butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici
11
entrevista el mas, una fonda com les d’abans! Vilaller és la capital de la vall de Barravés, una de les riberes més transitades –hi passa la nacional 230 en direcció a la Val d’Aran i França– però alhora menys conegudes de l’Alta Ribagorça. Un poble, Vilaller, que ja surt documentat al segle XII i que conserva una de les fires ramaderes més antigues de Catalunya. Una porta d’entrada a un dels racons més imponents dels Pirineus: la vall de Besiberri. Muntanyes que superen els tres mil metres, una vintena d’estanys d’origen glacial i boscos majestuosos com les fagedes que trobem vora la Noguera Ribagorçana converteixen aquesta vall en una magnífica representació de la biodiversitat pirinenca! Uns paisatges que, per anar o venir de França, calia trepitjar-los, menjarhi, dormir-hi! Un d’aquests llocs d’acollida, de “parada i fonda”, a Vilaller, ha estat des de fa moltes dècades la Fonda del Mas... Com comença la història de ca del Mas? Segons l’escut que es pot veure ben gran a la façana nord de la Fonda, la història es remunta al 1676, no? Dive el meu pare, en pau descansa, que això era una masia apartada del poble de Vilaller i aquí on ara passa la carretera era casa del Mas i que lo de “Mas” venia de masia. L’amo d’aquí, el besavi del meu pare, diu que marxava de casa i podia anar a cavall durant mitja hora o una hora sense sortir de terreny seu. Més tard, el meu pare i el meu padrí van fer tot això, ja que abans era una casa pairal. Es veu que als anys 40 del segle passat va venir un enginyer i va dir a la meua mare: “Mira, ¡vamos a echar la casa abajo para hacer pasar la carretera!” i la meua mare li va dir “escolta, això no pot ser!”. I l’enginyer: “¡es que
ahora usted sólo ve pasar vacas, burros y otros animales, pero por aquí van a pasar también coches!”. I ma mare: “¿coches?, ¡usted está loco!”. Clar, ma mare no havia vist pas mai un cotxe! Com va acabar la cosa? Total, que al final es devien entendre, van fer passar la carretera tirant la façana del davant de la casa, però deixant-ne una part, que és el que existeix avui dia, reformat, és clar. Es veu que la casa original tenia una entrada tan gran que hi cabien 14 o 15 matxos, que portaven l’oli o el vi de Barcelona, de Lleida o d’on fos... De farina i patates ja en teníem, però la resta es portava de fora. Devia arribar el material amb vehicles grans a la Pobla i fins aquí amb matxos. Per anar a la fira de Salàs hi anaven també amb els matxos, pel camí reial, i s’hi estaven 8 dies. La Fonda l’hem reformat moltes vegades, per anar-la modernitzant: el menjador, els banys, les habitacions... Però vam fer més quartos quan no teníem ni calefacció ni banys que no pas ara. Era l’època dels obrers i teníem molta gent. Pels dies de la Fira, hi havia habitacions dobles on dormien 4 o 5 persones, o en llits de dos hi dormien tres. Al principi de tot la Fonda era molt diferent, hi havia una sala i dos alcoves. A la sala hi havia un llit gran o dos i a les alcoves dos llits grans, on per la Fira potser hi dormien 7 o 8 homes, amb un lavabo d’aquests de jarro! Els avantpassats eren d’aquí o venien d’algun altre poble? Quin és l’origen de la família? No, el meu pare, Josep, i la meua mare, Emília, eren d’aquí de Vilaller: mon pare de ca del Mas i ma mare de ca de Calvera. La mare de mon pare, la meua padrina, ve de la
ß
