4 minute read
COMPANYS DE VIATGE
Pioners de l’alimentació ecològica
Les conserves de Cal Valls són fruit d’una extraordinària fusió de tradició, experiència i saviesa artesanal que permet mantenir intactes el gust i els beneficis nutricionals dels ingredients més frescos. A més, l’empresa du a terme tot el procés: des de la selecció de la llavor i el cultiu fins a l’elaboració final.
MÉS INFORMACIÓ
Manuel Valls i el seu net Aniol Valls en una de les seves finques de verdures ecològiques al Pla d’Urgell
Si s’hagués de triar una paraula amb la qual associar Cal Valls, seria sens dubte la paraula respecte, perquè sempre han respectat les persones, la salut, la terra, els animals, els cicles de la natura, el medi ambient, el producte… La història familiar s’entremescla amb la de mateixa empresa i és llarga, com explica Rubén Valls: “El meu avi, Manuel Valls Sanfeliu, va posar la primera llavor, interessant-se per la filosofia naturista, per temes de salut i fent hort ecològic per a consum propi; però va ser el meu pare, Manuel Valls, qui va començar a practicar l’agricultura ecològica a finals dels anys 70, en oposició a l’ús creixent de fertilitzants, herbicides i insecticides de l’època”. Anys després, amb la constitució del CRAE (Consell Regulador de l’Agricultura Ecològica), Manuel Valls va rebre el registre número u com a agricultor i el número dos va ser per a la seva empresa, Cal Valls, situada a Vilanova de Bellpuig, Lleida. Més endavant, “vam obtenir el segell internacional Demeter, que certifica l’agricultura biodinàmica, un sistema de cultiu que aprofita totes les energies de la natura per potenciar la vitalitat de l’aliment”.
De la cuina de casa al mercat
En aquella època, la gestió ecològica de la fruita era molt complicada, per la qual cosa van optar per les hortalisses, que tampoc va resultar fàcil, perquè el clima sever de la plana de Lleida dificultava una producció constant durant tot l’any. “No obstant això, aquest obstacle va ser l’estímul per a la innovació, que ens va portar a elaborar i comercialitzar conserves, les mateixes que fèiem per a casa”. Als anys 90, es van incorporar a l’empresa els fills de Manuel Valls – en Dani, Maria i el mateix Rubén– i des de llavors no han parat de diversificar l’oferta, crear llocs de treball en zones rurals i lluitar per conservar l’entorn. I quan Veritas va obrir les portes, “vam ser dels primers proveïdors amb els quals van començar a treballar i ja no ho hem deixat de fer, participant en campanyes promocionals, programes de televisió, la revista, els dies mundials…”, continua en Rubén.
INICIATIVES PER A UN PLANETA MÉS SOSTENIBLE
La companyia defineix els seus propis objectius de sostenibilitat, i la seva lluita a favor d’aquesta és un camí d’esforços i compromisos: “Practicar l’agricultura ecològica ja és una manera de protegir el planeta. La totalitat del nostre residu orgànic es destina al compostatge i l’adob posterior de les finques; la proximitat ajuda a disminuir la petjada de carboni; estalviem molta aigua perquè ferm servir regs localitzats; l’energia elèctrica que consumim és 100% de fonts renovables –el 70% la produïm amb les plaques fotovoltaiques que hi ha al sostre de les nostres naus – i tot i que procurem no malgastar, si tenim excedent el donem al Banc dels Aliments”, conclou el copropietari de Cal Valls.
Rubén Valls
Ingredients frescos de temporada
Elaboren la majoria dels seus productes en temporada per aprofitar la frescor de la matèria primera i mantenir-ne les qualitats nutricionals i organolèptiques; “procurem treballar amb ingredients frescos de proximitat, de manera tradicional i sense afegir-hi additius, ni tan sols els autoritzats per la normativa ecològica”, puntualitza en Rubén.
Conserves artesanes
La gastronomia de Lleida és un culte a la manera de fer mediterrània i des de temps ancestrals han practicat l’art de la conserva. Un art que abracen a Cal Valls, oferint des de sucs de fruita fins a salses, melmelades i llegums cuits, passant per tota mena de conserves de tomàquet: sencer i pelat, triturat, salsa, puré, fregit… Han replicat els mètodes casolans dels seus avantpassats a nivell industrial, garantint sempre la màxima qualitat: “Els sucs no s’elaboren de concentrats, sinó directament de la fruita espremuda, cosa que no és gens habitual; les conserves de tomàquet es fan al bany maria; el pebrot s’escaliva a la flama; la melmelada és únicament fruita cuita triturada i endolcida amb xarop d’atzavara, i els llegums es couen en aigua i sal marina”.
