In memoriam

D. Santiago Grisolia, faller d’honor de Na Jordana.

Se’n va el científic, el bioquímic, el biòleg, l’acadèmic, el doctor honoris causa per catorze universitats, l’assessor, el marqués, l’impulsor del diàleg entre ciència i empresa i entre cultura d’elit i cultura popular. Se’n va un home de món, el brillant cosmopolita que mai no va renunciar als senyals identitaris del seu poble. Se’n va un savi que sí que va ser profeta a la seua terra.

El vam conéixer el 1987, quan, en un viatge des dels EUA, va triar Na Jordana per fer conéixer al seu coŀlega, tutor i premi Nobel, Severo Ochoa com es vivia la festa major de València entre amics, de forma casolana i de portes cap endins. I hi vam conviure i travar lligams d’amistat. Tan estrets que des dels anys noranta les visites amb Na Frances, la seua esposa i també eminent investigadora, es van fer habituals. Tots dos s’hi trobaven com a casa i va ser així, com el matrimoni va conviure any rera any amb nosaltres i es va fer fan del quefer de Na Jordana: de la implicació de la comissió en el tema que cada falla abordava, de les publicacions, del teatre, dels Betlems i també del “Tirant de LLetra”.

Pels volts del 1997 el destí i, per descomptat, els seus mèrits van fer que com a president del Consell Valencià de Cultura, freqüentara amb assiduïtat el Carme i que des de l’àmbit de les seues competències ens obrira de bat a bat les portes del Palau de Forcalló, com ho va fer amb la resta de manifestacions festives del barri que també eren mostra i testimoni de cultura popular. Com a bon amfitrió ens hi acollia cada any en arribar el mes de març, ens va omplir de compliments i va posar sempre al nostre abast les sales de la seu del Consell per presentar els nostres projectes que sempre va seguir amb interés.

D. Santiago ens estimava, reconeixia el nostre treball altruïsta i sempre es feu d’estimar. Així ho va fer palés el 2007 com a pregoner de la lectura coŀlectiva del Tirant, aquella iniciativa per la qual set anys abans la institució que presidia va atorgar a Na Jordana la Medalla d’Or al mèrit cultural:

“Claro que no se trata de una falla cualquiera, sino de una falla que es, en algunas cosas importantes, sino la única, sí al menos una honrosa excepción. Aunque más nos honraría a todos que lo que la Falla Na Jordana hace no fuese tan excepcional”.

Na Jordana, com la resta de la societat valenciana, troba a faltar el geni, el prohom, el gestor, però, sobretot, l’amic. L’home pla que ens soŀlicità retrobar-se amb Carmen Sevilla quan commemoràrem el 50 aniversari de la riuà, l’admirador que s’emocionà quan va contemplar el ninot de Josephine Baker en la falla de París i el faller d’honor que un dia de Sant Patrici (17 de març) ens va regalar un trévol de quatre fulles per desitjar-nos per sempre: salut, diners, estima i prosperitat, lema que inspirara la nostra falla d’enguany. Una falla que dediquem també a D. Santiago i Na Frances.

Gràcies per tot, president.

Amb bon vent i barca nova, eminència!