Presentació eines 2016 17 by Neus Ferran

Curs 2016/17

Eines de recerca Competències digitals pels Projectes de Recerca

Realitzat per Neus Ferran

ESCOLA PIA DE SANT ANTONI. MATERIAL D’ÚS INTERN

Índex Índex ..................................................................................................................................................... 2 1. Introducció a la matèria ............................................................................................................... 4 1.1. Introducció .................................................................................................................................. 4 1.2. Objectius i criteris de la matèria ................................................................................................. 6 1.3. Infografia de les competències bàsiques en l’àmbit digital ........................................................ 8 2. El portafoli personal i grupal. ....................................................................................................... 9 3. Com fer una recerca ..................................................................................................................... 9 4. Apartats d’una recerca o investigació ........................................................................................ 11 4.1. El marc teòric. ........................................................................................................................... 12 4.2. El marc metodològic: recollida i tractament de la informació. ................................................. 14 4.3. Les conclusions. ........................................................................................................................ 14 5. Raons per fer una recerca, hipòtesi,... , què, qui, com i per a què? ........................................... 14 5.1. Hipòtesi ..................................................................................................................................... 16 5.2. Preguntes empíriques ............................................................................................................... 19 5.3. Les preguntes ............................................................................................................................ 21 5.3.1. Què? ..................................................................................................................................... 22 5.3.2. Qui? ...................................................................................................................................... 23 La finestra de Johari ........................................................................................................................... 23 El treball en equip .............................................................................................................................. 25 5.3.3. Com?? ................................................................................................................................... 29 5.3.4. Fites difuses (Font: Gray, Brown & Macanufo, 2010) ........................................................... 29 5.3.5. Què és una conjectura? ........................................................................................................ 30 5.4. Com especificar els objectius? .................................................................................................. 31 6. Planificació ................................................................................................................................. 39 7. Recollida d’informació ............................................................................................................... 40 8. Recollida d’informació: registres, fitxes i altres. ........................................................................ 42 8.1. Registres ................................................................................................................................... 42 Registres no sistematitzats ................................................................................................................ 42 Registres narratius ............................................................................................................................. 42 Registres mecànics ............................................................................................................................ 42 Registres sistematitzats parcialment ................................................................................................. 43 8.2. Fitxes ......................................................................................................................................... 43 8.3. Altres registres .......................................................................................................................... 45 8.4. Gestors bibliogràfics o les fitxes fetes a màquina!!!!! .............................................................. 46 8.5. Les bibliografies ........................................................................................................................ 46 8.6. La cerca en fonts d’informació especialitzada .......................................................................... 47 8.7. Recerca d’informació bibliogràfica ........................................................................................... 48 8.8. Biblioteques en Xarxa ............................................................................................................... 48 8.9. Accés a bases de dades electròniques ...................................................................................... 49 8.10. Llibres electrònics, cerques per Internet... ........................................................................... 49 Llibres en la web ................................................................................................................................ 50 e-books .............................................................................................................................................. 50 Cercadors ........................................................................................................................................... 51 Cercadors, portals i comunitats virtuals ............................................................................................ 51 Comunitats virtuals, trencalls, portes i centres de trobada .............................................................. 52 8.11. Estils de cita .......................................................................................................................... 52 DOCUMENTS ..................................................................................................................................... 53 LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-192, exemples: 202-205) ................................................... 55 ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, exemples: 198-202) ................................................ 56 ESTILS DE CITACIÓ DE PEL·LÍCULES, LLOCS WEB, MAILS... ................................................................. 57 ESTILS DE TÍTOLS I D’INCORPORACIÓ DE QUADRES, IMATGES... ...................................................... 57 9. Fonts gràfiques i periodístiques ................................................................................................. 59 9.1. Els arxius de premsa escrita ...................................................................................................... 59

9.2. Els registres de la memòria o registres històrics ....................................................................... 60 El registre civil .................................................................................................................................... 60 Fonts religioses .................................................................................................................................. 61 Fonts notarials ................................................................................................................................... 61 Els municipis ...................................................................................................................................... 62 Els arxius particulars .......................................................................................................................... 63 Les institucions assistencials .............................................................................................................. 63 10. Instruments de recollida de dades ........................................................................................ 63 11. Les enquestes i entrevistes en profunditat ............................................................................ 64 11.1. Els qüestionaris ..................................................................................................................... 64 Avantatges del qüestionari com a mètode: ....................................................................................... 65 Inconvenients: ................................................................................................................................... 65 Què cal fer? ....................................................................................................................................... 66 11.2. Entrevistes. ........................................................................................................................... 69 Modalitats: ........................................................................................................................................ 69 Avantatges de l'entrevista com a mètode: ........................................................................................ 69 Inconvenients a evitar: ...................................................................................................................... 69 Què cal fer: ........................................................................................................................................ 70 12. L'observació. .......................................................................................................................... 72 Modalitats. ........................................................................................................................................ 72 Avantatges de l'observació com a mètode de recerca: ..................................................................... 72 Inconvenients possibles: .................................................................................................................... 73 Què cal fer: ........................................................................................................................................ 73 13. Estudi de casos ....................................................................................................................... 74 Avantatges de l'estudi de cas com a mètode .................................................................................... 74 Possibles inconvenients ..................................................................................................................... 75 Què cal fer? ....................................................................................................................................... 75 13.1. Estudi de cas biogràfic .......................................................................................................... 75 Exemples ........................................................................................................................................... 76 13.2. Estudi de cas d’un fenomen, grup o institució social ........................................................... 77 Exemples: .......................................................................................................................................... 77 13.3. Genealogia i memòria familiar ............................................................................................. 77 Exemples: .......................................................................................................................................... 78 ARBRES GENEALÒGICS ...................................................................................................................... 78 14. Recerca experimental: el treball de laboratori i el treball de camp. ..................................... 78 14.1. Aspectes bàsics d’un experiment. ........................................................................................ 79 14.2. El control experimental ........................................................................................................ 80 Avantatges de l'experimentació com a mètode ................................................................................ 82 Inconvenients .................................................................................................................................... 82 15. La presentació. ....................................................................................................................... 84 15.1. Confecció del treball escrit. .................................................................................................. 84 15.2. Presentacions orals. ............................................................................................................. 84 16. Eines web que es poden fer servir: ........................................................................................ 85 Bibliografia. ........................................................................................................................................ 87

1. Introducció a la matèria 1.1. Introducció En aquests materials trobareu el primer principi de tota recerca, el fet de COMPARTIR el coneixement i el segon principi, aprofitar tot allò que ja està DESCOBERT per assentar les bases de les noves recerques que, de ben segur, fareu al llarg de tota la vostra vida... Cal tenir un bon director per fer una bona recerca! També vull citar les fonts, que són en principi tos els llibres d’Investigació que es fan servir tant en l’àmbit social com l’experimental i en particular en Educació: I d’altres llibres que he fet servir per la part d’Iniciativa, Treball en equip i Emprenedoria: Gray, Brown i Macanufo (2012) Gamestorming. O'Reilly Media:Sevastopol i Clark (2012) Tu modelo de negocio. Ed. Deusto: Barcelona, a més de Roam (2012) Tu mundo en una servilleta Gestión 2000:Barcelona i Bla, bla, bla, Gestión 2000:Barcelona, llibres dels quals he extret una bona part dels exercicis nous per tal de no repetir tots els que es van treballar el curs passat. Per finalitzar el curs serà gestionat pels docents amb el Google Classroom que permet controlar millor els lliuraments dels exercicis. De cara als Projectes de Recerca ja us ho establirà cada tutor/a de Projecte de Recerca (PdR) jo demanaré una site amb el desenvolupament de tot el treball, si pot ser amb el Drive de Google i compartit amb el vostre tutor/a –com explica als apunts – i els diferents exercicis que complementen el PdR. Cada tutor/a de PdR us anirà demanant el que quedem a cada reunió per poder puntuar la rúbrica amb l’alumnat sota la seva direcció. Què és la competència digital?

Imatge 1: Competència digital. Font: XTEC

Com veieu és l’ús de diverses fonts d’informació diferents suports que engloba tota una sèrie d’habilitats i requereix el domini de la comunicació. Molts cops es diu que és un llenguatge més el llenguatge digital que se suma a la comunicació oral i escrita en diferents llengües i al saber matemàtic com el tercer eix.

El seu desglossament en les quatre dimensions que engloben les 11 competències bàsiques digitals és:

Imatge 2: Dimensions de la CB Digital. Font: XTEC.

En el cas de la Dimensió Instruments i Aplicacions farem i avaluarem les competències 2 i 3, en la Dimensió Tractament de la Informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge les farem totes, de la 4 a la 6 donat que desenvoluparen un grup la vostra site. La dimensió Comunicació interpresonal i col·laboració la fareu també sencera ja que serà la base del vostre propi Projecte i en el cas de la Dimensió de la Ciutadania, civisme i Identitat Digital cap d’elles tot i que veurem una pinzellada i els aspectes a tenir en compte. És convenient establir fites d’avaluació del projecte de recerca, per la qual cosa el primer que haureu de fer un cop comenci –ja que al llarg del primer trimestre el que farem és treballar dos temes el fet de formular preguntes, hipòtesis (derivades de les preguntes amb resposta coneguda, o no?)... i el treball en equip– serà planificar el vostre projecte temporalment.

Així els directors dels projectes podrem vetllar i veure la vostra participació individualment i al llarg del procés reconduir, en cas necessari, dinàmiques no desitjades o regular aprenentatges mitjançant una avaluació formativa i obtenir informació per poder emetre un judici personal sobre el nivell de domini de la competència al final de l’etapa. Convé tenir en compte que és fàcil fer un seguiment individual de les intervencions dels diferents membres ja que, en moltes eines col·laboratives, les intervencions hi queden registrades, sobretot això ho heu de tenir present per no fer bajanades que no toquen en documents compartits, treballs compartits.... L’equip docent de 4t és qui ha fixat ja els ítems d’avaluació del grup en les propostes dels objectius i heu de ser curosos per arribar en finalitzar el projecte de recerca a un assoliment excel·lent de la vostra feina.

1.2.Competències i criteris de la matèria L’adquisició de les competències bàsiques de l’àmbit de la tecnologia de la informació i la comunicació demana maneres específiques de treballar que en potenciïn el seu desenvolupament. Competència

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Nivell 4

2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia, tractament de dades numèriques per a la producció de documents. 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adient per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.

1. No elabora documents es limita a copiar i enganxar, no crea res.

2. Elabora documents fent ús de les funcions més bàsiques.

3. Elabora documents fent ús de les funcions estàndards.

4. Elabora documents complexos, tot utilitzant les funcions estàndards i altres segons les necessitats.

1. No realitza cap producció, es limita a copiar el que troba sense fer res més.

2. Realitza produccions multimèdia senzilles a partir de materials propis o aliens, tot aplicant-hi les funcions bàsiques dels programes. 2. Realitzar cerques, valorar la informació obtinguda per diverses fonts i seleccionar-la de manera adequada.

3. Realitza produccions multimèdia elaborades.

4. Realitza produccions multimèdia usant funcions complexes.

2. Realitzar cerques avançades, valorar críticament la informació obtinguda per diverses fonts i seleccionar-la de manera adequada.

5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals. 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

1. No tracta cap tipus d’informació.

1. Organitzar i construir nou coneixement tot utilitzant instruments digitals genèrics.

1. No organitza ni usa les eines digitals, només està davant l’ordinador fent tasques personals.

.1. Organitzar i usar, de manera pautada, un entorn personal d’aprenentatge, que inclogui el dossier personal d’aprenentatge, utilitzant aplicacions bàsiques de cerca i creació, i de comunicació.

2. Organitzar i construir nou coneixement tot utilitzant instruments digitals específics, mitjançant les seves opcions bàsiques. 2. Organitzar i usar, de manera autònoma, un entorn personal d’aprenentatge, que inclogui el dossier personal d’aprenentatge, utilitzant aplicacions bàsiques de cerca i creació i, amb l’ajut d’un tutorial, realitzar sistemes d’intercanvi de comunicació.

3. Realitzar cerques avançades i dinàmiques en diversos contextos, valorar críticament la informació obtinguda per diverses fonts i seleccionar-la de manera adequada. 3. Organitzar i construir nou coneixement combinant diversos instruments digitals i emprant les opcions bàsiques d’instruments específics. .3. Organitzar, usar i configurar, de manera autònoma amb criteri propi, un entorn personal d’aprenentatge, que inclogui el dossier personal d’aprenentatge, utilitzant aplicacions avançades de cerca, i aplicacions estàndards de creació i de sistemes d’intercanvi de comunicació.

1. No treballa amb la informació que troba la copia literalment.

7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.

1. No participa amb el grup, no es comunica amb el professorat...

1. Comunicar-se i publicar a través dels sistemes digitals de comunicació més habituals.

2. Gestionar sistemes comunicatius interpersonals per comunicar-se i publicarhi amb criteris d’adequació.

3. Organitzar i gestionar sistemes comunicatius interpersonals per comunicar-se i publicarhi amb criteris d’adequació.

8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

1. No realitza cap activitat en grup usant el Google Educatiu.

1. Participar en activitats col·laboratives en entorns virtuals usant les seves funcionalitats elementals.

2. Participar i desenvolupar activitats col·laboratives tot seleccionant les eines bàsiques més convenients en cada cas.

3. Participar, desenvolupar, organitzar i gestionar un entorn de treball col·laboratiu, i realitzarhi activitats col·laboratives.

A més a més de cara al treball en equip i el fet d’establir abans de començar hipòtesi, preguntes, objectius... es valorarà: Competència

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Nivell 4

Llegeix i comprèn la informació de cada exercici. Analitza la informació

1. No s’ho mira i no li interessa.

2. Llegeix però no compren totes les idees. 2. identifica la qüestió, fa la feina sense desestimar informació...

3. Llegeix, comprèn i raona.

Treballa de forma autònoma.

1. No treballa de forma autònoma.

3. Treballa però demana ajuda.

Participa en l’elaboració de les solucions en grup. S’integra i contribueix al treball del grup (exercicis: ) Comunica la solució correcta.

1. No participa.

2. Fa les tasques encomanades seguint les indicacions. 2. Participa però poc. 2. Respecte les idees dels altres, mostra interès.

3. participa i mostra interès i aporta informació.

4. llegeix, comprèn, raona, interpreta i resol. 4. Amplifica la qüestió, cerca més dades per aportar la solució i ho expressa de manera clara, sintètica i coherent. 4. Treballa amb autonomia i aporta solucions (iniciativa). 4. Aporta idees, pot coordinar el treball o el resultat final... 4. Aporta idees al treball en grup.

2. Comunica la solució correcta nua d’explicació.

3. Comunica la solució correcta però de forma incompleta.

Treball en grup; flexibilitat, paciència, escolta, responsabilitat, amabilitat, generositat, capacitat de conciliació Pregunta general i derivades

1. No desenvolupa les actituds i habilitats per treballar en grup.

2. Cal formular-la millor, se'n poden derivar altres però no es pot plantejar una hipòtesi

3. Està ben formulada, se'n poden derivar altres i es pot plantejar la hipòtesi

1. Expressa només les dades sense resumir o sense sintetitzar (depèn del problema)

1. No s’integra al treball del grup ni mostra cap interès, va a la seva. 1. No comunica cap solució o expressa una que resulta del tot arbitrària, allunyada...

1. No està ben formulada i no se'n pot derivar cap altre

3. Identifica la qüestió, respon amb les dades rellevants, fa la feina.

3. Participa, aporta idees...

4. Comunica la solució correcta acompanyada de l’explicació i el concepte a que fa referència en el context del problema. 2. Desenvolupa 3. Desenvolupa les 4. Desenvolupa les algunes de les actituds i habilitats actituds i habilitats actituds i habilitats per treballar per treballar per treballar en grup. en grup en grup . anant més enllà creant un bon clima de treball. 4. Està ben formulada i se'n pot derivar la hipòtesi

1.3.Infografia de les competències bàsiques en l’àmbit digital

2. El portafoli personal i grupal. El portafoli digital és un dossier evolutiu que recull documents digitals que descriuen i il·lustren l'itinerari, l'experiència i les competències de l’alumnat que s’han generat al llarg de tot el curs acadèmic. En el nostre cas tindrà el format de pàgina web amb dos apartats: • •

Presentació del vostre portafoli, el disseny el feu vosaltres i pot canviar al llarg del primer trimestre però no anant més enllà del mes de gener. Diari de les activitats realitzades amb el grup un cop engegat el PdR i formats els grups i compartit amb el/la tutor/a del PdR i amb els components del grup. Les activitats seran la planificació, el dossier i presentació del treball, l’índex provisional... que també perquè jo pugui corregir-ho haureu de penjar en el Classroom d’eines de recerca de la vostra classe.

EXERCICI XX El primer exercici que fareu en el segon trimestre o en acabar el primer trimestre serà la creació del portafoli. Per fer-lo cal obrir el google Educatiu, anar a sites i crear un portafolis que s’ha de dir: Portafolis –nom del PdR– cognom–curs–components.

3. Com fer una recerca EXERCICI 1 Potser hem començat ja a fer-nos preguntes i potser caldria aprofundir més amb el significat de la matèria, per tant, us proposo, davant l’ordinador cercar el següent: • • • •

Troba el màxim de sinònims d’eina. Cerca la definició de recerca i/o investigació. Quina és la traducció del mot recerca i/o investigació. Quin és l’origen del mot recerca i/o investigació.

Abans de començar l’assignatura vull que mireu dues fotografies i penseu que esteu en les èpoques anteriors a Galileu Galilei:

Imatge 3: Terra quadrada i rodona. Font: Santos, 2011; Apollo 17, 1972.

“Galileo Galilei, conegut als Països Catalans com Galileu (15 de febrer de 1564-8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria Heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. EXERCICI 2 Quines eren les hipòtesi de cada imatge que hem vist? Quines eren les seves preguntes o els seus objectius? Plantejament o forma de resoldre-ho: I, p, P –formulació de diferents hipòtesi individual, amb el company i en grup a la pissarra tipus pluja d’idees, o també amb google apps, tractament de texts compartit en g-p i arribar a conclusions. S’han de compartir els documents fets al Classroom. La penja un i posa el nom dels col·laboradors (normalment a tots i totes us posarem la mateixa nota). De vegades a Galileu Galilei se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el "pare de la física moderna1" el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking diu "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna" (Wikipedia, 2011). Encara que, la veritable discussió la varen tenir entre les teories de Ptolomeu i Copèrnic, com suposo que ja haureu deduït en fer la prova inicial: “Claudi Ptolemeu (en grec antic: Κλαύδιος Πτολεµαίος, Klaudios Ptolemaios); Circa 85Circa 165, altres autors diuen c. 100-c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec egipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu...Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom i hereu de la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil,... creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles, giraven al seu voltant ” Wikipedia (2011) –teoria geocèntrica. “Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom

Imatge 4: Concepcions de la Terra. Font: Santos, 2011.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei - cite_note-Einstein-5

a formular un àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'univers. El seu llibre, “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani publicat el 1543, just abans de la seva mort, és...el punt de partida de la moderna astronomia. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina...sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic i establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores” (Wikipedia, 2010) –teoria heliocèntrica. Per tant, haurem de diferenciar entre la veritat, i el Projecte de Recerca que fareu. Michel Foucault (1926-1984) va dir que la veritat més que estar al nivell dels signes i les significacions, té ha veure amb les polítiques dels enunciats (entenem les polítiques com les diferents línies a seguir donat un determinat enunciat o hipòtesi i ara ja hem solucionat la prova inicial). La veritat no depèn tant d’un “canvi de contingut – refutació d’antics errors, formulació de noves veritats –, no és tampoc una alteració de la forma teòrica – renovació del paradigma (marc sobre la manera de pensar i fer), modificació dels conjunts sistemàtics – el que està en joc, és el que regeix els enunciats....el que constitueix un conjunt de proposicions acceptables científicament i susceptibles de ser verificades o invalidades mitjançant procediments científic....problema de política de l’enunciat científic” ”(Foucault, 1999, p.188) La conclusió és que per fer qualsevol recerca cal primer de tot tenir clara la hipòtesi de partida, tenir clars els objectius, les preguntes a fer i així començar perfectament la investigació.

4. Apartats d’una recerca o investigació Qualsevol PdR haurà de contenir el següents apartats: •

•

Marc teòric: coneixements fins el moment actual del nostre camp d’investigació. Imatge 5: Què és què? Font: Tonucci, 1975 Delimitació del problema:

Hipòtesi i/o objectius Preguntes Establiment de les metodologies de la investigació i dels instruments que es faran servir o Comprovació i comparació amb la delimitació del problema (hp o obj) o Acceptació o refutació. Marc metodològic: coneixements realitzats al llarg de les fases de comprovació, comparació, acceptació o refutació. Conclusions (que poden formar part del marc metodològic). Comunicació i difusió de la recerca. o o o

• • •

4.1.

El marc teòric.

Elaborar un marc teòric vol dir llegir i ordenar el material bibliogràfic de referència sobre la qüestió a estudiar (llibres, revistes especialitzades, etc.). Es tracta d’un apropament a la bibliografia que ha de permetre que us situeu en el tema i manejar els conceptes fonamentals que us permetran interpretar posteriorment les dades. No es tracta que llegiu 20 llibres sobre la “pesca en el Llobregat” de diferents autors, es tracta de trobar un conjunt de lectures mínimes imprescindibles –llibres, articles en revistes especialitzades, webs...– que us permetin adquirir els coneixements bàsics per moure ‘us en aquell camp que voleu investigar i saber en quina direcció podeu trobar les respostes. El treball d’aclariment teòric ha de començar amb la revisió i ruptura amb els prejudicis i falses evidències que creen en nosaltres la il·lusió que ja entenem les coses perquè ja disposem dels instruments conceptuals necessaris. “NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES” Ara bé Sòcrates, l'autor, és famós pel fet que va crear la maièutica que és el mètode inductiu que li permetia portar a l’alumnat a la resolució de problemes que es plantejaven per mitjà d’hàbils preguntes amb les quals la lògica il·luminava l’enteniment, per tant, una bona pregunta guiarà perfectament a una bona recerca. El pes i la naturalesa del marc teòric és molt variable i dependrà de cada treball. La majoria dels estudiants, sobretot d'ESO, no troben cap afinitat –bé, troben algunes– amb tot el conjunt de matèries que fan, no troben la matèria de la seva vida –ja que normalment tot està idealitzat, per tant el primer pas serà– conèixer bé com és un mateix, per tant farem un parell d'exercicis que ens portaran a reflexionar sobre la nostra infantesa, els nostres amics/col·legues i que és el que més ens agrada fer. Aquest serà el nostre personal i intransferible marc teòric. EXERCICI 3 Normalment els treballs somiats es creen, no es troben, per tant no se solen trobar amb els mitjans tradicionals. El primer pas és conèixer bé a un mateix. De quin color és el teu paracaigudes? Imatge 6: Roda de la vida. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012

Haurem de fer una introspecció i reflexionar sobre nosaltres de forma positiva, sent el primer exercici la resolució de la roda de la vida. Tenim molts punts a desenvolupar, per exemple, forma física/salut, carrera professional/estudis, riquesa desitjada/diners desitjats, creixement personal, nivell d’autoestima/espiritual, diversió/oci, amor/o no, amics/família, entorn físic/llar, habitació per fer la feina, estil de vida... Heu d’escollir els 8 que creieu principals i posar-los sobre la roda.

Imatge 7: Continuació roda de la vida i comentaris. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012.

Un segon pas és pintar, si, pintar, indicant el teu nivell de satisfacció amb les diferents categories que heu escollit, fent una marca en els radis del segment i indicant el centre gens satisfet i el perímetre totalment satisfet, desprès uniu les marques i coloreu el centre. Un cercle totalment acolorit vol dur que esteu totalment satisfet mentre que si està parcialment acolorit indicarà quines parts necessiten mes atenció. Ara, només cal que penseu en quines tasques us fan “volar coloms” és a dir, aquelles activitats – jocs, aficions, esports, matèries – que feu lliurament sense necessitat que algú us ordeni ferles. Anota-ho al costat del cercle. Ara responent a la frase de George Kinder “ Tots portem dins una ànsia secreta... que a mesura que passa el temps i la vida es converteix en un pesar secret, i és diferent per tots... cal que tots nosaltres portem allò que duiem tancat al cor a ser real” intenta lligar allò que t’agrada amb el cercle. L’apartat final, consisteix en agafar un munt de papers i anotar en ells Qui soc? I en cada un anotar un rol que acompliu, acomplerts els rols, torneu al primer full i podeu escriure aquells trets que us agraden de cada rol (tot es fa amb documents de google). I arribar a conclusions de com sou! Un cop fet cal que el pengeu al Classroom.

Imatge 8: Rols i característiques. Font: Adaptació pròpia de Clark 2012.

4.2.El marc metodològic: recollida i tractament de la informació. Ja des del moment de la primera planificació d'un treball caldrà que us enfronteu amb la qüestió bàsica de pensar quina mena d'informació necessiteu per abordar el problema, d'on treure aquesta informació i a quin tractament en fareu. Evidentment durant el transcurs del treball això s'anirà modificant en funció de la realitat i les dificultats amb que us trobeu, però és essencial considerar-ho des de l'inici entre altres raons perquè aquí és on es determinen els procediments i tècniques que haureu de posar en joc i en l'aplicació de les quals sereu avaluats. Podeu fer un cronograma destinant el temps a cada tasca a fer. Com ja us he comentat la planificació no la fareu fins tenir els grups fets!

4.3.Les conclusions. Les conclusions tenen el caràcter d’un resum o síntesi de resultats en què s’espera que exposeu sintèticament allò que heu fet i fins on heu arribat, però també és necessari fer una valoració del propi procés de recerca i analitzar les causes dels seus èxits, fracassos i limitacions. Seria desitjable també que s’anés una mica més enllà de la mera exposició objectiva de resultats, que s’entrés en el terreny de la reflexió personal sobre les conseqüències pràctiques o sobre possibles implicacions generals i extrapolacions dels resultats obtinguts. En aquest cas, és imprescindible explicitar que es tracta precisament de consideracions personals que no es desprenen directament dels resultats de la recerca. Aquestes són algunes de les qüestions que poden orientar la redacció de l’apartat de conclusions: • • •

• • •

Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts. Valoració dels resultats: per què és important o significatiu allò que s’ha trobat o aconseguit? Valoració de l’estratègia metodològica: s’ha pogut respondre satisfactòriament la pregunta inicial de forma completa o parcial? S’han assolit els objectius proposats? Fins on s’ha arribat i per què? Obstacles i problemes que puguin haver aparegut durant la recerca, com han influït i com s’han intentat resoldre. Prospectiva: com es podria prosseguir o refer la recerca per tal de millorar-la o fer-la avançar? Valoració personal de tot el procés de recerca i del què s’ha après. Extrapolacions possibles dels resultats a d’altres àmbits, conseqüències pràctiques ... , explicitant clarament si es tracta de conclusions personals que no es deriven directament dels resultats del treball.

5. Raons per fer una recerca, hipòtesi,... , què, qui, com i per a què? Abans de fer una recerca, una investigació… prendre una decisió cal i és necessari ordre.

• •

Què és l'ordre?? Alguna cosa a la que no estem mai acostumats??

Bé, en el cas d’una recerca aquest ordre és una guia que conté una planificació que serveix per desenvolupar-la i que en la majoria dels casos segueix un esquema. Totes les planificacions i guies serveixen de "plantilla" ja que després de ben segur que allò que hem planificat no s'acomplirà. Raons del destí??? Per tant, suposo que és fàcil primer de tot elegir un tema però no... encara no toca. Hauríeu de pensar ara en qualsevol moment de la vostra vida en el qual heu escollit entre dos o més opcions, la raó és que abans d'escollir el tema vull que reflexioneu, penseu en un moment passat i mireu si vàreu seguir els passos, si vàreu pensar en alguna cosa que us va fer Imatge 9: Procés d'investigació simple escollir una opció, la raó, i que no sigui decidir entre una hamburguesa i un plat d'amanida que començarem a parlar de règims, de preocupacions, d’etilismes o de com em veig i com em veuen. EXERCICI 4 Quin objectiu/hipòtesi us vau marcar? Hi havia alguna qüestió que en derivava? Plantejament o forma de resoldre-ho: I, p, P –formulació de diferents hipòtesi individual, amb el company i en grup de 4, agrupació per objectius comuns. Es necessita pauta i DIN A-3 o google documents. Cada dia tots rebem milions d'estímuls que ens generen un munt d'emocions, des de l'alegria fins a la tristesa, passant per la por, l'ira... Si heu vist Inside Out -del revés- ja sabeu de què parlo. Un projecte, qualsevol treball de classe normalment té implícit el fer de fer-se una o més preguntes per trobar les seves respostes que a vegades ja coneixem abans de començar però a les quals hem d'afegir alguna cosa nostra, li donem un toc personal. Quan ens formulem una pregunta i ja sabem la resposta es parla d'hipòtesi. Un exemple de pregunta a fer seria: A quina velocitat circulen els cotxes per la vorera de l'esquerra a l'autopista del Garraf. Però com podríem plantejar la resposta abans que la pregunta seria una hipòtesi del tipus: la velocitat dels cotxes que circulen per la vorera de l'esquerra de l'autopista del Garraf ho fan a més velocitat de la permesa. Tot i ser molt simplista ja que normalment ens fem preguntes en ciències socials i formulem hipòtesi per les ciències experimentals i no sempre es compleixen és una bona manera de començar. La veritat és que no es poden derivar preguntes de les hipòtesis i quan aquesta no és certa només podem dir que no es compleix però no podem dir que no!!)

5.1.Hipòtesi Una hipòtesi és una proposició acceptable que s'ha fet a través de la recollida d'informació i dades, encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica.

• • • •

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o no científicament per mitjà d'un experiment o de l'observació. Una proposició que ha estat comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic desenvolupat durant el segle XX.

Una hipòtesi pot usar-se com una proposta provisional o pot ser una predicció que ha de ser verificada. En el primer cas, el nivell de veracitat que s'atorga a una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi i per tant parlarem de procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés pot realitzar-se mitjançant confirmació (per a les hipòtesis universals) o mitjançant verificació (per a les hipòtesis existencials). És molt semblant establir hipòtesi a establir preguntes ja que una hipòtesi és una pregunta de la qual sospitem la resposta. Exemple: •

Com han evolucionat les alçades dels gratacels a Nova York al llarg del segle XX?

El treball serà visitar (virtualment) gratacels de les diferents èpoques del segle XX a NY. •

Em sembla que a mesura que ha avançat el segle XX l’alçada dels gratacels a NY ha augmentat.

Aquesta afirmació seria una possible resposta a la pregunta i ens donaria un treball similar tot que mentre que la resposta a la primera pregunta només és la resposta en el segon cas haurem de dir si és certa o no i si és certa en quina mesura. Després de formular un problema, l'investigador enuncia la hipòtesi, que orientarà el procés i permetrà arribar a conclusions concretes del projecte que just acaba de començar.

Tota hipòtesi constitueix, un judici o proposició, una afirmació o una negació d'alguna cosa. No obstant això, és un judici de caràcter especial. • Les hipòtesis són proposicions provisionals i exploratòries i, per tant, el seu valor de veracitat o falsedat depèn críticament de les proves empíriques disponibles. En aquest sentit, la replicabilitat dels resultats és fonamental per confirmar una hipòtesi com a •

Imatge 10: Gratacels (Thorton, M, 2005)

• •

solució d'un problema. La hipòtesi d'investigació és l'element que condiciona el disseny de la investigació i respon provisionalment al problema, veritable motor de la investigació. Una hipòtesi es considera explicació i per tant pren cos com a element fonamental d'una teoria científica, quan el coneixement existent en l'àrea permet formular prediccions raonables sobre la relació de dos o més elements o variables i és verificable amb l'estadística.

Aquesta hipòtesi indica el tipus de relació que s'espera trobar: • • • •

Descriu alguna o algunes propietats de la relació entre A i B. El primer element A és la causa del segon B. Quan es presenta això, A llavors passa allò, B. Quan això sí, A, llavors allò no, B.

Perquè sigui admesa com a cos de coneixement científic, la hipòtesi ha de poder establir una quantificació determinada o una proporció matemàtica que permeti la seva verificació estadística.

Una hipòtesi ha d'incloure: • • •

Unitats d’observació: subjectes o objectes que es vol estudiar. Variables: atributs mesurables dels quals podem establir indicadors, per exemple edat, temps... Direcció de la relació: expectatives i intuïcions sobre el problema d’estudi.

Segons la relació que formula la hipòtesi, se sol distingir entre variables independents (causes, factor desencadenant) i variables dependents (efectes, conseqüència). El factor desencadenant (variable independent) se sol produir espontàniament en les investigacions que es basen en l’observació; en canvi, en les experimentals és manipulat per l’investigador. D’altra banda, la variable dependent varia d’acord amb els canvis o modificacions de la variable independent. Per tant podem dir que les hipòtesi són constituïdes per proposicions condicionals, com si parléssim d'una equació ja que afirmen com a vertader la condició que un altre enunciat ho sigui:

“Si A, aleshores B” Com a eina metodològica, la hipòtesi explica o prediu la relació entre dues o més variables i es formula en una proposició simple. Les proposicions simples són oracions que transmeten una única idea. S’expressen a través d’enunciats o oracions declaratives. A diferència de la pregunta, que expressa dubte o incertesa, la hipòtesi expressa una resposta, tot i que provisional, al problema d’investigació. Per això s’enuncia en forma declarativa. Només les oracions declaratives transmeten una proposició, que pot ser una afirmació verdadera o falsa. L’oració declarativa ha de tenir subjecte (cosa sobre la qual afirmem o neguem alguna cosa), verb (acció o estat del subjecte) i predicat (allò que s’afirma o nega del subjecte).

Galileu és considerat el creador del mètode experimental hipotètic-deductiu del qual resulta l’ús conscient de les hipòtesi i la seva inserció en el món de la recerca. En els seus escrits Dialogo sopra i due masimi i sistemi del mondo i Discorsi et dimostrazioni matematiche intorno a due nuve scienze reprodueix les successives etapes en: 1. Observació o delimitació del problema a partir del qual establir el marc teòric (ja en parlarem). 2. Formulació d’una hipòtesi explicativa 3. Desenvolupament de conseqüències o preguntes. 4. Investigació. Nosaltres li diríem a les etapes 3 i 4 comprovació empírica, comparació amb el context i acceptació refutació i comunicació i difusió de la recerca. Una hipòtesi ben formulada ha de ser: •

Clara: no ha de contenir paraules ambigües o poc definides. Els diversos components s’han de definir amb termes clars i concrets. Els termes abstractes, sense referents empírics o valoratius no són adequats, perquè no podran comprovar-se objectivament. Verificable. Les variables s’han de definir de manera operacional, és a dir, de manera que es puguin mesurar i controlar, per tal que altres investigadors puguin refutar o corroborar la investigació. Per tant, tota hipòtesi, en el camp de la investigació científica, ha d’estar subjecta a referències i a una contrastació empírica. Objectiva. No poden incloure judicis de valor, del tipus "tal element o condició és millor o pitjor que tal altra", sinó plantejar objectivament el que l’investigador postula que passa en realitat. Comprovable. La hipòtesi s’ha de poder comprovar amb els recursos i les tècniques d’investigació disponibles. Aquesta comprovació empírica pot basar-se en dades recollides amb diversos mètodes: testimoni de protagonistes, documents, citacions textuals, càlculs matemàtics, operacions de laboratori... Per exemple, en una recerca de sociologia empírica s’utilitza entrevistes i qüestionaris a mostres de subjectes; una recerca historiogràfica es basa en l’anàlisi de documents, en ciències naturals es fan experiments... Pertinent, tant pel que fa al fenomen que estudia com al cos teòric que la sosté. D’una banda, ha de referir-se a aspectes de la realitat que no han estat investigats, ja que un objectiu de l’activitat científica és la producció de nou coneixement. De l’altra, s’ha de basar en el coneixement científic ja comprovat i prendre’l com a punt de partida per analitzar-ne les dades. Ben enunciada. La forma sintàctica de la hipòtesi és la d’una proposició simple. En cap cas ha de tenir forma d’interrogant, exclamació, prescripció o desig.

•

Un cop identificat el problema i expressada la hipòtesi, s’ha d’organitzar un experiment per comprovar-ne la validesa. Caldrà fer el que anomenem una deducció. En la deducció, l’experiment es clarifica: hi ha una acció i el resultat esperat. Si el resultat de l’experiment és el que havíem previst, haurem comprovat que la hipòtesi funciona.

Si el resultat de l’experiment coincideix amb l'esperat, podrem afirmar que la hipòtesi funciona, si el resultat s’oposa a les nostres previsions, caldrà tornar a formular o canviar la hipòtesi inicial. Convé distingir els resultats de les conclusions, perquè es tracta de coses ben diferents. Les conclusions (com ja hem vist) són una interpretació que fan una o més persones dels resultats, i depenen, per tant, de les seves idees i dels seus coneixements. Uns mateixos resultats poden ser entesos de moltes maneres per persones diferents. EXERCICI 5 De la notícia que teniu a les mans, creeu un document amb google i..... 1. 2. 3. 4. 5.

Copieu el titular escollit Generem entre tota la classe diferents tipus de pregunta que ens suggereixi aquest titular (G) Discutim quines creiem més adients. (g) Comprovem que responen a elles, per això cal llegir la notícia en la seva totalitat. Conclusió a la qual arribeu.

Material necessari: documents de Google EXERCICI 6 (voluntari) D’un diari copieu tres titulars variats que us cridin l’atenció (ha de tractar-se d’oracions construïdes amb verb, de tipus asseveratiu). Un cop copiades trieu-ne per consens aquella que agrada a la majoria i que pot tenir més èxit per fer l’activitat. Formuleu 10 preguntes variades segons l’anàlisi que acabem de fer. (p, g) Material necessari: documents de Google Perquè sigui admesa com a cos de coneixement científic, la hipòtesi ha de poder establir una quantificació determinada o una proporció matemàtica que permeti la seva verificació estadística. La meva hipòtesi "LES VAQUES VOLEN!!" mai serà acceptable per que mai ho podrem comprovar!

5.2.Preguntes empíriques

Imatge 11: Vaca volant Font: naukas.com

Les preguntes empíriques són aquelles que es responen sobretot mitjançant la determinació de fets. Per respondre-les hem d’esbrinar els fets rellevants per experiència personal, per recerca o per un altre mitjà. Optem a aquest tipus de preguntes quan necessitem coneixement sobre el món i com funcionen les coses dins el món. És a partir del segle XIX quan s'elabora un mètode d'estudi de la realitat social, de tipus empíric o positiu –seguint la terminologia d'A.Comte.

La investigació dels fets, és a dir, allò que anomenem investigació empírica, s’ocupa de COM PASSEN LES COSES. Tanmateix, no tan sols consisteix en recopilar dades i fets, independentment de si són o semblen ser importants i interessants. Sempre cal interpretar allò que signifiquen, i per tal de fer-ho hem d’aprendre a plantejar PREGUNTES TEÒRIQUES. Durant els Jocs Olímpics d'estiu de Moscou l'entenador de l'equip de natació britànic volia que la temperatura de l'aigua de la piscina es mantingués a una temperatura constant (24ºC). Afirmava que una diferència de temperatura de només 2ºC podia influir en la velocitat dels seus nedadors. Si s'hagués de fer una recerca per si la reclamació de l'entrenador és pertinent o no, quina pregunta hauríem de plantejar? 1.- Influeix la temperatura de l'aigua en la velocitat dels nedadors? 2.- És possible mantenir constant la temperatura de l'aigua? 3.- Una diferència de dos graus en la temperatura de l'aigua fa variar la velocitat dels nedadors?

Hi ha molts investigadors que treballen amb preguntes empíriques, però el seu treball no serà molt revelador si la seva investigació no està guiada per un cert coneixement teòric. Encara que sembli una trivialitat, una bona pregunta científica és aquella que és susceptible d’obtenir una resposta, és a dir, que és abordable, els criteris de pertinença –autèntic problema, claredat – precisió i acotació de la pregunta, viabilitat i realisme han de ser proporcionals a vosaltres mateixos.

Un cop decidida la qüestió inicial de la 4.- A quina temperatura és més elevada la velocitat dels vostra anàlisi, comprovant que està ben nedadors? acotada, heu de plantejar algunes qüestions relacionades que us ajudin a Imatge 12: Qüestió inicial i derivades. Font Xtec. identificar els factors que puguin influir en el procés d'investigació. Com no existeix una sola forma "correcta" de definir un problema, tindrem més d'una variable que considerar. Si la ciència ens diu que la investigació o recerca no és més que la utilització de mètodes sistemàtics d’investigació empírica, anàlisi de dades, elaboració teòrica i valoració lògica d’arguments per tal de desenvolupar un cos de coneixement sobre una determinada matèria llavors no és més que una empresa científica que comporta l’aplicació de mètodes sistemàtics d’investigació empírica, l’anàlisi de dades i la valoració de teories segons les proves existents i amb un argument lògic. Tot i així quan ho fem des d’una vessant social estem estudiant els éssers humans, observant els fenomen del món físic. A diferència dels objectes de la naturalesa, les persones són éssers conscients que donen sentit i finalitat a allò que fan. Ni tan sols podem descriure la vida social amb exactitud. Per exemple “descriure una mort com a suïcidi suposa saber què és el que la persona en qüestió pretenia. El suïcidi només pot produir-se quan un individu tracta deliberadament d’autodestruir-se. Si una persona es posa accidentalment davant d’un cotxe i mor, no es pot dir que hagi comès un suïcidi”.

EXERCICI 7 Parlem de sociologia, llegiu el següent text i contesta les preguntes següents: "Comencemos por la sociología de la Ilustración. En el siglo XVIII, y particularmente en Francia, se produjo un cambio de mentalidad que inaugura la llamada época contemporánea y que consiste fundamentalmente en percibir al hombre como perfectible mediante el instrumento de la razón. Esto se opone a la concepción teológica del hombre como un ángel caído. Sobre ella habían construido su poder el Estado y la Iglesia. El pensamiento de la Ilustración se caracteriza por los siguientes tres pasos. Es un pensamiento crítico-negativo en sentido de ser demoledor de la situación social en la que se produce. Es una ideología racional-científica en cuanto a que cree en unas leyes naturales inamovibles que igual que en el mundo físico existen en el mundo social. Por último es un pensamiento utópico-práctico que utiliza imágenes de sociedades lejanas como China o la India, en realidad desconocidas, para presentar como antinomia a las sociedades occidentales de su tiempo." Nuestra Sociedad. Introducción a la Sociología Ed. Vicens Vives. • • •

Quin és el canvi de mentalitat que es produí a França el segle XVIII? Què és el que caracteritza el pensament de la Il·lustració? Què en penses tu?

D'acord amb els criteris que ja coneixeu –interès, mesura, precisió...– digueu quines preguntes es podrien fer de tipus empíric i desprès de discutir-ho en petit grup les exposarem per tota la classe. Són prou adequades per a un treball les següents preguntes? Per què si? Per què no? • • • • • • • • • •

Quins són els gustos musicals dels joves del meu carrer? Quin impacte tenen les noves tecnologies (internet, telefonia mòbil, etc.)? Quina és la manera d’entendre l’esport que tenen els europeus per comparació amb la dels altres països? Com han canviat les modes durant els últims anys? Els amos exploten als treballadors? Quina és l’opinió dels espanyols sobre Catalunya? Per què va tenir lloc la guerra de Bòsnia? Quin és el futur de la religió catòlica? Què és la filosofia oriental? Som sexistes?

5.3.Les preguntes Les preguntes que ens hem de fer són: • • • •

Què? Qui? Com? També podem sumar el perquè, el per a qui, quantes...

Però en aquest apartat el que veurem és a grans trets les 3 preguntes més importants abans de començar el PdR.

5.3.1. Què? Contestar el què és escollir l’objecte del treball, aquest ha d’acomplir una sèrie de requisits, ja que no tots podem investigar el mateix i la temàtica, afeccions, interessos de cadascun de vosaltres són molt diversos, les pautes que donem ara, són factors a tenir en compte, òbviament poden haver-ne molts més. • •

Per exemple, que m'agrada?? A mi particularment la xocolata però el cert és que la meva tesi no va anar de Xocolata!!!! Tinc capacitat o estudis per fer un treball sobre la xocolata??? Siguem sincers, no!! Per tant, m'haig de preparar una carrera de química o de cuina per fer-ho? Millor canviar el tema i cercar un que estigui al meu abast. Però si segueixo amb la xocolata hauria de contestar a una sèrie de preguntes perquè el tema és tant ampli que m'hi podria passar la vida!! Haig de contestar qui, que, quan, com, per a què respecte a la meva tria i sobretot,

Pensar en si tinc estris, recursos, materials al meu abast (ja hi sé torna a sortir l'abast però és que és important en tot). Piñero (2001) ho resumeix en poquetes paraules: • • • •

• •

Despertar interès personal com per dedicar-hi molt temps. Tenir un interès científic o cultural en general. Ha d’expressar un autèntic problema científic, que admeti respostes concretes i objectives. Ha de ser precisa quan la tingueu podeu llegir-la als companys per comprovar si tots l’entenen exactament de la mateixa manera, en cas contrari torneu a formular la pregunta. Ha d’adequar-se a la mesura de les vostres possibilitats. Ha de ser viable des del punt de vista pràctic (disponibilitat de temps, proximitat i accessibilitat de les fonts d’informació, costos, ...).

EXERCICI 8 Visioneu el fragment inicial (10 minuts) de l’episodi Colònies industrials de la sèrie Sota Terra de TV3 i respon el següent qüestionari: • • • • • • •

Quin objectiu persegueix l’equip de recerca? Quines preguntes es van formulant al llarg de la recerca? Quins tipus de documents consulten? Quina hipòtesi fan? Per què? Quins professionals intervenen en la recerca? Quin creus que serà el resultat final? Com està organitzat el treball en equip?

Presenteu l’exercici al Classroom.

5.3.2. Qui? Aquesta resposta és clara, vosaltres. Però abans d'entrar en el vosaltres anem a analitzar més o menys (eh!!!) com som.

La finestra de Johari La finestra de Johari pretén il·lustrar el procés del «donar i rebre feedback, informació o com soc jo» i que ens pot servir en un primer moment per veure la confiança que es tenen els membres d’un grup. Potser l'esquema que ens ofereixen Joseph Luft i Harry Ingham, tal com apareix en la figura que es reprodueix, serveix d'ajuda per formarnos una idea de molts dels nostres comportaments, i potser també ens ofereixi alguna solució per fer front a les nostres dificultats en les relacions Imatge 13: La finestra de Joharí. Traducció pròpia al català.NF 2012 interpersonals, a classe, amb els companys de grup o fins i tot amb els amics i perquè fem de la nostra participació social en la comunitat una expansió realitzadora, tant per a nosaltres com per a aquells que viuen amb nosaltres. El model pot ser presentat també com una finestra de comunicació a través de la qual es donen o es reben informacions sobre un mateix i sobre els altres. Si prenem les quatre àrees o quadrants en sentit vertical (columnes) o en sentit horitzontal (files), les dues columnes representen el jo, i les dues franges representen el grup. La primera columna conté el que jo sé respecte de mi, la segona, el que desconec respecte de mi ; la franja superior conté el que els altres saben respecte del meu ; la franja inferior conté el que els altres desconeixen respecte de mi. I com veieu sempre hi ha una àrea desconeguda. Les informacions contingudes en aquestes franges i columnes no són estàtiques, sinó que es desplacen de un quadrant a un altre, en la mesura que varien dins del grup el grau de confiança recíproca i l'intercanvi d'informació. Com a resultat d'aquest moviment, la mida i el format de els respectius quadrants experimentaran altres tantes modificacions en l'interior de la finestra. Anant a veure més enllà cada àrea: •

Àrea lliure: El primer quadrant (espai superior esquerre) és l'únic clar i lliure. En ell es troben les experiències i les dades conegudes per la pròpia persona i per qui la envolten. És una àrea que es caracteritza per l'intercanvi lliure i obert d'informacions entre el jo i els altres. En ella, el comportament és públic i accessible a tots.

•

Àrea cega: A la part superior dreta aquesta zona conté informacions respecte del nostre jo que nosaltres ignorem, però que són conegudes pels altres. Per exemple: la nostra manera d'actuar, la nostra manera de parlar, el nostre estil de relació,... Àrea oculta (o privada): L'espai inferior esquerre, és a dir, l'àrea oculta per als altres, conté informacions que un mateix sap respecte de si, però que són desconegudes pel grup. Per exemple un noi al qual li agrada el Barça i viu a Madrid o a l'inrevés i just acaba d'aterrar en una nova classe no ho revelarà ja que sap que haurà d'assumir un risc. L'àrea desconeguda: El quadrant de la part inferior dreta representa aquells factors de la nostra personalitat dels que no som conscients i que també són desconeguts per a les persones que es relacionen amb nosaltres. És l'àrea de les nostres motivacions inconscients.

És en aquesta àrea desconeguda on donaríem pas a la creativitat, la imaginació, el pensament divergent... tot allò que formaria un artista o un emprenedor. Estarien aquelles inquietuds que ens farien tirar el projecte endavant, allò que sorgeix del dubte en un procés individual on intervé la intuïció i la memòria, el coneixement tàctic i l'explícit. Si assimilem que en plantejar la nostra hipòtesi o pregunta principal i en pensar com recollir les dades disponibles aquestes no ens permetran arribar a una solució del tipus dicotòmic SI/NO estarem davant fites difuses (que ja es tractaran) i per tant el problema quedarà resident en el nostre subconscient. (Recordeu la frase consulta-ho amb el coixí?). Serà la creativitat, la forma d'estimular-la o la "il·luminació" el quer ens permetrà trobar potser alguna alternativa abans no pensada. EXERCICI 9 Escull de la llista entre 5-6 característiques que tu consideris que són les que millor et representen. Capaç, fidel, hàbil, pacient, sensat, tolerant, digne, introvertit, poderós, sentimental, flexible, extravertit, amable, orgullós, tímid, audaç, enèrgic, erudit, tranquil, curiós, valent, amigable, organitzat, reflexiu, llest, generós, afectuós, relaxat, espontani, protector, feliç, madur, inquiet, simpàtic, alegre, atent, modest, sensible, tens, intel·ligent, idealista, nerviós, analític, animós, segur, independent, lògic, assertiu, savi, complex, enginyós, observador, cohibit, digne de confiança Dóna a triar a un grup de persones les 5-6 característiques que segons ells són les que millor et defineixen. A partir d'aquí, tu mateix pots construir la teva pròpia finestra de Johari : • • • •

Classifica com lliures aquells trets que tu has identificat i almenys una altra persona ha coincidit amb tu. Classifica com Cecs els trets que altres han assenyalat però tu no. Agrupa com Ocultes les característiques que tu has enumerat però que els altres no han reconegut en tu . La resta de trets posar-los en l'àrea Desconeguda. Es recullen en aquesta àrea per descart , no vol dir que necessàriament formin part del teu subconscient .

Si t'animes a fer aquest exercici, segurament descobriràs habilitats i punts forts que no sabies que tenies. Però si vols anar més enllà et convido a descobrir els trets més negatius fent el mateix amb la següent llista: Indiferent, mesquí, insegur, violent, tafaner, jactanciós, irrespectuós, irracional, feble, ingenu, temerari, avorrit, irresponsable, vulgar, distant, callat, ximple, dramàtic, irònic, pessimista, insensible, obscur, passiu, prepotent, rancorós, caòtic, hostil, egoista, manaire, tossut, immadur, ignorant, previsible, imprudent, xarlatà, fred, impacient, presumit, envejós, hipòcrita, covard, incompetent, tímid, deshonest, esquerp, cruel, poc fiable, desconfiat, tacany, sense sentit de l’humor, cínic, buit, mandrós, obsessiu. (AL CLASSROOM!!)

El treball en equip L'objectiu final és assolir un "equip de treball". Per aconseguir-ho cal exercitar, en un context temporal planificat, els trets fonamentals del treball en equip, entre els quals cal considerar els següents: • • • • • • • •

S'assoleixen de manera individual els objectius comuns al grup. Tots els membres tenen una actitud positiva i eviten la competitivitat i els conflictes. Tots els membres poden assolir qualsevol rol, incloent-hi la coordinació o el lideratge. Les reunions es planifiquen acuradament. Els membres poden opinar obertament i els altres en tenen en compte i en valoren les opinions. Existeix retroalimentació de manera continuada i el grup adopta les decisions. Es formen subgrups per dur a terme tasques parcials – en un grup de 3 no eh!!! - S'assoleixen els objectius en el temps previst.

En definitiva, el treball en equip respon a l'assoliment d'un objectiu a través d'una tasca col·lectiva organitzada i amb funcions i responsabilitats distribuïdes entre els membres. La idea del treball en equip respon a la necessitat d'explotar, de manera òptima, els recursos col·lectius que aporten els individus que componen el grup, per assolir uns objectius prefixats i comuns en un temps determinat. És, doncs, una estratègia en què la capacitat d'un col·lectiu ha de ser molt superior a la capacitat de cadascun dels individus que la formen, cosa que demostra l'experiència. En iniciar la nostra participació en un grup, comuniquem tot tipus d'informacions de les que no som conscients, però que són captades per les altres persones. Aquestes informacions poden reflectir la forma d'expressió de la nostra manera de ser, de la nostra manera de parlar o de l'estil que adoptem en la nostra relació amb els altres. Atès que el segon quadrant de la Finestra de Johari conté informacions que els integrants del grup coneixen respecte de nosaltres, però de les que nosaltres no som conscients, l'únic mitjà d'augmentar la nostra conscienciació d'aquestes informacions consistirà a obtenir informació del grup.

Consegüentment, necessitem desenvolupar una actitud de receptivitat tal que inciti als membres del grup a donar-nos informació. Cal, doncs, posseir capacitat de rebre-la, i perquè aquest sigui eficaç, cal que sigui: •

Aplicable. Que vagi dirigit a un comportament susceptible de ser modificat mitjançant el reconeixement del punt en què es produeix la fallada i mitjançant l'esforç personal per corregir la desviació. Per exemple:

No m'agrada la teva manera de parlar és una informació inútil que no beneficia en absolut la comunicació, atès que la informació que conté no és aplicable pel receptor. No conté referències per avaluar el comportament defectuós. Quan assenyalem alguna limitació sobre la qual la persona no posseeix cap control, només aconseguim augmentar la seva frustració. Si, per contra, diem: Estàs parlant (o tens el costum de parlar) massa alt, i resulta desagradable , llavors el missatge si conté unes dades concretes que poden ser examinats pel receptor, amb la qual cosa estarà en condicions de rectificar. •

Neutre. La informació ha de ser més descriptiu que valoratiu. Aquest criteri és contrari a dues característiques molt comunes i que, en general, agreugen el problema de la relació entre els membres d'un mateix grup. o La primera d'elles és el to de censura, reprovació o valoració negativa i personalitzada del tipus:

Tens la mania de parlar de forma exagerada (informació valorativa personalitzada) que hauríem de canviar per: Aquesta part del document que has redactat és un tant rebuscada; cal buscar un llenguatge més directe (valoratiu neutre, és dir, no personalitzat). Evitant l'ús del llenguatge valoratiu es redueix la necessitat de que l'altra persona reaccioni de manera defensiva. o

L'altra característica contrària a la neutralitat és el que podríem anomenar interpretacionitis. En aquest cas, en lloc de limitar-se a registrar el fet, el comunicador s'entesta a anticipar les seves «possibles» causes

Has arribat tard; segur que ha estat perquè ... (interpretatiu), el neutre seria: Has fet tard; has tingut algun problema?. Perquè produeixi resultats positius, ha d'estar lliure de components (opinions, interpretacions, judicis de valor ...) afegits a la realitat fàctica. El primer que cal considerar són els fets, perquè contra els fets no valen arguments. Els fets són punts de referència definits, realitats a les que és possible recórrer per estar marcades per el temps, per les circumstàncies històriques i per les persones. •

Oportú. Saber quan cal parlar/opinar sobre la feina d'un grup és tan important com saber la manera de fer-ho. Cal ser conscient de quin és el millor moment i de quan serà més constructiu, i de si s'ha d'oferir en privat o en el grup. En general, resulta molt més efectiu quan s'ofereix immediatament després d'haver-se produït el fet o la conducta en qüestió. Quan alguna cosa no va bé, el millor és posar les cartes sobre la taula, obrir 26

•

el joc, a fi de poder tornar a la relació seu anterior equilibri funcional i emocional. Pot passar, d'altra banda, que la persona que ho detecta - o està enfadada - no estigui en condicions psicològiques de mantenir un diàleg serè, per problemes personals o del tipus que sigui. Llavors, probablement sigui més prudent esperar a recuperar la serenitat personal interior a fi que sigui beneficiós. El criteri de l'oportunitat resideix justament en la capacitat per discernir si es donen les condicions més favorables. Recordeu que la sensibilitat de cadascú és molt personal i que a vegades "la confiança fa fàstic" descriu perfectament una realitat. Ull amb la manera de dir les coses i el moment si volem que produeixi un efecte positiu. Sol·licitat. Les nostres opinions més que imposades, han de ser sol·licitades. Serà molt més útil i efectiu si la mateixa persona interessada ha formulat la pregunta que permeti a l'observador fer una observació. Aquesta pregunta, o comunicació, tant pot ser verbal com no verbal, atès que amb la nostra conducta podem comunicar als qui ens envolten si estem interessats en que se'ns ofereixi aquesta classe d'ajuda. Objectiu. Aquesta qualitat es refereix a diverses característiques. Perquè sigui beneficiós, ha d'acomplir les següents condicions: claredat en el missatge, focalització en el problema i utilització d'exemples. Cal evitar a totes passades els rodejos i les evasives. Observacions del tipus de «Potser seria bo que deixessis a Fulano que fes aquesta part... Ell és un linx per a aquestes coses ... deixen molt a desitjar. Molt diferent és dir una cosa així: Aquesta part necessita ser revisada, tu mateix podries ferho perfectament ... Directe. Si opineu alguna cosa aquesta ha de ser oferta personalment i directament. Una opinió negativa pot tenir el més positiu dels efectes si és adequadament transmesa. Però resulta fatal per a la relació entre dues persones la recepció per mitjà d'un tercer. En aquest cas, el que podria haver estat utilitzat en benefici de l'estabilitat d'unes relacions, passa a destruir aquestes per no haver-se donat una autèntica comunicació. Específic. Aquest criteri s'oposa a la noció d'informació generalitzada, en la qual el contingut del missatge és difús i perd la seva força i el seu significat. Quan és abstracte, pot comportar un resultat negatiu, perquè el receptor no disposa de informacions suficients per comprendre i utilitzar-lo. Per exemple, quan un company de treball diu a un altre que el considera una persona escassament adaptada - per no dir que treballa sol i no es compenetra amb els altres, això es redueix a una simple declaració sense resultats significatius. Si el mateix company hagués detallat el contingut del missatge, probablement les conseqüències serien més positives. Suposem que, en lloc d'haver titllat de inadaptat al seu company, li hagués dit: No és aquesta la primera vegada que et comportes així a les nostres reunions; teva actitud sol ser no participativa i com d'aïllament. En la nostra última reunió et vas desentendre de la decisió, i això ha perjudicat la manera de treballar del equip. A partir d'aquestes dades, el receptor estaria en condicions d'auto-avaluar la seva actuació i revisar la seva actitud de distanciament. Comprovat. S'ha de comprovar la informació per tal de garantir una bona comunicació.

Una manera de fer-ho consisteix a demanar a la persona que rep les nostres reaccions que repeteixi amb les seves pròpies paraules el que li hem comunicat, comprovant d'aquesta manera que el missatge ha estat rebut. Per tant farem un exercici per grups que consistirà en donar una informació cadascú de nosaltres i veure que hem entès –de ben segur que heu jugat al telèfon, no??? Això ens porta, desprès de tenir coneixença de tots, a parlar de planificació i d’avaluació, per tant, tot grup, s’ha de planificar les tasques i s’ha de poder avaluar la seva feina. A tots ens ha passat algun cop de trobar-nos en un grup en el qual algú no fa res de res o, en un grup en el qual el que mana mai vol ser contradit, això no pot passar, la comunicació i la confiança són els mecanismes que haurien d’evitar, entre els membres del grup que passes. EXERCICI 10a En preparar-me per la batalla, sempre he pensat que els plans són inútils; encara que planificar és quelcom indispensable. D.D. Eisenhower. Sempre que fem una reunió, quedem per fer un treball, o només quedem per fer els deures de matemàtiques, no podem garantir que, allò pel que hem quedat acabi realment fent-se. Aquest exercici és individual i grupal i ens durà aproximadament uns 25 minutets. Necessitem un full en blanc amb els següents punts –i necessito que us poseu en la pell d'un LÍDER– tot i això no oblideu que hi ha seguidors, reptadors ... : •

•

• • •

Propòsit: Com a líders heu de ser capaços de fixar el motiu pel qual voleu convocar la reunió, el treball de forma CLARA I SUCCINTA. Per aquest fet heu de tenir clar que la reunió és necessària, si no ho és no s'ha de fer. Producte-Objectiu que voleu aconseguir que ha de ser vàlid, assolible, temporalitzat, ser un repte i mesurable!!! amb un Indicador: Heu d'especificar sobre què voleu treballar, parlar, com ajudarà al propòsit, si les trobades que feu són només per copiar deures més val no fer res més que copiar i no cal reunir-se. Persones: Qui és necessari que estigui i la raó, és a dir, si fem una reunió per parlar de futbol o quedem per fer un cafè, no val. Ja sabeu allò de tres són multitud!!! - penseu en un grup de quatre, o millor, formem els grups i desprès atorgueu individualment cada P. Procés o passes a fer per arribar a assolir el propòsit-objectiu: No us ha passat a vegades que quedeu per fer una feina o per aclarir els dubtes de mates i cap sap resoldre els problemes??? Elaboreu una agenda pensant amb els altres, per tal de tenir clar que aportarà cadascuna de les persones que hi va. Problemes: Quins riscos comporta la reunió, que no necessitem o que sí, ordinadors, calculadores,... Qui de vosaltres pot portar problemes... Això són les regles del joc!! Preparació: Necessitem abans saber alguna cosa, tenim deures??? Tenen deures els altres???? Preocupacions pràctiques: Aspectes logístics com el berenar, qui porta la beguda o on fer la reunió, si hi cap tothom... (PERÒ QUE SI NO VOLEU NO POSEU!!)

Passats els 25 minuts ara cal que exposeu al grup inventat (1r cas) o al grup real (2n cas) les P, de tal manera que caldria veure si podeu arribar a un consens o si realment veieu als altres com ells i els altres components els veuen. Només necessito una còpia al classroom, o el full dina-3 si ho hem fet en fulls.

5.3.3. Com?? Existeixen diferents formes del com, veurem les més comunes en tota investigació – recerca, encara que ja us comento que n’hi ha d’infinites!!!!! •

Abducció: La hipòtesi és la similitud o la sincronia amb el que és real, però també per formular-la podem fer servir l’instint –com eina de supervivència, com capacitat per endevinar els designis de la naturalesa, com tendència cap al coneixement. Exemples:

•

• Qui és Déu? -segons la religió tindrem diferents respostes. • Que hi ha després de la mort? • Teoria de la Relativitat. Inducció: Relació directa amb el món real = vincle = índex, per tant s'ha de donar una comprovació de les hipòtesis. Es fa mitjançant les tècniques d'experimentació empírica i/o d'acció-reacció o comprovació bruta. Deducció: Es basa en el raonament lògic conceptual o mental i molts cops apareixen en les hipòtesi i els resultats els símbols matemàtics. També poden ser prediccions virtuals; sèrie de conseqüències escollides d'un conjunt de les potencials; i les lleis i creences establertes per les diferents cultures. Un exemple és: o x = y + 3 o y = 7 o x = ? Per tant i a partir d’ara, res de dir: “Jo crec que...” I sí: "Això és així per què…”

Per exemple, raons per les quals es van arribar a alguns exemples que heu vist són: • • •

Originalitat: E=mc² Desacord: heliocentrisme Verificació: mithbusters

EXERCICI 10b Mireu tots dos vídeos i arribeu a conclusions sobre si es pot o no trencar una copa amb la veu! (no val veure tot l’episodi dels Mithbusters ja que llavors no serveix de res!)

5.3.4. Fites difuses (Font: Gray, Brown & Macanufo, 2010) Ara bé, les noves teories sobre treball en equip també ens parlen de fites difuses, de futur incert, però també hem de fixar una direcció i per tant la manera d'enfocar l'espai del repte del

treball no es pot dissenyar per avançat ni es pot predir complertament. Només cal que us imagineu a Cristòfol Colom per pensar en el que per ell era un futur incert. Igualment haurem de fixar alguna tipologia de processos i per tant, no està de més que planifiqueu quan fareu cada cosa, que coordineu les vostres tasques i que dirigiu el treball de forma creativa basantvos en la intuïció, una sèrie d'hipòtesi i les conjectures.

5.3.5. Què és una conjectura? Judici que hom es forma d'una cosa pels indicis o els senyals que en té; suposició, presumpció. Tot això són conjectures. Perdre's en conjectures. Per exemple, la conjectura de Kepler és una conjectura formulada per Johannes Kepler al 1611. Aquesta conjectura afirma que si apilem esferes iguals, la densitat màxima s'assoleix amb un apilament piramidal de cares centrades, i que aquesta densitat és del 74%. El dibuix que ho demostra és el següent, tot i que, les demostracions d'elles les varen fer molt posteriorment diferents científics i que ara s'ha arribat a la seva confirmació en un 99% i d'aquí a pocs anys passarà a ser un teorema (si arriba al 100%). Però a vegades associem la paraula conjectura al fet de mirar el cel, veure'l nuvolós i pensar que plourà!!! Imatge 14: Conjectura de Kepler.

Podeu escriure alguna/es situacions en les quals hagueu fet Font: wikipedia. alguna conjectura??

EXERCICI 11 Hi ha múltiples formes de dibuixar un gat, quants esbossos sou capaços de fer, tots fareu el mateix dibuix? Jo anotaré una paraula en la pissarra i cal que tots penseu i dibuixeu la vostra resposta, eiii! el primer cop contesteu individualment. Si fem grups posteriorment, cal que ara, poseu les respostes en grup i si teniu alguna semblant les apileu, sinó, consensueu dues d'elles. Imatge 15: Múltiples dibuixos de gats

Cal que un voluntari, representant del grup la porti a la pissarra i l'enganxi, com no tenim post-its o farem amb papers, me'ls doneu i jo aniré agrupant el què. Posteriorment o a la vegada que sortiu a la pissarra, cal classificar-les en columnes relacionantles si veieu que alguna o algun dibuix té punts en comú amb les altres, en farem 3 de columnes. A més crearem una zona de pàrquing per aquelles que no lliguen ni "en pintura" amb les existents, si són repetides les aneu enganxant sobre les idèntiques o per afinitats.

Ara, fent una conjectura global però en grupets cal que poseu un títol a cada columna, s'aixequi el representant i escrigui el nom. Ara, cal arribar a consens pel nom de cada columna. i ja està... Si ens dóna temps, tornarem a repartir els paperets que heu escrit i mirarem si sou capaços d'arribar a un resultat diferent.

Les fites difuses comparteixen l'espai entre dos criteris diferenciats, en un extrem tenim la fita clara, específica, que es pot quantificar (donar valor en euros), en l'altre extrem tenim la fita tant difusa que no serà assolible mai, un exemple: la Pau en el món. Per tant, ens haurem de mantenir entre els dos extrems, mai arribant al darrer per molt lloable que sigui aquesta fita. Sobretot haureu de tenir en compte que en passar el temps i aprofundir en un tema, la vostra fita si és difusa s'anirà aclarint gràcies a les preguntes que us anireu contestant.

5.4.Com especificar els objectius? Especificar els objectius vol dir descompondre la pregunta en tres o quatre aspectes concrets que caldria estudiar per tal de respondre-la. Pots provar de començar cada frase amb un verb com ara: conèixer, saber, comprendre, analitzar, informar-me, buscar, o similars. Per exemple, per abordar el problema de la manca d’estudi dels adolescents en una escola podríem establir els objectius següents: • • • •

Conèixer l’opinió d’alumnes i professors sobre la metodologia d’estudi. Buscar actituds, evidències històriques i resultats actuals que comportin aquest fet. Buscar actituds i tasques en les activitats fora de l’aula (pati, casa...). Cercar informació sobre el que fan els adolescents després de sortir de l’escola

Tots els objectius han de ser simples, mesurables, accessibles, reptadors (de repte) i planificables en el temps (temporalitat). Si agaféssim qualsevol notícia d'un diari ena adonaríem que el titular ja és una bona pista sobre les hipòtesis i que a vegades els paràgrafs responen a les preguntes que se'n deriven tot justament per a poder respondre a la hipòtesi. EXERCICI 12 Ahir al vespre la policia va trobar el cadàver de Jane, la famosa cantant de rock, a la seva pròpia cambra. El comissari assegura que l'assassí havia de ser algú del seu cercle íntim, i apunta quatre sospitosos: la seva minyona Celeste, que portava més de seixanta anys servint a la família; Paul, un ric banquer del qual es Imatge 16: Assassinat. deia que era amant de Jane; Nick, un jove impulsiu Font: elbuscadordetusilatas

pretendent de Jane i fan incansable; i Dioni, un delinqüent habitual acusat de diversos robatoris que va ser vist la mateixa nit del crim a pocs carrers de la casa. Aquí tens l'escenari del crim tal com el va trobar la policia, observa atentament tots els detalls i respon a les preguntes. Fes una primera acusació (hipòtesi de treball sobre qui és l'assassí). Després respon les preguntes següents: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Per què descarta el comissari la possibilitat que l'assassí fos un desconegut? Què estava fent Jane quan va ser assassinada? Com et sembla que va ser assassinada? Hi ha evidències que indiquin que hi va haver lluita? L'assassí havia de ser una persona relativament forta? Hi va haver robatori? Alguna cosa indica que es pogués tractar d'un crim passional? Quin dels sospitosos sembla que podia tenir motius passionals per matar-la?

Ara modifica, si convé, la teva primera acusació (hipòtesi de treball) i escriu el teu propi raonament per justificar-la. Informació i imatge: http://elbuscadordetusitalas.blogspot.com.es/2010/02/la-habitacioncerrada.html Lectura de l'obra de la qual s'ha fet l'adaptació: http://es.scribd.com/doc/4151311/LerouxGaston-El-Misterio-del-Cuarto-Amarillo El cert és que de casos d'habitació tancada hi ha diversos i per això us penjo els dos primers trossos del capítol del "detectiu Conan" que el tracten i,........................ podeu fer les vostres suposicions. Exercicis sobre hipòtesi (per fer al Nadal!!): EXERCICI 13 i El Roger, l’Albert, l’Alba, en Sergi, la Marta i l’Eulàlia comparteixen moltes hores junts, a classe, al laboratori i al pati. Alguns dies, en sortir de l’escola, queden per anar a casa de l’un o l’altre per fer els deures i per divertir-se plegats. L’Alba és endreçada, li agrada molt llegir i sembla més gran que l’edat que té. És una persona molt tranquil·la i responsable. Des de l’any passat que canta en una coral. El Roger, al contrari de l’Alba, és desordenat i entremaliat. Té molta fantasia, i sovint idees força originals. Li agrada fer esport i llegir novel·les d’aventures, sobretot si surten animals. Mai no pot parar quiet un minut, per això de vegades rep algun esbronc a la classe. L’Albert és molt amic d’en Roger. També li agrada l’esport i aquest any s’ha apuntat a l’equip de bàsquet del barri. Té un caràcter molt agradable, i és d’aquelles persones que a tothom li agradaria tenir com amic. L’Eulàlia és estudiosa, cosa de no dir. Li encanta llegir, i sobretot sortir d’excursió i estar en contacte amb la naturalesa. Aquest estiu ha estat en un camp de treball amb altres nois i noies i s’ho ha passat tan bé que el proper estiu hi tornarà.

La Marta és una noia que sap divertir-se. Sempre està alegre, però els que la coneixen diuen que té un caràcter molt fort. És extremadament xerraire i imaginativa, per això sovint té problemes amb els professors. A en Sergi no li agrada gaire d’estudiar, motiu pel qual va repetir l’últim curs de primària. Li entusiasma escotar música, dibuixar i veure la tele. Es passaria hores només fent això. És un noi curiós però només mostra interès i ganes de treballar en allò que realment li agrada. UNA MANERA DE PENSAR Un quart de nou del matí!!! Sempre em passa el mateix -pensa la Marta-. D’aquí a un quart d’hora comença la classe d’experimentals i, si arribo un parell de minuts tard, ho tinc clar! Sort que ja ho ha preparat tot. La Marta es pren d’un glop de suc de pinya mentre es posa la caçadora, es menja la darrera galeta, agafa els llibres i es posa la motxilla. Fa un petó al seu pare, que s’està fent l’esmorzar i, a corre-cuita, amb l’entrepà a la mà, es dirigeix capa la porta mentre s’ajusta els auriculars del mp3. -Adéééééu –se sent que diu. Surt de casa. Un salt, tres esglaons; un altre, tres més. -Per què seré així? –es pregunta-. Cada matí es repeteix la mateixa història. Això no em passaria si em llevés mitja hora abans. Arriba al carrer i, mentre comença a córrer cap a l’escola, connecta el play del mp3, però no se sent res..... Només em faltava això! Què li passa al meu mp3? Q1. A partir dels coneixements sobre el funcionament del mp3 i altre problemes que potser has tingut amb aquest tipus d’aparells, fes una llista de cinc possibles causes per les quals no se sent el mp3 de la Marta. El primer que ha pensat la Marta, mentre esquivava una senyora que acompanyava un parell de nens petits a escola, ha estat que hi ha una mala connexió entre els auriculars i l’aparell. Ha recordat que l’altre dia va deixar el mp3 al Sergi i que, quan l’hi va tornar, li va comentar no-séquè d’un problema amb aquesta connexió. “Si hi ha una mala connexió entre els auriculars i l’aparell, aleshores hauré de prémer el jack (la peça de connexió) i fer-lo girar un xic”, pensa mentre espera, neguitosa, que el llum del semàfor es posi verd. La Marta prem el jack, el fa girar mitja volta i torna a connectar el mp3 per veure si funciona. Funciona!!! Buff, ja m’havia espantat... Repassem tot el procés. Sembla que hi ha hagut un problema (per què no se sent l’mp3?). Per solucionar-ho, la Marta ha formulat una hipòtesi (una possible causa per la qual l’mp3 no se sent). De la hipòtesi escollida (una mala connexió), i sense gairebé adonar-se’n, n’ha fet una deducció que s’ha convertit en un petit experiment (la revisió de la connexió i la comprovació del funcionament). El problema s’ha resolt! Fem un esquema de les fases del procés: • • • •

Problema: Per què no se sent l’mp3? Hipòtesi: Potser els auriculars no estan ben connectats. Deducció: Si reviso la connexió, aleshores el mp3 se sentirà. Experiment: Revisió i connexió adequada del jack. 33

• Resultat: l’mp3 se sent. • Conclusió: Els auriculars no estaven ben connectat. Q2. Utilitza una de les hipòtesis que has escrit, i omple l’esquema següent: • Problema: Per què no se sent l’mp3? • Hipòtesi: • Deducció: • Experiment: • Resultat: • Conclusió: Q3. Imagina que el resultat del que acabes d’escriure és aquest: Resultat: l’mp3 no se sent. Cal que contestis en un full què faries a partir de: Una altre hipòtesi de les que has inventat (no s’hi val a canviar de mp3!) El procés seguit en els dos casos anteriors (formula el problema, escriu la hipòtesi, fes la deducció, explica l’experiment; el resultat serà: el mp3 funciona; i anota finalment la conclusió. Comenta la teva solució amb el company del costat i desprès mireu de fer una resposta conjunta). Amb la llengua fora, mig despentinada i amb l’entrepà que gairebé li cau pujant les escales de l’escola, la Marta ha aconseguit arribar al laboratori. Tot just entrar a l’aula, sona el timbre d’inici de classe. S’asseu al costat de l’Eulàlia, que la mira i es posa a riure. No canviaràs mai, Marta. Ja pots ben dir-ho. La professora d’experimentals, la Neus, després de passar llista, comença la classe. Avui tenim problema. Resulta que tenim una llanterna per a cada grup de treball i no en funciona cap. Us proposa dedicar aquesta activitat de laboratori a resoldre el problema: què li passa a la llanterna? -La Marta es posa a riure. “Això em sona!”, xiuxiueja. L’Eulàlia li clava un cop de colze i es diu a si mateixa: “ Aquesta Marta és una mica boja”. EXERCICI 14 Avui hi ha hagut un problema a casa la mare del Roger. Estava estriat al llit mentre llegia una novel·la. Havia posat la música molt fluixeta, no fos cas que la mare vingués amb la llauna de sempre. De sobte, s’ha sentit un soroll molt fort al menjador. El Roger s’ha aixecat d’un salt i en un instant s’hi ha plantat. Això és el que ha vist. - Mare: Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el gat... Al Roger se li ha acudit immediatament una altre resposta a la pregunta de la seva mare: “Qui ha trencat la peixera? Potser ha estat el marrec del meu germà”, ha pensat. La gent, davant un problema, pensa en una o més d’una explicacions possibles. Les persones que es dediquen a la ciència centren la seva activitat en la resolució de problemes. No són qüestions que s’assemblin gaire a les que se’ns plantegen en la vida quaotid9iiana. Però com

qualsevol altre persona, abans de començar a investigar ja tenen alguna possible resposta o explicació al problema que han de resoldre. L’explicació esperada pel científic s’anomena hipòtesi. -Quin problema hi ha a casa del Roger? -Quina és la hipòtesi de la mare del Roger? Se t’acudeix alguna altre hipòtesi? EXERCICI 15 La Marta i l’Eulàlia estan prenen una taronjada carbònica. -Ostres , tenia tanta set!- ha dit l’Eulàlia. El Roger ha volgut fer una broma. Ha agafat una cullerada de sucre i l’ha postat al got. La taronjada ha començat a fer molta escuma i ha vessat del got. Com sempre, la Marta i el Roger s’han discutit. La Marta li ha engegat tot el que pensava d’ell. Però després la Marta i l’Eulàlia anaven rumiant el fenomen que ha tingut lloc. S’han preguntat per què ha passat això. Mentre l’Eulàlia pensava que potser el sucre reacciona amb el gas de la taronjada, i per això produeix l’escuma, la Marta creia que potser l’àcid cítric de la taronjada (i d’altres sucs de fruites) és el que reacciona amb el sucre i provoca aquesta escuma. Rumiaven quin experiment haurien de fer. Cal tenir en compte que només disposen de sucre, aigua amb gas, aigua de l’aixeta, llimonada amb gas, llimonada sense gas, refresc de cola amb gas, gots i culleres. -Feu grups de tres o quatre persones i formuleu el problema de les dues amigues. Quines són les seves hipòtesis? Escolliu primer una de les dues hipòtesis, i penseu quin experiment podeu dissenyar per comprovar si funciona. Després, feu el mateix amb l’altra hipòtesi. Recordeu que solament podeu fer servir el material que la Marta i l’Eulàlia tenen a casa. EXERCICI 16 El Sergi està satisfet del seu treball de tecnologia, tant del contingut com de la presentació. Ha aprofitat tots els recursos de tractament de textos de l’ordinador que li han permès retocar els títols, canviar els marges, fer la correcció ortogràfica... Vaja, que s’hi ha dedicat. Val a dir que va una mica just de temps perquè demà ha de lliurar el treball. Encara recorda el problema que va tenir l’altre dia amb el treball de socials. De segur que avui no li passarà el mateix. Dóna l’ordre d’impressió, uns instants d’espera i.... apareix aquest missatge a la pantalla:

Administrador d’impressió

La impressora del LPT 1 no té paper o bé no esta connectada a l’ordinador. Verifiqueu el cable de la impressió o la connexió a la xarxa per estar segurs que la impressora està connectada o bé poseu-hi paper. En acabat, torneu a activar la cua de la impressió.

REINTENTAR

CANCEL·LAR

El Sergi té un altre problema amb la informàtica. -Quin és el problema? L’ordinador li proposa dues hipòtesis. Llegeix bé el missatge i escriu-les. Es poden formula hipòtesis de moltes maneres diferents. No hi ha cap mètode per formular “bones” hipòtesis. El diagrama següent mostra el procés de verificació de les hipòtesis: EXPERIMENT O OBSERVACIÓ 1: COMPROVAR LES CONNEXIONS DE LA IMPRESSORA A L’ORDINADOR RESULTATS POSSIBLES La impressora imprimeix El resultat confirma la hipòtesis El problema s’ha resolt.

La impressora no imprimeix Es rebutja la hipòtesi i cal escollir-ne una altra Per exemple: pot ser la impressora no té paper RESULTATS POSSIBLES

La impressora no té paper. El resultat confirma la hipòtesi. No obstant això, convé posar paper i fer un segon experiment. EXPERIMENT O OBSERVACIÓ 2: COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX La impressora no està connectada El resultat confirma la hipòtesi. No obstant això, convé posar paper i fer un tercer experiment. EXPERIMENT O OBSERVACIÓ 3: COMPROVAR SI LA IMPRESSORA IMPRIMEIX

La impressora té paper. Es rebutja la hipòtesi i cal escollir-ne una altra. Per exemple: potser la impressora no està connectada. La impressora està connectada. Es rebutja la hipòtesi i cal.... TRUCAR A L’ALBA!!!!!

EXERCICI 17 El professor de llengua ha manat resoldre uns exercicis. A l’Albert li agrada molt escriure amb la seva ploma. Ha obert l’estoig, n’ha extret la ploma, l’ha destapada i ha començat a escriure... Però la ploma no escriu. El problema de l’Albert és: per què no escriu la ploma? Se li han ocorregut tres hipòtesis: • • •

S’ha acabat la tinta de la càrrega S’ha assecat la tinta S’ha espatllat el ploma.

Omple una taula tenint en compte que els resultats possibles són: -No hi ha tinta a la càrrega. -S’ha assecat la tinta. - (cal comprar una ploma nova?).

EXERCICI 18 L’article següent presenta, de forma resumida, tots els elements que intervenen en una recerca científica. Sabries trobar-los? Indica el problema, els objectius, el marc teòric, les fonts d’informació i les conclusions.

Deu errors metodològics molt comuns 1. Inadequació del problema escollit: l’alumne escull un problema poc rellevant o un problema que el sobrepassa i el desborda des del punt de vista intel·lectual o pràctic. 2. Vaguetat en la delimitació del problema i els objectius: no queda prou ben delimitat el problema que l’alumne es proposa d’abordar o no s’especifiquen prou bé els objectius concrets de la recerca. 3. Deficiències en l’elecció i disseny de la metodologia: manca d’una estratègia metodològica conscientment escollida i coherent, o bé l’estratègia metodològica escollida no és prou adequada o no ha estat aplicada amb el rigor necessari per tal d’abordar amb certes garanties d’èxit el problema escollit. 4. Deficiències en el marc teòric: l’alumne no ha fet un esforç suficient per informar-se sobre els elements teòrics necessaris per poder interpretar la informació. No defineix ni acota els conceptes teòrics que utilitza o aplica models d’anàlisi poc aclarits i poc justificats. 5. Deficiències en el procés de recollida de dades: les dades recollides són molt parcials, pobres o poc rellevants. L’alumne no ha fet un treball prou exhaustiu alhora de buscar dades pertinents i suficientment significatives. 6. Tractament poc acurat de la informació: es fa un tractament poc escrupolós de les dades quantitatives (gràfiques, taules de resultats estadístics, percentatges, etc.) o qualitatives (contingut d’entrevistes, treball amb els textos, etc.). 7. Manca de concordança entre les conclusions i els objectius: les conclusions no s’adeqüen als objectius proposats, l’alumne no recull en les conclusions els objectius específics que s’havia proposat, o no és capaç de valorar en quin grau els ha pogut assolir i per què. 8. Irrellevància i pobresa de les conclusions: l’alumne no extrau les conclusions que seria d’esperar a partir de la informació efectivament obtinguda o n’extrau conclusions poc significatives. 9. Conclusions injustificades: l’alumne extrau conclusions excessivament generals, vagues o imprecises, o bé estableix conclusions gratuïtes sense aportar evidència suficient per tal de justificar-les.

10. Treball purament “enciclopèdic” o “bibliogràfic”: l’alumne es limita a acumular, superposar i/o copiar informació (bibliogràfica o d’altres fonts), sense un treball de discriminació, interpretació, redacció i síntesi pròpies. El copiar – enganxar no és ètic!!

6. Planificació La planificació d'un projecte que també es coneix com cronograma (i existeixen programes per portar el seu control) serveix per anar planejant i veient el progrés dins l'entorn del projecte. És el procés per a quantificar en el vostre cas el temps que hi dedicareu a cada apartat i quines seran les tasques anteriors, posteriors o que fareu a la vegada per tal que a final de curs estigui el projecte finalitzat.

La planificació es pot anar modificant a mesura que realment esteu fent les activitats que heu planificat. També es recomana que a la vegada que es fa la planificació es faci l'índex del treball -que també es podrà anar modificant. Us poso un esquema d'exemple que podeu fer servir però cal que feu el vostre document i el compartiu dins el portafoli amb el vostre/la vostra tutor/a. Tasca

Per a què ho fem? On ho posem?

Qui ho fa?

Com? (instrument/eina)

Quan ho fem?

Resultats esperats

Recollida d'informació

Per a redactar la part introductòria, posar les referències a la bibliografia

components

Google docs i al Zotero les referències...

Dues setmanes???

Redacció índex Redactar introducció

Redacció índex i introducció

Delimitar el tema i les preguntes de forma més clara

components

Escrit document

la segona setmana

Redacció part teòrica del treball ??

Redacció hipòtesi i preguntes

Delimitar el producte que es vol fer o la part pràctica en el cas que siguin enquestes (qüestionaris i entrevistes) o experiments...

components

Escrit document

la tercera setmana

Concreció eines a aplicar

Creació del producte i/o part pràctica

...

Desprès de seguir el vostre esquema i anar-lo modificant ja tindreu el treball finalitzat!!!! Abans de res, llegiu els apartats que formen la memòria (introducció, part teòrica, part pràctica i conclusions) i penseu en no més de 12 diapositives per la presentació, tenint en compte que la tapa hauria de contenir alguna imatge, la referència a vosaltres i el/la tutor/a...

7. Recollida d’informació Un cop tenim el marc teòric elaborat de qualsevol treball, que és el marc a partir del qual desenvoluparem la nostra investigació cal tenir clara la metodologia que emprarem i la recopilació d’informació que faré, Hi ha diverses tècniques de cerca d'informació. Segons el tipus de recerca se'n utilitza una o altra o una combinació de més d'una d'elles. Les principals fonts d'informació són: • • • • •

Les bibliogràfiques, és a dir, els textos literaris, filosòfics, les obres artístiques, els documents d’arxiu... inclosa la premsa diària i els mitjans de comunicació. Les obres artístiques. Les enquestes i entrevistes en profunditat. L'observació. El treball de laboratori i el treball de camp.

Cal, a més a més, segons ens diu (Piñero, 2001), tenir en compte els següents criteris generals alhora de determinar els procediments de recerca més adequats per a la secundària:

• • • •

Procediments que prioritzin el treball amb fonts primàries. Procediments molt concrets i operatius per assolir coneixements més generals. Procediments que no pressuposin el coneixement d’excessius referents culturals, contextuals i acadèmics per part dels alumnes. Procediments que operativitzin i objectivin al màxim el treball de l’alumne.

Tampoc hem de deixar de banda eines, conceptes i marques com blog, bitàcola, agregador, RSS, wiki, bloglines, Flick, Wikipedia, folcsonomies, tags, del.icio.us, etc. Que ens proporcionen un potencial educatiu que no hauríem de deixar escapar (Aníbal, 2006) . A partir d’ara tot fa referència al marc metodològic. EXERCICI 19 Un grup de policies està investigant un grup de delinqüents que trafiquen en un local ben custodiat. Des del seu vehicle ben camuflat vigilen l'entrada al local. Volen infiltrar-se al grup, però no saben la contrasenya. En aquest moment arriba un client. • •

Truca a la porta i des de l'interior li diuen: "8". El client respon: "4". La porta s'obre i accedeix a l'interior.

Els policies es miren, creuen tenir la resposta. Però decideixen esperar. Ve un altre client. • •

Des de dins li diuen: "6". Ell respon: "3". La porta s'obre.

Els policies somriuen. "Ja ho tenim. Es tracta de respondre la meitat del número que et diuen des de dins ". Arriba un altre client. • • •

Des de dins diuen: "14". El client respon: "7". La porta s'obre. "Ho veus?" Diu el cap de policia.

Decideixen enviar a un agent. Truca a la porta. • •

Des de dins li diuen: "0". El policia es queda aturat. Després d'uns breus segons respon: "0".

Se sent una ràfega de trets i el policia mor. Els agents que hi ha al vehicle es queden sorpresos, però decideixen enviar a un altre agent. • •

Des de dins se sent: "18". El policia contesta molt convençut: "9".

Novament se sent una ràfega de trets i el policia mor. Per què?

8. Recollida d’informació: registres, fitxes i altres2. 8.1. Registres Trobarem diferents tipus de registres:

Registres no sistematitzats Són tots aquells documents usats tant en l'observació com en l'experimentació o les entrevistes en profunditat, que són auto-reveladors i produeixen informació, intencionada o no, que contempla l'estructura, dinàmica i funcionament del que s'està observant. Dins d'aquesta categoria trobem: •

•

Històries de vida: permeten obtenir un retrat dels fets que ens relata una persona o persones amb la finalitat d'obtenir un perfil de les mateixes al llarg del temps. Les històries de vida poden elaborar-se partint de documents escrits (autobiografia, memòries,,,) encara que la metodologia més adequada és aquella en la que l'expert obté la informació directament de les persones. S'ordenen per data d'obtenció de la informació. Dins aquest tipus de registres entren les biografies, autobiografies… Diaris: Són informes personals que s'usen per a recollir informació sobre una base de certa continuïtat. Solen contenir notes confidencials sobre observacions, sentiments, reflexions, interpretacions, hipòtesis o explicacions. Com es reflexa en l'experiència viscuda també s'enregistren i ordenen cronològicament. Quaderns de notes: Espècie de diari que reuneix totes les experiències d'una jornada com podria fer-ho un cronista. L'ús es recórrer sobre el terreny a les dades, fonts d'informació, referències que tinguin relació amb l'objecte de l'estudi.

Registres narratius Són els que reflecteixen esdeveniments conductuals tal i com van passant, intentant descriure la conducta objectivament en el seu context i de forma comprensiva. Dins d'aquesta categoria trobem: • • •

Anecdotari. Notes de camp. Mostreig de temps.

Registres mecànics Són una sèrie d'instruments que poden ajudar a registrar dades amb gran precisió. Són útils en estudis de caràcter etnogràfic. • •

Proves fotogràfiques. Gravacions en vídeo, àudio.

Adaptat de : http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_18/pdf/Fitxa_1.pdf

Registres sistematitzats parcialment Mètodes que permeten registrar les dades amb més facilitat. L'observador o entrevistador compta amb una plantilla en la qual pot anotar; no només la presència o absència de determinats comportaments, dades de l'entorn, sinó també la intensitat i freqüència amb que passen determinades conductes. • •

Llistes de control. Escales d'estimació o apreciació.

8.2. Fitxes Hi ha dos tipus de fitxes de recull d’informació quan es fa una recerca, les fitxes bibliogràfiques que inclouen únicament la informació referent a la descripció formal del document, i per tant segueixen el format APA vist anteriorment i són útils per controlar les lectures i per elaborar la bibliografia final d’un treball i les fitxes de contingut. La descripció bibliogràfica es pot complementar amb altres dades descriptives com dimensions de capítols, parts que se citaran, descriptors... i altres aspectes que la persona que les realitza considera oportú d’anotar. En les fitxes de contingut, a part de tota aquesta informació, contenen resums, definicions, comentaris personals, preguntes, dades, il·lustracions, esquemes i, poden referir-se tant a textos com a experiments i/o investigacions. En general les fitxes es distribueixen en 3 zones, la part de dalt es divideix en dos, una per les dades de la font o text i l’altra per la identificació de la font persona que les confecciona podent ser el codi numèric, alfanumèric..., la zona 3 està reservada a la informació que cal retenir. (Taules 2 i següents) Taula 1: Exemple de fitxa. Font: Elaboració pròpia des d'xtec. Zona 1: dades bibliogràfiques del document font o de la investigació: autor, dates, pàgines...

Zona 2: identificació de la fitxa, on es relaciona i se l’anomena, codi de classificació.

Zona 3: informació que cal retenir. Taula 2: Fitxa emplenada. Font: Elaboració pròpia des d'xtec. Hargreaves, A. (2003). Profesorado, cultura y postmodernidad (Cambian los tiempos, cambia el profesorado). Madrid: Morata.

Capítol 5: Formació del professorat. Apartat 5.2. Codi refworks: 674 ISBN: 978-84-7112-406-7 EAN: 9788471124067

El autor presenta las realidades del trabajo de los maestros tal como ellos las experimentan. Reconoce los testimonios de “maestros sinceros, abiertos que generosamente cedieron su tiempo para hablar de su práctica” (p. 25). Una parte importante de la evidencia presentada en el libro proviene de docentes de 12 escuelas primarias en Ontario que participaron en un estudio sobre el trabajo de los profesores y los usos de planeación del tiempo. El libro analiza lo que ocurre cuando la sociedad cambia pero no así las estructuras básicas de la enseñanza. Con la idea de lograr formar docentes más efectivos, en ocasiones se dejan a un lado algunas influencias vitales en la naturaleza y calidad del trabajo de los profesores, por ejemplo: el propósito del docente, el cual orienta/guía lo que el maestro o maestra hace; la persona que es, tanto en su vida como en su trabajo; y cómo esto influye en su práctica y el contexto en el que los docentes trabajan, el cual los limita o los libera con respecto a lo que pueden lograr. También se examina la cultura de la comunidad docente y cómo las relaciones (o deficiencias) de los profesores y profesoras con sus colegas apoyan u obstaculizan sus esfuerzos para mejorar la calidad de lo que ofrecen a sus estudiantes.

Les fitxes bibliogràfiques també poden tenir anvers i revers i llavors la part del davant inclou les dades del llibre i el revers la part que correspon a la zona 3: Taula 3: Fitxa bibliogràfica, part del front. Font: Xtec.

Autor: SALAS, Miguel Títol: Cómo preparar los exámenes con eficàcia. Any: 1998 Edició: 1a Col·lecció: El Libro de Bolsillo Núm: 1.783 Editorial: Alianza Lloc d’edició: Madrid Pàgines: 220 Taula 4: Revers fitxa. Font: Xtec.

Temes de què tracta: Funcionament de la memòria. Com preparar exàmens, com superar l’ansietat, estratègies davant un examen, estratègies per vèncer l’oblit... Valoració: Prepara pels exàmens i ajuda a millorar el rendiment. Localització: Biblioteca d’Humanitats (3-B2-001-93) Hi ha molts models de fitxes, cada persona es confecciona el seu i tradicionalment i fins l’aparició de la tecnologia informàtica, el suport de la fita era la cartolina i la informació que hi constava es feia a mà. Actualment, tot i que aquest format de fitxa encara existeix, pren importància la fitxa informatitzada, ja sigui elaborada amb un processador de textos o integrada en una base de dades. Cal dir que les fitxes de cartolina s’emplenen només per una sola cara ja que permet de consultar-les amb més comoditat i rapidesa i amb un únic model. El departament de llengües i el de socials de l’escola tenen diverses fitxes que seran les que marcaran les pautes del que he de fer. Les unitats d'ordre i els tipus d'ordenació més freqüents són: • • • •

Si escollim com unitat la data del fet, tindrem una ordenació cronològica. Si s'ordena usant una paraula, que pugui identificar a cada document tindrem una ordenació alfabètica. Si escollim un número com unitat-ordre, estarem davant una ordenació numèrica. Mixtes, si feu servir tant lletres com nombres.

Els codis que feu servir han de ser vàlids per a identificar els descriptors i han de figurar tant en les ressenyes que figurin desprès en el treball com en el fitxer. Si el fitxer és informatitzat i es fa amb un processador de text s’ha de crear una plantilla que inclogui el màxim d’ítems o camps que es preveu que poden ser interessant de completar amb la informació que s’extreu dels documents o dels experiments que s’han de realitzar. Per cert, cal planificar mols acuradament els noms que es donaran als fitxer i, si també es guarden articles de revistes com aquests s’ordenen en carpetes, tant en arxiu informàtic com físic. Jo, personalment, els arxius informàtics els guardo posant cognom de l’autor_any_titol de l’article. Si se’m repeteix un any llavors li poso aaaa_a; aaaa_b... Exemple:

• • •

Hargreaves_2003_profesoradoculturapostmodernidad Salinas_2008a_cambioseducativos Salinas_2008b_educacionytic

També és molt important l’ordre de les carpetes i dels fitxers, la tasca de recollir la informació dels documents seleccionats, dels experiments, i el seu registre no té sentit si aquestes no són accessibles fàcilment i localitzables, per tant si aneu llegint diferents coses o realitzant diferents experiments seguint diferents dates, cal organitza-les i ordenar-les. Tot s’ha d0integrar en un fitxer que ha d’estar ordenat i actualitzat com si fos una llibreria, i cada prestatgeria fos una carpeta amb els diferents continguts. Les fitxes es classifiquen i s’ordenen en apartats, subapartats... seguint un ordre cronològic, d’autors, de matèries, d’apartats d’un programa... el que és més important és trobar una organització lògica i personal que permeti consultar amb rapidesa i comoditat les fitxes per facilitar una ràpida localització i, cal examinar periòdicament el fitxer per tal de comprovar que les diferents parts estan equilibrades.

8.3. Altres registres Existeixen com a registres, fitxes d’observació, aquestes poden ser d’obres pictòriques, de gràfics, d’observació de la natura... Per exemple podem voler registrar un diari cronològic dels fets en un curs acadèmic, o mirar les diferents puntuacions que prenen els professors sobre una mateixa classe i esbrinar si tenen diferent codificació, escales... o escoltar registres orals. De fet, per aquesta raó us adjunto en la pàgina següent un registre d’observació d’una gràfica que pot ser adaptat a altres com una classe, una graella de notes del Imatge 17: Fitxa d'observació d'un gràfic. Font: Xtec professorat, una graella de coavaluació d’alumnat –rúbrica - ... Cal tenir clar que un registre també pot ser un examen, una reclamació, una queixa o l’imprès de matrícula emplenat que mentre està buit s’anomena imprès i un cop emplenat passa a ser un registre que és diferent per a cada persona que la realitza.

8.4.Gestors bibliogràfics o les fitxes fetes a màquina!!!!! Cada vegada són més freqüents els treballs escrits que es coneixen com a treball dirigit. El que troba el professorat és que la bibliografia o les citacions bibliogràfiques que acompanyen aquests documents – quan hi ha bibliografia – és pobra i discreta. Segons Simonjoan3 (2010) “al meu entendre no és un problema dels estudiants, sinó dels professors que espantats pel guirigall que pot ser corregir una bibliografia, molts cops no la reclamen amb prou exigència als seus estudiants”. El més habitual entre els estudiants que facin qualsevol mena de treball que calgui referenciar serà que tinguem uns quants enllaços emmagatzemats en els bookmarks o favorits, – entre ells aquest curs veurem com funciona el delicious – altres tindran una llista d’articles i llibres en un document o alguna cosa semblant i, els més espavilats, utilitzaran un full de càlcul o una base de dades per arxivar de manera ordenada les dades dels seus documents. A més, com a integrants de la generació 2.0 o nadius digitals (tota aquella generació nascuda des del 1991), cercaran la última informació a la Web via Google, encara que alguns no sabran ni usar la Google Scholar o en català Google Acadèmic. Així tindran documents electrònics de tot tipus: enllaços a pàgines, a blogs, dades de llibres, d’articles, pdfs, imatges, Powerpoints, etc … i fins i tot alguns, si tenen germans a la universitat que els ajuden s’atreviran amb bases de dades que ofereix la xarxa de Biblioteques o alguna biblioteca universitària. Al final el professorat es trobarà que l’alumnat té no només el munt inicial d’informació, sinó una autèntica barreja de dades corresponents als tipus documentals més diversos amb els que caldrà fer un llistat relativament homogeni i amb certa coherència descriptiva. Per solucionar aquest problema existeixen, ja des de fa molt temps, els “gestors bibliogràfics personals” que són programes per recollir, ordenar, corregir, agrupar i exportar amb “estils científics” cites documentals molt variades. Refworks, Reference Manager, EndNote i ProCite són els més coneguts entre aquests gestors. Però,! Ai! aquests programes miraculosos són de pagament, a vegades fins i tot molt cars i no sempre els tenim a mà encara que les universitats ofereixen el Refworks (alb el que jo treballo per la tesi doctoral) diguem que no és el mateix!! I aquí és on ens pot ajudar, i molt, Zotero que és un complement de Firefox pensat per a estudiants i investigadors i que funciona com un potent gestor bibliogràfic. És gratuït, de codi obert, s’implementen actualitzacions contínuament, té diversos idiomes (encara no el català) i permet elaborar bibliografies en els principals estils. Com a l’escola treballem més amb programari lliure i tots tenim el Firefox, caldrà que ens obrim un compte a Zotero amb les claus del nostre correu d’escola i això poder-lo posar en funcionament.

8.5. Les bibliografies La bibliografia és l'estudi de referència de textos. Les bibliografies enumerativa, descriptiva, i textual, constitueixen unes classes de bibliografia de referència mitjançant sistemes de signes cap als textos. La bibliografia analítica, tanmateix, forma una classe diferent de referència, que té més a veure amb la interpretació dels documents i els seus conceptes que amb el fet de llistar-los. Dins aquesta última, trobem la bibliografia històrica i la bibliografia sociològica. 3

http://simonjoan.wordpress.com/2010/10/20/un-bon-gestor-bibliografic-per-als-nostres-estudiants/

En un sentit més clàssic i més restrictiu, la bibliografia s'estén com una visió de conjunt de totes (o una quantitat considerable) les publicacions en alguna categoria: • • • • •

obres d'algun autor, publicacions sobre algun tema específic, publicacions editades en algun país específic, publicacions editades en algun període específic, i publicacions esmentades o relacionades en una obra particular (una bibliografia d'aquest tipus, de vegades anomenada llista de referència hauria d'aparèixer normalment al final de qualsevol article en la literatura científica).

Una bibliografia prova de donar una visió de conjunt completa de la literatura que s’ha utilitzat en la seva categoria. És un concepte oposat a un catàleg de biblioteca, que només llista elements trobables en la biblioteca. Tanmateix, els catàlegs d'algunes biblioteques nacionals també serveixen de bibliografies nacionals, ja que totes les publicacions d'aquell país són continguts als catàlegs. Les bibliografies es poden ordenar d'unes quantes maneres, similars a catàlegs de biblioteca. Les bibliografies anotades donen descripcions aproximades de com pot ser d'útil cada font per un autor construint un protocol o argument. Creant aquestes anotacions, normalment unes quantes frases, s'estableix un resum que expressa la pertinència de cada font abans d'escriure. Cal dir que per fer una bibliografia sobre un determinat article o treball a escriure cal tenir molt per la ma el que és la cerca i, en casos especialitzats, la cerca en fonts especialitzades més que generals com pot ser una biblioteca.

8.6. La cerca en fonts d’informació especialitzada Quan parlem de fonts acadèmiques o especialitzades, bàsicament ens referim a fonts que ens permeten localitzar documents del tipus: • •

• • •

Llibres, manuals, tesis: són estudis aprofundits sobre temes concrets. Articles publicats en revistes científiques: permeten conèixer els darrers estudis que es porten a terme. Per mitjà de la consulta d'aquests sabrem que escriuen els especialistes sobre un tema determinat, les seves darreres investigacions… Notes de premsa: és la informació més recent, és publica a la premsa. (gairebé tots els diaris actuals tenen el seu homònim digital) Obres de referència (enciclopèdies, diccionaris…): informació concreta per a donar resposta a una pregunta puntual. Portals temàtics: o tots els recursos que Internet posa al nostre abast.

Hi ha diferents tipus de fonts d'informació en les quals localitzarem, bàsicament, cadascun dels documents citats, ja que consultarem: • • • •

Catàlegs de biblioteques: per a localitzar llibres, revistes, documents electrònics… Bases de dades : per a localitzar articles, lleis, sentències… Enciclopèdies, diccionaris: per a tenir la informació bàsica sobre temes concrets. Portals temàtics: per a localitzar els recursos a Internet. 47

Tots aquests documents són accessibles en la biblioteca més propera que pugueu tenir, qualsevol biblioteca us permet consultar els fons de llibres, revistes i documents electrònics i tindran una sèrie de bases de dades que us seran útils per a localitzar informació actualitzada en enciclopèdies, diccionaris...

8.7. Recerca d’informació bibliogràfica Les biblioteques tenen l'avantatge d'assegurar a l'estudiant que vol fer un treball la disponibilitat immediata de qualsevol material que es necessiti, però, obliguen a compartir aquest material amb la resta de la gent que el pot sol·licitar. Podem trobar biblioteques universitàries, provincials, municipals, de context científic…, a Barcelona, totes elles estan incloses dins la xarxa de Biblioteques de Barcelona, donat que, des de fa uns quants anys estan integrades en la xarxa on-line. Avui en dia, com la xarxa de biblioteques de Barcelona compta amb la consulta on-line, és més fàcil poder assegurar-vos l'existència d'un determinat llibre i la seva reserva des de casa. Només cal moure un dit per tenir tota la informació a les vostres mans, tant pel que fa referència a fons bibliogràfic com a vídeos i compactes que té cadascuna de les biblioteques que formen part de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. Per aquells que viviu a rodalies també les biblioteques de cada poble en particular ofereixen el mateix servei ja que estan integrades en la xarxa de biblioteques de l'àrea metropolitana. Permeten l'accés lliure a la lectura, audició i visionat del fons documental i les seves infraestructures compten per a la consulta amb ordinadors, reproductors de vídeo i de discos compactes i amb hemeroteca. Les biblioteques de la ciutat de Barcelona són gestionades per un Consorci, format per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. La Diputació facilita a les biblioteques de la ciutat els mateixos serveis que a la resta de biblioteques de la Xarxa. El Consorci de Biblioteques de Barcelona dirigeix i gestiona la xarxa de biblioteques de la ciutat i desenvolupa el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010, aprovat l'any 1998.

8.8. Biblioteques en Xarxa4 El catàleg col·lectiu, anomenat Aladí, aplega i permet identificar tota la informació documental que es troba a la Xarxa. Té accés des de mòbil. El fons de les biblioteques, amb més de 603.952 títols i 9.497.196 volums , és multidisciplinari i inclou llibres, CD, DVD, revistes, recursos electrònics, registres de bases de dades electròniques i buidats de revistes i publicacions periòdiques (dades de 31 de desembre de 2010). L'actualització és constant i reflecteix les noves incorporacions de documents a les biblioteques. Des de la interfície del catàleg col·lectiu es pot accedir també a: • •

Consulta de bases de dades electròniques Guia de biblioteques de la xarxa

http://www.diba.cat/biblioteques/

• • •

Diferents novetats que arriben a les biblioteques de la xarxa Catàleg infantil chilias Altres catàlegs d'interès.

El nom d'Aladí respon a tres desitjos... • • •

Facilitar a tots els ciutadans i ciutadanes accés a la informació de les biblioteques Acostar més les biblioteques als ciutadans oferint serveis en línia que facilitin els tràmits més habituals amb les biblioteques Compartir opinions i coneixements amb els usuaris fomentant la seva participació (opinar sobre els documents que consulteu, proposar la compra de nous materials, etc...)

8.9. Accés a bases de dades electròniques Àmbits temàtics (tots els disponibles des d’un ordinador de les biblioteques) Ocenet Salus: Bases de dades en castellà sobre anatomia, medicina, infermeria i salut en general. De nivell divulgatiu, aquest recurs és d'interès tant per als usuaris adults com per als infants. • • • • • • •

Enciclopèdies Fons hemerogràfics digitalitzats Legislació i butlletins oficials Premsa Fonts d’informació diversa Recursos generals URL's de Biblioteques

Hemeroteques: Teniu un llistat d’hemeroteques a: http://blocdelletres.ub.edu/200 7/10/29/hemeroteques-digitals/

Imatge 18: Bases de dades

8.10.

Llibres electrònics, cerques per Internet...

Algunes dades que ens faciliten la vida?? • • • •

ISBN DOI Codis QR ...

Llibres en la web De ben segur que heu anat cercant les dades al google o a... totes aquestes pàgines web són o cercadors o índexs temàtics que ens faciliten la tasca de cercar en una enciclopèdia – encara que coneguin ENCARTA i l’Enciclopèdia Catalana – o en els llibres d’una biblioteca, és clar, llibres paper!!! Cada vegada és major la quantitat d'editorials i autors que, per facilitar la difusió de la seva obra, ubiquen a la xarxa documents electrònics amb resums o el contingut íntegre de les seves obres. Per tenir accés a aquest tipus d'informació cal que l'usuari conegui les URL corresponents. Moltes editorials restringeixen l'accés a les seves revistes o llibres electrònics als usuaris registrats, però molts cops els registres són gratuïts. Editorials especialitzades faciliten l'accés gratuït a part dels seus fons editorials, tal i com passa amb Imatge 19: Evolució? Font: López, 2010. les publicacions oficials i amb les revistes tècniques. D’altres publiquen en obert amb el que s’anomena llicència Creative Commons, Creative Commons és una corporació americana sense ànim de lucre. La institució afiliada a Creative Commons a Catalunya és la Universitat de Barcelona (UB). El projecte català de Creative Commons és possible gràcies a la col·laboració de molta gent anònima que li dóna suport. Per conèixer més: http://cat.creativecommons.org/projecte/

Com a cercador de revistes digitals en línia destaquem CISNE que és el catàleg de la Biblioteca Completense de Madrid, caldria dir que també les biblioteques catalanes tenen els seus cercadors. Per saber a quina categoria pertanyen les revistes científiques, és a dir el seu valor cal consultar el Journal Citation Reports i ‘ISI Web of Science’ (Thomson Reuters) (Garfield, 2009). Per grans àrees, la majoria d’aquestes publicacions corresponen a ciències mèdiques, pures i de la vida. En aquest sentit, cal remarcar la considerable presència a Catalunya (sobretot a Barcelona) d’editorials especialitzades en revistes científiques de ressò internacional: ‘Elsevier’, que incorpora ‘Masson’ i ‘Doyma’, ‘Mayo’, ‘Prous Science’, ‘Viguera’, etc.

e-books Un e-book és un llibre electrònic, ecollibre o llibre digital, que normalment no és gratuït, encara que n’hi ha molts que si que ho són, que es llegeix amb un dispositiu de lectura – o també amb el mòbil, l’ordinador... que estalvia el fet d’usar paper.

Cercadors Com Internet és un canal plural i heterogeni en què convergeixen diversos mitjans de producció, edició, publicació i difusió electrònica (web, correu electrònic, xerrades, xats…) cadascun amb diverses modalitats, que presenten formes d'interrelació diverses i múltiples se'ns obre un ventall molt gran i variat de formats. Per a poder començar a concretar el procés i dotar la nostra cerca d'uns trets característics i diferencials haurem de tenir en compte que existeixen: • •

Índexs temàtics: en els quals cerques per categories, es posa la informació en carpetes. Motors de cerca: en els quals fas la cerca directament, són revisats per persones.

Tant els motors de cerca com els índexs temàtics són molt útils en diverses fases d'una cerca de Internet, però malgrat el nom no es poden convertir en els únics i absoluts proveïdors de la nostra cerca. Si comencem a treballar amb els anomenats "cercadors" és perquè tenim poques o escasses referències sobre el tema que ens interessa. Per exemple recercar que és "La Pepa". Adjunto la portada per a qui la vulgui recercar. Si estem en disposició d'anar a llocs concrets o centres de redireccionament qualificats no els farem servir.

Imatge 20 La PEPA. Font:???

Els índexs temàtics ens seran útils per a fer exploracions generals sobre temes dels quals sabem poc i els motors de cerca ens serviran en el cas que busquem informacions concretes. En qualsevol dels dos casos podem triar entre exploracions individualitzades o en triar multicercadors. També cal tenir en compte que existeixen especialitzacions dins els cercadors, geogràfiques, temàtiques… Amb tota la informació, seria bo començar a construir un univers de referència particular.

Cercadors, portals i comunitats virtuals Els anomenats cercadors o motors de cerca són els elements més populars de la xarxa i se solen convertir en els nostres companys inseparables des del moment en què ens connectem a Internet per primera vegada. La rapidesa i exhaustivitat amb que els cercadors pentinen Internet i ens retornen a la pantalla de l'ordinador els resultats de les troballes, els converteix en un instrument molt útil a l'hora d'iniciar qualsevol cerca d'informació. Els cercadors recullen i reben dades de molts d'aquests elements electrònics presents a la xarxa, els classifiquen per temes i paraules clau i construeixen bases de consulta àmplies i obertes directament als usuaris d'Internet.

L'ús d'aquestes eines dependrà d'algunes de les consideracions següents: •

•

Cal dedicar una part de l'elaboració de l'estratègia de cerca de definir quins tipus de cercadors són més adequats i tenir la possibilitat de fer servir els MULTICERCADORS que puguin simplificar i accelerar el procés de cerca. Cal usar de manera conscient, crítica i discriminatòria els motors de cerca i índexs temàtics referits a motors de cerca, els CERCADORS DE CERCADORS ja que permeten una tria de l'itinerari de cerca des del principi amb les eines més adequades per a la nostra estratègia. Cal definir els límits de la nostra recerca per tal d'aprofitar els CERCADORS ESPECIALITZATS que hi ha en molts camps i que ofereixen resultats limitats en àmbits molt específics, però que disposen de recursos informatius extremadament detallats en aquests temes. Cal establir criteris clars per a gestionar la QUANTITAT d’informació que es generarà, ja que no sempre estarà classificada segons criteris apropiats per a la tasca de recerca.

Penseu que teniu prop de més de 4.000 cercadors, classificats per àrees d'especialització i amb opcions de consulta simultànies en molts casos, massa informació si no se sap administrar.

Comunitats virtuals, trencalls, portes i centres de trobada En aquest cas, per a veure que és una comunitat virtual és millor donar un exemple, el de WILAWEB, donat que Internet és una xarxa universal de persones que es connecten entre sí mitjançant els ordinadors, aquesta plana aconsegueix des de Catalunya i gràcies al seu creador Vicent Partal, uns índexs de participació telemàtica, perfilant estructures de producció i establint les bases d'uns esquemes de participació electrònica que es prenen arreu del món com exemple de COMUNITAT VIRTUAL. Des del punt de vista de la recerca d'informació, és pot acudir a un enclavament com aquest que fa de pal de paller d'una comunitat virtual amb un centenar d'unitats de producció telemàtica descentralitzades on podeu trobar informació que us pot interessar. El dinamisme que genera l'ús social d'Internet fa difícil fixar definicions de projectes de comunicació telemàtica i difusió electrònica d'informació. També es fa difícil encabir la informació que ve ara. Trobem algunes experiències que us poden servir per recercar informació més concreta sobre realitats socials, mitjans electrònics de comunicació, o mitjans. Coneguts són vilaweb, cercat, vieras, infonomia...

8.11.

Estils de cita

Els estils de cita són la forma de fer les citacions bibliogràfiques, abans de passar a tota l’explicació de Zotero us comentaria que la que s’aplica ara és APA (American Psychological Association) en la seva sisena edició. No us comento de cerca el Manual sinó que us en faig cinc cèntims derivats de la Quick Reference5 que dóna un resum detallat dels aspectes més consultats al redactar qualsevol treball de l’escola. Us he traduït al català les parts més interessants, de fet, que fareu servir.

http://www2.yk.psu.edu/learncenter/apa-july-09.pdf

Internal Documentation (in-text citations, parenthetical references)Publication Manual, 2009: 170-179) APA és un estil utilitzat per citar les referències bibliogràfiques o de recursos en texts i en paper. Cada referència citada apareix en ordre alfabètic en la vostra llista. Normalment les formes d’identificar més comunes ens citen autor – any de referència.

DOCUMENTS Citacions directes. A més de l’autor i la data, les citacions directes inclouen el nombre de pàgina (o nombre de paràgraf si l’escrit no està paginat) Per exemple, (Blake, 2005, p. 27) o, en el cas de no estar paginat com pot ser una font de material online, (Myers, 2008, para. 4). Useu l’abreviatura pp. per múltiples pàgines. Les formes de fer les citacions varien, per exemple podem expressar-ho amb l’autor i any entre parèntesi o només amb l’any quan fem la citació segons el que estem escrivint: •

Gray (2009) va estudiar que la inhibició dels jugadors de futbol era mínima... o La inhibició dels jugador de futbol era mínima (Gray, 2009)... • En el cas de dos autors, la manera de fer-ho varia donat que mentre s’escriu amb els noms referits en el text apareix una “i” entre els dos noms, mentre que si apareixen entre parèntesi entre els dos noms apareix una “&” Baker and Hamilton (2007) found a high rate of depression in the participants. A high rate of depression was found among the participants (Baker & Hamilton, 2007). • En el cas de més autors, la primera citació els ha de contenir a tots, mentre que en les posteriors apareixerà en el text o entre parèntesi amb “et al.” Primer cop en el text: Rogers, Finney, and Myers (2004) presented participants with conflicting information. Següents: Rogers et al. (2004) found that the subjects were unable to make decisions. Primer cop entre parèntesi: Participants in the study were presented with conflicting information (Rogers, Finney, & Myers, 2004). Següents: The subjects in the study were unable to make decisions (Rogers et al., 2004). • Sis o més autors: la primera citació ja pot contenir el primer cognom i et al. Exemple (en anglès) For example, the article “Inequality, Discrimination, and the Power of the Status Quo: Direct Evidence for a Motivation to See the Way Things Are as the Way They Should Be,” which appeared in a recent issue of the Journal of Personality and Social Psychology, has seven authors. Following are examples of citing this work in text. This format is used for the first citation in text, and all subsequent citations: Kay et al. (2009) studied the power of the status quo. A recent study examined the power of the status quo (Kay et al., 2009). • Quan hi ha més de 7 autors es pot seguir el mateix o bé mirar com es fa la citació del llibre i seguir-la. Citacions de segona mà o secundàries. Normalment es recomana sempre citar les fonts originals, és a dir, que en llegir un llibre i trobar una cita d’un altre autor aneu a cercar la primera cita, però a vegades és del tot impossible, per tant caldrà citar els dos llibres/autors/dates. Per exemple si el treball de Salinas està citat en el treball de Sancho però no heu llegit Salinas, haureu d’escriure: L’estudi de Salinas (citat en Sancho, 2009) i l’únic que sortirà citat en la vostra bibliografia és el treball de Sancho. Llistes amb títol. Si no tenim cap autor s’ha d’usar el títol de l’article, entre parèntesi, o el títol del llibre, en itàlica, en el text del vostre paper i en la vostra llista bibliogràfica. Podeu usar si el títol és llarg les primeres paraules d’aquest: “Escoltant

el cant dels ocells sota la pluja del mes de novembre” que aparegué a Sapiens estarà citat com (“Escoltant els ocells”, 2011) Comunicacions personals. Les comunicacions personals molts cops desapareixen, per tant no surten a la llista de referències. Entrevistes personals, telèfons, mails o memos només se citen en el text. (H.J. Killian, personal communication, November 16, 2008) Citant mes de dos treballs del mateix autor, ordenat per any d’aparició: (Myers, 1998, 2003) Citant dos treballs de diferents autors, ordre alfabètic del primer autor: (Jones, 2006; Myers & Barton, 2003) Grups d’autors. Els noms de grups d’autors, com ara empreses, associacions i agències de govern, s'hauran de definir en la seva totalitat la primera vegada que s'esmenten en el text. Per exemple, Institut Nacional de Salut (NIH), la primera vegada que s'esmenta en el text, com aquest grup és fàcilment identificat per l'abreviatura, és possible usar l’abreviatura en la referència entre parèntesi, com (NIH, 2008). Quan s'esmenta a aquest grup més endavant és possible que es refereixen a ells com l’NIH, tant en el text de la ponència com en la referència entre parèntesi. Si no es vol esmentar el grup en el text cal fer referència a ella entre parèntesi, la seva primera citació serà : (Institut Nacional de Salut [NIH], 2008). Les cites posteriors es mostraran com (NIH, 2008). Blogs o paràgrafs de citacions. Si una citació conté 40 o més paraules, s’ha de situar al començament d’una nova línia, amb una sagnia a l’esquerra, la cita es fa a doble espai i sense cometes, la referència entre parèntesi apareix al final de la cita del bloc, arran de la marca de puntuació final: In 2006, Ray English reviewed the rationale for open access: The movement for public access to government-funded research is based on simple but powerful principles. Taxpayers who fund research have a right to easy and effective access to the research that they pay for through tax dollars. In the age of the Internet, in which research can be shared instantaneously, it makes no sense for federally funded research to be accessible only through expensive journals that are available only in a limited number of research libraries. (p. 251) Si no voleu que el nom de l’autor i la data surtin mencionats en el text introductori, cal llavors fer la seva introducció en el parèntesi: (English, 2006, p. 251) Referències (Publication Manual, 2009: 180-215) La llista que teniu tot seguit és un exemple d’una llista de References (Bibliografia) realitzada segons la normativa APA 6. References Brown, R. T. (2005). Recent advances in pharmacotherapies for the externalizing disorders. School Psychology Quarterly, 20, 118-134. doi:10.1521/scpq.20.2.118.66515 Brown, R. T. (2009). A time to consider health care reform: A reply to Rudd, Cordero, and Bryan. Professional Psychology: Research and Practice, 40, 330-332. doi:10.1037/a0015423 Browning, D. L. (1986). Psychiatric ward behavior and length of stay in adolescent and young adult inpatients: A developmental approach to prediction. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 54, 227-230. doi:10.1037/0022-006X.54.2.227

Browning, D. L., & Quinlan, D. M. (1985). Ego development and intelligence in a psychiatric population: Wechsler subtest scores. Journal of Personality Assessment, 49, 260-263. doi:10.1207/s15327752jpa4903_9 Si SE CITEN dues o més obres del mateix autor, sempre repeteixen el nom de l'autor i l'ordre que per l'any de publicació, amb els més joves primer. UN AUTOR APAREIX ABANS QUE MÚLTIPLES AUTORS sense importar l’any. Per a les entrades que comencin amb EL MATEIX NOM PERÒ AMB DIFERENTS COAUTORS, alfabèticament pel cognom del segon autor a la llista. Totes les cites són a doble espai i amb sagnia francesa.

LLIBRES (Publication Manual,2009: 183-192, exemples: 202-205) Nom de l’autor, la inicial es fa servir pel nom i normalment apareix el primer cognom, a España només en el cas de dos autors amb un cognom molt comú com López o Martínez es fa servir també el segon cognom. Any de publicació entre parèntesi; títol del llibre en itàlica, només es posa en majúscules la inicial de la primera paraula, primera paraula del subtítol i seguint les normes de majúscules; informació de la publicació, lloc de la publicació llistant tant la ciutat com l’estat en el cas dels Estats Unitats o ciutat i país en la resta si es pot. Si l’editor és una universitat i el seu nom, com la Universitat de Barcelona, inclou el lloc no fa falta repetir-ho! Exemples: Fair, J. D. (1999). Muscletown USA: Bob Hoffman and the manly culture of York Barbell. University Park: Pennsylvania State University Press. Gallagher, G. W. (Ed.). (1989). Fighting for the Confederacy: The personal recollections of General Edward Porter Alexander. Chapel Hill: University of North Carolina Press. Wood, E. W., Jr. (2006). Worshipping the myths of World War II: Reflections on America’s dedication to war. Washington, DC: Potomac Books. (Il·lustració 31) Booth, W. C., Colomb, G. G., & Williams, J. M. (2003). The craft of research (2nd ed.). Chicago, IL: University of Chicago Press. American Psychiatric Association. (2000). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (4th ed.,text rev.). Washington, DC: Author. American Psychological Association. (2010). Publication manual of the American Psychological Association (6th ed.). Washington, DC: Author. Capítol d’un llibre, s’han de posar les pàgines del capítol de llibre entre parèntesi: Putnam, J. W. (2009). Cooperative learning for inclusion. In P. Hick, R. Kershner, & P. T. Farrell (Eds.), Psychology for inclusive education: New directions in theory and practice (pp. 81-95). London, England: Routledge. Article d’un llibre es fa com es posa tot seguit – seguint la mateixa estructura que en els articles – : Moore, C. C., & Munroe, R. L. (2000). Cognitive anthropology. In A.E. Kazdin (Ed.), Encylopedia of psychology (Vol. 2, pp. 132-135). Washington, DC: American Psychological Association. Reber, A. S. (1995). Phenomenology. In The Penguin dictionary of psychology (2nd ed., p. 564). London, England: Penguin Books. Articles de llibres on-line, bases de dades...: Hajek, P. (2006). Fuzzy logic. In E. N. Zalta (Ed.), The Stanford encyclopedia of philosophy (Summer 2009 ed.). Retreived from http://plato.stanford.edu/archives/sum2009/entries/logic-fuzzy/ Accessed through Gale Virtual Reference Library, a library subscription database

Cameron, J., & Pierce, W. D. (2008). Intrinsic versus extrinsic motivation. In N. J. Salkind & K. Rasmussen (Eds.), Encyclopedia of educational psychology (Vol. 2, pp. 555-560). Retrieved from www.go.galegroup.com

ARTICLES (Publication Manual, 2009: 183-192, exemples: 198-202) APA style recomana incloure el identificador digital del document (DOI) tant pel que són referències paper com online si és possible. El DOI és un únic identificador assignat als articles i és la forma que ajuda als lectors per localitzar-los en les diferents agències com CrossRef.org. El DOI normalment es triba en l’encapçalament de la primera pàgina en el marge dret de l’article proper al copyright. Si no tenim DOI es posa la URL. (Il·lustració 32) Les cites dels articles es fan d’aquesta manera: Nom de l'autor (inicials per al nom), any de publicació (entre parèntesi) per articles de revistes acadèmiques o any i data exacta de publicació (entre parèntesi) per a revistes i diaris; títol de l'article (en majúscules només la primera paraula del títol, la primera paraula dels subtítols, i tot els noms propis), títol de la revista (ús de majúscules i minúscules i en cursiva), nombre de volum (en cursiva), número d'edició (inclou, entre parèntesis i en cursiva, només si cada número de la revista està paginat per separat), inclòs el número de pàgina, identificador d'objecte digital (per a la impressió i fonts en línia, si està disponible) Per les revistes de la base de dades ERIC es possible només fer la citació del seu identificador com per exemple D22.

Imatge 21: DOI d'article electrònic. Exemples: English, R. (2006). Open access to federally funded research: The time is now. Portal: Libraries and the Academy, 6, 249-252. doi:10.1353/pla.2006.0036 Gray, R. (2009). A model of motor inhibition for a complex skill: Baseball batting. Journal of Experimental Psychology: Applied, 15, 91-105. doi:10.1037/a0015591 Kay, A. C., Gaucher, D., Peach, J. M., Laurin, K., Friesen, J., Zanna, M. P., & Spencer, S. J. (2009). Inequality, discrimination, and the power of the status quo: Direct evidence for a motivation to see the way things are as the way they should be. Journal of Personality and Social Psychology, 97, 421-434. doi: 10.1037/a0015997 Amb més de 7 autors: Harden, K. P., Lynch, S. K., Turkheimer, E., D’Onofrio, B. M., Waldron, M. D., Martin, N.G., . . . Emery, R. E. (2007). A behavior genetic investigation of adolescent motherhood and offspring mental health problems. Journal of Abnormal Psychology, 116, 667-683. doi:10.1037/0021-843X.116.4. 667 Baard, P. P. (1994). A motivational model for consulting with not-for-profit organizations: A study of church growth and participation. Consulting Psychology Journal: Practice and Research, 46(3), 19-31. doi:10.1037/10614087.46.3.19 Herman, W. E. (2009). Understanding psychology within the context of the other academic disciplines. Retrieved from ERIC database. (ED505273) Hemp, P. (2009, September). Death by information overload. Harvard Business Review, 87(9), 83-89. Jaret, P. (2009, September). The new middle age. Prevention, 61(9), 98-105.

Remember the facts by cramming with fat. (2009, May 2). New Scientist, 202(2706), 15. Agnew, T. (2008, November). Nursing homes make the best classrooms. Nursing Older People, 20(9), 8-9. Retrieved from http://nursingolderpeople.rcnpublishing.co.uk/ Cloud, J. (2009, June 1). Why your memory may not be so bad after all. Time, 173(21), 53. Retrieved from http://www.time.com Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Hafner, K. (2009, May 26). Texting may be taking a toll. The New York Times, p. D1. Retrieved from http://www.nytimes.com Hafner, K. (2009, May 25). Texting may be taking a toll. The New York Times. Retrieved from http://www.nytimes.com

ESTILS DE CITACIÓ DE PEL·LÍCULES, LLOCS WEB, MAILS... També seguint la normativa APA 6, fàcilment assimilables al que hem vist abans, per exemple la referència bibliogràfica per a pel·lícules i vídeos, està formada pels següents elements: Cognom del responsable de la pel·lícula o vídeo, Inicial del nom. (responsabilitat). (any de realització). Títol de la pel·lícula o vídeo [designació del material]. Ciutat d'edició: editor.

Després del nom del responsable s'ha d'indicar entre parèntesi la funció principal exercida en el film (director i / o Productor). En la designació del material s’ha d’indicar el mitjà referit al qual correspon, fils, cinta de vídeo, DVD... Fundació per al desenvolupament i la promoció de les xarxes socials (Productor). (1996). Dr. Johan Klefbeck: abordatge en xarxa amb famílies multiproblemàtiques en situacions de crisi. [Cinta de Vídeo]. Buenos Aires: Autor.

En els CD’s, DVD’s... la referència bibliogràfica està formada pels següents elements: Cognom d'Autor, Inicial del nom. (any d'edició). Títol del mitjà. [designació del material]. Ciutat d'edició: Editor

Si és un autor institucional s'ha d'indicar el nom abans de l'any d'edició, en la designació del material s'ha d'indicar el medi referit (CD-Rom, DVD...). Exemple: Halis, R.E., Yudofsky, S.C. i Talbott, J.A. (2002). DSM-IV: Tractat de psiquiatria. [CD-Rom]. Barcelona: Masson Mitjans Electrònics.

ESTILS DE TÍTOLS I D’INCORPORACIÓ DE QUADRES, IMATGES... APA 6 també exposa com redactar, o Times New Roman o Arial de 12, encara que, en aquest aspecte us diria que useu la lletra que més us agradi, aquí a l’escola fem servir Stone Sans Els marges dels fulls són els que apareixen a la il·lustració que es veu sota. També ens exposa els nivells de títols a tenir en compte que són 4:

1. Un principal escrit en negreta, majúscula i centrat (14p). 2. Un secundari escrit en negreta i entre majúscula i minúscules (12p). 3. Un terciari en negreta, sense sagnia. 4. Un quart escrit en cursiva o subratllat, amb sagnia i el text continuat en la mateixa línia. Cap títol finalitza amb punt. El cert és que si us fixeu, jo en aquest manual estic fent servir un de propi, respectant no obstant les mesures dels títols però amb un format de lletra Normal de mesura 11, però és bo conèixer els estils de redacció més generalitzats.

Imatge 22: Marges dels fulls. Font: APA (2009)

Els quadres, les imatges... han de ser incorporats dins del text i no al final del capítol o en annexos. Els de petita dimensió s'ubicaran entre paràgrafs i els de major dimensió en pàgines separades immediatament després d'haver-se esmentat. S'enumeren en forma consecutiva, amb números aràbics.

Imatge 23: exemples de quadres i gràfics.Font: Galinde, (2010, slide: 17)

La identificació dels quadres es posa a la part superior, al marge esquerre, en lletres negretes normal. Després s'escriu el títol en lletres itàliques o cursives iniciant en la següent línia al marge esquerre.

Si el títol té més de dos línies ha d'anar a un espai. Si continua en l'altra pàgina, no es repeteix el nom, només es posa Quadre 3 (cont.).A la part inferior s'ha d'escriure la paraula Nota en itàlica seguida d'un punt per indicar la font on es va obtenir la informació. Exemple: Nota. Dades preses de González (1999). En la majoria dels casos, es restringirà l'ús de línies verticals. El nombre dels gràfics s'escriu en lletra itàlica, al marge esquerre i a la part inferior. Després, en lletra negreta normal es posa el títol.

9. Fonts gràfiques i periodístiques Les fonts gràfiques i periodístiques engloben els diaris i revistes, però també tota classe de publicacions periòdiques: butlletins, circulars, manifestos, ... El seguiment i buidat de les notícies de la premsa diària sobre una determinada qüestió (per exemple: la violència domèstica) pot ser per si sol un procediment de recerca que estructuri un treball. Permet abordar aspectes de la realitat social, econòmica o cultural. Així mateix, la premsa d’època pot servir de font principal o complementària per a recerques històriques. Les biblioteques solen disposar d’una hemeroteca que recull la premsa diària, i, ocasionalment, també la premsa d’època. Les publicacions d’època estrictament locals es poden trobar en les hemeroteques dels arxius municipals i comarcals. Entre els avantatges que té podem citar el fet d’usar fonts de primera mà, situa els esdeveniments en el seu context i dóna una visió global de la situació, encara que té inconvenients com proporcionar massa informació d’una sola font, dificulta el seguiment rigorós i en la recerca històrica ha d’acompanyar-se d’altres aproximacions com recerca de fets. Una recerca que es basi en la interpretació de textos ha de mantenir el rumb, és a dir, s’han de registrar els fragments significatius i “aparcar” aquells que no ho són contrastant amb altres textos.

9.1. Els arxius de premsa escrita Qualsevol registre iconogràfic -ja es tracti d’un retrat, un cartell, un plànol, una pel·lícula, un video- és també una font d’informació susceptible de ser considerada i analitzada. Els arxius històrics municipals i comarcals disposen d’arxius d’imatges locals de finals del segle XIX i XX. Normalment es tracta de sèries de fotografies d’època que poden il·lustrar esdeveniments històrics locals, canvis urbanístics, arquitectònics i de l’entorn del municipi, personatges significatius o aspectes de la vida quotidiana. També solen disposar de col·leccions de cartells d’actes i festes locals, dels fulletons de ma -amb tota certesa des dels anys 60 i 70-, així com de plànols antics del municipi. Els mitjans de comunicació locals i comarcals disposen també d’arxius d’imatges interessants, és el cas de la biblioteca d’El Punt (Girona) que conté un ric arxiu d’imatges disponibles per a la consulta. Alguns arxius disposen també dels fons fotogràfics donats per la premsa local i comarcal i, des de l’aparició de les televisions locals, alguns d’aquests arxius han recollit també fons de reportatges i documents televisius de les últimes dècades. El seu interès no es només il·lustratiu, sinó que poden ser també objecte central d’una recerca, per exemple, en treballs d’història de la vida quotidiana, d’història dels gustos, la moda o l’estètica (cartellisme, publicitat, urbanisme,...).

La publicació regular de premsa s’inicia al segle XIX. Des de llavors, hi ha hagut tres moments en què l’oferta creix considerablement i que coincideixen amb les èpoques d’activitat política més intensa: les dècades de 1870 i 1880, la Segona República i l’inici de la democràcia. Quant a la Segona República, en efecte, es varen multiplicar les publicacions (L’Opinió - 1931, La Humanitat – 1931, ...) però la major part d’elles van ser suprimides durant els anys de la Guerra Civil o a la postguerra.

9.2. Els registres de la memòria o registres històrics Els registres històrics es fan servir per descriure els fets ocorreguts en el passat per tal d'aprendre'n. Pot tractar sobre fets puntuals o bé sobre situacions que continuen actualment. Podem entrar a interpretar els fets, tot investigant les relacions causa - efecte, intentar provar una hipòtesi o bé limitar-nos a descriure una situació en un moment donat (en aquest cas, interessaran tota mena de fets). Poden a més contribuir al disseny de possibles escenaris futurs segons l’evolució previsible (prospectiva). El problema que trobem és que hi ha dificultat en trobar les fonts adequades i de disposar-hi, a més a vegades la manca o insuficiència de les fonts adequades pot induir a resultats erronis o esbiaixats. Cal que existeixi l’objectivitat necessària en els casos en que existeix implicació per part de la persona que està fent la recerca. Alguns dels tipus de registre que estan al nostre abast són el registre civil, les fonts religioses, les fonts notarials, els municipis, els arxius particulars i les institucions assistencials que són registres d’aquests tipus de dades.

El registre civil A l’Estat Espanyol es porta un registre secularitzat de la població de forma sistemàtica des de les últimes dècades del segle XIX. Els primers censos civils de caire oficial daten de 1857, i a partir de 1871 el registre civil passa a ser obligatori. Abans d’aquesta data, si volem obtenir informació biogràfica (naixements, casaments, etc.) o de població en general, ens hem de remetre bàsicament a les fonts religioses (arxius parroquials). El Registre Civil s’estructura en tres categories d’actes bàsiques: • • •

Registre de naixement: data, hora i lloc, nom i cognoms del nadó, nom, cognoms, edat, domicili i lloc de naixement dels pares, nom, cognoms i lloc de naixement dels avis. Registre de casament: data, hora i lloc, nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement dels cònjuges i nom i cognom dels pares. Registre de defunció: data, hora, lloc, causa de la mort i lloc d’enterrament, nom i cognoms, edat, professió, lloc de naixement i estat civil del difunt, nom i cognoms, edat i lloc de naixement del cònjuge, nom i cognoms, lloc de naixement i estat civil dels fills, nom i cognoms i lloc de naixement dels pares.

Altres dades que es poden trobar són les mencions marginals al marge esquerra dels documents que donen dades que solen ser molt útils per les recerques ja que inscriuen actes posteriors referits a la persona, encara que no són exhaustives. És útil per a la recerca de tipus genealògic de gran fiabilitat i no molt difícil accés però s’ha de disposar de les dates exactes sinó ens caldrà la consulta dels seus índexs que són resums per anys ordenats alfabèticament.

Fonts religioses Els registres d’actes sacramentals s’imposen a partir del concili de Trento, de manera que els arxius parroquials són, per als historiadors, la font bàsica per omplir el buit de dades sobre població entre els segles XVI i XIX, quan es generalitzen els registres civils. Des de mitjan segle XVI, les parròquies es veuen obligades a portar un registre de tots els actes sacramentals que celebren i, a partir de 1918, el dret canònic obliga a passar-ne una còpia anualment a la cúria diocesana, còpia que algunes vegades es pot trobar a l’arxiu diocesà corresponent. Aquesta còpia ha permès reconstruir alguns arxius parroquials perduts o destruïts durant les guerres des de 1918 fins a 1936. No obstant això, molts d’ells són incomplets o han estat completament destruïts a causa de la guerra civil, és el cas, per exemple, dels arxius parroquials de Figueres i Sant Pere Pescador. Tot i que des de finals del segle XIX existeix un registre secular de l’Estat, es continua donant un valor de document d’estat al registre parroquial. Podem trobar: • • • •

Llibre de baptismes data, hora i parròquia, nom i cognoms, domicili i professió dels pares i padrins Llibre de matrimonis data, hora i parròquia, nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement dels cònjuges, nom i cognoms dels pares i testimonis Llibre de defuncions data, hora, lloc, causa de la mort i lloc d’enterrament, nom i cognom dels pares, fills i cònjuges Altres: testaments, capítols matrimonials, etc. patrimoni, filiacions, etc.

Com al registre civil també són molt interessants les mencions marginals, en el cas del llibre de baptisme podem trobar les dades de la comunió, la confirmació, el casament... els arxius parroquials són la font bàsica per a la recerca històrica demogràfica i genealògica anterior a 1871. Posteriorment, poden usar-se també com a font principal per la seva proximitat i accessibilitat, o com a font complementària ja que sovint contenen dades o fets no recollits al registre civil. Tot i que es tracta d’arxius privats poden resultar més accessibles i de més fàcil maneig per a l’estudiant, sempre depenent de la bona disposició de la persona que es trobi a cada parròquia.

Fonts notarials La institució notarial té el seu origen a l’edat mitjana i fins al 1862 no s’adapta als esquemes de l’estat liberal, quan es converteix en una funció pública depenent absolutament de l’estat. La freqüència amb què en el passat s’acudia al notari fa que els llibres d’actes notarials siguin una molt rica font d’informació per a estudis històrics de tot tipus. • • •

Relatius a la terra i la propietat contractes de compravenda i permuta, de conreu, de préstec, .... Relatius a la família i la societat capítols matrimonials, contractes de separació, testaments i disposicions successòries, inventaris post mortem, ... Relatius al comerç, l’artesanat i la indústria contractes d’aprenentatge i de treball, d’obres, de constitució de societats, documentació de gremis, ...

•

Relatius als òrgans col·legiats dels comuns o universitats (antics ajuntaments)

Els llibres notarials contenen una àmplia tipologia d’actes amb informació rellevant no només per a la història econòmica i agrària, sinó també per a la història de la vida quotidiana, de les relacions socials, la genealogia o la història familiar. Tot i que el seu accés i manipulació no sempre és fàcil la seva consulta pot ser necessària, per exemple, en la recerca genealògica quan no disposem del registre parroquial o per suplir buits, complementar o ampliar la informació d’aquest. És indispensable disposar prèviament de les dades bàsiques del document que busquem: any, nom del notari, etc. Entre el segle XVIII i principis del XIX, en pobles petits, podem trobar documentació de tipus notarial molt més manejable en els propis arxius parroquials. La legislació estableix que són consultables només passats 100 anys, de manera que avui es troba disponible per a la recerca la informació anterior a 1900. No és aconsellable emprendre recerques amb aquest tipus de fonts fora dels segles XVIII i XIX.

Els municipis Els municipis són també una font d’informació de molt diversa índole: administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions... Per consultar la documentació municipal cal dirigir-se als ajuntaments, normalment tota la informació està dipositada en els arxius municipals, ocasionalment pot trobar-se també als arxius comarcals corresponents. Destacarem només algunes fonts documentals municipals que poden ser d’interès per al treball de recerca: •

El padró d’habitants és un registre municipal de la població que té el seu origen en els “recomptes” periòdics efectuats pels propis municipis. Tot i que aquests recomptes existeixen amb anterioritat al registre civil estatal, la seva conservació depèn de cada municipi. El formulari actual del registre d’empadronament és molt simplificat: DNI, nom, data de naixement i nivell d’estudis. Els registres d’empadronament anteriors a 1996, en canvi, contenen força més informació: data, lloc de naixement, noms dels pares, oficis i lloc de procedència d’aquests. El padró actual és considerat informació privada que només pot consultar el propi interessat o els familiars directes empadronats en el mateix domicili. En el seu defecte existeixen les llistes del cens electoral, confeccionades en base al padró municipal, que són públiques però depenen de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). El cadastre: Engloba tota la documentació establerta per tal de permetre la identificació, caracterització i quantificació per a efectes fiscals de les propietats immobles tant urbanes com rurals d’un terme municipal. Els arxius comarcals disposen dels cadastres dels diversos municipis des de mitjans del segle XIX, només ocasionalment es conserven cadastres del segle XVIII. Permet fer estudis de l’activitat econòmica, la distribució de la propietat i de grups socials d’un municipi.

•

Les quintes: Els expedients de lleves o quintes són un registre anual dels mossos, dut a terme pels municipis, amb finalitats militars. Amb el Decret de nova planta el 1716, s’instaura l’obligació de complir un servei militar, en un origen afectava només a una

•

cinquena part de la població, d’aquí el seu nom de quintes. Els més antics contenen informació molt més rica i variada que els actuals: nom i data de naixement del mosso, nom, cognoms i ofici dels pares i avis, una breu descripció física del mosso (talla, pes, color dels ulls, ...), discapacitats i malalties (poc fiable òbviament), nivell d’escolarització, habilitats i ofici. Les quintes, i en general els documents de l’àmbit militar, són una font excepcional per conèixer detalls i dades personals sobre la població masculina molt difícils de trobar per altres camins. Es tracta d’una molt bona font que ha estat molt consultada sobre tot pel què fa al període de la guerra civil. Com a regla general es pot dir que els municipis solen conservar les quintes des de mitjans del segle XIX. Els cementiris: Els cementiris són un servei municipal administrat i gestionat des dels ajuntaments. Conserven un registre d’inhumacions amb nom, cognoms i dates de totes les persones enterrades, així com un registre dels nínxols on hi consten els titulars, la data d’adquisició i totes les persones enterrades. Poden ser d’interès per a la recerca genealògica o biogràfica, per exemple per identificar vincles polític.

Els arxius particulars No és estrany trobar masos, masies, cases antigues, fàbriques o famílies que han conservat documentació molt diversa de temps antics, des de documents notarials i testaments, fins a fotografies o correspondència personal. Sovint podem trobar-los en els arxius municipals o comarcals als quals han estat donats i aleshores l’accés és més fàcil. Si s’hi té accés, és una bona font per a treballs de genealogia, d’història d’un mas, d’una fàbrica, etc.

Les institucions assistencials • • • • • • •

Asils Hospitals Psiquiàtrics Maternitats Hospicis i cases d’orfes Presons Altres.

10.

Instruments de recollida de dades

Anomenem instruments de recollida de dades a aquells instruments que fem servir per realitzar el nostre marc metodològic, com actualment gairebé totes les recerques són de tipus mixt els explicarem tots seguits sense diferenciar les dades de tipus quantitatiu dels qualitatius.

11.

Les enquestes i entrevistes en profunditat6

Si parlem de forma general, tant els qüestionaris com les observacions són dues classes d’enquestes, ja que totes dues pregunten sobre un determinat fet, tendència, opinió, interès o actitud, no obstant es diferencien en qüestionaris pròpiament dits i en entrevistes.

11.1.

Els qüestionaris

"You decide in advance which types of people you want to survey and how many of each type, and you then set about finding them" (Moore) "Recollida sistemàtica de dades, activitats, operacions, personal, ús i usuaris en un moment donat o al llarg d'un període preestablert." L'element comú és l'ús de mesures i la comparabilitat d'aquestes de manera que podem conèixer i controlar situacions complexes que ens permetran planificar i/o avaluar productes i serveis, etc. Generalment se serveix d'algun procediment de selecció per no haver d'estudiar tots els individus susceptibles de ser-ho (selecció deliberada: tots els individus d'un lloc, tipologia, etc., o bé selecció per mostra: escollint un nombre limitat d'individus les característiques dels quals permeten de ser extrapolades al total) Normalment parlem de qüestionaris quan demanem opinions a poblacions finites i mesurem variables directament observables com qui votarà un determinat partit polític, la població que utilitza ulleres, o el nombre d’alumnat que escull per primera opció estudiar Medicina. I parlem de tests quan les poblacions són indefinides i volem mesurar variables latents - és a dir ni directament observables - . Exemples serien si volem saber si una persona és introvertida, si és intel·ligent o si serveix per a una determinada feina. Per tant la mètrica de les variables ens porta a diferenciar entre variables contínues i discretes i aquestes que són discretes poden ser naturals o artificials. Veiem exemples:

Imatge 24: Variable contínua de 0 a 1 i variable discreta. Font: www.uv.es

Podeu trobar molta informació a: http://www.escolapia.cat/terrassa/aulavirtual/in_tdr.html

Per exemple una variable discreta natural és el gènere – sexe – ja que la dicotomia està entre home i dona, mentre que una variable discreta artificial és la percepció d’alt o baix, de prim o obès. Cada pregunta que fem (tant si és oberta, tancada, qualitativa com quantitativa) ens mesurarà una característica de la mostra i ens la descriurà i desprès haurem de veure com s’extrapolen a la població o si aquesta mostra és realment representativa de la població.

Imatge 25: Opinió: Prima/gorda o què? Font: Internet.

Els qüestionaris poden ser: • •

Descriptius: pretenen enumerar i descriure una sèrie de característiques o situacions (força informació, però majoritàriament no pas de tipus estadístic) Analítics: intenten relacionar les dades entre elles i extreure'n models numèrics (informació recollida i tractada amb mètodes estadístics)

Avantatges del qüestionari com a mètode: • • • •

Si s'aplica correctament és el mètode més segur i és aplicable a molts tipus d'estudis. Vàlid per recollir tant dades factuals com d'opinió. És un mètode de tractament molt experimentat, hi ha molt exemples d'enquestes amb els seus resultats finals ja tabulats i editats. Software de tractament de les dades disponible, a més, si no el tenim a l'abast és pot utilitzar qualsevol full de càlcul per a fer les tabulacions.

Inconvenients: • • • • •

Risc d'errors en el disseny de la mostra. Mètode car i lent. Requereix la intervenció d'experts (disseny i tractament) Tan sols proporciona resultats quantificats / quantificables, que després cal interpretar. Més difícil de dissenyar com més específica

Què cal fer? Formular molt bé les preguntes de manera que obtinguem realment allò que volem obtenir, és a dir, han d’estar amb consonància amb la hipòtesi i les preguntes que hem formulat. o Les preguntes poden ser obertes o tancades, es recomana normalment que siguin tancades perquè són més fàcils de treballar posteriorment. o L’escala de mesura en les preguntes tancades pot ser nominal, ordinal – més a menys conegut – o tractar-se d’un interval. § Nominals: tendència central: MODA, proves estadístiques: comparació de taules de contingència. Exemples: dades de classificació o variables descriptives: sexe, color, espècie de flora/fauna... § Ordinals: tendència central: MEDIANA, proves estadístiques de tipus no paramètric. Exemples: resultat d’una competició, prova de jutges... § Interval: tendència central: MITJANA ARITMÈTICA, MEDIANA, homogeneïtat: desviació típica, variància, proves estadístiques: estadística paramètrica. Exemples: temperatura, intel·ligència. § De raó: tendència central: MITJANA ARITMÈTICA, MEDIANA, homogeneïtat: desviació típica, variància, proves estadístiques: estadística paramètrica. Exemples: temperatura, edat, intel·ligència. Exemples: totes les mesures físiques. Analitzar, en termes precisos, quina informació es desitja: o Si volem fer un tractament estadístic hem de fer preguntes tancades i si pot ser d’escala ordinal o intervals. o Si volem informació més personal anirem a preguntes obertes que ens permetin desprès extreure les dades a través de mecanismes com poden ser els dendrogrames (una mena d’arbre de decisió en el qual passem del que ens han anat responent a grups més petits fins arribar a dos o tres paraules clau que contenen allò que ens han dit). Planificar l'enquesta sencera abans d'iniciar-la: període a estudiar - sencer o per mostres -; nivell de detall necessari; nombre d'individus a estudiar i les característiques que ens interessen. o Recordeu que el temps és or, és a dir, que l’hem de planificar per realitzar-la en un moment concret al major nombre de persones necessàries per poder extrapolar la mostra a la totalitat. o Podem fer un mostratge aleatori simple – igual oportunitat per a tothom - , un mostratge per proporcions,... i inclús podem fer un mostratge no probabilístic quan allò que estudiem – com pot ser el daltonisme – no es té per la majoria de persones. Dissenyar la mostra amb la tècnica més adequada per al nostre pla.

Taula 5: Tipus de mostreig. Elaboració pròpia.

NO PROBABILÍSTICS

PROBABILÍSTICS

AVANTATGES

INCONVENIENTS

Aleatori simple

Poc coneixement de la població. Fàcil d’entendre. Lliure d’error en la classificació dels subjectes. Fàcil per analitzar i interpretar els resultats.

Necessita numerar cada element de la població. Major error de mostreig que l’estratificat per la mateixa mesura mostral.

Sistemàtic

Simplicitat en l’extracció de la mostra. Els subjectes no necessiten estar numerats. Fàcil d’entendre. Lliure d’error en la classificació dels subjectes. Fàcil per analitzar i interpretar els resultats.

Major error de mostreig que l’estratificat per la mateixa mesura mostral. Periodicitat en la llista d’elements de la població.

Proporcional estratificat.

Permet comparacions entre els subgrups. És més representatiu que l’aleatori simple i el sistemàtic. Necessita menys subjectes si els estrats estan relacionats amb la variable dependent. Els resultats representen la població sense ponderar.

Requereix identificació de subgrups per a cada element de la població. Requereix coneixement de la proporció de cada subgrup en la població. Pot ser costós i difícil preparar llistes dels elements de població en cada subgrup.

No proporcional estratificat.

Permet comparacions fàcils de subgrups. Més representatiu que els anteriors. Necessita menys subjectes si els estrats estan relacionats amb la variable dependent. Assegura el nombre adequat d’elements en cada subgrup.

Requereix identificació de subgrups per a cada element de la població. Requereix la ponderació dels subgrups per representar la població. Pot ser costós i difícil preparar llistes dels elements de població en cada subgrup.

Per grups.

Baix cost. Eficaç amb poblacions nombroses. Permet l’anàlisi de grups individuals.

Menys exacte que tots els anteriors. Pot ser difícil recollir dades dels elements en un grup. Requereix que cada elements de la població s’assigni només a un grup.

Per conveniència.

Menys lent i costos. Facilitat d’administració. Assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars.

Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representatiu d’una població identificada. Els resultats depenen de les característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador o dels subjectes.

Intencionat.

Menys lent i costos. Fàcil d’administrat. Assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars. Assegura la recepció de la informació necessària.

Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representatiu d’una població identificada. Els resultats depenen de característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador i dels subjectes.

Per quotes.

Menys lent i costos. Fàcil d’administrar. Normalment assegura un índex alt de participació. Es pot generalitzar a subjectes similars. Tendeix a proporcionar mostres més representatives que l’intencionat o per conveniència.

Requereix informació identificativa de cada subjecte. Difícil de generalitzar a altres subjectes. Menys representativa d’una població identificada. Els resultats depenen de les característiques particulars de la mostra. Major probabilitat d’error donades les tendències de l’experimentador o dels subjectes. Més lenta que el mostreig per conveniència o l’intencionat.

Obtenir una quantitat acceptable d'informació de background sobre el context de la recerca (associació, institució, lloc...) • Decidir quina o quines són les fonts més adequades per obtenir les dades. • No començar a passar l'enquesta fins a tenir clar tot l'anterior, molts cops es fa una prova pilot per verificar que està ben realitzada. • Respecte a la redacció de les preguntes es demana: o Frases simples i concretes. o Cada ítem a de contenir una única pregunta i les respostes una única resposta. o Adequar el vocabulari i la complexitat a la formació cultural de la població. o Evitar frases negatives. o Els ítems no han de suposar càlculs numèrics als individus. o Les frases no han de ser tendencioses. o El format de resposta ha de ser constant.

Exemples amb errors: Els taxis han de tenir preferència? Mai, Gairebé mai, Gairebé sempre, Sempre. (la percepció és diferent per cada individu). Ets del Barça? A vegades, depèn, sempre. El darrer pas a fer és la codificació de tot el qüestionari: •

•

• •

•

Preguntes: o Quina edat tens? EDAT: P1. o Quin partit aniries a veure? PREFERÈNCIES: P2. o ... Respostes: o Enters: 0, 1, 2... és queden igual en la codificació. P2_1. P2_2 o Decimals: establirem desprès de les respostes les categories d’interval: 0,5; 3,43; P3_1, P3_2... o Text: Vermell, no tinc preferències, groc, carbassa... també s’assignen desprès: Vermell: P4_1, groc: P4_2... Noms de les variables: han de ser noms operatius i eficients, usant sèries, prefixes, abreviatures... per exemple SEX per sexe. Etiquetes de les variables: aquestes són necessàries per realitzar els informes adequats quan fem els gràfics, per tant cal adjudicar una etiqueta adequada de forma que SEX= sexe de les persones enquestades. Etiquetes de valors: també serveixen a l’hora de fer els gràfics: o P1 si fos SEXE, home/dona sent P1_1 home i P2_2 dona i assignant 0=home, 1=dona. o P2: 1=mai, 2=gairebé mai, 3= depèn....

Taula 6: Exemple de codificació. Font: Elaboració pròpia.

ED (edat)

P1 (sexe)

P2_1

P2_2

P2_3

P2_4

...

Qualsevol dubte que tingueu el podeu resoldre en el llibre de matemàtiques de 3r ESO en els darrers capítols! Una bona manera de fer qüestionaris és mitjançant el googleapps amb els formularis ja que ells fan també les gràfiques que desprès podem exportar al nostre treball o estudi.

11.2.

Entrevistes.

L’entrevista és l’eina de recopilació de dades més important en la investigació qualitativa, és la millor manera d’accedir a les percepcions, significats, definicions de les situacions i construccions de les realitats de les persones. A més a més és una de les formes més poderoses que tenim d’entendre els altres i és la via principal per arribar a les realitats múltiples (Punch, 2009; Stake, 2010) Metodològicament semblants als qüestionaris la diferència és que les respostes no són escrites per l'interrogat, sinó per l'enquestador, que fa les preguntes oralment.

Modalitats: •

•

Entrevista estructurada, parteix –sobretot quan és a gran escala- d'un esquema estàndard on totes les preguntes són previstes i iguales per a tots els entrevistats. S'utilitza per recollir informació quantitativa (sobre una conducta determinada.) Entrevista semiestructurada, a mig camí: parteix d'un qüestionari estructurat, però totes les preguntes poden ser ampliades i algunes fins i tot són de resposta oberta. S'utilitza per recollir informació qualitativa (opinions, justificació d'actituds, preferències o problemes experimentats per algú) Entrevista en profunditat podríem dir que demana un grau més de l'anterior: poques persones sotmeses a una trobada més detallada –i menys estructurada, per tant -, amb un simple guió. S'utilitza per recollir informació complexa sobre l'experiència personal en assumptes que afecten i interessen tant l'entrevistat com l'entrevistador, i sobre els quals es pot discutir llargament. Discussió en grup és una entrevista col·lectiva, tenim davant un grup de treball on els entrevistats són experts i l'entrevistador sol ser el mateix investigador. S'utilitza per recollir opinions autoritzades i matisades de cara a centrar un tema de treball, pot ser l'ús d'un medicament preguntat a un grup de metges…

Avantatges de l'entrevista com a mètode: • • • • • •

Millora el percentatge de resposta respecte als qüestionaris –i per tant assegura millor la representativitat. Redueix el risc d'errors d'interpretació. Ajuda a donar més profunditat, si es vol, a algunes respostes o bé a suggerir diverses alternatives com a resposta quan no n'hi ha una de clara i espontània . Possibilita obtenir una resposta completa de molts individus i –si la mostra es tria correctament- extrapolable a col·lectius més amplis. Permet exercir més control sobre la mecànica pregunta resposta: ordre, etc. Permet modificacions "sobre la marxa" en funció de les respostes que es vagin produint (menys com més estructurada)

Inconvenients a evitar: •

De vegades la informació obtinguda és difícil d'analitzar (més com més oberta i poc estructurada és l'entrevista).

• • •

Poden produir-s'hi problemes de tracte (discriminatoris etc.) entre entrevistat i entrevistador que influeixin en els resultats finals. Sistema lent i car. (Si actuen diversos entrevistadors) poden produir-s'hi problemes d'uniformitat.

Què cal fer: 1. Abans de l'entrevista: • • • • • • • • • • • • •

Escollir una bona tècnica de mostreig. La tipografia ha de distingir perfectament el que són preguntes del que són instruccions per a l'entrevistador. El guió ha d'estar fet de manera que sigui fàcil d'enregistrar les respostes (més possible com més estructurada és l'entrevista: xifres, capses...). Cal definir prèviament quines preguntes es tractaran com a obertes i com a tancades. Cal assegurar prèviament que es puguin comparar les respostes. Les instruccions per a l'entrevistador han de ser clares i sense ambigüitat, incloent-hi les instruccions sobre preguntes que es poden o no ampliar, etc. La introducció de presentació de l'entrevista ha de ser clara i explicar la seva funció i el propòsit que la guia. La introducció de presentació ha d'interessar l'entrevistat i encoratjar-lo a participar-hi. Les preguntes s'han de redactar de manera unívocament intel·ligible (donar-les a llegir, provar el guió). Les preguntes s'han de redactar de manera que sonin bé (llegir-les en veu alta per comprovar-ho). Les primeres preguntes han de ser fàcils de contestar i han de facilitar que l'entrevistat hi estigui còmode. Les primeres preguntes han de ser interessants i animar l'entrevistat a continuar. Les preguntes més conflictives o difícils haurien d'estar al mig de l'entrevista, quan ja s'ha trencat el gel i encara no s'ha produït el cansament. 2. Durant l'entrevista:

Cal ser: • • • • • •

Agradable, però no adulador. Objectiu, però no desapegat. Relaxat, però sense deixar pauses massa llargues o eternitzar l'entrevista. Àgil, però sense marcar les respostes tan ràpid que no es doni temps a l'entrevistat a matisar o a rectificar. S'ha de crear la confiança necessària perquè pugui obtenir-se la veritat (ja que els temes, de vegades, impliquen l'entrevistat de manera personal o com a protagonista). No s'han d'expressar mai les pròpies opinions, ni reforçar ni criticar o discutir les de l'entrevistat.

Cal assegurar-se: • • • •

Que comprenem i ens atenim a l'essencial i no a l'anecdòtic. Que recollim la informació d'una forma objectiva i coherent. Si és possible, cal no enregistrar les entrevistes (treu espontaneïtat i, potser, sinceritat). Cal prendre notes per poder codificar i analitzar la informació, i per assegurar la seva interpretació posterior.

Excepció: les discussions en grup, on l'entrevistador ha d'actuar de moderador de la manera que s'ha dit més amunt i no pot dedicar-se a prendre notes al mateix temps. En aquest cas, cal transcriure les cintes ràpidament. •

• •

•

En una entrevista semiestructurada cal mantenir el rumb de la conversa cap a l'objectiu de la recerca i jutjar si alguna resposta necessita ampliar-se o matisar-se, o si enfoca temes interessants no previstos que caldrà decidir si hom inclou o no en la recerca En aquest cas, pot fer-se abans una recollida d'informació més estàndard que permeti trobar antecedents i elements de judici suficients per afrontar l'entrevista en profunditat) En les discussions en grup, cal partir d'una estructura molt clara i prèviament establerta; però també cal prou flexibilitat ja que les opinions i actituds expressades per uns modifiquen i influeixen les dels altres, i això és el que es busca en aquest tipus d'entrevistes. En les discussions en grup cal assegurar-se que ningú no domini sobre els altres. (sense "liderar" el grup ni expressar les pròpies opinions) 3. Al final:

• • •

Cal assegurar-se que totes les preguntes s'han contestat del tot. En les discussions en grup, cal assegurar-se que tots hagin participat per igual. Cal transcriure les notes tot seguit.

Exemples, podeu consultar aquest dos treball basats en entrevistes i qüestionaris: •

LLOPART, Pilar. "Els estudiants i l'ús de la biblioteca a la Universitat de Barcelona: resultats d'un estudi". Ítem 18 (gen.-juny 1996), p. 114-121.

Estudi d'usuaris sobre la reacció dels estudiants davant els canvis tecnològics produïts en la gestió dels documents a la Biblioteca de la UB, tot i que els resultats van proporcionar algunes informacions addicionals. •

MAÑÀ, Francesc. "Prospectiva sobre las industrias de contenidos digitales". El profesional de la información 8: 11 (nov. 1999), p. 50-52.

Metodologia i resultats d'una investigació prospectiva amb el mètode Delphi sobre el futur immediat de les indústries de continguts digitals. Passarem un exemple d’entrevista en profunditat que es un retall de la pel·lícula Pasajeros (2008).

12.

L'observació.

Observar i enregistrar els esdeveniments, segons Moore (1988): probablement la forma més antiga de recerca. La observació científica s'anomena sistematitzada i continua o constant o també, planificada. Aquesta planificació s'ha de fer abans de començar l'observació. És útil especialment en els estadis primerencs d'una investigació: •

per clarificar els temes,

•

per veure quins poden ser els millors mètodes per atacar una qüestió.

Sempre que ens plantegem una observació, ha d'existir un problema, una teoria o unes preguntes a les quals contestar.

Modalitats. Totes les investigacions han de classificar i resumir, per tant, les categories en les quals fixem la nostra observació, ens han de servir per a resumir i fixar-nos en uns aspectes i no en uns altres aspectes. Existeixen tres nivells de divisió de les observacions: a) Depenent de la sistematització: • •

L'observació sistemàtica: quan tenim fixada la pauta d'observació. L'observació no sistemàtica: útil en els primers estadis de qualsevol investigació.

b) Depenent de la situació observada: • •

L'observació natural: usant l'escenari normal, sense modificacions, una classe d'aquesta és el rastreig físic. L'observació artificial: quan introduïm elements o aparells per la investigació, una aula amb mirall…Només es pot treballar amb camps artificials quan es permet un control sobre el fenomen que no distorsionarà les mesures.

c) Depenent de la forma de participació: • •

L'observació participativa: posar-nos al lloc del client o usuari i observar allò que passa de forma oberta i encoberta i avaluar els serveis de referència. L'observació no-participativa: examina i enregistra les situacions sense intervenir en elles com a agent. Analitza la conducta dels clients d'una botiga, les seves preferències quant a la forma de presentar la mercaderia o la forma com circula el personal dins d'un edifici.

Avantatges de l'observació com a mètode de recerca: • • • •

Mètode força directe. Requereix poca formació (sí sentit comú). Proporciona una experiència de primera mà d'allò que succeeix. Proporciona informació sobre el problema central i sobre altres aspectes relacionats.

• •

Evita els biaixos introduïts pels elements estudiats (en l'observació encoberta). No incomoda l'usuari final.

Inconvenients possibles: • • • • • • • •

Sistema lent. Requereix molta feina. Pot suposar molts temps morts. Pot produir-se pèrdua d'informació (per acumulació de molts esdeveniments en terminis molt curts de temps). (Solució: mostra o més observadors). Massa observadors poden destorbar-se o introduir canvis de conducta en els individus observats. No proporciona una visió profunda (causes, etc.) Del problema a tractar. Pot ser difícil per a alguns observadors, limitar-se a descriure sense treure conclusions. Cal habilitar un mètode de recollida de les dades observades coherent.

Què cal fer: • • • • •

Assegurar-se que tots els observadors tenen clar l'objectiu i el mètode, i clar què cal recollir i què no. Utilitzar un sistema de recollida econòmic: que es pugui manejar fàcilment i ràpida per part de l'observador, sense que això creï confusió. Permetre que el sistema de recollida faciliti la posterior anàlisi de les dades (marcar, encerclar...). Preveure l'actuació en resposta a casos inesperats, especialment quan la recerca comporta perills. Assegurar-se de la comparabilitat dels resultats: la mateixa situació es presenta sempre de la mateixa manera als diferents serveis o persones que estem avaluant.

Dins les categories de fitxes d’observació també en trobem moltes, ara només us detallo les pautes que des del departament de socials es fan sobre imatges, quadres, obres pictòriques o escultòriques... i us poso un exemple de fitxa de l’àmbit de les experimentals. • • • • •

Identificar el tipus d’observació: fotografia, caricatura, còmic, obra pictòrica, escultura... Descriure amb detall la imatge: plànols, personatges, actitud, colors, espai... Situar la imatge en l’espai i el temps: cal aprofitar tota la informació que ens dóna la imatge, des del més simple els vestits a la generalitat: paisatges, objectes... Comentar des de la imatge el fet, procés o fenomen històric que representa destacant els fets més importants i comentant context històric. Fer finalment una valoració personal de la imatge escollida.

Imatge 26: Fitxa d'observació. Font: Internet.

13.

Estudi de casos

Els estudis de casos van dirigits a la descoberta i comprensió del significat d’un cas particular – casos biogràfics o de grups, fenòmens o institucions socials – en allò que pugui ser singularment rellevant. Per tant és una anàlisi detallada d'un element d'un conjunt (centre, servei, fenomen) que, per les seves característiques, es considera representatiu del que s'ha d'observat. És apropiat per captar elements significants de la vida real de les persones i grups on interactuen conjuntament un gran nombre de factors, de manera que permet fer justícia a la complexitat i riquesa de les situacions socials concretes i reals que no podríem abordar amb enquestes per qüestionari o amb un tractament quantitatiu o estadístic de la informació i que exigeixen tècniques de recerca de tipus qualitatiu. Malgrat la seva focalització en casos particulars, aquest tipus d’estudi permet descobrir també claus d’interpretació de fenòmens socials i històrics d’àmbit més general. Els casos més “rics” tenen un potencial d’aprenentatge o de transferència de coneixements que, tot i no tenir res a veure amb la representativitat o la generalització estadística, donen al seu estudi un valor teòric i científic a més del valor merament testimonial o documental. Un bon estudi de cas admet també certes generalitzacions i pot servir sobretot per contrastar teories i preconcepcions socials més o menys errònies.

Avantatges de l'estudi de cas com a mètode • • •

•

És més barat que una mostra (confecció i realització). Dóna una visió global d'aspectes que quedarien aïllats en un altre tipus d'estudi. Contribueix al coneixement en profunditat d'una situació ja que permet de concentrar l'atenció en un punt o problema molt determinat, encara que sobre menys casos que una mostra. Permet la comparabilitat.

• • •

Si s'han triat bé els casos permet un cert nivell de generalització. Ajuda a comprendre la totalitat de casos a través dels exemples triats. El fet de saber-se estudiat pot contribuir a millorar un servei

Possibles inconvenients • • • • • • • •

Mètode lent, es realitza més observant el ritme de vida de les organitzacions que no pas amb enquestes sobre els fets succeïts. Si es vol assegurar la comparabilitat, demana recerques paral·leles de tots els casos (diversos participants). La necessària lentitud pot fer que els resultats siguin superats pels esdeveniments. No permet treballar amb una mostra científicament escollida. Els resultats no són estadísticament extrapolables a la totalitat dels exemples existents. Risc d'errors en cas d'intentar una extrapolació sistemàtica. Dificultat: decidir quins són els casos "representatius" del conjunt. Perill: efecte Hawthorne.

(Efecte Hawthorne: Western Electric Co., '20/'30: quan es produeixen canvis en el grup experimental és perquè aquest és conscient que ha estat l'escollit, és a dir, pot ser que les persones sotmeses a l'estudi del cas siguin conscient que pertanyen a una mostra i per tant, actuen coaccionades)

Què cal fer? • • • • • • • •

Partir d'un coneixement teòric. Tenir una visió prou completa de la realitat en l'àmbit a estudiar. Decidir els criteris que defineixen l’exemplaritat" del cas. Escollir els elements individuals que compleixen aquests criteris. A partir d'aquí, elaborar una pauta d'estudi comprensiu del conjunt de característiques dels individus. Confrontar l'anàlisi amb els criteris prèviament definits. Elaborar unes conclusions generalitzables al conjunt. No perdre de vista que es tracta d'un mètode d'aproximació descriptiva.

13.1.

Estudi de cas biogràfic

Són aquells projectes de recerca destinats a fer la reconstrucció d’una vida o d’un fragment especialment significatiu d’una vida. Allò que normalment entenem per una biografia és un relat objectiu, en tercera persona, sobre un personatge il·lustre o destacat, elaborat a partir de fonts d’informació tant documentals (documents escrits, documents gràfics, documents personals, etc.) com orals (relats dels coneguts, familiars, etc.) obtinguts mitjançant entrevista. Avui però, les ciències socials han introduït, sota la categoria d’històries de vida, tota una varietat d’usos i aplicacions que amplien força el ventall dels treballs estrictament biogràfics, situant-se en un terreny interdisciplinari entre la història, la sociologia i l’etnografia. En la literatura especialitzada es pot trobar una interminable discussió terminològica i metodològica sobre el sentit que ha de tenir el terme història de vida. Es tracta d’un terme no exempt

d’ambigüitat, que es pot entendre com una tècnica concreta de recollida i tractament de la informació aplicable a diversos objectes, i en el si de diverses estratègies metodològiques, o bé com una estratègia metodològica global de tipus autobiogràfic. Presa en aquest últim sentit, una història de vida és la reconstrucció d’una vida, o de determinats fragments o esdeveniments d’aquesta, elaborada bàsicament a partir del relat en primera persona del propi subjecte amb una mínima intervenció de l'investigador. Es tracta d’obtenir un relat autobiogràfic -que pot ser escrit o bé a través d’entrevistes en profunditat que mostri el testimoni subjectiu sobre determinats esdeveniments passats o presents de la seva pròpia vida quotidiana. I és que es parteix de la premissa que els herois de la història no són només els personatges il·lustres i els líders sinó més aviat la majoria desconeguda de les persones, i, en aquest sentit, les seves vides poden tenir un interès científic. En aquest sentit, la història de vida pot ser una tècnica molt interessant al nivell de batxillerat si som capaços de fer confluir el rigor científic amb l'aspecte emocional i motivacional del relat vital. L’investigador ha de partir d’una preocupació o interès teòric per comprendre un determinat problema social (les mentalitats, les formes de vida, les condicions materials, etc.), i seleccionar l’informador o informadors d’acord amb els seus objectius (un líder social, un emigrant, un familiar proper amb una biografia socialment destacable, etc.). És obvi que bona part de l’èxit del projecte depèn de la fase de recerca i selecció de l’informador. El treball teòric hauria d’anar destinat a l’aprofundiment en aquesta problemàtica social escollida i en referència a la qual el cas adquirirà un valor de coneixement i un significat. L’entrevista en profunditat i l’entrevista focalitzada són els instruments més adequats pel seu caràcter obert, poc estructurat i poc directiu. En qualsevol cas però, cal centrar la tasca de recollida d’informació en un centre d’interès que pugui contribuir positivament al coneixement dels fenòmens humans. El control, direcció, i transcripció de les entrevistes, així com la validació de la informació i l’edició definitiva del relat, corren a càrrec de l’investigador. Però sempre que hi hagi una interpretació feta per l’investigador, aquest està obligat a adjuntar-hi la transcripció escrita el màxim de fidel del document oral original. D’aquesta manera, la història de vida es pot sotmetre també a condicions d’adequació científica.

Exemples • •

•

Biografia d’un avantpassat Biografia intel·lectual d’un científic, escriptor..., accessible: Jordi Sabater Pi o el naixement de l'etologia Història de vida d’un personatge destacat de la família/poble Història de vida d’un immigrant Les dones i la guerra civil, dues històries de vida Reconstrucció d’un fet històric local a partir de diferents històries de vida L’anorèxia, un cas viscut L'esquizofrènia: quatre visions d'un calidoscopi (el psiquiatre, el treballador social, el malalt i els familiars) La joventut dels avis: estudi de la vida quotidiana a partir d’històries de vida

• • • • • •

13.2.

Estudi de cas d’un fenomen, grup o institució social

Consisteix a estudiar el funcionament d’un grup, organització o institució social particular incloent-hi d’una manera o altra la perspectiva dels actors. Tot i tenir un sentit sociològic pot tractar-se també de treballs de l'àmbit econòmic, polític, històric, etc. (l'èxit d'una determinada empresa o marca, d'una campanya electoral). El sentit del treball és el coneixement del funcionament intern i extern del col·lectiu. Es tracta de conèixer els rols dels seus membres i les relacions que s’estableixen entre ells, així com de comprendre els significats i les raons de l’acció del grup tal com se la representen els propis actors i en relació al context més ampli de la societat. Però també de conèixer com es presenta i actua el grup en relació amb el context social extern. Com tot treball d’orientació sociològica no s’interessa pels relats dels membres en tant que individus, sinó en tant que membres d’un grup, és a dir, en la mesura que aquests relats poden il·lustrar les relacions socials i les estructures que fan funcionar el grup com a grup. El treball teòric té un pes relativament menor i consisteix bàsicament a familiaritzar-se amb els elements del context social que permetin aprofundir en la comprensió del fenomen en qüestió. El treball de recollida d’informació admet diverses formes de procedir segons cada cas i segons el contacte o vincles que ja tingui l’investigador amb el grup. Normalment, la recollida real de dades arrenca quan l’investigador desembarca sobre el terreny, es familiaritza amb la situació i selecciona els informadors. El gruix de la informació surt dels relats personals dels actors -recollits mitjançant entrevistes focalitzades o mitjançant històries de vida de relats paral·lels- i de l’observació directa de l’investigador sobre el terreny, ja sigui participant o no participant. No es descarta però, la necessitat de consultar i estudiar fonts documentals de tot tipus.

Exemples: • • • • • • •

Estudi de cas d’un grup, col·lectiu o moviment social: social proper: un col·lectiu d’immigrants del poble/ciutat, el moviment antiglobalització, els okupes, etc. Estudi de cas sobre la realitat social dels joves del poble/ciutat/comarca. El sistema penitenciari: estudi de cas de la presó de Figueres. Per què ha triomfat una determinada empresa/marca/producte/campanya publicitària? Estudi de cas: seguiment de la campanya electoral d'un partit polític determinat. Com es viu la vellesa avui? Història d’una associació cultural del poble/barri.

13.3.

Genealogia i memòria familiar

Consisteix a fer la reconstrucció de la memòria familiar com un cas particular però que pot ser il·lustratiu del context social i cultural del passat. El fil conductor de la recerca pot ser un element ben concret com ara la història de la casa/mas/masia, del cognom i els motius, o la reconstrucció de l’arbre genealògic familiar. En aquest cas, el pes de la recerca recaurà en l’estudi de fonts documentals. Però també es pot ampliar el projecte cap a la història de la vida quotidiana del passat més immediat partint d’entrevistes focalitzades als testimonis, o creuar- se amb la tècnica de les històries de vida. Els estudis genealògics i de memòria familiar en

general, resulten força atractius per l’alumne per la proximitat al seu món vital i són molt rics des del punt de vista pedagògic. Fàcilment porten a descobertes reals d’una informació, que a més és significativa i rellevant per a la pròpia vida de l’estudiant. Exigeixen la consulta de fonts d’informació molt variades i diverses (documentals, gràfiques, orals, ...), beneficiant-se alhora de l’existència d’un fil conductor predeterminat molt concret i precís que evita la dispersió i la desorientació.

Exemples: • • • •

Arbre genealògic familiar Història d’una casa/mas/masia/fàbrica Àvies, mares i filles: la vida de tres generacions Estudi genealògic de diverses famílies del poble durant un període determinat (aparellaments, oficis, mortalitat infantil, segones núpcies, etc.)

ARBRES GENEALÒGICS Un arbre genealògic és una taula genealògica que exposa dades genealògiques d'un subjecte o d'un matrimoni d'una manera organitzada i sistemàtica. L'arbre pot ser ascendent, és a dir que mostra els avantpassats del subjecte d'estudi, o pot ser descendent, mostrant la seva descendència. La imatge de l'arbre per il·lustrar les relacions de parentiu data de l'Edat mitjana. De vegades, l'arbre només es refereix al llinatge masculí, és a dir sense incloure la descendència de les filles casades; o a la inversa, només femení. Hi ha diferents mètodes per representar els arbres genealògics, sent el més conegut el sistema de numeració de SosaStradonitz. Parlem de genograma quan la representació gràfica registra informació sobre els membres d'una família (almenys tres generacions) i les seves relacions. Per mitjà de símbols permet recollir, registrar i relacionar categories d'informació del sistema familiar en un moment determinat de la seva evolució i emprar-ho en la resolució de problemes. Com a eines 2.0 en destaquen: • • •

My heritage, que per a mi és el més bo, teniu el tutoria a la web. http://www.genoom.com/ .....

14. Recerca experimental: el treball de laboratori i el treball de camp. La recerca experimental és el tipus de recerca més freqüentment utilitzat pels científics que consisteix a produir de manera artificial i controlada un fenomen, per tal de dur a terme la comprovació d'una hipòtesi.

Cal dir que ens referíem a treball de laboratori quan parlem de dades científiques, tipus biologia, física o química i parlem de treball de camp quan ens referim a les ciències socials i d’entre elles destaca l’antropologia. Per tant el procés: • • •

parteix de l'observació - potser casual - d'un fet. aquesta observació es repeteix diverses vegades. s'elabora una hipòtesi que l'expliqui (establint la relació entre dos o més elements o "variables"). • es recrea artificialment la situació observada al principi per comprovar la veracitat de la hipòtesi. La recreació o experiment es dissenya de manera que pugui ser controlable per l'investigador. Segons l’èmfasi ja vàrem veure que els mètodes podien ser deductius o inductius. L’experiment pròpiament dit té l’objectiu d’estudiar les relacions de causalitat entre les variables en base a la manipulació dels calors d’una /vàries variables (VI: variables independents) amb la finalitat d’estudiar els seus efectes sobre unes altres variables (VD: variables dependents). Es pretendrà comprovar si els valors observats en la VD estan en funció de la VI. Segons el propòsit amb el qual es porta a terme un experiment podem trobar-nos amb tres tipologies d’experiments: •

•

Experiments exploratoris: intentem posar a prova una nova hipòtesi en un domini concret del coneixement a partir de l’observació, llacunes teòriques, experiments anteriors, conseqüències de teories... Experiment crucial: posa a prova més d’una hipòtesi i es parla quan tenim una de dissenyar una situació que confirmi aquesta hipòtesi invalidant totalment la contrària que és l’alternativa i que en aquest cas s’anomena nul.la. Exemple: en un camí les rates de laboratori sempre escullen aquell que els porta al menjar. La hipòtesi alternativa nul·la és que no segueixen el que els porta al menjar, - o que per un instint intuïtiu prefereixin nous camins - . Experiment confirmatori: qualsevol hipòtesi s’accepta sota un nivell de significació a partir de la visió probabilística de la ciència. La seva confirmació és major si en repeticions successives de l’experiment s’accepta novament la hipòtesi.

14.1. Aspectes bàsics d’un experiment. Un dels principals objectius de l’experimentació és plantejar problemes corresponent a la investigació la seva resolució. La solució d’un problema d’aquesta

CONEIXEMENTS DISPONIBLES

PROBLEMA

CONSEQÜÈNCIES

AUGMENT DE CONEIXEMENT

RECOLLIDA DE DADES

Imatge 27: Aspectes bàsics d'un experiment

tipologia mai serà completa ja que, normalment, genera altres problemes i aquest augment és proporcional al nombre de fenòmens que poder ser explicats i predits. Orígens del problema a investigar poden ser: • • • •

Llacunes de coneixement. Resultats contradictoris: les persones extravertides tenen temps de reacció més petites que les introvertides, tot i dependre de la tasca. Generalització de resultats anteriors a altre dominis explicatius. Confrontació de teories oposades.

Cal tenir en compte que el plantejament del problema ha d’implicar ordre, determinisme – causa/efecte - i comprobabilitat. A més aquest problema ha de ser resoluble per tant la hipòtesi s’ha de formular bé. Les variables han de ser definides de forma operacional – evidentment aquí cal aplicar la divisió de quanti/quali i contínues/discretes - , és a dir mesurables i s’han de poder manipular, pe: l’absència de llibertat augmenta l’estrès pot ser comprovat amb éssers humans. El problema només ha de comptar amb una resposta, si no és possible abans s’han de fer investigacions correlacionals i té caràcter probabilístic per un determinat nivell de significació.

14.2.

El control experimental

La intenció que es persegueix en fer un experiment comporta veure els efectes produïts per la VI sobre les VD, però a vegades els efectes registrats en la VD no es deuen en la seva totalitat a les manipulacions realitzades sobre la VI. Existeixen una sèrie de variables d diferents orígens que poden afectar la conducta del subjecte objecte de l’estudi. Per tant ens interessa conèixer quina part de la variabilitat observada en la VD és per la nostra intervenció sobre la VI i minimitzar la proporció de variància deguda a variables estranyes. Pe: els controladors aeris dins la seva tasca han d’escoltar quines senyals són donades pels avions i quines són soroll. Per controlar, eliminar o neutralitzar aquesta variància secundària haurem de classificar aquelles variables “contaminadores” i eliminar els seus efectes en la mesura del possible. Les variables contaminadores poden ser: •

Situacionals: o Ambientals: calor, soroll... o De tasca: factors de la tasca pròpiament (pe: estudis sobre estudiants i el seu grau d’alfabetisme informàtic propi i sent un factor l’hora programada per fer un test) o Instrumentació. o Instruccions. o Experimentador: la seva actitud, les expectatives o les intencions poden emetre de forma involuntària indicis al subjecte de com fer les tasques i alterar els resultats. Les formes en les quals pot influir són en observar, en interpretar o cometent errors intencionals. També la seva personalitat, experiència i expectatives poden influenciar i contaminar. Una altra forma de contaminar són els característiques de la demanda, pe, subministrat alcohol en un experiment indica que esperem una disminució del seu rendiment.

•

Del subjecte: efectes residuals dels tractaments: efecte Hawthorne.

També el control depèn de la situació experimental concreta, dividint els tipus de situacions experimentals i els dissenys que es donen en: • •

•

Quan cada subjecte està sotmès només a un sol tractament experimental ham d’assegurar l’equivalència entre els grups experimentals, per tant dóna pas als disseny intergrups. Quan tots els subjectes passen per tots els tractaments ens trobem amb disseny de mesures repetides (poden ser factorials,...) el subjecte és el seu propi control i hem de tenir en compte l’error progressiu. Quan s’usa més d’una VI registrant-se els efectes d’una d’elles intra-subjecte i les altres entre-subjectes per tant s’han de controla les dues fonts d’errades la manca d0equivalència entre V i la d’error progressiu.

Controlem la variància secundària: • • • •

• • •

Eliminant la variable estranya quan és possible: insonorització, control de temperatura... Mantenint constant la variable estranya: mantenir constant el nivell de llum, les instruccions... això portarà una reducció en el grau de generalització dels resultats. Sistematitzant la variable estranya: és pot usar aquesta VE com si fos una altra de les VI, però tampoc és possible sempre. Aleatorització dels grups: controla la totalitat de les VE eliminant els problemes de la manca d’equivalència en els grups, en ser els grups estadísticament equivalents i si els grups són suficientment grans existeix una alta probabilitat que les VE estiguin igualment repartides entre els grups. Aparellament dels subjectes equilibrant l’efecte de la variable contaminadora. Subjecte com el seu propi control, així eliminem el fet que estigui per tots els subjectes però se’n deriva un altre que és el problema de l’error progressiu: fatiga, aprenentatge... Utilització del grup de control. Es formen dos grups similars per totes les possibles variables que poden afectar a la VD, d’aquesta manera les diferències observades entre els grups es deuen a la nostra manipulació. És la tècnica més important quan es volen controlar les possibles fonts de variància secundària, això sí ens hem d’assegurar l’equivalència dels grups. Taula 7: Grup control i Grup experimental. Font: Elaboració pròpia.

V.D. ABANS

V.D. DESPRÉS

R: GRUP EXPERIM...

R: GRUP CONTROL

Els valors de les dues cel·les de l'esquerra haurien de ser els mateixos a l'inici de la investigació; les diferències que apareguin entre les dues cel·les de la dreta han de poder atribuir-se, raonablement, als canvis introduïts en la VI del grup experimental (que no es recullen al quadre). D'això no pot deduir-se, no obstant, una relació causa - efecte, ja que només se'ns apareix una correlació - positiva o negativa - i aquesta no sempre és significativa.

•

Control estadístic, entès com a anàlisi de l’error progressiu i l’ús de mètodes que permetin analitzar la variabilitat de la VD un cop eliminats els efectes de les altres variables contaminadores amb tècniques com l’anàlisi de la covariància.

Per minimitzar la variància de l’error s’han d’usar els instruments precisos i minimitzar les diferències individuals amb les tècniques adequades. Per controlar la influència de l’experimentador s’han d’eliminar els indicis de la seva influència fent servir ordinadors, ... utilitzar ajudant o incloure l’experimentador com una VI més. Altres problemes són la validesa interna – història, maduració, efecte de la mesura, efecte de regressió, selecció diferencial, interacció selecció – maduració – o la validesa externa - efecte reactiu del test, interacció entre la selecció diferencial i la VI o la validesa del constructe – .

Avantatges de l'experimentació com a mètode Permet establir la validesa d'una hipòtesi abans d'actuar, ja que es realitza gràcies a assaigs previs a l'establiment d'un canvi.

Inconvenients • •

• •

En ciències socials de vegades, el problema sociològic a estudiar no és susceptible d'experimentar-se al laboratori (vies alternatives: simulació, recerca "ex-post-facto") Quan la recerca no és al laboratori, existeix la possibilitat que els resultats siguin contaminats per canvis incontrolats a les variables (alternativa: grups de control*, four-cell experimental design**) En la recerca en ciències socials, on l'experiment no és repetitiu, a l'implicar persones, els resultats no són tan segurs com caldria esperar de l'esforç invertit "Efecte Hawthorne".

Ens constracten per veure si un nou fertilitzant amb un contingut d’un 5% de nitrogen és més eefectiu que el conreu sense fertilitzant. L’empresa contractant indica que l’efectivitat del fertilitzant es mesura en termes de l’alçada que assoleix la planta. Es compta amb 20 plantes, testos, terra, aigua i fertilitzant. S’ha de fer el treball en 30 dies. Hipòtesi: • •

Hipòtesi nul·la: el creixement promig assolit per les plantes μx que reben el fertilitzant és igual al de les que no el reben μy. HO = μx=μy Hipòtesi alternativa: μx≠μy. H1 = μx≠μy

Mesura de la variable: l’alçada de la planta des del lloc on la tija toca el terra fins el lloc més alt que assoleix la tija. Freqüència amb la qual es mesura: al començament de l’experiment i en acabar els 30 dies. Finalment es calcula el creixement de cada planta. Procediment:

• • • • •

10 plantes s’assignen aleatòriament al grup de control que no rebrà el fertilitzant i les altres 10 al que si el rebrà. Es mesura l’alçada de les 20 plantes. A cada planta del grup experimental se li afegeixen 5 cc de fertilitzant cada 5 dies. Es mantenen constants les condicions de llum, aire, aigua i altres variables que són controlables. En finalitzar es mesura el creixement obtingut per cada una i es calcula la mitjana del creixement obtingut per les plantes dins de cada grup.

Taula 8: Exemple d'experiment. Font: Rodriguez (1997-2006)

Grup de control

Grup experimental

Planta 2 4 ..

Abans 4.0 5.5

Desprès 6.2 7.5

Diferència 2.2 2.0

Mitjana

4,97

7,21

2,24

5,24

8,38

3,25

Desviació típica Variància

0,43474

0,53635

0,22

0,27968

0,62084

0,732462

0,0484

0,5365

Planta 1 3

Abans 4.2 5.6

Desprès 8.1 7.5

Diferència 3.9 1.9

Taula 9: Tractament dades SPSS. Font: elaboració pròpia.

Les conclusions a les quals s’arriba aplicant la F d’Snedecor donant un valor de 1,0228 depèn del que es vulgui si agafem 7 graus de llibertat pel numerador i 9 pel denominador amb un valor de significat dóna del 0,576 amb el excel (=DISTR.F.N(0,57;7;9; CERT) dóna 0,235458 per tant podeu concloure la resposta? Què passa quan es rebutja la Ho però és certa o a l’inrevés?

Imatge 28: Còpia de pantalla UB, grup Innova, apunts d'estadística. Font: UB.

15.

La presentació.

15.1.

Confecció del treball escrit.

No cal dir que per la seva confecció heu de seguir la normativa APA 6 encara que, podeu adaptar capçaleres, subcapçaleres i títols menors a aquell tipus de lletra que us agradi més. Seguint amb aquesta normativa cal recordar que tot el que són taules o imatges han d’anar numerades i seguir el seu propi índex, ja que és important poder-ho identificar i fer servir en aquest cas també citant les fonts d’informació. També és important que les fonts estiguin d’acord amb la bibliografia que estigueu confeccionant, recordeu que el Zotero permet anar copiant a mesura que redacteu des del mateix Amazon, La Casa del libro.. Cal fer servir capítols, en cada capítol cal també encapçalament... i sobretot en el redactat dels paràgrafs cal que aquests estiguin ben connectats per donar cohesió a tot el que heu escrit en qualsevol dels treball que feu. Normalment es comença explicant el marc teòric, desprès s’explica la raó del fet d’escollir una determinada metodologia, s’explica aquesta, s’empra i s’explica que s’ha fet i finalment s’elaboren les conclusions. Ull!!! Necessari i imprescindible: Índex, paginació, capítols, conclusió i bibliografia realment feta amb també la numeració de les taules i les imatges.

15.2.

Presentacions orals.

Per fer qualsevol presentació oral, els oradors es recolzen amb presentacions de diapositives o vídeos creats. Normalment s’ha de pensar en la persona que ocupa la fila 50 ja que si aquesta persona no visualitza bé el que estem explicant pot acabar dormint per tant cal que tant els dissenys dels fons com les lletres i els títols siguin fàcilment llegibles. Cal a més ser breu, posar poc i recolzar-se si es fa necessari amb el que es coneix o se sap. Val més ser breu i estar seré que presentar una superproducció ja que a darrera hora sempre poden passar coses! Prepareu els presentacions amb un guió esquemàtic, que també es pot generar amb el programari de presentacions com ajuda amb paraules clau identificades i escolliu bons exemples per tal que es faci més valuós, recordeu que les persones tendim molt més a

recordar el que és anecdòtic. Cal a més assajar davant un mirall, les nines o la col·lecció de cotxes en miniatura i el temps que heu trigat dividiu-lo per dos, serà el que certament trigareu. Prepareu les conclusions fent referència al que vàrem dir al principi, és a dir, si pogués existir una nova línia d’investigació o més a rel del que heu investigat citeu-ho!! Normalment si no porteu un vídeo amb tots els temps ja estipulats es calcula que una presentació ocupa un minut per transparència o diapositiva.

16.

Eines web que es poden fer servir:

Els tutorials són sistemes d'autoaprenentatge que pretenen fer "la meva feina" i la fan, per sobretot potenciar la vostra autonomia a l'hora d'aprendre. Us mostren com es fa servir un programa informàtic - en aquest cas - per fer una determinada activitat, com pot ser la confecció d'una línia de temps o realitzar la bibliografia d'una manera determinada. Típicament inclouen 4 grans fases: •

•

• •

Introducció: centra la vostra atenció en allò que aconseguireu, us motiva... Orientació inicial: us dona la codificació del que heu de fer, i les idees Imatge 29: Diferents eines web 2.0 principals. Aplicació: la realització en sí de l'activitat. Retroalimentació: constància que heu aprés el que es demanava i demostra que ho heu aprés - vaja l'avaluació!! -

Normalment un tutorial augmenta en la seva dificultat i enteniment i per això té una seqüència lògica que normalment sempre es recomana de seguir, es clar que, com sempre, hi ha qui comença en el cas de les projeccions de diapositives per la del final!!! - en aquest cas és un ERROR, com "començar la casa per la teulada"

Tutorials: • • •

Arbres genealògics Línies de tendència i frisos Eines d’edició de vídeos

• • • • • • • • • •

Diaris i revistes Fer qüestionaris Automatitzar índexs, fer peus de fotos... Glyffi Llibres digitals Presentacions Núvols de paraules Retocar imatges Fer infografies (posters) ...

Bibliografia. Cornella, A. (2002) Infonomia.com: la gestión inteligente de la información en las organizaciones. Bilbao: Deusto. Foucault, M. (1999)“Verdad y Poder” en Microfísica del poder. Madrid: Ediciones de la Piqueta Galíndez, M.S. (2011) APA, adaptación APA 2009. Recuperat el 2011/08/09 des de https://...upel2006 López, S. (s.f.) Manual inèdit per ús de l’alumnat (2010) Barcelona: EPSA. Moreno, F.; Marthe, N.; Rebolledo, L.A. (2010) Cómo escribir textos académicos según normes Internacionales (10 ed.) Colombia: UNINORTE. Palahí, I. (2011) Dibuixos de les competències LOE. Recuperat el 2011/08/29 a partir de https://www.immapalahi.cat/ Santos, M.L.B. (2011) Clase 04 modernidad y postmodernidad. ppt. Recuperat el 2011/08/20 de http://...//modernidad –y-postomdernidad UAB (2011) Argumenta, competències comunicatives universitàries. Recuperat el 2011/08/27 a partir de http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/Index_2.html Sabino, C.A. (1998) Cómo hacer una tesis y elaborar todo tipo de escritos. Barcelona: Ed. Lumen Humanitas. Biblioteques de Catalunya. www.diba.es Blog CC- Catalunya (2010) http://cat.creativecommons.org Mythbusters: Discovery Channel (s.f.) http://dsc.discovery.com/tv/mythbusters/ Piñero, A. (2010) Pedagogia ESO http://phobos.xtec..net/apinero1

Recuperat

2011/08/29

partir

d’

Televisió de Catalunya (s.f.) http://www.tv3.cat Viquipedia (s.f.) http://ca.wiquipedia.org/wiki/Portada Youtube (s.f.) http://www.youtube.com

(exercicis extrets i modificats de l’Escola Giola)