Aturar-se i escoltar el nostre cos: la clau de volta per al benestar docent

Els docents són un dels col·lectius professionals que més baixes laborals per problemes de salut mental acumulen. El fet de ser una feina que requereix relació directa amb les persones, juntament amb la mateixa intensitat de la tasca docent fa que hi hagi una implicació emocional que pugui afectar el benestar dels treballadors. La sensació d’angoixa, esgotament, frustració, nerviosisme o malestar físic ha anat a més els darrers anys entre el cos docent.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS

Ho demostra una enquesta del sindicat independent ANPE, que identifica un increment del 15% en el nombre de baixes laborals relacionades amb l’estrès i l’ansietat durant el darrer any. Aquest increment es deu a fenòmens estructurals, com la manca de recursos, l’increment de la complexitat a les aules arran de la pandèmia o els canvis interns i externs viscuts els darrers anys en la comunitat educativa. Però també hi ha factors interns que poden ser determinants en el benestar dels professors.

Així ho creu la historiadora i professora de secundària Cristina Méndez. La Cristina va patir un episodi d’estrès laboral important fa uns anys, i això la va dur a buscar eines i recursos per millorar el seu benestar. Fruit d’aquest procés de cerca, Cristina Méndez va treure a la llum el llibre Benestar per a docents (Amat Editorial); un manual que proposa “eines per millorar la qualitat de vida del professorat”.

“El llibre està escrit des de la humilitat i amb tota la intenció de compartir eines amb els companys. El fet d’haver passat per un episodi important d’estrès em va dur a investigar i estudiar aquest tema”, assegura Méndez.

Per a l’autora, hi ha diferents factors que dificulten la tasca docent, i que se sumen a la situació personal i vital de cada professor. Uns factors que fa uns anys “s’estan aguditzant” i que obliga els docents a posar el seu benestar físic i emocional al centre de la seva tasca. Per a Méndez hi ha factors interns que afecten el benestar dels docents, com ara la manca de recursos i l’augment de la burocràcia. “Molts docents tenim la sensació que no arribem a tot, i això genera frustració i desgast”, assegura Méndez. Per a l’autora, la manca de gestió de la classe o les dificultats per mantenir l’ordre i la motivació dels alumnes és un segon generador d’estrès, al qual se li sumen els constants canvis legislatius. Finalment, també identifica el poc reconeixement social com una càrrega que duen a sobre els docents. “La idea que tenim massa vacances o haver-nos d’acostumar que algunes famílies qüestionin la nostra tasca també provoca frustració”, afegeix.

L’increment de recursos, l’estabilitat de la llei educativa i una eventual reducció burocràtica farien millorar les condicions laborals dels docents. Però fins que això no arribi (si és que arriba mai), Méndez proposa una sèrie de consells que poden millorar substancialment el benestar dels docents. Aquestes recomanacions comencen per la cura a un mateix. “M’he trobat amb companys que dediquen moltes hores a la feina de l’escola i no escolten les seves pròpies necessitats bàsiques, com ara descansar, dormir bé o fer una mica d’activitat física”. Per a Méndez, “si no fem cas de les necessitats del nostre cos, anem acumulant cansament fins que emmalaltim”.

Aprendre a escoltar les necessitats del cos és clau per saber quan cal aturar-se. “Partim de la base que no ens adonem que per poder atendre bé els alumnes hem de saber cuidar-nos a nosaltres mateixos a tots els nivells”, afegeix l’autora. A aquesta recomanació se li sumen d’altres com l’organització i la gestió a l’aula.

L’autora, que també és la creadora del compte d’Instagram @bienestarparaprofes ho té clar: aturar-nos i sentir què ens diu el nostre cos sense sentir-nos culpables és clau per millorar el benestar dels professors.

Es Mancances Del Sistema Educatiu

QUE FAN INEVITABLE UN INCREMENT DE L’ESTRÈS ENTRE ELS