Eines web 20150730 by Neus Ferran

% %

Curs%2015/16%

Eines&de&recerca& Competències%digitals%pels%Projectes%de%Recerca%

Realitzat%per%Neus%Ferran%%

ESCOLA%PIA%DE%SANT%ANTONI.%MATERIAL%D’ÚS%INTERN%

0.! Índex( & 0.% 1.%

Índex%............................................................................................................................................%2% Introducció%a%la%matèria%...............................................................................................................%4% 1.1.% Introducció%..................................................................................................................................%4% 1.2.% Objectius%i%criteris%de%la%matèria%.................................................................................................%6% 1.3.% Infografia%de%les%competències%bàsiques%en%l’àmbit%digital%........................................................%8% 2.% El%portafoli%personal%i%grupal.%.......................................................................................................%9% 3.% Com%fer%una%recerca%.....................................................................................................................%9% 4.% Apartats%d’una%recerca%o%investigació%........................................................................................%11% 4.1.% El%marc%teòric.%...........................................................................................................................%12% 4.2.% El%marc%metodològic:%recollida%i%tractament%de%la%informació.%.................................................%14% 4.3.% Les%conclusions.%........................................................................................................................%14% 5.% Raons%per%fer%una%recerca,%hipòtesi,...%,%què,%qui,%com%i%per%a%què?%...........................................%14% 5.1.% Hipòtesi%.....................................................................................................................................%16% 5.2.% Preguntes%empíriques%...............................................................................................................%19% 5.3.% Les%preguntes%............................................................................................................................%21% 5.3.1.% Què?%.....................................................................................................................................%21% 5.3.2.% Qui?%......................................................................................................................................%22% La%finestra%de%Johari%...........................................................................................................................%23% El%treball%en%equip%..............................................................................................................................%25% 5.3.3.% Com??%...................................................................................................................................%28% 5.3.4.% Fites%difuses%(Font:%Gray,%Brown%&%Macanufo,%2010)%...........................................................%29% 5.3.5.% Què%és%una%conjectura?%........................................................................................................%29% 5.4.% Com%especificar%els%objectius?%..................................................................................................%31% 6.% Planificació%.................................................................................................................................%38% 7.% Recollida%d’informació%...............................................................................................................%39% 8.% Recollida%d’informació:%%registres,%fitxes%i%altres.%........................................................................%41% 8.1.% Registres%...................................................................................................................................%41% Registres%no%sistematitzats%................................................................................................................%41% Registres%narratius%.............................................................................................................................%41% Registres%mecànics%............................................................................................................................%41% Registres%sistematitzats%parcialment%.................................................................................................%42% 8.2.% Fitxes%.........................................................................................................................................%42% 8.3.% Altres%registres%..........................................................................................................................%44% 8.4.% Gestors%bibliogràfics%o%les%fitxes%fetes%a%màquina!!!!!%..............................................................%45% 8.5.% Les%bibliografies%........................................................................................................................%45% 8.6.% La%cerca%en%fonts%d’informació%especialitzada%..........................................................................%46% 8.7.% Recerca%d’informació%bibliogràfica%...........................................................................................%47% 8.8.% Biblioteques%en%Xarxa%...............................................................................................................%47% 8.9.% Accés%a%bases%de%dades%electròniques%......................................................................................%48% 8.10.% Llibres%electrònics,%cerques%per%Internet...%...........................................................................%48% Llibres%en%la%web%................................................................................................................................%49% ekbooks%..............................................................................................................................................%49% Cercadors%...........................................................................................................................................%50% Cercadors,%portals%i%comunitats%virtuals%............................................................................................%50% Comunitats%virtuals,%trencalls,%portes%i%centres%de%trobada%..............................................................%51% 8.11.% Estils%de%cita%..........................................................................................................................%51% DOCUMENTS%.....................................................................................................................................%52% LLIBRES!(Publication%Manual,2009:%183k192,%exemples:%202k205)%...................................................%54% ARTICLES%(Publication%Manual,%2009:%183k192,%exemples:%198k202)%................................................%55% ESTILS%DE%CITACIÓ%DE%PELoLÍCULES,%LLOCS%WEB,%MAILS...%.................................................................%56% ESTILS%DE%TÍTOLS%I%D’INCORPORACIÓ%DE%QUADRES,%IMATGES...%......................................................%56% 9.% Fonts%gràfiques%i%periodístiques%.................................................................................................%58% 9.1.% Els%arxius%de%premsa%escrita%......................................................................................................%58%

9.2.% Els%registres%de%la%memòria%o%registres%històrics%.......................................................................%59% El%registre%civil%....................................................................................................................................%59% Fonts%religioses%..................................................................................................................................%60% Fonts%notarials%...................................................................................................................................%60% Els%municipis%......................................................................................................................................%61% Els%arxius%particulars%..........................................................................................................................%62% Les%institucions%assistencials%..............................................................................................................%62% 10.% Instruments%de%recollida%de%dades%........................................................................................%62% 11.% Les%enquestes%i%entrevistes%en%profunditat%............................................................................%63% 11.1.% Els%qüestionaris%.....................................................................................................................%63% Avantatges%del%qüestionari%com%a%mètode:%.......................................................................................%64% Inconvenients:%...................................................................................................................................%64% Què%cal%fer?%.......................................................................................................................................%65% 11.2.% Entrevistes.%...........................................................................................................................%67% Modalitats:%........................................................................................................................................%68% Avantatges%de%l'entrevista%com%a%mètode:%........................................................................................%68% Inconvenients%a%evitar:%......................................................................................................................%68% Què%cal%fer:%........................................................................................................................................%68% 12.% L'observació.%..........................................................................................................................%70% Modalitats.%........................................................................................................................................%71% Avantatges%de%l'observació%com%a%mètode%de%recerca:%.....................................................................%71% Inconvenients%possibles:%....................................................................................................................%71% Què%cal%fer:%........................................................................................................................................%72% 13.% Estudi%de%casos%.......................................................................................................................%73% Avantatges%de%l'estudi%de%cas%com%a%mètode%....................................................................................%73% Possibles%inconvenients%.....................................................................................................................%74% Què%cal%fer?%.......................................................................................................................................%74% 13.1.% Estudi%de%cas%biogràfic%..........................................................................................................%74% Exemples%...........................................................................................................................................%75% 13.2.% Estudi%de%cas%d’un%fenomen,%grup%o%institució%social%...........................................................%76% Exemples:%..........................................................................................................................................%76% 13.3.% Genealogia%i%memòria%familiar%.............................................................................................%76% Exemples:%..........................................................................................................................................%77% ARBRES%GENEALÒGICS%......................................................................................................................%77% 14.% Recerca%experimental:%el%treball%de%laboratori%i%el%treball%de%camp.%.....................................%77% 14.1.% Aspectes%bàsics%d’un%experiment.%........................................................................................%78% 14.2.% El%control%experimental%........................................................................................................%79% Avantatges%de%l'experimentació%com%a%mètode%................................................................................%81% Inconvenients%....................................................................................................................................%81% 15.% La%presentació.%.......................................................................................................................%83% 15.1.% Confecció%del%treball%escrit.%..................................................................................................%83% 15.2.% Presentacions%orals.%.............................................................................................................%83% 16.% Eines%web%que%es%poden%fer%servir:%........................................................................................%83% Bibliografia.%........................................................................................................................................%86%

% % % % % % % %

1.! Introducció(a(la(matèria( 1.1.!(Introducció( En% aquests% materials% trobareu% el% primer% principi% de% tota% recerca,% el% fet% de% COMPARTIR% el% coneixement%i%el%segon%principi,%aprofitar%tot%allò%que%ja%està%DESCOBERT%per%assentar%les%bases% de%les%noves%recerques%que,%de%ben%segur,%fareu%al%llarg%de%tota%la%vostra%vida...%% Cal%tenir%un%bon%director%per%fer%una%bona%recerca!% També%vull%citar%les%fonts,%que%són%en%principi%tos%els%llibres%d’Investigació%que%es%fan%servir%tant% en%l’àmbit%social%com%l’experimental%i%en%particular%en%Educació:% I%d’altres%llibres%que%he%fet%servir%per%la%part%d’Iniciativa,%Treball%en%equip%i%Emprenedoria:%Gray,% Brown% i% Macanufo% (2012)%Gamestorming.%O'Reilly% Media:Sevastopol%%i% Clark% (2012)%Tu! modelo! de!negocio.%Ed.%Deusto:%Barcelona,%%a%més%de%Roam%(2012)%Tu!mundo!en!una!servilleta%Gestión% 2000:Barcelona% i%Bla,! bla,! bla,%Gestión% 2000:Barcelona,% llibres% dels% quals% he% extret% una% bona% part%dels%exercicis%nous%per%tal%de%no%repetir%tots%els%que%es%van%treballar%el%curs%passat.% Per% finalitza% el% curs% serà% gestionat% per% la% meva% part% amb% el% Google% Classroom% que% permet% controlar%millor%els%lliuraments%de%l'alumnat.%De%cara%als%Projectes%de%Recerca%jo%us%ho%establirà% cada%tutor/a%jo%demanaré%una%site%amb%el%desenvolupament%de%tot%el%treball%–com%explica%als% apunts%de%fer%–%i%%de%fet%veure%el%que%quedem%a%cada%reunió%per%poder%puntuar%la%rúbrica%amb% l’alumnat%sota%la%meva%direcció.% Què%és%la%competència%digital?%

% Imatge'1:'Competència'digital.'Font:'XTEC'

Com%veieu%és%l’ús%de%diverses%fonts%d’informació%diferents%suports%que%engloba%tota%una%sèrie% d’habilitats% i% requereix% el% domini% de% la% comunicació.% Molts% cops% es% diu% que% és% un% llenguatge% més%el%llenguatge%digital%que%se%suma%a%la%comunicació%oral%i%escrita%en%diferents%llengües%i%al% saber%matemàtic%com%el%tercer%eix.%%

El% seu% desglossament% en% les% quatre% dimensions% que% engloben% les% 11% competències% bàsiques% digitals%és:%

% Imatge'2:'Dimensions'de'la'CB'Digital.'Font:'XTEC.'

En%el%cas%de%la%Dimensió%Instruments%i%Aplicacions%%farem%i%avaluarem%les%competències%2%i%3,%en% la%Dimensió%Tractament%de%la%Informació%i%organització%dels%entorns%de%treball%i%aprenentatge% les% farem% totes,% de% la% 4% a% la% 6% donat% que% desenvoluparen% un% grup% la% vostra% site.% La% dimensió% Comunicació%interpresonal%i%cololaboració%la%fareu%també%sencera%ja%que%serà%la%base%del%vostre% propi%Projecte%i%en%el%cas%de%la%Dimensió%de%la%Ciutadania,%civisme%i%Identitat%Digital%cap%d’elles% tot%i%que%veurem%una%pinzellada%i%els%aspectes%a%tenir%en%compte.%% És%convenient%establir%fites%d’avaluació%del%projecte%de%recerca,%per%la%qual%cosa%el%primer%que% haureu%de%fer%un%cop%comenci%–ja%que%al%llarg%del%primer%trimestre%el%que%farem%és%treballar%dos% temes%el%fet%de%formular'hipòtesi,'preguntes...%i%el%treball'en'equip–%serà%planificar%el%vostre% projecte%temporalment.%

Així%els%directors%dels%projectes%podrem%vetllar%i%veure%la%vostra%participació%individualment%i%al% llarg%del%procés%reconduir,%en%cas%necessari,%dinàmiques%no%desitjades%o%regular%aprenentatges% mitjançant% una% avaluació% formativa% i% obtenir% informació% per% poder% emetre% un% judici% personal% sobre%el%nivell%de%domini%de%la%competència%al%final%de%l’etapa.%Convé%tenir%en%compte%que%és% fàcil%fer%un%seguiment%individual%de%les%intervencions%dels%diferents%membres%ja%que,%en%moltes% eines% cololaboratives,% les% intervencions% hi% queden% registrades,% sobretot% això% ho% heu% de% tenir% present%per%no%fer%bajanades%que%no%toquen%en%documents%compartits,%treballs%compartits....%% L’equip%docent%és%que%ha%fixat%ja%els%%ítems%d’avaluació%del%grup%en%les%propostes%dels%objectius% i%heu%de%ser%curosos%per%arribar%en%finalitzar%el%projecte%de%recerca%a%un%assoliment%excelolent% de%la%vostra%feina.%

1.2.!Competències(i(criteris(de(la(matèria( L’adquisició% de% les% competències% bàsiques% de% l’àmbit% de% la% tecnologia% de% la% informació% i% la% comunicació% demana% maneres% específiques% de% treballar% que% en% potenciïn% el% seu% desenvolupament.%% Competència'

Nivell'1'

Nivell'2'

Nivell'3'

Nivell'4'

2.'Utilitzar'les' aplicacions'd’edició'de' textos,'presentacions' multimèdia,' tractament'de'dades' numèriques'per'a'la' producció'de' documents.' 3.'Utilitzar'les' aplicacions'bàsiques' d’edició'd’imatge'fixa,' so'i'imatge'en' moviment'per'a' produccions'de' documents'digitals' 4.'Cercar,'contrastar'i' seleccionar'informació' digital'adient'per'al' treball'a'realitzar,'tot' considerant'diverses' fonts'i'mitjans'digitals.'

1.%No%elabora% documents%es%limita%a% copiar%i%enganxar,%no% crea%res.%%

2.%Elabora%documents% fent%ús%de%les%funcions% més%bàsiques.%

3.%%Elabora%documents% fent%ús%de%les%funcions% estàndards.%

4.%Elabora%documents% complexos,%tot% utilitzant%les%funcions% estàndards%i%altres% segons%les%necessitats.%

1.%No%realitza%cap% producció,%es%limita%a% copiar%el%que%troba% sense%fer%res%més.%

2.%Realitza%produccions% multimèdia%senzilles%a% partir%de%materials% propis%o%aliens,%tot% aplicantkhi%les%funcions% bàsiques%dels% programes.% 2.% Realitzar% cerques,% valorar% la% informació% obtinguda%per%diverses% fonts% i% seleccionarkla% de%manera%adequada.%% %

3.%Realitza%produccions% multimèdia% elaborades.%

4.%Realitza%produccions% multimèdia%usant% funcions%complexes.%

2.% Realitzar% cerques% avançades,% valorar% críticament% la% informació% obtinguda% per% diverses% fonts% i% seleccionarkla% de% manera%adequada.%%

5.'Construir'nou' coneixement'personal' mitjançant'estratègies' de'tractament'de'la' informació'amb'el' suport'd’aplicacions' digitals.'

1.% No% tracta% cap% tipus% d’informació.%

1.% Organitzar% i% construir% nou% coneixement% tot% utilitzant% instruments% digitals%genèrics.% %

2.% Organitzar% i% construir% nou% coneixement% tot% utilitzant% instruments% digitals% específics,% mitjançant% les% seves% opcions%bàsiques.%% %

6.'Organitzar'i'utilitzar' un'entorn'personal'de' treball'i'aprenentatge' amb'eines'digitals'per' desenvoluparSse'en'la' societat'del' coneixement.'

1.% No% organitza% ni% usa% les% eines% digitals,% només% està% davant% l’ordinador% fent% tasques%personals.%

.1.%Organitzar%i%usar,%de% manera% pautada,% un% entorn% personal% d’aprenentatge,% que% inclogui% el% dossier% personal% d’aprenentatge,% utilitzant% aplicacions% bàsiques% de% cerca% i% creació,% i% de%

2.%Organitzar%i%usar,%de% manera% autònoma,% un% entorn% personal% d’aprenentatge,% que% inclogui% el% dossier% personal% d’aprenentatge,% utilitzant% aplicacions% bàsiques% de% cerca% i% creació% i,% amb% l’ajut%

3.% Realitzar% cerques% avançades% i% dinàmiques% en% diversos% contextos,% valorar% críticament% la% informació% obtinguda% per% diverses% fonts% i% seleccionarkla% de% manera%adequada.%% 3.% Organitzar% i% construir% nou% coneixement% combinant% diversos% instruments% digitals% i% emprant% les% opcions% bàsiques% d’instruments% específics.%% .3.% Organitzar,% usar% i% configurar,% de% manera% autònoma% amb% criteri% propi,% un% entorn% personal% d’aprenentatge,% que% inclogui% el% dossier% personal% d’aprenentatge,% utilitzant% aplicacions%

1.%No%treballa%amb%la% informació%que%troba% la%copia%literalment.%

7.'Participar'en' entorns'de' comunicació' interpersonal'i' publicacions'virtuals' per'compartir' informació.' 8.'Realitzar'activitats' en'grup'tot'utilitzant' eines'i'entorns'virtuals' de'treball' colXlaboratiu.'

comunicació.%% %

d’un% tutorial,% realitzar% sistemes% d’intercanvi% de%comunicació.%% %

1.%No%participa%amb%el% grup,%no%es%comunica% amb%el%professorat...%

1.%Comunicarkse%i% publicar%a%través%dels% sistemes%digitals%de% comunicació%més% habituals.%%

2.%Gestionar%sistemes% comunicatius% interpersonals%per% comunicarkse%i% publicarkhi%amb%criteris% d’adequació.%%

1.%No%realitza%cap% activitat%en%grup%usant% el%Google%Educatiu.%

1.%Participar%en% activitats% cololaboratives%en% entorns%virtuals%usant% les%seves%funcionalitats% elementals.%%

2.%Participar%i% desenvolupar%activitats% cololaboratives%tot% seleccionant%les%eines% bàsiques%més% convenients%en%cada% cas.%%

avançades% de% cerca,% i% aplicacions% estàndards% de% creació% i% de% sistemes% d’intercanvi% de%comunicació.%% 3.%Organitzar%i% gestionar%sistemes% comunicatius% interpersonals%per% comunicarkse%i% publicarkhi%amb%criteris% d’adequació.%% 3.%Participar,% desenvolupar,% organitzar%i%gestionar% un%entorn%de%treball% cololaboratiu,%i% realitzarkhi%activitats% cololaboratives.%%

A% més% a% més% de% cara% al% treball% en% equip% i% el% fet% d’establir% abans% de% començar% hipòtesi,% preguntes,%objectius...%es%valorarà:% Competència'

Nivell'1'

Nivell'2'

Nivell'3'

Nivell'4'

Llegeix'i'comprèn'la' informació'de'cada' exercici.' Analitza'la' informació'

1.%No%s’ho%mira%i%no% li%interessa.%

2.%Llegeix%però%no% compren%totes%les% idees.% 2.%identifica%la% qüestió,%fa%la%feina% sense%desestimar% informació...%

3.%Llegeix,%comprèn%i% raona.%

Treballa'de'forma' autònoma.'

1.%No%treballa%de% forma%autònoma.%

3.%Treballa%però% demana%ajuda.%

Participa'en' l’elaboració'de'les' solucions'en'grup.' S’integra'i' contribueix'al' treball'del'grup' (exercicis:''')' Comunica'la'solució' correcta.''

1.%No%participa.%

2.%Fa%les%tasques% encomanades% seguint%les% indicacions.% 2.%Participa%però% poc.% 2.%Respecte%les% idees%dels%altres,% mostra%interès.%

3.%participa%i%mostra% interès%i%aporta% informació.%

4.%llegeix,%comprèn,% raona,%interpreta%i% resol.% 4.%Amplifica%la% qüestió,%cerca%més% dades%per%aportar%la% solució%i%ho%expressa% de%manera%clara,% sintètica%i%coherent.% 4.%Treballa%amb% autonomia%i%aporta% solucions% (iniciativa).% 4.%Aporta%idees,%pot% coordinar%el%treball% o%el%resultat%final...% 4.%Aporta%idees%al% treball%en%grup.%

2.%Comunica%la% solució%correcta%nua% d’explicació.%

3.%Comunica%la% solució%correcta% però%de%forma% incompleta.%

Treball' en' grup;' flexibilitat,' paciència,' escolta,' responsabilitat,' amabilitat,' generositat,' capacitat'de' conciliació'' ' Pregunta'general'i' derivades' ' '

1.% No% desenvolupa% les% actituds% i% habilitats% per% treballar% en%grup.% %

2.%Cal%formularkla% millor,%se'n%poden% derivar%altres%però% no%es%pot%plantejar%

3.%Està%ben% formulada,%se'n% poden%derivar%altres% i%es%pot%plantejar%la%

1.%Expressa%només% les%dades%sense% resumir%o%sense% sintetitzar%(depèn% del%problema)%

1.%No%s’integra%al% treball%del%grup%ni% mostra%cap%interès,% va%a%la%seva.% 1.%No%comunica%cap% solució%o%expressa% una%que%resulta%del% tot%arbitrària,% allunyada...%

1.%No%està%ben% formulada%i%no%se'n% pot%derivar%cap%altre % %

3.%Identifica%la% qüestió,%respon%amb% les%dades%rellevants,% fa%la%feina.%%

3.%Participa,%aporta% idees...%

4.%Comunica%la% solució%correcta% acompanyada%de% l’explicació%i%el% concepte%a%que%fa% referència%en%el% context%del% problema.% 2.% Desenvolupa% 3.% Desenvolupa% les% 4.% Desenvolupa% les% algunes% de% les% actituds% i% habilitats% actituds% i% habilitats% actituds% i% habilitats% per%treballar% per%treballar% per%treballar% en%grup.% en%grup%% en%grup%.% anant%més%enllà% % creant%un%bon%clima% de%treball.% 4.%Està%ben% formulada%i%se'n%pot% derivar%la%hipòtesi%

una%hipòtesi%

hipòtesi%

1.3.!Infografia(de(les(competències(bàsiques(en(l’àmbit(digital(

% % % %

2.! El(portafoli(personal(i(grupal.( El% portafolis' digital!és% un% dossier% evolutiu% que% recull% documents% digitals% que% descriuen% i% ilolustren%l'itinerari,%l'experiència%i%les%competències%de%l’alumnat%que%s’han%generat%al%llarg%de% tot%el%curs%acadèmic.%%% En%el%nostre%cas%tindrà%el%format%de%%pàgina%web%amb%dos%apartats:% Currículum%personal%o%presentació%del%vostre%portafoli,%el%disseny%el%feu%vosaltres%i%pot% canviar%al%llarg%del%primer%trimestre%però%no%anant%més%enllà%del%mes%de%gener.%% •! Diari%de%les%activitats%realitzades%amb%el%grup%un%cop%engegat%el%PdR%i%formats%els%grups% i% compartit% amb% el/la% tutor/a% del% PdR% i% amb% els% components% del% grup.% Les% activitats% seran% la% planificació,% el% dossier% i% presentació% del% treball,% l’índex% provisional...% que% també% perquè% jo% pugui% corregirkho% haureu% de% penjar% en% el% Classroom% d’eines% de% recerca%de%la%vostra%classe.% •!

EXERCICI'XX' El% primer% exercici% que% fareu% en% el% segon% trimestre% o% en% acabar% el% primer% trimestre% serà% la% creació% del% portafoli.% Per% ferklo% cal% obrir% el% google% Educatiu,% anar% a% sites% i% crear% un% portafolis% que%s’ha%de%dir:%Portafolis%–nom%del%PdR–%cognom–curs–components.%

3.! Com(fer(una(recerca( EXERCICI'1' Potser%hem%començat%ja%a%ferknos%preguntes%i%potser%caldria%aprofundir%més%amb%el%significat% de%la%matèria,%per%tant,%us%proposo,%davant%l’ordinador%cercar%el%següent:% Troba%el%màxim%de%sinònims%d’eina.% •! Cerca%la%definició%de%recerca%i/o%investigació.% •! Quina%és%la%traducció%del%mot%recerca%i/o%investigació.% •! Quin%és%l’origen%del%mot%recerca%i/o%investigació.% •!

Abans% de% començar% l’assignatura% vull% que% mireu% dues% fotografies% i% penseu% que% esteu% en% les% èpoques%anteriors%a%Galileu%Galilei:%

Imatge'3:'Terra'quadrada'i'rodona.'Font:'Santos,'2011;'Apollo'17,'1972.'

“Galileo!Galilei,!conegut!als!Països!Catalans!com!Galileu!(15!de!febrer!de!1564@8!de!gener!de! 1642)! va! ser! un! físic,! matemàtic,! i! filòsof! italià! que! va! tenir! un! paper! important! durant! la! Revolució! Científica.! Va! millorar! el! telescopi,! i! per! tant,! l'observació! astronòmica,! i! va! donar! suport!a!la!teoria!Heliocèntrica!de!Nicolau!Copèrnic.!! EXERCICI'2' Quines%eren%les%hipòtesi%de%cada%imatge%que%hem%vist?%Quines%eren%les%seves%preguntes%o%els% seus%objectius?% Plantejament%o%forma%de%resoldrekho:%I,%p,%P%–formulació%de%diferents%hipòtesi%individual,%amb% el%company%i%en%grup%a%la%pissarra%tipus%pluja%d’idees,%o%també%amb%google%apps,%tractament%de% texts% compartit% en% gkp% i% arribar% a% conclusions.% S’han% de% compartir% els% documents% fets% al% Classroom.%La%penja%un%i%posa%el%nom%dels%cololaboradors.% De%vegades%a%Galileu%Galilei%se%l'anomena!"el!pare!de!l'observació!astronòmica",!el!"pare!de!la! física!moderna1"!el!"pare!de!la!ciència",!i!el!"pare!de!la!ciència!moderna".!Stephen%Hawking%diu! "Galileu,!potser!més!que!qualsevol!altra!persona,!fou!el!responsable!del!naixement!de!la!ciència! moderna"!(Wikipedia,%2011).% Encara%que,%la%veritable%discussió%la%varen%tenir%entre%les%teories%de%Ptolomeu%i%Copèrnic,%com% suposo%que%ja%haureu%deduït:% “Claudi% Ptolemeu% (en% grec% antic:% Κλα$διος) Πτολε-α.ος,% Klaudios% Ptolemaios);% Circa% 85k Circa% 165,% altres% autors% diuen% c.% 100kc.% 170)% va% ser% un% astrònom,% geògraf% i% matemàtic% grec% egipci,% anomenat% comunament% Ptolemeu% o% Tolemeu...Va% viure% i% va% treballar% a% Alexandria,% Egipte% (es% creu% que% en% la% famosa% Biblioteca% d'Alexandria).%Va%ser%astròleg%i%astrònom%i%hereu% de%la%concepció%de%l'Univers%donada%per%Plató%i% Aristòtil,...% creia% que% la% Terra% estava% immòbil% i% ocupava% el% centre% de% l'Univers,% i% que% el% Sol,% la% Lluna,% els% planetes% i% les% estreles,% giraven% al% seu% voltant%”%Wikipedia%(2011)%–teoria%geocèntrica.% “Nicolau%Copèrnic%(Toruń,%19%de%febrer%de%1473k Frombork,% 24% de% maig% de% 1543)% va% ser% un% astrònom% polonès,% també% conegut% com% a% Mikołaj% Kopernik% (en% polonès)% o% Nicolaus% Copernicus%(en%llatí).%Va%ser%el%primer%astrònom% ! a% formular% un% àmplia% cosmologia% heliocèntrica% Imatge'4:'Concepcions'de'la'Terra.'Font:'Santos,'2011. que% va% desplaçar% la% Terra% com% a% centre% de% l'univers.% El% seu% llibre,% “De! revolutionibus! orbium! coelestium”% (Sobre% les% revolucions% de% les% %%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%% 1

%http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei%k%cite_notekEinsteink5%

10%

esferes%celestes),%expressa%el%seu%deute%amb%les%obres%d'Azarquiel%i%AlkBattani%%publicat%el%1543,% just% abans% de% la% seva% mort,% és...el% punt% de% partida% de% la% moderna% astronomia.% El% seu% model% heliocèntric,%amb%el%Sol%al%centre%de%l'univers,%ha%demostrat%que%els%moviments%observats%dels% objectes% celestes% poden% explicarkse% sense% suposar% que% la% Terra% és% en% repòs% en% el% centre% de% l'univers.%La%seva%feina...sovint%es%coneix%com%la%Revolució%copernicana%o%Revolució%de%Copèrnic% i% establí% les% bases% que% permetrien% a% Galileu% i% Isaac% Newton% de% culminar% la% revolució% astronòmica% —en% passar% d'un% univers% geocèntric% a% un% cosmos% heliocèntric—% i% capgirar% de% manera% irreversible% la% visió% del% cosmos% prevalent% fins% aleshores”% (Wikipedia,% 2010)% –teoria% heliocèntrica.% Per% tant,% haurem% de% diferenciar% entre% la% veritat,% % i% el% Projecte% de% Recerca% que% fareu.% % Michel% Foucault%(1926k1984)%va%dir%que%la%veritat%més%que%estar%a%l%nivell%dels%signes%i%les%significacions,% té%ha%veure%amb%les%polítiques%dels%enunciats%(entenem%les%polítiques%com%les%diferents%línies%a% seguir%donat%un%determinat%enunciat%o%hipòtesi%i%ara%ja%hem%solucionat%la%prova%inicial).%% La% veritat% no% depèn% tant% d’un% “canvi! de! contingut! –! refutació! d’antics! errors,! formulació! de! noves!veritats!–,!no!és!tampoc!una!alteració! de! la! forma! teòrica! –! renovació! del! paradigma!(marc%sobre%la%manera%de%pensar% i%fer),!modificació!dels!conjunts!sistemàtics!–! el! que! està! en! joc,! és! el! que! regeix! els! enunciats....el! que! constitueix! un! conjunt! de! proposicions! acceptables! científicament! i! susceptibles! de! ser! verificades! o! invalidades! mitjançant! procediments! científic....problema!de!política!de!l’enunciat! científic”!”(Foucault,%1999,%p.188)% La%conclusió%és%que%per%fer%qualsevol%recerca% cal% primer% de% tot% tenir% clara% la% hipòtesi% de% partida,% tenir% clars% els% objectius,% les% preguntes% a% fer% i% així% començar% perfectament%la%investigació.%

4.! Apartats( d’una( recerca( o( investigació( Qualsevol%PdR%haurà%de%contenir%el%següents% apartats:% •! Marc% teòric:% coneixements% fins% el% moment% actual% del% nostre% camp% d’investigació.% Imatge'5:'Què'és'què?'Font:'Tonucci,'1975' •! Delimitació%del%problema:%% o! Hipòtesi%i/o%objectius% o! Preguntes%

11%

o! Establiment% de% les% metodologies% de% la% investigació% i% dels% instruments% que% es% faran%servir% o! Comprovació%i%comparació%amb%la%delimitació%del%problema%(hp%o%obj)% o! Acceptació%o%refutació.% •! Marc% metodològic:% coneixements% realitzats% al% llarg% de% les% fases% de% comprovació,% comparació,%acceptació%o%refutació.% •! Conclusions%(que%poden%formar%part%del%marc%metodològic).% •! Comunicació%i%difusió%de%la%recerca.%

4.1.!

El(marc(teòric.(

Elaborar% un% marc% teòric% vol% dir% llegir% i% ordenar% el% material% bibliogràfic% de% referència% sobre% la% qüestió% a% estudiar% (llibres,% revistes% especialitzades,% etc.).% Es% tracta% d’un% apropament% a% la% bibliografia%que%ha%de%permetre%que%us%situeu%en%el%tema%i%manejar%els%conceptes%fonamentals% que%us%permetran%interpretar%posteriorment%les%dades.%No%es%tracta%que%llegiu%20%llibres%sobre% la% “pesca! en! el! Llobregat”% de% diferents% autors,% es% tracta% de% trobar% un% conjunt% de% lectures% mínimes%imprescindibles%–llibres,%articles%en%revistes%especialitzades,%webs...–%que%us%permetin% adquirir%els%coneixements%bàsics%per%moure%‘us%en%aquell%camp%que%voleu%investigar%i%saber%en% quina%direcció%podeu%trobar%les%respostes.%% El%treball%d’aclariment%teòric%ha%de%començar%amb%la%revisió%i%ruptura%amb%els%prejudicis%i%falses% evidències%que%creen%en%nosaltres%la%ilolusió%que%ja%entenem%les%coses%perquè%ja%disposem%dels% instruments%conceptuals%necessaris.%% “NOMÉS%SÉ%QUE%NO%SÉ%RES”% Ara%bé%Sòcrates,%l'autor,%%és%famós%pel%fet%que%va%crear%la%maièutica%que%és%el%mètode%inductiu% que% li% permetia% portar% a% l’alumnat% a% la% resolució% de% problemes% que% es% plantejaven% per% mitjà% d’hàbils% preguntes% amb% les% quals% la% lògica% iloluminava% l’enteniment,% per% tant,% una% bona% pregunta%guiarà%perfectament%a%una%bona%recerca.%El%pes%i%la%naturalesa%del%marc%teòric%és%molt% variable%i%dependrà%de%cada%treball.%% La% majoria% dels% estudiants,% sobretot% d'ESO,% no% troben% cap% afinitat% –bé,% troben% algunes–% amb% tot%el%conjunt%de%matèries%que%fan,%no%troben%la%matèria%de%la%seva%vida%–ja%que%normalment% tot%està%idealitzat,%per%tant%el%primer%pas%serà–%conèixer%bé%com%és%un%mateix,%per%tant%farem% un% parell% d'exercicis% que% ens% portaran% a% reflexionar% sobre% la% nostra% infantesa,% els% nostres% amics/cololegues% i% que% és% el% que% més% ens% agrada% fer.% Aquest% serà% el% nostre% personal% i% intransferible%marc%teòric.% EXERCICI'3! Normalment! els! treballs! somiats! es! creen,! no! es! troben,! per!tant!no!se!solen!trobar!amb!els!mitjans!tradicionals.!El! primer!pas!és!conèixer!bé!a!un!mateix.!!De!quin!color!és!el! teu!paracaigudes?! Haurem% de% fer% una% introspecció% i% reflexionar% sobre% Imatge' 6:' Roda' de' la' vida.' Font:' Adaptació' pròpia'de'Clark'2012' nosaltres% de% forma% positiva,% sent% el% primer% exercici% la%

12%

resolució% de% la% roda' de' la' vida.% % Tenim% molts% punts% a% desenvolupar,% per% exemple,% forma% física/salut,% carrera% professional/estudis,% riquesa% desitjada/diners% desitjats,% creixement% personal,% nivell% d’autoestima/espiritual,% diversió/oci,% amor/o% no,% amics/família,% entorn% físic/llar,% habitació% per% fer% la% feina,% estil% de% vida...% Heu% d’escollir% els% 8% que% creieu% principals% i% posarklos%sobre%la%roda.%

Imatge'7:'Continuació'roda'de'la'vida'i'comentaris.'Font:'Adaptació'pròpia'de'Clark'2012.'

Un% segon% pas% és% pintar,% si,% pintar,% indicant% el% teu% nivell% de% satisfacció% amb% les% diferents% categories%que%heu%escollit,%fent%una%marca%en%els%radis%del%segment%i%indicant%el%centre%gens% satisfet% i% el% perímetre% totalment% satisfet,% desprès% uniu% les% marques% i% coloreu% el% centre.% Un% cercle%totalment%acolorit%vol%dur%que%esteu%totalment%satisfet%mentre%que%si%està%parcialment% acolorit%indicarà%quines%parts%necessiten%mes%atenció.% Ara,%només%cal%que%penseu%en%quines%tasques%us%fan%“volar%coloms”%és%a%dir,%aquelles%activitats% –%jocs,%aficions,%esports,%matèries%–%que%feu%lliurament%sense%necessitat%que%algú%us%ordeni%ferk les.%%Anotakho%al%costat%del%cercle.%% Ara%responent%a%la%frase%de%George%Kinder%“%Tots!portem!dins!una!ànsia!secreta...!que!a!mesura! que!passa!el!temps!i!la!vida!es!converteix!en!un!pesar!secret,!i!és!diferent!per!tots...!cal!que!tots! nosaltres!portem!allò!que!duiem!tancat!al!cor!a!ser!real”!intenta%lligar%allò%que%t’agrada%amb%el% cercle.%% L’apartat%final,%consisteix%en%agafar%un%munt%de%papers%i%anotar%en%ells%Qui%soc?%I%en%cada%un% anotar%un%rol%que%acompliu,%acomplerts%els%rols,%torneu%al%primer%full%i%podeu%escriure%aquells% trets%que%us%agraden%de%cada%rol.%%% La% vostra% tasca% és% arribar% a% l'apartat% dels% vostres% objectius.% Un% cop% fet% cal% que% el% pengeu% al% Classroom.%

Imatge'8:'Rols'i'característiques.'Font:'Adaptació'pròpia'de'Clark'2012.'

13%

4.2.!El(marc(metodològic:(recollida(i(tractament(de(la(informació.(( Ja% des% del% moment% de% la% primera% planificació% d'un% treball% caldrà% que% us% enfronteu% amb% la% qüestió% bàsica% de% pensar% quina% mena% d'informació% necessiteu% per% abordar% el% problema,% d'on% treure% aquesta% informació% i% a% quin% tractament% en% fareu.% Evidentment% durant% el% transcurs% del% treball%això%s'anirà%modificant%en%funció%de%la%realitat%i%les%dificultats%amb%que%us%trobeu,%però% és%essencial%considerarkho%des%de%l'inici%entre%altres%raons%perquè%aquí%és%on%es%determinen%els% procediments% i% tècniques% que% haureu% de% posar% en% joc% i% en% l'aplicació% de% les% quals% sereu% avaluats.% Podeu% fer% un% cronograma% destinant% el% temps% a% cada% tasca% a% fer.% Com% ja% us% he% comentat%la%planificació%no%la%fareu%fins%tenir%els%grups%fets!%

4.3.!Les(conclusions.( Les% conclusions% tenen% el% caràcter% d’un% resum% o% síntesi% de% resultats% en% què% s’espera% que% exposeu%sintèticament%allò%que%heu%fet%i%fins%on%heu%arribat,%però%també%és%necessari%fer%una% valoració% del% propi% procés% de% recerca% i% analitzar% les% causes% dels% seus% èxits,% fracassos% i% limitacions.% Seria% desitjable% també% que% s’anés% una% mica% més% enllà% de% la% mera% exposició% objectiva% de% resultats,%que%s’entrés%en%el%terreny%de%la%reflexió%personal%sobre%les%conseqüències%pràctiques% o%sobre%possibles%implicacions%generals%i%extrapolacions%dels%resultats%obtinguts.%En%aquest%cas,% és% imprescindible% explicitar% que% es% tracta% precisament%de% consideracions%personals%que% no% es% desprenen%directament%dels%resultats%de%la%recerca.% Aquestes% són% algunes% de% les% qüestions% que% poden% orientar% la% redacció% de% l’apartat% de% conclusions:% •! Recull%i%presentació%sintètica%dels%resultats%obtinguts.% •! Valoració% dels% resultats:%per% què% és% important% o% significatiu% allò% que% s’ha% trobat% o% aconseguit?% •! Valoració% de% l’estratègia% metodològica:%s’ha% pogut% respondre% satisfactòriament% la% pregunta% inicial%%de% forma% completa% o% parcial?% S’han% assolit% els% objectius% proposats?% Fins%on%s’ha%arribat%i%per%què?% •! Obstacles%i%problemes%que%puguin%haver%aparegut%durant%la%recerca,%com%han%influït%i% com%s’han%intentat%resoldre.% •! Prospectiva:%com%es%podria%prosseguir%o%refer%la%recerca%per%tal%de%millorarkla%o%ferkla% avançar?% •! Valoració% personal%de% tot% el% procés% de% recerca% i% del% què% s’ha% après.% Extrapolacions% possibles% dels% resultats% a% d’altres% àmbits,% conseqüències% pràctiques% ...% ,% explicitant% clarament% si% es% tracta% de% conclusions% personals% que% no% es% deriven% directament% dels% resultats%del%treball.%

5.! Raons( per( fer( una( recerca,( hipòtesi,...( ,( què,( qui,( com( i( per( a( què?( Abans%de%fer%una%recerca,%una%investigació…%prendre%una%decisió%cal%i%és%necessari%ordre.%

14%

Què%és%l'ordre??%% •! Alguna%cosa%a%la%que%no%estem%mai%acostumats??& •!

Bé,%en%el%cas%d’una%recerca%aquest%ordre%és%una%guia%que%conté%una%planificació%que%serveix%per% desenvoluparkla%i% que% en% la% majoria% dels% casos% segueix%un% esquema.% Totes% les% planificacions% i% guies% serveixen% de% "plantilla"% ja% que% després% de% ben% segur% que% allò% que% hem% planificat% no% s'acomplirà.%Raons%del%destí???% Per%tant,%suposo%que%és%fàcil%primer% de% tot% elegir% un% tema% però% no.....encara% no% toca.%Hauríeu%de% pensar% ara% en% qualsevol% moment% de% la% vostra% vida% en% el% qual% heu% escollit%entre%dos%o%més%opcions,%la% raó%és%que%abans%d'escollir%el%tema% vull% que% reflexioneu,% penseu% en% un% moment% passat% i% mireu% si% vareu% seguir% els% passos,% si% vareu% pensar% en% alguna% cosa% que% us% va% fer% Imatge'9:'Procés'd'investigació'simple' escollir% una% opció,% la% raó,% i% que% no% sigui%decidir%entre%una%hamburguesa%i%un%plat%d'amanida%que%començarem%a%parlar%de%règims,% de%preocupacions,%d’etilismes%o%de%com%em%veig%i%com%em%veuen.% EXERCICI'4' Quin%objectiu/hipòtesi%us%vau%marcar?%Hi%havia%alguna%qüestió%que%en%derivava?% Plantejament%o%forma%de%resoldrekho:%I,%p,%P%–formulació%de%diferents%hipòtesi%individual,%amb% el%company%i%en%grup%de%4,%agrupació%per%objectius%comuns.%Es%necessita%pauta%i%DINAk3.% Cada%dia%tots%rebem%milions%d'estímuls%que%ens%generen%un%munt%d'emocions,%des%de%l'alegria% fins%a%la%tristesa,%passant%per%la%pot,%l'ira...%(si%heu%vist%aquest%estiu%Inside%Out%k%del%revés%k)%ja% sabeu%de%què%parlo.%Un%projecte,%qualsevol%treball%de%classe%normalment%té%implícit%el%fer%de% ferkse%una%o%més%preguntes%per%trobar%les%seves%respostes%que%a%vegades%ja%coneixem%abans%de% començar%però%a%les%quals%hem%d'afegit%alguna%cosa%nostra,%li%donem%un%toc%personal.%% Quan% ens% formulem% una% pregunta% i% ja% sabem% la% resposta% es% parla% d'hipòtesi.% Un% exemple% de% pregunta% a% fer% seria:% A% quina% velocitat% circulen% els% cotxes% per% la% vorera% de% l'esquerra% a% l'autopista%del%Garraf.%Però%com%podríem%plantejar%la%resposta%abans%que%la%pregunta%seria%una% hipòtesi%del%tipus:%la%velocitat%dels%cotxes%que%circulen%per%la%vorera%de%l'esquerra%de%l'autopista% del%Garraf%ho%fan%a%més%velocitat%de%la%permesa.% Tot%i%ser%molt%simplista%ja%que%normalment%ens%fem%preguntes%en%ciències%socials%i%formulem% hipòtesi% per% les% ciències% experimentals% i% no% sempre% es% compleixen% és% una% bona% manera% de% començar.%La%veritat%és%que%no%es%poden%derivar%preguntes%de%les%hipòtesi%i%quan%aquesta%no%és% certa%només%podem%dir%que%no%es%compleix%però%no%podem%dir%que%no!!)%

15%

5.1.!Hipòtesi( Una%hipòtesi%és%una%proposició%acceptable%que%s'ha%fet%a%través%de%la%recollida%d'informació%i% dades,% encara% que% no% estigui% confirmada,% serveix% per% respondre% de% forma% temptativa% a% un% problema%amb%base%científica.

Una%hipòtesi%de%treball%és%una%proposició%que%es%pot%verificar%o%no%científicament%per% mitjà%d'un%experiment%o%de%l'observació.% •! Una%proposició%que%ha%estat%comprovada%és%un%teorema.%% •! Un%conjunt%de%teoremes%forma%una%teoria.%% •! Així% doncs,% la% hipòtesi% és% un% dels% passos% del% mètode% científic% desenvolupat% durant% el% segle%XX.% •!

Una%hipòtesi%pot%usarkse%com%una%proposta%provisional%o%pot%ser%una%predicció%que%ha%de%ser% verificada.% En% el% primer% cas,% el% nivell% de% veracitat% que% s'atorga% a% una% hipòtesi% dependrà% de% la% mesura%en%què%les%dades%empíriques%donen%suport%a%l'afirmat%en%la%hipòtesi%i%per%tant%parlarem% de% procés% de% validació% de% la% hipòtesi.% Aquest% procés% pot% realitzarkse% mitjançant% confirmació% (per%a%les%hipòtesis%universals)%o%mitjançant%verificació%(per%a%les%hipòtesis%existencials).% És%molt%semblant%establir%hipòtesi%a%establir%preguntes%ja%que%una%hipòtesi%és%una%pregunta%de% la%qual%sospitem%la%resposta.%% Exemple:%% •! Com%han%evolucionat%les%alçades%dels%gratacels%a%Nova%York%al%llarg%del%segle%XX?% El%treball%serà%visitar%(virtualment)%gratacels%de%les%diferents%èpoques%del%segle%XX%a%NY.% •! Em% sembla% que% a% mesura% que% ha% avançat% el% segle% XX% l’alçada% dels% gratacels% a% NY% ha% augmentat.%% Aquesta%afirmació%seria%una%possible%resposta%a%la%pregunta%i%ens%donaria%un%treball%similar%tot%% que% mentre% que% la% resposta% a% la% primera% pregunta% només% és% la% resposta% en% el% segon% cas% haurem%de%dir%si%és%certa%o%no%i%si%és%certa%en%quina%mesura.%% Després%de%formular%un%problema,%l'investigador%enuncia%la%hipòtesi,%que%orientarà%el%procés%i% permetrà%arribar%a%conclusions%concretes%del%projecte%que%just%acaba%de%començar.

Tota%hipòtesi%constitueix,%un%judici%o%proposició,%una%afirmació%o%una%negació%d'alguna% cosa.%No%obstant%això,%és%un%judici%de%caràcter%especial.%% •! Les% hipòtesis% són% proposicions% provisionals% i% exploratòries% i,% per% tant,% el% seu% valor% de% veracitat%o%falsedat%depèn%críticament%de%les%proves%empíriques%disponibles.%En%aquest% sentit,% la% replicabilitat% dels% resultats% és% fonamental% per% confirmar% una% hipòtesi% com% a% solució%d'un%problema.% •! La% hipòtesi% d'investigació% és% l'element% que% condiciona% el% disseny% de% la% investigació% i% respon%provisionalment%al%problema,%veritable%motor%de%la%investigació.%% •! Una% hipòtesi% es% considera% explicació% i% per% tant% pren% cos% com% a% element% fonamental% d'una% teoria% científica,% quan% el% coneixement% existent% en% l'àrea% permet% formular% •!

16%

prediccions% raonables% sobre% la% relació% de% dos% o% més% elements% o% variables% i% és% verificable%amb%l'estadística.%% Aquesta%hipòtesi%indica%el%tipus%de%relació%que%s'espera%trobar:% Descriu%alguna%o%algunes%propietats%de%la%relació%entre%A%i%B.% •! El%primer%element%A%és%la%causa%del%segon%B.% •! Quan%es%presenta%això,%A%llavors%passa%allò,%B.% •! Quan%això%sí,%A,%llavors%allò%no,%B.% •!

Perquè%sigui%admesa%com%a%cos%de%coneixement%científic,%la%hipòtesi%ha%de%poder%establir%una% quantificació% determinada% o% una% proporció% matemàtica% que% permeti% la% seva% verificació% estadística.%

Una%hipòtesi%ha%d'incloure:%

Unitats%d’observació:%subjectes%o%objectes%que%es%vol%estudiar. •! Variables:%atributs%mesurables%dels%quals%podem%establir%indicadors,%per%exemple%edat,% temps...% •! Direcció%de%la%relació:%expectatives%i%intuïcions%sobre%el%problema%d’estudi.% •!

Segons%la%relació%que%formula%la%hipòtesi,%se%sol%distingir%entre%variables%independents%(causes,% factor%desencadenant)%i%variables%dependents%(efectes,%conseqüència).% El% factor% desencadenant% (variable% independent)% se% sol% produir% espontàniament% en% les% investigacions% que% es% basen% en% l’observació;% en% canvi,% en% les% experimentals% és% manipulat% per% l’investigador.% D’altra% banda,% la% variable% dependent% varia% d’acord% amb% els% canvis% o% modificacions%de%la%variable%independent.%Per%tant%podem%dir%que%les%hipòtesi%són%constituïdes% per%proposicions%condicionals,%com%si%parléssim%d'una%equació%ja%que%afirmen%com%a%vertader%la% condició%que%un%altre%enunciat%ho%sigui:%

“Si%A,%aleshores%B”% Com%a%eina%metodològica,%la%hipòtesi%explica%o%prediu%la%relació%entre%dues%o%més%variables%i%es% formula%en%una%proposició%simple.%Les%proposicions%simples%són%oracions%que%transmeten%una% única% idea.% S’expressen% a% través% d’enunciats% o% oracions% declaratives.% A% diferència% de% la% pregunta,% que% expressa% dubte% o% incertesa,% la% hipòtesi% expressa% una% resposta,% tot% i% que% provisional,% al% problema% d’investigació.% Per% això% s’enuncia% en% forma% declarativa.% Només% les% oracions%declaratives%transmeten%una%proposició,%que%pot%ser%una%afirmació%verdadera%o%falsa. L’oració%declarativa%ha%de%tenir%subjecte%(cosa%sobre%la%qual%afirmem%o%neguem%alguna%cosa),% verb%(acció%o%estat%del%subjecte)%i%predicat%(allò%que%s’afirma%o%nega%del%subjecte).

Galileu% és% considerat% el% creador% del% mètode% experimental% hipotètickdeductiu% del% qual% resulta% l’ús% conscient% de% les% hipòtesi% i% la% seva% inserció% en% el% món% de% la% recerca.% En% els% seus% escrits% Dialogo!sopra!i!due!masimi!i!sistemi!del!mondo!i%Discorsi!et!dimostrazioni!matematiche!intorno! a!due!nuve!scienze%reprodueix%les%successives%etapes%en:%

17%

1.! Observació% o% delimitació% del% problema% a% partir% del% qual% establir% el% marc% teòric% (ja% en% parlarem).% 2.! Formulació%d’una%hipòtesi%explicativa% 3.! Desenvolupament%de%conseqüències%o%preguntes.% 4.! Investigació.% Nosaltres% li% diríem% a% les% etapes% 3% i% 4% comprovació% empírica,% comparació% amb% el% context% i% acceptació%refutació%i%comunicació%i%difusió%de%la%recerca.% Una%hipòtesi%ben%formulada%ha%de%ser: •!

Clara:%no%ha%de%contenir%paraules%ambigües%o%poc%definides.%Els%diversos%components% s’han% de% definir% amb% termes% clars% i% concrets.% Els% termes% abstractes,% sense% referents% empírics%o%valoratius%no%són%adequats,%perquè%no%podran%comprovarkse%objectivament. Verificable.%Les%variables%s’han%de%definir%de%manera%operacional,%és%a%dir,%de%manera% que% es% puguin% mesurar% i% controlar,% per% tal% que% altres% investigadors% puguin% refutar% o% corroborar% la% investigació.% Per% tant,% tota% hipòtesi,% en% el% camp% de% la% investigació% científica,%ha%d’estar%subjecta%a%referències%i%a%una%contrastació%empírica.% Objectiva.% No% poden% incloure% judicis% de% valor,% del% tipus% "tal% element% o% condició% és% millor%o%pitjor%que%tal%altra",%sinó%plantejar%objectivament%el%que%l’investigador%postula% que%passa%en%realitat.% Comprovable.% La% hipòtesi% s’ha% de% poder% comprovar% amb% els% recursos% i% les% tècniques% d’investigació% disponibles.% Aquesta% comprovació% empírica% pot% basarkse% en% dades% recollides% amb% diversos% mètodes:% testimoni% de% protagonistes,% documents,% citacions% textuals,% càlculs% matemàtics,% operacions% de% laboratori...% Per% exemple,% en% una% recerca% de%sociologia%empírica%s’utilitza%entrevistes%i%qüestionaris%a%mostres%de%subjectes;%una% recerca% historiogràfica% es% basa% en% l’anàlisi% de% documents,% en% ciències% naturals% es% fan% experiments...% Pertinent,%tant%pel%que%fa%al%fenomen%que%estudia%com%al%cos%teòric%que%la%sosté.%D’una% banda,%ha%de%referirkse%a%aspectes%de%la%realitat%que%no%han%estat%investigats,%ja%que%un% objectiu%de%l’activitat%científica%és%la%producció%de%nou%coneixement.%De%l’altra,%s’ha%de% basar%en%el%coneixement%científic%ja%comprovat%i%prendre’l%com%a%punt%de%partida%per% analitzarkne%les%dades.% Ben'enunciada.%La%forma%sintàctica%de%la%hipòtesi%és%la%d’una%proposició%simple.%En%cap% cas%ha%de%tenir%forma%d’interrogant,%exclamació,%prescripció%o%desig.%

•!

Un% cop% identificat% el% problema% i% expressada% la% hipòtesi,% s’ha% d’organitzar% un% experiment% per% comprovarkne% la% validesa.% Caldrà% fer% el% que% anomenem% una% deducció.% %En% la% deducció,% l’experiment%es%clarifica:%hi%ha%una%acció%i%el%resultat%esperat.%Si%el%resultat%de%l’experiment%és%el% que%havíem%previst,%haurem%comprovat%que%la%hipòtesi%funciona. Si% el% resultat% de% l’experiment% coincideix% amb% %l'esperat,% podrem% afirmar% que% la% hipòtesi% funciona,% si% el% resultat% s’oposa% a% les% nostres% previsions,% caldrà% tornar% a% formular% o% canviar% la% hipòtesi%inicial.%Convé%distingir%els%resultats%de%les%conclusions,%perquè%es%tracta%de%coses%ben% diferents.%%

18%

Les% conclusions% (com% ja% hem% vist)% són% una% interpretació% que% fan% una% o% més% persones% dels% resultats,% i% depenen,% per% tant,% de% les% seves% idees% i% dels% seus% coneixements.% Uns% mateixos% resultats%poden%ser%entesos%de%moltes%maneres%per%persones%diferents. EXERCICI'5' De%la%notícia%que%teniu%a%les%mans,%creeu%un%document%amb%google%i.....% 1.! Copieu%el%titular%escollit% 2.! Generem% entre% tota% la% classe% diferents% tipus% de% pregunta% que% ens% suggereixi% aquest% titular.(G)% 3.! Discutim%quines%creiem%més%adients.%(g)% 4.! Comprovem%que%responen%a%elles,%per%això%cal%llegir%la%notícia%en%la%seva%totalitat.% 5.! Conclusió%a%la%qual%arribeu.%% Material%necessari:%portar%DINAk3.% EXERCICI'6' D’un% diari% copieu% tres% titulars% variats% que% us% cridin% l’atenció% (ha% de% tractarkse% d’oracions% construïdes%amb%verb,%de%tipus%asseveratiu).%Un%cop%copiades%trieukne%per%consens%aquella%que% agrada%a%la%majoria%i%que%pot%tenir%més%èxit%per%fer%l’activitat.%Formuleu%10%preguntes%variades% segons%l’anàlisi%que%acabem%de%fer.%%(p,%g)% Material%necessari:%portar%DINAk3.& Perquè% sigui% admesa% com% a% cos% de% coneixement% científic,% la% hipòtesi% ha% de% poder% establir% una% quantificació%determinada%o%una%proporció%matemàtica% que%permeti%la%seva%verificació%estadística.%% La% meva% hipòtesi% "LES% VAQUES% VOLEN!!"% mai% serà% acceptable%per%que%mai%ho%podrem%comprovar!%

5.2.!Preguntes(empíriques((

Imatge'10:'Vaca'volant'Font:'naukas.com'

Les% preguntes% empíriques%són% aquelles% que% es% responen% sobretot% mitjançant% la% determinació% de% fets.% Per% respondrekles% hem% d’esbrinar% els% fets% rellevants% per% experiència% personal,% per% recerca%o%per%un%altre%mitjà.%Optem%a%aquest%tipus%de%preguntes%quan%necessitem%coneixement% sobre%el%món%i%com%funcionen%les%coses%dins%el%món.% És%a%partir%del%segle%XIX%quan%s'elabora%un%mètode%d'estudi%de%la%realitat%social,%de%tipus%empíric% o%positiu%–seguint%la%terminologia%d'A.Comte.% La%investigació%dels%fets,%és%a%dir,%allò%que%anomenem%investigació%empírica,%s’ocupa%de%COM% PASSEN% LES% COSES.% Tanmateix,% no% tan% sols% consisteix% en% recopilar% dades% i% fets,% independentment% de% si% són% o% semblen% ser% importants% i% interessants.% Sempre% cal% interpretar% allò%que%signifiquen,%i%per%tal%de%ferkho%hem%d’aprendre%a%plantejar%PREGUNTES%TEÒRIQUES.%%

19%

Durant& els& Jocs& Olímpics& d'estiu& de& Moscou& l'entenador& de& l'equip& de& natació& britànic& volia& que& la& temperatura& de&l'aigua&de&la&piscina&es&mantingués&a&una&temperatura& constant& (24ºC).& Afirmava& que& una& diferència& de& temperatura& de& només& 2ºC& podia& influir& en& la& velocitat& dels&seus&nedadors.& Si& s'hagués& de& fer& una& recerca& per& si& la& reclamació& de& l'entrenador& és& pertinent& o& no,& quina& pregunta& hauríem& de&plantejar?& 1.N& Influeix&la& temperatura& de&l'aigua&en& la& velocitat& dels& nedadors?& 2.N& És& possible& mantenir& constant& la& temperatura& de& l'aigua?& 3.N& Una& diferència& de& dos& graus& en& la& temperatura& de& l'aigua&fa&variar&la&velocitat&dels&nedadors?&

Hi% ha% molts% investigadors% que% treballen% amb% preguntes% empíriques,% però% el% seu% treball% no% serà% molt% revelador% si% la% seva% investigació% no% està% guiada% per% un% cert% coneixement%teòric.% Encara% que% sembli% una% trivialitat,% una% bona%pregunta%científica%és%aquella%que%és% susceptible% d’obtenir% una% resposta,% és% a% dir,% que% és% abordable,% els% criteris% de% pertinença% –autèntic% problema,% claredat%% –% precisió% i% acotació% de% la% pregunta,% viabilitat% i% realisme% han% de% ser% proporcionals%a%vosaltres%mateixos.%%

Un% cop% decidida% la% qüestió% inicial% de% la% 4.N&A&quina&temperatura&és& més& elevada&la&velocitat& dels& vostra% anàlisi,% comprovant% que% està% ben% nedadors?& acotada,% heu% de% plantejar% algunes% qüestions% relacionades% que% us% ajudin% a% Imatge'11:'Qüestió'inicial'i'derivades.'Font'Xtec.' identificar%els%factors%que%puguin%influir%en% el% procés% d'investigació.% Com% no% existeix% una%sola%forma%"correcta"%de%definir%un%problema,%tindrem%més%d'una%variable%que%considerar.%% Si% la% ciència% ens% diu% que% la% investigació% o% recerca% no% és% més% que% % la% utilització% de% mètodes% sistemàtics% d’investigació% empírica,% anàlisi% de% dades,% elaboració% teòrica% i% valoració% lògica% d’arguments%per%tal%de%desenvolupar%un%cos%de%coneixement%sobre%una%determinada%matèria% llavors%no%és%més%que%una%empresa%científica%que%comporta%l’aplicació%de%mètodes%sistemàtics% d’investigació%empírica,%l’anàlisi%de%dades%i%la%valoració%de%teories%segons%les%proves%existents%i% amb%un%argument%lògic.% Tot%i%així%quan%ho%fem%des%d’una%vessant%social%estem%estudiant%els%éssers%humans,%observant% els%fenomen%del%món%físic.%A%diferència%dels%objectes%de%la%naturalesa,%les%persones%són%éssers% conscients%que%donen%sentit%i%finalitat%a%allò%que%fan.%Ni%tan%sols%podem%descriure%la%vida%social% amb% exactitud.% Per% exemple% “descriure! una! mort! com! a! suïcidi! suposa! saber! què! és! el! que! la! persona! en! qüestió! pretenia.! El! suïcidi! només! pot! produir@se! quan! un! individu! tracta! deliberadament!d’autodestruir@se.!Si!una!persona!es!posa!accidentalment!davant!d’un!cotxe!i! mor,!no!es!pot!dir!que!hagi!comès!un!suïcidi”.% EXERCICI'7' Parlem%de%sociologia,%llegiu%el%següent%text%i%contesta%les%preguntes%següents:% "Comencemos!por!la!sociología!de!la!Ilustración.!En!el!siglo!XVIII,!y!particularmente!en!Francia,! se! produjo! un! cambio! de! mentalidad! que! inaugura! la! llamada! época! contemporánea! y! que! consiste!fundamentalmente!en!percibir!al!hombre!como!perfectible!mediante!el!instrumento!de! la!razón.!Esto!se!opone!a!la!concepción!teológica!del!hombre!como!un!ángel!caído.!Sobre!ella! habían!construido!su!poder!el!Estado!y!la!Iglesia.!El!pensamiento!de!la!Ilustración!se!caracteriza!

20%

por!los!siguientes!tres!pasos.!Es!un!pensamiento!crítico@negativo!en!sentido!de!ser!demoledor! de!la!situación!social!en!la!que!se!produce.!Es!una!ideología!racional@científica!en!cuanto!a!que! cree!en!unas!leyes!naturales!inamovibles!que!igual!que!en!el!mundo!físico!existen!en!el!mundo! social.! Por! último! es! un! pensamiento! utópico@práctico! que! utiliza! imágenes! de! sociedades! lejanas!como!China!o!la!India,!en!realidad!desconocidas,!para!presentar!como!antinomia!a!las! sociedades!occidentales!de!su!tiempo."% Nuestra%Sociedad.%Introducción%a%la%Sociología%Ed.%Vicens%Vives.% •! Quin%és%el%canvi%de%mentalitat%que%es%produí%a%França%el%segle%XVIII?% •! Què%és%el%que%caracteritza%el%pensament%de%la%Illustració?% •! Què%en%penses%tu?% D'acord%amb%els%criteris%que%ja%coneixeu%–interès,%mesura,%precisió...–%digueu%quines%preguntes% es%podrien%fer%de%tipus%empíric%i%desprès%de%discutirkho%en%petit%grup%les%exposarem%per%tota%la% classe.% Són%prou%adequades%per%a%un%treball%les%següents%preguntes?%Per%què%si?%Per%què%no?% •! •! •! •! •! •! •! •! •! •!

Quins%són%els%gustos%musicals%dels%joves%del%meu%carrer?% Quin%impacte%tenen%les%noves%tecnologies%(internet,%telefonia%mòbil,%etc.)?% Quina%és%la%manera%d’entendre%l’esport%que%tenen%els%europeus%per%comparació%amb%la% dels%altres%països?% Com%han%canviat%les%modes%durant%els%últims%anys?% Els%amos%exploten%als%treballadors?% Quina%és%l’opinió%dels%espanyols%sobre%Catalunya?% Per%què%va%tenir%lloc%la%guerra%de%Bòsnia?% Quin%és%el%futur%de%la%religió%catòlica?% Què%és%la%filosofia%oriental?% Som%sexistes?%

5.3.!Les(preguntes( Les%preguntes%que%ens%hem%de%fer%són:% •! •! •! •!

Què?% Qui?% Com?% També%podem%sumar%el%perquè,%el%per%a%qui,%quantes...%

Però%en%aquest%apartat%el%que%veurem%és%a%grans%trets%les%3%preguntes%més%importants%abans% de%començar%el%PdR.%

5.3.1.!Què?( Contestar%el%què%és%escollir l’objecte'del'treball,%aquest%ha%d’acomplir%una%sèrie%de%requisits,%ja% que% no% tots% podem% investigar% el% mateix% i% la% temàtica,% afeccions,% interessos% de% cadascun% de% vosaltres% són% molt% diversos,% les% pautes% que% donem% ara,% són% factors% a% tenir% en% compte,% òbviament%poden%haverkne%molts%més.% %

21%

•! Per% exemple,% que% m'agrada??% A% mi% particularment% la% xocolata% però% el% cert% és% que% la% meva%tesi%no%va%anar%de%Xocolata!!!!% •! Tinc%capacitat%o%estudis%per%fer%un%treball%sobre%la%xocolata???%Siguem%sincers,%no!!%Per% tant,%m'haig%de%preparar%una%carrera%de%química%o%de%cuina%per%ferkho?%Millor%canviar% el%tema%i%cercar%un%que%estigui%al%meu%abast.%Però%si%segueixo%amb%la%xocolata%hauria%de% contestar% a% una% sèrie% de% preguntes% perquè% el% tema% és% tant% ampli% que% m'hi% podria% passar%la%vida!!%Haig%de%contestar%qui,'que,'quan,'com,'per'a'què respecte%a%la%meva% tria%i%sobretot,% Pensar%en%si%tinc%estris,%recursos,%materials%al%meu%abast%(ja%hi%sé%torna%a%sortir%l'abast%però%és% que%és%important%en%tot).% Piñero%(2001)%ho%resumeix%en%poquetes%paraules:% •! Despertar interès'personal com%per%dedicarkhi%molt%temps.% •! Tenir%un interès'científic'o'cultural%en%general.%% •! Ha% d’expressar% un autèntic' problema' científic,% que% admeti% respostes% concretes% i% objectives.%% •! Ha% de% ser precisa'quan% la% tingueu% podeu% llegirkla% als% companys% per% comprovar% si% tots% l’entenen% exactament% de% la% mateixa% manera,% en% cas% contrari% torneu% a%formular% la% pregunta.%% •! Ha d’adequarSse'a'la'mesura'de'les'vostres'possibilitats.%% •! Ha% de% ser viable' des' del' punt' de' vista' pràctic (disponibilitat% de% temps,% proximitat% i% accessibilitat%de%les%fonts%d’informació,%costos,%...).% EXERCICI'8' Visioneu%el%fragment%inicial%(10%minuts)%de%l’episodi%Colònies%industrials%de%la%sèrie Sota!Terra! de!TV3!i%respon%el%següent%qüestionari:% •! •! •! •! •! •! •!

Quin%objectiu%persegueix%l’equip%de%recerca?% Quines%preguntes%es%van%formulant%al%llarg%de%la%recerca?% Quins%tipus%de%documents%consulten?% Quina%hipòtesi%fan?%Per%què?% Quins%professionals%intervenen%en%la%recerca?% Quin%creus%que%serà%el%resultat%final?% Com%està%organitzat%el%treball%en%equip?%

Presenteu%l’exercici%al%Classroom.%

5.3.2.!Qui?( Aquesta%resposta%és%clara,%vosaltres.%Però%abans%d'entrar%en%el%vosaltres%anem%a%analitzar%més% o%menys%(eh!!!)%com%som.%%

22%

La(finestra(de(Johari( La% finestra% de% Johari% pretén% ilolustrar% el% procés% del% «donar' i' rebre' feedback,' informació' o' com' soc' jo»% i% que% ens% pot% servir%en%un%primer%moment%per%veure%la% confiança%que%es%tenen%els%membres%d’un% grup.%Potser%l'esquema%que%ens%ofereixen% Joseph% Luft% i% Harry% Ingham,% tal% com% apareix% en% la% figura% que% es% reprodueix,%serveix% d'ajuda% per% formark nos% una% idea% de% molts% dels% nostres%comportaments,% i% potser% també% ens%ofereixi%alguna%solució%per%fer%front%a% les% nostres%dificultats% en% les% relacions% Imatge' 12:' La' finestra' de' Joharí.' Traducció' pròpia' al' interpersonals,% a% classe,% amb% els% català.NF'2012' companys% de% grup% o% fins% i% tot% amb% els% amics%i%perquè%fem%de%la%nostra%participació%social%en%la%comunitat%una%expansió%realitzadora,% tant% per% a% nosaltres% com% per% a% aquells% que% viuen%amb% nosaltres.% El% model% pot% ser% presentat% també%com%una%finestra%de%comunicació%a%través%de%la%qual%es%donen%o%es%reben%informacions% sobre%un%mateix%i%sobre%els%altres.% Si% prenem% les% quatre% àrees% o% quadrants% en% sentit% vertical% (columnes)% o% en% sentit%horitzontal% (files),%les%dues%columnes%representen%el%jo,%i%les%dues%franges%representen%el%grup.%La%primera% columna% conté% el% que% jo% sé% respecte% de% mi,% la% segona,% el% que% desconec%respecte% de% mi% ;% la% franja%superior%conté%el%que%els%altres%saben%respecte%del%meu%;%la%franja%inferior%conté%el%que% els%altres%desconeixen%respecte%de%mi.%I%com%veieu%sempre%hi%ha%una%àrea%desconeguda.%% Les%informacions% contingudes% en% aquestes% franges% i% columnes% no% són% estàtiques,% sinó% que% es% desplacen% de%un% quadrant% a% un% altre,% en% la% mesura% que% varien% dins% del% grup% el% grau% de% confiança%recíproca%i%l'intercanvi%d'informació.%Com%a%resultat%d'aquest%moviment,%la%mida%i%el% format%de%els%respectius%quadrants%experimentaran%altres%tantes%modificacions%en%l'interior%de% la%finestra.% Anant%a%veure%més%enllà%cada%àrea:% •! Àrea'lliure:%El%primer%quadrant%(espai%superior%esquerre)%és%l'únic%clar%i%lliure.%En%ell%es% troben% les% experiències% i% les% dades% conegudes% per% la% pròpia% persona% i% per% qui% la%envolten.%És%una%àrea%que%es%caracteritza%per%l'intercanvi%lliure%i%obert%d'informacions% entre%el%jo%i%els%altres.%En%ella,%el%comportament%és%públic%i%accessible%a%tots.%% •! Àrea' cega:% A% la% part% superior% dreta% aquesta% zona% conté% informacions% respecte% del% nostre%jo%que%nosaltres%ignorem,%però%que%són%conegudes%pels%altres.%Per%exemple:%la% nostra%manera%d'actuar,%la%nostra%manera%de%parlar,%el%nostre%estil%de%relació,...% •! Àrea'oculta'(o'privada):%L'espai%inferior%esquerre,%és%a%dir,%l'àrea%oculta%per%als%altres,% conté%informacions%que%un%mateix%sap%respecte%de%si,%però%que%són%desconegudes%pel% grup.% Per% exemple% un% noi% al% qual% li% agrada% el% Barça% i% viu% a% Madrid% o% a% l'inrevés% i% just%

23%

acaba%d'aterrar%en%una%nova%classe%no%ho%revelarà%ja%que%sap%que%haurà%d'assumir%un% risc.% •! L'àrea'desconeguda:%El%quadrant%de%la%part%inferior%dreta%representa%aquells%factors%de% la%nostra%personalitat%dels%que%no%som%conscients%i%que%també%són%desconeguts%per%a% les% persones% que% es% relacionen% amb% nosaltres.% És% l'àrea% de% les% nostres%motivacions% inconscients.% És%en%aquesta%àrea%desconeguda%on%donaríem%pas%a%la%creativitat,%la%imaginació,%el%pensament% divergent...%tot%allò%que%formaria%un%artista%o%un%emprenedor.%Estarien%aquelles%inquietuds%que% ens% farien% tirar% el% projecte% endavant,% allò% que% sorgeix% del% dubte% en% un% procés% individual% on% intervé%la%intuïció%i%la%memòria,%el%coneixement%tàctic%i%l'explícit.%Si%assimilem%que%en%plantejar% la%nostra%hipòtesi%o%pregunta%principal%i%en%pensar%com%recollir%les%dades%disponibles%aquestes% no%ens%permetran%arribar%a%una%solució%del%tipus%dicotòmic%SI/NO%estarem%davant%fites%difuses% (que% ja% es% tractaran)% i% per% tant% el% problema% quedarà% resident% en% el% nostre% subconscient.% (Recordeu% la% frase% consultakho% amb% el% coixí?).% Serà% la% creativitat,% la% forma% d'estimularkla% o% la% "iloluminació"%el%quer%ens%permetrà%trobar%potser%alguna%alternativa%abans%no%pensada.%% EXERCICI'9' Escull% de% la% llista% entre% 5k6% característiques% que% tu% consideris% que% són% les% que% millor% et% representen.% Capaç,% fidel,% hàbil,% pacient,% sensat,% tolerant,% digne,% introvertit,% poderós,% sentimental,% flexible,% extravertit,% amable,% orgullós,% tímid,% audaç,% enèrgic,% erudit,% tranquil,% curiós,% valent,% amigable,% organitzat,%reflexiu,%llest,%generós,%afectuós,%relaxat,%espontani,%protector,%feliç,%madur,%inquiet,% simpàtic,%alegre,%atent,%modest,%sensible,%tens,%inteloligent,%idealista,%nerviós,%analític,%animós,% segur,% independent,% lògic,% assertiu,% savi,% complex,% enginyós,% observador,% cohibit,% digne% de% confiança% Dóna%a%triar%a%un%grup%de%persones%les%5k6%característiques%que%segons%ells%són%les%que%millor%et% defineixen.%A%partir%d'aquí,%tu%mateix%pots%construir%la%teva%pròpia%finestra%de%Johari%:% •! Classifica%com%lliures%aquells%trets%que%tu%has%identificat%i%almenys%una%altra%persona%ha% coincidit%amb%tu.% •! Classifica%com%Cecs%els%trets%que%altres%han%assenyalat%però%tu%no.% •! Agrupa% com% Ocultes% les% característiques% que% tu% has% enumerat% però% que% els% altres% no% han%reconegut%en%tu%.% •! La% resta% de% trets% posarklos% en% l'àrea% Desconeguda.% Es% recullen% en% aquesta% àrea% per% descart%,%no%vol%dir%que%necessàriament%formin%part%del%teu%subconscient%.% Si%t'animes%a%fer%aquest%exercici,%segurament%descobriràs%habilitats%i%punts%forts%que%no%sabies% que%tenies.% Però%si%vols%anar%més%enllà%et%convido%a%descobrir%els%trets%més%negatius%fent%el%mateix%amb%la% següent%llista:% Indiferent,%mesquí,%insegur,%violent,%tafaner,%jactanciós,%irrespectuós,%irracional,%feble,%ingenu,% temerari,% avorrit,% irresponsable,% vulgar,% distant,% callat,% ximple,% dramàtic,% irònic,% pessimista,% %

24%

insensible,% obscur,% passiu,% prepotent,% rancorós,% caòtic,% hostil,% egoista,% manaire,% tossut,% immadur,% ignorant,% previsible,% imprudent,% xarlatà,% fred,% impacient,% presumit,% envejós,% hipòcrita,% covard,% incompetent,% tímid,% deshonest,% esquerp,% cruel,% poc% fiable,% desconfiat,% tacany,%sense%sentit%de%l’humor,%cínic,%buit,%mandrós,%obsessiu.%(AL%CLASSROOM!!)%

El(treball(en(equip( L'objectiu%final%és%assolir%un%"equip%de%treball".%Per%aconseguirkho%cal%exercitar,%en%un%context% temporal%planificat,%els%trets%fonamentals%del%treball%en%equip,%entre%els%quals%cal%considerar%els% següents:% S'assoleixen%de%manera%individual%els%objectius%comuns%al%grup.% Tots%els%membres%tenen%una%actitud%positiva%i%eviten%la%competitivitat%i%els%conflictes.% Tots%els%membres%poden%assolir%qualsevol%rol,%incloentkhi%la%coordinació%o%el%lideratge.% Les%reunions%es%planifiquen%acuradament.% Els%membres%poden%opinar%obertament%i%els%altres%en%tenen%en%compte%i%en%valoren%les% opinions.% •! Existeix%retroalimentació%de%manera%continuada%i%el%grup%adopta%les%decisions.% •! Es%formen%subgrups%per%dur%a%terme%tasques%parcials%–%en%un%grup%de%3%no%eh!!!%k% •! S'assoleixen%els%objectius%en%el%temps%previst.% •! •! •! •! •!

En% definitiva,% el% treball% en% equip% respon% a% l'assoliment% d'un% objectiu% a% través% d'una% tasca% cololectiva%organitzada%i%amb%funcions%i%responsabilitats%distribuïdes%entre%els%membres.% La%idea%del%treball%en%equip%respon%a%la%necessitat%d'explotar,%de%manera%òptima,%els%recursos% cololectius%que%aporten%els%individus%que%componen%el%grup,%per%assolir%uns%objectius%prefixats%i% comuns%en%un%temps%determinat.%És,%doncs,%una%estratègia%en%què%la%capacitat%d'un%cololectiu% ha% de% ser% molt% superior% a% la% capacitat% de% cadascun% dels% individus% que% la% formen,% cosa% que% demostra%l'experiència.% En%iniciar%la%nostra%participació%en%un%grup,%comuniquem%tot%tipus%d'informacions%de%les%que%no% som%conscients,%però%que%són%captades%per%les%altres%persones.%Aquestes%informacions%poden% reflectir%la%forma%d'expressió%de%la%nostra%manera%de%ser,%de%la%nostra%manera%de%parlar%o%de% l'estil% que% adoptem% en% la% nostra% relació% amb% els% altres.%Atès% que% el% segon% quadrant% de% la%Finestra' de' Johari%conté% informacions% que% els%integrants% del% grup% coneixen% respecte% de% nosaltres,% però% de% les% que% nosaltres% no% som%conscients,% l'únic% mitjà% d'augmentar% la% nostra% conscienciació%d'aquestes%informacions%consistirà%a%obtenir%informació%del%grup.% Consegüentment,% necessitem% desenvolupar% una% actitud% de%receptivitat% tal% que% inciti% als% membres%del%grup%a%donarknos%informació.%% Cal,%doncs,%posseir%capacitat%de%rebrekla,%i%perquè%aquest%sigui%eficaç,%cal%que%sigui:% •! Aplicable.% Que% vagi% dirigit% a% un% comportament% susceptible% de% ser% modificat% mitjançant%el% reconeixement% del% punt% en% què% es% produeix% la% fallada% i% mitjançant% l'esforç%personal%per%corregir%la%desviació.%Per%exemple:%%

25%

No!m'agrada!la!teva!manera!de!parlar%és%una%informació%inútil%que%no%beneficia%en%absolut%la% comunicació,% atès% que% la% informació%que% conté% no% és% aplicable% pel% receptor.% No% conté% referències% per% avaluar% el%comportament% defectuós.% Quan% assenyalem% alguna% limitació% sobre% la%qual%la%persona%no%posseeix%cap%control,%només%aconseguim%augmentar%la%seva%frustració.%Si,% per%contra,%diem:%% Estàs!parlant!(o!tens!el!costum!de!parlar)!massa!alt,!i!resulta!desagradable%,%llavors%el%missatge% si%conté%unes%dades%concretes%que%poden%ser%examinats%pel%receptor,%amb%la%qual%cosa%estarà% en%condicions%de%rectificar.%% •! Neutre.%La%informació%ha%de%ser%més%descriptiu%que%valoratiu.%Aquest%criteri%és%contrari% a%dues% característiques% molt% comunes% i% que,% en% general,% agreugen% el% problema% de% la% relació%entre%els%membres%d'un%mateix%grup.%% o! La% primera% d'elles% és% el%to' de' censura,% reprovació% o% valoració%negativa% i% personalitzada%del%tipus:%% Tens! la! mania! de! parlar! de! forma! exagerada%(informació% valorativa% personalitzada)!que% hauríem%de%canviar%per:% Aquesta! part! del! document! que! has! redactat! és! un!tant! rebuscada;! cal! buscar! un! llenguatge! més!directe!(valoratiu%neutre,%és%dir,%no%personalitzat).%Evitant%l'ús%del%llenguatge%valoratiu%es% redueix%la%necessitat%de%que%l'altra%persona%reaccioni%de%manera%defensiva.% o! L'altra% característica% contrària% a% la%neutralitat% és% el% que% podríem% anomenar%interpretacionitis.%En%aquest%cas,%en%lloc%de%limitarkse%a%registrar%el% fet,%el%comunicador%s'entesta%a%anticipar%les%seves%«possibles»%causes% Has!arribat!tard;!segur!que!ha!estat!perquè!...!(interpretatiu),%el%neutre%seria:%% Has!fet!tard;!has!tingut!algun!problema?.%Perquè%produeixi%resultats%positius,%ha%d'estar%lliure% de% components% (opinions,%interpretacions,% judicis% de% valor% ...)% afegits% a% la% realitat% fàctica.% El% primer% que% cal%considerar% són% els% fets,% perquè% contra% els% fets% no% valen% arguments.% Els% fets% són%punts% de% referència% definits,% realitats% a% les% que% és% possible% recórrer% per% estar% marcades% per%el%temps,%per%les%circumstàncies%històriques%i%per%les%persones.% •! Oportú.% Saber% quan% cal% parlar/opinar% sobre% la% feina% d'un% grup% és% tan% important% com% saber%la%manera%de%ferkho.%Cal%ser%conscient%de%quin%és%el%millor%moment%i%de%quan%serà% més%constructiu,%i%de%si%s'ha%d'oferir%en%privat%o%en%el%grup.%En%general,%resulta%molt%més% efectiu%quan%s'ofereix%immediatament%després%d'haverkse%produït%el%fet%o%la%conducta% en%qüestió.%Quan%alguna%cosa%no%va%bé,%el%millor%és%posar%les%cartes%sobre%la%taula,%obrir' el'joc,%a%fi%de%poder%tornar%a%la%relació%seu%anterior%equilibri%funcional%i%emocional.%Pot% passar,%d'altra%banda,%que%la%persona%que%%ho%detecta%k%o%està%enfadada%k%no%estigui%en% condicions% psicològiques% de% mantenir% un% diàleg% serè,% per% problemes% personals% o%del% tipus% que% sigui.% Llavors,% probablement% sigui% més% prudent% esperar% a% recuperar% la% serenitat%personal% interior% a% fi% que% sigui% beneficiós.% El% criteri%de% l'oportunitat% resideix% justament% en% la% capacitat% per% discernir% si% es% donen% les%condicions% més% favorables.% Recordeu%que%la%sensibilitat%de%cadascú%és%molt%personal%i%que%a%vegades%"la!confiança!

26%

•!

fa! fàstic"% descriu% perfectament% una% realitat.% Ull% amb% la% manera% de% dir% les% coses% i% el% moment%si%volem%que%produeixi%un%efecte%positiu.% SolXlicitat.%Les%nostres%opinions%més%que%imposades,%han%de%ser%sololicitades.%Serà%molt% més% útil% i%efectiu% si% la% mateixa% persona% interessada% ha% formulat% la% pregunta% que% permeti%a%l'observador%fer%una%observació.%Aquesta%pregunta,%o%comunicació,%tant%pot% ser%verbal%com%no%verbal,%atès%que%amb%la%nostra%conducta%podem%comunicar%als%qui% ens%envolten%si%estem%interessats%en%que%se'ns%ofereixi%aquesta%classe%d'ajuda.% Objectiu.% Aquesta% qualitat% es% refereix% a% diverses% característiques.% Perquè% sigui% beneficiós,%ha%d'acomplir%les%següents%condicions:%claredat%en%el%missatge,%focalització% en% el% problema% i% utilització% d'exemples.% Cal% evitar% a% totes% passades% els% rodejos%i% les% evasives.% Observacions% del% tipus% de% «Potser! seria! bo! que! deixessis! a! Fulano! que! fes! aquesta! part...! Ell! és! un! linx! per! a! aquestes! coses%...% deixen% molt%a% desitjar.% Molt% diferent%és%dir%una%cosa%així:%Aquesta!part!necessita!ser!revisada,!tu!mateix!podries!fer@ ho!perfectament%...% Directe.% Si% opineu% alguna% cosa% aquesta% ha% de% ser% oferta% personalment% i% directament.% Una% opinió% negativa%pot% tenir% el% més% positiu% dels% efectes% si% és% adequadament%transmesa.% Però% resulta% fatal% per% a% la% relació% entre% dues% persones% la% recepció% per% mitjà% d'un% tercer.% En% aquest% cas,% el% que% podria% haver% estat%utilitzat% en% benefici% de% l'estabilitat% d'unes% relacions,% passa% a% destruir% aquestes% per% no%haverkse% donat%una%autèntica%comunicació.% Específic.% Aquest% criteri% s'oposa% a% la% noció% d'informació% generalitzada,% en% la% qual% el%contingut% del% missatge% és% difús% i% perd% la% seva% força% i% el% seu% significat.% Quan% és%abstracte,% pot% comportar% un% resultat% negatiu,% perquè% el% receptor% no% disposa% de%informacions% suficients% per% %comprendre% i% utilitzarklo.% Per% exemple,% quan% un% company%de% treball% diu% a% un% altre% que%el! considera! una! persona! escassament! adaptada%k% per% no% dir% que% treballa% sol% i% no% es% compenetra% amb% els% altres,% això% es% redueix% a% una% simple% declaració% sense% resultats% significatius.% Si% el% mateix%company% hagués%detallat%el%contingut%del%missatge,%probablement%les%conseqüències%serien%més% positives.%Suposem%que,%en%lloc%d'haver%titllat%de%inadaptat%al%seu%company,%li%hagués% dit:%No!és!aquesta!la!primera!vegada!que!et!comportes!així!a!les!nostres!reunions;!teva! actitud! sol! ser! no! participativa! i! com! d'aïllament.! En! la! nostra! última!reunió! et! vas! desentendre!de!la!decisió,!i!això!ha!perjudicat!la!manera!de!treballar!del!equip.%A%partir% d'aquestes% dades,% el% receptor% estaria% en% condicions% d'autokavaluar% la% seva% actuació%i% revisar%la%seva%actitud%de%distanciament.% Comprovat.% S'ha% de% comprovar% la% informació% per% tal% de% garantir% una% bona% comunicació.%

Una% manera% de% ferkho% consisteix% a% demanar% a% la% persona% que% rep% les% nostres% reaccions% que%repeteixi%amb%les%seves%pròpies%paraules%el%que%li%hem%comunicat,%comprovant%d'aquesta% manera%que%el%missatge%ha%estat%rebut.%Per%tant%farem%un%exercici%per%grups%que%consistirà%en% donar%una%informació%cadascú%de%nosaltres%i%veure%que%hem%entès%–de%ben%segur%que%heu%jugat% al%telèfon,%no???% Això%ens%porta,%desprès%de%tenir%coneixença%de%tots,%%a%parlar%de%planificació%i%d’avaluació,%per% tant,%tot%grup,%s’ha%de%planificar%les%tasques%i%s’ha%de%poder%avaluar%la%seva%feina.%A%tots%ens%ha%

27%

passat%algun%cop%de%trobarknos%en%un%grup%en%el%qual%algú%no%fa%res%de%res%o,%en%un%grup%en%el% qual%el%que%mana%mai%vol%ser%contradit,%això%no%pot%passar,'la'comunicació'i'la'confiança%són% els%mecanismes%que%haurien%d’evitar,%entre%els%membres%del%grup%que%passes.%% EXERCICI'10' En!preparar@me!per!la!batalla,!sempre!he!pensat!que!els!plans!són!inútils;!encara!que!planificar! és!quelcom!indispensable.!!D.D.%Eisenhower.& Sempre%que%fem%una%reunió,%quedem%per%fer%un%treball,%o%només%quedem%per%fer%els%deures%de% matemàtiques,% no% podem% garantir% que,% allò% pel% que% hem% quedat% acabi% realment% fentkse.% Aquest%exercici%és%individual%i%grupal%i%ens%durà%aproximadament%uns%25%minutets.%% Necessitem% un% full% en% blanc% amb% els% següents% punts% –i% necessito% que% us% poseu% en% la% pell% d'un%LÍDER–%%tot%i%això%no%oblideu%que%hi%ha%seguidors,%reptadors%...%:% •! Propòsit:%Com%a%líders%heu%de%ser%capaços%de%fixar%el%motiu%pel%qual%voleu%convocar%la% reunió,%el%treball%de%forma%CLARA%I%SUCCINTA.%Per%aquest%fet%heu%de%tenir%clar%que%la% reunió%és%necessària,%si%no%ho%és%no%s'ha%de%fer.%% •! ProducteSObjectiu'que'voleu'aconseguir'que'ha'de'ser'vàlid,'assolible,'temporalitzat,' ser' un' repte' i' mesurable!!!' amb' un' Indicador:% Heu% d'especificar% sobre% què% voleu% treballar,%parlar,%com%ajudarà%al%propòsit,%si%les%trobades%que%feu%són%només%per%copiar% deures%més%val%no%fer%res%més%que%copiar%i%no%cal%reunirkse.% •! Persones:% Qui% és% necessari% que% estigui% i% la% raó,% és% a% dir,% si% fem% una% reunió% per% parlar% de%futbol%o% quedem% per% fer% un% cafè,% no% val.% Ja% sabeu% allò% de% tres% són% multitud!!!% k% penseu% en% un% grup% de% quatre,% o% millor,% formem% els% grups% i% desprès% atorgueu% individualment%cada%P.% •! Procés' o' passes' a' fer' per' arribar' a' assolir' el' propòsitSobjectiu:% No% us% ha% passat% a% vegades% que% quedeu% per% fer% una% feina% o% per% aclarir% els% dubtes% de% mates% i% cap% sap% resoldre% els% problemes???% Elaboreu% una% agenda% pensant% amb% els% altres,% per% tal% de% tenir%clar%que%aportarà%cadascuna%de%les%persones%que%hi%va.%% •! Problemes:%Quins%riscos%comporta%la%reunió,%que%no%necessitem%o%que%sí,%ordinadors,% calculadores,...%Qui%de%vosaltres%pot%portar%problemes...%Això%són%les%regles%del%joc!!% •! Preparació:% Necessitem% abans% saber% alguna% cosa,% tenim% deures???% Tenen% deures% els% altres????% •! Preocupacions'pràctiques:%Aspectes%logístics%com%el%berenar,%qui%porta%la%beguda%o%on% fer%la%reunió,%si%hi%cap%tothom...%(PERÒ%QUE%SI%NO%VOLEU%NO%POSEU!!)%% Passats%els%25%minuts%ara%cal%que%exposeu%al%grup%inventat%(1r%cas)%o%al%grup%real%(2n%cas)%les%P,% de% tal% manera% que% caldria% veure% si% podeu% arribar% a% un% consens% o% si% realment% veieu% als% altres% com%ells%i%els%altres%components%els%veuen.%% Només%necessito%una%còpia%al%classroom,%o%el%full%dinak3%si%ho%hem%fet%en%fulls.%

5.3.3.!Com??( Existeixen%diferents%formes%del%com,%veurem%les%més%comunes%en%tota%investigació%–%recerca,% encara%que%ja%us%comento%que%n’hi%ha%d’infinites!!!!!% %

28%

•! Abducció:%La%hipòtesi%és%la%similitud%o%la%sincronia%amb%el%que%és%real,%però%també%per% formularkla% podem% fer% servir% l’instint% –com% eina% de% supervivència,% com% capacitat% per% endevinar%els%designis%de%la%naturalesa,%com%tendència%cap%al%coneixement.% Exemples:% •! Qui%és%Déu?%ksegons%la%religió%tindrem%diferents%respostes.% •! Que%hi%ha%després%de%la%mort?% •! Teoria%de%la%Relativitat.% •! Inducció:%Relació%directa%amb%el%món%real%=%vincle%= índex, per%tant%s'ha%de%donar%una% comprovació%de%les%hipòtesis.%Es%fa%mitjançant%les%tècniques%d'experimentació%empírica% i/o%d'acciókreacció%o%comprovació%bruta.% •! Deducció:% Es% basa% en% el% raonament% lògic% conceptual% o% mental% i% molts% cops% apareixen% en% les% hipòtesi% i% els% resultats% els% símbols% matemàtics.% També% poden% ser% prediccions% virtuals;% sèrie% de% conseqüències% escollides% d'un% conjunt% de% les% potencials;% i% les% lleis% i% creences%establertes%per%les%diferents%cultures.%Un%exemple%és:% o! x%=%y%+%3% o! y%=%7% o! x%= ?% Per%tant%i%a%partir%d’ara,% res%de%dir:%%%“Jo!crec!que...” !!!!I%sí:%%"Això és així!per!què…”% Per%exemple,%raons%per%les%quals%es%van%arribar%a%alguns%exemples%que%heu%vist%són:% •! Originalitat:%E=mc²% •! Desacord:%heliocentrisme% •! Verificació: mithbusters% % EXERCICI'10' Mireu%tots%dos%vídeos%i%arribeu%a%conclusions%sobre%si%es%pot%o%no%trencar%una%copa%amb%la%veu!% (no%val%veure%tot%l’episodi%dels%Mithbusters%ja%que%llavors%no%serveix%de%res!)'

5.3.4.!Fites(difuses((Font:(Gray,(Brown(&(Macanufo,(2010)( Ara% bé,% les% noves% teories% sobre% treball% en% equip% també% ens% parlen% de% fites% difuses,% de% futur% incert,%però%també%hem%de%fixar%una%direcció%i%per%tant%la%manera%d'enfocar%l'espai%del%repte%del% treball% no% es% pot% dissenyar% per% avançat% ni% es% pot% predir% complertament.% Només% cal% que% us% imagineu%a%Cristòfol%Colom%per%pensar%en%el%que%per%ell%era%un%futur%incert.%Igualment%haurem% de% fixar% alguna% tipologia% de% processos% i% per% tant,% no% està% de% més% que% planifiqueu% quan% fareu% cada%cosa,%que%coordineu%les%vostres%tasques%i%que%dirigiu%el%treball%de%forma%creativa%basantk vos%en%la%intuïció,%una%sèrie%d'hipòtesi%i%les%conjectures.%

5.3.5.!Què(és(una(conjectura?( Judici% que% hom% es% forma% d'una% cosa% pels% indicis% o% els% senyals% que% en% té;% suposició,% presumpció. Tot!això!són!conjectures.!Perdre's!en!conjectures.%

29%

Per% exemple, la' conjectura' de' Kepler és% una% conjectura% formulada per%Johannes% Kepler%al% 1611.%Aquesta conjectura%afirma%que%si%apilem%esferes%iguals,% la%densitat%màxima%s'assoleix%amb%un%apilament%piramidal%de% cares%centrades,%i%que%aquesta%densitat%és%del%74%.%%El%dibuix% que% ho% demostra% és% el% següent,% tot% i% que,% les% demostracions% d'elles% les% varen% fer% molt% posteriorment% diferents% científics% i% que%ara%s'ha%arribat%a%la%seva%confirmació%en%un%99%%i%d'aquí%a% pocs%anys%passarà%a%ser%un%teorema%(si%arriba%al%100%).% %Però%a%vegades%associem%la%paraula%conjectura%al%fet%de%mirar% el%cel,%veure'l%nuvolós%i%pensar%que%plourà!!!% Imatge' 13:' Conjectura' de' Kepler.'

Podeu% escriure% alguna/es% situacions% en% les% quals% hagueu% fet% Font:'wikipedia.' alguna%conjectura??%

%EXERCICI'11' Hi% ha% múltiples% formes% de% dibuixar% un% gat,% quants% esbossos% sou% capaços% de% fer,% tots% fareu% el% mateix%dibuix?% Jo%anotaré%una%paraula%en%la%pissarra%i%cal%que% tots% penseu% i% dibuixeu% la% vostra% resposta,% eiii!% el%primer%cop%contesteu%individualment.%Si%fem% grups% posteriorment,% cal% que% ara,% poseu% les% respostes% en% grup% i% si% teniu% alguna% semblant% les%apileu,%sinó,%consensueu%dues%d'elles.% Imatge'14:'Múltiples'dibuixos'de'gats'

Cal% que% un% voluntari,% representant% del% grup% la% porti% a% la% pissarra% i% l'enganxi,% com% no% tenim% postkits%o%farem%amb%papers,%me'ls%doneu%i%jo%aniré%agrupant%el%què.% Posteriorment%o%a%la%vegada%que%sortiu%a%la%pissarra,%cal%classificarkles%en%columnes%relacionantk les% si% veieu% que% alguna% o% algun% dibuix% té% punts% en% comú% amb% les% altres,% en% farem% 3% de% columnes.% A% més% crearem% una% zona% de% pàrquing% per% aquelles% que% no% lliguen% ni% "en% pintura"% amb%les%existents,%si%són%repetides%les%aneu%enganxant%sobre%les%idèntiques%o%per%afinitats.% Ara,% fent% una% conjectura% global% però% en% grupets% cal% que% poseu% un% títol% a% cada% columna,% s'aixequi%el%representant%i%escrigui%el%nom.% Ara,%cal%arribar%a%consens%pel%nom%de%cada%columna.%i%ja%està...% Si% ens% dóna% temps,% tornarem% a% repartir% els% paperets% que% heu% escrit% i% mirarem% si% sou% capaços% d'arribar%a%un%resultat%diferent.%

30%

Les%fites%difuses%comparteixen%l'espai%entre%dos%criteris%diferenciats,%en%un%extrem%tenim%la%fita% clara,%específica,%que%es%pot%quantificar%(donar%valor%en%euros),%%en%l'altre%extrem%tenim%la%fita% tant%difusa%que%no%serà%assolible%mai,%un%exemple:%la%Pau%en%el%món.%%Per%tant,%ens%haurem%de% mantenir% entre% els% dos% extrems,% mai% arribant% al% darrer% per% molt% lloable% que% sigui% aquesta% fita.%Sobretot% haureu% de% tenir% en% compte% que% en% passar% el% temps% i% aprofundir% en% un% tema,% la%vostra%fita%si%és%difusa%s'anirà%aclarint%gràcies%a%les%preguntes%que%us%anireu%contestant.%%

5.4.!Com(especificar(els(objectius?( Especificar%els%objectius%vol%dir%descompondre%la%pregunta%en%tres%o%quatre%aspectes%concrets% que%caldria%estudiar%per%tal%de%respondrekla.%Pots%provar%de%començar%cada%frase%amb%un%verb% com%ara:!conèixer,!saber,!comprendre,!analitzar,!informar@me,!buscar,!o!similars.%Per%exemple,% per%abordar%el%problema%de%la%manca%d’estudi%dels%adolescents%en%una%escola%podríem%establir% els%objectius%següents:% •! •! •! •!

Conèixer%l’opinió%d’alumnes%i%professors%sobre%la%metodologia%d’estudi.% Buscar%actituds,%evidències%històriques%i%resultats%actuals%que%comportin%aquest%fet.% Buscar%actituds%i%tasques%en%les%activitats%fora%de%l’aula%(pati,%casa...).% Cercar%informació%sobre%el%que%fan%els%adolescents%després%de%sortir%de%l’escola%

Tots% els% objectius% han% de% ser% simples,% mesurables,% accessibles,% reptadors% (de% repte)% i% planificables%en%el%temps%(temporalitat).%%% Si%agaféssim%qualsevol% notícia% d'un% diari% ena% adonaríem% que% el% titular% ja% és% una% bona% pista% sobre%les%hipòtesis%i%que%a%vegades%els%paràgrafs%responen%a%les%preguntes%que%se'n%deriven%tot% justament%per%a%poder%respondre%a%la%hipòtesi.%% EXERCICI'12' Ahir% al% vespre% la% policia% va% trobar% el% cadàver% de%Jane,%la%famosa%cantant%de%rock,%a%la%seva% pròpia% cambra.% El% comissari% assegura% que% l'assassí%havia%de%ser%algú%del%seu%cercle%íntim,% i% apunta% quatre% sospitosos:% la% seva% minyona% Celeste,% que% portava% més% de% seixanta% anys% servint% a% la% família;% Paul,% un% ric% banquer% del% qual%es%deia%que%era%amant%de%Jane;%Nick,%un% jove% impulsiu% pretendent% de% Jane% i% fan% incansable;% i% Dioni,% un% delinqüent% habitual% acusat%de%diversos%robatoris%que%va%ser%vist%la% mateixa%nit%del%crim%a%pocs%carrers%de%la%casa.% Aquí% tens% l'escenari% del% crim% tal% com% el% va% trobar%la%policia,%observa%atentament%tots%els% detalls%i%respon%a%les%preguntes.%% Imatge'15:'Assassinat.'Font:'elbuscadordetusilatas'

Fes% una% primera% acusació% (hipòtesi% de% treball% sobre%qui%és%l'assassí).%%Després%respon%les%preguntes%següents:%

1.! Per%què%descarta%el%comissari%la%possibilitat%que%%l'assassí%fos%un%desconegut?%

31%

2.! 3.! 4.! 5.! 6.! 7.! 8.!

Què%estava%fent%Jane%quan%va%ser%assassinada?% Com%et%sembla%que%va%ser%assassinada?% Hi%ha%evidències%que%indiquin%que%hi%va%haver%lluita?% L'assassí%havia%de%ser%una%persona%relativament%forta?% Hi%va%haver%robatori?% Alguna%cosa%indica%que%es%pogués%tractar%d'un%crim%passional?% Quin%dels%sospitosos%sembla%que%podia%tenir%motius%passionals%per%matarkla?%

Ara% modifica,% si% convé,% la% teva% primera% acusació% (hipòtesi% de% treball)% i% escriu% el% teu% propi% raonament%per%justificarkla.% Informació% i% imatge:%http://elbuscadordetusitalas.blogspot.com.es/2010/02/lakhabitacionk cerrada.html% Lectura% de% l'obra% de% la% qual% s'ha% fet% l'adaptació:%http://es.scribd.com/doc/4151311/Lerouxk GastonkElkMisteriokdelkCuartokAmarillo%% El%cert%és%que%de%casos%d'habitació%tancada%hi%ha%diversos%i%per%això%us%penjo%els%dos%primers% trossos% del% capítol% del% "detectiu% Conan"% que% el% tracten% i,........................%podeu% fer% les% vostres% suposicions.% Exercicis%sobre%hipòtesi:% EXERCICI'13'i' El%Roger,%l’Albert,%l’Alba,%en%Sergi,%la%Marta%i%l’Eulàlia%comparteixen%moltes%hores%junts,%a%classe,% al%laboratori%i%al%pati.%Alguns%dies,%en%sortir%de%l’escola,%queden%per%anar%a%casa%de%l’un%o%l’altre% per%fer%els%deures%i%per%divertirkse%plegats.%% L’Alba%és%endreçada,%li%agrada%molt%llegir%i%sembla%més%gran%que%l’edat%que%té.%És%una%persona% molt%tranquilola%i%responsable.%Des%de%l’any%passat%que%canta%en%una%coral.%% El% Roger,% al% contrari% de% l’Alba,% és% desordenat% i% entremaliat.% Té% molta% fantasia,% i% sovint% idees% força% originals.% Li% agrada% fer% esport% i% llegir% noveloles% d’aventures,% sobretot% si% surten% animals.% Mai%no%pot%parar%quiet%un%minut,%per%això%de%vegades%rep%algun%esbronc%a%la%classe.%% L’Albert%és%molt%amic%d’en%Roger.%També%li%agrada%l’esport%i%aquest%any%s’ha%apuntat%a%l’equip% de%bàsquet%del%barri.%Té%un%caràcter%molt%agradable,%i%és%d’aquelles%persones%que%a%tothom%li% agradaria%tenir%com%amic.%% L’Eulàlia% és% estudiosa,% cosa% de% no% dir.% Li% encanta% llegir,% i% sobretot% sortir% d’excursió% i% estar% en% contacte%amb%la%naturalesa.%Aquest%estiu%ha%estat%en%un%camp%de%treball%amb%altres%nois%i%noies% i%s’ho%ha%passat%tan%bé%que%el%proper%estiu%hi%tornarà.% La%Marta%és%una%noia%que%sap%divertirkse.%Sempre%està%alegre,%però%els%que%la%coneixen%diuen% que% té% un% caràcter% molt% fort.% És% extremadament% xerraire% i% imaginativa,% per% això% sovint% té% problemes%amb%els%professors.%% A% en% Sergi% no% li% agrada% gaire% d’estudiar,% motiu% pel% qual% va% repetir% l’últim% curs% de% primària.% Li% entusiasma%escotar%música,%dibuixar%i%veure%la%tele.%Es%passaria%hores%només%fent%això.%És%un% noi%curiós%però%només%mostra%interès%i%ganes%de%treballar%en%allò%que%realment%li%agrada.% % % %

32%

UNA%MANERA%DE%PENSAR% Un% quart% de% nou% del% matí!!!% Sempre% em% passa% el% mateix% kpensa% la% Martak.% D’aquí% a% un% quart% d’hora%comença%la%classe%d’experimentals%i,%si%arribo%un%parell%de%minuts%tard,%ho%tinc%clar!%% Sort%que%ja%ho%ha%preparat%tot.%La%Marta%es%pren%d’un%glop%de%suc%de%pinya%mentre%es%posa%la% caçadora,% es% menja% la% darrera% galeta,% agafa% els% llibres% i% es% posa% la% motxilla.% Fa% un% petó% al% seu% pare,%que%s’està%fent%l’esmorzar%i,%a%correkcuita,%amb%l’entrepà%a%la%mà,%es%dirigeix%capa%la%porta% mentre%s’ajusta%els%auriculars%del%mp3.%% kAdéééééu%–se%sent%que%diu.%% Surt%de%casa.%Un%salt,%tres%esglaons;%un%altre,%tres%més.%% kPer% què% seré% així?% –es% preguntak.% Cada% matí% es% repeteix% la% mateixa% història.% Això% no% em% passaria%si%em%llevés%mitja%hora%abans.%% Arriba%al%carrer%i,%mentre%comença%a%córrer%cap%a%l’escola,%connecta%el%play%del%mp3,%però%no%se% sent%res.....% Només%em%faltava%això!%Què%li%passa%al%meu%mp3?% Q1.% A% partir% dels% coneixements% sobre% el% funcionament% del% mp3! i% altre% problemes% que% potser% has%tingut%amb%aquest%tipus%d’aparells,%fes%una%llista%de%cinc%possibles%causes%per%les%quals%no% se%sent%el%mp3%de%la%Marta.% El%primer%que%ha%pensat%la%Marta,%mentre%esquivava%una%senyora%que%acompanyava%un%parell% de%nens%petits%a%escola,%ha%estat%que%hi%ha%una%mala%connexió%entre%els%auriculars%i%l’aparell.%Ha% recordat%que%l’altre%dia%va%deixar%el%mp3%al%Sergi%i%que,%quan%l’hi%va%tornar,%li%va%comentar%noksék què%d’un%problema%amb%aquesta%connexió.%% “Si%hi%ha%una%mala%connexió%entre%els%auriculars%i%l’aparell,%aleshores%hauré%de%prémer%el%jack%(la% peça% de% connexió)% i% ferklo% girar% un% xic”,% pensa% mentre% espera,% neguitosa,% que% el% llum% del% semàfor%es%posi%verd.%% La%Marta%prem%el%jack,%el%fa%girar%mitja%volta%i%torna%a%connectar%el%mp3!per%veure%si%funciona.% Funciona!!!%Buff,%ja%m’havia%espantat...% Repassem%tot%el%procés.%Sembla%que%hi%ha%hagut%un%problema%(per%què%no%se%sent%l’mp3?).%Per% solucionarkho,%la%Marta%ha%formulat%una%hipòtesi%(una%possible%causa%per%la%qual%l’mp3%no%se% sent).% De% la% hipòtesi% escollida% (una% mala% connexió),% i% sense% gairebé% adonarkse’n,% n’ha% fet% una% deducció%que%s’ha%convertit%en%un%petit%experiment%(la%revisió%de%la%connexió%i%la%comprovació% del%funcionament).%El%problema%s’ha%resolt!% Fem%un%esquema%de%les%fases%del%procés:% •! Problema:%Per%què%no%se%sent%l’mp3?% •! Hipòtesi:%Potser%els%auriculars%no%estan%ben%connectats.% •! Deducció:%Si%reviso%la%connexió,%aleshores%el%mp3%se%sentirà.% •! Experiment:%Revisió%i%connexió%adequada%del%jack.%% •! Resultat:%l’mp3%se%sent.%% •! Conclusió:%Els%auriculars%no%estaven%ben%connectat.% Q2.%Utilitza%una%de%les%hipòtesis%que%has%escrit,%i%omple%l’esquema%següent:% •! Problema:%Per%què%no%se%sent%l’mp3?% •! Hipòtesi:% •! Deducció:% •! Experiment:%%

33%

•! Resultat:% •! Conclusió:% Q3.%Imagina%que%el%resultat%del%que%acabes%d’escriure%és%aquest:% Resultat:%l’mp3%no%se%sent.%% Cal%que%contestis%en%un%full%què%faries%a%partir%de:%% Una%altre%hipòtesi%de%les%que%has%inventat%(no%s’hi%val%a%canviar%de%mp3!)% El% procés% seguit% en% els% dos% casos% anteriors% (formula% el% problema,% escriu% la% hipòtesi,% fes% la% deducció,%explica%l’experiment;%el%resultat%serà:%el%mp3%funciona;%i%anota%finalment%la%conclusió.% Comenta% la% teva% solució% amb% el% company% del% costat% i% desprès% mireu% de% fer% una% resposta% conjunta).% Amb%la%llengua%fora,%mig%despentinada%i%amb%l’entrepà%que%gairebé%li%cau%pujant%les%escales%de% l’escola,% la% Marta% ha% aconseguit% arribar% al% laboratori.% Tot% just% entrar% a% l’aula,% sona% el% timbre% d’inici%de%classe.%S’asseu%al%costat%de%l’Eulàlia,%que%la%mira%i%es%posa%a%riure.%% No%canviaràs%mai,%Marta.% Ja%pots%ben%dirkho.% La%professora%d’experimentals,%la%Neus,%després%de%passar%llista,%comença%la%classe.%% Avui% tenim% problema.% Resulta% que% tenim% una% llanterna% per% a% cada% grup% de% treball% i% no% en% funciona%cap.%Us%proposa%dedicar%aquesta%activitat%de%%laboratori%a%resoldre%el%problema:%què%li% passa%a%la%llanterna?% kLa%Marta%es%posa%a%riure.%“Això%em%sona!”,%xiuxiueja.%% L’Eulàlia%li%clava%un%cop%de%colze%i%es%diu%a%si%mateixa:%“%Aquesta%Marta%és%una%mica%boja”.% EXERCICI'14' Avui%hi%ha%hagut%un%problema%a%casa%la%mare%del%Roger.%Estava%estriat%al%llit%mentre%llegia%una% novelola.%Havia%posat%la%música%molt%fluixeta,%no%fos%cas%que%la%mare%vingués%amb%la%llauna%de% sempre.%De%sobte,%s’ha%sentit%un%soroll%molt%fort%al%menjador.%El%Roger%s’ha%aixecat%d’un%salt%i% en%un%instant%s’hi%ha%plantat.%Això%és%el%que%ha%vist.%% k%Mare:%Qui%ha%trencat%la%peixera?%Potser%ha%estat%el%gat...%% Al%Roger%se%li%ha%acudit%immediatament%una%altre%resposta%a%la%pregunta%de%la%seva%mare:%“Qui% ha%trencat%la%peixera?%Potser%ha%estat%el%marrec%del%meu%germà”,%ha%pensat.%% La%gent,%davant%un%problema,%pensa%en%una%o%més%d’una%explicacions%possibles.%Les%persones% que% es% dediquen% a% la% ciència% centren% la% seva% activitat% en% la% resolució% de% problemes.% No% són% qüestions%que%s’assemblin%gaire%a%les%que%se’ns%plantegen%en%la%vida%quaotid9iiana.%Però%com% qualsevol% altre% persona,% abans% de% començar% a% investigar% ja% tenen% alguna% possible% resposta% o% explicació% al% problema% que% han% de% resoldre.% L’explicació% esperada% pel% científic% s’anomena% hipòtesi.%% kQuin%problema%hi%ha%a%casa%del%Roger?% kQuina%és%la%hipòtesi%de%la%mare%del%Roger?%Se%t’acudeix%alguna%altre%hipòtesi?% '

34%

EXERCICI'15' La%Marta%i%l’Eulàlia%estan%prenen%una%taronjada%carbònica.% kOstres%,%tenia%tanta%set!k%ha%dit%l’Eulàlia.%% El% Roger% ha% volgut% fer% una% broma.% Ha% agafat% una% cullerada% de% sucre% i% l’ha% postat% al% got.% La% taronjada%ha%començat%a%fer%molta%escuma%i%ha%vessat%del%got.%Com%sempre,%la%Marta%i%el%Roger% s’han%discutit.%La%Marta%li%ha%engegat%tot%el%que%pensava%d’ell.%Però%després%la%Marta%i%l’Eulàlia% anaven%rumiant%el%fenomen%que%ha%tingut%lloc.%S’han%preguntat%per%què%ha%passat%això.%Mentre% l’Eulàlia%pensava%que%potser%el%sucre%reacciona%amb%el%gas%de%la%taronjada,%i%per%això%produeix% l’escuma,%la%Marta%creia%que%potser%l’àcid%cítric%de%la%taronjada%(i%d’altres%sucs%de%fruites)%és%el% que%reacciona%amb%el%sucre%i%provoca%aquesta%escuma.%% Rumiaven%quin%experiment%haurien%de%fer.%Cal%tenir%en%compte%que%només%disposen%de%sucre,% aigua%amb%gas,%aigua%de%l’aixeta,%llimonada%amb%gas,%llimonada%sense%gas,%refresc%de%cola%amb% gas,%gots%i%culleres.%% kFeu%grups%de%tres%o%quatre%persones%i%formuleu%el%problema%de%les%dues%amigues.%Quines%són% les%seves%hipòtesis?% Escolliu% primer% una% de% les% dues% hipòtesis,% i% penseu% quin% experiment% podeu% dissenyar% per% comprovar% si% funciona.% Després,% feu% el% mateix% amb% l’altra% hipòtesi.% Recordeu% que% solament% podeu%fer%servir%el%material%que%la%Marta%i%l’Eulàlia%tenen%a%casa.%% % EXERCICI'16' El%Sergi%està%satisfet%del%seu%treball%de%tecnologia,%tant%del%contingut%com%de%la%presentació.%Ha% aprofitat%tots%els%recursos%de%tractament%de%textos%de%l’ordinador%que%li%han%permès%retocar%els% títols,%canviar%els%marges,%fer%la%correcció%ortogràfica...%Vaja,%que%s’hi%ha%dedicat.%Val%a%dir%que% va% una% mica% just% de% temps% perquè% demà% ha% de% lliurar% el% treball.% Encara% recorda% el% problema% que%va%tenir%l’altre%dia%amb%el%treball%de%socials.%De%segur%que%avui%no%li%passarà%el%mateix.%Dóna% l’ordre%d’impressió,%uns%instants%d’espera%i....%apareix%aquest%missatge%a%la%pantalla:%% %

Administrador%d’impressió%

La% impressora% del% LPT% 1% no% té% paper% o% bé% no% esta% connectada% a% l’ordinador.%Verifiqueu%el%cable%de%la%impressió%o%la%connexió%a%la%xarxa% per% estar% segurs% que% la% impressora% està% connectada% o% bé% poseukhi% paper.%En%acabat,%torneu%a%activar%la%cua%de%la%impressió.%%

REINTENTAR%

CANCELoLAR%

El%Sergi%té%un%altre%problema%amb%la%informàtica.%% kQuin%és%el%problema?%L’ordinador%li%proposa%dues%hipòtesis.%% Llegeix%bé%el%missatge%i%escriukles.% % Es% poden% formula% hipòtesis% de% moltes% maneres% diferents.% No% hi% ha% cap% mètode% per% formular% “bones”%hipòtesis.%El%diagrama%següent%mostra%el%procés%de%verificació%de%les%hipòtesis:%% %

35%

EXPERIMENT%O%OBSERVACIÓ%1:%COMPROVAR'LES'CONNEXIONS'DE'LA'IMPRESSORA'A'L’ORDINADOR' % RESULTATS%POSSIBLES% % La%impressora%imprimeix%% % El%resultat%confirma%la%hipòtesis%% El%problema%s’ha%resolt.%% % %

La%impressora%no%imprimeix% Es%rebutja%la%hipòtesi%i%cal%escollirkne%una%altra% Per%exemple:%'pot'ser'la'impressora'no'té'paper' RESULTATS%POSSIBLES%

% La%impressora%no%té%paper.% % El% resultat% confirma% la% hipòtesi.% No% obstant% això,% convé%posar%paper%i%fer%un%segon%experiment.%% % EXPERIMENT%O%OBSERVACIÓ%2:%% COMPROVAR'SI'LA'IMPRESSORA'IMPRIMEIX' % %% La%impressora%no%està%connectada%% % El% resultat% confirma% la% hipòtesi.% No% obstant% això,% convé%posar%paper%i%fer%un%tercer%%experiment.%% % EXPERIMENT%O%OBSERVACIÓ%3:%% COMPROVAR'SI'LA'IMPRESSORA'IMPRIMEIX' % %%

La%impressora%té%paper.%% Es%rebutja%la%hipòtesi%i%cal%escollirkne%una%altra.% Per% exemple:% potser' la' impressora' no' està' connectada.'' La%impressora%està%connectada.% Es%rebutja%la%hipòtesi%i%cal....% TRUCAR%A%L’ALBA!!!!!'

EXERCICI'17' El%professor%de%llengua%ha%manat%resoldre%uns%exercicis.%A%l’Albert%li%agrada%molt%escriure%amb% la% seva% ploma.% Ha% obert% l’estoig,% n’ha% extret% la% ploma,% l’ha% destapada% i% ha% començat% a% escriure...%Però%la%ploma%no%escriu.%' El%problema%de%l’Albert%és:%per%què%no%escriu%la%ploma?%Se%li%han%ocorregut%tres%hipòtesis:' •! S’ha%acabat%la%tinta%de%la%càrrega' •! S’ha%assecat%la%tinta' •! S’ha%espatllat%el%ploma.% Omple%una%taula%tenint%en%compte%que%els%resultats%possibles%són:% kNo%hi%ha%tinta%a%la%càrrega.% kS’ha%assecat%la%tinta.% k%(cal%comprar%una%ploma%nova?).%

EXERCICI'18' L’article% següent% presenta,% de% forma% resumida,% tots% els% elements% que% intervenen% en% una% recerca%científica.%Sabries%trobarklos?%Indica%el%problema,%els%objectius,%el%marc%teòric,%les%fonts% d’informació%i%les%conclusions.&

36%

Deu errors metodològics molt comuns 1.! Inadequació del problema escollit: l’alumne escull un problema poc rellevant o un problema que el sobrepassa i el desborda des del punt de vista intel·lectual o pràctic. 2.! Vaguetat en la delimitació del problema i els objectius: no queda prou ben delimitat el problema que l’alumne es proposa d’abordar o no s’especifiquen prou bé els objectius concrets de la recerca. 3.! Deficiències en l’elecció i disseny de la metodologia: manca d’una estratègia metodològica conscientment escollida i coherent, o bé l’estratègia metodològica escollida no és prou adequada o no ha estat aplicada amb el rigor necessari per tal d’abordar amb certes garanties d’èxit el problema escollit. 4.! Deficiències en el marc teòric: l’alumne no ha fet un esforç suficient per informar-se sobre els elements teòrics necessaris per poder interpretar la informació. No defineix ni acota els conceptes teòrics que utilitza o aplica models d’anàlisi poc aclarits i poc justificats. 5.! Deficiències en el procés de recollida de dades: les dades recollides són molt parcials, pobres o poc rellevants. L’alumne no ha fet un treball prou exhaustiu alhora de buscar dades pertinents i suficientment significatives. 6.! Tractament poc acurat de la informació: es fa un tractament poc escrupolós de les dades quantitatives (gràfiques, taules de resultats estadístics, percentatges, etc.) o qualitatives (contingut d’entrevistes, treball amb els textos, etc.). 7.! Manca de concordança entre les conclusions i els objectius: les conclusions no s’adeqüen als objectius proposats, l’alumne no recull en les conclusions els objectius específics que s’havia proposat, o no és capaç de valorar en quin grau els ha pogut assolir i per què. 8.! Irrellevància i pobresa de les conclusions: l’alumne no extrau les conclusions que seria d’esperar a partir de la informació efectivament obtinguda o n’extrau conclusions poc significatives. 9.! Conclusions injustificades: l’alumne extrau conclusions excessivament generals, vagues o imprecises, o bé estableix conclusions gratuïtes sense aportar evidència suficient per tal de justificar-les.

10.! Treball purament “enciclopèdic” o “bibliogràfic”: l’alumne es limita a acumular, superposar i/o copiar informació (bibliogràfica o d’altres fonts), sense un treball de discriminació, interpretació, redacció i síntesi pròpies. El copiar – enganxar no és ètic!!$

6.! Planificació+ La$planificació$d'un$projecte$que$també$es$coneix$com$cronograma$(i$existeixen$programes$per$ portar$el$seu$control)$serveix$per$anar$planejant$i$veient$el$progrés$dins$l'entorn$del$projecte.$ És$el$procés$per$a$quantificar$en$el$vostre$cas$el$temps$que$hi$dedicareu$a$cada$apartat$i$quines$

seran$les$tasques$anteriors,$posteriors$o$que$fareu$a$la$vegada$per$tal$que$a$final$de$curs$estigui$ el$projecte$finalitzat.! La$planificació$es$pot$anar$modificant$a$mesura$que$realment$esteu$fent$les$activitats$que$heu$ planificat.$ També$ es$ recomana$ que$ a$ la$ vegada$ que$ es$ fa$ la$ planificació$ es$ faci$ l'índex$ del$ treball$Hque$també$es$podrà$anar$modificant.$ Us$poso$un$esquema$d'exemple$que$podeu$fer$servir$però$cal$que$feu$el$vostre$document$i$el$ compartiu$dins$el$portafoli$amb$el$vostre/la$vostra$tutor/a.$ Tasca%%%%!

Per%a%què%ho%fem?%On% ho%posem?!

Qui%ho% fa?!

Com?% (instrument/eina)!

Quan%ho% fem?%%%%!

Resultats% esperats%%%%!

Recollida$ d'informació$$$$!

Per$a$redactar$la$part$ introductòria,$posar$les$ referències$a$la$bibliografia!

components!

Google$docs$i$al$Zotero$ les$referències...!

Dues$ setmanes???!

Redacció$índex! Redactar$ introducció!

Redacció$índex$i$ introducció$$$$!

Delimitar$el$tema$i$les$ preguntes$de$forma$més$clara!

components!

Escrit$document!

la$segona$ setmana!

Redacció$part$ teòrica$del$ treball$??$$$$!

Redacció$hipòtesi$ i$preguntes$!

Delimitar$el$producte$que$es$ vol$fer$o$la$part$pràctica$en$el$ cas$que$siguin$enquestes$ (qüestionaris$i$entrevistes)$o$ experiments...!

components!

Escrit$document$$$$!

la$tercera$ setmana!

Concreció$eines$ a$aplicar!

Creació$del$ producte$i/o$part$ pràctica!

$$$$$$...!

Desprès$de$seguir$el$vostre$esquema$i$anarHlo$modificant$ja$tindreu$el$treball$finalitzat!!!!! Abans$ de$ res,$ llegiu$ els$ apartats$ que$ formen$ la$ memòria$ (introducció,$ part$ teòrica,$ part$ pràctica$ i$ conclusions)$ i$ $penseu$ en$ no$ més$ de$ 12$ diapositives$ per$ la$ presentació,$ tenint$ en$ compte$que$la$tapa$hauria$de$contenir$alguna$imatge,$la$referència$a$vosaltres$i$el/la$tutor/a...!

7.! Recollida+d’informació+ Un$ cop$ tenim$ el$ marc$ teòric$ elaborat$ de$ qualsevol$ treball,$ que$ és$ el$ marc$ a$ partir$ del$ qual$ desenvoluparem$ la$ nostra$ investigació$ cal$ tenir$ clara$ la$ metodologia$ que$ emprarem$ i$ la$ recopilació$ d’informació$ que$ faré,$ Hi$ ha$ diverses$ tècniques$ de$ cerca$ d'informació.$ Segons$ el$ tipus$de$recerca$se'n$utilitza$una$o$altra$o$una$combinació$de$més$d'una$d'elles.$Les$principals$ fonts$d'informació$són:$ •! Les$ bibliogràfiques,$ és$ a$ dir,$ els$ textos$ literaris,$ filosòfics,$ les$ obres$ artístiques,$ els$ documents$d’arxiu...$inclosa$la$premsa$diària$i$els$mitjans$de$comunicació.$ •! Les$obres$artístiques.$ •! Les$enquestes$i$entrevistes$en$profunditat.$ •! L'observació.$ •! El$treball$de$laboratori$i$el$treball$de$camp.$

39$

Cal,$a$més$a$més,$segons$ens$diu$(Piñero,$2001),$tenir$en$compte$els$següents$criteris$generals$ alhora$de$determinar$els$procediments$de$recerca$més$adequats$per$a$la$secundària:$ •! Procediments$que$prioritzin$el$treball$amb$fonts$primàries.$ •! Procediments$molt$concrets$i$operatius$per$assolir$coneixements$més$generals.$ •! Procediments$ que$ no$ pressuposin$ el$ coneixement$ d’excessius$ referents$ culturals,$ contextuals$i$acadèmics$per$part$dels$alumnes.$ •! Procediments$que$operativitzin$i$objectivin$al$màxim$el$treball$de$l’alumne.$ Tampoc$ hem$ de$ deixar$ de$ banda$ eines,$ conceptes$ i$ marques$ com$ blog,$ bitàcola,$ agregador,$ RSS,$wiki,$bloglines,$Flick,$Wikipedia,$folcsonomies,$tags,$del.icio.us,$etc.$Que$ens$proporcionen$ un potencial$educatiu$que$no$hauríem$de$deixar$escapar$(Aníbal,$2006)$.$A$partir$d’ara$tot$fa$ referència$al$marc$metodològic.$$ EXERCICI%19% Un$ grup$ de$ policies$ està$ investigant$ un$ grup$ de$ delinqüents$ que$ trafiquen$ en$ un$ local$ ben$ custodiat.$Des$del$seu$vehicle$ben$camuflat$vigilen$l'entrada$al$local.$Volen$infiltrarHse$$al$grup,$ però$no$saben$la$contrasenya.$ En$aquest$moment$arriba$un$client.$$ •! Truca$a$la$porta$i$des$de$l'interior$li$diuen:$"8".$$ •! El$client$respon:$"4".$La$porta$s'obre$i$accedeix$a$l'interior.$ Els$policies$es$miren,$creuen$tenir$la$resposta.$Però$decideixen$esperar.$Ve$un$altre$client.$$ •! Des$de$dins$li$diuen:$"6".$$ •! Ell$respon:$"3".$La$porta$s'obre.$$ Els$policies$somriuen.$ "Ja#ho#tenim.#Es#tracta#de#respondre#la#meitat#del#número#que#et#diuen#des#de#dins$".$$ Arriba$un$altre$client.$$ •! Des$de$dins$diuen:$"14".$$ •! El$client$respon:$"7".$La$porta$s'obre.$ •! "Ho#veus?"$Diu$el$cap$de$policia.$ Decideixen$enviar$a$un$agent.$Truca$a$la$porta.$$ •! Des$de$dins$li$diuen:$"0".$El$policia$es$queda$aturat.$$ •! Després$d'uns$breus$segons$respon:$"0".$$ Se$sent$una$ràfega$de$trets$i$el$policia$mor.$Els$agents$que$hi$ha$al$vehicle$es$queden$sorpresos,$ però$decideixen$enviar$a$un$altre$agent.$ •! Des$de$dins$se$sent:$"18".$$ •! El$policia$contesta$molt$convençut:$"9".$$ Novament$se$sent$una$ràfega$de$trets$i$el$policia$mor.$Per$què?$

40$

8.! Recollida+d’informació:++registres,+fitxes+i+altres2.+ 8.1.!+Registres+ Trobarem$diferents$tipus$de$registres:$

Registres+no+sistematitzats+ Són$ tots$ aquells$ documents$ usats$ tant$ en$ l'observació$ com$ en$ l'experimentació$ o$ les$ entrevistes$ en$ profunditat,$ que$ són$ autoHreveladors$ i$ produeixen$ informació,$ intencionada$ o$ no,$ que$ contempla$ l'estructura,$ dinàmica$ i$ funcionament$ del$ que$ s'està$ observant.$ Dins$ d'aquesta$categoria$trobem:$ •! Històries$ de$ vida:$ permeten$ obtenir$ un$ retrat$ dels$ fets$ que$ ens$ relata$ una$ persona$ o$ persones$ amb$ la$ finalitat$ d'obtenir$ un$ perfil$ de$ les$ mateixes$ al$ llarg$ del$ temps.$ Les$ històries$ de$ vida$ poden$ elaborarHse$ partint$ de$ documents$ escrits$ (autobiografia,$ memòries,,,)$ encara$ que$ la$ metodologia$ més$ adequada$ és$ aquella$ en$ la$ que$ l'expert$ obté$ la$ informació$ directament$ de$ les$ persones.$ S'ordenen$ per$ data$ d'obtenció$ de$ la$ informació.$Dins$aquest$tipus$de$registres$entren$les$biografies,$autobiografies…$ •! Diaris:$Són$informes$personals$que$s'usen$per$a$recollir$informació$sobre$una$base$de$ certa$ continuïtat.$ Solen$ contenir$ notes$ confidencials$ sobre$ observacions,$ sentiments,$ reflexions,$ interpretacions,$ hipòtesis$ o$ explicacions.$ Com$ es$ reflexa$ en$ l'experiència$ viscuda$també$s'enregistren$i$ordenen$cronològicament.$ •! Quaderns$de$notes:$Espècie$de$diari$que$reuneix$totes$les$experiències$d'una$jornada$ com$ podria$ ferHho$ un$ cronista.$ L'ús$ es$ recórrer$ sobre$ el$ terreny$ a$ les$ dades,$ fonts$ d'informació,$referències$que$tinguin$relació$amb$l'objecte$de$l'estudi.$$

Registres+narratius+ Són$els$que$reflecteixen$esdeveniments$conductuals$tal$i$com$van$passant,$intentant$descriure$ la$conducta$objectivament$en$el$seu$context$i$de$forma$comprensiva.$Dins$d'aquesta$categoria$ trobem:$ •! Anecdotari.$ •! Notes$de$camp.$ •! Mostreig$de$temps.$

Registres+mecànics+ Són$una$sèrie$d'instruments$que$poden$ajudar$a$registrar$dades$amb$gran$precisió.$Són$útils$en$ estudis$de$caràcter$etnogràfic.$ •! Proves$fotogràfiques.$ •! Gravacions$en$vídeo,$àudio.$

$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ 2

$Adaptat$de$:$http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_18/pdf/Fitxa_1.pdf$$

41$

Registres+sistematitzats+parcialment+ Mètodes$ que$ permeten$ registrar$ les$ dades$ amb$ més$ facilitat.$ L'observador$ o$ entrevistador$ compta$ amb$ una$ plantilla$ en$ la$ qual$ pot$ anotar;$ no$ només$ la$ presència$ o$ absència$ de$ determinats$comportaments,$dades$de$l'entorn,$sinó$també$la$intensitat$i$freqüència$amb$que$ passen$determinades$conductes.$ •! Llistes$de$control.$ •! Escales$d'estimació$o$apreciació.$

8.2.!+Fitxes+ Hi$ ha$ dos$ tipus$ de$ fitxes$ de$ recull$ d’informació$ quan$ es$ fa$ una$ recerca,$ les$ fitxes% bibliogràfiques$ que$ inclouen$ únicament$ la$ informació$ referent$ a$ la$ descripció$ formal$ del$ document,$ i$ per$ tant$ segueixen$ el$ format$ APA$ vist$ anteriorment$ i$ són$ útils$ per$ controlar$ les$ lectures$ i$ per$ elaborar$ la$ bibliografia$ final$ d’un$ treball$ i$ les$ fitxes$ de$ contingut.$ La$ descripció% bibliogràfica$es$pot$complementar$amb$altres$dades$descriptives$com$dimensions$de$capítols,$ parts$ que$ se$ citaran,$ descriptors...$ i$ altres$ aspectes$ que$ la$ persona$ que$ les$ realitza$ considera$ oportú$ d’anotar.$ En$ les$ fitxes$ de$ contingut,$ a$ part$ de$ tota$ aquesta$ informació,$ contenen$ resums,$definicions,$comentaris$personals,$preguntes,$dades,$ilslustracions,$esquemes$i,$poden$ referirHse$ tant$ a$ textos$ com$ a$ experiments$ i/o$ investigacions.$ En$ general$ les$ fitxes$ es$ distribueixen$en$3$zones,$la$part$de$dalt$es$divideix$en$dos,$una$per$les$dades$de$la$font$o$text$i$ l’altra$per$la$identificació$de$la$font$persona$que$les$confecciona$podent$ser$el$codi$numèric,$ alfanumèric...,$la$zona$3$està$reservada$a$la$informació$que$cal$retenir.$(Taules$2$i$següents)$ Taula%1:%Exemple%de%fitxa.%Font:%Elaboració%pròpia%des%d'xtec.% Zona%1:$dades$bibliogràfiques$del$document$font$o$de$ la$investigació:$autor,$dates,$pàgines...$

Zona%2:$identificació$de$la$fitxa,$on$es$relaciona$i$se$ l’anomena,$codi$de$classificació.$

Zona%3:$informació$que$cal$retenir.$ Taula%2:%Fitxa%emplenada.%Font:%Elaboració%pròpia%des%d'xtec.% Hargreaves,! A.! (2003).! Profesorado,* cultura* y* postmodernidad* (Cambian* los* tiempos,* cambia* el* profesorado).!Madrid:!Morata.! $

Capítol$5:$Formació$del$professorat.$Apartat$5.2.$$ Codi$refworks:$674$ ISBN:$978H84H7112H406H7$ EAN:$9788471124067$

El$ autor$ presenta$ las$ realidades$ del$ trabajo$ de$ los$ maestros$ tal$ como$ ellos$ las$ experimentan.$ Reconoce$ los$ testimonios$ de$ “maestros$sinceros,$abiertos$que$generosamente$cedieron$su$tiempo$para$hablar$de$su$práctica”$(p.$25).$Una$parte$importante$de$ la$evidencia$presentada$en$el$libro$proviene$de$docentes$de$12$escuelas$primarias$en$Ontario$que$participaron$en$un$estudio$sobre$ el$trabajo$de$los$profesores$y$los$usos$de$planeación$del$tiempo.$$ El$libro$analiza$lo$que$ocurre$cuando$la$sociedad$cambia$pero$no$así$las$estructuras$básicas$de$la$enseñanza.$Con$la$idea$de$lograr$ formar$docentes$más$efectivos,$en$ocasiones$se$dejan$a$un$lado$algunas$influencias$vitales$en$la$naturaleza$y$calidad$del$trabajo$de$ los$profesores,$por$ejemplo:$el$propósito$del$docente,$el$cual$orienta/guía$lo$que$el$maestro$o$maestra$hace;$la$persona$que$es,$ tanto$en$su$vida$como$en$su$trabajo;$y$cómo$esto$influye$en$su$práctica$y$el$contexto$en$el$que$los$docentes$trabajan,$el$cual$los$ limita$ o$ los$ libera$ con$ respecto$ a$ lo$ que$ pueden$ lograr.$ También$ se$ examina$ la$ cultura$ de$ la$ comunidad$ docente$ y$ cómo$ las$ relaciones$ (o$ deficiencias)$ de$ los$ profesores$ y$ profesoras$ con$ sus$ colegas$ apoyan$ u$ obstaculizan$ sus$ esfuerzos$ para$ mejorar$ la$ calidad$de$lo$que$ofrecen$a$sus$estudiantes.$

42$

Les$fitxes$bibliogràfiques$també$poden$tenir$anvers$i$revers$i$llavors$la$part$del$davant$inclou$ les$dades$del$llibre$i$el$revers$la$part$que$correspon$a$la$zona$3:$ Taula%3:%Fitxa%bibliogràfica,%part%del%front.%Font:%Xtec.%

Autor:$SALAS,$Miguel$ Títol:$Cómo#preparar#los#exámenes#con#eficàcia.# Any:$1998$ Edició:$1a$ Colslecció:$El$Libro$de$Bolsillo$ Núm:$1.783$ Editorial:$Alianza$ Lloc$d’edició:$Madrid$ Pàgines:$220$ Taula%4:%Revers%fitxa.%Font:%Xtec.%

Temes$de$què$tracta:$ Funcionament$ de$ la$ memòria.$ Com$ preparar$ exàmens,$ com$ superar$ l’ansietat,$ estratègies$ davant$un$examen,$estratègies$per$vèncer$l’oblit...$ Valoració:$ Prepara$pels$exàmens$i$ajuda$a$millorar$el$rendiment.$ Localització:$ Biblioteca$d’Humanitats$(3HB2H001H93)$ Hi$ ha$ molts$ models$ de$ fitxes,$ cada$ persona$ es$ confecciona$ el$ seu$ i$ tradicionalment$ i$ fins$ l’aparició$de$la$tecnologia$informàtica,$el$suport$de$la$fita$era$la$cartolina$i$la$informació$que$hi$ constava$ es$ feia$ a$ mà.$ Actualment,$ tot$ i$ que$ aquest$ format$ de$ fitxa$ encara$ existeix,$ pren$ importància$ la$ fitxa$ informatitzada,$ ja$ sigui$ elaborada$ amb$ un$ processador$ de$ textos$ o$ integrada$en$una$base$de$dades.$Cal$dir$que$les$fitxes$de$cartolina$s’emplenen$només$per$una$ sola$cara$ja$que$permet$de$consultarHles$amb$més$comoditat$i$rapidesa$i$amb$un$únic$model.$El$ departament$ de$ llengües$ i$ el$ de$ socials$ de$ l’escola$ tenen$ diverses$ fitxes$ que$ seran$ les$ que$ marcaran$les$pautes$del$que$he$de$fer.$$ Les$unitats$d'ordre$i$els$tipus$d'ordenació$més$freqüents$són:$ •! Si$escollim$com$unitat$la$data$del$fet,$tindrem$una$ordenació$cronològica.$$ •! Si$ s'ordena$ usant$ una$ paraula,$ que$ pugui$ identificar$ a$ cada$ document$ tindrem$ una$ ordenació$alfabètica.$ •! Si$escollim$un$número$com$unitatHordre,$estarem$davant$una$ordenació$numèrica.$ •! Mixtes,$si$feu$servir$tant$lletres$com$nombres.$ Els$codis$que$feu$servir$han$de$ser$vàlids$per$a$identificar$els$descriptors$i$han$de$figurar$tant$en$ les$ressenyes$que$figurin$desprès$en$el$treball$com$en$el$fitxer.$ Si$el$fitxer$és$informatitzat$i$es$fa$amb$un$processador$de$text$s’ha$de$crear$una$plantilla$que$ inclogui$el$màxim$d’ítems$o$camps$que$es$preveu$que$poden$ser$interessant$de$completar$amb$ la$informació$que$s’extreu$dels$documents$o$dels$experiments$que$s’han$de$realitzar.$Per$cert,$ cal$ planificar$ mols$ acuradament$ els$ noms$ que$ es$ donaran$ als$ fitxer$ i,$ si$ també$ es$ guarden$ articles$de$revistes$com$aquests$s’ordenen$en$carpetes,$tant$en$arxiu$informàtic$com$físic.$Jo,$ personalment,$ els$ arxius$ informàtics$ els$ guardo$ posant$ cognom$ de$ l’autor_any_titol$ de$ l’article.$Si$se’m$repeteix$un$any$llavors$li$poso$aaaa_a;$aaaa_b...$Exemple:$ $

43$

•! Hargreaves_2003_profesoradoculturapostmodernidad$ •! Salinas_2008a_cambioseducativos$ •! Salinas_2008b_educacionytic$ També$és$molt$important$l’ordre$de$les$carpetes$i$dels$fitxers,$la$tasca$de$recollir$la$informació$ dels$documents$seleccionats,$dels$experiments,$i$el$seu$registre$no$té$sentit$si$aquestes$no$són$ accessibles$ fàcilment$ i$ localitzables,$ per$ tant$ si$ aneu$ llegint$ diferents$ coses$ o$ realitzant$ diferents$ experiments$ seguint$ diferents$ dates,$ cal$ organitzaHles$ i$ ordenarHles.$ Tot$ s’ha$ d0integrar$ en$ un$ fitxer$ que$ ha$ d’estar$ ordenat$ i$ actualitzat$ com$ si$ fos$ una$ llibreria,$ i$ cada$ prestatgeria$fos$una$carpeta$amb$els$diferents$continguts.$Les$fitxes$es$classifiquen$i$s’ordenen$ en$apartats,$subapartats...$seguint$un$ordre$cronològic,$d’autors,$de$matèries,$d’apartats$d’un$ programa...$el$que$és$més$important$és$trobar$una$organització$lògica$i$personal$que$permeti$ consultar$amb$rapidesa$i$comoditat$les$fitxes$per$facilitar$una$ràpida$localització$i,$cal$examinar$ periòdicament$el$fitxer$per$tal$de$comprovar$que$les$diferents$parts$estan$equilibrades.$

8.3.!+Altres+registres+ Existeixen$ com$ a$ registres,$ fitxes$ d’observació,$aquestes$poden$ser$ d’obres$ pictòriques,$ de$ gràfics,$ d’observació$ de$ la$ natura...$ Per$ exemple$ podem$ voler$ registrar$ un$diari$cronològic$dels$fets$en$un$ curs$ acadèmic,$ o$ mirar$ les$ diferents$ puntuacions$ que$ prenen$ els$ professors$ sobre$ una$ mateixa$classe$i$esbrinar$si$tenen$ diferent$ codificació,$ escales...$ o$ escoltar$registres$orals.$ De$ fet,$ per$ aquesta$ raó$ us$ adjunto$ en$ la$ pàgina$ següent$ un$ registre$ d’observació$ d’una$ gràfica$ que$ pot$ ser$ adaptat$ a$ altres$com$una$classe,$una$graella$ de$ notes$ del$ professorat,$ una$ graella$de$coHavaluació$d’alumnat$ –rúbrica$H$...$ Cal$ tenir$ clar$ que$ un$ registre$ també$ pot$ ser$ un$ examen,$ una$ reclamació,$una$queixa$o$l’imprès$ de$ matrícula$ emplenat$ que$ Imatge%16:%Fitxa%d'observació%d'un%gràfic.%Font:%Xtec% mentre$ està$ buit$ s’anomena$ imprès$ i$ un$ cop$ emplenat$ passa$ a$ ser$ un$ registre$ que$ és$ diferent$ per$ a$ cada$ persona$ que$ la$ realitza.$

44$

8.4.!Gestors+bibliogràfics+o+les+fitxes+fetes+a+màquina!!!!!+ Cada$vegada$són$més$freqüents$els$treballs$escrits$que$es$coneixen$com$a$treball$dirigit.$El$que$ troba$ el$ professorat$ és$ que$ la$ bibliografia$ o$ les$ citacions$ bibliogràfiques$ que$ acompanyen$ aquests$documents$–$quan$hi$ha$bibliografia$–$és$pobra$i$discreta.$Segons$Simonjoan3$(2010)$ “al# meu# entendre# no# és# un# problema# dels# estudiants,# sinó# dels# professors# que# espantats# pel#guirigall#que# pot# ser# corregir# una# bibliografia,# molts# cops# no# la# reclamen# amb# prou# exigència#als#seus#estudiants”.$ El$més$habitual$entre$els$estudiants$que$facin$qualsevol$mena$de$treball$que$calgui$referenciar$ serà$que$tinguem$uns$quants$enllaços$emmagatzemats$en$els$bookmarks$o$favorits,$–$entre$ells$ aquest$curs$veurem$com$funciona$el$delicious$–$altres$tindran$una$llista$d’articles$i$llibres$en$un$ document$o$alguna$cosa$semblant$i,$els$més$espavilats,$utilitzaran$un$full$de$càlcul$o$una$base$ de$ dades$ per$ arxivar$ de$ manera$ ordenada$ les$ dades$ dels$ seus$ documents.$ A$ més,$ com$ a$ integrants$de$la$generació$2.0$o$nadius$digitals$(tota$aquella$generació$nascuda$des$del$1991),$ cercaran$ la$ última$ informació$ a$ la$ Web$ via$ Google,$ encara$ que$ alguns$ no$ sabran$ ni$ usar$ la$ Google$Scholar$o$en$català$Google$Acadèmic.$Així$tindran$documents$electrònics$de$tot$tipus:$ enllaços$a$pàgines,$a$blogs,$dades$de$llibres,$d’articles,$pdfs,$imatges,$Powerpoints,$etc$…$i$fins$i$ tot$alguns,$si$tenen$germans$a$la$universitat$que$els$ajuden$s’atreviran$amb$bases$de$dades$que$ ofereix$la$xarxa$de$Biblioteques$o$alguna$biblioteca$universitària.$$ Al$final$el$professorat$es$trobarà$que$l’alumnat$té$no$només$el$munt$inicial$d’informació,$sinó$ una$autèntica$barreja$de$dades$corresponents$als$tipus$documentals$més$diversos$amb$els$que$ caldrà$fer$un$llistat$relativament$homogeni$i$amb$certa$coherència$descriptiva.$Per$solucionar$ aquest$problema$existeixen,$ja$des$de$fa$molt$temps,$els$“gestors$bibliogràfics$personals”$que$ són$ programes$ per$ recollir,$ ordenar,$ corregir,$ agrupar$ i$ exportar$ amb$ “estils$ científics”$ cites$ documentals$ molt$ variades.$ Refworks,$ Reference$ Manager,$ EndNote$ i$ ProCite$ són$ els$ més$ coneguts$entre$aquests$gestors.$Però,!$Ai!$aquests$programes$miraculosos$són$de$pagament,$a$ vegades$fins$i$tot$molt$cars$i$no$sempre$els$tenim$a$mà$encara$que$les$universitats$ofereixen$el$ Refworks$(alb$el$que$jo$treballo$per$la$tesi$doctoral)$diguem$que$no$és$el$mateix!!$ I$ aquí$ és$ on$ ens$ pot$ ajudar,$ i$ molt,$ Zotero$ que$ és$ un$ complement$ de$ Firefox$ pensat$ per$ a$ estudiants$i$investigadors$i$que$funciona$com$un$potent$gestor$bibliogràfic.$És$gratuït,$de$codi$ obert,$s’implementen$actualitzacions$contínuament,$té$diversos$idiomes$(encara$no$el$català)$i$ permet$ elaborar$ bibliografies$ en$ els$ principals$ estils.$ Com$ a$ l’escola$ treballem$ més$ amb$ programari$lliure$i$tots$tenim$el$Firefox,$caldrà$que$ens$obrim$un$compte$a$Zotero$amb$les$claus$ del$nostre$correu$d’escola$i$això$poderHlo$posar$en$funcionament.$

8.5.!+Les+bibliografies+ La$bibliografia$és$l'estudi$de$referència$de$textos.$Les$bibliografies$enumerativa,$descriptiva,$i$ textual,$constitueixen$unes$classes$de$bibliografia$de$referència$mitjançant$sistemes$de$signes$ cap$als$textos.$La$bibliografia$analítica,$tanmateix,$forma$una$classe$diferent$de$referència,$que$ té$ més$ a$ veure$ amb$ la$ interpretació$ dels$ documents$ i$ els$ seus$ conceptes$ que$ amb$ el$ fet$ de$ llistarHlos.$Dins$aquesta$última,$trobem$la$bibliografia$històrica$i$la$bibliografia$sociològica.$ $$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ 3

$http://simonjoan.wordpress.com/2010/10/20/unHbonHgestorHbibliograficHperHalsHnostresHestudiants/$$

45$

En$ un$ sentit$ més$ clàssic$ i$ més$ restrictiu,$ la$ bibliografia$ s'estén$ com$ una$ visió$ de$ conjunt$ de$ totes$(o$una$quantitat$considerable)$les$publicacions$en$alguna$categoria:$ •! •! •! •! •!

obres$d'algun$autor,$ publicacions$sobre$algun$tema$específic,$ publicacions$editades$en$algun$país$específic,$ publicacions$editades$en$algun$període$específic,$i$ publicacions$ esmentades$ o$ relacionades$ en$ una$ obra$ particular$ (una$ bibliografia$ d'aquest$ tipus,$ de$ vegades$ anomenada$ llista# de# referència$ hauria$ d'aparèixer$ normalment$al$final$de$qualsevol$article$en$la$literatura$científica).$

Una$bibliografia$prova$de$donar$una$visió$de$conjunt$completa$de$la$literatura$que$s’ha$utilitzat$ en$ la$ seva$ categoria.$ És$ un$ concepte$ oposat$ a$ un$ catàleg$ de$ biblioteca,$ que$ només$ llista$ elements$ trobables$ en$ la$ biblioteca.$ Tanmateix,$ els$ catàlegs$ d'algunes$ biblioteques$ nacionals$ també$ serveixen$ de$ bibliografies$ nacionals,$ ja$ que$ totes$ les$ publicacions$ d'aquell$ país$ són$ continguts$als$catàlegs.$ Les$bibliografies$es$poden$ordenar$d'unes$quantes$maneres,$similars$a$catàlegs$de$biblioteca.$ Les$bibliografies$anotades$donen$descripcions$aproximades$de$com$pot$ser$d'útil$cada$font$per$ un$ autor$ construint$ un$ protocol$ o$ argument.$ Creant$ aquestes$ anotacions,$ normalment$ unes$ quantes$frases,$s'estableix$un$resum$que$expressa$la$pertinència$de$cada$font$abans$d'escriure.$ Cal$ dir$ que$ per$ fer$ una$ bibliografia$ sobre$ un$ determinat$ article$ o$ treball$ a$ escriure$ cal$ tenir$ molt$per$la$ma$el$que$és$la$cerca$i,$en$casos$especialitzats,$la$cerca$en$fonts$especialitzades$més$ que$generals$com$pot$ser$una$biblioteca.$

8.6.!+La+cerca+en+fonts+d’informació+especialitzada+ Quan$parlem$de$fonts$acadèmiques$o$especialitzades,$bàsicament$ens$referim$a$fonts$que$ens$ permeten$localitzar$documents$del$tipus:$ •! Llibres,$manuals,$tesis:$són$estudis$aprofundits$sobre$temes$concrets.$ •! Articles$ publicats$ en$ revistes$ científiques:$ permeten$ conèixer$ els$ darrers$ estudis$ que$ es$ porten$ a$ terme.$ Per$ mitjà$ de$ la$ consulta$ d'aquests$ sabrem$ que$ escriuen$ els$ especialistes$ sobre$un$tema$determinat,$les$seves$darreres$investigacions…$ •! Notes$ de$ premsa:$ és$ la$ informació$ més$ recent,$ és$ publica$ a$ la$ premsa.$ (gairebé$ tots$ els$ diaris$actuals$tenen$el$seu$homònim$digital)$ •! Obres$ de$ referència$ (enciclopèdies,$ diccionaris…):$ informació$ concreta$ per$ a$ donar$ resposta$a$una$pregunta$puntual.$ •! Portals$temàtics:$o$tots$els$recursos$que$Internet$posa$al$nostre$abast.$ Hi$ha$diferents$tipus$de$fonts$d'informació$en$les$quals$localitzarem,$bàsicament,$cadascun$dels$ documents$citats,$ja$que$consultarem:$ •! •! •! •! $

Catàlegs$de$biblioteques:$per$a$localitzar$llibres,$revistes,$documents$electrònics…$ Bases$de$dades$:$per$a$localitzar$articles,$lleis,$sentències…$ Enciclopèdies,$diccionaris:$per$a$tenir$la$informació$bàsica$sobre$temes$concrets.$ Portals$temàtics:$per$a$localitzar$els$recursos$a$Internet.$ 46$

Tots$ aquests$ documents$ són$ accessibles$ en$ la$ biblioteca$ més$ propera$ que$ pugueu$ tenir,$ qualsevol$biblioteca$us$permet$consultar$els$fons$de$llibres,$revistes$i$documents$electrònics$i$ tindran$una$sèrie$de$bases$de$dades$que$us$seran$útils$per$a$localitzar$informació$actualitzada$ en$enciclopèdies,$diccionaris...$

8.7.!+Recerca+d’informació+bibliogràfica+ Les$ biblioteques$ tenen$ l'avantatge$ d'assegurar$ a$ l'estudiant$ que$ vol$ fer$ un$ treball$ la$ disponibilitat$ immediata$ de$ qualsevol$ material$ que$ es$ necessiti,$ però,$ obliguen$ a$ compartir$ aquest$material$amb$la$resta$de$la$gent$que$el$pot$solslicitar.$$ Podem$ trobar$ biblioteques$ universitàries,$ provincials,$ municipals,$ de$ context$ científic…,$ a$ Barcelona,$totes$elles$estan$incloses$dins$la$xarxa$de$Biblioteques$de$Barcelona,$donat$que,$$des$ de$fa$uns$quants$anys$estan$integrades$en$la$xarxa$onHline.$ Avui$en$dia,$com$la$xarxa$de$biblioteques$de$Barcelona$compta$amb$la$consulta$onHline,$és$més$ fàcil$poder$assegurarHvos$l'existència$d'un$determinat$llibre$i$la$seva$reserva$des$de$casa.$ Només$ cal$ moure$ un$ dit$ per$ tenir$ tota$ la$ informació$ a$ les$ vostres$ mans,$ tant$ pel$ que$ fa$ referència$a$fons$bibliogràfic$com$a$vídeos$i$compactes$que$té$cadascuna$de$les$biblioteques$ que$ formen$ part$ de$ la$ xarxa$ de$ Biblioteques$ de$ Barcelona.$ Per$ aquells$ que$ viviu$ a$ rodalies$ també$ les$ biblioteques$ de$ cada$ poble$ en$ particular$ ofereixen$ el$ mateix$ servei$ ja$ que$ estan$ integrades$en$la$xarxa$de$biblioteques$de$l'àrea$metropolitana.$ Permeten$ l'accés$ lliure$ a$ la$ lectura,$ audició$ i$ visionat$ del$ fons$ documental$ i$ les$ seves$ infraestructures$compten$per$a$la$consulta$amb$ordinadors,$reproductors$de$vídeo$i$de$discos$ compactes$i$amb$hemeroteca.$ Les$ biblioteques$ de$ la$ ciutat$ de$ Barcelona$ són$ gestionades$ per$ un$ Consorci,$ format$ per$ l'Ajuntament$de$Barcelona$i$la$Diputació$de$Barcelona.$La$Diputació$facilita$a$les$biblioteques$ de$ la$ ciutat$ els$ mateixos$ serveis$ que$ a$ la$ resta$ de$ biblioteques$ de$ la$ Xarxa.$ El$ Consorci$ de$ Biblioteques$de$Barcelona$dirigeix$i$gestiona$la$xarxa$de$biblioteques$de$la$ciutat$i$desenvolupa$ el$Pla$de$Biblioteques$de$Barcelona$1998H2010,$aprovat$l'any$1998.$

8.8.!+Biblioteques+en+Xarxa4+ El$catàleg$colslectiu,$anomenat$Aladí,$aplega$i$permet$identificar$tota$la$informació$documental$ que$es$troba$a$la$Xarxa.$Té$accés$des$de$mòbil.$El$fons$de$les$biblioteques,$amb$més$de$603.952$ títols$ i$ 9.497.196$ volums$ ,$ és$ multidisciplinari$ i$ inclou$ llibres,$ CD,$ DVD,$ revistes,$ recursos$ electrònics,$ registres$ de$ bases$ de$ dades$ electròniques$ i$ buidats$ de$ revistes$ i$ publicacions$ periòdiques$ (dades$ de$ 31$ de$ desembre$ de$ 2010).$ L'actualització$ és$ constant$ i$ reflecteix$ les$ noves$incorporacions$de$documents$a$les$biblioteques.$ Des$de$la$interfície$del$catàleg$colslectiu$es$pot$accedir$també$a:$$ •! Consulta$de$bases$de$dades$electròniques$$ •! Guia$de$biblioteques$de$la$xarxa$$ $$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ 4

$http://www.diba.cat/biblioteques/$$

47$

•! Diferents$novetats$que$arriben$a$les$biblioteques$de$la$xarxa$ •! Catàleg$infantil$chilias$ •! Altres$catàlegs$d'interès.$ El$nom$d'Aladí$respon$a$tres$desitjos...$$ •! Facilitar$a$tots$els$ciutadans$i$ciutadanes$accés$a$la$informació$de$les$biblioteques$$ •! Acostar$ més$ les$ biblioteques$ als$ ciutadans$ oferint$ serveis$ en$ línia$ que$ facilitin$ els$ tràmits$ més$habituals$amb$les$biblioteques$$ •! Compartir$opinions$i$coneixements$amb$els$usuaris$fomentant$la$seva$participació$(opinar$ sobre$els$documents$que$consulteu,$proposar$la$compra$de$nous$materials,$etc...)$$

8.9.!+Accés+a+bases+de+dades+electròniques+ Àmbits$temàtics$(tots$els$disponibles$des$d’un$ordinador$de$les$biblioteques)$ Ocenet% Salus:$ Bases$ de$ dades$ en$ castellà$ sobre$ anatomia,$ medicina,$ infermeria$ i$ salut$ en$ general.$De$nivell$divulgatiu,$aquest$recurs$és$d'interès$tant$per$als$usuaris$adults$com$per$als$ infants.$ •! Enciclopèdies$ •! Fons$ hemerogràfics$ digitalitzats$ •! Legislació$ i$ butlletins$ oficials$ •! Premsa$ •! Fonts$ d’informació$ diversa$ •! Recursos$generals$ •! URL's$de$Biblioteques$ Hemeroteques:% Teniu$un$llistat$d’hemeroteques$ a:$ http://blocdelletres.ub.edu/200 7/10/29/hemerotequesHdigitals/$$

$ Imatge%17:%Bases%de%dades%

+ 8.10.!

+Llibres+electrònics,+cerques+per+Internet...+

Algunes$dades$que$ens$faciliten$la$vida??$ •! •! •! •!

ISBN$ DOI$ Codis$QR$ ...$

48$

Llibres+en+la+web+ De$ben$segur$que$heu$anat$cercant$les$dades$al$google$o$a...$totes$aquestes$pàgines$web$són$o$ cercadors$o$índexs$temàtics$que$ens$faciliten$la$tasca$de$cercar$en$una$enciclopèdia$–$encara$ que$ coneguin$ ENCARTA$ i$ l’Enciclopèdia$ Catalana$ –$ o$ en$ els$ llibres$ d’una$ biblioteca,$ és$ clar,$ llibres$paper!!!$ Cada$ vegada$ és$ major$ la$ quantitat$ d'editorials$ i$ autors$ que,$ per$ facilitar$ la$ difusió$ de$ la$ seva$ obra,$ubiquen$a$la$xarxa$documents$electrònics$amb$resums$o$el$contingut$íntegre$de$les$seves$ obres.$ Per$ tenir$ accés$ a$ aquest$ $ tipus$ d'informació$ cal$ que$ l'usuari$ conegui$ les$ URL$ corresponents.$$ Moltes$ editorials$ restringeixen$ l'accés$ a$ les$ seves$ revistes$ o$ llibres$ electrònics$ als$ usuaris$ registrats,$ però$ molts$ cops$ els$ registres$són$gratuïts.$Editorials$ especialitzades$ faciliten$ l'accés$ gratuït$ a$ part$ dels$ seus$ fons$ $ editorials,$ tal$ i$ com$ passa$ amb$ Imatge%18:%Evolució?%Font:%López,%2010.% les$ publicacions$ oficials$ i$ amb$ les$ revistes$ tècniques.$ D’altres$ $ publiquen$en$obert$amb$el$que$s’anomena$llicència$Creative$Commons,$Creative$Commons$és$ una$ corporació$ americana$ sense$ ànim$ de$ lucre.$ La$ institució$ afiliada$ a$ Creative$ Commons$ a$ Catalunya$ és$ la$ Universitat$ de$ Barcelona$ (UB).$ $ El$ projecte$ català$ de$ Creative$ Commons$ és$ possible$gràcies$a$la$colslaboració$de$molta$gent$anònima$que$li$dóna$suport.$Per$conèixer$més:$ http://cat.creativecommons.org/projecte/$$$ %

Com$a$cercador$de$revistes$digitals$en$línia$destaquem$CISNE$que$és$el$catàleg$de$la$Biblioteca$ Completense$ de$ Madrid,$ caldria$ dir$ que$ també$ les$ biblioteques$ catalanes$ tenen$ els$ seus$ cercadors.$ Per$ saber$ a$ quina$ categoria$ pertanyen$ les$ revistes$ científiques,$ és$ a$ dir$ el$ seu$ valor$ cal$ consultar$el$Journal$Citation$Reports$i$$‘ISI$Web$of$Science’$(Thomson$Reuters)$(Garfield,$2009).$ Per$grans$àrees,$la$majoria$d’aquestes$publicacions$corresponen$a$ciències$mèdiques,$pures$i$ de$ la$ vida.$ En$ aquest$ sentit,$ cal$ remarcar$ la$ considerable$ presència$ a$ Catalunya$ (sobretot$ a$ Barcelona)$d’editorials$especialitzades$en$revistes$científiques$de$ressò$internacional:$‘Elsevier’,$ que$incorpora$‘Masson’$i$‘Doyma’,$‘Mayo’,$‘Prous$Science’,$‘Viguera’,$etc.$

eSbooks+ Un$ eHbook$ és$ un$ llibre$ electrònic,$ ecollibre$ o$ llibre$ digital,$ que$ normalment$ no$ és$ gratuït,$ encara$ que$ n’hi$ ha$ molts$ que$ si$ que$ ho$ són,$ que$ es$ llegeix$ amb$ un$ dispositiu$ de$ lectura$ –$ o$ també$amb$el$mòbil,$l’ordinador...$que$estalvia$el$fet$d’usar$paper.$$

49$

Cercadors+ Com$ Internet$ és$ un$ canal$ plural$ i$ heterogeni$ en$ què$ convergeixen$ diversos$ mitjans$ de$ producció,$ edició,$ publicació$ i$ difusió$ electrònica$ (web,$ correu$ electrònic,$ xerrades,$ xats…)$ cadascun$ amb$ diverses$ modalitats,$ que$ presenten$ formes$ d'interrelació$ diverses$ i$ múltiples$ se'ns$obre$un$ventall$molt$gran$i$variat$de$formats.$ Per$a$poder$començar$a$concretar$el$procés$i$dotar$la$nostra$cerca$d'uns$trets$característics$i$ diferencials$haurem$de$tenir$en$compte$que$existeixen:$ •! Índexs$temàtics:$en$els$quals$cerques$per$categories,$es$posa$la$informació$en$carpetes.$$ •! Motors$de$cerca:$en$els$quals$fas$la$cerca$directament,$són$revisats$per$persones.$ Tant$els$motors$de$cerca$com$els$índexs$temàtics$són$molt$útils$en$diverses$fases$d'una$cerca$ de$Internet,$però$malgrat$el$nom$no$es$poden$convertir$en$els$únics$i$absoluts$proveïdors$de$la$ nostra$cerca.$ Si$comencem$a$treballar$amb$els$anomenats$"cercadors"$és$perquè$tenim$poques$o$escasses$ referències$ sobre$ el$ tema$ que$ ens$ interessa.$ $ Per$ exemple$ recercar$ que$ és$ "La$ Pepa".$ Adjunto$ la$ portada$ per$ a$ qui$ la$ vulgui$recercar.$Si$estem$en$disposició$d'anar$a$llocs$concrets$ o$ centres$ de$ redireccionament$ qualificats$ no$ els$ farem$ servir.$

$ %Imatge%19%La%PEPA.%Font:???%

Els$ índexs$ temàtics$ ens$ seran$ útils$ per$ a$ fer$ exploracions$ generals$ sobre$ temes$ dels$ quals$ sabem$ poc$ i$ els$motors$ de$ cerca$ ens$ serviran$ en$ el$ cas$ que$ busquem$ informacions$ concretes.$ En$ qualsevol$ dels$ dos$ casos$ podem$ triar$ entre$ exploracions$ individualitzades$ o$ en$ triar$ multicercadors.$ També$ cal$ tenir$ en$ compte$ que$ existeixen$ especialitzacions$ dins$ els$ cercadors,$ geogràfiques,$ temàtiques…$ Amb$ tota$ la$ informació,$ seria$ bo$ començar$ a$ construir$ un$ univers$ de$ referència$particular.$

Cercadors,+portals+i+comunitats+virtuals+ Els$ anomenats$ cercadors$ o$ motors$ de$ cerca$ són$ els$ elements$ més$ populars$ de$ la$ xarxa$ i$ se$ solen$convertir$en$els$nostres$companys$inseparables$des$del$moment$en$què$ens$connectem$a$ Internet$per$primera$vegada.$ La$rapidesa$i$exhaustivitat$amb$que$els$cercadors$pentinen$Internet$i$ens$retornen$a$la$pantalla$ de$l'ordinador$els$resultats$de$les$troballes,$els$converteix$en$un$instrument$molt$útil$a$l'hora$ d'iniciar$qualsevol$cerca$d'informació.$ Els$ cercadors$ recullen$ i$ reben$ dades$ de$ molts$ d'aquests$ elements$ electrònics$ presents$ a$ la$ xarxa,$ els$ classifiquen$ per$ temes$ i$ paraules$ clau$ i$ construeixen$ bases$ de$ consulta$ àmplies$ i$ obertes$directament$als$usuaris$d'Internet.$

50$

L'ús$d'aquestes$eines$dependrà$d'algunes$de$les$consideracions$següents:$ •! Cal$ dedicar$ una$ part$ de$ l'elaboració$ de$ l'estratègia$ de$ cerca$ de$ definir$ quins$ tipus$ de$ cercadors$són$més$adequats$i$tenir$la$possibilitat$de$fer$servir$els$MULTICERCADORS$que$ puguin$simplificar$i$accelerar$el$procés$de$cerca.$ •! Cal$usar$de$manera$conscient,$crítica$i$discriminatòria$els$motors$de$cerca$i$índexs$temàtics$ referits$ a$ motors$ de$ cerca,$ els$ CERCADORS$ DE$ CERCADORS$ ja$ que$ permeten$ una$ tria$ de$ l'itinerari$de$cerca$des$del$principi$amb$les$eines$més$adequades$per$a$la$nostra$estratègia.$ •! Cal$definir$els$límits$de$la$nostra$recerca$per$tal$d'aprofitar$els$CERCADORS$ESPECIALITZATS$ que$hi$ha$en$molts$camps$i$que$ofereixen$resultats$limitats$en$àmbits$molt$específics,$però$ que$disposen$de$recursos$informatius$extremadament$detallats$en$aquests$temes.$ •! Cal$ establir$ criteris$ clars$ per$ a$ gestionar$ la$ QUANTITAT$ d’informació$ que$ es$ generarà,$ ja$ que$no$sempre$estarà$classificada$segons$criteris$apropiats$per$a$la$tasca$de$recerca.$ Penseu$que$teniu$prop$de$més$de$4.000$cercadors,$classificats$per$àrees$d'especialització$i$amb$ opcions$de$consulta$simultànies$en$molts$casos,$massa$informació$si$no$se$sap$administrar.$

Comunitats+virtuals,+trencalls,+portes+i+centres+de+trobada+ En$ aquest$ cas,$ per$ a$ veure$ que$ és$ una$ comunitat$ virtual$ és$ millor$ donar$ un$ exemple,$ el$ de$ WILAWEB,$donat$que$Internet$és$una$xarxa$universal$de$persones$que$es$connecten$entre$sí$ mitjançant$els$ordinadors,$aquesta$plana$aconsegueix$des$de$Catalunya$i$gràcies$al$seu$creador$ Vicent$ Partal,$ uns$ índexs$ de$ participació$ telemàtica,$ perfilant$ estructures$ de$ producció$ i$ establint$ les$ bases$ d'uns$ esquemes$ de$ participació$ electrònica$ que$ es$ prenen$ arreu$ del$ món$ com$exemple$de$COMUNITAT$VIRTUAL.$Des$del$punt$de$vista$de$la$recerca$d'informació,$és$pot$ acudir$a$un$enclavament$com$aquest$que$fa$de$pal$de$paller$d'una$comunitat$virtual$amb$un$ centenar$d'unitats$de$producció$telemàtica$descentralitzades$on$podeu$trobar$informació$que$ us$pot$interessar.$ El$ dinamisme$ que$ genera$ l'ús$ social$ d'Internet$ fa$ difícil$ fixar$ definicions$ de$ projectes$ de$ comunicació$ telemàtica$ i$ difusió$ electrònica$ d'informació.$ També$ es$ fa$ difícil$ encabir$ la$ informació$ que$ ve$ ara.$ Trobem$ algunes$ experiències$ que$ us$ poden$ servir$ per$ recercar$ informació$més$concreta$sobre$realitats$socials,$mitjans$electrònics$de$comunicació,$o$mitjans.$ Coneguts$són$vilaweb,$cercat,$vieras,$infonomia...$

8.11.!

Estils+de+cita+

Els$ estils$ de$ cita$ són$ la$ forma$ de$ fer$ les$ citacions$ bibliogràfiques,$ abans$ de$ passar$ a$ tota$ l’explicació$ de$ Zotero$ us$ comentaria$ que$ la$ que$ s’aplica$ ara$ és$ APA$ (American$ Psychological$ Association)$ en$ la$ seva$ sisena$ edició.$ No$ us$ comento$ de$ cerca$ el$ Manual$ sinó$ que$ us$ en$ faig$ cinc$ cèntims$ derivats$ de$ la$ Quick$ Reference5$ que$ dóna$ un$ resum$ detallat$ dels$ aspectes$ més$ consultats$ al$ redactar$ qualsevol$ treball$ de$ l’escola.$ Us$ he$ traduït$ al$ català$ les$ parts$ més$ interessants,$de$fet,$que$fareu$servir.$$ %

$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ 5

$http://www2.yk.psu.edu/learncenter/apaHjulyH09.pdf$$

51$

Internal% Documentation% (in`text% citations,% parenthetical% references)Publication% Manual,% 2009:% 170`179)%% APA$$és$un$estil$utilitzat$per$citar$les$referències$bibliogràfiques$o$de$recursos$en$texts$i$en$paper.$Cada$referència$ citada$ apareix$ en$ ordre$ alfabètic$ en$ la$ vostra$ llista.$ Normalment$ les$ formes$ d’identificar$ més$ comunes$ ens$ citen$ autor$–$any$de$referència.$$$

DOCUMENTS+ Citacions%directes.!! A$més$de$l’autor$i$la$data,$les$citacions$directes$inclouen$el$nombre$de$pàgina$(o$nombre$de$paràgraf$si$l’escrit$no$ està$paginat)$Per$exemple,$(Blake,$2005,$p.$27)$o,$en$el$cas$de$no$estar$paginat$com$pot$ser$una$font$de$material$ online,$(Myers,$2008,$para.$4).$Useu$l’abreviatura$pp.$per$múltiples$pàgines.$$ Les$formes$de$fer$les$citacions$varien,$per$exemple$podem$expressarHho$amb$l’autor$i$any$entre$parèntesi$o$només$ amb$l’any$quan$fem$la$citació$segons$el$que$estem$escrivint:$ Gray$(2009)$va$estudiar$que$la$inhibició$dels$jugadors$de$futbol$era$mínima...$o$La$inhibició$dels$jugador$de$ futbol$era$mínima$(Gray,$2009)...$ •! En$el$cas$de$dos$autors,$la$manera$de$ferHho$varia$donat$que$mentre$s’escriu$amb$els$noms$referits$en$el$ text$ apareix$ una$ “i”$ entre$ els$ dos$ noms,$ mentre$ que$ si$ apareixen$ entre$ parèntesi$ entre$ els$ dos$ noms$ apareix$una$“&”$ $ Baker$and$Hamilton$(2007)$found$a$high$rate$of$depression$in$the$participants.$$ $ A$high$rate$of$depression$was$found$among$the$participants$(Baker$&$Hamilton,$2007).$$ •! En$ el$ cas$ de$ més$ autors,$ la$ primera$ citació$ els$ ha$ de$ contenir$ a$ tots,$ mentre$ que$ en$ les$ posteriors$ apareixerà$en$el$text$o$entre$parèntesi$amb$“et$al.”$$ Primer$ cop$ en$ el$ text:$ Rogers,$ Finney,$ and$ Myers$ (2004)$ presented$ participants$ with$ conflicting$ information.$$ Següents:$Rogers$et$al.$(2004)$found$that$the$subjects$were$unable$to$make$decisions.$$ Primer$ cop$ entre$ parèntesi:$ Participants$ in$ the$ study$ were$ presented$ with$ conflicting$ information$ (Rogers,$Finney,$&$Myers,$2004).$$$ Següents:$The$subjects$in$the$study$were$unable$to$make$decisions$(Rogers$et$al.,$2004).$ •! Sis$o$més$autors:$la$primera$citació$ja$pot$contenir$el$primer$cognom$i$et$al.$Exemple$(en$anglès)$$ For$example,$the$article$“Inequality,$Discrimination,$and$the$Power$of$the$Status$Quo:$Direct$Evidence$ for$a$Motivation$to$See$the$Way$Things$Are$as$the$Way$They$Should$Be,”$which$appeared$in$a$recent$ issue$of$the$Journal$of$Personality$and$Social$Psychology,$has$seven$authors.$$Following$are$examples$ of$citing$this$work$in$text.$This$format$is$used$for$the$first$citation$in$text,$and$all$subsequent$citations:$ Kay$et$al.$(2009)$studied$the$power$of$the$status$quo.$A$recent$study$examined$the$power$of$the$status$ quo$(Kay$et$al.,$2009).$$ •! Quan$hi$ha$més$de$7$autors$es$pot$seguir$el$mateix$o$bé$mirar$com$es$fa$la$citació$del$llibre$i$seguirHla.$$ $ Citacions%de%segona%mà%o%secundàries.% •!

Normalment$es$recomana$sempre$citar$les$fonts$originals,$és$a$dir,$que$en$llegir$un$llibre$i$trobar$una$cita$d’un$altre$ autor$ aneu$ a$ cercar$ la$ primera$ cita,$ però$ a$ vegades$ és$ del$ tot$ impossible,$ per$ tant$ caldrà$ citar$ els$ dos$ llibres/autors/dates.$ Per$exemple$si$el$treball$de$Salinas$està$citat$en$el$treball$de$Sancho$però$no$heu$llegit$Salinas,$haureu$d’escriure:$ L’estudi$de$Salinas$(citat$en$Sancho,$2009)$i$l’únic$que$sortirà$citat$en$la$vostra$bibliografia$és$el$treball$de$Sancho.$$ Llistes%amb%títol.% Si$ no$ tenim$ cap$ autor$ s’ha$ d’usar$ el$ títol$ de$ l’article,$ entre$ parèntesi,$ o$ el$ títol$ del$ llibre,$ en$ itàlica,$ en$ el$ text$ del$ vostre$paper$i$en$la$vostra$llista$bibliogràfica.$Podeu$usar$si$el$títol$és$llarg$les$primeres$paraules$d’aquest:$“Escoltant$

52$

el$ cant$ dels$ ocells$ sota$ la$ pluja$ del$ mes$ de$ novembre”$ que$ aparegué$ a$ Sapiens$ estarà$ citat$ com$ (“Escoltant$ els$ ocells”,$2011)$ Comunicacions%personals.% Les$ comunicacions$ personals$ molts$ cops$ desapareixen,$ per$ tant$ no$ surten$ a$ la$ llista$ de$ referències.$ Entrevistes$ personals,$telèfons,$mails$o$memos$només$se$citen$en$el$text.$$(H.J.$Killian,$personal$communication,$November$16,$ 2008)$$ Citant$mes$de$dos$treballs$del$mateix$autor,$ordenat$per$any$d’aparició:$$(Myers,$1998,$2003)$$ Citant$dos$treballs$de$diferents$autors,$ordre$alfabètic$del$primer$autor:$(Jones,$2006;$Myers$&$Barton,$2003)$$ Grups%d’autors.% Els$ noms$ de$ grups$ d’autors,$ com$ ara$ empreses,$ associacions$ i$ agències$ de$ govern,$ s'hauran$ de$ definir$ en$ la$ seva$ totalitat$ la$ primera$ vegada$ que$ s'esmenten$ en$ el$ text.$ Per$ exemple,$ Institut$ Nacional$ de$ Salut$ (NIH),$ la$ primera$ vegada$ que$ s'esmenta$ en$ el$ text,$ com$ aquest$ grup$ és$ fàcilment$ identificat$ per$ l'abreviatura,$ és$ possible$ usar$ l’abreviatura$ en$ la$ referència$ entre$ parèntesi,$ com$ (NIH,$ 2008).$ Quan$ s'esmenta$ a$ aquest$ grup$ més$ endavant$ és$ possible$que$es$refereixen$a$ells$com$l’NIH,$tant$en$el$text$de$la$ponència$com$en$la$referència$entre$parèntesi.$Si$no$ es$ vol$ esmentar$ el$ grup$ en$ el$ text$ cal$ fer$ referència$ a$ ella$ entre$ parèntesi,$ la$ seva$ primera$ citació$ serà$ :$ (Institut$ Nacional$de$Salut$[NIH],$2008).$Les$cites$posteriors$es$mostraran$com$(NIH,$2008).$ Blogs!o!paràgrafs!de!citacions.! Si$una$citació$conté$40$o$més$paraules,$s’ha$de$situar$al$començament$d’una$nova$línia,$amb$una$sagnia$a$l’esquerra,$ la$cita$es$fa$a$doble$espai$i$sense$cometes,$la$referència$entre$parèntesi$apareix$al$final$de$la$cita$del$bloc,$arran$de$la$ marca$de$puntuació$final:$ In$2006,$Ray$English$reviewed$the$rationale$for$open$access:$$ The$ movement$ for$ public$ access$ to$ governmentHfunded$ research$ is$ based$ on$ simple$ but$ powerful$ principles.$Taxpayers$who$fund$research$have$a$right$to$easy$and$effective$access$to$the$research$that$they$ pay$for$through$tax$dollars.$In$the$age$of$the$Internet,$in$which$research$can$be$shared$instantaneously,$it$ makes$ no$ sense$ for$ federally$ funded$ research$ to$ be$ accessible$ only$ through$ expensive$ journals$ that$ are$ available$only$in$a$limited$number$of$research$libraries.$(p.$251)$$ Si$no$voleu$que$el$nom$de$l’autor$i$la$data$surtin$mencionats$en$el$text$introductori,$cal$llavors$fer$la$seva$introducció$ en$el$parèntesi:$(English,$2006,$p.$251)$$$ Referències!(Publication$Manual,$2009:$180H215)$$ La$llista$que$teniu$tot$seguit$és$un$exemple$d’una$llista$de$References$(Bibliografia)$realitzada$segons$la$normativa$ APA$6.$$ References%% Brown,$R.$T.$(2005).$Recent$advances$in$pharmacotherapies$for$the$externalizing$disorders.$School#Psychology# Quarterly,#20,$118H134.$doi:10.1521/scpq.20.2.118.66515$$ Brown,$R.$T.$(2009).$A$time$to$consider$health$care$reform:$A$reply$to$Rudd,$Cordero,$and$Bryan.$Professional# Psychology:#Research#and#Practice,#40,$330H332.$doi:10.1037/a0015423$$ Browning,$D.$L.$(1986).$Psychiatric$ward$behavior$and$length$of$stay$in$adolescent$and$young$adult$inpatients:$A$ developmental$approach$to$prediction.$Journal#of#Consulting#and#Clinical#Psychology,#54,$227H230.$ doi:10.1037/0022H006X.54.2.227$$

53$

Browning,$D.$L.,$&$Quinlan,$D.$M.$(1985).$Ego$development$and$intelligence$in$a$psychiatric$population:$Wechsler$ subtest$scores.$Journal#of#Personality#Assessment,#49,$260H263.$doi:10.1207/s15327752jpa4903_9$$ Si$ SE$ CITEN$ dues$ o$ més$ obres$ del$ mateix$ autor,$ sempre$ repeteixen$ el$ nom$ de$ l'autor$ i$ l'ordre$ que$ per$ l'any$ de$ publicació,$ amb$ els$ més$ joves$ primer.$ UN$ AUTOR$ APAREIX$ ABANS$ QUE$ MÚLTIPLES$ AUTORS$ sense$ importar$ l’any.$ Per$ a$ les$ entrades$ que$ comencin$ amb$ EL$ MATEIX$ NOM$ PERÒ$ AMB$ DIFERENTS$ COAUTORS,$ alfabèticament$ pel$ cognom$del$segon$autor$a$la$llista.$Totes$les$cites$són$a$doble$espai$i$amb$sagnia$francesa.$$

LLIBRES!(Publication+Manual,2009:+183S192,+exemples:+202S205)! Nom$de$l’autor,$la$inicial$es$fa$servir$pel$nom$i$normalment$apareix$el$primer$cognom,$a$España$només$en$el$cas$de$ dos$autors$amb$un$cognom$molt$comú$com$López$o$Martínez$es$fa$servir$també$el$segon$cognom.$Any$de$publicació$ entre$ parèntesi;$ títol$ del$ llibre$ en$ itàlica,$ només$ es$ posa$ en$ majúscules$ la$ inicial$ de$ la$ primera$ paraula,$ primera$ paraula$del$subtítol$i$seguint$les$normes$de$majúscules;$informació$de$la$publicació,$lloc$de$la$publicació$llistant$tant$ la$ciutat$com$l’estat$en$el$cas$dels$Estats$Unitats$o$ciutat$i$país$en$la$resta$si$es$pot.$Si$l’editor$és$una$universitat$i$el$ seu$nom,$com$la$Universitat$de$Barcelona,$inclou$el$lloc$no$fa$falta$repetirHho!$$ Exemples:$$ Fair,$ J.$ D.$ (1999).$ Muscletown$ USA:$ Bob# Hoffman# and# the# manly# culture# of# York# Barbell.$ University$ Park:$ Pennsylvania$State$University$Press.$$ Gallagher,$ G.$ W.$ (Ed.).$ (1989).$ Fighting# for# the# Confederacy:# The# personal# recollections# of# General# Edward# Porter# Alexander.$Chapel$Hill:$University$of$North$Carolina$Press.$$ Wood,$ E.$ W.,$ Jr.$ (2006).$ Worshipping# the# myths# of# World# War# II:# Reflections# on# America’s# dedication# to# war.$ Washington,$DC:$Potomac$Books.$(Ilslustració$31)$$ Booth,$ W.$ C.,$ Colomb,$ G.$ G.,$ &$ Williams,$ J.$ M.$ (2003).$ The# craft# of# research$ (2nd$ ed.).$ Chicago,$ IL:$ University$ of$ Chicago$Press.$$ American$Psychiatric$Association.$(2000).$ Diagnostic#and#statistical#manual#of#mental#disorders$(4th$ed.,text$rev.).$ Washington,$DC:$Author.$$ American$Psychological$Association.$(2010).$Publication#manual#of#the#American#Psychological#Association$(6th$ed.).$ Washington,$DC:$Author.$$ Capítol$d’un$llibre,$s’han$de$posar$les$pàgines$del$capítol$de$llibre$entre$parèntesi:$$ Putnam,$J.$W.$(2009).$Cooperative$learning$for$inclusion.$In$P.$Hick,$R.$Kershner,$&$P.$T.$Farrell$(Eds.),$Psychology#for# inclusive#education:#New#directions#in#theory#and#practice#(pp.$81H95).$London,$England:$Routledge.$$ $ Article$d’un$llibre$es$fa$com$es$posa$tot$seguit$–$seguint$la$mateixa$estructura$que$en$els$articles$–$:$$ Moore,$C.$C.,$&$Munroe,$R.$L.$(2000).$Cognitive$anthropology.$In$A.E.$Kazdin$(Ed.),$Encylopedia#of#psychology$(Vol.$2,$ pp.$132H135).$Washington,$DC:$American$Psychological$Association.$$ Reber,$ A.$ S.$ (1995).$ Phenomenology.$ In$ The# Penguin# dictionary# of# psychology$ (2nd$ ed.,$ p.$ 564).$ London,$ England:$ Penguin$Books.$$ Articles$de$llibres$onHline,$bases$de$dades...:$$ Hajek,$ P.$ (2006).$ Fuzzy$ logic.$ In$ E.$ N.$ Zalta$ (Ed.),$ The# Stanford# encyclopedia# of# philosophy$ (Summer$ 2009$ ed.).$ Retreived$from$http://plato.stanford.edu/archives/sum2009/entries/logicHfuzzy/$$ Accessed#through#Gale#Virtual#Reference#Library,#a#library#subscription#database##

54$

Cameron,$ J.,$ &$ Pierce,$ W.$ D.$ (2008).$ Intrinsic$ versus$ extrinsic$ motivation.$ In$ N.$ J.$ Salkind$ &$ K.$ Rasmussen$ (Eds.),$ Encyclopedia#of#educational#psychology$(Vol.$2,$pp.$555H560).$Retrieved$from$www.go.galegroup.com$

ARTICLES+(Publication+Manual,+2009:+183S192,+exemples:+198S202)+ APA$ style$ recomana$ incloure$ el$ identificador$ digital$ del$ document$ (DOI)$ tant$ pel$ que$ són$ referències$ paper$ com$ online$ si$ és$ possible.$ El$ DOI$ és$ un$ únic$ identificador$ assignat$ als$ articles$ i$ és$ la$ forma$ que$ ajuda$ als$ lectors$ per$ localitzarHlos$ en$ les$ diferents$ agències$ com$ CrossRef.org.$ El$ DOI$ normalment$ es$ triba$ en$ l’encapçalament$ de$ la$ primera$pàgina$en$el$marge$dret$de$l’article$proper$al$copyright.$Si$no$tenim$DOI$es$posa$la$URL.$(Ilslustració$32)$ Les$ cites$ dels$ articles$ es$ fan$ d’aquesta$ manera:$ Nom$ de$ l'autor$ (inicials$ per$ al$ nom),$ any$ de$ publicació$ (entre$ parèntesi)$per$articles$de$revistes$acadèmiques$o$any$i$data$exacta$de$publicació$(entre$parèntesi)$per$a$revistes$i$ diaris;$títol$de$l'article$(en$majúscules$només$la$primera$paraula$del$títol,$la$primera$paraula$dels$subtítols,$i$tot$els$ noms$propis),$títol$de$la$revista$(ús$de$majúscules$i$minúscules$i$en$cursiva),$nombre$de$volum$(en$cursiva),$número$ d'edició$(inclou,$entre$parèntesis$i$en$cursiva,$només$si$cada$número$de$la$revista$està$paginat$per$separat),$inclòs$el$ número$ de$ pàgina,$ identificador$ d'objecte$ digital$ (per$ a$ la$ impressió$ i$ fonts$ en$ línia,$ si$ està$ disponible)$ Per$ les$ revistes$de$la$base$de$dades$ERIC$es$possible$només$fer$la$citació$del$seu$identificador$com$per$exemple$D22.$

$ Imatge%20:%DOI%d'article%electrònic.% Exemples:$ English,$R.$(2006).$Open$access$to$federally$funded$research:$The$time$is$now.$Portal:#Libraries#and#the#Academy,#6,$ 249H252.$doi:10.1353/pla.2006.0036$$ Gray,$ R.$ (2009).$ A$ model$ of$ motor$ inhibition$ for$ a$ complex$ skill:$ Baseball$ batting.$ Journal# of# Experimental# Psychology:#Applied,$15,$91H105.$doi:10.1037/a0015591$$ Kay,$ A.$ C.,$ Gaucher,$ D.,$ Peach,$ J.$ M.,$ Laurin,$ K.,$ Friesen,$ J.,$ Zanna,$ M.$ P.,$ &$ Spencer,$ S.$ J.$ (2009).$ Inequality,$ discrimination,$and$the$power$of$the$status$quo:$Direct$evidence$for$a$motivation$to$see$the$way$things$are$ as$ the$ way$ they$ should$ be.$ Journal# of# Personality# and# Social# Psychology,# 97,$ 421H434.$ doi:$ 10.1037/a0015997$$ Amb$més$de$7$autors:$$ Harden,$K.$P.,$Lynch,$S.$K.,$Turkheimer,$E.,$D’Onofrio,$B.$M.,$Waldron,$M.$D.,$Martin,$N.G.,$.$.$.$Emery,$R.$E.$(2007).$A$ behavior$genetic$investigation$of$adolescent$motherhood$and$offspring$mental$health$problems.$Journal#of# Abnormal#Psychology,#116,$667H683.$doi:10.1037/0021H843X.116.4.$667$$ Baard,$P.$P.$(1994).$A$motivational$model$for$consulting$with$notHforHprofit$organizations:$A$study$of$church$growth$ and$ participation.$ Consulting$ Psychology$ Journal:$ Practice$ and$ Research,$ 46(3),$ 19H31.$ doi:10.1037/1061H 4087.46.3.19$$ Herman,$ W.$ E.$ (2009).$ Understanding# psychology# within# the# context# of# the# other# academic# disciplines.$ Retrieved$ from$ERIC$database.$(ED505273)$$ Hemp,$P.$(2009,$September).$Death$by$information$overload.$Harvard#Business#Review,$87(9),$83H89.$$ Jaret,$P.$(2009,$September).$The$new$middle$age.$Prevention,$61(9),$98H105.$$

55$

Remember$the$facts$by$cramming$with$fat.$(2009,$May$2).$New#Scientist,$202(2706),$15.$$ Agnew,$T.$(2008,$November).$Nursing$homes$make$the$best$classrooms.$Nursing#Older#People,#20(9),$8H9.$Retrieved$ from$http://nursingolderpeople.rcnpublishing.co.uk/$$ Cloud,$ J.$ (2009,$ June$ 1).$ Why$ your$ memory$ may$ not$ be$ so$ bad$ after$ all.$ Time,# 173(21),$ 53.$ Retrieved$ from$ http://www.time.com$$ Hafner,$K.$(2009,$May$26).$Texting$may$be$taking$a$toll.$The$New$York$Times,$p.$D1.$$ Hafner,$ K.$ (2009,$ May$ 26).$ Texting$ may$ be$ taking$ a$ toll.$ The# New# York# Times,$ p.$ D1.$ Retrieved$ from$ http://www.nytimes.com$$ Hafner,$ K.$ (2009,$ May$ 25).$ Texting$ may$ be$ taking$ a$ toll.$ The# New# York# Times.$ Retrieved$ from$ http://www.nytimes.com$$

ESTILS+DE+CITACIÓ+DE+PEL·LÍCULES,+LLOCS+WEB,+MAILS...+ També$seguint$la$normativa$APA$6,$fàcilment$assimilables$al$que$hem$vist$abans,$per$exemple$ la$referència$bibliogràfica$per$a$pelslícules$i$vídeos,$està$formada$pels$següents$elements:$ Cognom$del$responsable$de$la$pelslícula$o$vídeo,$Inicial$del$nom.$(responsabilitat).$(any$de$realització).$ Títol$de$la$pelslícula$o$vídeo$[designació$del$material].$Ciutat$d'edició:$editor.$

Després$del$nom$del$responsable$s'ha$d'indicar$entre$parèntesi$la$funció$principal$exercida$en$ el$film$(director$i$/$o$Productor).$En$la$designació$del$material$s’ha$d’indicar$el$mitjà$referit$al$ qual$correspon,$fils,$cinta$de$vídeo,$DVD...$ Fundació$ per$ al$ desenvolupament$ i$ la$ promoció$ de$ les$ xarxes$ socials$ (Productor).$ (1996).$ Dr.# Johan# Klefbeck:# abordatge#en#xarxa#amb#famílies#multiproblemàtiques#en#situacions#de#crisi.$[Cinta$de$Vídeo].$Buenos$Aires:$ Autor.$

En$els$CD’s,$DVD’s...$la$referència$bibliogràfica$està$formada$pels$següents$elements:$ Cognom$d'Autor,$Inicial$del$nom.$(any$d'edició).$Títol$del$mitjà.$[designació$del$material].$Ciutat$d'edició:$ Editor$

Si$és$un$autor$institucional$s'ha$d'indicar$el$nom$abans$de$l'any$d'edició,$en$la$designació$del$ material$s'ha$d'indicar$el$medi$referit$(CDHRom,$DVD...).$Exemple:$ Halis,$ R.E.,$ Yudofsky,$ S.C.$ i$ Talbott,$ J.A.$ (2002).$ DSMHIV:$ Tractat$ de$ psiquiatria.$ [CDHRom].$ Barcelona:$ Masson$ Mitjans$Electrònics.$

ESTILS!DE!TÍTOLS!I!D’INCORPORACIÓ!DE!QUADRES,!IMATGES...! APA$6$també$exposa$com$redactar,$o$Times$New$Roman$o$Arial$de$12,$encara$que,$en$aquest$ aspecte$us$diria$que$useu$la$lletra$que$més$us$agradi,$aquí$a$l’escola$fem$servir$Stone$Sans$Els$ marges$dels$fulls$són$els$que$apareixen$a$la$ilslustració$que$es$veu$sota.$$ També$ens$exposa$els$nivells$de$títols$a$tenir$en$compte$que$són$4:$

56$

1.! Un$principal$escrit$en$negreta,$majúscula$i$centrat$(14p).$ 2.! Un$secundari$escrit$en$negreta$i$entre$majúscula$i$minúscules$(12p).$ 3.! Un$terciari$en$negreta,$sense$sagnia.$ 4.! Un$quart$escrit$en$cursiva$o$subratllat,$amb$sagnia$i$el$text$continuat$en$la$mateixa$ línia.$Cap$títol$finalitza$amb$punt.$ El$ cert$ és$ que$ si$ us$ fixeu,$ jo$ en$ aquest$ manual$ estic$ fent$ servir$ un$ de$ propi,$ respectant$ no$ obstant$les$mesures$dels$títols$però$amb$un$format$de$lletra$Normal$de$mesura$11,$però$és$bo$ conèixer$els$estils$de$redacció$més$generalitzats.$$

Imatge%21:%Marges%dels%fulls.%Font:%APA%(2009)%

Els$ quadres,$ les$ imatges...$ han$ de$ ser$ incorporats$ dins$ del$ text$ i$ no$ al$ final$ del$ capítol$ o$ en$ annexos.$Els$de$petita$dimensió$s'ubicaran$entre$paràgrafs$i$els$de$major$dimensió$en$pàgines$ separades$ immediatament$ després$ d'haverHse$ esmentat.$ S'enumeren$ en$ forma$ consecutiva,$ amb$números$aràbics.$

Imatge%22:%exemples%de%quadres%i%gràfics.Font:%Galinde,%(2010,%slide:%17) % %

La$identificació$dels$quadres$$es$posa$a$la$part$superior,$al$marge$esquerre,$en$lletres$negretes$ normal.$ Després$ s'escriu$ el$ títol$ en$ lletres$ itàliques$ o$ cursives$ iniciant$ en$ la$ següent$ línia$ al$ marge$esquerre.$ $

57$

$Si$el$títol$té$més$de$dos$línies$ha$d'anar$a$un$espai.$Si$continua$en$l'altra$pàgina,$no$es$repeteix$ el$ nom,$ només$ es$ posa$ Quadre$ 3$ (cont.).A$ la$ part$ inferior$ s'ha$ d'escriure$ la$ paraula$ Nota$ en$ itàlica$ seguida$ d'un$ punt$ per$ indicar$ la$ font$ on$ es$ va$ obtenir$ la$ informació.$ Exemple:$ Nota.$ Dades$preses$de$González$(1999).$En$la$majoria$dels$casos,$es$restringirà$l'ús$de$línies$verticals.$$ El$nombre$dels$gràfics$s'escriu$en$lletra$itàlica,$al$marge$esquerre$i$a$la$part$inferior.$Després,$ en$lletra$negreta$normal$es$posa$el$títol.$

9.! Fonts+gràfiques+i+periodístiques+ Les$ fonts$ gràfiques$ i$ periodístiques$ engloben$ els$ diaris$ i$ revistes,$ però$ també$ tota$ classe$ de$ publicacions$ periòdiques:$ butlletins,$ circulars,$ manifestos,$ ...$ El$ seguiment$ i$ buidat$ de$ les$ notícies$ de$ la$ premsa$ diària$ sobre$ una$ determinada$ qüestió$ (per$ exemple:$ la$ violència$ domèstica)$ pot$ ser$ per$ si$ sol$ un$ procediment$ de$ recerca$ que$ estructuri$ un$ treball.$ Permet$ abordar$aspectes$de$la$realitat$social,$econòmica$o$cultural.$Així$mateix,$la$premsa$d’època$pot$ servir$de$font$principal$o$complementària$per$a$recerques$històriques.$Les$biblioteques$solen$ disposar$ d’una$ hemeroteca$ que$ recull$ la$ premsa$ diària,$ i,$ ocasionalment,$ també$ la$ premsa$ d’època.$ Les$ publicacions$ d’època$ estrictament$ locals$ es$ poden$ trobar$ en$ les$ hemeroteques$ dels$arxius$municipals$i$comarcals.$ Entre$ els$ avantatges$ que$ té$ podem$ citar$ el$ fet$ d’usar$ fonts$ de$ primera$ mà,$ situa$ els$ esdeveniments$ en$ el$ seu$ context$ i$ dóna$ una$ visió$ global$ de$ la$ situació,$ encara$ que$ té$ inconvenients$ com$ proporcionar$ massa$ informació$ d’una$ sola$ font,$ dificulta$ el$ seguiment$ rigorós$ i$ en$ la$ recerca$ històrica$ ha$ d’acompanyarHse$ d’altres$ aproximacions$ com$ recerca$ de$ fets.$$ Una$recerca$que$es$basi$en$la$interpretació$de$textos$ha$de$mantenir$el$rumb,$és$a$dir,$s’han$de$ registrar$ els$ fragments$ significatius$ i$ “aparcar”$ aquells$ que$ no$ ho$ són$ contrastant$ amb$ altres$ textos.$$

9.1.!+Els+arxius+de+premsa+escrita+ Qualsevol$registre$iconogràfic$Hja$es$tracti$d’un$retrat,$un$cartell,$un$plànol,$una$pelslícula,$un$ videoH$ és$ també$ una$ font$ d’informació$ susceptible$ de$ ser$ considerada$ i$ analitzada.$ Els$ arxius$ històrics$municipals$i$comarcals$disposen$d’arxius$d’imatges$locals$de$finals$del$segle$XIX$i$XX.$ Normalment$ es$ tracta$ de$ sèries$ de$ fotografies$ d’època$ que$ poden$ ilslustrar$ esdeveniments$ històrics$ locals,$ canvis$ urbanístics,$ arquitectònics$ i$ de$ l’entorn$ del$ municipi,$ personatges$ significatius$o$aspectes$de$la$vida$quotidiana.$També$solen$disposar$de$colsleccions$de$cartells$ d’actes$i$festes$locals,$dels$fulletons$de$ma$Hamb$tota$certesa$des$dels$anys$60$i$70H,$així$com$de$ plànols$ antics$ del$ municipi.$ Els$ mitjans$ de$ comunicació$ locals$ i$ comarcals$ disposen$ també$ d’arxius$d’imatges$interessants,$és$el$cas$de$la$biblioteca$d’El*Punt*(Girona)$que$conté$un$ric$ arxiu$ $ d’imatges$ disponibles$ per$ a$ la$ consulta.$ Alguns$ arxius$ disposen$ també$ dels$ fons$ fotogràfics$ donats$ per$ la$ premsa$ local$ i$ comarcal$ i,$ des$ de$ l’aparició$ de$ les$ televisions$ locals,$ alguns$ d’aquests$ arxius$ han$ recollit$ també$ fons$ de$ reportatges$ i$ documents$ televisius$ de$ les$ últimes$ dècades.$ El$ seu$ interès$ no$ es$ només$ ilslustratiu,$ sinó$ que$ poden$ ser$ també$ objecte$ central$d’una$recerca,$per$exemple,$en$treballs$d’història$de$la$vida$quotidiana,$d’història$dels$ gustos,$la$moda$o$l’estètica$(cartellisme,$publicitat,$urbanisme,...).$

58$

La$publicació$regular$de$premsa$s’inicia$al$segle$XIX.$Des$de$llavors,$hi$ha$hagut$tres$moments$ en$què$l’oferta$creix$considerablement$i$que$coincideixen$amb$les$èpoques$d’activitat$política$ més$intensa:$les$dècades$de$1870$i$1880,$la$Segona$República$i$l’inici$de$la$democràcia.$Quant$a$ la$ Segona$ República,$ en$ efecte,$ es$ varen$ multiplicar$ les$ publicacions$ (L’Opinió$ H$ 1931,$ La$ Humanitat$ –$ 1931,$ ...)$ però$ la$ major$ part$ d’elles$ van$ ser$ suprimides$ durant$ els$ anys$ de$ la$ Guerra$Civil$o$a$la$postguerra.$

9.2.!+Els+registres+de+la+memòria+o+registres+històrics+ Els$ registres$ històrics$ es$ fan$ servir$ per$ descriure$ els$ fets$ ocorreguts$ en$ el$ passat$ per$ tal$ d'aprendre'n.$Pot$tractar$sobre$fets$puntuals$o$bé$sobre$situacions$que$continuen$actualment.$ Podem$entrar$a$interpretar$els$fets,$tot$investigant$les$relacions$causa$H$efecte,$intentar$provar$ una$ hipòtesi$ o$ bé$ limitarHnos$ a$ descriure$ una$ situació$ en$ un$ moment$ donat$ (en$ aquest$ cas,$ interessaran$ tota$ mena$ de$ fets).$ Poden$ a$ més$ contribuir$ al$ disseny$ de$ possibles$ escenaris$ futurs$segons$l’evolució$previsible$(prospectiva).$El$problema$que$trobem$és$que$hi$ha$dificultat$ en$trobar$les$fonts$adequades$i$de$disposarHhi,$a$més$a$vegades$la$manca$o$insuficiència$de$les$ fonts$ adequades$ pot$ induir$ a$ resultats$ erronis$ o$ esbiaixats.$ Cal$ que$ existeixi$ l’objectivitat$ necessària$ en$ els$ casos$ en$ que$ existeix$ implicació$ per$ part$ de$ la$ persona$ que$ està$ fent$ la$ recerca.$$ Alguns$dels$tipus$de$registre$que$estan$al$nostre$abast$són$el$registre$civil,$les$fonts$religioses,$ les$ fonts$ notarials,$ els$ municipis,$ els$ arxius$ particulars$ i$ les$ institucions$ assistencials$ que$ són$ registres$d’aquests$tipus$de$dades.$

El+registre+civil+ A$l’Estat$Espanyol$es$porta$un$registre$secularitzat$de$la$població$de$forma$sistemàtica$des$de$ les$ últimes$ dècades$ del$ segle$ XIX.$ Els$ primers$ censos$ civils$ de$ caire$ oficial$ daten$ de$ 1857,$ i$ a$ partir$ de$ 1871$ el$ registre$ civil$ passa$ a$ ser$ obligatori.$ Abans$ d’aquesta$ data,$ si$ volem$ obtenir$ informació$ biogràfica$ (naixements,$ casaments,$ etc.)$ o$ de$ població$ en$ general,$ ens$ hem$ de$ remetre$bàsicament$a$les$fonts$religioses$(arxius$parroquials).$El$Registre$Civil$s’estructura$en$ tres$categories$d’actes$bàsiques:$ •! Registre% de% naixement:$ data,$ hora$ i$ lloc,$ nom$ i$ cognoms$ del$ nadó,$ nom,$ cognoms,$ edat,$ domicili$i$lloc$de$naixement$dels$pares,$nom,$cognoms$i$lloc$de$naixement$dels$avis.$ •! Registre%de%casament:$data,$hora$i$lloc,$nom$i$cognoms,$edat,$professió$i$lloc$de$naixement$ dels$cònjuges$i$nom$i$cognom$dels$pares.$ •! Registre% de% defunció:$ data,$ hora,$ lloc,$ causa$ de$ la$ mort$ i$ lloc$ d’enterrament,$ nom$ i$ cognoms,$edat,$professió,$lloc$de$naixement$i$estat$civil$del$difunt,$nom$i$cognoms,$edat$i$ lloc$de$naixement$del$cònjuge,$nom$i$cognoms,$lloc$de$naixement$i$estat$civil$dels$fills,$nom$ i$cognoms$i$lloc$de$naixement$dels$pares.$ Altres$ dades$ que$ es$ poden$ trobar$ són$ les$ mencions$ marginals$ al$ marge$ esquerra$ dels$ documents$que$donen$dades$que$solen$ser$molt$útils$per$les$recerques$ja$que$inscriuen$actes$ posteriors$referits$a$la$persona,$encara$que$no$són$exhaustives.$És$útil$per$a$la$recerca$de$tipus$ genealògic$de$gran$fiabilitat$i$no$molt$difícil$accés$però$s’ha$de$disposar$de$les$dates$exactes$$ sinó$ens$caldrà$la$consulta$dels$seus$índexs$que$són$resums$per$anys$ordenats$alfabèticament.$

59$

Fonts+religioses+ Els$registres$d’actes$sacramentals$s’imposen$a$partir$del$concili$de$Trento,$de$manera$que$els$ arxius$ parroquials$ són,$ per$ als$ historiadors,$ la$ font$ bàsica$ per$ omplir$ el$ buit$ de$ dades$ sobre$ població$entre$els$segles$XVI$i$XIX,$quan$es$generalitzen$els$registres$civils.$Des$de$mitjan$segle$ XVI,$les$parròquies$es$veuen$obligades$a$portar$un$registre$de$tots$els$actes$sacramentals$que$ celebren$i,$a$partir$de$1918,$el$dret$canònic$obliga$a$passarHne$una$còpia$anualment$a$la$cúria$ diocesana,$ còpia$ que$ algunes$ vegades$ es$ pot$ trobar$ a$ l’arxiu$ diocesà$ corresponent.$ Aquesta$ còpia$ ha$ permès$ reconstruir$ alguns$ arxius$ parroquials$ perduts$ o$ destruïts$ durant$ les$ guerres$ des$ de$ 1918$ fins$ a$ 1936.$ No$ obstant$ això,$ molts$ d’ells$ són$ incomplets$ o$ han$ estat$ completament$ destruïts$ a$ causa$ de$ la$ guerra$ civil,$ és$ el$ cas,$ per$ exemple,$ dels$ arxius$ parroquials$de$Figueres$i$Sant$Pere$Pescador.$Tot$i$que$des$de$finals$del$segle$XIX$existeix$un$ registre$ secular$ de$ l’Estat,$ es$ continua$ donant$ un$ valor$ de$ document$ d’estat$ al$ registre$ parroquial.$ Podem$trobar:$ •! Llibre%de%baptismes%data,$hora$i$parròquia,$nom$i$cognoms,$domicili$i$professió$dels$pares$i$ padrins$ •! Llibre% de% matrimonis% data,$ hora$ i$ parròquia,$ nom$ i$ cognoms,$ edat,$ professió$ i$ lloc$ de$ naixement$dels$cònjuges,$nom$i$cognoms$dels$pares$i$testimonis$ •! Llibre%de%defuncions%data,$hora,$lloc,$causa$de$la$mort$i$lloc$d’enterrament,$nom$i$cognom$ dels$pares,$fills$i$cònjuges$$ •! Altres:%testaments,%capítols%matrimonials,%etc.%patrimoni,$filiacions,$etc.$ Com$al$registre$civil$també$són$molt$interessants$les$mencions$marginals,$en$el$cas$del$llibre$de$ baptisme$ podem$ trobar$ les$ dades$ de$ la$ comunió,$ la$ confirmació,$ el$ casament...$ els$ arxius$ parroquials$ són$ la$ font$ bàsica$ per$ a$ la$ recerca$ històrica$ demogràfica$ i$ genealògica$ anterior$ a$ 1871.$ Posteriorment,$ poden$ usarHse$ també$ com$ a$ font$ principal$ per$ la$ seva$ proximitat$ i$ accessibilitat,$o$com$a$font$complementària$ja$que$sovint$contenen$dades$o$fets$no$recollits$al$ registre$civil.$Tot$i$que$es$tracta$d’arxius$privats$poden$resultar$més$accessibles$i$de$més$fàcil$ maneig$per$a$l’estudiant,$sempre$depenent$de$la$bona$disposició$de$la$persona$que$es$trobi$a$ cada$parròquia.$

Fonts+notarials+ La$institució$notarial$té$el$seu$origen$a$l’edat$mitjana$i$fins$al$1862$no$s’adapta$als$esquemes$de$ l’estat$liberal,$quan$es$converteix$en$una$funció$pública$depenent$absolutament$de$l’estat.$La$ freqüència$amb$què$en$el$passat$s’acudia$al$notari$fa$que$els$llibres$d’actes$notarials$siguin$una$ molt$rica$font$d’informació$per$a$estudis$històrics$de$tot$tipus.$ •! Relatius% a% la% terra% i% la% propietat% contractes$ de$ compravenda$ i$ permuta,$ de$ conreu,$ de$ préstec,$....$ •! Relatius% a% la% família% i% la% societat% capítols$ matrimonials,$ contractes$ de$ separació,$ testaments$i$disposicions$successòries,$inventaris$post#mortem,#...# •! Relatius% al% comerç,% l’artesanat% i% la% indústria% contractes$ d’aprenentatge$ i$ de$ treball,$ d’obres,$de$constitució$de$societats,$documentació$de$gremis,$...$ $

60$

•! Relatius%als%òrgans%colglegiats%dels%comuns%o%universitats%(antics$ajuntaments)$ Els$llibres$notarials$contenen$una$àmplia$tipologia$d’actes$amb$informació$rellevant$no$només$ per$a$la$història$econòmica$i$agrària,$sinó$també$per$a$la$història$de$la$vida$quotidiana,$de$les$ relacions$ socials,$ la$ genealogia$ o$ la$ història$ familiar.$ Tot$ i$ que$ el$ seu$ accés$ i$ manipulació$ no$ sempre$ és$ fàcil$ la$ seva$ consulta$ pot$ ser$ necessària,$ per$ exemple,$ en$ la$ recerca$ genealògica$ quan$ no$ disposem$ del$ registre$ parroquial$ o$ per$ suplir$ buits,$ complementar$ o$ ampliar$ la$ informació$ d’aquest.$ És$ indispensable$ disposar$ prèviament$ de$ les$ dades$ bàsiques$ del$ document$ que$ busquem:$ any,$ nom$ del$ notari,$ etc.$ Entre$ el$ segle$ XVIII$ i$ principis$ del$ XIX,$ en$ pobles$petits,$podem$trobar$documentació$de$tipus$notarial$molt$més$manejable$en$els$propis$ arxius$ parroquials.$ La$ legislació$ estableix$ que$ són$ consultables$ només$ passats$ 100$ anys,$ de$ manera$ que$ avui$ es$ troba$ disponible$ per$ a$ la$ recerca$ la$ informació$ anterior$ a$ 1900.$ No$ és$ aconsellable$emprendre$recerques$amb$aquest$tipus$de$fonts$fora$dels$segles$XVIII$i$XIX.$

Els+municipis+ Els$municipis$són$també$una$font$d’informació$de$molt$diversa$índole:$administració$general,$ hisenda,$ proveïments,$ beneficència$ i$ assistència$ social,$ sanitat,$ obres$ i$ urbanisme,$ seguretat$ pública,$ serveis$ militars,$ població,$ eleccions...$ Per$ consultar$ la$ documentació$ municipal$ cal$ dirigirHse$ als$ ajuntaments,$ normalment$ tota$ la$ informació$ està$ dipositada$ en$ els$ arxius$ municipals,$ ocasionalment$ pot$ trobarHse$ també$ als$ arxius$ comarcals$ corresponents.$ Destacarem$ només$ algunes$ fonts$ documentals$ municipals$ que$ poden$ ser$ d’interès$ per$ al$ treball$de$recerca:$ •! El% padró% d’habitants$ és$ un$ registre$ municipal$ de$ la$ població$ que$ té$ el$ seu$ origen$ en$ els$ “recomptes”$ periòdics$ efectuats$ pels$ propis$ municipis.$ Tot$ i$ que$ aquests$ recomptes$ existeixen$ amb$ anterioritat$ al$ registre$ civil$ estatal,$ la$ seva$ conservació$ depèn$ de$ cada$ municipi.$El$formulari$actual$del$registre$d’empadronament$és$molt$simplificat:$DNI,$nom,$ data$de$naixement$i$nivell$d’estudis.$Els$registres$d’empadronament$anteriors$a$1996,$en$ canvi,$contenen$força$més$informació:$data,$lloc$de$naixement,$noms$dels$pares,$oficis$i$lloc$ de$procedència$d’aquests.$$ El$ padró$ actual$ és$ considerat$ informació$ privada$ que$ només$ pot$ consultar$ el$ propi$ interessat$ o$ els$ familiars$ directes$ empadronats$ en$ el$ mateix$ domicili.$ En$ el$ seu$ defecte$ existeixen$les$llistes$del$cens$electoral,$confeccionades$en$base$al$padró$municipal,$que$són$ públiques$però$depenen$de$l’INE$(Institut$Nacional$d’Estadística).$ El%cadastre:$Engloba$tota$la$documentació$establerta$per$tal$de$permetre$la$identificació,$ caracterització$i$quantificació$per$a$efectes$fiscals$de$les$propietats$immobles$tant$urbanes$ com$ rurals$ d’un$ terme$ municipal.$ Els$ arxius$ comarcals$ disposen$ dels$ cadastres$ dels$ diversos$ municipis$ des$ de$ mitjans$ del$ segle$ XIX,$ només$ ocasionalment$ es$ conserven$ cadastres$ del$ segle$ XVIII.$ Permet$ fer$ estudis$ de$ l’activitat$ econòmica,$ la$ distribució$ de$ la$ propietat$i$de$grups$socials$d’un$municipi.$ •! Les% quintes:$ Els$ expedients$ de$ lleves$ o$ quintes# són$ un$ registre$ anual$ dels$ mossos,$ dut$ a$ terme$ pels$ $ municipis,$ amb$ finalitats$ militars.$ Amb$ el$ Decret$ de$ nova$ planta$ el$ 1716,$ s’instaura$ l’obligació$ de$ complir$ un$ servei$ militar,$ en$ un$ origen$ afectava$ només$ a$ una$

61$

cinquena$ part$ de$ la$ població,$ d’aquí$ el$ seu$ nom$ de$ quintes.$ Els$ més$ antics$ contenen$ informació$ molt$ més$ rica$ i$ variada$ que$ els$ actuals:$ nom$ i$ data$ de$ naixement$ del$ mosso,$ nom,$cognoms$i$ofici$dels$pares$i$avis,$una$breu$descripció$física$del$mosso$(talla,$pes,$color$ dels$ ulls,$ ...),$ discapacitats$ i$ malalties$ (poc$ fiable$ òbviament),$ nivell$ d’escolarització,$ habilitats$ i$ ofici.$ Les$ quintes,$ i$ en$ general$ els$ documents$ de$ l’àmbit$ militar,$ són$ una$ font$ excepcional$per$conèixer$detalls$i$dades$personals$sobre$la$població$masculina$molt$difícils$ de$trobar$per$altres$camins.$Es$tracta$d’una$molt$bona$font$que$ha$estat$molt$consultada$ sobre$ tot$ pel$ què$ fa$ al$ període$ de$ la$ guerra$ civil.$ Com$ a$ regla$ general$ es$ pot$ dir$ que$ els$ municipis$solen$conservar$les$quintes$des$de$mitjans$del$segle$XIX.$ •! Els% cementiris:$ Els$ cementiris$ són$ un$ servei$ municipal$ administrat$ i$ gestionat$ des$ dels$ ajuntaments.$Conserven$un$registre$d’inhumacions$amb$nom,$cognoms$i$dates$de$totes$les$ persones$ enterrades,$ així$ com$ un$ registre$ dels$ nínxols$ on$ hi$ consten$ els$ titulars,$ la$ data$ d’adquisició$ i$ totes$ les$ persones$ enterrades.$ Poden$ ser$ d’interès$ per$ a$ la$ recerca$ genealògica$o$biogràfica,$per$exemple$per$identificar$vincles$polític.$

Els+arxius+particulars+ No$ és$ estrany$ trobar$ masos,$ masies,$ cases$ antigues,$ fàbriques$ o$ famílies$ que$ han$ conservat$ documentació$ molt$ diversa$ de$ temps$ antics,$ des$ de$ documents$ notarials$ i$ testaments,$ fins$ a$ fotografies$ o$ correspondència$ personal.$ Sovint$ podem$ trobarHlos$ en$ els$ arxius$ municipals$ o$ comarcals$ als$ quals$ han$ estat$ donats$ i$ aleshores$ l’accés$ és$ més$ fàcil.$ Si$ s’hi$ té$ accés,$ és$ una$ bona$font$per$a$treballs$de$genealogia,$d’història$d’un$mas,$d’una$fàbrica,$etc.$

Les+institucions+assistencials+ •! •! •! •! •! •! •!

Asils$ Hospitals$ Psiquiàtrics$ Maternitats$ Hospicis$i$cases$d’orfes$ Presons$ Altres.$

10.! Instruments+de+recollida+de+dades+ Anomenem$ instruments$ de$ recollida$ de$ dades$ a$ aquells$ instruments$ que$ fem$ servir$ per$ realitzar$el$nostre$marc$metodològic,$com$actualment$gairebé$totes$les$recerques$són$de$tipus$ mixt$ els$ explicarem$ tots$ seguits$ sense$ diferenciar$ les$ dades$ de$ tipus$ quantitatiu$ dels$ qualitatius.$

62$

11.! Les+enquestes+i+entrevistes+en+profunditat6+ Si$ parlem$ de$ forma$ general,$ tant$ els$ qüestionaris$ com$ les$ observacions$ són$ dues$ classes$ d’enquestes,$ja$que$totes$dues$pregunten$sobre$un$determinat$fet,$tendència,$opinió,$interès$o$ actitud,$no$obstant$es$diferencien$en$qüestionaris$pròpiament$dits$i$en$entrevistes.$$

11.1.!

Els+qüestionaris+

"You% decide% in% advance% which% types% of% people% you% want% to% survey% and% how%many%of%each%type,%and%you%then%set%about%finding%them"%(Moore)% "Recollida# sistemàtica# de# dades,# activitats,# operacions,# personal,# ús# i# usuaris# en# un# moment# donat#o#al#llarg#d'un#període#preestablert."$ L'element$ comú$ és$ l'ús$ de$ mesures$ i$ la$ comparabilitat$ d'aquestes$ de$ manera$ que$ podem$ conèixer$i$controlar$situacions$complexes$que$ens$permetran$planificar$i/o$avaluar$productes$i$ serveis,$etc.$ Generalment$ se$ serveix$ d'algun$ procediment$ de$ selecció$ per$ no$ haver$ d'estudiar$ tots$ els$ individus$susceptibles$de$serHho$(selecció$deliberada:$tots$els$individus$d'un$lloc,$tipologia,$etc.,$ o$bé$selecció$per$mostra:$escollint$un$nombre$limitat$d'individus$les$característiques$dels$quals$ permeten$ de$ ser$ extrapolades$ al$ total)$ Normalment$ parlem$ de$ qüestionaris$ quan$ demanem$ opinions$a$poblacions$finites$i$mesurem$variables$directament$observables$com$qui$votarà$un$ determinat$partit$polític,$la$població$que$utilitza$ulleres,$o$el$nombre$d’alumnat$que$escull$per$ primera$opció$estudiar$Medicina.$I$parlem$de$tests$quan$les$poblacions$són$indefinides$i$volem$ mesurar$ variables$ latents$ $ H$ és$ a$ dir$ ni$ directament$ observables$ H$ .$ Exemples$ serien$ si$ volem$ saber$si$una$persona$és$introvertida,$si$és$intelsligent$o$si$serveix$per$a$una$determinada$feina.$$ Per$tant$la$mètrica$de$les$variables$ens$porta$a$diferenciar$entre$variables$contínues$i$discretes$ i$aquestes$que$són$discretes$poden$ser$naturals$o$artificials.$Veiem$exemples:$

$ Imatge%23:%Variable%contínua%de%0%a%1%i%variable%discreta.%Font:%www.uv.es%

$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ 6

$Podeu$trobar$molta$informació$a:$http://www.escolapia.cat/terrassa/aulavirtual/in_tdr.html$$

63$

$Per$exemple$una$variable$discreta$natural$és$el$gènere$–$sexe$–$ja$que$la$dicotomia$està$entre$ home$i$dona,$mentre$que$una$variable$discreta$artificial$és$la$percepció$d’alt$o$baix,$de$prim$o$ obès.$$ Cada$pregunta$que$fem$(tant$si$és$oberta,$tancada,$qualitativa$com$quantitativa)$ens$mesurarà$ una$característica$de$la$mostra$i$ens$la$descriurà$i$desprès$haurem$de$veure$com$s’extrapolen$a$ la$població$o$si$aquesta$mostra$és$realment$representativa$de$la$població.$$

$ Imatge%24:%Opinió:%Prima/gorda%o%què?%Font:%Internet.%

Els$qüestionaris$poden$ser:$ •! Descriptius:$pretenen$enumerar$i$descriure$una$sèrie$de$característiques$o$situacions$ (força$informació,$però$majoritàriament$no$pas$de$tipus$estadístic)$ •! Analítics:$ intenten$ relacionar$ les$ dades$ entre$ elles$ i$ extreure'n$ models$ numèrics$ (informació$recollida$i$tractada$amb$mètodes$estadístics)$

Avantatges+del+qüestionari+com+a+mètode:+ •! Si$s'aplica$correctament$és$el$mètode$més$segur$i$és$aplicable$a$molts$tipus$d'estudis.$ •! Vàlid$per$recollir$tant$dades$factuals$com$d'opinió.$ •! És$un$mètode$de$tractament$molt$experimentat,$hi$ha$molt$exemples$d'enquestes$amb$ els$seus$resultats$finals$ja$tabulats$i$editats.$ •! Software$de$tractament$de$les$dades$disponible,$a$més,$si$no$el$tenim$a$l'abast$és$pot$ utilitzar$qualsevol$full$de$càlcul$per$a$fer$les$tabulacions.$

Inconvenients:+ Risc$d'errors$en$el$disseny$de$la$mostra.$ Mètode$car$i$lent.$ Requereix$la$intervenció$d'experts$(disseny$i$tractament)$ Tan$ sols$ proporciona$ resultats$ quantificats$ /$ quantificables,$ que$ després$ cal$ interpretar.$ •! Més$difícil$de$dissenyar$com$més$específica$

•! •! •! •!

64$

Què+cal+fer?+ Formular$molt$bé$les$preguntes$de$manera$que$obtinguem$realment$allò$que$volem$obtenir,$és$ a$dir,$han$d’estar$amb$consonància$amb$la$hipòtesi$i$les$preguntes$que$hem$formulat.$ o! Les$preguntes$poden$ser$obertes$o$tancades,$es$recomana$normalment$que$siguin$ tancades$perquè$són$més$fàcils$de$treballar$posteriorment.$ o! L’escala$ de$ mesura$ en$ les$ preguntes$ tancades$ pot$ ser$ nominal,$ ordinal$ –$ més$ a$ menys$conegut$–$o$tractarHse$d’un$interval.$ !! Nominals:$tendència$central:$MODA,$proves$estadístiques:$comparació$de$ taules$ de$ contingència.$ Exemples:$ dades$ de$ classificació$ o$ variables$ descriptives:$sexe,$color,$espècie$de$flora/fauna...$$ !! Ordinals:$ tendència$ central:$ MEDIANA,$ proves$ estadístiques$ de$ tipus$ no$ paramètric.$Exemples:$resultat$d’una$competició,$prova$de$jutges...$ !! Interval:$ tendència$ central:$ MITJANA$ ARITMÈTICA,$ MEDIANA,$ homogeneïtat:$desviació$típica,$variància,$proves$estadístiques:$estadística$ paramètrica.$Exemples:$temperatura,$intelsligència.$ !! De% raó:$ tendència$ central:$ MITJANA$ ARITMÈTICA,$ MEDIANA,$ homogeneïtat:$desviació$típica,$variància,$proves$estadístiques:$estadística$ paramètrica.$ Exemples:$ temperatura,$ edat,$ intelsligència.$ Exemples:$ totes$ les$mesures$físiques.$ Analitzar,$en$termes$precisos,$quina$informació$es$desitja:$ o! Si$ volem$ fer$ un$ tractament$ estadístic$ hem$ de$ fer$ preguntes$ tancades$ i$ si$ pot$ ser$ d’escala$ordinal$o$intervals.$ o! Si$ volem$ informació$ més$ personal$ anirem$ a$ preguntes$ obertes$ que$ ens$ permetin$ desprès$ extreure$ les$ dades$ a$ través$ de$ mecanismes$ com$ poden$ ser$ els$ dendrogrames$ (una$ mena$ d’arbre$ de$ decisió$ en$ el$ qual$ passem$ del$ que$ ens$ han$ anat$ responent$ a$ grups$ més$ petits$ fins$ arribar$ a$ dos$ o$ tres$ paraules$ clau$ que$ contenen$allò$que$ens$han$dit).$ Planificar$ l'enquesta$ sencera$ abans$ d'iniciarHla:$ $ període$ a$ estudiar$ H$ sencer$ o$ per$ mostres$ H;$$ nivell$ de$ detall$ necessari;$ $ nombre$ d'individus$ a$ estudiar$ i$ les$ característiques$ que$ ens$ interessen.$ o! Recordeu$que$el$temps$és$or,$és$a$dir,$que$l’hem$de$planificar$per$realitzarHla$en$un$ moment$concret$al$major$nombre$de$persones$necessàries$per$poder$extrapolar$la$ mostra$a$la$totalitat.$ o! Podem$ fer$ un$ mostratge$ aleatori$ simple$ –$ igual$ oportunitat$ per$ a$ tothom$ H$ ,$ un$ mostratge$ per$ proporcions,...$ i$ inclús$ podem$ fer$ un$ mostratge$ no$ probabilístic$ quan$allò$que$estudiem$–$com$pot$ser$el$daltonisme$–$no$es$té$per$la$majoria$de$ persones.$ Dissenyar$la$mostra$amb$la$tècnica$més$adequada$per$al$nostre$pla.$ Taula%5:%Tipus%de%mostreig.%Elaboració%pròpia.%

AVANTATGES$

INCONVENIENTS$

Aleatori$ simple$

$Poc$ coneixement$ de$ la$ població.$ Fàcil$ d’entendre.$ Lliure$d’error$en$la$classificació$dels$subjectes.$Fàcil$per$ analitzar$i$interpretar$els$resultats.$

Necessita$ numerar$ cada$ element$ de$ la$ població.$ Major$ error$de$mostreig$que$l’estratificat$per$la$mateixa$mesura$ mostral.$

Sistemàtic$

Simplicitat$en$l’extracció$de$la$mostra.$Els$subjectes$no$

Major$error$de$mostreig$que$l’estratificat$per$la$mateixa$

PROBA BILÍSTIC S$

65$

NO%PROBABILÍSTICS$

necessiten$ estar$ numerats.$ Fàcil$ d’entendre.$ Lliure$ d’error$ en$ la$ classificació$ dels$ subjectes.$ Fàcil$ per$ analitzar$i$interpretar$els$resultats.$

mesura$mostral.$Periodicitat$en$la$llista$d’elements$de$la$ població.$

Proporcional$ estratificat.$

Permet$ comparacions$ entre$ els$ subgrups.$ És$ més$ representatiu$ que$ l’aleatori$ simple$ i$ el$ sistemàtic.$ Necessita$ menys$ subjectes$ si$ els$ estrats$ estan$ relacionats$ amb$ la$ variable$ dependent.$ Els$ resultats$ representen$la$població$sense$ponderar.$

Requereix$ identificació$ de$ subgrups$ per$ a$ cada$ element$ de$la$població.$Requereix$coneixement$de$la$proporció$de$ cada$ subgrup$ en$ la$ població.$ Pot$ ser$ costós$ i$ difícil$ preparar$ llistes$ dels$ elements$ de$ població$ en$ cada$ subgrup.$$

No$ proporcional$ estratificat.$

Permet$ comparacions$ fàcils$ de$ subgrups.$ Més$ representatiu$ que$ els$ anteriors.$ Necessita$ menys$ subjectes$ si$ els$ estrats$ estan$ relacionats$ amb$ la$ variable$ dependent.$ Assegura$ el$ nombre$ adequat$ d’elements$en$cada$subgrup.$

Requereix$ identificació$ de$ subgrups$ per$ a$ cada$ element$ de$la$població.$Requereix$la$ponderació$dels$subgrups$per$ representar$ la$ població.$ $ Pot$ ser$ costós$ i$ difícil$ preparar$ llistes$dels$elements$de$població$en$cada$subgrup.$$

Per$grups.$

Baix$ cost.$ Eficaç$ amb$ poblacions$ nombroses.$ Permet$ l’anàlisi$de$grups$individuals.$

Menys$exacte$que$tots$els$anteriors.$Pot$ser$difícil$recollir$ dades$ dels$ elements$ en$ un$ grup.$ Requereix$ que$ cada$ elements$de$la$població$s’assigni$només$a$un$grup.$

Per$ conveniència.$

Menys$lent$i$costos.$Facilitat$d’administració.$Assegura$ un$ índex$ alt$ de$ participació.$ Es$ pot$ generalitzar$ a$ subjectes$similars.$

Difícil$ de$ generalitzar$ a$ altres$ subjectes.$ Menys$ representatiu$ d’una$ població$ identificada.$ Els$ resultats$ depenen$de$les$característiques$particulars$de$la$mostra.$ Major$ probabilitat$ d’error$ donades$ les$ tendències$ de$ l’experimentador$o$dels$subjectes.$

Intencionat.$

Menys$ lent$ i$ costos.$ Fàcil$ d’administrat.$ Assegura$ un$ índex$alt$de$participació.$Es$pot$generalitzar$a$subjectes$ similars.$ Assegura$ la$ recepció$ de$ la$ informació$ necessària.$

Difícil$ de$ generalitzar$ a$ altres$ subjectes.$ Menys$ representatiu$ d’una$ població$ identificada.$ Els$ resultats$ depenen$ de$ característiques$ particulars$ de$ la$ mostra.$ Major$ probabilitat$ d’error$ donades$ les$ tendències$ de$ l’experimentador$i$dels$subjectes.$

Per$quotes.$

Menys$ lent$ i$ costos.$ Fàcil$ d’administrar.$ Normalment$ assegura$ un$ índex$ alt$ de$ participació.$ Es$ pot$ generalitzar$ a$ subjectes$ similars.$ Tendeix$ a$ proporcionar$ mostres$ més$ representatives$ que$ l’intencionat$o$per$conveniència.$

Requereix$ informació$ identificativa$ de$ cada$ subjecte.$ Difícil$ de$ generalitzar$ a$ altres$ subjectes.$ Menys$ representativa$ d’una$ població$ identificada.$ Els$ resultats$ depenen$de$les$característiques$particulars$de$la$mostra.$ Major$ probabilitat$ d’error$ donades$ les$ tendències$ de$ l’experimentador$ o$ dels$ subjectes.$ Més$ lenta$ que$ el$ mostreig$per$conveniència$o$l’intencionat.$

Obtenir$ una$ quantitat$ acceptable$ d'informació$ de$ background# sobre$ el$ context$ de$ la$ recerca$ (associació,$institució,$lloc...)$ •! Decidir$quina$o$quines$són$les$fonts$més$adequades$per$obtenir$les$dades.$ •! No$començar$a$passar$l'enquesta$fins$a$tenir$clar$tot$l'anterior,$molts$cops$es$fa$una$prova$ pilot$per$verificar$que$està$ben$realitzada.$$ •! Respecte$a$la$redacció$de$les$preguntes$es$demana:$ o! Frases$simples$i$concretes.$ o! Cada$ítem$a$de$contenir$una$única$pregunta$i$les$respostes$una$única$resposta.$ o! Adequar$el$vocabulari$i$la$complexitat$a$la$formació$cultural$de$la$població.$ o! Evitar$frases$negatives.$ o! Els$ítems$no$han$de$suposar$càlculs$numèrics$als$individus.$ o! Les$frases$no$han$de$ser$tendencioses.$$ o! El$format$de$resposta$ha$de$ser$constant.$ Exemples$amb$errors:$ Els$taxis$han$de$tenir$preferència?$$Mai,$Gairebé$mai,$Gairebé$sempre,$Sempre.$(la$percepció$és$ diferent$per$cada$individu).$ Ets$del$Barça?$A$vegades,$depèn,$sempre.$ El$darrer$pas$a$fer$és$la$codificació$de$tot$el$qüestionari:$ $

66$

•! Preguntes:$$ o! Quina$edat$tens?$EDAT:$P1.$ o! Quin$partit$aniries$a$veure?$PREFERÈNCIES:$P2.$ o! ...$ •! Respostes:$$ o! Enters:$0,$1,$2...$és$queden$igual$en$la$codificació.$P2_1.$P2_2$ o! Decimals:$ establirem$ desprès$ de$ les$ respostes$ les$ categories$ d’interval:$ 0,5;$ 3,43;$P3_1,$P3_2...$ o! Text:$Vermell,$no$tinc$preferències,$groc,$carbassa...$també$s’assignen$desprès:$ Vermell:$P4_1,$groc:$P4_2...$ •! Noms$ de$ les$ variables:$ han$ de$ ser$ noms$ operatius$ i$ eficients,$ usant$ sèries,$ prefixes,$ abreviatures...$per$exemple$SEX$per$sexe.$ •! Etiquetes$de$les$variables:$aquestes$són$necessàries$per$realitzar$els$informes$adequats$ quan$fem$els$gràfics,$per$tant$cal$adjudicar$una$etiqueta$adequada$de$forma$que$SEX=$ sexe$de$les$persones$enquestades.$ •! Etiquetes$de$valors:$també$serveixen$a$l’hora$de$fer$els$gràfics:$ o! P1$si$fos$SEXE,$home/dona$sent$P1_1$home$i$P2_2$dona$i$assignant$0=home,$ 1=dona.$ o! P2:$1=mai,$2=gairebé$mai,$3=$depèn....$ Taula%6:%Exemple%de%codificació.%Font:%Elaboració%pròpia.%

ID$

ED$(edat)$

P1$(sexe)$

P2_1$

P2_2$

P2_3$

P2_4$

22$

00$

01$

00$

21$

01$

00$

01$

00$

...$

24$

01$

00$

Qualsevol$dubte$que$tingueu$el$podeu$resoldre$en$el$llibre$de$matemàtiques$de$3r$ESO$en$els$ darrers$capítols!$ Una$ bona$ manera$ de$ fer$ qüestionaris$ és$ mitjançant$ el$ googleapps$ amb$ els$ formularis$ ja$ que$ ells$fan$també$les$gràfiques$que$desprès$podem$exportar$al$nostre$treball$o$estudi.$$

11.2.!

Entrevistes.+

L’entrevista$és$l’eina$de$recopilació$de$dades$més$important$en$la$investigació$qualitativa,$és$la$ millor$ manera$ d’accedir$ a$ les$ percepcions,$ significats,$ definicions$ de$ les$ situacions$ i$ construccions$ de$ les$ realitats$ de$ les$ persones.$ A$ més$ a$ més$ és$ una$ de$ les$ formes$ més$ poderoses$ que$ tenim$ d’entendre$ els$ altres$ i$ és$ la$ via$ principal$ per$ arribar$ a$ les$ realitats$ múltiples$ (Punch,$ 2009;$ Stake,$ 2010)$ Metodològicament$ semblants$ als$ qüestionaris$ la$ diferència$és$que$les$respostes$no$són$escrites$per$l'interrogat,$sinó$per$l'enquestador,$que$fa$ les$preguntes$oralment.$

67$

Modalitats:+ •! Entrevista%estructurada,$parteix$–sobretot$quan$és$a$gran$escalaH$d'un$esquema$estàndard$ on$ totes$ les$ preguntes$ són$ previstes$ i$ iguales$ per$ a$ tots$ els$ entrevistats.$ S'utilitza$ per$ recollir$informació$quantitativa$(sobre$una$conducta$determinada.)$ •! Entrevista%semiestructurada,$a$mig$camí:$parteix$d'un$qüestionari$estructurat,$però$totes$ les$preguntes$poden$ser$ampliades$i$algunes$fins$i$tot$són$de$resposta$oberta.$S'utilitza$per$ recollir$ informació$ qualitativa$ (opinions,$ justificació$ d'actituds,$ preferències$ o$ problemes$ experimentats$per$algú)$ •! Entrevista% en% profunditat$ podríem$ dir$ que$ demana$ un$ grau$ més$ de$ l'anterior:$ poques$ persones$sotmeses$a$una$trobada$més$detallada$–i$menys$estructurada,$per$tant$H,$amb$un$ simple$ guió.$ S'utilitza$ per$ recollir$ informació$ complexa$ sobre$ l'experiència$ personal$ en$ assumptes$que$afecten$i$interessen$tant$l'entrevistat$com$l'entrevistador,$i$sobre$els$quals$ es$pot$discutir$llargament.$ •! Discussió% en% grup$ és$ una$ entrevista$ colslectiva,$ tenim$ davant$ un$ grup$ de$ treball$ on$ els$ entrevistats$són$experts$i$l'entrevistador$sol$ser$el$mateix$investigador.$S'utilitza$per$recollir$ opinions$ autoritzades$ i$ matisades$ de$ cara$ a$ centrar$ un$ tema$ de$ treball,$ pot$ ser$ l'ús$ d'un$ medicament$preguntat$a$un$grup$de$metges…$

Avantatges+de+l'entrevista+com+a+mètode:+ •! Millora$el$percentatge$de$resposta$respecte$als$qüestionaris$–i$per$tant$assegura$millor$la$ representativitat.$ •! Redueix$el$risc$d'errors$d'interpretació.$ •! Ajuda$ a$ donar$ més$ profunditat,$ si$ es$ vol,$ a$ algunes$ respostes$ $ o$ bé$ a$ suggerir$ diverses$ alternatives$com$a$resposta$quan$no$n'hi$ha$una$de$clara$i$espontània$.$ •! Possibilita$ obtenir$ una$ resposta$ completa$ de$ molts$ individus$ i$ –si$ la$ mostra$ es$ tria$ correctamentH$extrapolable$a$colslectius$més$amplis.$ •! Permet$exercir$més$control$sobre$la$mecànica$pregunta$resposta:$ordre,$etc.$ •! Permet$ modificacions$ "sobre$ la$ marxa"$ en$ funció$ de$ les$ respostes$ que$ es$ vagin$ produint$ (menys$com$més$estructurada)$$

Inconvenients+a+evitar:+ •! De$ vegades$ la$ informació$ obtinguda$ és$ difícil$ d'analitzar$ (més$ com$ més$ oberta$ i$ poc$ estructurada$és$l'entrevista).$ •! Poden$ produirHs'hi$ problemes$ de$ tracte$ (discriminatoris$ etc.)$ entre$ entrevistat$ i$ entrevistador$que$influeixin$en$els$resultats$finals.$ •! Sistema$lent$i$car.$ •! (Si$actuen$diversos$entrevistadors)$poden$produirHs'hi$problemes$d'uniformitat.$

Què+cal+fer:+ 1.* Abans(de(l'entrevista:( •! Escollir$una$bona$tècnica$de$mostreig.$

68$

•! La$ tipografia$ ha$ de$ distingir$ perfectament$ el$ que$ són$ preguntes$ del$ que$ són$ instruccions$ per$a$l'entrevistador.$ •! El$ guió$ ha$ d'estar$ fet$ de$ manera$ que$ sigui$ fàcil$ d'enregistrar$ les$ respostes$ (més$ possible$ com$més$estructurada$és$l'entrevista:$xifres,$capses...).$ •! Cal$definir$prèviament$quines$preguntes$es$tractaran$com$a$obertes$i$com$a$tancades.$ •! Cal$assegurar$prèviament$que$es$puguin$comparar$les$respostes.$ •! Les$ instruccions$ per$ a$ l'entrevistador$ han$ de$ ser$ clares$ i$ sense$ ambigüitat,$ incloentHhi$ les$ instruccions$sobre$preguntes$que$es$poden$o$no$ampliar,$etc.$ •! La$ introducció$ de$ presentació$ de$ l'entrevista$ ha$ de$ ser$ clara$ i$ explicar$ la$ seva$ funció$ i$ el$ propòsit$que$la$guia.$ •! La$introducció$de$presentació$ha$d'interessar$l'entrevistat$i$encoratjarHlo$a$participarHhi.$ •! Les$ preguntes$ s'han$ de$ redactar$ de$ manera$ unívocament$ intelsligible$ (donarHles$ a$ llegir,$ provar$el$guió).$ •! Les$ preguntes$ s'han$ de$ redactar$ de$ manera$ que$ sonin$ bé$ (llegirHles$ en$ veu$ alta$ per$ comprovarHho).$ •! Les$primeres$preguntes$han$de$ser$fàcils$de$contestar$i$han$de$facilitar$que$l'entrevistat$hi$ estigui$còmode.$ •! Les$primeres$preguntes$han$de$ser$interessants$i$animar$l'entrevistat$a$continuar.$ •! Les$preguntes$més$conflictives$o$difícils$haurien$d'estar$al$mig$de$l'entrevista,$quan$ja$s'ha$ trencat$el$gel$i$encara$no$s'ha$produït$el$cansament.$ 2.* Durant(l'entrevista:( Cal(ser:( Agradable,$però$no$adulador.$ Objectiu,$però$no$desapegat.$ Relaxat,$però$sense$deixar$pauses$massa$llargues$o$eternitzar$l'entrevista.$ Àgil,$ però$ sense$ marcar$ les$ respostes$ tan$ ràpid$ que$ no$ es$ doni$ temps$ a$ l'entrevistat$ a$ matisar$o$a$rectificar.$ •! S'ha$de$crear$la$confiança$necessària$perquè$pugui$obtenirHse$la$veritat$(ja$que$els$temes,$ de$vegades,$impliquen$l'entrevistat$de$manera$personal$o$com$a$protagonista).$ •! No$ s'han$ d'expressar$ mai$ les$ pròpies$ opinions,$ ni$ reforçar$ ni$ criticar$ o$ discutir$ les$ de$ l'entrevistat.$ •! •! •! •!

Cal(assegurar7se:(( •! •! •! •!

Que$comprenem$i$ens$atenim$a$l'essencial$i$no$a$l'anecdòtic.$ Que$recollim$la$informació$d'una$forma$objectiva$i$coherent.$ Si$és$possible,$cal$no$enregistrar$les$entrevistes$(treu$espontaneïtat$i,$potser,$sinceritat).$ Cal$ prendre$ notes$ per$ poder$ codificar$ i$ analitzar$ la$ informació,$ i$ per$ assegurar$ la$ seva$ interpretació$posterior.$

Excepció:$les$discussions$en$grup,$on$$l'entrevistador$ha$d'actuar$de$moderador$de$la$manera$ que$s'ha$dit$més$amunt$i$no$pot$dedicarHse$a$prendre$notes$al$mateix$temps.$En$aquest$cas,$cal$ transcriure$les$cintes$ràpidament.$

69$

•! En$una$entrevista$semiestructurada$cal$mantenir$el$rumb$de$la$conversa$cap$a$l'objectiu$de$ la$ recerca$ i$ jutjar$ si$ alguna$ resposta$ necessita$ ampliarHse$ o$ matisarHse,$ o$ si$ enfoca$ temes$ interessants$no$previstos$que$caldrà$decidir$si$hom$inclou$o$no$en$la$recerca$$ •! En$ aquest$ cas,$ pot$ ferHse$ abans$ una$ recollida$ d'informació$ més$ estàndard$ que$ permeti$ trobar$antecedents$$i$elements$de$judici$suficients$per$afrontar$l'entrevista$en$profunditat)$$ •! En$ les$ discussions$ en$ grup,$ cal$ partir$ d'una$ estructura$ molt$ clara$ i$ prèviament$establerta;$ però$ també$ cal$ prou$ flexibilitat$ ja$ que$ les$ opinions$ i$ actituds$ expressades$ per$ uns$ modifiquen$ i$ influeixen$ les$ dels$ altres,$ i$ això$ és$ el$ que$ es$ busca$ en$ aquest$ tipus$ d'entrevistes.$ •! En$ les$ discussions$ en$ grup$ cal$ assegurarHse$ que$ ningú$ no$ domini$ sobre$ els$ altres.$ $ (sense$ "liderar"$el$grup$ni$expressar$les$pròpies$opinions)$ 3.* Al(final:( •! Cal$assegurarHse$que$totes$les$preguntes$s'han$contestat$del$tot.$ •! En$les$discussions$en$grup,$$cal$$assegurarHse$que$tots$hagin$participat$per$igual.$ •! Cal$transcriure$les$notes$tot$seguit.$ Exemples,$podeu$consultar$aquest$dos$treball$basats$en$entrevistes$i$qüestionaris:$ •! LLOPART,$Pilar.$"Els$estudiants$i$l'ús$de$la$biblioteca$a$la$Universitat$de$Barcelona:$resultats$ d'un$estudi".$$Ítem$18$(gen.Hjuny$1996),$p.$114H121.$ Estudi# d'usuaris# sobre# la# reacció# dels# estudiants# davant# els# canvis# tecnològics# produïts# en# la# gestió#dels#documents#a#la#Biblioteca#de#la#UB,#tot#i#que#els#resultats#van#proporcionar#algunes# informacions#addicionals.# •! MAÑÀ,$Francesc.$"Prospectiva$sobre$las$industrias$de$contenidos$digitales".$El$profesional$ de$la$información$8:$11$(nov.$1999),$p.$50H52.$ Metodologia# i# resultats# d'una# investigació# prospectiva# amb# el# mètode# Delphi# sobre# el# futur# immediat#de#les#indústries#de#continguts#digitals.# Passarem$ un$ exemple$ d’entrevista$ en$ profunditat$ que$ es$ un$ retall$ de$ la$ pelslícula$ Pasajeros$ (2008).$

12.! L'observació.+ Observar$ i$ enregistrar$ els$ esdeveniments,$ segons$ Moore$ (1988):$ probablement$ la$ forma$ més$ antiga$ de$ recerca.$ La$ observació$ científica$ s'anomena$ sistematitzada$ i$ continua$ o$ constant$ o$ també,$planificada.$Aquesta$planificació$s'ha$de$fer$abans$de$començar$l'observació.$ És$útil$especialment$en$els$estadis$primerencs$d'una$investigació:$ •! per$clarificar$els$temes,$$ •! per$veure$quins$poden$ser$els$millors$mètodes$per$atacar$una$qüestió.$

70$

Sempre$ que$ ens$ plantegem$ una$ observació,$ ha$ d'existir$ un$ problema,$ una$ teoria$ o$ unes$ preguntes$a$les$quals$contestar.$

Modalitats.+ Totes$les$investigacions$han$de$classificar$i$resumir,$per$tant,$les$categories$en$les$quals$fixem$ la$ nostra$ observació,$ ens$ han$ de$ servir$ per$ a$ resumir$ i$ fixarHnos$ en$ uns$ aspectes$ i$ no$ en$ uns$ altres$aspectes.$Existeixen$tres$nivells$de$divisió$de$les$observacions:$ a)! Depenent$de$la$sistematització:$ •! L'observació$sistemàtica:$quan$tenim$fixada$la$pauta$d'observació.$ •! L'observació$no$sistemàtica:$útil$en$els$primers$estadis$de$qualsevol$investigació.$ b)! Depenent$de$la$situació$observada:$$ •! L'observació$natural:$usant$l'escenari$normal,$sense$modificacions,$una$classe$d'aquesta$és$ el$rastreig$físic.$ •! L'observació$ artificial:$ quan$ introduïm$ elements$ o$ aparells$ per$ la$ investigació,$ una$ aula$ amb$mirall…Només$es$pot$treballar$amb$camps$artificials$quan$es$permet$un$control$sobre$ el$fenomen$que$no$distorsionarà$les$mesures.$ c)$Depenent$de$la$forma$de$participació:$ •! L'observació$participativa:$posarHnos$al$lloc$del$client$o$usuari$i$observar$allò$que$passa$de$ forma$$oberta$$i$encoberta$i$avaluar$els$serveis$de$referència.$$ •! L'observació$noHparticipativa:$examina$i$enregistra$les$situacions$sense$intervenir$en$elles$ com$a$agent.$Analitza$la$conducta$dels$clients$d'una$botiga,$les$seves$preferències$quant$a$ la$forma$de$presentar$la$mercaderia$o$la$forma$com$circula$el$personal$dins$d'un$edifici.$

Avantatges+de+l'observació+com+a+mètode+de+recerca:+ •! •! •! •! •! •!

Mètode$força$directe.$ Requereix$poca$formació$(sí$sentit$comú).$ Proporciona$una$experiència$de$primera$mà$d'allò$que$succeeix.$ Proporciona$informació$sobre$el$problema$central$i$sobre$altres$aspectes$relacionats.$ Evita$els$biaixos$introduïts$pels$elements$estudiats$(en$l'observació$encoberta).$ No$incomoda$l'usuari$final.$

Inconvenients+possibles:+ •! •! •! •!

Sistema$lent.$ Requereix$molta$feina.$ Pot$suposar$molts$temps$morts.$ Pot$ produirHse$ pèrdua$ d'informació$ (per$ acumulació$ de$ molts$ esdeveniments$ en$ terminis$ molt$curts$de$temps).$(Solució:$mostra$o$més$observadors).$

71$

•! Massa$ observadors$ poden$ destorbarHse$ o$ introduir$ canvis$ de$ conducta$ en$ els$ individus$ observats.$ •! No$proporciona$una$visió$profunda$(causes,$etc.)$Del$problema$a$tractar.$ •! Pot$ser$difícil$per$a$alguns$observadors,$limitarHse$a$descriure$sense$treure$conclusions.$ •! Cal$habilitar$un$mètode$de$recollida$de$les$dades$observades$coherent.$

Què+cal+fer:+ •! AssegurarHse$ que$ tots$ els$ observadors$ tenen$ clar$ l'objectiu$ i$ el$ mètode,$ i$ clar$ què$ cal$ recollir$i$què$no.$ •! Utilitzar$ un$ sistema$ de$ recollida$ econòmic:$ que$ es$ pugui$ manejar$ fàcilment$ i$ ràpida$ per$ part$de$l'observador,$sense$que$això$creï$confusió.$ •! Permetre$ que$ el$ sistema$ de$ recollida$ faciliti$ la$ posterior$ anàlisi$ de$ les$ dades$ (marcar,$ encerclar...).$ •! Preveure$l'actuació$en$resposta$a$casos$inesperats,$especialment$quan$la$recerca$comporta$ perills.$$ •! AssegurarHse$de$la$comparabilitat$dels$resultats:$la$mateixa$situació$es$presenta$sempre$de$ la$mateixa$manera$als$diferents$serveis$o$persones$que$estem$avaluant.$ Dins$ les$ categories$ de$ fitxes$ d’observació$ també$ en$ trobem$ moltes,$ ara$ només$ us$ detallo$ les$ pautes$que$des$del$departament$de$socials$es$fan$sobre$imatges,$quadres,$obres$pictòriques$o$ escultòriques...$i$us$poso$un$exemple$de$fitxa$de$l’àmbit$de$les$experimentals.$$ •! Identificar$ el$ tipus$ d’observació:$ fotografia,$ caricatura,$ còmic,$ obra$ pictòrica,$ escultura...$ •! Descriure$amb$detall$la$imatge:$plànols,$personatges,$actitud,$colors,$espai...$ •! Situar$la$imatge$en$l’espai$i$el$temps:$cal$aprofitar$tota$la$informació$que$ens$dóna$la$ imatge,$des$del$més$simple$els$vestits$a$la$generalitat:$paisatges,$objectes...$ •! Comentar$des$de$la$imatge$el$fet,$procés$o$fenomen$històric$que$representa$destacant$ els$fets$més$importants$i$comentant$context$històric.$ •! Fer$finalment$una$valoració$personal$de$la$imatge$escollida.$

72$

$ Imatge%25:%Fitxa%d'observació.%Font:%Internet.%

13.! Estudi+de+casos+ Els$estudis$de$casos$van$dirigits$a$la$descoberta$i$comprensió$del$significat$d’un$cas$particular$–$ casos$ biogràfics$ o$ de$ grups,$ fenòmens$ o$ institucions$ socials$ –$ en$ allò$ que$ pugui$ ser$ singularment$ rellevant.$ Per$ tant$ és$ una$ anàlisi$ detallada$ d'un$ element$ d'un$ conjunt$ (centre,$ servei,$ fenomen)$ que,$ per$ les$ seves$ característiques,$ es$ considera$ representatiu$ del$ que$ s'ha$ d'observat.$És$apropiat$per$captar$elements$significants$de$la$vida$real$de$les$persones$i$grups$ on$interactuen$conjuntament$un$gran$nombre$de$factors,$de$manera$que$permet$fer$justícia$a$ la$complexitat$i$riquesa$de$les$situacions$socials$concretes$i$reals$que$no$podríem$abordar$amb$ enquestes$per$qüestionari$o$amb$un$tractament$quantitatiu$o$estadístic$de$la$informació$i$que$ exigeixen$tècniques%de%recerca%de%tipus%qualitatiu.$$ Malgrat$la$seva$focalització$en$casos$particulars,$aquest$tipus$d’estudi$permet$descobrir$també$ claus$d’interpretació$de$fenòmens$socials$i$històrics$d’àmbit$més$general.$Els$casos$més$“rics”$ tenen$un$potencial#d’aprenentatge#o$de$transferència#de#coneixements#que,$tot$i$no$tenir$res$a$ veure$ amb$ la$ representativitat$ o$ la$ generalització$ estadística,$ donen$ al$ seu$ estudi$ un$ valor$ teòric$ i$ científic$ a$ més$ del$ valor$ merament$ testimonial$ o$ documental.$ Un$ bon$ estudi$ de$ cas$ admet$ també$ certes$ generalitzacions$ i$ pot$ servir$ sobretot$ per$ contrastar$ teories$ i$ preconcepcions$socials$més$o$menys$errònies.$

Avantatges+de+l'estudi+de+cas+com+a+mètode+ •! És$més$barat$que$una$mostra$(confecció$i$realització).$ •! Dóna$una$visió$global$d'aspectes$que$quedarien$aïllats$en$un$altre$tipus$d'estudi.$ •! Contribueix$ al$ coneixement$ en$ profunditat$ d'una$ situació$ ja$ que$ permet$ de$ concentrar$ l'atenció$en$un$punt$o$problema$molt$determinat,$encara$que$sobre$menys$casos$que$una$ mostra.$ •! Permet$la$comparabilitat.$ $

73$

•! Si$s'han$triat$bé$els$casos$permet$un$cert$nivell$de$generalització.$ •! Ajuda$a$comprendre$la$totalitat$de$casos$a$través$dels$exemples$triats.$ •! El$fet$de$saberHse$estudiat$pot$contribuir$a$millorar$un$servei$$

Possibles+inconvenients+ •! Mètode$lent,$es$realitza$més$observant$el$ritme$de$vida$de$les$organitzacions$que$no$pas$ amb$enquestes$sobre$els$fets$succeïts.$ •! Si$ es$ vol$ assegurar$ la$ comparabilitat,$ demana$ recerques$ paralsleles$ de$ tots$ els$ casos$ (diversos$participants).$ •! La$necessària$lentitud$pot$fer$que$els$resultats$siguin$superats$pels$esdeveniments.$ •! No$permet$treballar$amb$una$mostra$científicament$escollida.$ •! Els$resultats$no$són$estadísticament$extrapolables$a$la$totalitat$dels$exemples$existents.$ •! Risc$d'errors$en$cas$d'intentar$una$extrapolació$sistemàtica.$ •! Dificultat:$decidir$quins$són$els$casos$"representatius"$del$conjunt.$ •! Perill:$efecte$Hawthorne.$ !(Efecte! Hawthorne:! Western! Electric! Co.,! '20/'30:! quan! es! produeixen! canvis! en! el! grup! experimental! és! perquè! aquest! és! conscient! que! ha! estat! l'escollit,! és! a! dir,! pot! ser! que! les! persones!sotmeses!a!l'estudi!del!cas!siguin!conscient!que!pertanyen!a!una!mostra!i!per!tant,! actuen!coaccionades)!

Què+cal+fer?+ Partir$d'un$coneixement$teòric.$ Tenir$una$visió$prou$completa$de$la$realitat$en$l'àmbit$a$estudiar.$ Decidir$els$criteris$que$defineixen$l’exemplaritat"$del$cas.$ Escollir$els$elements$individuals$que$compleixen$aquests$criteris.$ A$ partir$ d'aquí,$ elaborar$ una$ pauta$ d'estudi$ comprensiu$ del$ conjunt$ de$ característiques$ dels$individus.$ •! Confrontar$l'anàlisi$amb$els$criteris$prèviament$definits.$ •! Elaborar$unes$conclusions$generalitzables$al$conjunt.$ •! No$perdre$de$vista$que$es$tracta$d'un$mètode$d'aproximació$descriptiva.$ •! •! •! •! •!

13.1.!

Estudi+de+cas+biogràfic+

Són$ aquells$ projectes$ de$ recerca$ destinats$ a$ fer$ la$ reconstrucció$ d’una$ vida$ o$ d’un$ fragment$ especialment$ significatiu$ d’una$ vida.$ Allò$ que$ normalment$ entenem$ per$ una$ biografia# és$ un$ relat$objectiu,$en$tercera$persona,$sobre$un$personatge$ilslustre$o$destacat,$elaborat$a$partir$de$ fonts$ d’informació$ tant$ documentals$ (documents$ escrits,$ documents$ gràfics,$ documents$ personals,$etc.)$com$orals$(relats$dels$coneguts,$familiars,$etc.)$obtinguts$mitjançant$entrevista.$ Avui$ però,$ les$ ciències$ socials$ han$ introduït,$ sota$ la$ categoria$ d’històries# de# vida,# tota$ una$ varietat$d’usos$i$aplicacions$que$amplien$força$el$ventall$dels$treballs$estrictament$biogràfics,$ situantHse$ en$ un$ terreny$ interdisciplinari$ entre$ la$ història,$ la$ sociologia$ i$ l’etnografia.$ En$ la$ literatura$especialitzada$es$pot$trobar$una$interminable$discussió$terminològica$i$metodològica$ sobre$ el$ sentit$ que$ ha$ de$ tenir$ el$ terme$ història# de# vida.$ Es$ tracta$ d’un$ terme$ no$ exempt$

74$

d’ambigüitat,$ que$ es$ pot$ entendre$ com$ una$ tècnica$ concreta$ de$ recollida$ i$ tractament$ de$ la$ informació$aplicable$a$diversos$objectes,$i$en$el$si$de$diverses$estratègies$metodològiques,$o$bé$ com$una$estratègia$metodològica$global$de$tipus$autobiogràfic.$ Presa$ en$ aquest$ últim$ sentit,$ una$ història$ de$ vida$ és$ la$ reconstrucció$ d’una$ vida,$ o$ de$ determinats$fragments$o$esdeveniments$d’aquesta,$elaborada$bàsicament$a$partir$del$relat$en$ primera$ persona$ del$ propi$ subjecte$ amb$ una$ mínima$ intervenció$ de$ l'investigador.$ Es$ tracta$ d’obtenir$un$relat$autobiogràfic$Hque$pot$ser$escrit$o$bé$a$través$d’entrevistes$en$profunditat$ que$ mostri$ el$ testimoni$ subjectiu$ sobre$ determinats$ esdeveniments$ passats$ o$ presents$ de$ la$ seva$pròpia$vida$quotidiana.$I$és$que$es$parteix$de$la$premissa$que$els$herois$de$la$història$no$ són$només$els$personatges$ilslustres$i$els$líders$sinó$més$aviat$la$majoria$desconeguda$de$les$ persones,$i,$en$aquest$sentit,$les$seves$vides$poden$tenir$un$interès$científic.$En$aquest$sentit,$ la$història$de$vida$pot$ser$una$tècnica$molt$interessant$al$nivell$de$batxillerat$si$som$capaços$de$ fer$confluir$el$rigor$científic$amb$l'aspecte$emocional$i$motivacional$del$relat$vital.$ L’investigador$ha$de$partir$d’una$preocupació$o$interès$teòric$per$comprendre$un$determinat$ problema$ social$ (les$ mentalitats,$ les$ formes$ de$ vida,$ les$ condicions$ materials,$ etc.),$ i$ seleccionar$ l’informador$ o$ informadors$ d’acord$ amb$ els$ seus$ objectius$ (un$ líder$ social,$ un$ emigrant,$un$familiar$proper$amb$una$biografia$socialment$destacable,$etc.).$És$obvi$que$bona$ part$ de$ l’èxit$ del$ projecte$ depèn$ de$ la$ fase$ de$ recerca$ i$ selecció$ de$ l’informador.$ El$ treball$ teòric$ hauria$ d’anar$ destinat$ a$ l’aprofundiment$ en$ aquesta$ problemàtica$ social$ escollida$ i$ en$ referència$ a$ la$ qual$ el$ cas$ adquirirà$ un$ valor$ de$ coneixement$ i$ un$ significat.$ L’entrevista$ en$ profunditat$i$l’entrevista$focalitzada$són$els$instruments$més$adequats$pel$seu$caràcter$obert,$ poc$ estructurat$ i$ poc$ directiu.$ En$ qualsevol$ cas$ però,$ cal$ centrar$ la$ tasca$ de$ recollida$ d’informació$ en$ un$ centre$ d’interès$ que$ pugui$ contribuir$ positivament$ al$ coneixement$ dels$ fenòmens$humans.$El$control,$direcció,$i$transcripció$de$les$entrevistes,$així$com$la$validació$de$ la$informació$i$l’edició$definitiva$del$relat,$corren$a$càrrec$de$l’investigador.$Però$sempre$que$hi$ hagi$una$interpretació$feta$per$l’investigador,$aquest$està$obligat$a$adjuntarHhi$la$transcripció$ escrita$el$màxim$de$fidel$del$document$oral$original.$D’aquesta$manera,$la$història$de$vida$es$ pot$sotmetre$també$a$condicions$d’adequació$científica.$

Exemples+ •! Biografia$d’un$avantpassat$ •! Biografia$intelslectual$d’un$científic,$escriptor...,$accessible:$Jordi$Sabater$Pi$o$el$naixement$ de$l'etologia$ •! Història$de$vida$d’un$personatge$destacat$de$la$família/poble$ •! Història$de$vida$d’un$immigrant$ •! Les$dones$i$la$guerra$civil,$dues$històries$de$vida$ •! Reconstrucció$d’un$fet$històric$local$a$partir$de$diferents$històries$de$vida$ •! L’anorèxia,$un$cas$viscut$ •! L'esquizofrènia:$ quatre$ visions$ d'un$ calidoscopi$ (el$ psiquiatre,$ el$ treballador$ social,$ el$ malalt$ i$els$familiars)$ •! La$joventut$dels$avis:$estudi$de$la$vida$quotidiana$a$partir$d’històries$de$vida$

75$

13.2.!

Estudi+de+cas+d’un+fenomen,+grup+o+institució+social+

Consisteix$ a$ estudiar$ el$ funcionament$ d’un$ grup,$ organització$ o$ institució$ social$ particular$ incloentHhi$d’una$manera$o$altra$la$perspectiva$dels$actors.$Tot$i$tenir$un$sentit$sociològic$pot$ tractarHse$ també$ de$ treballs$ de$ l'àmbit$ econòmic,$ polític,$ històric,$ etc.$ (l'èxit$ d'una$ determinada$ empresa$ o$ marca,$ d'una$ campanya$ electoral).$ El$ sentit$ del$ treball$ és$ el$ coneixement$del$funcionament$intern$i$extern$del$colslectiu.$Es$tracta$de$conèixer$els$rols$dels$ seus$ membres$ i$ les$ relacions$ que$ s’estableixen$ entre$ ells,$ així$ com$ de$ comprendre$ els$ significats$i$les$raons$de$l’acció$del$grup$tal$com$se$la$representen$els$propis$actors$i$en$relació$ al$context$més$ampli$de$la$societat.$ Però$ també$ de$ conèixer$ com$ es$ presenta$ i$ actua$ el$ grup$ en$ relació$ amb$ el$ context$ social$ extern.$Com$tot$treball$d’orientació$sociològica$no$s’interessa$pels$relats$dels$membres$en$tant$ que$individus,$sinó$en$tant$que$membres$d’un$grup,$és$a$dir,$en$la$mesura$que$aquests$relats$ poden$ilslustrar$les$relacions$socials$i$les$estructures$que$fan$funcionar$el$grup$com$a$grup.$ El$treball$teòric$té$un$pes$relativament$menor$i$consisteix$bàsicament$a$familiaritzarHse$amb$els$ elements$ del$ context$ social$ que$ permetin$ aprofundir$ en$ la$ comprensió$ del$ fenomen$ en$ qüestió.$El$treball$de$recollida$d’informació$admet$diverses$formes$de$procedir$segons$cada$cas$ i$segons$el$contacte$o$vincles$que$ja$tingui$l’investigador$amb$el$grup.$Normalment,$la$recollida$ real$de$dades$arrenca$quan$l’investigador$desembarca$sobre$el$terreny,$es$familiaritza$amb$la$ situació$ i$ selecciona$ els$ informadors.$ El$ gruix$ de$ la$ informació$ surt$ dels$ relats$ personals$ dels$ actors$ Hrecollits$ mitjançant$ entrevistes$ focalitzades$ o$ mitjançant$ històries$ de$ vida$ de$ relats$ paralslelsH$i$de$l’observació$directa$de$l’investigador$sobre$el$terreny,$ja$sigui$participant$o$no$ participant.$No$es$descarta$però,$la$necessitat$de$consultar$i$estudiar$fonts$documentals$de$tot$ tipus.$

Exemples:+ •! Estudi$ de$ cas$ d’un$ grup,$ colslectiu$ o$ moviment$ social:$ social$ proper:$ un$ colslectiu$ d’immigrants$del$poble/ciutat,$el$moviment$antiglobalització,$els$okupes,$etc.$ •! Estudi$de$cas$sobre$la$realitat$social$dels$joves$del$poble/ciutat/comarca.$ •! El$sistema$penitenciari:$estudi$de$cas$de$la$presó$de$Figueres.$ •! Per$què$ha$triomfat$una$determinada$empresa/marca/producte/campanya$publicitària?$ •! Estudi$de$cas:$seguiment$de$la$campanya$electoral$d'un$partit$polític$determinat.$ •! Com$es$viu$la$vellesa$avui?$ •! Història$d’una$associació$cultural$del$poble/barri.$

13.3.!

Genealogia+i+memòria+familiar+

Consisteix$a$fer$la$reconstrucció$de$la$memòria$familiar$com$un$cas$particular$però$que$pot$ser$ ilslustratiu$ del$ context$ social$ i$ cultural$ del$ passat.$ El$ fil$ conductor$ de$ la$ recerca$ pot$ ser$ un$ element$ben$concret$com$ara$la$història$de$la$casa/mas/masia,$del$cognom$i$els$motius,$o$la$ reconstrucció$ de$ l’arbre$ genealògic$ familiar.$ En$ aquest$ cas,$ el$ pes$ de$ la$ recerca$ recaurà$ en$ l’estudi$de$fonts$documentals.$Però$també$es$pot$ampliar$el$projecte$cap$a$la$història$de$la$vida$ quotidiana$del$passat$més$immediat$partint$d’entrevistes$focalitzades$als$testimonis,$o$creuarH$ se$ amb$ la$ tècnica$ de$ les$ històries$ de$ vida.$ Els$ estudis$ genealògics$ i$ de$ memòria$ familiar$ en$

76$

general,$resulten$força$atractius$per$l’alumne$per$la$proximitat$al$seu$món$vital$i$són$molt$rics$ des$del$punt$de$vista$pedagògic.$Fàcilment$porten$a$descobertes$reals$d’una$informació,$que$a$ més$és$significativa$i$rellevant$per$a$la$pròpia$vida$de$l’estudiant.$Exigeixen$la$consulta$de$fonts$ d’informació$molt$variades$i$diverses$(documentals,$gràfiques,$orals,$...),$beneficiantHse$alhora$ de$l’existència$d’un$fil$conductor$predeterminat$molt$concret$i$precís$que$evita$la$dispersió$i$la$ desorientació.$

Exemples:+ •! •! •! •!

Arbre$genealògic$familiar$ Història$d’una$casa/mas/masia/fàbrica$ Àvies,$mares$i$filles:$la$vida$de$tres$generacions$ Estudi$ genealògic$ de$ diverses$ famílies$ del$ poble$ durant$ un$ període$ determinat$ (aparellaments,$oficis,$mortalitat$infantil,$segones$núpcies,$etc.)$

ARBRES+GENEALÒGICS+ Un$arbre$genealògic$és$una$taula$genealògica$que$exposa$dades$genealògiques$d'un$subjecte$o$ d'un$matrimoni$d'una$manera$organitzada$i$sistemàtica.$L'arbre$pot$ser$ascendent,$és$a$dir$que$ mostra$ els$ avantpassats$ del$ subjecte$ d'estudi,$ o$ pot$ ser$descendent,$ mostrant$ la$ seva$ descendència.$ La$ imatge$ de$ l'arbre$ per$ ilslustrar$ les$ relacions$ de$ parentiu$data$ de$ l'Edat$ mitjana.$$ De$ vegades,$ l'arbre$ només$ es$ refereix$ al$llinatge$masculí,$ és$ a$ dir$ sense$ incloure$ la$ descendència$de$les$filles$casades;$o$a$la$inversa,$només$femení.$Hi$ha$diferents$mètodes$per$ representar$ els$ arbres$ genealògics,$ sent$ el$ més$ conegut$ el$ sistema$ de$ numeració$ de$SosaH Stradonitz.$ Parlem$ de$ genograma$ quan$ la$ representació$ gràfica$ registra$ informació$ sobre$ els$ membres$ d'una$ família$ (almenys$ tres$ generacions)$ i$ les$ seves$ relacions.$ Per$ mitjà$ de$ símbols$ permet$ recollir,$ registrar$ i$ relacionar$ categories$ d'informació$ del$ sistema$ familiar$ en$ un$ moment$ determinat$de$la$seva$evolució$i$emprarHho$en$la$resolució$de$problemes.$ Com$a$eines$2.0$en$destaquen:$ •! My$heritage,$que$per$a$mi$és$el$més$bo,$teniu$el$tutoria$a$la$web.$ •! http://www.genoom.com/$ •! .....$

14.! Recerca+experimental:+el+treball+de+laboratori+i+el+treball+de+ camp.+ La$ recerca$ experimental$ és$ el$ tipus$ de$ recerca$ més$ freqüentment$ utilitzat$ pels$ científics$ que$ consisteix$ a$ produir$ de$ manera$ artificial$ i$ controlada$ un$ fenomen,$ per$ tal$ de$ dur$ a$ terme$ la$ comprovació$d'una$hipòtesi.$

77$

Cal$ dir$ que$ ens$ referíem$ a$ treball$ de$ laboratori$ quan$ parlem$ de$ dades$ científiques,$ tipus$ biologia,$física$o$química$i$parlem$de$treball$de$camp$quan$ens$referim$a$les$ciències$socials$i$ d’entre$elles$destaca$l’antropologia.$$ Per$tant$el$procés:$ •! parteix$de$l'observació$H$potser$casual$H$d'un$fet.$ •! aquesta$observació$es$repeteix$diverses$vegades.$ •! s'elabora$ una$ hipòtesi$ que$ l'expliqui$ (establint$ la$ relació$ entre$ dos$ o$ més$ elements$ o$ "variables").$ •! es$ recrea$ artificialment$ la$ situació$ observada$ al$ principi$ per$ comprovar$ la$ veracitat$ de$ la$ hipòtesi.$ La$recreació$$o$experiment$es$dissenya$de$manera$que$pugui$ser$controlable$per$l'investigador.$ Segons$l’èmfasi$ja$vàrem$veure$que$els$mètodes$podien$ser$deductius$o$inductius.$ L’experiment$ pròpiament$ dit$ té$ l’objectiu$ d’estudiar$ les$ relacions$ de$ causalitat$ entre$ les$ variables$ en$ base$ a$ la$ manipulació$ dels$ calors$ d’una$ /vàries$ variables$ (VI:$ variables$ independents)$ amb$ la$ finalitat$ d’estudiar$ els$ seus$ efectes$ sobre$ unes$ altres$ variables$ (VD:$ variables$dependents).$Es$pretendrà$comprovar$si$els$valors$observats$en$la$VD$estan$en$funció$ de$la$VI.$$ Segons$el$propòsit$amb$el$qual$$es$porta$a$terme$un$experiment$podem$trobarHnos$amb$tres$ tipologies$d’experiments:$ •! Experiments%exploratoris:$intentem$posar$a$prova$una$nova$hipòtesi$en$un$domini$concret$ del$ coneixement$ a$ partir$ de$ l’observació,$ llacunes$ teòriques,$ experiments$ anteriors,$ conseqüències$de$teories...$ •! Experiment% crucial:$ posa$ a$ prova$ més$ d’una$ hipòtesi$ i$ es$ parla$ quan$ tenim$ una$ de$ dissenyar$una$situació$que$confirmi$aquesta$hipòtesi$invalidant$totalment$la$contrària$que$ és$ l’alternativa$ i$ que$ en$ aquest$ cas$ s’anomena$ nul.la.$ Exemple:$ en$ un$ camí$ les$ rates$ de$ laboratori$sempre$escullen$aquell$que$els$porta$al$menjar.$La$hipòtesi$alternativa$nulsla$és$ que$no$segueixen$el$que$els$porta$al$menjar,$$H$o$que$per$un$instint$intuïtiu$prefereixin$nous$ camins$H$.$$ •! Experiment%confirmatori:$qualsevol$hipòtesi$s’accepta$sota$un$nivell$de$significació$a$partir$ de$ la$ visió$ probabilística$ de$ la$ ciència.$ La$ seva$ confirmació$ és$ major$ si$ en$ repeticions$ successives$de$l’experiment$s’accepta$novament$la$hipòtesi.$$

14.1.!

Aspectes+bàsics+d’un+experiment.+

Un$ dels$ principals$ objectius$ de$ l’experimentació$ és$ plantejar$ problemes$ corresponent$ a$ la$ investigació$la$seva$resolució.$La$solució$d’un$problema$d’aquesta$tipologia$mai$serà$completa$ ja$que,$normalment,$genera$altres$problemes$i$aquest$augment$és$proporcional$al$nombre$de$ fenòmens$ que$ poder$ ser$ explicats$i$predits.$ Orígens$ del$ problema$ a$ investigar$poden$ser:$

CONEIXEMENTS$ DISPONIBLES

PROBLEMA

CONSEQÜÈNCIES

AUGMENT$DE$ CONEIXEMENT

RECOLLIDA$DE$ 78$ DADES

•! Llacunes$de$coneixement.$ $

Imatge%26:%Aspectes%bàsics%d'un%experiment%

•! Resultats$ contradictoris:$ les$ persones$ extravertides$ tenen$ temps$ de$ reacció$ més$ petites$ que$les$introvertides,$tot$i$dependre$de$la$tasca.$ •! Generalització$de$resultats$anteriors$a$altre$dominis$explicatius.$ •! Confrontació$de$teories$oposades.$ Cal$ tenir$ en$ compte$ que$ el$ plantejament$ del$ problema$ ha$ d’implicar$ ordre,$ determinisme$ –$ causa/efecte$ H$ $ i$ comprobabilitat.$ A$ més$ aquest$ problema$ ha$ de$ ser$ resoluble$ per$ tant$ la$ hipòtesi$ s’ha$ de$ formular$ bé.$ Les$ variables$ han$ de$ ser$ definides$ de$ forma$ operacional% –$ evidentment$ aquí$ cal$ aplicar$ la$ divisió$ de$ quanti/quali$ i$ contínues/discretes% `% ,$ és$ a$ dir$ mesurables$ i$ s’han$ de$ poder$ manipular,$ pe:$ l’absència$ de$ llibertat$ augmenta$ l’estrès$ pot$ ser$ comprovat$amb$éssers$humans.$El$problema$només$ha$de$comptar$amb%una%resposta,$si$no$és$ possible$ abans$ s’han$ de$ fer$ investigacions$ correlacionals$ i$ té$ caràcter% probabilístic$ per$ un$ determinat$nivell$de$significació.$$

14.2.!

El+control+experimental+

La$intenció$que$es$persegueix$en$fer$un$experiment$comporta$veure$els$efectes$produïts$per$la$ VI$sobre$les$VD,$però$a$vegades$els$efectes$registrats$en$la$VD$no$es$deuen$en$la$seva$totalitat$a$ les$manipulacions$realitzades$sobre$la$VI.$Existeixen$una$sèrie$de$variables$d$diferents$orígens$ que$poden$afectar$la$conducta$del$subjecte$objecte$de$l’estudi.$Per$tant$ens$interessa$conèixer$ quina$ part$ de$ la$ variabilitat$ observada$ en$ la$ VD$ és$ per$ la$ nostra$ intervenció$ sobre$ la$ VI$ i$ minimitzar$ la$ proporció$ de$ variància$ deguda$ a$ variables$ estranyes.$ Pe:$ els$ controladors$ aeris$ dins$la$seva$tasca$han$d’escoltar$quines$senyals$són$donades$pels$avions$i$quines$són$soroll.$$ Per$ controlar,$ eliminar$ o$ neutralitzar$ aquesta$ variància$ secundària$ haurem$ de$ classificar$ aquelles$variables$“contaminadores”$i$eliminar$els$seus$efectes$en$la$mesura$del$possible.$Les$ variables$contaminadores$poden$ser:$ •! Situacionals:$$ o! Ambientals:$calor,$soroll...$ o! De$tasca:$factors$de$la$tasca$pròpiament$(pe:$estudis$sobre$estudiants$i$el$seu$grau$ d’alfabetisme$informàtic$propi$i$sent$un$factor$l’hora$programada$per$fer$un$test)$ o! Instrumentació.$ o! Instruccions.$ o! Experimentador:$la$seva$actitud,$les$expectatives$o$les$intencions$poden$emetre$de$ forma$involuntària$indicis$al$subjecte$de$com$fer$les$tasques$i$alterar$els$resultats.$ Les$ formes$ en$ les$ quals$ pot$ influir$ són$ en$ observar,$ en$ interpretar$ o$ cometent$ errors$intencionals.$$També$la$seva$personalitat,$experiència$i$expectatives$poden$ influenciar$i$contaminar.$Una$altra$forma$de$contaminar$són$els$característiques$de$ la$ demanda,$ pe,$ subministrat$ alcohol$ en$ un$ experiment$ indica$ que$ esperem$ una$ disminució$del$seu$rendiment.$$ •! Del$subjecte:$efectes$residuals$dels$tractaments:$efecte$Hawthorne.$ També$ el$ control$ depèn$ de$ la$ situació$ experimental$ concreta,$ dividint$ els$ tipus$ de$ situacions$ experimentals$i$els$dissenys$que$es$donen$en:$

79$

•! Quan$cada$subjecte$està$sotmès$només$a$un$sol$tractament$experimental$ham$d’assegurar$ l’equivalència$entre$els$grups$experimentals,$per$tant$dóna$pas$als$disseny$intergrups.$ •! Quan$ tots$ els$ subjectes$ passen$ per$ tots$ els$ tractaments$ ens$ trobem$ amb$ disseny$ de$ mesures$ repetides$ (poden$ ser$ factorials,...)$ el$ subjecte$ és$ el$ seu$ propi$ control$ i$ hem$ de$ tenir$en$compte$l’error$progressiu.$ •! Quan$ s’usa$ més$ d’una$ VI$ registrantHse$ els$ efectes$ d’una$ d’elles$ intraHsubjecte$ i$ les$ altres$ entreHsubjectes$ per$ tant$ s’han$ de$ controla$ les$ dues$ fonts$ d’errades$ la$ manca$ d0equivalència$entre$V$i$la$d’error$progressiu.$$ Controlem$la$variància$secundària:$ •! Eliminant$la$variable$estranya$quan$és$possible:$insonorització,$control$de$temperatura...$ •! Mantenint$ constant$ la$ variable$ estranya:$ mantenir$ constant$ el$ nivell$ de$ llum,$ les$ instruccions...$això$portarà$una$reducció$en$el$grau$de$generalització$dels$resultats.$ •! Sistematitzant$la$variable$estranya:$és$pot$usar$aquesta$VE$com$si$fos$una$altra$de$les$VI,$ però$tampoc$és$possible$sempre.$ •! Aleatorització$ dels$ grups:$ controla$ la$ totalitat$ de$ les$ VE$ eliminant$ els$ problemes$ de$ la$ manca$ d’equivalència$ en$ els$ grups,$ en$ ser$ els$ grups$ estadísticament$ equivalents$ i$ si$ els$ grups$són$suficientment$grans$existeix$una$alta$probabilitat$que$les$VE$estiguin$igualment$ repartides$entre$els$grups.$ •! Aparellament$dels$subjectes$equilibrant$l’efecte$de$la$variable$contaminadora.$ •! Subjecte$ com$ el$ seu$ propi$ control,$ així$ eliminem$ el$ fet$ que$ estigui$ per$ tots$ els$ subjectes$ però$se’n$deriva$un$altre$que$és$el$problema$de$l’error$progressiu:$fatiga,$aprenentatge...$ •! Utilització$ del$ grup$ de$ control.$ Es$ formen$ dos$ grups$ similars$ per$ totes$ les$ possibles$ variables$que$poden$afectar$a$la$VD,$d’aquesta$manera$les$diferències$observades$entre$els$ grups$ es$ deuen$ a$ la$ nostra$ manipulació.$ És$ la$ tècnica$ més$ important$ quan$ es$ volen$ controlar$ les$ possibles$ fonts$ de$ variància$ secundària,$ això$ sí$ ens$ hem$ d’assegurar$$ l’equivalència$dels$grups.$$ Taula%7:%Grup%control%i%Grup%experimental.%Font:%Elaboració%pròpia.%

V.D.$$ABANS$

V.D.$$DESPRÉS$

R:$GRUP$ EXPERIM...$

O1$

X1$

O2$

R:$GRUP$ CONTROL$

O3$

X0$

O4$

Els$ valors$ de$ les$ dues$ celsles$ de$ l'esquerra$ haurien$ de$ ser$ els$ mateixos$ a$ l'inici$ de$ la$ investigació;$les$diferències$que$apareguin$entre$les$dues$celsles$de$la$dreta$han$de$poder$ atribuirHse,$raonablement,$als$canvis$introduïts$en$la$VI$del$grup$experimental$(que$no$es$ recullen$al$quadre).$D'això$no$pot$deduirHse,$no$obstant,$una$relació$causa$H$efecte,$ja$que$ només$ se'ns$ apareix$ una$ correlació$ H$ positiva$ o$ negativa$ H$ $ i$ aquesta$ no$ sempre$ és$ significativa.$ •!

Control$ estadístic,$ entès$ com$ a$ anàlisi$ de$ l’error$ progressiu$ i$ l’ús$ de$ mètodes$ que$ permetin$ analitzar$ la$ variabilitat$ de$ la$ VD$ un$ cop$ eliminats$ els$ efectes$ de$ les$ altres$ variables$contaminadores$amb$tècniques$com$l’anàlisi$de$la$covariància.$$

80$

Per$ minimitzar$ la$ variància$ de$ l’error$ s’han$ d’usar$ els$ instruments$ precisos$ i$ minimitzar$ les$ diferències$individuals$amb$les$tècniques$adequades.$ Per$controlar$la$influència$de$l’experimentador$s’han$d’eliminar$els$indicis$de$la$seva$influència$ fent$servir$ordinadors,$...$utilitzar$ajudant$o$incloure$l’experimentador$com$una$VI$més.$$ Altres$problemes$són$la$validesa$interna$–$història,$maduració,$efecte$de$la$mesura,$efecte$de$ regressió,$selecció$diferencial,$interacció$selecció$–$maduració$–$o$la$validesa$externa$$H$efecte$ reactiu$del$test,$interacció$entre$la$selecció$diferencial$i$la$VI$o$la$validesa$del$constructe$–$.$

Avantatges+de+l'experimentació+com+a+mètode+ Permet$ establir$ la$ validesa$ d'una$ hipòtesi$ abans$ d'actuar,$ ja$ que$ es$ realitza$ gràcies$ a$ assaigs$ previs$a$l'establiment$d'un$canvi.$

Inconvenients+ •! En$ ciències$ socials$ de$ vegades,$ el$ problema$ sociològic$ a$ estudiar$ no$ és$ susceptible$ d'experimentarHse$al$laboratori$(vies$alternatives:$simulació,$recerca$"exHpostHfacto")$ •! Quan$ la$ recerca$ no$ és$ al$ laboratori,$ existeix$ la$ possibilitat$ que$ els$ resultats$ siguin$ contaminats$per$canvis$incontrolats$a$les$variables$(alternativa:$grups$de$control*,$fourmcell# experimental#design**)$ •! En$la$recerca$en$ciències$socials,$on$l'experiment$no$és$repetitiu,$a$l'implicar$persones,$els$ resultats$no$són$tan$segurs$com$caldria$esperar$de$l'esforç$invertit$ •! "Efecte$Hawthorne".$ Ens$constracten$per$veure$si$un$nou$fertilitzant$amb$un$contingut$d’un$5%$de$nitrogen$és$més$ eefectiu$ que$ el$ conreu$ sense$ fertilitzant.$ $ L’empresa$ contractant$ indica$ que$ l’efectivitat$ del$ fertilitzant$es$mesura$en$termes$de$l’alçada$que$assoleix$la$planta.$$ Es$compta$amb$20$plantes,$testos,$terra,$aigua$i$fertilitzant.$S’ha$de$fer$el$treball$en$30$dies.$$ Hipòtesi:$ •! Hipòtesi$nulsla:$el$creixement$promig$assolit$per$les$plantes$μx$que$reben$el$fertilitzant$és$ igual$al$de$les$que$no$el$reben$μy.$$$$$$ HO$=$μx=μy$ •! Hipòtesi$alternativa:$μx≠μy.$$$$ H1$=$μx≠μy$ Mesura$de$la$variable:$l’alçada$de$la$planta$des$del$lloc$on$la$tija$toca$el$terra$fins$el$lloc$més$alt$ que$assoleix$la$tija.$$ Freqüència$ amb$ la$ qual$ es$ mesura:$ al$ començament$ de$ l’experiment$ i$ en$ acabar$ els$ 30$ dies.$ Finalment$es$calcula$el$creixement$de$cada$planta.$$ Procediment:$ •! 10$ plantes$ s’assignen$ aleatòriament$ al$ grup$ de$ control$ que$ no$ rebrà$ el$ fertilitzant$ i$ les$ altres$10$al$que$si$el$rebrà.$ •! Es$mesura$l’alçada$de$les$20$plantes.$ •! A$cada$planta$del$grup$experimental$se$li$afegeixen$5$cc$de$fertilitzant$cada$5$dies.$ •! Es$ mantenen$ constants$ les$ condicions$ de$ llum,$ aire,$ aigua$ i$ altres$ variables$ que$ són$ controlables.$ $

81$

•! En$ finalitzar$ es$ mesura$ el$ creixement$ obtingut$ per$ cada$ una$ i$ es$ calcula$ la$ mitjana$ del$ creixement$obtingut$per$les$plantes$dins$de$cada$grup.$$ Taula%8:%Exemple%d'experiment.%Font:%Rodriguez%(1997`2006)%

Grup+de+control$ Planta$ 2$ 4$ ..$

Abans$ 4.0$ 5.5$ $

Desprès$ 6.2$ 7.5$ $

Grup+experimental$ Diferència$ 2.2$ 2.0$ $

Planta$ 1$ 3$ $

Abans$ 4.2$ 5.6$ $

Desprès$ 8.1$ 7.5$ $

Diferència$ 3.9$ 1.9$ $

Mitjana$

4,97$

7,21$

2,24$

5,24$

8,38$

3,25$

Desviació! típica$ Variància$

0,43474$

0,53635$

0,22$

0,27968$

0,62084$

0,732462$

0,0484$

0,5365$

$ Taula%9:%Tractament%dades%SPSS.%Font:%elaboració%pròpia.%

$ Les$conclusions$a$les$quals$s’arriba$aplicant$la$F$d’Snedecor$donant$un$valor$de$1,0228$depèn$ del$ que$ es$ vulgui$ si$ agafem$ 7$ graus$ de$ llibertat$ pel$ numerador$ i$ 9$ pel$ denominador$ amb$ un$ valor$de$significat$dóna$del$0,576$amb$el$excel$(=DISTR.F.N(0,57;7;9;$CERT)$dóna$0,235458$per$ tant$podeu$concloure$la$resposta?$ Què$passa$quan$es$rebutja$la$Ho$però$és$certa$o$a$l’inrevés?$

$ Imatge%27:%Còpia%de%pantalla%UB,%grup%Innova,%apunts%d'estadística.%Font:%UB.%

82$

15.! La+presentació.+ 15.1.!

Confecció+del+treball+escrit.+

No$ cal$ dir$ que$ per$ la$ seva$ confecció$ heu$ de$ seguir$ la$ normativa$ APA$ 6$ encara$ que,$ podeu$ adaptar$capçaleres,$subcapçaleres$i$títols$menors$a$aquell$tipus$de$lletra$que$us$agradi$més.$ Seguint$ amb$ aquesta$ normativa$ cal$ recordar$ que$ tot$ el$ que$ són$ taules$ o$ imatges$ han$ d’anar$ numerades$i$seguir$el$seu$propi$índex,$ja$que$és$important$poderHho$identificar$i$fer$servir$en$ aquest$ cas$ també$ citant$ les$ fonts$ d’informació.$ També$ és$ important$ que$ les$ fonts$ estiguin$ d’acord$ amb$ la$ bibliografia$ que$ estigueu$ confeccionant,$ recordeu$ que$ el$ Zotero$ permet$ anar$ copiant$a$mesura$que$redacteu$des$del$mateix$Amazon,$La$Casa$del$libro..$ Cal$fer$servir$capítols,$en$cada$capítol$cal$també$encapçalament...$i$sobretot$en$el$redactat$dels$ paràgrafs$cal$que$aquests$estiguin$ben$connectats$per$donar$cohesió$a$tot$el$que$heu$escrit$en$ qualsevol$ dels$ treball$ que$ feu.$ Normalment$ es$ comença$ explicant$ el$ marc$ teòric,$ desprès$ s’explica$ la$ raó$ del$ fet$ d’escollir$ una$ determinada$ metodologia,$ s’explica$ aquesta,$ s’empra$ i$ s’explica$que$s’ha$fet$i$finalment$s’elaboren$les$conclusions.$$ Ull!!!$ Necessari$ i$ imprescindible:$ Índex,$ paginació,$ capítols,$ conclusió$ i$ bibliografia$ realment$ feta$amb$també$la$numeració$de$les$taules$i$les$imatges.$$

15.2.!

Presentacions+orals.+

Per$fer$qualsevol$presentació$oral,$els$oradors$es$recolzen$amb$presentacions$de$diapositives$o$ vídeos$creats.$Normalment$s’ha$de$pensar$en$la$persona$que$ocupa$la$fila$50$ja$que$si$aquesta$ persona$ no$ visualitza$ bé$ el$ que$ estem$ explicant$ pot$ acabar$dormint# per$ tant$ cal$ que$ tant$ els$ dissenys$dels$fons$com$les$lletres$i$els$títols$siguin$fàcilment$llegibles.$Cal$a$més$ser$breu,$posar$ poc$i$recolzarHse$si$es$fa$necessari$amb$el$que$es$coneix$o$se$sap.$Val$més$ser$breu$i$estar$seré$ que$presentar$una$superproducció$ja$que$a$darrera$hora$sempre$poden$passar$coses!$ Prepareu$ els$ presentacions$ amb$ un$ guió$ esquemàtic,$ que$ també$ es$ pot$ generar$ amb$ el$ programari$ de$ presentacions$ com$ ajuda$ amb$ paraules$ clau$ identificades$ i$ escolliu$ bons$ exemples$ per$ tal$ que$ es$ faci$ més$ valuós,$ recordeu$ que$ les$ persones$ tendim$ molt$ més$ a$ recordar$ el$ que$ és$ anecdòtic.$ Cal$ a$ més$ assajar$ davant$ un$ mirall,$ les$ nines$ o$ la$ colslecció$ de$ cotxes$en$miniatura$i$el$temps$que$heu$trigat$dividiuHlo$per$dos,$serà$el$que$certament$trigareu.$ Prepareu$les$conclusions$fent$referència$al$que$vàrem$dir$al$principi,$és$a$dir,$si$pogués$existir$ una$nova$línia$d’investigació$o$més$a$rel$del$que$heu$investigat$citeuHho!!$ Normalment$ si$ no$ porteu$ un$ vídeo$ amb$ tots$ els$ temps$ ja$ estipulats$ es$ calcula$ que$ una$ presentació$ocupa$un$minut$per$transparència$o$diapositiva.$$

16.! Eines+web+que+es+poden+fer+servir:+ Els$ tutorials$ són$ sistemes$ d'autoaprenentatge$ que$ pretenen$ fer$ "la$ meva$ feina"$ i$ la$ fan,$ per$ sobretot$ potenciar$ la$ vostra$ autonomia$ a$ l'hora$ d'aprendre.$ Us$ mostren$ com$ es$ fa$ servir$ un$ programa$ informàtic$ H$ en$ aquest$ cas$ H$ per$ fer$ una$ determinada$ activitat,$ com$ pot$ ser$ la$ confecció$d'una$línia$de$temps$o$realitzar$la$bibliografia$d'una$manera$determinada.$$ $

83$

Típicament$inclouen$4$grans$fases:$ •! •! •! •!

Introducció:$centra$la$vostra$atenció$en$allò$que$aconseguireu,$us$motiva...$ Orientació$inicial:$us$dona$la$codificació$del$que$heu$de$fer,$i$les$idees$principals.$ Aplicació:$la$realització$en$sí$de$l'activitat.$ Retroalimentació:$ constància$ que$ heu$ aprés$ el$ que$ es$ demanava$ i$ demostra$ que$ ho$ heu$aprés$H$vaja$l'avaluació!!$H$$

Normalment$un$tutorial$augmenta$en$la$seva$dificultat$i$enteniment$i$per$això$té$una$seqüència$ lògica$ que$ normalment$ sempre$ es$ recomana$ de$ seguir,$ es$ clar$ que,$ com$ sempre,$ hi$ ha$ qui$ comença$ en$ el$ cas$ de$ les$ projeccions$ de$ diapositives$ per$ la$ del$ final!!!$ H$ en$ aquest$ cas$ és$ un$ ERROR,$com$"començar!la!casa!per!la!teulada"$

$ Imatge%28:%Eines%web%2.0%

84$

Tutorials:% •! •! •! •! •! •! •! •! •! •! •! •! •! •!

Arbres$genealògics$ Línies$de$tendència$i$frisos$ Eines$d’edició$de$vídeos$ Diaris$i$revistes$ Fer$còmics$ Fer$qüestionaris$ Automatitzar$índexs,$fer$peus$de$fotos...$ Crear$Avatars$ Glyffi$ Llibres$digitals$ Presentacions$ Núvols$de$paraules$ Retocar$imatges$ ...$ $

$ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $

85$

Bibliografia.+ Cornella,$ A.$ (2002)$ Infonomia.com:# la# gestión# inteligente# de# la# información# en# las# organizaciones.#Bilbao:$Deusto.$ Foucault,$M.$(1999)“Verdad$y$Poder”$en$Microfísica#del#poder.$Madrid:$Ediciones$de$la$Piqueta# Galíndez,$ M.S.$ (2011)$ APA,$ adaptación$ APA$ 2009.$ Recuperat$ el$ 2011/08/09$ des$ de$ https://...upel2006$$ López,$S.$(s.f.)#Manual#inèdit#per#ús#de#l’alumnat#(2010)$Barcelona:$EPSA.$ Moreno,$F.;$Marthe,$N.;$Rebolledo,$L.A.$(2010)$Cómo#escribir#textos#académicos#según#normes# Internacionales#(10$ed.)$Colombia:$UNINORTE.$ Palahí,$ I.$ (2011)$ Dibuixos$ de$ les$ competències$ LOE.$ Recuperat$ el$ 2011/08/29$ a$ partir$ de$ https://www.immapalahi.cat/$$ Santos,$ M.L.B.$ (2011)$ Clase$ 04$ modernidad$y$ postmodernidad.$ ppt.$Recuperat$el$2011/08/20$ de$http://...//modernidad$–yHpostomdernidad$$ UAB$(2011)$Argumenta,$competències$comunicatives$universitàries.$Recuperat$el$2011/08/27$ a$partir$de$http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/Index_2.html$ Sabino,$ C.A.$ (1998)$ Cómo# hacer# una# tesis# y# elaborar# todo# tipo# de# escritos.# Barcelona:$ Ed.$ Lumen$Humanitas.$ Biblioteques$de$Catalunya.$www.diba.es$$ Blog$CCH$Catalunya$(2010)$http://cat.creativecommons.org$$ Mythbusters:$Discovery$Channel$(s.f.)$http://dsc.discovery.com/tv/mythbusters/$$ Piñero,$ A.$ (2010)$ Pedagogia# ESO$ http://phobos.xtec..net/apinero1$$

Recuperat$

el$

2011/08/29$

partir$

d’$

Televisió$de$Catalunya$(s.f.)$http://www.tv3.cat$$ Viquipedia$(s.f.)$http://ca.wiquipedia.org/wiki/Portada$$ Youtube$(s.f.)$http://www.youtube.com$$$

+ + $ $ $$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$$ i

$(exercicis$extrets$i$modificats$de$l’Escola$Giola)$

86$