ACTUALMENT, HI HA UNA CONSCIÈNCIA GENERALITZADA DE LA NECESSITAT DE CANVI EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA.

dalt cap a baix, sinó de baix cap a dalt. L’administració té el deure d’impulsar, fer seguiment i garantir que les accions proposades es duguin a terme.

S. E.: El consens és necessari i imprescindible per avançar, tot i que pot alentir el procés.

C. M.: A causa del gran nombre d’implicats, dur a terme el pla pot ser complex; cada acció està connectada amb una altra i s’estableixen sinergies entre els diferents fronts oberts, cosa que fa que el pla guanyi força. Com em va dir el meu director quan vaig arribar a la subdirecció: “Hem de conduir un transatlàntic, l’important és que no s’enfonsi i que anem avançant amb pas ferm”.

en un projecte més ambiciós en què estem treballant: la nova llei de l’alimentació de Catalunya.

S. E.: Està alineat amb la Unió Europea?

C. M.: Està totalment alineat. Com a document de referència, ens hem recolzat en el “Green Deal” i el “Farm to Fork”, i cadascun dels objectius i accions del pla estratègic respon a diferents ODS.

S. E.: La Unió Europea està demanant que el 2030 el 25% de la superfície agrària sigui de producció ecològica. De quina manera es pot aconseguir aquest objectiu?

C. M.: Una de les vies per enfortir és la regularització de la contractació pública d’aliments; per exemple, les licita - cions d’escoles ja tenen en els plecs que el menjar ecològic té un pes molt important. I també falta molta informació.

S. E.: Quin nivell d’interlocució té la Generalitat amb Brussel·les quan es prenen decisions? Fa temps que estic intentant promoure una fiscalitat ambiental: es podria estimular amb un IVA baix el que volem aconseguir i castigar amb un IVA més alt el que no interessa tant… Hi ha alguna manera d’elevar aquesta proposta?

C. M.: Com a comunitat autònoma, la nostra interlocució amb Brussel·les és sempre a través del ministeri. Amb tot, allà escolten molt les organitzacions a nivell europeu i és molt important no pensar només què pot fer l’administració a Brussel·les, sinó què pot fer el sector a Brussel·les.

S. E.: Acabem amb una reflexió…

C. M.: És cert que sempre ens toca una mica el paper de defensar el que fem i, a vegades, la maquinària és lenta, però tenim la voluntat, s’estan destinant molts esforços i hi ha moltíssima gent implicada en el canvi, perquè la sostenibilitat del nostre sistema alimentari és un tema crucial que ha de ser resolt.

Cristina Massot, subdirectora general d’Indústries i Qualitat Agroalimentàries del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya

DESCOBREIX EL VÍDEO I EL PODCAST D'AQUESTA ECOTALK AQUÍ