'única via per fer una renúncia universal a la força creïble. Un acord que estipuli una renúncia a la força, tant nuclear com convencional, entre els membres de les aliances seria un primer pas en aquesta direcció. 2. Considera que la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa hauria

de ser el fòrum pel desenvolupament d'un ordre pacífic a Europa en l'esperit de l'Acta Final de Hèlsinki. 3. Considera que la Conferència d'Estocolm de Mesures de Construcció de la Seguretat i la Confiança i de Desarmament a Europa hauria de sortir un acord per protegir cada bàndol d'atacs per sorpresa i fomentar així la confiança mútua. La Conferència de Viena de Mútua Reducció Equilibrada de Forces hauria d'aprovar una ràpida reducció de forces per establir la paritat a un nivell més baix. Tots dos acords incrementarien l'estabilitat convencional a Europa i facilitarien l'eliminació de les armes nuclears a tots dos cantons. 4. Recomana la creació d'un Grup Consultiu Permanent de la Seguretat

Europea per controlar el compliment dels acords de les mesures de construcció de la confiança, per registrar notificacions de moviments de tropes i per aclarir qualsevol dubte. Aquest Grup Consultiu Permanent funcionaria a dos nivells. A nivell pràctic estaria format per representants de totes dues aliances i de països no-alineats i neutrals. Tindria el suport d'un secretariat permanent compost per diplomàtics i personal militar dels països implicats. El Grup Consultiu Permanent podria marcar el principi d'una organització de seguretat pan-europea que, si augmentessin les tensions, podria facilitar el maneig inter-aliances de les crisis. 5. Fa una crida a l'avanç cap al control d'armaments i el desarmament a les negociacions de Viena, llargament endarrerit. Passos immediats en aquesta direcció haurien de ser: — iniciatives polítiques que conduïssin a la reducció efectiva de tropes a nou-cents mil homes a cada cantó de l'àrea de la Conferència de Viena; — un acord en la reducció de quotes per tal que els no participants en cap bàndol puguin tenir més del cinquanta per cent del total de forces a la seva disposició; — la fixació de sostres d'inicialment set-cents mil homes per a les forces de terra i dos-cents mil homes per a les de l'aire; — la inclusió de les reduccions d'armes en l'agenda de les negociacions.

A més a més de les propostes presentades fins aquí, l'objectiu de les negociacions de Viena hauria de ser reduccions dràstiques en les forces convencionals i armaments a Europa. 6. En les seves negociacions a Ginebra els Estats Units i la Unió Soviètica no s'haurien d'acontentar amb acords simbòlics, sinó que s'haurien de posar d'acord i dur a terme realment reduccions dràstiques en les dimensions dels seus arsenals nuclears.

Per assegurar que les negociacions sobre desarmament no s'usen per amagar una accelerada acumulació d'armaments, no s'hauria de desplegar cap arma addicional ni s'hauria de permetre que sorgissin noves àrees grises mentre avancen les negociacions. Conseqüentment, l'SPD dóna

suport a la crida dels sis caps d'estat i de govern de quatre continents a la seva trobada a Nova Delhi el 31 de gener de 1985 i convida els dos bàndols a congelar els seus arsenals nuclears mentre tinguin lloc les negociacions tocant als detalls d'un pla de desarmament, i en particular a suspendre amb efecte immediat: — el desplegament d'armes nuclears addicionals i dels seus sistemes de transport, — proves nuclears, i — el desenvolupament i prova d'armes anti-satèl·lit i altres armes espacials.

El propòsit d'aquesta congelació es facilitar les negociacions sobre reduccions dràstiques en les armes ofensives de tots dos costats. Només amb aquestes reduccions a gran escala les superpotències nuclears podran complir els seus compromisos de desarmament nuclear del Tractat de

No-Proliferació.

El tractat ha de ser estrictament observat i no minat per l'Iniciativa de Defensa Estratègica o per una Iniciativa de Defensa Europea (IDE). Un govern encapçalat per l'SPD no participarà ni en la Iniciativa de Defensa

Estratègica ni en la Iniciativa de Defensa Europea. L'SPD, per tant, és estrictament contrari als plans per a una Iniciativa de Defensa Estratègica

Europea per tal com contribuirà a l'escalada de la cursa d'armaments i consumirà vastos recursos financers. És un error creure que la pau es pot imposar per mitjans tecnològics; naturalment aquests augmenten el perill. La pau demana esforços polítics. La natura desestabilitzadora de les armes de curt i mitjà abast només es pot eliminar retirant-les completament, no amb mesures addicionals per incrementar les armes. Un govern federal de l'SPD renunciarà als acords de la Iniciativa de Defensa Estratègica.

El dilema de les armes nuclears no es pot superar per mitjà de nova tecnologia armamentista, sinó només amb solucions polítiques. És més assenyat reduir els míssils via negociació que desenvolupar un sistema antimíssil.

Les nacions de la terra, la preocupació de les quals és produir prou menjar per satisfer les necessitats bàsiques de l'home i desenvolupar econòmicament el món, incloent la jove generació, exigeixen que la cursa d'armaments sigui aturada ara i aquí. Les superpotències poden i tenen l'obligació de mostrar el camí a Ginebra. 7. Un govern federal liderat per l'SPD defensarà una prohibició internacional tocant a la guerra indiscriminada. Iniciarà immediatament la ratificació, sense cap reserva nuclear o de cap altra mena, del primer protocol addicional al congrés de Ginebra de la Creu Roja sobre protecció a les víctimes de conflictes armats internacionals. 8. Per assegurar que les dues aliances són de caràcter defensiu les seves es-

tructures militars haurien de ser tais que no provoquessin atacs preventius. Per a la salvaguarda de la seguretat a Europa, tots dos bàndols haurien de posar-se d'acord per retirar les armes nuclears de petit i mitjà abast que, en qüestió de minuts, poden amenaçar directament l'existència de països sencers. Nosaltres com a europeus recordem a les potències nuclears que a la nostra regió les armes nuclears de petit i mitjà abast tenen també el caràcter d'armes estratègiques. El desplegament de nous sistemes d'aquesta mena a Europa no ha contribuït a estabilitzar la situació estratègica. L'SPD convida els Estats Units i la Unió Soviètica a retirar-los. Com es va decidir a la seva conferència d'Essen, l'SPD: — demana als Estats Units la immediatada aturada en el lliurament de nous míssils Pershing II i Cruise i la retirada dels ja desplegats; — demana a la Unió Soviètica la retirada dels míssils desplegats com a resposta a la República Democràtica Alemanya i a Txecoslovàquia i la reducció dràstica dels seus SS-20 al nivell de 1979. Amb vistes a assolir aquests objectius un govern federal de l'SPD entrarà en negociacions al començament de la nova legislatura i el grup parlamentari de l'SPD presentarà una moció per a la renovació de la decisió del Bundestag del 22 de novembre de 1983 per tal d'eliminar la base parlamentària pel desplegament d'aquestes armes per al qual l'actual govern conservador va donar permís. Això deslligarà les mans del govern per a les negociacions. Seguint la descoratjadora primera ronda de negociacions a Ginebra, els socialdemòcrates consideren que les negociacions haurien d'incloure també els SRINF i que tots dos cantons haurien d'iniciar les negociacions amb la determinació d'arribar a resultats. Quan els interessos vitals dels europeus estiguin en joc, aquests prendran la iniciativa i no acceptaran simplement la manca de resultats en les negociacions entre les superpotències. També donem suport a les propostes per a la retirada completa de tots els míssils a tota Europa. Invitem França i el Regne Unit, com a potències nuclears europees, a participar en el procés de desarmament i de limitació de les armes nuclears. És una qüestió de particular urgència per a la República Federal d'Alemanya que les armes nuclears siguin retirades. Com a primer pas en aquesta direcció s'hauria d'establir un corredor desnuclearitzat a l'Europa Central tal com va proposar la Comissió Palme. Ens oposem a l'establiment d'una potència nuclear de l'Europa Occidental. L'SPD vol que Europa es converteixi gradualment en una zona lliure d'armes nuclears. Un pas important en aquesta direcció seria la retirada de totes les armes nuclears de petit i mitjà abast desplegades a Europa o bé que l'amenacen.

Perquè com a zona desnuclearitzada no augmenti la probabilitat d'una guerra convencional seria necessari, simultàniament amb el desmantellament de les armes nuclears, establir una paritat convencional al nivell més baix possible. Al mateix temps caldria mantenir la capacitat de l'aliança occidental per fer d'un possible atac convencional un risc no assumible.

A les reduccions en les armes nuclears, no els han de seguir augments en les armes convencionals, i el desarmament convencional no ha de ser reemplaçat per noves armes nuclears. Les negociacions sobre desarmament, per tant, han de referir-se també a l'estructura dels potencials i opcions militars. 10. Les armes químiques, com les armes biològiques, no són apropiades ni per a la defensa ni per a la dissuasió. S'hauria d'arribar a un acord de prohibició global de les armes químiques a la Conferència sobre Desarmament de les Nacions Unides a Ginebra. Fins que no s'hagi negociat un acord i els estocs d'armes químiques no hagin estat destruïts, les armes químiques ja existents a l'Est i a l'Oest no haurien de ser modernitzades.

L'SPD no sancionarà el desplegament de noves generacions d'armes químiques a la República Federal d'Alemanya.

Fem una crida per l'eliminació de les armes químiques existents i per l'establiment d'una zona lliure d'armes químiques a Europa fins que aquestes armes hagin estat prohibides i destruïdes. Representants del grup parlamentari de l'SPD i del SED (Partit Socialista Unificat de la República

Democràtica Alemanya) han elaborat un pla per a aquesta solució regional. Representa un autèntic primer pas cap al desarmament a Europa i és un exemple encoratjador de com promoure la seguretat comuna. Un govern encapçalat per l'SPD faria passos immediatament per arribar a un conveni internacional apropiat i efectiu.

FORCES AL SERVEI DE LA CAUSA DE LA PAU

Les forces armades federals (Bundeswehr) s'han convertit en un instrument de defensa de confiança dins de l'aliança. Havent-se constituït fa més de trenta anys en el moment més crític de la confrontació entre l'Est i l'Oest, organitzat en difícils circumstàncies i desenvolupat dins del paper d'una institució normal del règim, han estat capaces de dur a terme el seu paper en el manteniment de la pau. Les disposicions constitucionals que governen les forces armades es van adoptar per consens parlamentari i han demostrat ser una base sòlida per a la completa integració d'aquestes dins de la societat. Els altres membres de l'aliança han reconegut les forces alemanyes i el seu comandament com a socis iguals.

El Bundeswehr ha promogut l'status de la República Federal i li ha donat una veu més forta dins de l'aliança, ajudant així a incrementar l'estabilitat de l'OTAN. Aquesta va ser una important condició prèvia per a una ostpolitik 124

amb èxit. El Bundeswehr té un important paper en el procés de distensió i de control de les armes. Alguns dels seus oficial són membres de delegacions de les conferències de seguretat i control d'armes europees.

El Bundeswehr no té una tasca fàcil davant seu. Cada govern federal no s'hauria de limitar a expressar el seu agraïment en cerimònies anuals, sinó que hauria d'atendre els problemes de les forces armades quan és l'hora. Els fons han de ser adequats a les tasques que s'espera que duguin a terme.

Als noranta el nombre de joves que hagin de fer el servei militar minvarà. El pressupost de defensa no s'ampliarà. Els conceptes estratègics i els armaments canviaran. Les forces armades no poden suportar la càrrega resultant de problemes que s'han ignorat i d'una política de seguretat contradictòria. La seva missió no ha de ser tan sols comprensible i per tant acceptable per a la societat, sinó que ha de semblar factible als militars mateixos.

Els següents passos són necessaris pel desenvolupament futur del Bundeswehr:

1. Els plans per a les pròximes dècades han de complir els requisits de defensa eficaç i mirar d'establir unes estructures a les forces que impossibilitin que el Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern federal per al Bundeswehr organitzi operacions ofensives. Els plans del govern federal per al Bundeswehr no compleixen aquest requisit i per tant són rebutjats per l'SPD. 2. Les mesures per reestructurar les forces armades han d'augmentar també l'eficàcia defensiva i la capacitat de fomentar l'estabilitat, especialment pel que fa a les seves funcions antitancs, de contenció i de defensa aèria. L'estructura del Bundeswehr ha de ser tal que faciliti la tasca d'afrontar les crisis amb mitjans polítics. En cap cas no ha de servir per agreujar una crisi.

La qualitat dels efectius humans per a propòsits defensius ha de ser millorada. En temps de pau hi hauria d'haver personal suficient: — .per assegurar la defensa efectiva de la zona fronterera contra atacs sorpresa; — per assegurar el desplegament de les forces aliades en una crisi; — per obeir els acords i complir els compromisos de la defensa eficaç d'Alemanya. 3. Dins del camp d'aplicació d'aquests requisits: a) caldrà seleccionar àmplies seccions de les forces armades i omplir els buits amb militars preparats i reservistes; b) l'ensinistrament haurà d'assegurar que cada recluta, després d'haver completat el seu servei militar bàsic, serà capaç de dur a terme la seva futura missió com a reservista; c) l'SPD és contrari a l'ampliació del servei militar bàsic i del se^tvei-ake^natiu a divuit i vint-i-quatre mesos respectivament. Aqi cions augmentaran laja deplorable situació de molts solc \jP n5*,

nés inferiors a les seves possibilitats i desviaran l'atenció de la necessitat de modificar l'estructura del Bundeswehr, que és urgent per altres raons també; d) l'SPD és contrari al reclutament de dones, tret de pel servei mèdic. 4. El primer pas a fer per un govern encapçalat per l'SPD serà la reducció de les despeses de defensa a la proporció del pressupost justificada sota el darrer govern de l'SPD. La necessària reestructuració defensiva del Bundeswehr obrirà el camí a reduccions substancials als noranta. Aquestes comeses serien facilitades en gran mesura per acords Est-Oest tocant a la reducció de forces i a les limitacions d'armes a Europa.

L'SPD s'oposa al desenvolupament de les capacitats de la producció per les exportacions d'armes i adverteix contra la influència creixent del complex industrial-militar. Les decisions en qüestions de seguretat no han d'estar influïdes per grups de pressió de la indústria armamentista. L'SPD dóna suport al projecte de llei de limitació de les exportacions d'armes que va introduir el grup parlamentari el 23 de maig de 1985.

L'SPD fa una crida a les firmes de la indústria d'armaments perquè redueixin la seva dependència dels contractes d'armes. En casos particularment difícils se'ls ha de poder garantir l'assistència perquè passin a fabricar productes civils per tal de salvar els llocs de treball. 5. Havent estat a favor sempre d'un exèrcit nacional, l'SPD defensa el principi de crida general al servei militar. A través del sistema de servei militar obligatori el Bundeswehr roman constantment en contacte amb els canvis socials. L'obligatorietat assegura que les forces armades de la República

Federal mantenen els estàndars d'ensinistrament tècnic d'una nació industrial desenvolupada. A més a més, el compromís del servei militar és una manera de recordar constantment a la gent la seva responsabilitat política comuna en el manteniment de la pau. Els reservistes en període d'ensinistrament no haurien de patir desavantatges econòmics o legals. 6. Cal no erosionar el dret bàsic a l'objecció de consciència amb períodes excessivament llargs de servei civil, com s'està fent ara. L'SPD creu que l'actual sistema de jutjar la credibilitat de sol·licituds de reconeixement com a objector de consciència és insostenible i caldria abolir-lo. L'SPD recorda no només les disposicions de la llei bàsica sinó que és en interès dels mateixos soldats que haurien de poder començar el seu període d'instrucció a les forces armades sabent que ei reconeixement dels objectors de consciència està subjecte a normes equitatives acceptables. Tant els reclutes com els que duen a terme tasques civils presten un servei sabent que és per la causa de la pau. 7. L'ensinistrament dels militars de qualsevol graduació ha de complir els requisits d'unes forces armades avançades tècnicament i modernes i formar part del sistema educatiu de la República Federal. L'SPD considera que s'hauria de donar més importància als aspectes del comandament en l'en-

sinistrament bàsic i posterior d'oficials i suboficials. L'ensinistrament dels joves suboficials demana millores fonamentals. Ells estan en contacte diàriament amb els soldats rasos i per tant carreguen amb gran part de la responsabilitat per mantenir l'eficiència de les forces armades. Així, doncs, tenen el dret d'adequar l'ensinistrament. La política de personal al Bundeswehr hauria de ser tal que promogués els homes segons els mèrits. Aquests han de tenir les mateixes oportunitats professionals i possibilitats de promoció que els altres membres de l'administració pública. Els períodes de servei cal reduir-los a nivells raonables i regular-los per llei. El concepte de ciutadà amb uniforme i el concepte d'educació cívica han vinculat des del començament el Bundeswehr amb la constitució democràtica de la República Federal i la seva societat pluralista. Sobre aquesta base les forces armades han estat capaces d'enfrontar-se als canvis socials i al desenvolupament tecnològic. Malgrat tot, successius comissaris per a les forces armades han cridat l'atenció sobre deficiències en la qualitat del comandament, fins i tot sobre violacions dels drets bàsics. Massa sovint els deures militars de cada dia són inconsistents amb els objectius declarats del comandament. L'SPD espera que els soldats i oficials observin i desenvolupin els principis bàsics de conducta i comandament. Si s'espera d'ells que defensin la llibertat i la justícia, aleshores cal que també ells les experimentin. Cal defensar les tradicions de les forces armades solament quan estan d'acord amb els principis democràtics i els valors consagrats a la constitució.

DEFENSA CIVIL

Totes les mesures de defensa civil per un cas de guerra, especialment guerra nuclear, a part d'aquelles necessàries per permetre la protecció respecte als desastres naturals, haurien de suspendre's. No condueixen a la pau i en cas de guerra no protegirien ningú. Però creen la il·lusió d'aquesta protecció i la impressió que es pot fer una guerra a Europa, guanyar-la i sobreviure.

MOVIMENTS PER LA CAUSA DE LA PAU

Els socialdemòcrates reconeixen les aspiracions del moviment pacifista, les qüestions plantejades pels pacifistes i iniciatives que reflecteixen tendències noves del pensament pel que fa a les solucions per a la seguretat. Veuen els anhels de pau de gent gran que ha passat les guerres mundials i de la generació més jove com un encoratjament per a la seva política de col·laboració per a la 127

seguretat. Com l'ostpolitik seguida per la coalició social-liberal, una nova fase de distensió s'enfrontarà amb una considerable resistència conservadora.

Així doncs, per poder tirar endavant la seva política de pau, l'SPD necessitarà un ampli suport popular i també el recolzament del moviment pacifista, dels sindicats i de les esglésies. En aquest procés el partit i el moviment pacifista hauran d'acceptar que les seves peticions i accions no sempre coincideixin. On els signes siguin de pau, els socialdemòcrates se sentiran encoratjats encara que no sàpiguen si i com poden traduir aquests signes a la pràctica política. Això inclou el ferm establiment de la política de pau socialdemocràtica, com es va formular en el document elaborat pels partits socialdemocràtics i socialistes dels països de l'OTAN el novembre de 1985. Cap govern de l'SPD no serà capaç d'assolir els seus objectius sense el compromís actiu dels seus membres i el suport d'aquests moviments.

Soldats i objectors de consciència, polítics i membres del moviment pacifista estan contribuint plegats a la pau del moment que romanen receptius als plantejaments i a les preguntes dels altres i permeten que el desig de preservar i desenvolupar la pau guiï els seus pensaments i les seves accions. És tasca de l'SPD com a partit polític traduir la voluntat de pau en política de pau.