Guies
. Gener 2013
Guía del Salari Mínim Interprofessional 50 anys de salari mínim.
2013 :
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional Elaboració: Manolo Ortega
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
2
1 ‐ Quan sorgeix el Salari Mínim? 2 – Per què existeix el SMI i on es regula?. 3 – Concepte de SMI?. 4 – Com es fixa el SMI?.
4.1 ‐ Quantia. 4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació.
5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista.
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
Guia del Salari Mínim Interprofessional. Entre el final de 2012 i començament de 2013 el Salari Mínim Interprofessional (SMI) torna a ser protagonista de l'actualitat laboral. Ho va anar ja l'any anterior doncs per primera vegada des de la seva existència el SMI no es va modificar, mantenint en conseqüència el seu import de 641,40 € al mes, l'any 2011 i 2012. Com dèiem en 2013 ha tornat a situar‐se en el punt de mira informatiu bàsicament per la mateixa raó doncs encara que no s'ha congelat, la pujada ha estat tan mínima que esdevé gairebé ridícula. En concret s'ha augmentat un 0,6% i en conseqüència per 2013 tindrem vigent un SMI de 645,30 €. És a dir un increment de 3,90 € al mes. Com a conseqüència de les dades anteriors immediatament se'ns plantegen diverses preguntes: Quin és la causa que el SMI no s'incrementi almenys a l'una que la pujada de preus?, realment té tanta importància la fixació d'aquest concepte?, a quants treballadors afecta?, i, en altres països el SMI en què import està fixat?. La present guia pretén donar resposta a totes les qüestions anteriors a més de centrar conceptual i normativament el SMI. Igual que en les anteriors guies pretenem oferir un document breu i concret que ens apropi de forma ràpida al tema analitzat i que en aquesta ocasió és el SMI. 1 ‐ Quan sorgeix el Salari Mínim? Al nostre país es fixa per primera vegada l'any 19631 mitjançant el Decret 55/1963, de 17 de gener , un salari mínim "per a qualssevol activitats " i estableix unes quantitats segons diversos criteris (es compleixen, per tant 50 anys de la seva existència): ‐ Treballadors de 18 o més anys de la indústria, l'agricultura o els serveis (60 pessetes al dia o 1.800 pessetes al mes). ‐ Aprenents de primer any, marmitons i botons de catorze anys en la indústria i els serveis (24 pessetes al dia). ‐ Treballadors agrícoles de 14 anys (40 pessetes al dia). Des de l'any 1997 desapareix la distinció de salari mínim entre treballadors menors i majors de 18 anys doncs amb anterioritat i durant un període relativament llarg
1
Es possible consultar la disposició a http://www.boe.es/boe/dias/1963/01/19/pdfs/A00919‐00920.pdf.
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
3
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
s'establien tres salaris mínims, un per als treballadors de 16 anys, uns altres pels de 17 anys i , finalment un altre per als majors de 18 anys2 . 2 – Per què existeix el SMI i on es regula?. Si busquem una base normativa inicial hem de remetre'ns a la Constitució en el seu article 35. 1: "Tots els espanyols tenen el deure treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer‐se discriminació per raó de sexe."
Un desenvolupament més complet ho trobem l'article 27 de la Llei de l'Estatut dels
Treballadors al que ens referirem després. I finalment cal esmentar
el Reial Decret‐llei 3/2004 , de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l 'increment de la seva quantia i el decret anual que dicta el Govern per a la fixació de la seva quantia. També existeixen esments en normes de caràcter internacional: La Carta Social Europea, la Carta Comunitària de Drets Socials Fonamentals... De la lectura de les normes anteriors podem extreure la conclusió que es tracta d'una intervenció de l'Estat en matèria salarial garantia assignant‐li la funció salarial mínima dels treballadors, cap dels quals pot percebre pel seu treball en qualsevol activitat un salari per sota de la quantia del SMI, actuant com a garantia mínima de retribució suficient. També té la funció d'actuar com a referent per determinar el salari de treballadors tals com els empleats de llar, els penats que treballen, els contractes de formació. Així com per determinar les quanties màximes en determinades garanties salarials com la responsabilitat del Fons de Garantia Salarial (FOGASA)4, la determinació de las bases mínimes de cotització... 3
Per tant podríem concloure que el SMI té, en el moment actual, una doble funció: la primera estrictament salarial actuant com a línia límit per sota de la qual no es pot cobrar i una segona relacionada amb aspectes que podríem qualificar com a "col∙laterals" i relacionats amb l'activitat laboral, però no estrictament salarials. 2
Podríem plantejar‐nos si aquesta distinció per edats no comporta una discriminació basada en aquesta circumstància, no obstant això el Tribunal Constitucional en Sentència de 7 de març de 1984 (BOE de 3 d'abril) va arribar a la conclusió que no existia discriminació bàsicament per tres qüestions: el menor rendiment dels menors, la incompleta formació i les menors càrregues familiars. 3 Aquesta norma desvincula el SMI d'altres efectes que no són estrictament laborals i estableix l'Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples (IPREM), al que farem referència més endavant. 4 El límit de salari diari que abonarà el FOGASA és del doble del SMI. Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
4
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
3 – ¿Concepte de SMI?. El SMI és l' import a percebre per la prestació de treball per compte d'altri o assalariat per sota del com ningú pot ser contractat doncs en cas contracto el pacte seria contrari a les normes. A més afecta a qualsevol professió o ofici, categoria, grup...en la qual estigui enquadrat el treballador, d'aquí l'apel∙latiu de "interprofessional". Finalment, d'acord amb el previst en l'article 27.2 del ET, l'import del SMI és inembargable. És a dir que davant els deutes que el treballador no ha pagat els creditors tenen limitada la seva actuació contra el patrimoni del treballador deutor com a mínim en l'import íntegre del SMI, donada la consideració de nivell mínim de subsistència. Per als imports que superin la quantia del SMI existeix l'escala prevista en la LEC (art. 607)5 que permet l'embargament d'una proporció en augment a mesura que creix l'import del salari superant la quantia del SMI.
4 – Com es fixa el SMI?. L'article 27 de la Llei de l'Estatut dels Treballadors estableix: "1. El Govern fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, anualment, el salari mínim interprofessional, tenint en compte: a. L'índex de preus al consum. b. La productivitat mitjana nacional aconseguida. c. L 'increment de la participació del treball en la renda nacional. d. La conjuntura econòmica general. Igualment es fixarà una revisió semestral per al cas que no es compleixin les previsions sobre l'índex de preus citat. La revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. 2. El salari mínim interprofessional, en la seva quantia, és *inembargable."
1.
5
Per a la primera quantia addicional fins a la qual suposi l'import del doble del salari mínim interprofessional, el 30 %. 2. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un tercer salari mínim interprofessional, el 50 %. 3. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un quart salari mínim interprofessional, el 60 %. 4. Per a la quantia addicional fins a l'import equivalent a un cinquè salari mínim interprofessional, el 75 %. 5. Per a qualsevol quantitat que excedeixi de l'anterior quantia, el 90 %.
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
5
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
D'acord amb la previsió el Govern estableix mitjançant Reial decret l 'import del SMI para cada any . La previsió de consulta amb els agents socials és obligatori, però no vincula la decisió de l'Executiu. Encara que la norma també relaciona quatre indicadors a tenir en compte per a la seva fixació la realitat és que generalment l' increment del SMI es produeix atenent gairebé exclusivament a l'evolució de l'índex de preus al consum tal com veiem en la taula següent. La sèrie inclou les dades des de 1998 per ser el moment en el qual s'elimina la distinció d'edats. Podem observar també el període entre 2004 i 2009 en el qual els increments són superiors a l'IPC. Això va ser conseqüència de la promesa electoral del Govern Socialista que es va comprometre a situar el SMI en 800 €. Finalment, com és sabut l'increment no va ser possible com a conseqüència de l'aparició de la crisi de 2008 i la posterior derrota electoral.
6
Salari mínim interprofessional. Sèrie 1990-2012 Evolució del salari mínim interprofessional , quantitat i període. Unitats:euros. Increment en percentatge
euros/dia euros/mes Increment sobre el salari anterior Font: INE.
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
13,6
13,9
14,2
14,4
14,7
15
15,3
408,9 416,3 424,8 433,4 442,2 451,2 460,5 2,1
1,8
2
2
2
2
2
2005 2006 17,1
18
2007
2008 2009 2010
2011
2012
21,4
21,4
19
20
20,8
21,1
513 540,9 570,6
600
624
633 641,4 641,4
11,4
5,2
4
5,4
5,5
1,5
1,3
4.1 ‐ Quantia.
La fixació de la quantia en el RD 1717/2012, de 28 de desembre per al SMI de 2013 es caracteritza per: 1) Com ja s'ha assenyalat és única per a tots els treballadors sense distinció alguna i es fixa en 21,51 € al dia o 645,30 € al mes. 2) La retribució en espècie, si existís, no pot donar lloc a la minoració de l 'import en diners. 3) El salari es refereix a la jornada legal de cada activitat i, en el cas del salari diari, no inclou la part proporcional de diumenges i festius. Si es realitza una jornada inferior es percebrà la part proporcional. 4) Es realitza un tractament especial per als treballadors eventuals i temporers els serveis dels quals no excedeixin de 120 dies a l'any i que consisteix en: cobraran la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de les dues gratificacions extraordinàries al fet que, com a mínim, té dret tot treballador, Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
0
2013 21,51 645,30 0,6
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
corresponents al salari de trenta dies en cadascuna d'elles, sense que en cap cas la quantia del salari professional pugui resultar inferior a 30,57 euros per jornada legal en l'activitat. La retribució de les vacances dits treballadors percebran, conjuntament amb el salari mínim interprofessional, la part proporcional d'aquest corresponent a les vacances legals mínimes en els supòsits en què no existís coincidència entre el període de gaudi de les vacances i el temps de vigència del contracte. 7
5) Els treballadors del servei de la llar familiar que treballin per hores, en règim extern el salari mínim d'aquests empleats serà de 5,05 euros per hora efectivament treballada. 6) Finalment i en relació amb l'indicador d'índex de preus al consum preveu una revisió semestral per al cas que no es compleixin les previsions del govern.
4.2 ‐ Regles d'absorció i compensació.
Com s'ha assenyalat anteriorment l'article 27 del ET indica que: La revisió del salari
mínim interprofessional no afectarà a l'estructura ni a la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell. Aquesta és la coneguda com a regla
d'absorció i compensació. Amb la indicació anterior s'està fent referència als efectes que tindrà la fixació de la quantia concreta del SMI en cada any per als salaris vigents. La regla fa referència als salaris pactats en els convenis col∙lectius i que pot ser necessari revisar si queden per sota de la nova quantitat establerta. Per a això ha de realitzar‐se en còmput anual de tots dos. A aquests efectes el SMI s'haurà d'incrementar amb les dues pagues extres i finalment comparar ambdues quantitats. La fixada en conveni col∙lectiu no podrà ser inferior a la resultant del SMI; si fos menor haurà d' incrementar‐se fins a aconseguir aquesta xifra. Per concloure l'apartat esmentarem que el nombre de treballadors que cobren el salari mínim al nostre país ha anat en augment en els últims anys. En conseqüència el col∙lectiu de treballadors afectats per l'import mínim ha evolucionat de ser una quantitat insignificant a representar un nombre preocupant.6 6
La fundació 1º de Maig ha elaborat l'Informe "Treballadors pobres i empobriment a Espanya" en el qual afirma que un 35% de la població ocupada rep un import igual o inferior al SMI. L'informe es pot consultar en la web de la fundació. Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
5 – El SMI en altres països o com incórrer en una comparació simplista. Ens referirem a la situació del SMI en els estats de la Unió Europea, mitjançant la utilització de les dades d' EUROSTAT amb dades d'agost de 2011. És evident que el salari mínim no és igual en tots els països, així trobem una gran oscil∙lació: entre 123€ (Bulgària) i 1758 € (Luxemburg) mensuals.
Font: EUROSTAT.
El mapa mostra la distribució dels diferents nivells de salari mínim, assignant diferents colors segons els diferents imports. La gràfica de la pàgina següent compara els diferents nivells dividits en tres grup: el primer entre 100 i 400, el segon (en el qual estaria inclòs Espanya) entre 550 i 900 i un tercer que comprèn els estats els salaris mínims dels quals són superiors a 1.000 €.
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
8
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
9
Font: EUROSTAT.
No obstant això la comparació anterior aïlladament considerada no ens condueix a cap conclusió, doncs els dubtes sorgeixen de forma immediata, per què no pujar els salaris mínims de tots els països?, tenen major poder adquisitiu els treballadors dels estats amb major salari mínim?...Efectivament per poder comparar els salaris d'uns llocs amb els de uns altres s'haurien de tenir en compte moltes altres variables: els nivells de productivitat, el salari mitjà del país, els sistemes impositius, el pagament per utilització de serveis públics... El que si que existeixen són opinions oposades respecte a la conveniència o no d'un augment dels salaris mínims, tenint en compte els efectes econòmics que poden produir doncs la variació dels mateixos, segons els països, poden tenir efectes sobre l'estructura general dels salaris del país, també poden marcar una tendència sobre els augments de la resta dels salaris i fins i tot incidir sobre els nivells de creació d'ocupació. Uns autors creuen que increments dels salaris mínims tenen efectes negatius sobre l'economia, no obstant això uns altres defensa la posició contrària. Es poden consultar les publicacions referenciades en l'últim apartat per ampliar la informació sobre les diferents postures esmentades. Del que no hi ha dubte és que la fixació de salaris en general i dels mínims en particular es troba en el centre del debat polític i econòmic. Com a mostra de l'afirmació anterior simplement hem d'atendre a l'actualitat informativa que ens assalta en els últims temps: reforma laboral que permet negociar baixades de salaris, Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
possibilitat de no aplicar les condicions de salarials del conveni, pràctica congelació de l'augment del SMI en els dos últims anys, reduccions salarials dels empleats públics a Espanya, reducció del SMI a Grècia.....i recomanacions constants del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, del Banc Central Europeu i de la pròpia Unió Europea, de contenció salarial quan no de disminucions. Totes aquestes mesures han estat criticades, com no pot ser d'una altra manera, des del punt de vista social i econòmic doncs fa recaure els costos de la crisi econòmica gairebé en exclusiva sobre els treballadors. A més restringeixen de forma considerable la demanda agregada doncs els baixos salaris comporten gastar pràcticament la seva totalitat. D'altra banda, en aquest context d'austeritat econòmica, aquesta retallada contribueix encara més a agreujar l'estancament econòmic. Existeix, no obstant això, el Conveni núm. 131 de la OIT sobre fixació de salaris mínims que establir una sèrie de criteris: ‐ El salari mínim ha de fixar‐se amb la participació dels agents socials. ‐ En el moment de fixar el seu import es recomana tenir en compte els següents indicadors: a) Un llindar de salari vital mínim. b) Una proporció respecte a la mitjana i la mitjana dels salaris. La Carta Social Europea del Consell d'Europa exigeix un salari mínim d'almenys el 60% del salari net mitjana nacional. c) Imparteixo de les despeses salarials i els preus. Tots els indicadors anteriors tenen dificultats evidents per ser concretats en el moment de decidir en la pràctica l'import del salari mínim. 7 – Referències i fonts d' informació. ¿Aumentar el salario mínimo puede reducir el desempleo?. Marco Antonio Moreno. En http://www.elblogsalmon.com/mundo‐laboral/aumentar‐el‐salario‐minimo‐puede‐reducir‐el‐ desempleo
‐ Incidencia del incremento del salario mínimo en la tasa de desempleo. José Ramón Pin y Diego Barceló. IESE. 2009. En http://www.iese.edu/research/pdfs/ESTUDIO‐ 81.pdf
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
10
Guia del Salari Mínim Interprofessional.
‐ Justicia social y crecimiento: el papel del salario mínimo. 2012. Oficina Internacional del Trabajo.OIT. En http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/‐‐‐ed_dialogue/‐‐‐ actrav/documents/publication/wcms_183570.pdf ‐ Por qué los salarios son tan bajos en España. Vicenç Navarro. En http://www.vnavarro.org/?p=7775 ‐ Salario mínimo, mercado de trabajo y promesas electorales. Carlos Pérez Domínguez. Inmaculada González Güemes. En http://www.ruct.uva.es/pdf/Revista%206/6102.pdf Una estimación del impacto de las variaciones del salario mínimo sobre el empleo. Boletín económico Banco de España. Diciembre 2012. En ttp://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/ BoletinEconomico/12/Dic/Fich/be1212‐art2.pdf
Elaboració: Manolo Ortega. Gener 2013
Formació i Orientació Laboral (FOL) Santillana Formació Professional
11