butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
19
caminem pel parc
monestero,
la vall dels fangassals Si voleu passar una estona passejant per una de les valls més encisadores i tranquil·les del Parc Nacional us animem a que ens seguiu en aquest itinerari que ens portarà per la vall de Monestero. El nostre punt de partida serà l’estany de Sant Maurici, on s’hi pot accedir des d’Espot, amb vehicle particular fins a l’aparcament del Prat de Pierró i des d’allí pel camí que puja vorejant el riu Escrita, o bé amb el servei de transport públic de taxis 4x4. Un cop arribem a l’estany de Sant Maurici, tot seguint els cartells indicatius, baixarem fins al refugi Ernest Mallafré on, després de seguir el camí uns pocs metres, trobarem l’entrada de la vall de Monestero (si venim de l’aparcament no és necessari arribar a l’estany ja que trobarem el desviament del refugi abans). Des d’aquest punt tindrem una vista magnífica de la muntanya dels Encantats, símbol del Parc Nacional, que ens acompanyaran al llarg de tot el camí. Deixant a l’esquerra el barranc de Monestero i seguint el camí, ben senyalitzat, ens endinsarem a l’interior del bosc, on podrem observar arbres com l’avet (Abies alba) o el pi negre (Pinus uncinata) i un sotabosc de neret (Rododrendron ferrugineum), vegetació típica d’aquestes altituds (2.000 m). Poc a poc, el bosc es va obrint per donar pas als “Fangassals de Monestero” o les aigüestortes d’Espot, zona de gran bellesa que antigament havia estat un estany i que, amb el pas dels mil·lenis, s’ha anat omplint de sediments donant lloc a una gran esplanada. Aquí, el barranc de Monestero es divideix en petits rius formant meandres o aigüestortes que podrem travessar gràcies a les diferents passa-
rel·les de fusta que anirem trobant. Degut a les característiques del terreny, en aquesta zona és fàcil observar plantes com la viola d’aigua (Pinguicola vulgaris) o les molses típiques de les zones humides. Des d’aquí, ens endinsarem altre cop al bosc fins arribar al prat de Monestero, gran extensió de terreny des d’on, si tenim sort, podrem observar algun ramat d’isards (Rupicapra pyrenaica) passejant o alguna simpàtica marmota (Marmota marmota) prenent mandrosa el sol entre les roques. A continuació creuarem el prat i seguirem el camí, tot vorejant el riu, fins arribar a una petita tartera de grans blocs de granit, que podrem passar sense cap dificultat, i que ens portaran fins al final del nostre itinerari, l’estany de Monestero (2.170 m). Aquest estany es troba barrat per un seguit de blocs de pedra que actuen com a presa natural. Aquest fet fa que, en anys de sequera, baixi molt el nivell de l’aigua i que l’estany pugui arribar a assecar-se. Arribats a aquest punt, el camí continua fins arribar al fons de la vall, on es troba el circ de Monestero, zona rodejada de muntanyes en forma de semicercle, on s’acumulava la neu en l’època de les glaciacions. Des d’aquí, el camí es bifurca en dos: el de l’esquerra comunica amb la vall de Peguera, tot passant pel coll de Monestero, i el de la dreta ens permet accedir a la zona lacustre de Cabdella (Vall Fosca), tot passant pel coll de Peguera o el coll de Mar. Ambdós possibilitats presenten una certa dificultat degut al fort desnivell que s’ha de superar. Núria Batalla Barado Guia Interpretadora d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)
