butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
24
l’essència de les paraules
colomers, colomèrs o potser colomès? Als que ens agrada caminar apassionadament pels laberints naturals i culturals per on es perden i es retroben els noms de la nostra geografia, el territori que avui ens ocupa ha estat un dels que més sorpreses ens ha generat darrerament, ja sia pels seus orígens certament complexos, tant etimològicament com geomorfològicament parlant, o bé, siguem sincers, per la transcendència turística que té aquesta pretensiosa conurbació aquàtica de quasi 50 estanys! Colom, coloma, colomí, colomaire, colomassa, colomar, colomer, colomers! Ditxós pardal, ocell, au, moixó o bitxo! Però alto! De què parlem? D’animals, d’un ofici, de femtes o de quelcom més? Diria que parlem d’una comarqueta aranesa, de la conca alta d’una vall atlàntica, d’una regió lacustre immensa, d’un gran circ. Parlarem, si us sembla, del circ de Colomès! Aquest gran espai natural per excel·lència que són els Pirineus també es podrien definir, amb el cor a la mà d’un limnòleg, com el regne dels mil estanys, sí, dels mil estanys! Estanys que, en línies generals, es caracteritzen per no tenir més de 10.000 anys de vida i que tot just
estan entrant en la seua adolescència geològica; per tenir aigües fredes i oxigenades, d’elevada transparència, prenyades d’una vida difícil i molts cops injusta; per estar gelats i requetegelats fins a 8 mesos a l’any; i per ser fràgils, terriblement fràgils al progrés i als seus pitjors aliats! Situats entre els milsiscents i els dosmilvuitcents metres d’altitud sobre el nivell de la mar, les aigües d’aquests estanys nordpirinencs, com molts d’altres, són pobres en nutrients i en sals minerals, potser perquè descansen sobre roques granítiques impermeables, impenetrables, impossibles de conquerir! El granit, doncs, és la clau de les formes d’aquest circ polièdric, veí dels de Rius i Saboredo, situat a cavall dels termes d’Arties i Tredòs, gran part del primer, i que concentra el seu transport fluvial en l’arriu d’Aiguamòg, el riu de les aigües abundoses. Les múltiples cares de Colomès defineixen la seua complexitat geogràfica però dues destaquen per sobre de totes: la representada pel conjunt de sistemes naturals ben conservats que hi podem descobrir, amb estanys sense cap mena d’alteració artificial, de gran valor
