Zero abandonament escolar en el tercer barri més empobrit de Barcelona: el cas de Vedruna Àngels

El Departament d’Educació ha publicat enguany, per primera vegada, algunes dades sobre l’abandonament escolar a Catalunya. Prop d’un 12% dels alumnes de secundària del país no acaben l’educació obligatòria. Un 4,7% dels alumnes deixen els estudis a tercer d’ESO i un 6,5% ho fan a l’últim curs de secundària. Les dades, “alarmants”, segons el mateix Departament, situen Catalunya molt per sobre de la mitjana europea, i s’agreugen en els barris més precaritzats i desiguals del país, segons la Fundació Bofill. Però també hi trobem excepcions. Una d’elles al barri del Raval de Barcelona, el tercer més empobrit de la capital catalana. Allà, l’escola Vedruna Àngels ha aconseguit un abandonament escolar pràcticament inexistent, tot i ser una escola d’alta complexitat.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS IMATGES: VEDRUNA ÀNGELS

Amb una renda familiar disponible per persona de poc més de 12.000 euros anuals, el barri del Raval és un dels més empobrits de la ciutat de Barcelona. La desigualtat socioeconòmica esdevé un dels punts d’inflexió que determina la qualitat de vida dels ciutadans, i també afecta el seu nivell educatiu. Al barri del Raval prop d’un

35% de la població té estudis baixos. Un percentatge que es dilueix fins al 5% en els barris més benestants de la capital catalana. Justament, també són en els barris més precaritzats on es troben la majoria dels centres d’alta i màxima complexitat del país. Les dificultats socioeconòmiques de moltes llars catalanes es traslladen a les aules, fent més complicada la docència i incrementant l’abandonament escolar, tant abans com després de l’educació obligatòria.

Però en aquesta realitat també hi ha excepcions. Una la trobem a l’Escola Vedruna Àngels del barri del Raval. Situada al rovell de l’ou del barri, davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), l’escola concertada ha heretat l’antiga Casa d’Infants i Orfes construïda al segle XIV. Un petit centre educatiu amb una línia educativa a infantil, primària i secundària, ha estat notícia aquest any pels seus bons resultats en les proves de competències bàsiques. L’escola, no només ha obtingut millors qualificacions que la resta dels centres d’alta complexitat, sinó que també ha superat la mitjana dels instituts catalans.

Però per a l’escola la principal dada que demostra l’èxit del projecte educatiu radica en un abandonament escolar pràcticament inexistent. “L’abandonament escolar al Vedruna Àngels és inexistent, els nostres alumnes no marxen abans d’acabar l’educació obligatòria”, assegura Eduard Riudavets, director de l’escola.

Amb una realitat socioeconòmica complexa, les dades sobresurten per sobre de la mitjana catalana. L’Escola Vedruna Àngels té un 38% d’alumnes en situació de vulnerabilitat i un de cada quatre alumnes formen part del Pla de Xoc contra la segregació de la Generalitat de Catalunya. Però la seva taxa inexistent d’abandonament escolar contrasta amb la mitjana catalana que, segons dades del Departament d’Educació, s’eleva fins al 12%.

També destaquen les dades dels alumnes en l’educació postobligatòria. “Prop d’un 40% dels alumnes que acaben l’ESO aposten pel batxillerat, i gairebé el 60% restant opta per la formació professional”, explica Riudavets. La xifra també és superior a la mitjana catalana, on el percentatge d’alumnes que accedeixen a l’educació postobligatòria ronda el 80%.

EXPLICA, PREGUNTA I SUGGEREIX: UN MÈTODE PER ENFORTIR LA INNOVACIÓ EDUCATIVA ENTRE L’EQUIP DOCENT

Els motius que expliquen els bons resultats acadèmics d’una escola d’alta complexitat com el Vedruna Àngels són diversos, segons el seu director. “Una de les claus perquè l’escola funcioni i doni resposta als reptes constants que tenim és el claustre. Tenir un equip docent implicat i estable és essencial per a nosaltres, perquè ajuda a consolidar el projecte educatiu i marca una metodologia de treball”, assegura Riudavets.

Entre la metodologia de treball del Vedruna Àngels destaca la tècnica TAS (Tell, Ask and Suggest en anglès), que a l’escola han batejat com a “Explica, pregunta i suggereix”. “Vam apostar perquè els mestres d’infantil, primària i secundària expliquessin la seva metodologia de treball. Ho vam fer després de la pandèmia, quan havien entrat molts professors nous, i ens va servir per tenir una visió compartida de l’escola”, explica el director. Amb aquesta tècnica els docents poden intercanviar idees i mètodes d’aprenentatge i conèixer amb major profunditat el funcionament global de l’escola.

L’escola forma part, des del 2014, de la Xarxa de Competències Bàsiques del Departament d’Educació. I això també els ha permès millorar en l’àmbit metodològic. Una altra de les metodologies destacades de l’es - cola és l’observació entre iguals dels mestres. “Que els docents es puguin observar mútuament permet reflexionar de forma constructiva sobre la millora de la pràctica docent i conèixer com són les classes a altres cursos”, afegeix Riudavets.

Tot plegat fa cohesionar l’equip docent i posar al centre l’alumne, de manera que els canvis entre etapes formatives són suaus. “Sabem que el canvi de sisè de primària a secundària és complicat, i des de l’escola acompanyem els infants perquè els sigui el més fàcil possible”, comenta el director.

Fomentar La Consci Ncia Fonol Gica A Infantil

català com a llengua familiar. Un percentatge ínfim motivat per l’alta diversitat de procedències i cultures de les famílies del Raval. De fet, el percentatge d’alumnes amb el castellà com a llengua materna també és minoritari (38%). El 52% restant es reparteix en una desena de llengües diferents. Aquesta diversitat lingüística i cultural esdevé una riquesa, i alhora, un repte per a l’escola. Els resultats de les competències bàsiques han corroborat l’efectivitat de la metodologia de l’escola, en treure resultats superiors a la mitjana del país en llengua catalana i anglesa.

Dels més de 350 alumnes del Vedruna Àngels només un 10% té el

Una metodologia que s’inicia a educació infantil amb una aposta per treballar la consciència fonològica. “A infantil es treballa molt l’expressió oral. Cada matí es dedica una hora a fer rotllanai comunicar-se”, assegura Eduard Riudavets. Així, als cursos d’infantil dediquen temps a la lectura en veu alta, i els contes il·lustrats són de gran ajuda. “Hem de treballar molt la llengua per fomentar la consciència fonològica i que doni els seus fruits més tard. Hem perdut la por a comparar-nos amb altres escoles on la lectoescriptura va molt més ràpida a educació infantil”, afegeix el director.

A la diversitat lingüística de l’escola s’hi sumen realitats socioeconòmiques molt diferents. “Hi ha alumnes que arriben a infantil molt poc estimulats i poc acostumats a comunicar-se”, apunta Riudavets. Per aquest motiu, fomentar l’expressió oral esdevé prioritària durant els tres cursos d’educació infantil. En aquest sentit, també esdevé cabdal l’aprenentatge entre alumnes de diferents edats. “Duem a terme activitats on es barregen edats, i on els petits poden aprendre dels grans. Jugant també s’aprèn”, conclou Riudavets.

A primària s’aposta per la lectoescriptura. Amb infants que ja han après a expressar-se de forma oral, arriba el moment de treballar l’escriptura i la lectura. Però a educació primària, la metodologia que més destaca de l’escola és el treball sistemàtic. “Vam estar dos anys analitzant el currículum. Aquest treball ens va permetre concretar els conceptes clau del currículum de primària i crear diferents metodologies”, exposa Riudavets. Així, a l’escola es treballa per racons, es barregen alumnes de diferents cursos per a projectes concrets i es duen a terme hores de treball sistemàtic en l’àmbit matemàtic i lingüístic.

ACOMPANYAMENT I ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DES DE PRIMER D’ESO

El canvi de primària a secundària es fa de forma esglaonada, amb l’objectiu que sigui el més amable possible per a l’alumne. I des de fa uns anys, l’escola ha començat l’orientació professional als alumnes a primer d’ESO. Abans l’orientació acadèmica i professional es feia al quart curs, però els docents es van adonar de la pressió que això suposava per als alumnes. Amb aquest assessorament des del primer curs de secundària es pretén fomentar que els alumnes es coneguin a ells mateixos, que descobreixin els seus punts forts i les seves motivacions.

38% d’alumnes en situació de vulnerabilitat

LA CODOCÈNCIA, UNA DE LES CLAUS DE L’ÈXIT

real de tots els infants”, afegeix el director.

Però si hi ha un element que es valora especialment des de l’equip docent és la codocència. Tot i que no sempre és possible, l’escola intenta que hi hagi dos docents a l’aula unes quantes hores al dia. “Creiem que el fet de tenir dos tutors a l’aula, i que tots dos puguin explicar i exercir la docència és clau per fer un bon acompanyament a tots els alumnes”, assegura Riudavets. A més, a l’escola cada dia hi ha una estona de tutoria, després del patí. “Això ens permet que els alumnes se sentin acompanyats i tenir un seguiment

La Metodologia A Infantil

• Treball de la conscienciació fonològica.

• Espais de lectura en veu alta i de comunicació oral.

• El joc com a font d’aprenentatge.

L’atenció a la diversitat ha esdevingut un dels punts forts de l’escola. Més enllà de decrets i titulars mediàtics, l’escola fa anys que funciona com una escola inclusiva, fent de la necessitat virtut. Segons Riudavets, “treure de la classe els alumnes conflictius no és la solució, l’objectiu és tenir dos docents a l’aula i que es pugui atendre a tothom”. La inclusió també es treballa fora de l’aula, establint una comunicació constant entre l’equip docent i l’equip psicopedagògic, treballant el vessant emocional de l’alumne i fent reunions prèvies a les reunions d’avaluació per tractar els casos greus a escala social o pedagògica.

Tot això és possible, també, gràcies a la implicació de l’equip docent de l’escola. I s’aconseguiria un millor funcionament de l’escola si es comptessin amb més recursos humans.

La Metodologia A Prim Ria

• Anàlisi conjunt de l’equip docent del currículum.

• Treballs per racons, treball sistemàtic matemàtic i lingüístic i treball per projecte.

• Observació entre iguals de mestres.

“Calen més recursos humans, abans que no pas nous equipaments”, afirma Eduard Riudavets. Uns recursos que permetrien millorar l’atenció a l’alumne, independentment de les seves particularitats pedagògiques i econòmiques.

La Metodologia A Secund Ria

• Codocència. Dos professors per aula a tots els cicles

• Tutories diàries després del patí.

• Assessorament acadèmic i professional des de 1r d’ESO