Guia bàsica treball autònom

PART I 1 - CONCEPTES BÀSICS DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

1

2 – RÈGIM DEL TREBALL AUTÒNOM. Página

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

PARTE I 1 – CONCEPTES BÀSICS DEL TREBALLADOR AUTÒNOM. 1.1 – Consideracions prèvies.

1.2 – Concepte de treballador autònom.

1.2.1 – Inclusions.

1.2.2 – Exclusions.

1.2.3 – El treballador autònom comú i econòmicament depenent (TRADE).

2 – RÈGIM DEL TREBALLADOR AUTONOMO COMÚ.

2.1 – Drets i deures 2.2 – La prevenció de riscos laborals.

2.3 – La protecció de menors 2.4 ‐ Forma i durada del contracte.

2.5 – Garanties econòmiques.

3 –EL TREBALLADOR ECONÒMICAMENT DEPENENT (TRADE).

3.1 – El contracte del TRADE. 3.2 – La jornada de prestació de l'activitat professional.

3.3 – Interrupció de l'activitat 3.4 – Extinció del contracte.

3.5 – Jurisdicció competent.

3.6 – Drets col∙lectius.

3.7 – Acords d'interès professional.

4 – LA PROTECCIÓ SOCIAL DEL TREBALLADOR AUTÒNOM. 4.1 – Cotització 4.2 – Acció protectora.

4.2.1‐ Incapacitat temporal.

4.2.2 – Maternitat, paternitat.

4.2.3 – Incapacitat permanent 4.2.4‐ Jubilació.

4.2.5 – Mort i Supervivència.

4.2.6 – Prestacions per fill a càrrec.

4.2.7 – Prestació per cessament d'activitat.

2

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Página

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Página

3

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

En els últims temps s'han produït una sèrie de transformacions en la figura del treballador autònom...

Essencialment la modificació s'ha materialitzat en el reconeixement del Treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE) ‐ una figura intermèdia entre el treballador per compte d'altri i l'autònom "tradicional" ‐, encara que també en els aspectes relatius a la cotització, a l'acció protectora i en especial a l'anomenada prestació per cessament d'activitat.

A tot això ens referirem a les pàgines següents intentant oferir una panoràmica general dels extrems esmentats.

La guia té l'objectiu de ser un instrument bàsic, sense perdre el rigor conceptual i en conseqüència es pretén donar un tractament a la major part dels aspectes que afecten el treball autònom encara que en algunes ocasions seran plantejats de forma esquemàtica per contribuir a la seva vocació didàctica: concepte, drets, obligacions, protecció de la Seguretat Social .... però també, i potser aquí és on podem assenyalar el valor afegit del document, a altres dos aspectes importants: un previ a la constitució efectiva com a treballador autònom i que es refereix als passos necessaris per a la creació d'una empresa individual i un altre posterior a la constitució i posada en marxa com són les obligacions fiscals exigibles a aquest tipus de treballadors.

Per tant és un material de suport que pot ser útil en el mòdul d'Empresa i Iniciativa Emprenedora per tractar en profunditat la figura de treballador autònom. Creiem que desenvolupar aquesta part de la programació és important tenint en compte que hi ha més de tres milions de treballadors autònoms i que en el futur panorama professional dels nostres alumnes aquesta és una molt probable opció d'ocupació.

Página

4

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Per establir el concepte hem de recórrer a l'article 1 de la Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del Treballador Autònom, que estableix que es considera treballador autònom a les persones físiques que realitzin de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat econòmica o professional, a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte d'altri.

1.2.1 –A qui INCLOU la llei expressament com a treballador autònom?

La Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del Treballador Autònom, a més de la declaració conceptual i genèrica anterior estableix una sèrie de treballadors als quals expressament s'ha de considerar treballadors autònoms.

Son els següents:

El cònjuge i els parents per uisits parents i cònjuge : consanguinitat afinitat fins al segon ol ∙ laboració personal, habitual i directa. Per grau, que compleixin els requisits : tant no ocasional.

No tenir la condició d'assalariat respecte al treballador autònom. L'article 1.3.e de la Llei de l'Estatut dels Treballadors també estableix la condició de la convivència.

Els socis industrials de societats regulars col ∙ lectives i de les societats comanditàries Els comuners de les comunitats de béns i els socis de societats civils irregulars, llevat que la seva activitat es limiti a la mera administració dels béns posats en comú .

Quins exerceixin les funcions de Requisits: direcció i gerència que comporta Que tingui el control directe o indirecte de la l'exercici del càrrec de conseller o societat. administrador o prestin Altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual personal i directa.

Els treballadors autònoms econòmicament dependents.

Página

5

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

G U I A B À S I C A D E L T R E B A L L A D O R A U T Ò N O M : R È G I M J U R Í D I C , T R À M I T S P E R A L A C R E A C I Ó D 'E M P R E S A I F I S C A L I T A T .

AUTÒNOM

Igual que sucede en el apartado anterior, la Ley también enumera una serie de colectivos que quedaran expresamente excluidos de la aplicación de la norma.

DEL TREBALL

1.2.2 –A qui EXCLOU la llei expressament com a treballador autònom?

CONCEPTES BÀSICS

Son los siguientes:

Les relacions de treball per compta d'altri.

L'activitat que es limita al mer exercici del càrrec de conseller o membre dels òrgans d'administració de les societats, en aquest cas regulat en l'article 1.3 c de l'Estatut dels Treballadors.

Les relacions laborals de caràcter laboral.

Els treballadors autònoms que s'hagin d'incloure en altres règims de la Seguretat Social.

Página

6

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

G U IA B À S IC A D EL TR EB A LLA D O R A U TÒ N O M : R ÈG IM JU R ÍD IC , TRÀ M I T S P E R A L A C R E A C I Ó D 'E M P R E S A I F I S C A L I T A T .

CONCEPTES BÀSICS

Cal destacar que a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut del Treballador Autònom trobem un règim general de drets i obligacions per als treballadors autònoms i un concret i específic per als autònoms econòmicament dependents. Per tant, seguirem aquesta mateixa estructura expositiva.

AUTÒNOM

dependent.

DEL TREBALL

1.2.3 . El treballador autònom comú i l'econòmicament

Página

7

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

8

Página

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

2 - Règim del treballador autònom "comú".

2.1 – Drets i deures.

Podem considerar que l'enumeració de drets és genèrica i reiterativa ja que els mateixos ja es troben recollits en la Constitució Espanyola o en tractats internacionals i l'Estatut es limita a remetre a aquestes normes.

Així parla dels següents drets individuals: ‐ Dret al treball i a la lliure elecció de professió i ofici. ‐ Llibertat d'iniciativa econòmica i dret a la lliure competència. ‐ Dret de propietat intel∙lectual sobre les seves obres o prestacions protegides.

En relació amb l'exercici professional reconeix:

‐ Igualtat davant la llei i a no ser discriminat, directament o indirectament, per una sèrie de causes.. ‐ A no ser discriminat per raons de discapacitat. ‐ Al respecte a la intimitat i a la dignitat, així com a una adequada protecció davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe o per qualsevol altra circumstància o condició personal o social. ‐ A la formació i readaptació professional. ‐ La la seva integritat física i a una protecció adient de la seva seguretat i salut en el treball.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Página

‐ A la conciliació de la seva acivitat professional amb la vida personal i familiar.

9

‐ A la percepció puntual de la contraprestació econòmica convenida per l'exercici professional de la seva activitat.

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

‐ A l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, de conformitat amb la legislació de la Seguretat Social ‐ A l'exercici individual de les accions derivades de la prestació professional. ‐ A la tutela judicial efectiva dels seus drets professionals, així com l'accés als mitjans extrajudicials de solució de conflictes.

En relació als deures professionals relacionats a l'article 5 de l'Estatut: ‐ Complir amb les obligacions derivades dels contractes, d'acord amb els mateixos i amb les conseqüències que, segons la seva naturalesa, siguin conformes a la bona fe, als usos ia la llei. ‐ Complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laborals que la llei o els contractes que tinguin subscrits els imposin, així com seguir les normes de caràcter col ∙ lectiu derivades del lloc de prestació de serveis. ‐ Afiliar‐se, comunicar les altes i baixes i cotitzar al Règim de la Seguretat Social en els termes legalment previstos. ‐ Complir amb les obligacions fiscals i tributàries establertes legalment. ‐ Complir amb qualsevol altres obligacions derivades de la legislació aplicable. ‐ Complir amb les normes deontològiques aplicables a la professió..

2.2 – La prevenció de riscos laborals.

Fins al moment de l'entrada en vigor de l'Estatut del Treballador Autònom, aquest no era contemplat de forma general a la normativa de prevenció de riscos laborals, excepció feta del sector de la construcció on sí hi havia una regulació amb major detall.

Amb l'entrada en vigor de l'Estatut la voluntat del legislador es modifica i en el seu article 8 s'evidencia de forma expressa com l'autònom és subjecte de drets

Página

10

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

en matèria de prevenció de riscos laborals. Així de forma concreta s'estableixen les següents obligacions per a les empreses que contractin autònoms: ‐ Les administracions públiques competents han de promoure una formació en prevenció específica i adaptada a les peculiaritats dels treballadors autònoms. ‐ Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors autònoms i treballadors d'una altra o altres empreses, així com quan els aquells executin la seva activitat professional en els locals o centres de treball de les empreses per a les quals prestin serveis, són aplicables per a tots ells els deures de cooperació, informació i instrucció previstos la LPRL. ‐ Deure de vigilància en el compliment de la normativa de prevenció per part dels autònoms per a les empreses que contractin amb aquests últims. ‐ Quan els treballadors autònoms hagin d'operar amb maquinària, equips, productes, matèries o útils proporcionats per l'empresa per a la qual executen la seva activitat professional, però no realitzin aquesta activitat al centre de treball de tal empresa, aquesta assumirà les obligacions que estableix l' últim paràgraf de l'art. 41.1 de la LPRL . ‐ El treballador autònom té dret a interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball quan consideri que aquesta activitat comporta un risc greu i imminent per a la seva vida o salut. ‐ Finalment, quan l'empresa incompleixi les obligacions, assumirà les obligacions indemnitzatòries dels danys i perjudicis ocasionats, sempre que hi hagi relació causal directa entre tals incompliments i els perjudicis i danys ocasionats, amb independència que l'autònom s'hagi acollit o no a les prestacions per contingències professionals.

Página

11

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

2.3 – Protecció de menors.

L'article 9 de la Llei estableix la prohibició absoluta per exercir treballs com a treballadors per compte propi als menors de 16 anys. La prohibició també afecta els treballs que pugui realitzar per als familiars. No obstant això si queden permesos per a aquells que desenvolupin l'activitat en espectacles públics, per a això realitza una remissió a la regulació contingut en l'Estatut dels Treballadors, és a dir, que serà necessària autorització de l'autoritat laboral..

2.4 – Forma i durada dels contractes.

L'Estatut (art. 7), estableix que la forma dels contractes que formalitzin els autònoms podrà ser escrita o de paraula, si bé cadascuna de les parts pot exigir a l'altra, en qualsevol moment, la forma escrita. Com s'observa s'estableix una redacció similar a la relativa als contractes de treball dels treballadors per compte d'altri. El mateix article estableix que Els contractes podran celebrar per a l'execució d'una obra o servei o d'una sèrie d'ells i tenen la durada que les parts acordin.

2.5 – Garanties econòmiques.

Les garanties econòmiques s'estableixen en l'article 10 de l'Estatut. En el mateix es establir una regla genèrica i altres de caràcter més concret: La genèrica. Els autònoms tenen dret a la percepció de la contraprestació econòmica per l'execució del contracte en el temps i la forma convinguts.

Las garanties més concretes: ‐

Página

12

Un contractista o subcontractista, tindrà acció contra l'empresari principal, fins al'import del deute que aquest degui a aquell en el moment de la reclamació, llevat que es tracti de construccions, reparacions o serveis contractats en el si de la llar familiar.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

‐

‐

Página

13

‐

En les garanties de cobrament regiran les regles civils o mercantils sobre privilegis, la Llei Concursal. El treballador autònom està subjecte al "privilegi general" d'aquesta Llei.

El treballador autònom respondrà de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs, però serà necessari tenir en compte els límits de inembargabilitat continguts en les lleis.

En les deutes tributàries i de Seguretat Social, quan s'embargui un bé immoble i l'autònom acrediti que aquest constitueix el seu habitatge habitual, l'execució de l'embargament quedarà condicionada al fet que no existeixin altres béns ja que entre la primera notificació de l'embargament i l'execució material hagi transcorregut un any.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

3 – El treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE).

Amb la publicació de l'Estatut del Treballador Autònom es crea la figura del Treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE).

Per integrar‐se dins aquesta categoria s'han de complir els requisits esmentats en l'apartat 1.2 ia més que quedin afectats pel que estableix l'article 11 de la Llei Tal com s'analitza a continuació el segon grup de requisits es refereix a la determinació de la dependència econòmica i aquesta consisteix en: Percebre del client (persona física o jurídica) almenys el 75% dels seus ingressos per rendiments del treball i d'activitats econòmiques o professionals. La fixació del percentatge anterior ha suscitat una sèrie de discussions doctrinals. Sense entrar a fons en les mateixes apuntem que els problemes que pot provocar estan relacionats amb la superació de l'import anterior, per exemple, en el cas d'arribar al 100%. Davant aquestes situacions podríem situar‐nos en un entorn autènticament de relació per compte aliena "disfressat" d'autònom econòmicament dependent. D'altra banda el Reial Decret 197/2009, de 23 de febrer ha desenvolupat l'Estatut i precisa la manera com s'han de computar els ingressos.

En requisit anterior l'article 11.2 afegeix altres relacionats amb l'ocupació d'altres treballadors i la forma de desenvolupament de l'activitat productiva, així estableix: ‐ No tenir treballadors per compte d'altri al seu càrrec ni contractar o subcontractar part o tota la seva activitat amb tercers (tant de l'activitat amb el client com la contractat amb altres clients). ‐ Diferenciar dels treballadors que ho siguin del client principal. La norma es refereix al fet que l'autònom no pot realitzar les mateixes tasques que els treballadors de l'empresa client i treballar amb ells de forma indiferenciada, és a dir, sense poder discernir si són TRADE o els treballadors del client. ‐ Disposar d'infraestructura productiva i material propi.

Página

14

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

‐ Desenvolupar l'activitat amb criteris organitzatius propis (el RD 197/2009, establir una excepció en l'activitat d'agents d'assegurances). ‐ Percebre contraprestació econòmica, d'acord amb els resultats obtinguts i els pactes amb el client, assumint el risc i ventura. ‐ L'apartat 3 de l'article 11 afegeix un últim requisit: NO ser titulars d'establiments o locals comercials i industrials i d'oficines i despatxos oberts al públic i els professionals que exerceixin la seva professió conjuntament amb altres en règim societari o sota qualsevol altra forma jurídica.

3.1 – El contracte del TRADE.

Es refereix la norma al contracte que es realitzi entre el TRADE i l'empresa client. Establir que la seva forma serà sempre escrita i que haurà de registrar a l'oficina creada a aquest efecte. En el mateix s'haurà de fer constar expressament la condició d'autònom dependent del client i les variacions que es produeixin. Només es podrà tenir la condició de dependent d'un únic client. En conseqüència, el precepte, no permet la llibertat de forma del contracte.

Página

15

Respecte a la durada serà la fixada per les part. Si no s'ha establert es presumeix (en una redacció propera a contracte de treballadors per compte d'altri) celebrat per temps indefinit, excepte prova en contra. El Decret 197/2009 ha establert el contingut del contracte, així ha de contenir: les parts, l'objecte, la causa, contingut de la prestació, la contraprestació econòmica de l'autònom, altres propis d'aquesta modalitat contractual, com el règim d'interrupció anual de l'activitat, descans setmanal, festius, jornada màxima i la seva distribució setmanal, preavís, indemnitzacions i l'acord d'interès professional que en el seu cas sigui aplicable sempre que el TRADE doni la seva conformitat de forma expressa.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Per la seva part el Reial Decret estableix un model de contracte, encara que la disposició addicional setena assenyala que és merament indicatiu. El TRADE ha de registrar el contracte en els 10 dies hàbils següents a la signatura, comunicant al client aquest registre en el termini de 5 dies hàbils següents a aquest. Si haguessin transcorregut 15 dies hàbils des de la signatura del contracte sense que s'hagi produït la comunicació del registre, el client haurà de registrar el contracte en el termini de 10 dies hàbils següents.

3.2 – Jornada de l' activitat professional.

La Llei s'inicia la regulació d'aquest aspecte establint el dret a la interrupció de l'activitat professional (podríem dir que es tracta de vacances), de 18 dies hàbils, encara que pot ser millorat pel contracte o pels acords d'interès professional. Respecte a la jornada la seva durada, distribució i descansos setmanals es remet a l'acordat en l'acord d'interès professional o el contracte de treball. La prestació d'activitat per un temps superior al pactat (el que podríem qualificar com "hores extraordinàries", en una terminologia clàssica), serà voluntària i el seu temps no podrà excedir el que estableix els acords d'interès professional. En absència de regulació no podrà excedir del 30% de durant l'any pactat.

3.3 – Interrupció de l'actividad.

L'article 12 estableix una llista de causes que poden provocar la interrupció de l'activitat professional i a més preveu la possibilitat que per contracte o acord d'interès professional s'estableixin altres:

16

Página

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

a. Mutu acord de les parts. b. La necessitat d'atendre responsabilitats familiars urgents, sobrevingudes i imprevisibles. c. El risc greu i imminent per a la vida o salut del treballador autònom, segons el que preveu l'apartat 7 de l'article 8 d'aquesta Llei d. Incapacitat temporal, maternitat o paternitat. e. La situació de violència de gènere, perquè la treballadora autònoma econòmicament dependent faci efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral. f. Força major.

Aquestes causes no podran provocar l'extinció del contracte per voluntat del client. No obstant això en els supòsits de suspensió per incapacitat temporal, maternitat o paternitat es permet l'extinció quan la interrupció suposi un perjudici important per al client que paralitzi o pertorbi el normal funcionament de la seva activitat.

Aquest aspecte sembla sorprenent ja que la mateixa llei reconeix el dret del TRADE al gaudi d'aquests permisos i que com ja quedat dit poden no veure complerts o minvats per la previsió anterior. Al costat contrari es troben a faltar altres causes que sí es troben recollides per als treballadors per compte d'altri com, per exemple, la presó preventiva, la designació per càrrec públic…

3.4 – L' extinció del contracte.

Les causes d'extinció són similars a les continguts l'article 49 de l'Estatut dels Treballadors, així l'article 15 enumera:

Página

17

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

a. Mutu acord de les parts. b. Causes vàlidament consignades en el contracte, llevat que aquestes constitueixin abús de dret manifest. c. Mort i jubilació o invalidesa incompatibles amb l'activitat professional, d'acord amb la corresponent legislació de Seguretat Social. d. Desistiment del treballador autònom econòmicament dependent, i en aquest cas mediar el preavís estipulat o conforme als usos i costums. e. Voluntat del treballador autònom econòmicament dependent, fundada en un incompliment contractual greu de la contrapart. f. Voluntat del client per causa justificada, havent d'intervenir el preavís estipulat o conforme als usos i costums. g. Per decisió de la treballadora autònoma econòmicament dependent que es vegi obligada a extingir la relació contractual com a conseqüència de ser víctima de violència de gènere. h. Qualsevol altra causa legalment establerta.

Si es produeix la resolució per una de les parts per incompliment contractual de l'altra, es tindrà dret a una indemnització per danys i perjudicis, igualment del TRADE tindrà dret a aquesta indemnització si la resolució es produeix per part del client sense causa justificada.

Per a la quantificació de la indemnització s'estarà al pactat en el contracte individual o acord d'interès professional, i si no, s'han de tenir en compte, en altres factors: el temps restant previst de durada del contracte, la gravetat de l'incompliment del client , les inversions i despeses anticipades pel treballador autònom econòmicament dependent vinculats a l'execució de l'activitat professional contractada i el termini de preavís atorgat pel client sobre la data d'extinció del contracte.

Página

18

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

3.5 – Competència jurisdiccional.

La disposició addicional primera de la Llei de l'Estatut del Treballador Autònom modifica la Llei de procediment laboral atribuint‐li una nova competència com és la de conèixer dels assumptes derivats del contracte entre un autònom econòmicament dependent i l'empresa client així com de l'aplicació i interpretació de els acords d'interès professional. No obstant la declaració realitzada per la llei és molt genèrica ja que no concreta cap modalitat processal per formular les demandes, situació que pot generar una gran problemàtica en la pràctica.

3.6 – Drets col·lectius.

S'inclouen en aquest apartat els drets col ∙ lectius bàsics de l'autònom i associacions d'interès professional.

Els drets col ∙ lectius reconeguts en l'article 19 de la llei són: Treballadors autònoms

a. Afiliar‐se al sindicat o associació empresarial de la seva elecció, en els termes que estableix la legislació corresponent. b. Afiliar i fundar associacions professionals específiques de treballadors autònoms sense autorització prèvia. c. Exercir l'activitat col ∙ lectiva de defensa dels seus interessos professionals.

Associacions de treballadors autònoms. a. Constituir federacions, confederacions o unions, amb el compliment dels requisits exigits per constituir associacions, amb acord exprés dels seus òrgans competents. b. Concertar acords d'interès professional per als treballadors autònoms econòmicament dependents afiliats. c. Exercir la defensa i tutela col ∙ lectiva dels interessos professionals dels treballadors autònoms. d. Participar en els sistemes no jurisdiccionals de solució de les controvèrsies col ∙ lectives dels treballadors.

19

Página

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Les associacions professionals de treballadors autònoms es caracteritzen per: ‐ Es regiran per Llei Orgànica 1 / 2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació. ‐ En la denominació i Estatuts es farà referència a l'especialitat subjectiva i d'objectius. ‐ Tindran com a finalitat la defensa dels interessos professionals dels treballadors autònoms. ‐ No tenen ànim de lucre. ‐ Podran ser declarades d'utilitat pública. ‐ Només poden ser suspeses o dissoltes mitjançant una resolució judicial fundada en incompliment greu de les lleis.

L'article 21 de la LETA fixa així mateix els criteris objectius per a la determinació d'associació professional representativa dels treballadors autònoms; aquesta condició serà declarada per un Consell amb composició senar (no superior a 5 membres). Aquestes associacions, juntament amb els sindicats més representatius tenen una posició jurídica singular que els atorga la Llei orgànica de llibertat sindical.

La Llei també crea el Consell del Treball Autònom com a òrgan consultiu del Govern.

3.7 –Els Acords d'interès professional.

L'article 13 de la LETA estableix que els Acords d'Interès Professional (AIP) són concertats entre sindicats o associacions que representin els TRADE i les empreses per a les que exerceixin la seva activitat. El contingut d'aquests es podrà referir a: condicions de manera, temps i lloc d'execució d'aquesta activitat, així com altres condicions generals de contractació. Aquests AIP es realitzaran a l'empara del Codi Civil i la seva eficàcia es limitarà als signants i, si s'escau, als afiliats de les associacions signants que hagin prestat expressament consentiment, en conseqüència aquí trobem una profunda diferència respecte als convenis col ∙ lectius.

Página

20

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

4 – La protecció social del treballador autònom.

Com resulta evident l'afiliació i alta és obligatòria per al treballador autònom doncs produirà efectes sobre l'obligació de cotitzar i el dret a l'acció protectora. L'afiliació serà única per a la vida professional, sense perjudici de les altes, baixes i variacions que pugui produir‐se.

A l'efecte de la cotització es considerarà el primer dia hàbil del mes natural en què concorrin les condicions per ser inclòs..

4 .1 – Cotització.

Els treballadors autònoms aquesta obligats a cotitzar. Les bases mínimes i màximes són les que estableix la Llei de Pressupost de l'Estat de cada any. Per a l'any 2011, moment en què es redacta el present document, les bases de cotització màxima i mínima són, respectivament, de 3230,10 i 850,20 euros mensuales.Ésta serà també la corresponent a accidents de treball i malaltia professional, en el cas d'elecció.

Una taula resum corresponent a les bases de cotització i els tipus podem consultar a la pàgina següent:

Página

21

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Base mínima euros/mes

850,20

Base màxima euros/mes

3.230,10 Treballadors que en 01/01/2011, tinguen una base de cotització igual o superior a 1.665,90 euros, o entren en servici actiu en este règim especial podran elegir entre 850,20 i 3.230,10 euros/mensuals.

Base Cotització 48 i 49 anys

Si l'última base de cotització és inferior a 1.665,90 euros no podran elegir una base superior a 1.682,70 euros, excepte quan es canvie l'opció de base abans del 30 de juny, amb efectes de l'1 de juliol de 2011.

En el cas del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció d'este, haja hagut de posar-se al capdavant i donar-se d'alta en este règim especial amb 48 o 49 anys d'edat, no existirà la limitació prevista en el paràgraf anterior.

Si la base és igual o superior a 1.665,90 euros/mensuals, podran elegir entre 850,20 i 3.230,10 euros/mensuals.

Si l'última base de cotització és inferior o igual a 1.665,90 euros, podrà optar entre 850,20 i 1.682,70 euros/mensuals.

Base cotització majors de 50 anys amb 5 o més anys Si l'última base de cotització és superior o igual a 1.665,90 euros, podrà optar entre 850,20 i l'import d'aquella cotitzats incrementada en un 1 per cent.

Amb caràcter general estarà compresa entre 916,50 i 1.682,70 euros/mensuals.

Base de cotització amb 50 anys o més a 01/01/2011

En el cas del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció d'este, haja hagut de posar-se al capdavant i donar-se d'alta en este règim especial amb 45 o més anys d'edat, podrà optar per una base de cotització compresa entre 850,20 i 1.682,70 euros/mensuals.

29,80 per cent.

Tipus amb IT 29,30 per cent amb cessament d'activitat.

Tipus sense IT

26,50 per cent.

Tipus AT i MP (amb IT)

Tarifa primes disposició addicional quarta Llei 42/2006, de 28 de desembre, segons la redacció de la disposició final vuitena de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2010, sobre la mateixa base de cotització escollida pels interessats per contingències comunes.

Fuente: http://www.seg‐social.es

22

Página

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

4.2 – Acció protectora.

La Llei de l'Estatut del Treballador Autònom estableix que el règim especial del Treballador Autònom té les següents prestacions: ‐ Assistència sanitària en els casos de maternitat, malaltia comuna o professional i accidents, siguin o no de treball. ‐ Prestacions econòmiques en les següents situacions: ‐ Incapacitat temporal ‐ Maternitat i paternitat. ‐ Risc durant l'embaràs i risc durant la lactància. ‐ Incapacitat permanent. ‐ Jubilació. ‐ Mort i supervivència. ‐ Prestacions familiars per fill a càrrec.

En diverses de les prestacions anteriors s'apliquen els mateixos termes, condicions i requisits que en el règim general. Quan succeeix no es realitza un desenvolupament extens de les mateixes.

4.2.1 – Incapacitat Temporal.

Els requisits per tenir dret són:

Página

23

‐ Estar afiliat i en alta o situació assimilada a l'alta. ‐ Cotizaciónde 180 dies cotitzats dins dels 5 anys immediatament anteriors a la data de la baixa en les situacions de malaltia comuna. ‐ Trobar‐se al corrent de pagament de les quotes. ‐ Presentar davant l'entitat gestora o mútua la declaració sobre la persona que està gestionant directament l'establiment mercantil, industrial o d'una altra naturalesa del qual sigui titular el treballador autònom o en cas contrari sol ∙ licitar el cessament temporal o definitiu (termini de 15 dies des del inici de la IT).

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Quantia de la prestació.

Derivada de contingències comuns: 1) Del 4t al 20è dia de la baixa: Base reguladora x 60%.

2) A partir del 21è dia: Base reguladora x 75%.

3) Si l'autònom ha optat per la cobertura de contingències professionals la prestació serà: Base reguladora x 75% des del primer dia de la baixa. La base reguladora serà la base de cotització de l'autònom del mes anterior a la baixa.

4.2.2 – Maternitat i paternitat.

‐ ‐ 



Página

24

Tenen dret en els mateixos termes i extensió que per al règim general, amb algunes particularitats. Els autònoms presentaran ‐ excepte els TRADE i autònoms agraris‐una declaració de la situació d'activitat sobre la persona que gestiona el negoci o sobre la interrupció temporal del mateix.

Requisits: Afiliada i en alta o situació assimilada.

Període mínim de cotització: treballador menys de 21 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, no s'exigirà període mínim de cotització.. treballador entre 21 i 26 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció:  90 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment de l'inici del descans o, alternativament,  180 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta data..

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011



treballador major de 26 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció:  180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment de l'inici del descans o, alternativament,  360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a aquesta data..

A la maternitat el subsidi tindrà una durada de 16 setmanes ininterrompudes. L'import del mateix serà del 100% de la base reguladora.

Respecte a la paternitat, els requisits son: ‐ ‐

Estar afiliat i en alta o assimilat a l'alta.

Periode mínim de cotització: o 180 díes dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data de l'inici de la suspensió o permís o alternativament, o 360 dies al llarg de la seva vida laboral amb anterioritat a l'esmentada data.

La durada de la paternitat serà de 13 dies. El subsidi el 100% de la base reguladora.

4.2.3 – Incapacitat permanent.

Aquesta incapacitat s'ha de produir quan el treballador es trobi en alta en el règim d'autònoms.

Página

25

La protecció per incapacitat permanent inclou tots els seus graus, és a dir: permanent parcial, permanent total, absoluta i gran invalidesa. Se li reconeixen en el els mateixos termes que en el Règim General, encara que les contingències relacionades amb accidents de treball i malalties professionals quedaran protegides si el treballador ha optat per la cobertura.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

4.2.4 – Jubilació.

La prestació tindrà la mateixa extensió i termes que la del règim general, encara que amb algunes particularitats.: ‐ Edat: 65 anys. ‐ No hi ha integració de llacunes, és a dir que els mesos en blanc de cotització no es computaran amb les bases mínimes. ‐ No s'apliquen les escales d'abonaments en anys, segons l'edat en 1‐1‐67. ‐ No existeix la jubilació anticipada als 64 anys, ni per la condició de mutualista.

4.2.5 – Mort i supervivència.

Les situacions protegides són: viduïtat, orfandat, a favor de familiars, auxili per defunció. Bàsicament es reconeixen en els mateixos termes que en el Règim General.

4.2.6 – Prestacions familiars per fill a càrrec.

Aquestes prestacions tenen únicament caràcter no contributiu, amb la qual cosa s'ha de considerar inexistent com a tals.

4.2.7 – Prestació per cessament d'actividad.

La regulació de la prestació es va dur a terme mitjançant la Llei 35/2010, de 5 d'agost.

Així, el cessament d'activitat haurà de ser total en l'activitat econòmica o professional que de forma habitual, personal i directa s'estigui exercint i sempre que hagi donat lloc al enquadrament obligatori en el RETA.

Página

26

El cessament d'activitat podrà ser definitiu o temporal.

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Es trobaran en situació legal de cessament d'activitat dels treballadors autònoms que cessin en la seva activitat per:

En el cas dels treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE) que cessin la seva activitat per l'extinció del contracte amb el client, en els supòsits:

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Página

27

Quantía de la prestació.

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011

Durada de la prestació: S'estableixen dues escales en funció de l'edat:

Página

28

Formació I Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional

Elaboració: Manuel Ortega. Octubre 2011