9 minute read
El Portal
Arquitectura Porta d’entrada d’un edifici, poble o ciutat. Peça de la casa on es reben visites. Geografia Pas natural entre dues valls.
Baixant el ramat de Llessui Jordi Però
Advertisement
Transhumància, patrimoni i desenvolupament local
Eduard Trepat Tècnic de la FMR Marc Borrell Tècnic de l’IDAPA
La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest ric patrimoni natural depèn directament de la continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres.
D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni historicocultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions on, a més a més dels animals, s’han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà. Tot aquest conjunt d’elements constitueix un llegat que, a banda de l’interès que té per al seu ús ramader, ens parla d’una part de la realitat i de la història del nostre país. Es tracta d’un patrimoni natural i cultural de gran valor, tant des del punt de vista econòmic com identitari. Des de la Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, s’impulsa des de l’any 2008 el projecte i grup de treball Camins ramaders i transhumància a Catalunya, amb l’objectiu d’establir una xarxa de contactes amb el territori i plantejar continguts, procediments i metodologies que permetin crear un model de reconeixement i valoració de la xarxa de camins ramaders i la transhumància a casa nostra que reconegui la seva implicació en l’activitat econòmica, el medi ambient, la vertebració territorial i el valor cultural que suposen. La transhumància i la xarxa de camins ramaders poden esdevenir una eina de desenvolupament local integrat tenint en compte l’impacte transversal que han tingut tradicionalment en el territori i en la societat. Des del grup de treball hem elaborat diferents documents i materials que volen donar a conèixer la realitat de la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. El primer resultat va ser editat l’any 2010 i porta el nom de Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Aquest informe pretén ser la base d’un full de ruta per a la recuperació i reutilització dels camins ramaders catalans. Tracta d’una forma global la transhumància i els camins ramaders, el seu marc legal, l’activitat econòmica que encara hi està vinculada, el patrimoni social, cultural i paisatgístic que suposa, i n’exposa, amb una visió de futur, els pros i els contres a tenir en compte en les diferents accions. Paral·lelament a aquest document des del grup de treball vam editar el mapa Camins ramaders a Catalunya: Eixos Principals, que dibuixa els eixos principals que acollien (i en alguns casos encara acullen) activitat transhumant d’algun tipus a Catalunya. D’aquesta manera es va poder actualitzar el darrer mapa de vies pecuàries catalanes que existia elaborat pel geògraf Joan Vilà Valentí, el 1951.
Transhumància, patrimoni i desenvolupament local
Fils d’ovelles Jordi Però
Més endavant, l’any 2012, editem l’informe i el díptic Tot el que vols saber sobre la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya. Aquest document és un material divulgatiu que pretén donar a conèixer a la societat en general què són la transhumància i les vies pecuàries, la seva història i importància per a Catalunya, els seus valors ecològics, socials i econòmics i quins elements els constitueixen. També vol fer una mirada cap al futur proposant possibles usos del món transhumant complementaris a l’activitat ramadera que puguin suposar desenvolupament local. Continuant en el temps i després d’organitzar diverses jornades tractant la transhumància i els camins ramaders des de diversos punts de vista (ambiental, turístic, etc.) posem en marxa el web www.transhumancia.cat on es pot trobar tota la documentació generada pel grup de treball, notícies sobre transhumància i ramaderia extensiva, i un recull bibliogràfic sobre la temàtica. Arribat aquest punt, des del grup de treball de transhumància i camins ramaders sorgeixen dues iniciatives. La primera, organitzar el I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya al qual tot seguit dedicarem un espai. La segona, participar en la comissió tècnica del Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès, un projecte que vol preservar, potenciar i promoure la transhumància i alhora dinamitzar econòmicament l’antiga ruta transhumant que ha permès el moviment de ramats entre la Cerdanya i el litoral al Penedès i el Garraf, des de l’edat mitjana. Aquesta camí ramader que uneix el Pirineu cerdà amb el litoral del Penedès i el Garraf i que passa pel Lluçanès, és el que consta amb una referència més antiga a Catalunya. Aquesta data del 25 d’agost de 1055 i la trobem al Diplomatari de Santa Maria de Poblet. El projecte neix de la inquietud dels municipis de Santa Margarida i els Monjos, Lluçà i Llívia, i de les entitats i persones que des de l’any 2009 constitueixen el Grup de Treball de Transhumància. Podeu trobar més informació al respecte a www.camiramaderdemarina.cat
I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya
L’organització del Congrés va tenir com a principal objectiu posar en valor la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Per avançar i anar més enllà de la feina feta des del grup de treball vam acordar que els objectius principals fossin els següents: - Aprofundir en el coneixement dels camins ramaders, la transhumància i la ramaderia extensiva com a sistema econòmic, social i cultural amb un fort impacte en el territori. - Afavorir l’intercanvi de coneixements i d’experiències i consolidar un espai d’anàlisi, reflexió i col·laboració entre els actors socials implicats en la transhumància i la ramaderia extensiva: ramaders, estudiosos, tècnics de l’administració, població de les àrees ramaderes i dels llocs on hi ha camins ramaders i, en general, persones interessades en la temàtica. - Establir criteris i prioritats per tal d’estimular la recuperació i garantir el manteniment d’aquest patrimoni natural i cultural. - Sensibilitzar la societat sobre el valor sociocultural i ambiental d’aquestes activitats i el seu interès com a instruments per afavorir l’equilibri territorial i la biodiversitat. La fita del congrés va ser generar línies de treball consensuades entre tots els sectors, des del camp de la recerca científica i acadèmica, als ramaders que practiquen aquesta activitat, els promotors de nous usos de les infraestructures i la població en general. Per aquest motiu vam organitzar un congrés obert, que dibuixés els eixos temàtics generals amb aportacions troncals d’experts reconeguts que donessin cos a cadascun dels àmbits de treball i aportacions complementàries mitjançant comunicacions presentades des del món acadèmic i/o amateur, de Catalunya i de fora.
Els eixos en els quals es va dividir el congrés són el següents: - Eix 1. Els camins ramaders. La infraestructura de les xarxes transhumants, els equipaments associats, el marc legal, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora.
Treball de la terra
Elisa Núñez
Transhumància, patrimoni i desenvolupament local
- Eix 2. Usos complementaris. Aprofitament turístic, la recuperació i valorització d’un patrimoni cultural i natural. - Eix 3. Activitat i usos transhumants. L’activitat ramadera transhumant a Catalunya, situació i propostes de millora. El futur de la ramaderia extensiva i la PAC. Un cop acabat el congrés i publicades les seves bases, consultables al web www.transhumancia.cat, podem dir que hem assolit els objectius que ens proposàvem en un començament. S’han presentat 20 comunicacions repartides en els tres eixos del congrés, han participat ponents referents en la seva temàtica, de Catalunya i de fora, i vam comptar amb la participació de 9 experiències d’èxit. L’intercanvi de coneixements va ser una realitat i en l’escenari del congrés es van poder conèixer maneres de gestionar i promocionar el patrimoni que suposen la transhumància i els camins ramaders de maneres diferents i, el més importat, aplicables a Catalunya. A més a més, la implicació de les administracions responsables dels camins ramaders, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Departament de Territori i Sostenibilitat van donar suport a les principals conclusions del congrés, que són: - La competència de la gestió dels camins ramaders és de caràcter autonòmic. A Catalunya no tenim cap llei ni document normatiu que adapti la llei estat al nostre territori. És necessari un document normatiu que ordeni la classificació dels camins ramaders a Catalunya. - A més a més, la classificació dels camins ramaders a Catalunya és lenta i no contempla una planificació per part de l’administració competent. Dels 20.000 km lineals de camins ramaders que es considera que hi ha només estan classificats el 15%. S’ha de buscar una estratègia conjunta que permeti avançar en aquest aspecte. - Els camins ramaders i tot el patrimoni que els envolta són una eina de desenvolupament local molt important. Cal promoure i donar suport a accions que així ho reconeguin. - La ramaderia extensiva és una eina clau per a la gestió del medi ambient i el paisatge. És una eina per a la prevenció del risc d’incendis forestals. Per part del grup de treball i les entitats coordinadores s’han mantingut reunions amb l’administració competent amb camins ramaders i s’ha començat a treballar en la millora del procediment de classificació de vies pecuàries a Catalunya i al mateix temps s’ha establert una estratègia per classificar els eixos transhumants principals del país. En aquest sentit, ja s’ha començat una prova pilot per classificar els eixos principals de la comarca de la Cerdanya.
Els camins ramaders al Pirineu Occidental
L’any 2008, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran va desenvolupar l’inventari de camins ramaders de les sis comarques que formen l’àmbit d’actuació del govern de la Generalitat de Catalunya al Pirineu de Lleida: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Segons l’inventari, hi ha 2.887 km lineals de camins ramaders a la zona d’estudi i només n’hi ha classificats, i per tant reconeguts per l’administració, 51 km.
