L’autoregulació: l’aprenentatge del futur

Cada cop trobem a les aules més alumnes amb dificultats emocionals, a més d’acadèmiques: apatia, desinterès, poc autocontrol, agressivitat, problemes d’atenció i concentració... Els especialistes ens esforcem per reconduir-les, però, sovint, no és una tasca compartida fora de l’escola i això dificulta el procés. L’autoregulació d’aprenentatges, emocions i pensaments és un equipatge que ajudarà l’alumnat al llarg de la vida; en paraules de Chomsky, “el propòsit de l’educació és ensenyar a aprendre per si mateix”. És un objectiu complex, però que es pot aprendre i, per tant, ensenyar, i aquesta és la nostra tasca com a docents.

L’autoregulació és la capacitat de reflexionar sobre un procés o una actuació per determinar si és prou funcional o no, és ser capaç de detectar quin objectiu volem aconseguir, en quin punt ens trobem i què ens cal per poder arribar-hi. Per aconseguir-ho, hem de desenvolupar la capacitat crítica i de reflexió i, sobre- tot, aprendre a controlar l’atenció, la qual cosa implica desenvolupar les funcions executives. És un procés fàcil? Segurament no.

Les activitats d’autoregulació més usuals estan centrades en l’avaluació (autoavaluació, coavaluació o heteroavaluació, bases d’orientació, rú- briques, llistes de verificació, dianes, feedback...), però perquè siguin més efectives han d’estar reforçades per una programació vertical que, des d’educació infantil, planifiqui quines estratègies ensenyem, com ho fem i quins objectius ens marquem al final de cada cicle.

Objectiu

D’APRENENTATGE: L’AUTOREGULACIÓ

Funcions executives

Qu Ensenyem

Competències socioemocionals: són necessàries per a l’estabilitat emocional, la integració social i l’autoconeixement, tots ells factors fonamentals per a l’èxit acadèmic.

a)Autoconsciència: aprendre a identificar les emocions.

b) Gestió emocional: què fer amb les emocions, especialment les negatives, i com reconduir-les per afavorir el benestar personal.

c) Habilitats socials: assertivitat, resolució de conflictes, responsabilitat...

Funcions executives: són processos orientats a la resolució de situacions complexes i a manifestar una conducta eficaç i socialment acceptada. Una bona part de les dificultats d’aprenentatge són causades per dèficits executius, com s’indica en el quadre adjunt.

El treball intensiu des de petits d’aquestes funcions és una bona manera d’evitar el fracàs acadèmic, en tant que estem educant el cervell per poder afrontar amb èxit les tasques requerides en qualsevol àmbit.

Tècniques d’aprenentatge: són processos de pensament que serveixen per adquirir nous coneixements. Els podem classificar:

• Adquisició d’informació: cercar informació i seleccionar-la amb diferents tècniques, com ara subratllar, prendre apunts, repassar, etc.

• Retenció i emmagatzematge: passar a net i fer esquemes, mapes conceptuals, resums, etc.

• Recuperació i utilització: estudiar, memoritzar, presentar, redactar, comentar, etc.

• Anàlisi i raonament: comparar, raonar, investigar, resoldre problemes, etc.

•Interpretació i comprensió: comprendre textos orals i escrits, establir relacions, etc.

• Baix rendiment

• Poca retenció de la informació

• Inconstància

• Oblits: tasques, materials, deures...

• Dificultat per entendre l es idees principals

• Perdre les coses

• Desordre

• Impulsivitat

• Necessitat de gratificació immediata

• Dificultats per seguir instruccions

• Mala gestió del canvi

• Rigidesa mental (“blanc o negre”)

Com Ensenyem

Moltes de les tècniques exposades en el punt anterior ja formen part del dia a dia a l’aula: escoltar activament, organitzar, respectar el torn de paraula, planificar, educació emocional.... Així doncs, què ens falta?

Doncs sistematitzar el que ensenyem per veure si ho introduïm en el moment adequat (l’anomenada “finestra”); comprovar si som constants a l’hora de treballar-ho i d’exigir-ho, i valorar si ho introduïm de la forma adequada perquè no es tracta d’informar, sinó de convertir-ho en un aprenentatge actiu. Es tracta crear un context de construcció cognitiva.

Això suposa més feina? No, però sí cal un període de reflexió del Claustre per organitzar el que fem de forma habitual i detectar mancances per posar-hi solució a les aules des de les àrees o bé des d’un projecte transversal dedicat a l’aprenentatge

ATENCIÓ SOSTINGUDA:

Capacitat de mantenir l’atenció en un mateix estímul

Planificaci I

ORGANITZACIÓ:

Capacitat de seleccionar les activitats necessàries per aconseguir un objectiu i establir un pla d’acció adequat

INHIBICIÓ:

Capacitat d’aturar pensaments o accions

FLEXIBILITAT COGNITIVA:

Capacitat d’adaptar la conducta i pensament a situacions noves explícit d’aquestes habilitats d’autoregulació.

Es tracta de canviar el paradigma en què ens movem i pensar que la nostra funció com a docents no és ensenyar molts continguts i sabers, sinó acompanyar més. Hem de ser facilitadors de l’aprenentatge, d’un aprenentatge que dura tota la vida i per al qual hem de preparar els alumnes.

Els recursos de què disposem variaran en funció del què ensenyem, però serà fonamental el modelatge del docent que evidenciï el procés que està seguint i el feedback constant mitjançant el qual guiarem i acompanyarem l’alumnat en la meravellosa tasca que és aprendre. I així ho hem de transmetre als alumnes; no podem “controlar” els seus factors personals i familiars, però sí que els podem dotar d’estratègies que els ajudin a modular els seus esquemes cognitius en un viatge constant cap a l’èxit i la felicitat.