butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
4 l’arqueologia,
Olla de l’Edat del Bronze o principis de l’Edat del Ferro.
una altra visió de l'alta muntanya No és gaire difícil d’imaginar que per a la majoria de visitants del Parc la visió de qualsevol dels seus paisatges evoca, bàsicament, a una natura agresta, imponent i esplendorosa. A la gent que ha nascut i crescut a la ciutat li és difícil pensar que entre els immensos tarters penjats sobre la vall o en petites canals enfilant-se pel vessant hi hagi la imprompta dels éssers humans que des de fa milers d’anys poblen i utilitzen les muntanyes del Parc per a viure. Mai ha estat gaire habitual fer recerca arqueològica en zones d’alta muntanya. A la majoria d’arqueòlegs/es també els ha costat de concebre que els éssers humans de fa milers d’anys no només poguessin viure en aquest tipus de paratges sinó que, a més, trobessin un atractiu en fer-ho. En el millor dels casos es pensava que les escasses restes arqueològiques en aquests entorns representaven les restes de poblacions marginals o apartades d’altres indrets més aptes per a l’assentament humà. Ara bé, en els darrers anys algunes troballes, com la d’Ötzi o l’”home dels gels” en una glacera a més de 3.300 m. d’alçada als Alps, han començat a replantejar aquesta perspectiva. L’Arqueologia és la ciència que ens permet conèixer el passat a partir dels objectes i altres restes materials de les poblacions humanes. Així doncs, la troballa de restes arqueològiques en zones d’alta muntanya ens adverteix que aquests territoris també tenen una Història pròpia, una Història que no només ha escrit la natura sinó també les dones i homes que hi han viscut des de fa mil·lennis. Ara es tracta de conèixer aquesta Història i atès que hi ha molt poques referències escrites que ens en parlin, l’Arqueologia és la millor eina per a fer-ho. L’Arqueologia al Parc Nacional Ja fa anys que a l’interior del Parc i a les seves rodalies
s’han anat trobant algunes evidències arqueològiques. Les “pedres de llamp” que alguns pastors duien i feien servir com amulet eren en molts casos destrals fetes de pedra polida i moltes havien estat recollides en les zones de pastura d’estiu dels ramats. Més recentment els mateixos guardes han recuperat algunes destrals i recipients ceràmics que daten, en alguns casos, de fa més de 3.500 o 4.000 anys. Ja fora del Parc, un equip d’arqueòlegs/es de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2001 ha localitzat vàries desenes de jaciments arqueològics, alguns força antics, a la meitat nord del Pallars Sobirà. L’any passat el Parc va encarregar, a aquest equip de la UAB l’inventari dels recursos arqueològics. Amb aquest estudi es pretenien dos objectius. En primer lloc, disposar del coneixement acurat de les restes arqueològiques existents al Parc, a fi de poder aplicar les mesures necessàries per a la seva protecció en quan a bé patrimonial. Segonament, l’inventari havia d’oferir dades arqueològiques que fossin el punt de partida per a escriure la història humana dels territoris del Parc, avui encara pràcticament desconeguda tot i que ja sabem que arrenca varis milers d’anys endarrera. La recerca duta a terme ha consistit el què s’anomena prospecció arqueològica, és a dir, la recerca i reconeixement visual de jaciments arqueològics en un territori des de la superfície. Així, prèvia la selecció de diferents àrees a la ribera de Sant Nicolau a Boí i d’estany Negre de Peguera a Espot, un equip de 8 arqueòlegs ha pentinat durant un mes valls, vessants i carenes buscant i documentant restes arqueològiques. Quan el terreny ho ha permès aquesta revisió s’ha fet mitjançant transectes d’amplada fixa, avançant formant un front amb cada arqueòleg separat de l’altre per uns 25 m. Alguns guardes
