butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
13 entrevista
històries de la caserna militar de sant maurici El Lluís Avellana em saluda i m'obre la porta només haver aparcat el cotxe. Entro i m'acompanya a través d'un passadís que porta cap a un pati interior de la casa. És una casa atípica, situada en un carrer també molt atípic del barri de Sants de Barcelona. Si em diguessin que em trobo en un poble petit m'ho podria ben creure, ja que el brogit del trànsit de la ciutat queda completament esmorteït en aquesta espècie d'oasi urbà que ens aïlla de l'exterior. Encara recordo el dia en què el Lluís es va presentar a la Casa del Parc d'Espot amb la seva dona Concepció. Va deixar sobre el taulell un grapat de fotografies de la caserna de Sant Maurici , i amb molta naturalitat, com aquell qui no vol, va començar a explicar-nos histories de la seva “mili”. Va ser aquell dia que vam quedar per a retrobar-nos en un altre moment i parlar amb més calma de tot el que havia succeït durant vuit mesos de la seva vida en aquella caserna. El land-rover puja poc a poc per la pista tot deixant enrera l'estany de Sant Maurici. El Marcel Pinós mira per la finestra tot reconeixent el paisatge. Això no hi era llavors!. Diu referint-se a una caseta d'informació del Parc. Ui, quanta gent que es veu!. Deu ser d'un col·legi tota aquesta canalla! Aviat arribem a la caserna i els ulls li brillen amb una espurna de nostàlgia. Està igual que llavors!. Saps que no hi havia estat des de que vaig acabar la “mili” ja fa cinquanta anys! Mira aquí hi havia el forn i la quadra dels matxos!. Aquí hi havia el cos de guàrdia, i a sobre de la porta, la bandera... I així, en Marcel, que minuts abans m'havia confessat que tenia por de no recordar gran cosa del que li havia succeït en aquells
temps i aquell lloc, va començar a desgranar paraules, a encadenar records mentre el sol de migdia anava il·luminant els drets vessants dels Encantats. Bé, ja hi som!. Abans de tot m'agradaria que em diguéssiu quatre coses de la vostra vida. Luís Avellana: Vaig néixer a Barcelona, al barri de Sants, el dia 31 de desembre de 1936, i és aquí on he viscut tota la meva vida. De molt jove vaig entrar a treballar a una empresa d'anomenada, la Harry Walker. Era una empresa important, alemanya, que fabricava elevadors, compressors i moltes altres coses... Al final vaig arribar a un departament on arreglàvem comptaquilòmetres de cotxes, també fabricàvem carburadors... Un mal dia l'empresa va petar i ens vam trobar tots al carrer. La vida llavors era complicada i amb els diners que em van donar vaig plantejar-me la possibilitat de muntar algun negoci, però després de meditar molt sobre l'assumpte i veure que això podria hipotecar molt la vida de la meva família, vaig decidir comprar-me un taxi i fent de taxista vaig arribar a la jubilació!!! Marcel Pinós: Vaig néixer a casa del Batlle d'Arestui, l'any 1933. Vaig estar 29 anys a Cornellà, amb els meus germans, on teníem un bar. Quan el meu germà es va jubilar si volívem seguir amb el bar havíem de fer reformes i el vàrem vendre a l'antic propietari, així va ser com vaig tornar a pujar a Arestui. A casa Batlle ara hi viu la meva cunyada i jo que l'ajudo a guardar les vaques, sobretot a l'hivern, a l'estiu no perquè estan a la muntanya.
