20 minute read
L’Entrevista
Recull Sergi Balaguer
Advertisement
Sílvia Coll Tècnica de turisme de l’Ajuntament de la Torre de Capdella
A principis del segle XX, la població de la vall vivia principalment de la ramaderia. El que més abundaven eren els ramats d’ovelles, i segons es documenta al llibre de Martí Boneta La Vall Fosca: els llacs de la llum, es comptaven més de 5.000 ovelles en tot el municipi. De vaques i bous també en tenien per llaurar la terra, i d’aquests se’n registraven quasi 200. Pràcticament es podia dir que n’hi havia un a cada casa. Aquesta situació ha canviat molt. A la Torre de Capdella actualment queden dos ramats grans d’ovelles, i més de 30 explotacions de vaques, la majoria de raça bruna, tot i que també se’n troben d’altres races com salers, llemosines o xaroleses.
Tomàs de Jaumet d’Astell és un dels ramaders que encara té ovelles, de raça xisqueta, però també té vaques. Des de ben petit que es dedica al bestiar, primer a les vaques i després a les ovelles, que és la seva autèntica passió i la manera com es guanya la vida. Des de fa uns anys, comparteix la feina i el dia a dia amb el seu fill Joan, un dels ramaders joves que hi ha a la vall. Jordi de Sarrado està al capdavant d’una explotació de vaques a Obeix. Lo seu també és vocació, perquè de ben petit ja s’escapava sempre que podia amb els animals, i quan va ser l’hora, va triar continuar el negoci ramader de casa i fer-lo créixer. Són dos ramaders d’edats molt diferents i amb històries força allunyades, però amb moltes coses en comú. Tots dos transmeten passió i generositat, imprescindibles per fer la seva feina amb dedicació, respecte i sensibilitat cap als animals que representen el seu modus vivendi. A través d’ells coneixerem una mica més com és un pastor d’ovelles i un vaquer, sabrem una mica millor la feina que fan, i descobrirem com es veuen entre ells.
Com seria per tu un bon pastor d’ovelles/vaquer? Tomàs
Una persona que quan súrtigue del corral sàpigue lo que volen fer les ovelles sense fer-les malear. Un pastor, amb un bel, ha de saber què vol fer l’ovella, si està perduda, si es rebel·la, per què salta per algun lloc per escapar-se o si busca el corder. Si ets pastor, coneixes aquests bels. De pastors aquí en queden molt pocs. Jo sóc el pastor actual que va amb tancats, que cuida les ovelles i fa cria de corders. Però de pastors per fer una girada per la muntanya o pel terme, i que sàpiguen dominar les ovelles sense que elles se te’n vaiguen, d’aquests, ja en queden pocs. De totes maneres, avui dia, la feina de pastor, d’haver de plantar davant les ovelles i mirar què fan, ja no es fa.
Jordi
Si ho mires des del punt de vista de producció, és la persona que treu molta rendibilitat a l’explotació. També mirat d’una altra manera, és una persona que s’hi dedica, que veu els animals cada dia, els coneix. Hi ha molts vaquers que ho són, però no coneixen ni els seus animals.
Corral de Jaumet d’Astell
Sílvia Coll
Per a tu què són les ovelles / les vaques? Tomàs
De més jove no m’hi van deixar atansar gaire, a les ovelles, perquè teníem bon pastor, i mon pare hi enteneve molt, i jo em dedicava més a les vaques, però ja m’agradaven les ovelles. Quan va faltar el pare, jo ja em vaig dedicar a les ovelles. I ara són part de la meua vida i del meu dia a dia.
Jordi
Per a mi són la meva font d’ingressos i la meva manera de viure. Jo m’hi vaig criar de petit. Hi ha moltes imatges que tinc de quan era xic i que m’han quedat. A casa meva els meus padrins tenien vaques, i tota la vida n’he vist. Abans teníem ovelles, però jo no les vaig arribar a veure.
És molt diferent la vida del pastor d’ovelles de la del vaquer? Tomàs
El pastor ha de ser una persona més lleugera, perquè l’ovella sempre marxa amont. Has de tindre bona cama. I la vaca va més pels plans, per les fondalades, també puie, però no tant com l’ovella. Després de l’ovella, ja van els isards. Les cabres salvatges van més per terreny dolent. Tot i que avui dia les ovelles, quan van engegades, també es fiquen per tot arreu. Les ovelles van bastant juntes, i més si els poses esquelles, però quan s’esfuguen amb esquelles també corren més. En canvi, si no hi ha esquelles estan més tranquil·les i s’estenen més. Als pastors d’abans els agradava posar moltes esquelles per tenir-les sempre controlades. Llavors sabien si se’ls escapava algun escabotet. Ara fas servir més la vista.
Jordi
Molt diferent tampoc. És diferent ara, però fa 40 anys enrere no ho era tant. Tu agafaves les ovelles, les treies a pasturar pels trossos, i les tornaves a portar al corral. Les vaques abans també les agafaves del corral i les treies a pasturar. Jo amb el meu padrí hi havia anat sempre a fer pasturar les vaques. Després d’esmorzar, les trèiem, les portàvem a un tros, les deixàvem estar allà, les vigilàvem, i quan ens semblava que es feia de nit o venia alguna tormenta, doncs cap a casa. Ara amb les vaques, com que hi ha el pastor elèctric, agafes, els tanques unes partides, i vas allà i les cuides, però ja no les mous d’aquelles partides. El fet més o menys, tal com es treballava abans, era molt similar ovelles i vaques. Volen condicions diferents, les vaques les pots lligar i tindre’n unes aquí i les altres allà. Les ovelles necessiten tot el corral, parissen més, has d’estar amb els més petits, veure si popen o no. Amb les vaques també hi has d’estar, però és diferent. La diferència més gran d’ara és que, al ser extensiu, les vaques no tornen a casa i les ovelles sí que hi tornen. A l’estiu, vaques i ovelles estan fora. Les ovelles sí que tornen en tancats que estan a les mateixes muntanyes, i les vaques, en canvi, les deixes anar més lliures. A més, a les vaques els treus el toro durant certs mesos, perquè no es puguin cobrir durant un temps, aleshores saps que els mesos de la muntanya no n’hi ha cap que et pugui parir. Abans, això no es feia.
Per què hi ha hagut conflicte històric entre pastors i vaquers? Tomàs
Conflicte físic no, però pugna per l’herba sí. Tothom que estima un animal vol que el seu animal vaigue fart tota la temporada. Si les ovelles xafen l’herba que han de seguir les vaques, aquell pastor no fa lo que ha de fer. Els ha donat una girada que era per a les vaques. Si les vaques se’n puien a un planell on el dia següent havia de fer una girada el pastor d’ovelles,
i es troba que s’hi han posat les vaques, ja li han embrutat tot. Aquesta pugna sempre hi ha sigut. Jo tinc la sort que tinc ovelles i vaques, i no puc enfadar-me amb ningú.
Jordi
Sempre n’hi ha hagut, de conflictes entre pobles veïns, entre dos cases del mateix poble per l’aigua, les partides que es menja un i l’altre, però no té res a veure amb un conflicte entre ovelles i vaques. La ramaderia ha perdurat aquí durant molts anys amb vaques i ovelles barreades, i tot ha campat. Però al seu moment hi havia unes partides que agafaven i deien, aquestes partides perquè són més altes o més rocalloses, són per a les ovelles, que són animals més fins que poden anar per tot arreu, i d’altres més bones, per a les vaques, perquè són animals més grossos que pesen més i que tenen més volum.
Qui coneix millor la muntanya el vaquer o el pastor d’ovelles? Tomàs
El pastor d’ovelles. Seguissen més terreny, moltes passades les vaques no les poden fer, i en canvi, les ovelles t’ensenyen les passades per on pots passar tu, perquè si elles passen, en general tu també. A vegades es posen en llocs bastant perillosos. Un any vam haver d’avisar els bombers. Havien baixat molt i després no podien sortir.
Jordi
El pastor d’ovelles es coneix molt més el territori de la muntanya, perquè hi passa moltes més hores. Després, també depèn de cada pastor. Jo en vaig veure un que des de casa, tenia les ovelles a 7 o 8 km i va agafar i li va dir al gos que anés a buscar-les i el gos se n’hi va anar, va agafar tot el ramat i el va portar.
Qui creus que té una relació més estreta amb els animals, el pastor d’ovelles o el vaquer? Tomàs
Tu has de conèixer l’animal, sigui vaca o sigui ovella. Sempre que t’hagis de mirar un animal no ho has de fer mai pel darrere. L’has de mirar els ulls, sigui l’animal que sigui. On posa els ulls, hi té el cap, la idea. Si està tranquil menjant no et cal mirar res.
Jordi
Depèn de cadascú. Les meves vaques les conec totes i sé fins i tot els parts que ha tingut cadascuna. Al final, això depèn del temps que hi passes.
Com es diferencia el maneig de les ovelles i el de les vaques? Tomàs
La vaca la pots deixar més engegada, al ser més valenta, té més defenses. Quan són a la muntanya a l’estiu, s’hi va una vegada a la setmana a portar sal, o si veus que hi ha els volters, vas a veure que tot estigui bé. A les ovelles, hi has d’anar matí i tarda, les has de controlar més, caminen més i els has de donar la girada. Seguirien tot Filià si no hi anessis. Ho seguirien tot. A l’estiu mengen més a primera hora del matí o última de la tarda. Durant el dia, com que fa calor, van emmurriades. Amb la murriada, les ovelles es provoquen corrents d’aire. S’ajunten amb el cap a baix per no deixar entrar el sol, i per sota fan que hi hagi corrent d’aire. I tu només has de fer l’encarada, perquè a la nit quan facin l’última pescuda, les encaris cap a on vols que vagin. No van al corral, van pel cap de tot de la muntanya d’Aguiró. La vaca, en canvi, planta una estona en un serrat i canvia de lloc.
Jordi
Amb les vaques una vegada les tens al corral, no has de fer tantes tries. Les ovelles, en canvi, les has de separar: les ovelles que estan a punt de parir en un lloc soles; les que ja tenen els corderets, en un altre lloc, perquè puguin popar, i el baciu, l’ovella que no cria, en un altre corral, perquè segurament la fas anar a péixer en una roureda, perquè no li donaràs el menjar bo quan n’hi ha d’altres que estan criant.
Sarrado d’Obeix
Sílvia Coll
El maneig és diferent. Les vaques les tens totes en grup i pots tindre diferents lots, però en el maneig hi ha una mica més de feina amb les ovelles. Amb les vaques de llet sí que hi ha molta més feina que amb les de carn. Jo en vaig tindre al principi, perquè era el que teníem a casa. Les de llet estaven al corral, cada dia les havies de portar a fora, netejar el corral i munyir. Era una roda que havies de fer cada dia. La vaca de llet, si era eixuta, a partir dels 7 mesos que estava embarassada i fins als 9, sí que podia anar a la muntanya. La vaca de llet la tenies molt controlada a casa, perquè la veies cada dia, veies quan es turie, ho veies tot. I aleshores t’ho apuntaves, i sabies quan havia de parir.
Poden pasturar juntes les vaques i les ovelles? I les eqües? Tomàs
Aquestes ovelles i vaques que tenim ara estan acostumades a viure juntes. Amb l’equa no, és un animal diferent. Fa algunes coces. A natres ens ha matat vedells. I també acacen les ovelles. Un vedell acaçarà una ovella per jugar, però les eqües no. Han d’anar soles. Aquí dalt vaques i ovelles sempre han anat juntes.
Jordi
Sí, vaques i ovelles, sí. Les eqües a vegades, depèn de quines, més que res els mascles, poden acaçar algun vedell i fer alguna tampanada a una vaca... Són animals més forts.
Mengen la mateixa herba vaca i ovella? Mosseguen igual? Tomàs
L’ovella mossega més ràpid. La vaca va més pausada. Tot animal que no és molt caminador arrasa bastant.
Jordi
Tots busquen la més bona, la més fina. El problema de l’ovella és que una sola no et fa mal de res, però en una muntanya, si hi ha 2.000 ovelles, si després hi passa una vaca, no troba res. Les vaques i les ovelles estan més o menys distribuïdes, unes en un lloc i les altres en un altre. En realitat a la nostra muntanya acaben triant el lloc i no tant l’herba.
Els pastors d’ovelles diuen que els vaquers són senyors… Tomàs
Jo sempre he tingut vaques i no he sigut senyor, i quan he tingut ovelles, tampoc no he sigut senyor. No ho he sentit a dir. No crec que sigui veritat, perquè tothom havia de treballar tant si tenia vaques com si tenia ovelles, si en volia treure alguna cosa.
Jordi
Sentir sí, que ho he sentit. Jo sempre he dit el mateix, si teniu ovelles i no teniu vaques és perquè voleu vosaltres. Cadascú pot triar. Jo vaig triar tindre vaques, i m’hi dedico tot el dia. Dedicaria el mateix temps a les ovelles si en tingués.
El pastor d’ovelles/el vaquer neix o es fa? Tomàs
Poden ser les dues coses. Però si un és pastor, ho porta a dintre des de xic. A un se li desenvoluparà més que a un altre. Jo mateix, de xic, no caminava, que amb un aixartell ja cavava davant de casa. Mon padrí deia: aquest nen remenarà tot casa Jaumet. I per mala sort, ho va endevinar.
Jordi
Jo crec que més aviat es fa. Lo que sí que és cert és que si de xic ja ho vius, és més fàcil que t’agradi i ho aprenguis. Jo, quan tenia 5 anys ja anava darrere les vaques a aviar-les. Acabava d’esmorzar, i amb mon padrí, agafàvem la brena i cap al tros, i allà fèiem bastons, anàvem a plegar moixarrons, passàvem tot el dia per allà. Tota aquesta experiència t’aporta coses, veus situacions, que després de més gran et tornes a trobar, i quan et trobes amb algun problema, penses, a veure si serà això. I veus que realment és així. Veus que s’aprèn amb el temps. Però t’ha d’agradar.
La transhumància a la vall està a punt de desaparèixer? Tomàs
Mentre hi hagi aquesta generació, no ho crec, però tenim un problema molt a prop i molt imminent, que és el llop. Tenim l’os pels voltants, però em fa més por el llop, perquè és molt sanguinari. Més que estar en perill la transhumància, serà la fauna salvatge que la farà malbé. Un llop et pot atacar a l’hora que vulguis del dia, i pot atacar a una punta del ramat i tu ser a l’altra.
Jordi
Crec que no es perdrà. A l’estiu els animals a casa et sobren. Si els pots portar a la muntanya, saps que allà mengen verd i estan bé. I tu a casa pots arroplegar la producció per passar l’hivern. Una altra cosa és la fauna salvatge. S’ha de valorar com evolucionarà, perquè és cert que fa 20 anys enrere era un tema que no preocupava a la pagesia per deixar estar els animals amb extensiu, i a partir d’ara es veurà què passa. Em preocupa la fauna reintroduïda, els ossos, els llops, els volters també. Tota la fauna reintroduïda que en el seu moment els nostres padrins van fer desaparèixer, perquè anava malament. Hem passat uns anys de glòria, però ara tornem a tenir una situació que no sabem com es gestionarà ni com sortirà. I el llop és l’animal més perillós que hi ha. Treballa en manada, un de sol és estrany. Van 3 o 4 femelles i un mascle. Acorralen l‘animal i el fan despenyar-se.
Creus que per ser ramader és imprescindible que t’agradi? Tomàs
T’ha d’agradar. Totes les feines que facis t’han agradar per fer-les bé. Sempre veus un detall més a perfeccionar, sempre aprendràs coses que els mateixos animals t’ensenyen. Vas agafant experiència.
Jordi
Sí, t’ha d’agradar. Jo amb 12 anys me n’anava als Obacs sol a arreglar fils. Recordo que el meu pare em deixava un tros de drap vermell i un de blanc, perquè no hi havia mòbils. Em deia, a l’hora de dinar sigues allà en aquella font i si poses el drap blanc, vol dir que cap problema, i si poses el vermell, vol dir que passa alguna cosa. Aleshores vindré. Jo me n’anava a la font a dinar i esteneva el drap blanc. Aleshores el meu pare, amb les ulleres em mirava i si veia el drap blanc, tot estava bé. La feina es pot fer, però si no t’agrada no la faràs bé. I encara que t’agradi la feina, la pots fer bé, però depèn de les anyades econòmicament pot ser que no et surti bé. És una feina on vas molt ajustat. Tens moltes condicions que et marquen, el clima, si pedrega, plou, la sequera, la maquinària...
Prats d’Astell Sílvia Coll
Com penses que la gent valora la teva feina? Tomàs
No sé si la poden valorar gaire, perquè com que no la saben fer o no la fan... Ells diuen: Tu rai! Com que tens ovelles, ja vius bé.
Jordi
Em sembla que la feina de la pagesia és poc valorada, perquè la gent diuen: aquest d’aquí només fa que continuar a casa, ho té molt fàcil. I realment hi ha pagesos que potser no hi inverteixen tant temps, però llavors tampoc no coneixen ni els seus animals. Per mi, una persona que no coneix els seus animals, no és pagès. En general no trobo que sigui una feina gaire ben valorada. Ni tampoc gaire coneguda. Gent que puja a la residència-casa de pagès o gent amb qui hem agafat confiança, i els ho hem explicat, quan veuen tot el que fas, es queden sorpresos.
Per què et vas fer pastor/vaquer? Tomàs
Perquè a casa hi ha hagut sempre ovelles, i m’agradaven. Potser hauria canviat de raça quan era jove, per provar. Però ara m’adono que com la raça xisqueta per aquí no n’hi ha de millor. Muntar un ramat costa tota la vida d’una persona. L’animal, quan es cria en una zona, té el seu hàbitat, autodefenses, quan naixen són més valents, i si agafes altres races, no porten les mateixes defenses. És difícil.
Jordi
Jo m’hi vaig dedicar perquè tota la vida havíem tingut vaques, en teníem una vintena de llet, i 10 o 12 de carn. Treballar a casa m’agradava i m’agradava estar a la muntanya. Aleshores vam fer els apartaments de turisme rural, i va ser qüestió de plantejar-me què feia. I com que la feina m’agradava, vaig posar-m’hi. Però hi va haver un moment en què els apartaments rurals tiraven menys i també ens vam haver de treure les vaques de llet. Aleshores va ser quan vaig dedicar-me totalment a les vaques de carn.
Què representen per a tu les muntanyes? Tomàs
De les muntanyes et diré dos coses... Veure la muntanya és la meva vida. De l’habitació, lo primer que faig és mirar la muntanya. Si hi ha broma, no la puc veure. Has de comptar que jo des del llit veig l’estrella polar, lo tossal de Calma, i cap a damont. El dia que em falli això, s’haurà acabat tot. I les muntanyes, per als animals són la nostra salvació. La part bona que tenim són els dos o tres mesos que podem anar a la muntanya. A l’Urgell no ho tenen. La muntanya és la salvació per a l’estiu, però també una mica d’engany. A vegades deixem animals a casa, van pels trossos i diem que no hi troben res, però després són més valents i estan més grassos. Aquests trossos no són bons com els de l’Urgell, però han estat conreats, hi hem posat fems i hi ha més minerals. A la muntanya l’aigua corre més i l’herba no és tan bona.
Jordi
Per mi les muntanyes són el lloc on portem els animals, però també és un lloc que hauríem de cuidar una mica més, com es feia abans. Les muntanyes són un terreny molt important, que s’està emboscant a marxes forçades. Quan hi havia tanta gent als pobles, a la capella de Coll, per exemple, la gent del poble d’Obeix, agafaven i deien, d’aquesta partida de terreny d’aquí, es pot tallar tota per llenya. Anaven allà les cases que eren més pobres i tenien poca llenya, i la tallaven i se l’emportaven cap a casa. Es feia un bon manteniment de les muntanyes, es veien boniques i netes.
Quan era petit, i anava als Obacs, m’asseia i des d’allà veia perfectament el dibuix dels trossos, i ara vaig a la mateixa zona i no veig res, un bosc, esbarzerars. I penses que en pocs anys ha canviat molt. Abans a pobles com Obeix potser hi havia 20 cases que vivien de la terra, i ara hi ha una casa que treballs de viure-hi i que sola no arriba a tot arreu.
Després de parlar amb Tomàs i Jordi, ens queden clares moltes coses, però sobretot dues de molt importants. La primera és que per ser un bon vaquer/pastor d’ovelles, és necessari que t’agradi la feina i dedicar-hi temps. Els plats més bons volen temps i dedicació, el xup-xup de l’olla al foc com ho feien les padrines és imprescindible. Amb el bestiar passa el mateix, el xup-xup, l’estar-hi cada dia, conèixer els animals, saber si avui els passa alguna cosa o si aquella està a punt de parir, és clau per ser un bon ramader, i afrontar situacions, sovint complicacions, que es presenten en el dia dia. Aquesta experiència amb el temps esdevé saviesa. Una saviesa que en aquest cas, Tomàs i Jordi poden transmetre, i potser haurien de tindre l’obligació de fer-ho, però entre tots també ens hauríem d’esforçar perquè ells no perdin l’energia i les ganes de deixar el seu llegat. La segona és, sense cap mena de dubte, la importància de mantenir la nostra muntanya. Tomàs i Jordi es miren cada dia les muntanyes de la Vall Fosca, i en veuen fins i tot els canvis més imperceptibles. Ells ens avisen de la importància de cuidar-les, perquè és part de la seva feina. Però si la ramaderia no viu millors moments, els principals garants de la bona salut de la muntanya desapareixeran. Ha arribat potser el moment que tots ens arremanguem?
