Nou economia domestica

Economia i consum responsable.

·3r curs ESO· Manual d’ús intern Neus Ferran

Molts de nosaltres som conscients de la problemàtica social i ambiental que ens rodeja i ens donem compte que algunes de les petites accions que poden derivar-se de petits canvis en la nostra manera de portar l’economia del dia a dia, poden millorar i ajudar al consum responsable. Hem de triar productes que es facin en condicions de dignitat, justícia i respecte per les persones i pel medi ambient.

Contingut Introducció. ................................................................................................................................... 2 Avaluació: ...................................................................................................................................... 3 1.

El concepte d’economia. ....................................................................................................... 4

1.1.

Definició d’economia. ....................................................................................................... 4

1.2.

Els deu principis de l’economia. ........................................................................................ 5

2.

Economia, satisfacció de necessitats i escassetat. .............................................................. 10

2.1.

Necessitats, béns i serveis. .............................................................................................. 10

2.2.

Escassetat i cost d’oportunitat. ....................................................................................... 10

2.3.

El flux circular de la renda i el consum responsable. ...................................................... 11

Save the children ......................................................................................................................... 14 2.4.

3.

Compres responsables. .................................................................................................... 15 Famílies i compres. .............................................................................................................. 17

3.1.

Consell per l'estalvi.......................................................................................................... 20 SUBMINISTRAMENT D 'AIGUA : ................................................................................................. 20 SUBMINISTRAMENT D 'ENERGIA: .............................................................................................. 20 INTERNET I MÒBILS: ............................................................................................................... 21 COMPRES A LA XARXA : ........................................................................................................... 21

3.2.

Factures. .......................................................................................................................... 22

LES FACTURES DE SUBMINISTRAMENTS A LA LLAR. ........................................................................ 22 FACTURES DE COMPRES A LA LLAR. .............................................................................................. 23 4.

La població .......................................................................................................................... 26

4.1.

Definició de salari. ........................................................................................................... 27

4.2.

La nòmina. ....................................................................................................................... 28

5.

5.1.

Finances. ................................................................................................................................ 0 Impostos i balanç familiar. .............................................................................................. 34

1

Introducció.

Aquest matèria és una Introducció a l'Economia, parla principalment d'economia domèstica i de consum responsable. Va ser realitzada durant molt de temps per les meves companyes Clara González i Ester Terribas a les quals vull agrair el material que veureu i que ha estat i estarà adaptat a aquest curs.

Al llarg del curs 2011/12 es van fer modificacions a la pàgina web corresponent a la matèria afegint unes quantes guies que us poden ser útils no només ara sinó també al llarg de la vostra vida, ja no tant com estudiants sinó com a consumidors finals de productes, subministraments, serveis... Aquestes modificacions i les de l’IVA de l’estiu del 2012 van donar pas a una segona versió...

Al llarg del curs 2012/13 vaig fer modificacions de conceptes, sobretot en la part d’introducció a l’economia i ara veieu el treball acabat (De ben segur el curs vinent torno a modificar – si faig la matèria – qualsevol altra cosa.)

Mentre el que fa referència a l'economia domèstica ens endinsa en l'anàlisi del que s'anomena pressupost familiar, el consum responsable podríem dir que és un tipus de consum conscient i a la vegada crític amb tot allò que ens rodeja, sobretot amb les darreres corrents que ens porten a "consumir per consumir" sense tenir en compte que, molts cops, allò consumit - si no és el menjar o una beguda - acabarà arraconat a casa o bé passat un parell d'anys a les escombraries.

A vegades petits gestos o canvis en les compres de vestits o alimentació, en els subministraments de casa, les comunicacions, els serveis bancaris o el comerç electrònic poden suposar una millora en les nostres finances familiars, per tant també podeu trobar un conjunt de consells útils per a les vostres pràctiques diàries com a ciutadans.

Els primer defensors del consum responsable varen ser les organitzacions ecològiques, socials i polítiques que consideren que els éssers humans poden canviar els seus hàbits de consum ajustant-los a les necessitats reals i optant en l'ampli mercat actual - en el qual podem incloure les compres per Internet - per opcions que afavoreixin una economia de tipus sostenible.

Alguna de les coses que veurem al llarg d'aquest quadrimestre seran: 



El concepte d'economia que ens ajuda a comprendre el món en el qual vivim, ens dóna eines per prendre decisions i ens permet comprendre millor les possibilitats i les limitacions de la política econòmica que du a terme qualsevol govern.

Anant més enllà veurem que l'economia s'ocupa de satisfer les nostres necessitats il·limitades que tenim tots d'aconseguir béns aconseguim amb recursos escassos,

2



   

per tant, classificarem béns i recursos i analitzarem el nostre paper com agents econòmics.

Descobrirem la joventut de l'economia que es fa evident si tenim en compte que els economistes van ser identificats com a col·lectiu l'any 1970 quan el filòsof Edmond Burke assenyalà : “L’edat de la Cavalleria ha passat. Ha estat succeïda per la dels sofistes, economistes i calculadors.”

Analitzarem críticament alguns principis que mouen l'economia.

Donarem, - analitzant i fent factures dels subministraments a casa - consells per l'estalvi que podreu aplicar a casa.

Analitzarem alguns dels drets que tenim com a consumidors, i com a treballadors fent nòmines i veient o debatent sobre el que és un salari digne - .

Parlarem del que és el finançament ètic i la banca ètica i també del concepte de bescanvi.

Avaluació: Pel que fa a l'avaluació, heu de tenir en compte per les diferents parts que es treballin: Avaluació de les tasques

No s'ha consolidat

Aprenentatge mitjà

Bon aprenentatge

Aprenent. excel·lent

adequades Respostes adequades amb Respostes ampliades i Continguts dels treballs, Respostes inadequades, no Respostes precises sense implicació personal aportacions personals moltes aportacions exàmens personals consensuades escrits: Comprendre i expressar correctament.

CB Comunicativa escrita.

Estructura dels exercicis A la babalà plantejats. Iniciativa i autonomia.

CB Recerca i digital.

Formats presentació i Presentació pobre, creativitat (tapa, element creatiu numeració...) Aprendre.

CB Digital i Artística.

Seguint estructura i Seguint estructura, amb Seguint estructura, amb tasques de forma general canvis demanats o canvis demanats, amb consensuats i amb les elements enriquidors i tasques ben resoltes. altres que amplien la informació. cap

Presentació correcta

Bona presentació, elements creatius

bons

Presentació excel·lent amb dosi de creativitat, enllaços...

Actitud a classe.

Sense interès per la Poc interès per la matèria, Correcta i responent Excel·lent comportament i matèria, cap iniciativa per sense participació, adequadament al que ha de interès per la matèria. fer la feina. Connexió amb desconnectat. Fa la feina fer. altres fulls web...No fa la però perquè se li diu. feina.

Treball en equip.

Compartir.

CB. Aprendre a aprendre.

Iniciativa. Comunicativa.

No hi ha coordinació, Només es treballa en equip cadascú ha fet el que ha en allò avaluat per ells com volgut i sempre els falten a necessari, la resta coses a fer els dies de classe treballen individualment gairebé sense consultar-se

Resolució dels exercicis No escolten ni llegeixen els que contenen operacions problemes, no resolen els exercicis. matemàtiques, raonament... Resolució de problemes.

CB Comunicativa i matemàtica, alguns cops interacció i ciutadania.

Han treballat en equip la major part dels dies, s'han repartit les feines acuradament i les han realitzat posant-les posteriorment en comú

Treballen en equip, se senten membres d'ell i aprofiten les sinergies i capacitats tant individual com col·lectivament de manera que es preguntes, es qüestionen mentre treballen.

Fan els exercicis a mitges Resolen els exercicis encara perquè desconnecten o no que tenen alguna errada, tenen ganes. Demanen els pregunten a vegades, no exercicis als altres però no sempre. pregunten.

Resolen els exercicis, pregunten i participen en les classes i ajuden els altres. Les resolucions són correctes.

Valoració

Fatal

Mitjà

Bé

Excel·lent

Puntuació

2-5

5 - 6,4

6,4 - 8,4

8,5 - 10

3

1.

El concepte d’economia.

1.1. Definició d’economia.

L'economia ens ajuda a comprendre el món en el qual vivim, ens dóna eines per prendre decisions i ens permet comprendre millor les possibilitats i les limitacions de la política econòmica que du a terme qualsevol govern.

La paraula economia prové de la paraula grega "oikos" i "homos" és a dir, l'estudi del que administra una llar i als homes.

Podem dir que, l'economia estudia la forma en la qual les persones o individus decideixen amb una sèrie de recursos disponibles, que sempre són escassos, quines satisfan més, i per tant, acompleixen amb les seves necessitats tant individuals com col·lectives.

Això es tradueix en:   

Decidir que volem i que no per tant prioritzar allò que tenim al nostre abast.

Comptar amb una sèrie de recursos disponibles escassos que ens portin a una decisió. (els recursos poden ser la nostra renda...)

Satisfer les nostres necessitats.

Il·lustració 1:Una hamburguesa. Font: Internet.

Veiem un exemple: Si volem menjar tenim moltes combinacions de menjar al nostre abast si entrem en un bar o si mirem la nostra nevera. El fet d’escollir un cafè amb llet i un croissant pot satisfer la nostra necessitats així com si escollim una Coca-Cola i un entrepà. Tot dependrà de la nostra renda, els nostres gustos o fins i tot la gana que tenim. (recordem que molts cops ens deixem portar per altres raons: xocolata....)

L’economia des del punt de mira de les empreses (també individus però socials) s’ocupa de la manera en que s’administren uns recursos escassos, amb la finalitat de produir béns i serveis i distribuir-los per al seu consum per la societat. Estem davant el mateix plantejament però des del punt de vista de l’empresa que també haurà d’escollir amb quins béns produeix (terra, treball i capital) i quina combinació fa servir per produir nous béns que puguin satisfer necessitats de les persones.

Però anant més enllà veurem que l’economia s’ocupa de les necessitats satisfetes per béns econòmics, definint els béns econòmics com aquells béns escassos.

La joventut de l’economia es fa evident si tenim en compte que els economistes van ser identificats com a col·lectiu l’any 1790, quan el filòsof Edmond Burke assenyalà : 4

“L’edat de la Cavalleria ha passat. Ha estat succeïda per la dels sofistes, economistes i calculadors.”

Il·lustració 2: Esquema de les tipologies de béns. Font: Ferran, N.

Activitat: Per parelles, fer una presentació de google docs que presenti la classificació dels béns. Haureu de fer el treball i les presentacions. Aquesta activitat es coavaluarà, és a dir, a part de la nota que jo pugui posar vosaltres també haureu de posar nota a la resta dels companys segons els criteris que teniu en la pàgina web.

1.2. Els principis de l’economia.

1. ELS INDIVIDUS S’ENFRONTEN A DISJUNTIVES I PRENEN DECISIONS. Davant qualsevol decisió a prendre ens trobem amb més d’un camí a seguir i aquests camins els hem d’avaluar. Per exemple:  "Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa" Per aconseguir alguna cosa, normalment hem de renunciar a una altra, en economia diem que prenem decisions quan escollim entre dos objectius ( o més) i per tant ens trobem davant decisions com:   

vestits vs sabates temps d'oci vs temps d'estudi ...

Il·lustració 3: Sorteig d'un Ipod. Font: Internet.

5

 "Eficiència front equitat" Aquesta disjuntiva ens planteja el fet d'aprofitar de la millor forma possible els nostres recursos que normalment són escassos. Parlant d'eficiència faríem allò que ens agrada més però cal a vegades fer-ho tot – per exemple no ens agraden totes les matèries però hem de fer els deures de totes elles encara que algunes ens costen més que les altres i les deixaríem de fer – . L’equitat ens porta a distribuir el nostre temps, les empreses distribuirien beneficis, en les diferents matèries. Un govern just distribuiria qualsevol acció de forma equitativa entre els membres de la societat.

Poseu-me un exemple de cadascuna d'aquestes disjuntives!

2. EL COST D'UNA COSA ÉS ALLÒ AL QUE RENUNCIEM PER ACONSEGUIR-LA. Per prendre decisions hem de comparar els costos i els beneficis de cadascuna de les diferents alternatives:   

Fer els deures o anar al cinema.

Sortir el cap de setmana o preparar un examen.

Anar a l'escola o quedar-se dormint i arribar una hora tard. (amb les conseqüències que té)

El cost d'oportunitat del qual parlarem més tard és allò al que hem de renunciar per obtenir una altra cosa. Per això haurem d'avaluar el que ens costa i quin benefici ens reporta cadascuna de les opcions.

3. LES

PERSONES RACIONALS PENSEN EN TERMES

MINIMS (EN ECONOMIA PARLEM DE

TERMES MARGINALS ).

Definim els canvis marginals com els petits ajustos addicionals a un pla d'acció que ja existia, per exemple: 

Fer cada dia els deures en comporta tenir en compte tots els recursos que necessitem, la calculadora, un diccionari, alguna persona a la qual puguem preguntar (per Skype, o per telèfon) si tenim algun dubte. Quan ens habituem a fer els deures cada dia, només ens serà necessari posar-nos a fer-los, les eines, les ajudes.... ja estaran. Potser fer els deures tindrà associat aprovar el curs i a més ens ajudi a tenir millor notes d'actitud? A les empreses parlen d’economies d’escala ja que quan copien una botiga per segon cop totes les incerteses del primer cop ja estan vençudes, ja no les tenen, i imagineu-vos quan creen la botiga 25!!!! Per tant amb dues botigues aconseguiran més benefici que amb una de sola perquè fer-la els ha comportat uns costos menors.

6



No fer els deures i jugar a l'ordinador o no fe res ens proporcionarà un temps d'oci (un bé immaterial) i els beneficis poden ser d'una altra tipologia...

Els individus prenen decisions comparant els costos i els beneficis que en treuen Podeu posar-me un exemple de presa de decisions?

4. ELS INDIVIDUS RESPONEN ALS INCENTIUS. En el punt anterior hem definit els canvis marginals, els canvis marginals en els costos o en els beneficis motiven canvis en la conducta dels individus, la decisió d'escollir entre una alternativa o una altra ve determinada perquè a aquesta alternativa el benefici marginal (per petit que sigui) sobrepassi el seu cost marginal.

Què és el benefici marginal? És el que guanyaríem per cada feina addicional en termes de valoració, competència o retribució. Ara que està tant de moda pagar els sous segons una part variable, seria el que un comercial guanyaria per una venda més a un client nou. un bon client més és millor que augmentar les vendes d'un client nou en termes d'atzar. Per exemple, dedicar mitja hora més a l'estudi por comportar un benefici de passar d'un aprovat a un notable. Això és el benefici marginal. El cost marginal és el que ens costa aquesta mitja hora més.

5. EL COMERÇ POT MILLORAR L'ESTAT DE TOT EL MÓN .

Els individus obtenen benefici de la seva habilitat per comerciar amb els altres, per tant, la competència de cada persona es tradueix en guanys gràcies al comerç i el comerç ens permetrà una especialització millor. Quan parlem de països i intercanvi, cada país es pot especialitzar en el que fa millor i per tant, comerciar amb els altres.

La traducció en una classe d'estudiants és que, a l'hora de dissenyar equips de treball per a cada matèria, aquests es formin sabent les diferents competències de l'alumnat.

Podeu posar-me un exemple d'intercanvi entre alguns de vosaltres?

6. ELS MERCATS NORMALMENT L'ACTIVITAT ECONÒMICA .

SÓN UN BON MECANISME PER ORGANITZAR

Una economia de mercat és una economia que assigna els recursos per mitjà de decisions descentralitzades de moltes empreses i llars que interactuen en els mercats de béns i serveis. Cada mercat està format per oferents i demandants que arriben a un acord en preu i quantitat.

7

Des de la teoria d'Adam Smith (1723 - 1790 fundador de l'economia política) de la mà invisible, han existit i existeixen múltiples teories respecte el comportament dels mercats però majoritàriament es donen, menys en algunes excepcions, acords en preus i quantitats tant de béns i serveis com de factors.

Si féssim una fira a la classe tipus mercat tots i totes us posaríeu d’acord amb el preu d’allò que ja no feu servir perquè ja un euro és més que el cost de guardar-ho i arribaríeu a acords de preus i productes.

Les persones i les empreses tenen en compte els diferents preus dels productes semblants en el moment que han d'escollir què comprar o què produir, d'aquesta manera, sense saber-ho, tenen en compte els beneficis i els costos socials dels seus actes. és gràcies a això que com a resultat, els preus guien les decisions dels seus agents per assolir resultats que maximitzin el benestar de la societat en el seu conjunt.

7. EL GOVERN POT MILLORAR, A VEGADES, ELS RESULTATS DEL MERCAT. Tot mercat té les seves errades. Les errades del mercat passen quan el mercat no és capaç d'assignar els recursos eficientment. Exemples d'errades de mercat són els costos associats a la contaminació, o el fet que Microsoft controli el sistema operatiu Windows.

Davant una externalitat, positiva o negativa, el Govern actua corregint els seus efectes quan pot.

I, què és una externalitat?

Una externalitat positiva o negativa, és l'impacte de l'acció d'un individu sobre el benestar global. Exemples d'externalitat positiva són les campanyes de vacunació que, a part d'influir sobre la persona vacunada, també exerceixen Il·lustració 4: Externalitat, el CO2 produït pels cotxes. Font: Internet.

un poder positiu sobre els seus familiars.

La seva

conseqüència és un benefici social.

8. EL NIVELL DE VIDA DEPÈN DE LA PRODUCCIÓ DEL PAÍS. El nivell de vida es pot mesurar de diferents maneres:  

Comparant els ingressos per càpita dels diferents països.

Comparant el valor total de mercat de la producció d'un país.

8

 "Y así después de esperar tanto, un día como cualquier otro decidí triunfar... decidí no esperar a las oportunidades sino yo mismo buscarlas, decidí ver cada problema como la oportunidad de encontrar una solución, decidí ver cada desierto como la oportunidad de encontrar un oasis, decidí ver cada noche como un misterio a resolver, decidí ver cada día como una nueva oportunidad de ser feliz.

Aquel día descubrí que mi único rival no eran más que mis propias debilidades, y que en éstas, está la única y mejor forma de superarnos, aquel día dejé de temer a perder y empecé a temer a no ganar, descubrí que no era yo el mejor y que quizás nunca lo fui, me dejó de importar quién ganara o perdiera, ahora me importa simplemente saberme mejor que ayer.

Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir. Aprendí que el mejor triunfo que puedo tener, es tener el derecho de llamar a alguien "Amigo".

Descubrí que el amor es más que un simple estado de enamoramiento, "el amor es una filosofía de vida". Aquel día dejé de ser un reflejo de mis escasos triunfos pasados y empecé a ser mi propia tenue luz de este presente; aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás.

Aquel día decidí cambiar tantas cosas... aquel día aprendí que los sueños son solamente para hacerse realidad, desde aquel día ya no duermo para descansar... ahora simplemente duermo para soñar."

Walt Disney

Comparant l’ IDH, mesura actual, Índex del Desenvolupament Humà, que té en compte diferents paràmetres a partir de la producció d'un país.

Quasi totes les variacions en el nivell de vida dels habitants d'un país tenen la seva base en les diferències de la productivitat. La productivitat mesurada en termes de treballador és la quantitat de béns i serveis que produeix un treballador en una hora i depèn de la competència de la persona, de les seves habilitats, de la seva experiència... En termes d'alumnat la vostra productivitat podria mesurar-se comparant les hores d'estudi que dediqueu a qualsevol matèria i les notes d'avaluació que obteniu.

9. ELS

PREUS PUGEN QUAN EL GOVERN AUGMENTA LA

QUANTITAT DE DINER EN MANS DEL PÚBLIC I DELS BANCS.

La inflació és un increment generalitzat dels preus de tots els béns i serveis d'un determinat país en un període de temps determinat.

La inflació pot tenir tres causes, l'augment del diner en mans dels agents econòmics, donat que si hi ha més bitllets (per així dir-ho) tindran menys valor, en segon lloc, per un augment en els costos dels factors productius. Aquesta causa en el cas del petroli va portar a la crisi dels anys 70. La tercera causa és l'increment de la demanda de béns i serveis generalitzada que no es pot cobrir i porta a l'augment dels preus de l'oferta actual.

10. LA SOCIETAT HA D’ESCOLLIR ENTRE INFLACIÓ I ATUR .

No existeix un món perfecte, i per tant, en situacions d'auge, no TOTHOM té feina ja que sempre hi ha algú aturat. Aquesta persona no està disposada a treballar per menys diners dels que ell pensa i per tant, no treballa. En situacions de crisi econòmica els aturats no haurien de comptar amb diners per comprar, però tenen subvencions que són despeses estatals. La intervenció de l'estat no pot arreglar totes les situacions. La societat ha d'assumir que a curt termini, existeixi un intercanvi entre inflació i atur.

Ara podeu fer per parelles l’exercici que es correspon als 10 principis. Recordeu que cal compartir-lo i anomenar-lo de determinada manera. (nom+cognom membres i títol)

9

2.

Economia, satisfacció de necessitats i escassetat.

2.1. Necessitats, béns i serveis.

Les persones tant individuals com col·lectivament tenen necessitats. L’economia s’ocupa de les qüestions que es generen en relació amb la satisfacció de necessitats.

La satisfacció de necessitats materials i immaterials d’una societat obliga als seus membres a dur a terme unes determinades activitats productives, gràcies a aquestes activitats es produeixen els béns i serveis que es necessiten i que es distribuiran per al consum dels membres de la societat. Per tant podem definir com a bé allò que satisfà directa o indirectament els desigs o necessitats dels éssers humans.

En aquest procés de producció i consum de béns es plantegen i resolen problemes econòmics alguns dels quals són: 



L’empresa ha de decidir quins béns usar per a una determinada producció, quins béns produir o quins mitjans usarà per produir. D’aquí pot derivar la construcció manual, automàtica o robòtica.

Les famílies han de decidir com distribuir els ingressos familiars entre els diferents béns i serveis per satisfer les seves necessitats.

A més, el concepte de necessitat humana és un concepte relatiu ja que els desigs de les persones no són quelcom fix. El fet real amb el qual s’enfronta l’economia és que els desigs de les persones no es poden satisfer totalment, si coneixem la dita “si més tens, més Il·lustració 5: Piràmide de Maslow. Font: xarxanet desitges” expressa aquesta insatisfacció latent. Quan les persones intenten aconseguir béns per satisfer la seva necessitat, el primer que desitgen és satisfer les seves necessitats bàsiques, desprès quan aquestes són cobertes i segons Maslow apareixen necessitats de seguretat, autoestima, autorealització... el que queda clar és que les necessitats són il·limitades.

Els serveis per altra banda són aquelles activitats que sense crear objectes materials es destinen directa o indirectament a satisfer necessitats humanes, com per exemple les classes d’1 professor o la visió d’una pel·lícula de cinema.

2.2. Escassetat i cost d’oportunitat.

Evidentment si estem parlant de béns i serveis econòmics això porta implícit el concepte d’escassetat donat que, per una banda les necessitats són il·limitades i 10

d’altra banda els recursos són escassos. Així doncs ens trobem davant el principal problema econòmic l’escassetat. Si parléssim a nivell mundial podríem dir que l’escassetat és universal però com tot es relativitza parlarem d’una escassetat relativa en el sentit que els béns i serveis són escassos en relació amb els desigs dels individus.

L’escassetat ens obliga a prendre decisions econòmiques, tant en l’àmbit individual, com de família o d’empresa s’han de prendre decisions que impliquen escollir entre diferents alternatives i planteja disjuntives. Atès que ens enfrontem amb diferents alternatives la presa de decisions implicarà comparar costos i beneficis de les diferents alternatives a comparar. El fet és que en escollir una de les alternatives deixem de banda totes les altres, per tant, implica un cost d’oportunitat lligat a l’alternativa que s’ha deixat de banda.

El cost d’oportunitat d’un bé o servei és la quantitat que s’associa a les alternatives que s’han deixat de banda. És allò a què es renuncia per obtenir alguna cosa a canvi.

Per exemple el fet que una tarda escolliu entre anar al cinema o anar de compres comporta un cost d’oportunitat. Quin?

Ara feu les preguntes que es corresponen a aquest apartat de la pàgina web.

2.3. El flux circular de la renda i el consum responsable.

Gràcies al flux circular de la renda podem explicar tots els moviments que es donen en totes les economies. Aquest quadre ens mostra per una banda els agents econòmics, els mercats i els factors amb les interrelacions que es donen entre ells.

ELS QUATRE FACTORS PRODUCTIUS: La producció de béns i serveis es realitza gràcies a la combinació de diferents factors.

Aquest factors anomenats productius es classifiquen en terra, treball i capital.

El terme terra en un sentit ampli inclou no només la terra cultivable sinó també tots els recursos del mar, del bosc, els minerals... El factor treball es refereix a les facultats físiques i intel·lectuals dels éssers humans que intervenen en el procés productiu. El tercer factor, el capital, comprèn les edificacions, fàbriques, maquinària o equips productius. En economia si no s’especifica el contrari, el terme capital equival a capital físic i no a capital financer. Per tant quan parlem d’inversions ens referirem a inversió real en edificacions o màquines i no a la compra d’accions que és capital financer. Es fa necessari per tant, distingir entre capital físic i capital humà. La inversió en capital humà o intel·lectual seria la inversió en educació, formació professional, experiència... que contribueix a elevar la capacitat productiva dels éssers humans.

Un quart factor productiu és la iniciativa empresarial que es defineix com la capacitat de reunir i de combinar els altres recursos necessaris per la producció de béns i serveis.

11

Les persones que tenen iniciativa empresarial són les que s’adonen de les oportunitats de crear o oferir productes o serveis nous a un determinat sector de la societat.

ELS AGENTS ECONÒMICS: L’activitat econòmica per excel·lència és la producció de béns i serveis per a satisfer necessitats humanes. Els agents responsables de l’activitat econòmica són les famílies, les empreses i el sector públic i les activitats productives en una societat com la nostra es realitzen a través de nombroses unitats de producció o empreses que combinen els diferents factors de producció. Mitjançant les unitats de producció, es fa possible el fenomen de la divisió de treball i de l’especialització.

PAGAMENTS EN DIVISES

MERCAT DE BÉNS (consum i capital) OFERTA de béns i serveis PRIVATS

Compra de béns

CONSUM PRIVAT despesa de les famílies

PAGAMENTS CONSUM PÚBLIC despesa del govern

OFERTA de béns i serveis PÚBLICS Finançament a l’Estat i a les empreses (a canvi rep interessos)

Sistema financer Estalvi de les famílies (a canvi reben interessos) IMPOSTOS

FAMÍLIES

IMPORTACIONS/EXPORTACIONS DE BÉNS

TRANSFERÈNCIES

SECTOR EXTERIOR

ESTAT  Estat Central  Comunitats Autònomes  Ajuntaments

Venda de SERVEIS SALARIS

SUBVENCIONS

EMPRESES IMPOSTOS

Compra de SERVEIS

MERCAT DE FACTORS (treball)

IMPORTACIONS/EXPORTACIONS DE SERVEIS PAGAMENTS EN DIVISES

Il·lustració 6: Flux circular de la renda. Font: Ferran, N.

LES FAMÍLIES: En un sentit ampli les famílies equivalen a les economies domèstiques i a la seva participació tant com oferents com a demandants en el mercat, les funcions de les famílies consisteixen en per una banda consumir béns i serveis i per l’altre oferir els seus recursos (terra, treball o capital) a les empreses. El seu objectiu és maximitzar la satisfacció consumint béns i serveis limitades pels seus pressupostos.

Les famílies tenen uns diners que provenen dels factors de producció de la seva propietat, treballen cobrant una nòmina, tenen terres de les que obtenen guanys o inclòs tenen diners estalviats, o obres d’art o molts pisos, són rendes el que obtenen per aquests tres exemples que acabo d’anomenar.

12

La decisió de consum es dóna quan els pares decideixen en què es gasten aquests diners. En economia es diu que tota la renda disponible (és a dir la renda menys els impostos) es reparteix entre Consum i Estalvi, per tant: Yd = C + S Assimilem a economies domèstiques les associacions sense ànim de lucre, entitats religioses o ONG’s ja que no posseeixen intencionalitat mercantil.

LES EMPRESES: I sabem que les empreses establiran les seves activitats en tres sectors diferents que coneixeu per la matèria de socials, el sector primari, el secundari i el terciari o de serveis.

L'empresa és la unitat econòmica de producció bàsica que contracta treball i compra o lloga els altres factors productius amb la finalitat d’elaborar i vendre els béns i serveis finals. Els seus objectius seran socials, econòmics i mediambientals. (ja que sempre esperarà guanyar alguna cosa a canvi de la producció de béns o l’oferta de serveis)

EL SECTOR PÚBLIC : El sector públic estableix el marc jurídic en el qual es desenvolupa l’activitat econòmica i és responsable d’establir les polítiques econòmiques. És el regulador de les activitats que es realitzen dins el seu àmbit territorial i a Espanya la llei suprema és la Constitució.

El conjunt d’òrgans i administracions públiques que componen el sector públic espanyol té tres nivells de govern:  Les administracions locals: ajuntaments i diputacions.  Les administracions regionals o autonòmiques.  L’administració central, Govern i ministeris i la resta d’organismes de caràcter nacional.

Sovint el sector públic actua com empresari oferint els anomenats béns públics. Els béns públics són aquells que es poden proporcionar a totes les persones a un cost que no és més gran que el necessari per a proporcionar-lo a una sola persona. Un exemple típic són els serveis de defensa nacional. El sector públic també coordina i regula el mercat alhora que estableix la política econòmica del país. Els objectius generals d’aquesta política econòmica poden ser un creixement estable del producte nacional, el ús total dels recursos, l’eficient assignació de les rendes... Part de l’activitat pública es concreta en la inversió pública, destinada a la construcció i manteniment de les infraestructures de les diferents CA. (Comunitats Autònomes)

ELS MERCATS: Els mercats que ens trobem normalment són dos, el mercats de béns i serveis i el mercat de factors.

13

Tot i així anem a veure amb un exemple alguns dels moviments normals:

Save the children A Espanya, com a la resta de països desenvolupats, també hi ha formes de treball infantil que vulneren els drets de l'infant, encara que en menor mesura que en aquells països afectats per la pobresa crònica o per conflictes armats. L'escassetat de dades oficials al respecte mostra que aquest és un problema al qual no se li presta l'atenció que mereix.

Segons l'Informe "La infància en xifres" de l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU) fet públic l'octubre de 2006, el 26% dels joves entre 16 i 18 anys accedeixen al mercat laboral en condicions d'insuficiència formativa. Això marcarà la precarietat en les seves condicions de treball i la seva trajectòria futura.

D'altra banda, l'informe també s'observa un creixement en "el percentatge de joves de 16 a 19 anys que compaginen els estudis amb una feina remunerada.

Entre els homes, es passa d'un 15% a un 28% en cinc anys. Les dones declaren compatibilitzar estudi i treball en un percentatge més gran: 21% el 2000 i 38% el 2005.

        

 Compra de tot el material del curs escolar.  Anar amb bus o tren des de l’escola a casa.  Paguem els impostos municipals.  Treballem per a l’escola amb contracte laboral.  L’empresa Inditex exporta béns a la Xina.  Anem de viatge a Canadà.

Copieu i enganxeu a un document nou de google, el compartiu amb la vostra parella i amb mi i contesteu les preguntes que es corresponen a aquesta part.

Cada vegada que comprem en el supermercat del barri, o en qualsevol centre comercial fent el paper d'economia domèstica establim relacions comercials amb la resta del món. És important ser conscient que en cada acte de consum estem fomentant o recolzant la forma en la qual la mercaderia ha estat produïda i, per tant, hem de tenir el coneixement de les relacions econòmiques i socials que s'amaguen darrera els productes que consumim.

El consum responsable és aquell que demana estar informat sobre les condicions (laborals, ecològiques, socials) sota les quals han estat elaborats o fabricats els productes, contestant a múltiples preguntes sobre ells:

 Qui els ha produït?  En quins llocs i circumstàncies s'han produït?  La producció ha estat respectuosa amb el medi ambient?  I amb la salut dels productors?

S'han respectat els drets sindicals?

Estem segurs que no hi ha treball infantil en la producció?

Hi ha hagut discriminació de treballadors per raons ètniques o culturals?

I discriminació de la dona?

Els treballadors i treballadores han rebut un salari digne?

Sabem quants intermediaris hi ha? I què hi ha de la seva qualitat ètica?

Quina qualitat té el producte? És segur per a la salut del consumidor?

Està sobre-envasat o porta el mínim envàs necessari?

Coneixem els costos reals de producció?

14

 Sabem com es reparteixen els beneficis?

2.4. Compres responsables.

"La injustícia en qualsevol lloc és una amenaça per la justícia a tot el món" -Martin Luther King.

No comprar res no és realista, però deixar de comprar en excés és essencial. El Consum Responsable no es refereix únicament al cost ambiental que ocasiona la forma com produïm i consumim, també s'han de tenir en compte els costos humans i els costos socials.

El treball infantil és un exemple clar del que hem de tenir en compte, cal que es considerin les condicions i els drets bàsics de de les persones involucrades en la producció i manufactura de béns. D'acord amb estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) al voltant de 250 milions de nens i nenes, de 5 a 14 anys d'edat, treballen. Les estadístiques de l'OIT indiquen que en aquestes condicions es troben 2 de cada 5 nens i nenes a Àfrica (32% del total mundial dels nens treballadors), 1 de cada 5 nens i nenes a Àsia (61% del total mundial), 1 de cada 6 a Amèrica Llatina (7% del total mundial) i 1 de cada 3 a Oceania. Només a Àfrica, les xifres estan augmentant a raó d'un milió per any i apunten als 100 milions cap a l'any 2015.

A l'Índia, milers de nens i nenes treballen per produir llumins i focs artificials. Reben un pagament equivalent a 48-57 centaus de dòlar per dia i treballen al voltant de 10-12 hores diàries, set dies per setmana. Al Pakistan, el 75% de les teixidores de catifes són nenes menors de 14 anys. No obstant això, això no és únicament un problema del món en desenvolupament. Al 1998, el Departament de Treball dels Estats Units d'Amèrica va estimar que havia aproximadament 3 milions de nens i nenes treballadors "legals" en els Estats Units (a més de 1,5 milions d'il·legals). Al Regne Unit, un estudi recent va trobar que uns 750.000 nens i nenes entre les edats de 11 i 15 anys treballen de manera regular, i que alguns ho fan fins a 50 hores a la setmana.

Usualment els nens i nenes se'ls involucra en treballs intensius que no requereixen habilitats específiques, però on les mans petites són valuoses (teixit de catifes, costura, elaboració de llumins). Sovint estan exposats a condicions de treball perilloses i, per ser més vulnerables físicament, sovint es posen malalts.

Treballen llargues hores, gairebé no reben educació escolar i se'ls paga una misèria.

Un fet trist és que un gran nombre de famílies a tot el món depèn dels ingressos dels seus nens i nenes. Alguns polítics creuen que el treball Il·lustració 7: Explotació infantil. www.definicionabc.com

Font:

15

juga un paper important i positiu en la vida dels infants, i també, amb la relació amb les seves famílies, de manera que tracten de fer reformes, per no posar fi al treball infantil. El problema és complex, i qualsevol solució que funcioni ha d'incloure de manera activa a les famílies dels nens i nenes en qüestió. No obstant això, el nen s'ha de posar en primer lloc. Després de tot, tan sols s'és nen un cop a la vida!

El treball no només compromet la salut física i seguretat d'un nen i nena, sinó que els seus drets s'ignoren i, el que és crucial, se'ls priva de l'oportunitat de rebre una educació escolar. 150 milions de nens i nenes abandonen la escola primària abans d'haver completat quatre anys d'educació. un cada quatre nens i nenes a l'Índia mai anirà a l'escola. Aquest és l'inici d'un cercle viciós, sense educació, les probabilitats de escapar dels treballs mal pagats i de la pobresa es redueix de manera dràstica.

L'Educació Per a Tots (EPT) és un compromís mundial amb el qual es pretén oferir una educació de qualitat a tots els nens, nenes, joves i adults. Es busca aconseguir sis objectius clau en 2015: atenció i educació de la primera infància; ensenyament primari universal; educació de joves i adults; alfabetització; igualtat de gènere, i qualitat en l'educació. (UNESCO, 2010) Els següent suggeriments poden ajudar-vos a comprar èticament:  

     

Tria articles elaborats i distribuïts per fabricants i comerciants amb una ètica i codis de conducta clars.

Mantingueu les vostres marques favorites sota continu escrutini; posa't en contacte amb alguna associació local de persones consumidores per ampliar la informació sobre elles.

Participa en les campanyes públiques per millorar les condicions laborals dels treballadors.

Evita els productes i serveis oferts per les empreses que donen suport als règims que no respecten els drets humans.

Boicoteja als productors que paguen salaris molt baixos als seus treballadors, o que els esclavitzen, o als proveïdors recolzen l'esclavitud.

Sempre que sigui possible, tria productes i serveis on la etiqueta especifiqui "Sense treball infantil" (No child labour).

Si és possible, tria productes o serveis amb etiqueta que especifiqui "NO experimentat en animals ".

Boicoteja productes i serveis que recorrin a mètodes o mitjans de fabricació dubtosos.

Intercanvia amb altres consumidors informació i experiències relacionades amb l'ètica i els productes de consum.

Font: UNEP-UNESCO (2006) Youthxchange. Paris: UNESCO.

Per tal la vostra feina ara serà portar 10 etiquetes de 10 productes i poder analitzar (si es pot) via Internet si la seva fabricació ha estat dins el marc que considerem ètic.

Normativa reguladora i drets dels consumidors: L’etiquetatge dels productes alimentaris la regula el Reial decret pel qual s’aprova la norma

Il·lustració 8: Compra compulsiva. Font: Internet.

16

general de presentació, publicitat i etiquetatge dels productes alimentaris. Trobareu molta més informació als enllaços de la pàgina web de la matèria.

3.

Famílies i compres.

Totes les compres que fan les famílies les podem englobar, potser en:       

Les compres de vestit i alimentació.

Els subministraments d’aigua i energia.

Les comunicacions.

Els serveis bancaris.

El transport.

La sanitat L’educació.

Amb tota probabilitat el cavall de batalla quotidià de tots nosaltres és just el fet de controlar totes aquestes despeses amb els ingressos que cada vegada van disminuint.

Al final de l’optativa fareu una feina que cal començar ara i que és anar anotant les despeses que teniu. Però tampoc hem de deixar de banda un mercat emergent, però que ja té un pes específic important en la despesa mitja de gran part dels ciutadans i de vosaltres com a fills – que és el comerç electrònic a través d’Internet. (Amazon, ZARA.es...)

A casa també arriben despeses:         

Escola i material escolar Habitatge (lloguer o hipoteca) Alimentació i productes de neteja Roba Parament de la llar (utensilis de cuina, llençols, cortines...)

Combustible Targetes d’autobús o metro Pagues fills Lleure (música, llibres, cinema, restaurants...)

Per tant, estudiarem alguns tipus de despeses, a analitzar les factures que ens arriben i donarem alguns consells per l'estalvi.

Dins les necessitats que satisfan les famílies es troben els subministraments d'aigua, gas, llum, telèfon....

Per exemple si mirem aquestes dades extretes de la darrere nota informativa de l'INE, podem veure en quines coses es gasten els diners les famílies espanyoles: (Font: INE: Nota de premsa de 27.20.2010 sobre la Encuesta de Presupuestos Familiares)

17

Il·lustració 9: Despesa mitjana per llar.Font: INE: Nota de prensa de 27.20.2010 sobre la Encuesta de Presupuestos Familiares.

Podem concloure que l’habitatge, el menjar i el transport són els grups en els quals gastem més.

Dels rebuts que arriben a casa i que tenen associada una facturació, observem:  Periodicitat (cada quan de temps es paga)  Parts (normalment hi ha una part que és constant i independent del consum i una altre que hi depèn)  Quina és la unitat base de cada subministrament i quin és el seu preu unitari?  Quina diferència hi ha entre els noms: “lectura real” i “lectura estimada”  En quins períodes l’import de la factura és més elevada Per poder fer aquesta feina heu de portar els rebuts o de l'aigua o de la llum o del telèfon de casa. A partir d'aquí heu de fer la feina que demana la pàgina web per parelles.

Per exemple el consum d’energia està relacionat amb el temps; a tall d’exemple, el consum d’energia elèctrica es mesura en quilowatts-hora (kWh) i cal parar atenció a aquesta unitat, que consta de dues parts molt importants, la primera és el terme de 18

potència (kW) i la segona el temps d’utilització (h). Els diners que ens costa l’energia i els impactes que provoquem depenen de totes dues parts (poca potència però molt temps representa el mateix que molta potència i poc temps).

A la llar no necessitem quilowatts; necessitem llum, escalfor a l’hivern, refrigeració a l’estiu, capacitat de desplaçament, escalfor per cuinar; necessitem informació i coneixements, poder llegir, equips de música per escoltar i aparells per veure imatges. Tot això representa serveis finals que, si bé estan relacionats amb el consum d’energia, no ens obliguen a consumir-ne unes formes determinades (per exemple, la nuclear), ni unes quantitats sempre creixents.

Hem de reflexionar sobre la qüestió de fons: benestar no significa un consum energètic cada cop més elevat, sinó disposar dels serveis necessaris en el moment adequat. La clau per a una bona qualitat de vida és tenir el màxim de serveis finals amb el mínim consum d’energia.

L’oferta d’aparells és extraordinària, i de cadascun d’aquests aparells n’existeixen molts models. Els 10 primers representen el 90 % del consum energètic de qualsevol habitatge. Respecte de la resta només s’inclouen els que es relacionen amb l’ús comú. Qualsevol afició o passatemps (per exemple, el bricolatge) podria incrementar la llista considerablement. Repassant-la, podreu esbrinar quin aparell és veritablement necessari o superflu emplenant el formulari dels electrodomèstics que teniu a casa.

La factura de l'energia té diferents parts: les dades del client, el resum de la factura, el consum elèctric, la facturació i les dades de pagament com a importants. La factura del gas és molt similar ja que des de la pocs anys, les companyies ofereixen tots dos serveis.

En quant al consum d'aigua aquesta es consumeix per trams, i les tarifes del servei es basen en la quota del servei - que ens garanteix la disponibilitat immediata i l'accés permanent És a dir, un màxim d’eficiència amb al servei d'aigua potable, tenint un import fix que es calcula un mínim d’impactes. segons el tipus d'habitatge- i els trams de consum - d'acord amb el consum que es fa i seguint una tarifa creixent per estimular el consum sostenible de l'aigua - . Existeixen diferents conceptes impositius (cànon de l'aigua, taxa de clavegueram i altres...) que s'apliquen al consum que fem.

El consum de telèfon és diferent segons cada companyia i hauríeu de consultar cadascuna d'elles per saber quina tarifa us aplica.

Podeu consultar les diferents pàgines web de cadascuna de les companyies.

NORMATIVES REGULADORES: El subministrament d’aigua de consum públic està regulat en:   

Les Ordenances Municipals, reguladores del servei de subministrament d'aigua a la població.

Les ordenances de cada municipi regulen les condicions de contractació del subministrament d'aigua, la instal·lació del comptador i els drets d'escomesa.

Els preus de l'aigua poden ser regulats mitjançant taxa o preu públic i es publiquen en el Butlletí de cada Ajuntament, província... (DIBA).

Normativa reguladora i drets dels consumidors pel que fa al subministrament d'energia:  

Lleis de liberalització del Sector Elèctric, de 1997, de 2007 que regulen la liberalització de la comercialització d'aquests serveis.

Ordres ITIC que regulen l’estructura de les factures, la lectura i els períodes de facturació, les tarifes, etc.

19



Es factura des del 2009 mensualment i es va suprimir la tarifa nocturna diferenciada.

Normativa reguladora dels telèfons mòbils i drets dels consumidors:       

Llei d'Ordenació de les Telecomunicacions (LOT).

Reial decret de desenvolupament del capítol de la LOT dedicat als drets dels usuaris finals de la telefonia i Internet.

Ordres Ministerials reguladores dels serveis de tarifa addicional Tenim dret que ens lliurin el contracte per escrit i les modificacions posteriors també.

Tenim dret a rebre la factura per escrit o, si ho desitgem, per correu electrònic.

Els usuaris es poden donar de baixa en qualsevol moment d'aquests serveis i per la mateixa via que es van donar d'alta. Tret que signessin un període de permanència en el contracte en canvi d'alguna cosa.

Els serveis de valor afegit (tarifa addicional) estan restringits, però els de menys d'un euro el minut no. Els 905 i els nombres de quatre xifres també es consideren tarifa addicional.

Font: Guia del Consum responsable de les famílies del Govern Balear. (2009)

3.1. Consells per l'estalvi.

SUBMINISTRAMENT D'AIGUA:       

 

No malgastis aigua.

Tanca el grifó mentre et rentes les dents, mentre escures els plats, mentre… Estalviaràs una mitja de 30 litres diaris. És millor dutxar-se que banyar-se, i tancar el grifó mentre t'ensabones estalvia una mitja de 150 litres cada vegada.

No deixis que gotegin les aixetes.

No utilitzis l'inodor com a paperera. Estalviaràs de 6 a 12 litres cada vegada.

Coneix el rebut de l'aigua. Tindràs coneixement de la despesa que es produeix a casa teva i així podràs veure la manera de realitzar un consum racional.

Sabies que el consum d'aigua per a la neteja personal ronda el 75 % del consum total d'aigua en la casa, i que el 40 % d'aquesta aigua que consumim és calenta, per tant multipliquem per 4 o 5 el seu preu.

Recorda que el consum d'aigua està sempre relacionat amb el consum d’energia.

Amb gestos senzills i quotidians pots estalviar més aigua i diners del que t'imagines.

SUBMINISTRAMENT D 'ENERGIA:     

  

Fes un ús correcte de la climatització. Per mantenir un ambient confortable es pot mantenir la temperatura entre 20ºC i 22ºC (aire fred). Durant la nit és suficient una temperatura més baixa.

Regula convenientment la calefacció. Cada grau pot suposar un 20 % més de consum.

Utilitza bombetes de baix consum. Tindràs la mateixa claredat i reduiràs el consum de vats.

Apaga els llums en sortir de l'habitació. Excepte en el cas dels fluorescents. Les arrancades d’aquests són més cares.

Has de mantenir un correcte aïllament de les finestres. Aïllar correctament la casa ajudarà a mantenir la temperatura interior. Podeu utilitzar cintes de material aïllant. Només per les finestres es pot perdre més del 25 % de la calor generada per la calefacció.

Revisa les teves factures.

Presta atenció a l'etiqueta energètica dels electrodomèstics.

Et permetrà conèixer de forma ràpida i senzilla l'eficiència energètica d’un electrodomèstic. Els de baix consum energètic “Classe A”, consumeixen fins a un 40 % menys d'energia.

20

L'energia és un bé escàs que hem de valorar molt més els consumidors. El fet de poder comprar-la, i que a més ens la duguin a domicili no vol dir que sigui abundant. Fer un ús eficient de l'energia vol dir fer un ús racional d’aquesta, però no sempre s'aconsegueix. Per això és interessant conèixer com funcionen els electrodomèstics, la quantitat d’energia que consumeixen i com obtenir el màxim d'aprofitament d’aquests. Aquesta informació ens permet, per exemple, elegir l’electrodomèstic més adequat a les nostres necessitats, reduir la factura del llum, i també col·laborar en la lluita contra el canvi climàtic reduint les emissions de CO2.

INTERNET I MÒBILS:    

  



Contracta el més ajustat a les teves necessitats i demana contracte per escrit.

I si contractes per internet, imprimeix el contracte.

No contractis per telèfon.

Analitza el detall de les teves factures. Analitza les factures dels darrers mesos i estudia les franges horàries per saber quins plans de preus s'ajusten més al teu perfil. Identifica els números que t'originen major despesa.

Desactiva els serveis que no necessites (telefonia). Per exemple, la tarifació addicional (803806-807-907), els serveis SMS Premium i les trucades internacionals.

Estableix el teu límit de consum. Consulta els plans que t'ofereix la teva companyia.

Alerta amb algunes clàusules de permanència dels contractes. Les has de complir. Les que estan incloses en ofertes de temporada o associades a l'adquisició d’un telèfon solen dur aparellats llargs compromisos de permanència.

El telèfon mòbil s'ha convertit en un element quasi imprescindible per a la societat actual. El 75 % de la població activa compta amb mòbil.

En moltes famílies, la factura del mòbil s'ha convertit en una despesa domèstica important, per la qual cosa és interessant estudiar bé la manera de controlar la despesa i estalviar en la mesura del possible.

COMPRES A LA XARXA :  

    

Els teus drets en adquirir un producte per internet són els mateixos que en comprar de forma tradicional.

Has de saber que és important comprar a un venedor que estigui legalment identificat a la Xarxa. I per a això has d'exigir que l'indiqui: o Nom o denominació social. o CIF. o Domicili. o Direcció de correu. o Inscripció en el Registre Mercantil o altres similars.

Comprova que apareguin les condicions generals de les seves vendes en la seva pàgina.

Han d'oferir el preu total del producte, i informar de les despeses d'enviament, si són a càrrec del consumidor i el sistema de reemborsament.

Disposes de 7 dies per a la devolució del producte.

Desconfia d'empreses que no tenen direcció física i que només tenen número de mòbil per contactar, així com dels preus excessivament baixos.

Quan finalitzi el procés de compra has de rebre un missatge confirmatori per correu electrònic. Imprimeix-lo i queda-te'n còpia. En efectuar el pagament, assegura't que

21

s’estableixen els canals de seguretat corresponents. No utilitzis la compra d'Internet de forma compulsiva. Compra el que necessitis.

3.2. Factures.

La factura és el document legalment acreditatiu de l'operació de compravenda. En ella es relacionen detalladament els articles que el proveïdor ha enviat al comerciant, o donat el cas, els que el comerciant ha enviat al client. La factura es confecciona amb les dades que s'han consignat en la comanda i en l'albarà. La obligació de fer i lliurar factures està regulada d'una forma rigorosa.

Les factures s'han de complimentar en impresos que compleixin uns requisits determinats per R.D. 2.402/85 de 30 de desembre. Segons aquests R.D. hauran d'expedir factures els empresaris i professionals per les operacions que realitzin, incloses les exportacions i hauran de guardar còpia o matriu de les mateixes. Tota factura i les seves còpies o matrius hauran de contenir les següents dades :  Número i sèrie de la factura. La numeració haurà de ser correlativa, encara que es poden establir sèries diferents segons el centre de facturació.  Nom i cognoms o raó social i codi d'identificació fiscal o NIF de l'expedidor i del destinatari Descripció de l‘operació i contraprestació total de l'operació, constant en la mateixa factura les despeses d'embalatge, transport i interessos de pagaments a terminis, complementària a l'operació principal. Cal diferenciar els diferents tipus tributaris segons els béns o serveis. Si l’IVA es repercuteix dins el preu ha de constar “IVA inclòs”.  Lloc i data d'emissió.

LES FACTURES DE SUBMINISTRAMENTS A LA LLAR. Per veure exemples de qualsevol rebut a Barcelona només cal que accediu a les diferents classes que hi ha dins l'espai AGENDA 21: o AIGUA o LLUM o GAS I navegant anireu trobant un munt d'informació sobre les diferents factures d'aigua, gas i llum.

En aquestes factures de subministrament trobem l'encapçalament format per les dades de l'usuari, el cos de les factures fa referència al consum a més de dir-nos si les dades són reals (han pogut passar a llegir el comptador) o estimades (es fas una aproximació al consum que hem realitzat perquè no s'ha pogut llegir el consum real).

22

Ara bé, actualment s'estan posant sistemes telemàtics perquè les dades siguin sempre reals. Per cert, en la factura telefònica tant de mòbil com de telèfon fix les dades sempre són reals. La part final ens dóna dades sobre la informació sobre la factura.

Ara cal que als rebuts que heu portat remarqueu aquestes parts, per tant abans cal fer una fotocòpia del rebut que heu portat, subratllar-ho i escriure a llapis allò que destaqueu.

FACTURES DE COMPRES A LA LLAR. Normalment dins una factura trobarem diferents elements que els comportaran diferents càlculs a fer. En primer lloc, s'especificaran les quantitats de cada article amb el preu unitari d'aquest i l'IVA a aplicar. Desprès trobarem els descomptes i altres despeses com el transport o les assegurances que poden anar a compte del proveïdor, per la qual cosa trobarem la frase "ports pagats" o poden anar a compte del client i trobarem llavors "ports deguts".

Pel que fa referència a l'IVA podem trobar 3 tipus diferents d'IVA a aplicar, el tipus superreduït del 4% que s'aplica a aquells articles que són necessaris com el pa, la fruita, les verdures, els habitatges de protecció oficial…En segon lloc trobem el tipus reduït del 10% que s'aplica en els lliuraments i adquisicions intracomunitàries de productes i substàncies necessàries per l'alimentació humana i animal no compresos en el superreduït, les aigües… I el tercer tipus impositiu és el general de 21%.

Així, posant un exemple: L'empresa ZZZ compra els següents articles:  15 unitats de AA a un preu unitari de 30€  25 unitats de BB a un preu unitari de 45€  IVA aplicable del 21%  Transports a càrrec de l'empresa per un total de 4.500€ (IVA inclòs) Els càlculs que comporta són multiplicacions, sumes i percentatges. Com les plantejaríeu?

Per fer les factures amb el full de càlcul heu d’anar distribuint les dades en les diferents columnes posant els encapçalaments.

L'exemple d'abans numèric seria: Unitats

Referència 15 AA

Preu unitari

Total 30

25 BB

45 TOTAL IVA (21%) TRANSPORT TOTAL

23

Per tant hem d'analitzar els càlculs, primer de tot dissenyem una capçalera amb les dades, podem copiar un dels rebuts que tenim dels pares.

A la capçalera les dades importants són les de l'empresa que realitza la factura i les vostres dades personals (que serien les del comprador). Per tant hauríem de crear dos espais amb aquestes dades: Dades empresa

Dades comprador

Data de la factura

vvvvvvv

rrrrrrrrr

ddddddddd

Desprès faríem els càlculs corresponents, per exemple per obtenir el total d'una multiplicació de les quantitats pels preus unitaris, posant-nos en la cel·la on volem el resultat hauríem de posar = i les dades de les dues cel·les a multiplicar, això ja ho teniu explicat posteriorment.

Per introduir una fórmula has de posar un (=) a la cel·la i escriure l’operació que cal fer en funció de la posició fila i columna de l’element que cal operar.

Per exemple si a la cel·la E3 posem (=A3*B3) s’escriurà el resultat del preu total del producte A (quantitat comprada per preu unitari). La taula de sota us explica com ferho i obtindrieu els resultats que posa.

A3

B3

C3

D3

=(A3*B3)

10

4

----

---

40

Estirant de la “creu” que hi apareix a la dreta de la cel·la es copiarà aquesta formula referida a les diferents files. Per exemple si volem sumar dues quantitats: Quantitat A1

Preu unitari

Totals

20= A2

10=B2

200= A2*B2 = C2

10=A3

5=B3

50=A3*B3 = C3 250 (=sum(C2:C3))

Ara que ja saps com es fan les sumes i productes, la resta de les operacions són fàcils.

Exercicis: Factura 1. Aquesta factura s'ha de resoldre. Quines operacions faràs servir?

Quantitat PRODUCTE A PRODUCTE B PRODUCTE C PRODUCTE D PRODUCTE E PRODUCTE F

4 2 8 5 5 1

Preu per unitat (€)

Preu total (€)

12,05 8,95 6,2 20 8,24 0,95 TOTAL IVA(21%) TOTAL FACTURA

24

Factura 2. Confecciona el rebut de l’aigua d’una família que presenta un consum trimestral de 42 m3 . Per fer el detall de la factura pots agafar com a model els preus de referència que tens en el rebut fotocopiat. Has de tenir en compte els trams, tant pel consum com per al cànon de l’aigua.

Il·lustració 10: Tarifa del consum de l'aigua. Font: AGBAR.

Per confeccionar un rebut de l’aigua ben fet heu de tenir en compte que està compost d’una sèrie de conceptes que no coneixeu, per exemple, pagueu segons el tipus d’habitatge, un habitatge A paga 2,55 euros per mes i un de

tipus B 6,42...

També existeix una part variable que es paga per trams, el que vol dir que el pagament del consum de l’aigua s’esdevé per trams, és a dir, per diferents divisions ja que quan més es consumeix més es paga.

També heu de tenir en compte els diferents tributs que es carreguen en la factura de l’aigua que són el cànon de l’aigua, el clavegueram i la taxa metropolitana de tractament i deposició de residus municipals són alguns dels conceptes que s’inclouen en la factura del cicle de l’aigua. Per tant tenim que:  Cànon de l’aigua: És un tribut la titularitat del qual correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua. Es destina a la inversió i l’explotació dels sistemes de sanejament, els embassaments i la resta d’infraestructures de producció i transport de l’aigua de Catalunya, a la prevenció en origen de la contaminació i a les despeses de planificació hidrològica, inspecció i control de les aigües.

Il·lustració 11: Tarifa del cànon de l'aigua. Font: Agència catalana de consum.

 El clavegueram és un tribut que recapta Aigües de Barcelona per compte de l’Ajuntament, tant a Barcelona, Montgat, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat, i que està destinat a cobrir el cost de conservació de la xarxa de clavegueram.

25

 Els altres conceptes impositius del cicle de l’aigua són l’IVA, amb un gravamen del 10%, i la TMTR (taxa metropolitana de tractament i deposició de residus municipals), que es recapta per compte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per cobrir la gestió de residus municipals generats als domicilis particulars, com no generats a domicilis particulars.

Il·lustració 12:Taxa de clavegueram. Font: Ajuntament de Barcelona.

Factura 3 Confecciona el rebut del gas d’una família que presenta un consum de gas en dos mesos de 85 m3.

Recorda que primer has de convertir els metres cúbics en Kwh, tenint en compte el següent factor de conversió:

Els preus de cada kWh i del terme fix mensual els pots agafar de la factura de la fotocòpia.

Factura 4 Vull comprar roba per la temporada primavera - estiu, necessito 3 pantalons, 4 camises i 2 faldilles. Sé que el preu dels pantalons és de 19,95€, les camises valen 15€ i les faldilles 12,95€.

Feu la factura al vostre nom si l'IVA corresponent és del 21%.

4.

La població

En funció de la seva relació amb el treball, dividim la població (conjunt d’éssers humans que viuen en una àrea determinada) en activa i inactiva. La població activa està integrada per les persones que treballen i fan les funcions de consum i perceben una renda pel treball. L’edat en què una persona pot entrar a formar part de la població activa varia d’una països a uns altres, però en general és de setze a seixantaset anys.

Classifiquem la població activa en ocupats i aturats, aquesta darrers són els qui tot i reunir les condicions d’edat, capacitats física i mental per realitzar un treball remunerant, no el troben.

La població inactiva és formada pel conjunt de persones que només realitzen la funció de consum. Els grups que la integren són els següents: jubilats o retirats, nens i nenes 26

que no han arribat a l’edat escolar, escolars i estudiants, mestresses de casa, incapacitats per a treballar, persones que, tot i estar en edat i capacitades per a treballar no ho volen fer.

Població activa: població que intervé en el procés de producció

Ocupats en sentit estricte: tenen una feina remunerada encara que estiguin de baixa i segons el establert per l’ET. Ocupats:

Actius marginals: realitzen una feina remunerada però durant un temps inferior al normal com per exemple els treballs estacionals Aturats: Reuneixen les condicions d’edat i capacitat física i mental per realitzar una feina remunerada i no la troben.

Mestresses de casa, estudiants majors de 16 anys, «desanimats», jubilats, incapacitats i les persones que, per treballar a casa o tenint cura de la família o persones grans no poden tenir una remuneració fora de la llar.

Població inactiva: població que no intervé en el procés de producció Il·lustració 13: Població total

Feu els exercicis corresponents.

Les salines s'exploten des d'abans dels romans, però van ser ells els que van estendre l'ús de la sal i van establir grans factories per a ella, de manera que es requeria l'explotació generalitzada i intensiva de totes les salines existents. Aquest ús va donar valor estratègic a la sal i des de llavors la propietat de les salines va ser un bé preuat, justificant conflictes i generant riquesa en el seu entorn. Com a mostra de la importància històrica de la sal, d'ella prové el terme salari, ja que s'utilitzava profusament en la barata i com a forma de pagament per treballs.

Actualment al Llac Rosa situat a 40 km al nord de Dakar en un paratge de dunes cobertes de palmeres i filaos, una planta típica de la regió i és va fer famós a ran del Ral·li París-Dakar, però té a més un atractiu molt particular que és l'impressionant colorit de les seves aigües de color rosaci pels bacteris i la seva alta concentració de sals, fent que el color viri al malva segons la intensitat dels raigs del sol. El llac constitueix la font d'ingressos de moltes famílies senegaleses a través de la collita de sal, que representa tot un espectacle per als visitants.

Els treballadors es cobreixen la pell amb mantega de karité per a protegir-se de la salinitat de les aigües i carreguen piragües de sal que després baixen com a vores del llac perquè s'assequi cobrant el seu salari com una desena part de tot el que recullen.

4.1. Definició de salari.

El salari o sou és el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el més habitual), per setmanes (típic de feines puntuals o de baixa qualificació), quinzenalment o per una tasca determinada.

S'anomena jornal quan es rep per dia treballat. A Espanya hi ha un salari mínim interprofessional (SMI) que és la mínima retribució que un treballador ha de cobrar per fer una feina. El nom salari ve de sal, ja que al principi es pagava en aquest mineral, molt valuós. No se sap quan van començar a pagar-se salaris, però havia de ser una societat prou desenvolupada com per poder preveure els excedents i tenir mà d'obra, per tant no podia ser a la prehistòria.

El salari pot ser en espècies o en diners (la forma més corrent avui dia). Pagar només la manutenció no es considera un salari, com tampoc l'esclavatge es pot dir assalariat.

Els factors que influeixen en l’oferta de treball en un país ve determinada per un seguit de factors demogràfics i estructurals, com la població en 27

edat de treballar, o el nivell d'estudis dels treballadors.

El capital humà, que és el valor potencial de les persones per treballar i que inclou la capacitat, el talent, les qualificacions, l'educació/formació adquirida i altres competències personals té un cost d'oportunitat important en el moment que decidim incorporar-nos al mercat laboral. També els sindicats són importants donat que són les associacions de treballadors que tenen la finalitat de defensar els seus drets davant els empresaris.

Entre els objectius que persegueixen els sindicats hem de tenir en compte aquests:  Negociació amb les empreses: negociació de convenis col·lectius, de condicions de treball dels afiliats...  Mantenir i elevar els salaris reals dels afiliats.  Augmentar la demanda de treball.  Plena ocupació En períodes com l'actual es fa molt difícil mantenir aquestes condicions i vetllar per elles.

4.2. La nòmina.

La nòmina o rebut de salaris és el document en el qual consten les prestacions rebudes pels treballadors pels períodes de treball.

La seva estructura està formada per un encapçalament on consten les dades de l’empresa i el treballador, el període de liquidació al que correspon i altres dades com la categoria professional del treballador o el lloc de treball. Un cos on s’indiquen les quantitats que es perceben i les deduccions i el peu on consta el líquid total a percebre i les signatures de l’empresa i si s’escau del treballador.

A més quan es tracta de fer una nòmina haurem de distingir diferents fets o càlculs:  Salari base: part de la retribució que correspon a la jornada normal.  Complements salarials: fixats segons les circumstàncies del lloc de treball, personals, de qualitat i quantitat de treball…  Havers no salarials: part de complements com desgast d'eines, vestits de treball i d'altres que rep el treballador en funció de la seva tasca.

Nosaltres només estudiarem i resoldrem casos de nòmines senzilles.

ENCAPÇALAMENT :

28

En aquest consten com hem exposat:     

Les dades de l’empresa.

Les dades del treballador/a.

El període de temps real.

El total de dies naturals corresponents al període de temps que es liquida.

Per tant la primera diferència està entre temps treballat real i temps natural, se'ns paga per la totalitat dels dies mensuals.

COS:

En l’apartat de meritacions es relacionen tots els imports que es cobren com salari. Es donen diferents situacions per les quals un/a treballador/a pot cobrar (a més del salari base) per complements, gratificacions, indemnitzacions i d’altres.

Per exemple en Joan cobra 720 € de sou base, 30€ d’antiguitat i 18 € de complement salarial per lloc de treball, a més ha fet hores extres per valor de 30 €.

1. PERCEPCIONS SALARIALS .

El Total Meritat serà la suma de tots aquests conceptes: 720,00 € + 30,00 € + 18,00 € + 30,00 € = 798 €

2. BASES DE COTITZACIÓ: Espai per calcular la base de cotització sobre la que ens aplicaran les deduccions.

Les bases de cotització tenen màxims i mínims que són anuals, i aquestes es publiquen cada principi d’any, normalment els percentatges de la Seguretat Social de deduccions s’apliquen sobre el càlcul d’aquestes bases que és diferent: Per què li retenen sobre 891 € si el que ha guanyat aquesta persona són 798 € ?

29

 Base de contingències comunes (BCC): Es calcula prenent el sou base (sense les hores extres i el que no computa) i la part proporcional de les pagues extres, aquesta part proporcional coneguda com prorrateig de les pagues extres es calcula: (nombre de pagues/12) x retribució mensual.

En aquest exemple, el treballador o treballadora cobra 2 pagues de 768€ cada paga de sou base més antiguitat.

Sumem les dos quantitats: 768 € (SB + ant + CS) + 128 € (PPE)= 896 € Aquesta quantitat serà la base de cotització per a contingències comunes.  Base de contingències professionals (BCP): A la BCC afegim les hores extraordinàries. Així doncs, als 896 € cal sumar-hi els 30 € d’hores extres. En total 926 €.  Bases d’hores extres: diferencien les estructurals o de força major de les no estructurals o voluntàries tenint diferent percentatge, el que és cert és que les quanties d’HEE estan topades a un màxim. En aquest exemple, el treballador o treballadora ha fet hores per valor de 30 €. La base, doncs, serà de 30 €.  Base subjecta a retencions de IRPF. El total de les meritacions. A l’apartat dedicat al càlcul de les bases, indicarem el total meritat com a base per fer la retenció d’IRPF. D'aquí surten els 798 €.

3. DEDUCCIONS. Són imports que ens descompten del nostre sou, per càrregues fiscals o d’altres.

30

A l’hora de confeccionar el rebut de salaris corresponent al període que es liquida, l’empresari haurà d’efectuar les deduccions que, per raó de les retribucions satisfetes, està obligat a retenir a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques; així mateix, deduirà la quota obrera que, com a cotització a la Seguretat Social, li correspongui. Les retencions per a Seguretat Social i IRPF (Hisenda) són de caràcter obligatori.

Els percentatges aplicats vindran posats en la nòmina a fer, encara que realment s'obtenen cada any segons les indicacions del Ministeri de Treball.

Total d’aportacions: 42,11 € + 14,35 € + 0,93 € + 0,6 € = 57,99 € El punt 2 inclou les retencions de l’IRPF per a Hisenda. El % s’aplicarà en funció del sou i dels fills que té el treballador o treballadora. En els diferents exemples que presentem aplicarem un 12% de retenció sobre l’IRPF. Per tant, del sou brut 798 €, caldrà descomptar 95,76 € en concepte de retenció per IRPF. Ara sumarem totes les deduccions. 57,99 € + 95,76 € = 153,75 €

PEU: CÀLCUL DEL SOU NET O LÍQUID TOTAL A PERCEBRE: Per finalitzar la nòmina cal fer l’operació que ens donarà el total que cobrarà el treballador o treballadora.

Evidentment caldrà restar al total meritat (sou brut) les deduccions: 798 € - 153,75 € = 644,25 €

31

Ara anem a fer els exercicis: Empresa

Treballador/a

Dades numèriques

CARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080 BARCELONA CIF: a-089345876 Núm. SS. 8/12367888

PILAR MIR MAURI, NIF: 89674478L Matrícula: 120. Antiguitat: 20-08-08 Núm. SS. 8/88888888.

Categoria : Oficial adva.

Grup cotització: 10 Període de liquidació: Gener (any actual).

ROSA MARIN PUIG, NIF: 46555780M Matrícula: 7 Antiguitat 01-12-08 Núm. SS. 8/86547689 Categoria: Auxiliar.

Grup cotització: 8 Període liquidació: Febrer (any actual) CARLES DÍAZ DÍAZ, NIF: 4456744L Matrícula: 40 Antiguitat 01-09-02 Núm. SS. 8/8428886 Categoria: Ajudant Grup cotització: 12 Període liquidació: Març (any actual) MARC OREA COLL, NIF: 46555780M Matrícula 20. Antiguitat: 01-01-02 Núm SS. 8/86877680 Categoria: Oficial.

Grup cotització: 14 Període liquidació: Març (any actual) MONTSE GRAU NAU, NIF: 89674478L Matrícula: 36 Antiguitat 01-10-1995 Núm. SS. 8/83268568 Categoria: Oficial 1ª Grup cotització: 8 Període liquidació: Juliol (any actual) PERE LUQUE MURILLO, NIF: 89674478L Matrícula: 20 Antiguitat 01-10-1995 Núm. SS. 8/83243568 Categoria: Oficial Grup cotització: 7 Període liquidació: Agost (any actual)

Sou base = 820 € Té dues pagues extraordinàries.

IRPF: 12 %

ELECTRICITAT PAU, S.L. Cr. Ausiach Marc, 20 08913 BADALONA, CIF: A456222342 CÓD.SS. 8/12367876

CARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080 BARCELONA CIF: a-089345876 Núm. SS. 8/12367888

ELECTRICITAT PAU, S.L. Cr. Ausiach Marc, 20 08913 BADALONA, CIF: A456222342 CÓD.SS. 8/12367876

ELECTRICITAT PAU, S.L. Cr. Ausiach Marc, 20 08913 BADALONA, CIF: A456222342 CÓD.SS. 8/12367876

CARTRONS MUNTANER, S.A. C/Industria, 320 08080 BARCELONA CIF: a-089345876 Núm. SS. 8/12367888

5.

Sou base = 700 € Dues pagues extres al NADAL I ESTIU. IRPF: 10%

Sou base = 900 € Hores extres = 80 Tres pagues extres a l’any, Nadal, estiu i mes de març IRPF: 12%

Sou base = 1290 € Hores extres = 95 € Dues pagues extraordinàries: Nadal i estiu IRPF: 17 %

Sou base = 1500 € Hores extres: 150 € Tres pagues extraordinàries.

IRPF: 19%

Sou base = 918,00 € Antiguitat = 60 € Dues pagues extraordinàries.

Aquest mes li descompten 300 € en conceptes de bestrestes.

IRPF : 12%

Finances.

En planificar el futur podem prendre mesures per assegurar que les nostres decisions d'inversió o estalvi promoguin estils de vida més responsables. Si un nombre suficient de persones ho fa, estaran enviant missatges clars a les empreses i institucions i promovent així la responsabilitat social corporativa més activa.

32

Les empreses amb polítiques responsables poden guiar amb el seu exemple: altres les seguiran havent vist que és possible fer diners i treballar pel canvi.

Un segment considerable i creixent de la població, tant individual com institucional i col·lectivament, està invertint èticament. Aquestes persones exigeixen que les inversions produeixin més que guanys monetaris i desitgen que les empreses es condueixin amb responsabilitat. Hi ha diverses formes d'inversió sostenible, una d'elles és comprar accions de companyies compromeses èticament, altres inclouen les inversions en fons de pensions i valors ètics, o en iniciatives comunitàries.

Així mateix, els fons ètics també ofereixen l'oportunitat d'atendre tant les necessitats globals com les locals. La canalització de capital bàsic en l'àmbit local crea oportunitats de microcrèdits i d'establiment de petits negocis per a empresaris al voltant del món.

Aquests esquemes brinden suport a persones que es troben en dificultats econòmiques i socials.

Triodos Bank. És el primer banc ètic que opera a Espanya i té com a objectiu contribuir al desenvolupament d'una societat digna que respecti l'ésser humà, la natura i la cultura, finançant empreses, organitzacions i projectes amb valor afegit en l'àmbit social, mediambiental i cultural.

D'aquesta manera, Triodos Bank no només té en compte els aspectes economicofinancers en la seva pràctica bancària, sinó també els socials i ètics.

Com a entitat financera internacional i independent, Triodos Bank pretén promoure i encoratjar una renovació social positiva i sostenible. Respectant sempre els seus objectius socials, Triodos Bank busca també obtenir un òptim rendiment econòmic.

Més informació: www.triodos.es

Els governs també poden prendre la davantera en inversions ètiques a través de les seves decisions de finançament i inversió multilateral i internacional.

En l'actualitat es realitzen esforços internacionalment, per exemple, per promoure l'energia renovable per mitjà d'un major finançament a través de la reforma de les Institucions Internacionals de Finançament (IFI) i les Agències de Crèdit per Exportació (ECA).

Què ha de prendre en consideració l'inversor ètic en decidir on invertir seus diners?

ALGUNS SUGGERIMENTS:     

Què fa l'empresa on invertim?

Quin és l'historial de l'empresa en matèria de política social i ambiental? Utilitza energia alternativa?

Ofereix informació sobre l'impacte ambiental dels seus productes analitzant el cicle de vida dels mateixos ("del bressol a la tomba")?

Quina és la història de les relacions laborals a l'empresa? (dones, minories, horari flexible, treball a temps parcial, etc.)

La companyia està involucrada en projectes i iniciatives comunitàries locals?

Exercici a fer: Cal que escolliu tres empreses espanyoles, poden ser des d'Inditex fins al Mango i estudieu al màxim la seva història... cal a més que prepareu una exposició de cara a la resta dels vostres companys.

33

CONSELLS PER A L 'ESTAVI: (PER CERT MÉS PELS PARES QUE PER VOSALTRES!!) 

 





Tenir cura amb la publicitat enganyosa. Recorda que la publicitat forma part del contracte. Pot representar la primera informació de les seves condicions i de l'entitat que l’ofereix. La publicitat constitueix la primera impressió que un client té d'un producte.

Evita l'endeutament en la mesura de les teves possibilitats. Ajustar les despeses al nostre nivell d'ingressos.

Selecciona acuradament el producte que t'interessa contractar. Compara diferents ofertes.

Contrasta minuciosament les dades que ofereix cada institució en relació als crèdits hipotecaris.

Valora prèviament el nombre d'anys i l'import total d'interessos.

Alerta amb la “lletra petita”. Ten especial cura a l'hora de contractar un producte respecte: o Del termini i la penalització en cas de cancel·lació anticipada. o De la forma en què els índexs borsaris influeixen en el rendiment del producte. o Dels límits mínims i màxims per contractar el producte. o Precaució amb els préstecs al consum i els crèdits ràpids. No et precipitis. En alguns casos, els interessos són superiors al 20 % i en terminis curts de temps.

Evita l'ús excessiu de la targeta de crèdit. Pot generar un consum compulsiu i irracional en el consumidor. Valorar totes les que es tenen i reduir l'import per estalviar diners.

5.1. Impostos i balanç familiar.

Els impostos són una imposició de l’Estat sobre els individus per tal que paguin una certa quantitat de diners en relació amb determinats actes econòmics com el consum de productes, els ingressos per treballar o per generar beneficis per part d’una empresa. El seu objectiu és cobrir les despeses públiques o per rebaixar producció de béns nocius (en apujar el preu la demanda disminueix i per tant disminueix la seva producció) i també s’estableixen impostos per equiparar la renda dels individus.

Els impostos es divideixen en:  Impostos directes que graven l’obtenció de rendes i que poden ser neutrals en el sentit que no modifiquen la distribució de la renda si el tipus impositiu (el percentatge que es recapta) és el mateix per a tot nivell de renda, o proporcionals amb un mínim exempt i un tipus impositiu progressiu o regressiu a partir d’aquest mínim, sent el més conegut l'IRPF.

Estat Belgica Dinamarca Espanya França Itàlia Luxemburg Àustria Alemanya Regne Unit Grècia

 Impostos indirectes que graven el consum o compra de béns i modifiquen les rendes en el sentit de perjudicar als grups de renda més baixa (normalment regressius), sent el més Sigles Tipus hiperreduït Tipus reduït Tipus normal BE 6/12 21 conegut l'IVA. DK ES FR IT LU AT DE GB GR

4 4 3 -

10 7 10 6/9/12 10/12 7 5 6/13

25 21 19,6 20 15 20 19 23 23

Per exemple, L’IVA als diferents països comunitaris és diferent, el que comporta que un mateix article tingui costos diferenciats.

34

Exercici 1. Calculeu en cadascun dels països:    

El preu d’un cafè, sent el seu cost d’1,1€ El preu d’un menú el qual té un cost de 10€ El preu d’un lloguer que té un cost de 500€ Cerqueu un total del 20 productes més en grups de 2 i mireu les diferències, poden ser un cotxe, una casa pairal, una bicicleta...

Quan es vol comparar la càrrega impositiva mitjana que suporten els ciutadans dels diferents països, es fa servir l’indicador de la pressió fiscal, que és la divisió entre els impostos recaptats i el producte nacional brut.

Exercici 2.

La feina que heu de fer ara és fer un balanç general d’una família hipotètica amb uns determinats ingressos - que també determinareu vosaltres - . Caldrà confeccionar la despesa familiar en funció de les seves característiques (despeses fixes), de la Despeses generals realitat econòmica actual (serveis que Hipoteca o lloguer Transports utilitzen i preus) ,escala de valors Assegurances (importància de l’estalvi, necessitat de Menjar donar una “imatge”)...

Fills Totes aquestes dades les heu d’anar obtenint consultant diferents pàgines web, des de la de www.bcn.es fins altres que puguin donar-vos dades sobre costos escolars, o despeses normals en roba.....

Entre les categories hi ha i en la subcategoria transports trobem:

Mascotes Cura personal Entreteniment Préstecs Impostos Estalvis o inversions Altres ...

Subtotals

Transports Pagament del cotxe 1 Pagament del cotxe 2 Despeses de transport Assegurances Benzina Manteniment del vehicle, revisions anuals...

Altres 2 (targetes, … )

35