sexualitat és un binomi que esdevé un dret dels infants per a la seva pròpia salut”

L’educació afectivosexual s’ha plantejat des del mateix Departament d’Educació com “imprescindible per a l’educació del segle XXI”. Amb uns anys de retard, la sexualitat i afectivitat arribarà a les aules d’educació infantil el curs vinent, fruit del nou currículum aprovat per a la Generalitat de Catalunya. Però a què ens referim quan parlem d’educació sexoafectiva? El Col·legi Oficial de Pedagogia ha publicat recentment el llibre “Orientacions pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva”. Es tracta d’una publicació que vol ser “una guia per reflexionar sobre la salut afectiva”. La Toñy Castillo és coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia i Salut del Col·legi de Pedagogia i una de les artífexs del llibre. Parlem amb ella sobre el potencial de l’educació afectiva i sexual i la seva aplicació a l’aula i a casa.

Adri Gratac S Torras

Recentment, el Col·legi Oficial de Pedagogia ha publicat el llibre “Orientacions pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva”. Una publicació que pretén ser una guia per reflexionar sobre “la salut afectiva”. Per què cal aquesta guia?

Nosaltres, dins del grup de recerca de Pedagogia i Salut, intentem treballar temes que puguin ser útils. I com que l’educació afectiva i sexual es considera essencial en l’evolució dels infants, volíem treballar una visió global. Està bé abraçar conceptes biològics sobre la sexualitat, però també volíem fer un abordatge que tingués en compte les emocions i l’autoestima. És un llibre que pretén dotar d’informació, reflexió i discussió sobre la sexualitat i l’afectivitat.

L’afectivitat i la sexualitat han d’anar plegades?

Crec que sí, perquè com a pedagogs creiem que la sexualitat afectiva és un binomi que esdevé un dret dels infants per a la seva pròpia salut. Si apostem pels drets dels infants de rebre una educació afectiva i sexual creiem que s’ha de treballar i dotar d’elements des de la part emocional, social i sexual.

Creu que el sistema educatiu ha fet un mal abordatge en l’educació sexual i afectiva a infants i adolescents?

Personalment, diria que la sexualitat no s’ha treballat. Fins fa poc es parlava de la sexualitat com un tema merament reproductiu, però obviava tot el vessant emocional. I ara ens hem adonat que és totalment necessari treballar les emocions. L’educació sexual i afectiva ha de tractar la part biològica, emocional i social. S’ha de tenir en compte la comunicació interior i exterior de les persones. Per això proposem que una bona educació afectiva i sexual també comporta crear hàbits saludables perquè enforteix l’autoestima. L’autoestima és el pilar per a tot en la infància.

Per tant, l’educació afectiva i sexual és cabdal per al creixement personal durant la infància. L’educació afectiva i sexual pot oferir un creixement més equilibrat i harmoniós. La sexualitat i l’afectivitat han d’anar molt agafats de la mà. Per això quan parlem de sexualitat afectiva ens referim a tot allò que inclou el vessant sexual i emocional de les persones. Aquells vincles i aquelles necessitats afectives que tenen els infants s’han d’anar acompanyant perquè es vagin fent persones.

El llibre identifica tres potes de l’educació afectiva i sexual: el coneixement, l’acceptació i la interacció.

Exactament. Tota la part d’empatia i d’afectivitat té molta força. Necessitem sentir-nos estimats, i això ens permetrà acceptar-nos millor. D’altra banda, també ens hem de conèixer a nosaltres mateixos, i per això cal informació.

També proposem tractar l’educació afectiva i sexual des del respecte.

Un dels grans dilemes educatius és decidir a partir de quina edat cal parlar de sexe als infants. Quan s’educa, s’educa globalment. S’educa en un conjunt de valors, de normes i pautes. Nosaltres proposem que l’educació afectiva i sexual es tracti de forma estructural en tot el procés educatiu. I això inclou tant l’escola com la família. Des que un nen és molt petit, la sexualitat i l’afectivitat ja forma part de la seva vida a partir del contacte amb els pares, la interacció amb altres infants i persones i la seva pròpia acceptació.

Per tant, l’educació sexual i afectiva ha de formar part de la vida de l’infant des de sempre? Amb l’educació no es poden fer sectarismes. En educació, quan s’educa, s’educa. I s’educa, efectivament, d’una manera global. És com les antigues assignatures d’ètica. L’ètica no hauria de ser una assignatura, hauria d’estar present a cada hora a l’aula, i a fora també. Quan parlem d’educació afectiva i sexual ens referim a acceptar i respectar el nostre cos, a aprendre a comunicar-nos i a fer-ho a través d’uns valors.

Quin paper juguen les famílies en tot aquest procés educatiu? La família té un paper importantíssim en l’evolució global de l’infant, i amb la sexualitat i l’afectivitat, també. Els pares són models i la família té un paper clau en la idea de valors que donen. La família és la base del desenvolupament emocional dels infants. Crec molt en el vincle afectiu durant la criança, i en el seu pes específic. La família ha de conèixer les necessitats dels seus fills, i són una peça clau per donar suport, valorar i validar els infants. Si hagués de destacar alguna cosa en el paper de les famílies, diria la seguretat. La família pot donar seguretat a l’infant i això influeix directament en la seva autoimatge.

Per tant, parlar de sexualitat afectiva és necessari a

l’aula

I A Casa

La família té molt a dir i a fer en l’educació sexual i afectiva dels infants. És important que la família mostri naturalitat a l’infant davant de les situacions. El problema no és que no es parli de sexualitat afectiva, sinó que no es parla de sexu - alitat. La sexualitat no existeix en molts ambients.

Què es fa malament en la sexualitat i l’afectivitat?

Moltes coses. La família ha de ser generadora de models desitjables, de participació activa. Els humans naixem d’una sexualitat afectiva, i això és així. Cal fomentar la naturalitat i cal explicar les coses als infants. És important ensenyar als infants tots els processos evolutius de la sexualitat i l’afectivitat. Només així els infants es podran expressar sexualment amb seguretat.

L’educació sexual i afectiva és també necessària per trencar rols masclistes, homòfobs i racistes?

En el llibre no hem posat etiquetes a ningú. Parlem de la persona, indiferentment del gènere, de l’orientació sexual i de les seves particularitats afectives i físiques. L’educació afectiva i sexual es construeix des del respecte, i això és fonamental per assolir la normalització. I quan parlo de normalització em refereixo a la persona amb el seu gènere i identitat. El món és plural i està format per persones, no per gèneres.

L’educació afectiva i sexual s’ha inclòs en el nou currículum d’infantil. És optimista en la intro - ducció d’aquesta perspectiva en el sistema educatiu?

Crec que tot a la vida és un camí. Aquest camí no és nou, fa temps que s’hi lluita, però en la nostra societat ha canviat la idea de concebre la sexualitat com un tabú. Crec que s’està fent feina per promoure una sexualitat responsable, i que en molts centres s’està fent un treball pedagògic en l’educació sexual i afectiva. És important que tots treballem plegats, docents, pedagogs i tota la comunitat educativa. I per això aquest llibre vol ser una guia útil per a tothom. Educar en el respecte de forma integral és imprescindible. Estem fent un camí on la conscienciació s’ha posat al centre i desitjo pensar que anem cap a una societat més respectuosa.