Depressió en infants i adolescents

Com a professionals de l’educació i de la psicologia, observem un augment destacable i preocupant d’indicadors de depressió infanto-juvenil des del confinament per la COVID-19. La depressió no és una malaltia d’adults. Detectar a temps problemàtiques de salut mental en la infància i l’adolescència resulta crucial. Abordar d’immediat la simptomatologia depressiva evitarà repercussions en el desenvolupament integral d’infants i adolescents.

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la Unitat de Trastorn de l’Espectre Autista (UTEA) de l’Hospital Quirón Salut del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL ALÍCIA PRATS PITARCH. Orientadora educativa, psicopedagoga col·legiada núm. 1552

Definici

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que cursa amb una tristesa persistent. Aquesta pot ser visible quan es presenten conductes que interfereixen amb les activitats normals de la vida diària i afecten els interessos, les tasques escolars, les activitats de la vida quotidiana o la vida familiar.

És important no confondre aquesta malaltia amb la tristesa, ja que aquesta és un estat d’ànim, mentre que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim. Els factors que l’originen po- den ser biològics, psicològics i socials. La gravetat, la freqüència i la durada dels símptomes de la depressió són diferents segons la persona i la seva malaltia en particular.

Prevalen A

Analitzant les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre l’any 2020 un total de 68.370 visites. D’aquestes, el 4,1% (2.769) van ser persones amb diagnòstic de depressió. En el cas de les noies, el diagnòstic de depressió representa el 7,3% dels casos atesos, mentre que el 2,2% dels nois són atesos per depressió. En aquest sentit, el Codi de Risc del Suïcidi de la Generalitat va alertar d’un augment del 27% dels intents de suïcidi en adolescents durant l’any 2020, registrant un total de 601 temptatives de suïcidi en joves fins a 18 anys. De nou, coincideix amb l’arribada de la pandèmia i els seus primers efectes sobre la vida i la normalitat de tota la població. Tanmateix, són molts els joves que han experimentat sentiments de tristesa i buidor i que, en el pitjor dels casos, han dut la ideació suïcida un pas enllà, fet pel qual la nostra salut mental, i en especial la depressió, sempre ha de ser motiu d’atenció.

Cal tenir en compte que el 50% dels problemes de salut mental en adults comencen abans dels 15 anys, i el 75% abans dels 18.

SÍMPTOMES FÍSICS

Maldecaps

Dolor abdominal

Trastorn del control d’esfínters

Major freqüència de rabietes i plors

Canvis en l’alimentació (afartaments/anorèxia)

Queixes somàtiques sense origen físic

Alteracions de la son: Insomni o excés de son

SÍMPTOMES COGNITIUS

Verbalitzacions de baixa autoestima

Sentiments de culpa

Dificultats de concentració

Baix rendiment escolar Idees recurrents de mort

S Mptomes Conductuals

Irritabilitat

Aïllament de la família i/o els amics

Baixa energia

SENYALS D’ALERTA: DETECCIÓ DE SIMPTOMATOLOGIA EN INFANTS SÍMPTOMES FÍSICS

Anhedonia: Pèrdua d’interès per les activitats que anteriorment gaudia

Sensació freqüent d’avorriment Negació a l’hora de comunicar-se

SENYALS D’ALERTA: DETECCIÓ DE SIMPTOMATOLOGIA EN ADOLESCENTS

Maldecaps

Dolor abdominal

Altres molèsties físiques

Esgotament

Canvis en l’alimentació

Canvis en la son

Verbalitzacions de baixa autoestima

Sentiments d’inutilitat, menyspreu a un mateix i culpa.

Sentiments de tristesa i melangia inusual i persistent

Dificultats d’ atenció i concentració en l’execució de tasques

Problemes de memòria

Dificultats per pensar

Dificultats per a la presa de decisions

Baix rendiment escolar i augment de l’absentisme escolar

Verbalitzacions sobre el sentit de la seva vida i sentiments de desesperança

Idees recurrents de mort

Irritabilitat

Ansietat

Aïllament i retraïment social

Baixa energia

Anhedonia: Pèrdua d’interès i plaer per les activitats que anteriorment gaudia

Apatia i desmotivació

Sensació freqüent d’avorriment Negació a l’hora de comunicar-se

No voler sortir de casa, no voler aixecar-se del llit

Factors Protectors I Factors De Risc

Davant La Depressi Infantil I Juvenil

Factors Protectors

Sense antecedents familiars de depressió o altres malalties mentals

Entorn ambiental estimulant i protector

Autoestima ajustada

Trets de personalitat positiva

Estil de vida saludable

Estils i/o patrons de criança positius, presència

Habilitats socials i competències emocionals

Suport familiar, de grup d’iguals…

Capacitat de resiliència

Capacitat de gestió i resolució de conflictes

Gestió de l’estrès i tolerància a la frustració

Factors De Risc

Antecedents familiars de depressió o altres malalties mentals

Entorn social desestructurat i desprotecció

Baixa autoestima

Trets de personalitat: tristesa, apatia … Estil de vida poc saludable i presència de conductes de risc

Estils i/o patrons de criança negligents, no presents…

Habilitats socials poc desenvolupades i manca de competències emocional

Xarxa social precària o inexistent

Sense habilitats resilients

Mancances en la gestió i la resolució de conflictes

Dificultats en la gestió de l’estrès i baixa tolerància a la frustració

Estressors vitals

Pèrdua de relacions significatives

Abusos i/o maltractaments

Edat

Sexe (major vulnerabilitat noies/ dones)

Pinzellada Breu De Diagn Stic I Tractament Terap Utic

Diagn Stic

SENA: Sistema d’ avaluació de nens i adolescents

CDI: CDI: Inventari de depressió infantil de Beck.

CECAD: Avaluació global de l’ansietat, la depressió i quatre aspectes relacionats: inutilitat, irritabilitat, pensaments automàtics i símptomes psicofisiològics.

CAS: Qüestionari d’ansietat infantil.

TRACTAMENT:

Psicoeducació als pares i als nens/es i adolescents. Teràpia cognitiu conductual per tal de treballar i canviar els pensaments negatius recurrents.

Proporcionar al pacient estratègies d’afrontament. Aprendre a gestionar les emocions. Tècniques de relaxació.

ACOMPANYAMENT A UN INFANT

I/O ADOLESCENT AMB

DEPRESSIÓ: COM AJUDAR

DES DE CASA?

Seguint les recomanacions dels professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, presentem aquest llistat de suggeriments que, com a famílies podríeu tenir en compte per tal de sobreportar la simptomatologia que acompanya l’estat depressiu del vostre fill/a:

1. Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia el nen freqüentment amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua allò positiu, d’una manera comprensiva. Posa en dubte les crítiques de l’infant cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan passin, ajuda’l també a integrar i acceptar els seus propis errors i imperfeccions dins del seu autoconcepte.

2. Culpabilitat: ajuda a l’infant a distingir entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar positivament de si mateix.

3. Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; Comparteix amb el nen els canvis amb anticipació per reduir-li les preocupacions.

4. Desesperació i impotència: demana a l’infant que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de tres a quatre vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de quatre a sis setmanes.

5. Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.

6. Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus àpats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui plaent.

7. Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota posit

8. Agitació i inquietud: canvia les activitats que li causen agitació; ensenya-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.

9. Temors excessius: redueix les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza’l i tranquilitza’l; acompanya’l a afrontar situacions que li causen por de forma desproporcionada; la planificació pot reduir-li la incertesa.

10. Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però ferma; dóna validesa a les seves emocions i estimula el nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccions amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.

11. Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima el nen a participar en jocs i activitats; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge; adapta l’entorn per facilitar-li la concentració.

12. Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.

13. Si la depressió persisteix: consulta amb el pediatre o metge de capçalera perquè valori fer una derivació al psicòleg clínic o al psiquiatra.

ACOMPANYAMENT A UN INFANT I/O ADOLESCENT AMB DEPRESSIÓ: COM AJUDAR DES DE L’ESCOLA O L’INSTITUT?

Com a professionals de l’educació i la psicologia recomanem que l’abordatge educatiu de l’estat depressiu d’un/a alumne/a es faci tenint present:

1. Observar a l’infant i l’adolescent i traslladar tot allò que ens preocupa a la família i al professional de referència de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic ( EAP ) o l’Orientadora/a del centre de Secundària, així com al referent de centre del Programa Salut i Escola, i realitzar la derivació cap a serveis externs si se’n valora la conveniència.

2. Interessar-se per conèixer què és la depressió infantil i juvenil, i tenir present a l’aula els senyals d’alarma. Podem demanar assessorament psicopedagògic i formació al claustre en matèria de Salut Mental. Ens cal conèixer per tal de comprendre aquest trastorn mental tan incapacitant.

3. El/la mestre o professor/a tutor/a, en coordinació amb l’Orientador/a de Secundària o amb el professional referent de l’EAP, faran atencions individualitzades periòdiques, oferint a l’infant i/o adolescent un espai acollildor d’escola i de suport al seu estat anímic i malestar, un espai d’acompanyament emocional. A banda, faran seguiment amb la família i amb els professionals que atenen a l’alumne fora del centre ( psicòleg, psiquiatra, etc ), mitjançant entrevistes periòdiques, on abordar el diagnòstic i tractament, rebent d’indicacions per tal d’implementar a l’aula les pautes psicoeducatives que puguin resultar beneficioses per a l’infant i/o adolescent.

4. Si l’estat anímic depressiu dificulta l’assistència a classe, facilitar una reducció horària ajustada a les seves necessitats o bé la tramitació d’atenció educativa domiciliària, així com la reincorporació progressiva a l’aula. En cas d’ingrés hospitalari, coordinar-se amb l’aula hospitalària per assegurar la continuïtat dels estudis i facilitar, en rebre l’alta, una reincorporació progressiva al centre educatiu.

5. Oferir a l’alumne reforçadors positius i situacions d’èxit per tal de millorar la seva autoestima.

6. Promoure un clima d’aula de benestar, d’acceptació i de cohesió grupal.

7. Evitar a l’aula situacions estressants o pressions externes que puguin saturar a l’infant o adolescent, calibrar l’exigència acadèmica i l’estat anímic de l’alumne, així com tenir present la simptomatologia present en cada etapa de tractament i la seva evolució.

8. Evitar l’estigmatització de l’alumne amb depressió, així com situacions de burla, ridiculitzacions, discriminació, rebuig o assetjament, situacions que posin en evidència a l’alumne.

9. Facilitar activitats dins o fora de l’aula que puguin suposar una vàlvula d’escapament en cas d’angoixa, de bloqueig, d’esgotament…

10. No sobrecarregar a l’alumne amb tasques escolars ni exàmens Valorar, com equip docent, quines propostes d’activitats plantejar a l’infant o adolescent que presenta simptomatologia depressiva ( apatia, desmotivació, desatenció, baix rendiment escolar …) i facilitar el seguiment del curs escolar, malgrat la presència del trastorn mental.

11. Com a centre educatiu podem implementar, en totes les etapes educatives, Programes de Competències Emocionals, per tal d’oferir eines i estratègies d’autoconeixement, gestió emocional i de resiliència, així com de promoció d’una bona salut mental, amb activitats treballables des de l’espai de Tutoria o bé de manera transversal en la programació didàctica d’aula.